Accés més ràpid que el navegador!
30 les relacions: Alagón (llinatge), Alfons el Franc, Artal IV d'Alagón, Artal V d'Alagón, Batalla de Catanzaro, Batalla de Falconara, Batalla de Gagliano, Batalla del cap Orlando, Calàbria, Confiscació del Regne de Mallorca, Desafiament de Bordeus, Frederic II de Sicília, Guerra de Sicília (1296-1302), Jaume el Just, Jaume II de Mallorca, Messina, Pau d'Anagni, Pere el Gran, Senyoria d'Alagón, Sicília, Vespres Sicilianes, 1282, 1283, 1285, 1291, 1295, 1297, 1299, 1300, 1301.
Alagón (llinatge)
Escut d'armas de Blasco I d'Alagón segons l'http://commons.wikimedia.org/wiki/Armorial_de_Gelre armorial de Gelre (f. 63v). El llinatge dels Alagó prengué el cognom de la senyoria d'Alagón i fou dels principals del Regne d'Aragó, donant donà lloc als comtes de Sástago, una de les vuit grans cases del Regne d'Aragó anomenades a les Corts de Montsó i considerada la segona en ordre jeràrquic.
Nou!!: Blasco d'Alagón el Vell і Alagón (llinatge) · Veure més »
Alfons el Franc
Alfons el Franc o el Liberal, anomenat també Alfons III d'Aragó i Alfons II de Catalunya-Aragó (València, Regne de València, 1265 - Barcelona, Principat de Catalunya, 1291Diccionari d'Història de Catalunya; ed. 62; Barcelona; 1998;; p. 24), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de València i comte de Barcelona (1285-1291) i rei de Mallorca (1286-1291).
Nou!!: Blasco d'Alagón el Vell і Alfons el Franc · Veure més »
Artal IV d'Alagón
Artal IV d'Alagón (? - 1295) va ser un noble valencià d'origen aragonès, camarlenc del rei Jaume el Just, 4t senyor de Sástago.
Nou!!: Blasco d'Alagón el Vell і Artal IV d'Alagón · Veure més »
Artal V d'Alagón
Artal V d'Alagón (? - 1323) va ser un noble valencià d'origen aragonès, 5è Senyor de Sástago.
Nou!!: Blasco d'Alagón el Vell і Artal V d'Alagón · Veure més »
Batalla de Catanzaro
La Batalla de Catanzaro fou una de les batalles de la Guerra de Sicília.
Nou!!: Blasco d'Alagón el Vell і Batalla de Catanzaro · Veure més »
Batalla de Falconara
La Batalla de Falconara fou una de les batalles de la Guerra de Sicília.
Nou!!: Blasco d'Alagón el Vell і Batalla de Falconara · Veure més »
Batalla de Gagliano
La batalla de Gagliano fou una de les batalles de la Guerra de Sicília.
Nou!!: Blasco d'Alagón el Vell і Batalla de Gagliano · Veure més »
Batalla del cap Orlando
La batalla del cap Orlando fou una batalla ocorreguda entre el 3 i el 4 de juliol de 1299 en el context de la Guerra de Sicília entre la Corona d'Aragó i el Regne de Sicília.
Nou!!: Blasco d'Alagón el Vell і Batalla del cap Orlando · Veure més »
Calàbria
Calàbria (en calabrès: Calàbbria, en italià: Calabria, en grecano o griko: Calavría, en grec: Καλαβρíα, en albanès Kalabria) és una regió d'Itàlia meridional.
Nou!!: Blasco d'Alagón el Vell і Calàbria · Veure més »
Confiscació del Regne de Mallorca
Es coneix com la Confiscació del Regne de Mallorca l'operació bèl·lica per la qual el rei de Catalunya i Aragó, Pere el Gran, s'annexionà l'any 1285 el Regne de Mallorca en el context de la Croada contra la Corona d'Aragó.
Nou!!: Blasco d'Alagón el Vell і Confiscació del Regne de Mallorca · Veure més »
Desafiament de Bordeus
El Desafiament de Bordeus fou un desafiament llançat per Carles d'Anjou al Rei Pere el Gran, segons el qual s'havia de celebrar un torneig a Bordeus entre 40 cavallers del Regne de França i 40 cavallers de la Corona d'Aragó en el qual es jugarien els seus regnes, s'hauria d'haver celebrat l'1 de juny de 1283.
Nou!!: Blasco d'Alagón el Vell і Desafiament de Bordeus · Veure més »
Frederic II de Sicília
Frederic II de Sicília (Barcelona, Principat de Catalunya, 1272 - Paternò, Regne de Sicília, 25 de juny de 1337) fou rei de Sicília (1295-1337).
Nou!!: Blasco d'Alagón el Vell і Frederic II de Sicília · Veure més »
Guerra de Sicília (1296-1302)
La Guerra de Sicília o Guerra de les Vespres Sicilianes fou un llarg conflicte pel domini del Regne de Sicília i el control naval de la Mediterrània que tingué lloc entre els anys 1282 i 1302.
