Accés més ràpid que el navegador!
43 les relacions: Alferes, Barcelona, Castell de Montjuïc, Congrés dels Diputats, Costa d'Or, Eleccions generals espanyoles d'agost de 1872, Eleccions generals espanyoles de 1869, Eleccions generals espanyoles de 1871, Enciclopèdia Espasa, Figueres, Governador civil, Guerra del Francès, Joan Prim i Prats, La Carolina, La Jonquera, Pablo Miguel de Perlado, Partit Progressista, Partit Republicà Democràtic Federal, Primera Guerra Carlina, Revolta de la caserna de San Gil, Revolució de 1868, Ronda, Saragossa, Semur-en-Auxois, Sexenni Democràtic, Tortosa, Vicalvarada, 15 d'agost, 16 de febrer, 1812, 1837, 1854, 1856, 1866, 1869, 1871, 1872, 2 de gener, 24 de gener, 26 de maig, 27 d'octubre, 27 de setembre, 29 de setembre.
Alferes
El grau d'alferes (de l'àrab al faris 'el cavaller que duu l'estendard', de la mateixa arrel que faras 'cavall o genet') és el grau inferior de l'oficialitat militar en diverses forces armades d'estats hispanòfons i lusòfons; pot equivaler al sotstinent o aspirant, etc., d'altres exèrcits.
Nou!!: Blas Pierrad Alcedar і Alferes · Veure més »
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Nou!!: Blas Pierrad Alcedar і Barcelona · Veure més »
Castell de Montjuïc
El Castell de Montjuïc de Barcelona fou una fortalesa militar i, després de la guerra civil, va ser un museu militar.
Nou!!: Blas Pierrad Alcedar і Castell de Montjuïc · Veure més »
Congrés dels Diputats
El Congrés dels Diputats és la Cambra baixa de les Corts Generals, l'òrgan constitucional que representa el poble espanyol.
Nou!!: Blas Pierrad Alcedar і Congrés dels Diputats · Veure més »
Costa d'Or
Costa d'Or (Côte-d'Or) és un departament francès situat a la regió de Borgonya - Franc Comtat.
Nou!!: Blas Pierrad Alcedar і Costa d'Or · Veure més »
Eleccions generals espanyoles d'agost de 1872
Manuel Ruiz Zorrilla, cap del Partit Radical Francesc Pi i Margall, cap dels republicans federals El rei Amadeu I. La seva abdicació va provocar la proclamació de la Primera República Les eleccions generals espanyoles d'agost de 1872 foren convocades el 24 d'agost de 1872 sota sufragi universal masculí.
Nou!!: Blas Pierrad Alcedar і Eleccions generals espanyoles d'agost de 1872 · Veure més »
Eleccions generals espanyoles de 1869
Les eleccions generals espanyoles de 1869 foren convocades el 15 de gener de 1869 sota sufragi universal masculí.
Nou!!: Blas Pierrad Alcedar і Eleccions generals espanyoles de 1869 · Veure més »
Eleccions generals espanyoles de 1871
Les eleccions generals espanyoles de 1871 foren convocades el 8 de març de 1871 sota sufragi universal masculí.
Nou!!: Blas Pierrad Alcedar і Eleccions generals espanyoles de 1871 · Veure més »
Enciclopèdia Espasa
Enciclopèdia Espasa, de nom original: Enciclopedia universal ilustrada europeo-americana, és una gran enciclopèdia en castellà del, continuadora d'altres projectes de menys envergadura desenvolupats en el mateix sentit als darrers anys del.
Nou!!: Blas Pierrad Alcedar і Enciclopèdia Espasa · Veure més »
Figueres
La plaça del mercat de Figueres Figueres és una ciutat de Catalunya, capital de la comarca de l'Alt Empordà i cap del partit judicial de Figueres.
Nou!!: Blas Pierrad Alcedar і Figueres · Veure més »
Governador civil
El governador civil era l'autoritat política designada pel govern d'Espanya per exercir el control màxim d'aquest a les províncies d'Espanya a partir de la seva creació per Javier de Burgos el 1833.