Nou!!: Blasco d'Alagón el Vell і Guerra de Sicília (1296-1302) · Veure més »
Jaume el Just
Corts de Barcelona Jaume el Just, anomenat també Jaume II d'Aragó i Jaume II de Catalunya-Aragó (València, Regne de València, 10 d'agost del 1267 - Barcelona, Principat de Catalunya, 2 de novembre del 1327; en aragonès: Chaime, en llatí: Jacobus), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i de València (1291-1327), i també rei de Sicília (1285-1296), de Mallorca (1291-1295) i de Sardenya (1324-1327).
Nou!!: Blasco d'Alagón el Vell і Jaume el Just · Veure més »
Jaume II de Mallorca
Jaume II de Mallorca, dit el Bon Rei (Montpeller, 1243 - ciutat de Mallorca, 29 de maig del 1311), fou rei de Mallorca, comte de Rosselló i Cerdanya i senyor de Montpeller (1276-1311).
Nou!!: Blasco d'Alagón el Vell і Jaume II de Mallorca · Veure més »
Messina
Messina (en sicilià Missina) és una ciutat d'Itàlia situada al nord-est de Sicília.
Nou!!: Blasco d'Alagón el Vell і Messina · Veure més »
Pau d'Anagni
La Pau d'Anagni o Tractat d'Anagni del 1295 va posar fi a la Guerra de Sicília (1282–1294) entre el rei de la Corona d'Aragó Jaume el Just i el rei de Nàpols Carles II d'Anjou (protegit pel rei Felip IV de França i de l'anterior papa Nicolau IV).
Nou!!: Blasco d'Alagón el Vell і Pau d'Anagni · Veure més »
Pere el Gran
anomenat també Pere III d'Aragó i Pere II de Catalunya-Aragó en aragonès Pero, i en llatí PetrusArxiu Jaume I), fou sobirà de la corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, comte de Barcelona (1276-1285) i, després de la conquesta de l'illa, rei de Sicília (1282-1285). Començà a regnar a l'edat de 36 anys, regnà 9 anys i morí a l'edat de 45 anys. Està enterrat al Reial monestir de Santa Maria de Santes Creus, i la seva tomba és l'única d'un sobirà de la Corona d'Aragó que no ha estat mai profanada. Gràcies a la seva conquesta militar del Regne de Sicília el 1282 es feu famosa la frase de l'almirall Roger de Llúria, en què afirmava que cap peix no gosaria alçar-se sobre la mar Mediterrània, si no portava en la seva cua un escut o un senyal reial.
Nou!!: Blasco d'Alagón el Vell і Pere el Gran · Veure més »
Senyoria d'Alagón
La senyoria d'Alagón en aragonés (català: d'Alagó) fou una jurisdicciò feudal aragonesa creada el desembre del 1119 quan el rei Alfons I d'Aragó "el Bataller" conquèrí la vila d'Alagó, que fou donada en feu a Lope Garçés el Peregrino.
Nou!!: Blasco d'Alagón el Vell і Senyoria d'Alagón · Veure més »
Sicília
Sicília (Sicìlia en sicilià i Sicilia en italià) és l'illa més gran de la Mediterrània, al sud de Nàpols, entre la mar Tirrena i la Jònica, que pertany a l'estat italià i en forma una regió amb estatut especial.
Nou!!: Blasco d'Alagón el Vell і Sicília · Veure més »
Vespres Sicilianes
Les Vespres Sicilianes foren un aixecament popular de l'illa de Sicília, amb l'ajut militar de Pere II el Gran de Catalunya-Aragó, contra la tutela del rei de França Carles I d'Anjou, que tenia el control de l'illa amb el suport papal des de 1266 i que va durar de 1282 a 1287.
Nou!!: Blasco d'Alagón el Vell і Vespres Sicilianes · Veure més »
1282
Sense descripció.
Nou!!: Blasco d'Alagón el Vell і 1282 · Veure més »
1283
Sense descripció.
Nou!!: Blasco d'Alagón el Vell і 1283 · Veure més »
1285
Sense descripció.
Nou!!: Blasco d'Alagón el Vell і 1285 · Veure més »
1291
Sense descripció.
Nou!!: Blasco d'Alagón el Vell і 1291 · Veure més »
1295
Sense descripció.
Nou!!: Blasco d'Alagón el Vell і 1295 · Veure més »
1297
; Països Catalans.
Nou!!: Blasco d'Alagón el Vell і 1297 · Veure més »
1299
; Països Catalans.
Nou!!: Blasco d'Alagón el Vell і 1299 · Veure més »
1300
Sense descripció.
Nou!!: Blasco d'Alagón el Vell і 1300 · Veure més »
1301
Sense descripció.
Nou!!: Blasco d'Alagón el Vell і 1301 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Blasco d'Alagó el Vell, Blasco d'Alagó el vell, Blasco d'Alagón "el Vell".