Nou!!: Blas Pierrad Alcedar і Governador civil · Veure més »
Guerra del Francès
La Guerra del Francès (també coneguda com a Campanya d'Espanya, Guerra de la Independència Espanyola, o Guerra Peninsular) fou un conflicte bèl·lic entre Espanya i el Primer Imperi Francès que s'inicià el 1808 amb l'entrada de les tropes napoleòniques, i que conclogué el 1814, amb el retorn de Ferran VII d'Espanya al poder.
Nou!!: Blas Pierrad Alcedar і Guerra del Francès · Veure més »
Joan Prim i Prats
Joan Prim i Prats, marquès de Los Castillejos, comte de Reus, vescomte del Bruc, Gran d'Espanya (Reus, 6 de desembre de 1814 - Madrid, 30 de desembre de 1870) fou un militar i polític progressista català, molt influent en la política espanyola del.
Nou!!: Blas Pierrad Alcedar і Joan Prim i Prats · Veure més »
La Carolina
La Carolina és un municipi al quadrant nord-oest de la província de Jaén, pertanyent a l'orografia de Sierra Morena.
Nou!!: Blas Pierrad Alcedar і La Carolina · Veure més »
La Jonquera
La Jonquera és un municipi de la comarca de l'Alt Empordà.
Nou!!: Blas Pierrad Alcedar і La Jonquera · Veure més »
Pablo Miguel de Perlado
Pablo Miguel de Perlado (Sòria, Castella i Lleó, 1845 – Madrid, 6 de juny de 1870) fou un compositor castellà.
Nou!!: Blas Pierrad Alcedar і Pablo Miguel de Perlado · Veure més »
Partit Progressista
El Partit Progressista fou una formació política a l'estat espanyol durant el, que adoptà aquest nom el 1836 com a oposició liberal extremista al règim de la regenta Maria Cristina de Borbó-Dues Sicílies, que després dels fets de la Granja el 12 d'agost del 1836 la va obligar a acceptar un govern liberal radical.
Nou!!: Blas Pierrad Alcedar і Partit Progressista · Veure més »
Partit Republicà Democràtic Federal
El Partit Republicà Democràtic Federal fou un partit polític espanyol, amb especial influència als Territoris de parla catalana, organitzat després de la revolució de 1868.
Nou!!: Blas Pierrad Alcedar і Partit Republicà Democràtic Federal · Veure més »
Primera Guerra Carlina
La Primera Guerra Carlina o Guerra dels Set Anys fou el conflicte civil que va esclatar a Espanya quan va morir el rei Ferran VII i a causa de la seva successió, perquè els absolutistes no acceptaven la seva filla Isabel II d'Espanya, declarada hereva en virtut de la Pragmàtica Sanció de 1830.
Nou!!: Blas Pierrad Alcedar і Primera Guerra Carlina · Veure més »
Revolta de la caserna de San Gil
La revolta de la caserna de San Gil va ser un motí contra la reina Isabel II d'Espanya que es va dur a terme el 22 de juny de 1866 a Madrid impulsat pels partits progressista i democràtic amb la intenció d'enderrocar la monarquia.
Nou!!: Blas Pierrad Alcedar і Revolta de la caserna de San Gil · Veure més »
Revolució de 1868
La Revolució de 1868, anomenada la Gloriosa, la Setembrina o la Revolució de setembre, fou una sublevació militar amb elements civils que tingué lloc al Regne constitucional d'Espanya el setembre de 1868 i que suposà el destronament i l'exili de la reina Isabel II i l'inici del període anomenat Sexenni Democràtic.
Nou!!: Blas Pierrad Alcedar і Revolució de 1868 · Veure més »
Ronda
''Puente nuevo'' i la ciutat de Ronda al fons Ronda és una ciutat situada en la part occidental de la província de Màlaga, capital de la comarca de la Serranía de Ronda.
Nou!!: Blas Pierrad Alcedar і Ronda · Veure més »
Saragossa
Saragossa (en castellà, aragonès i oficialment, Zaragoza) és una ciutat i un municipi d'Espanya, capital de la comarca de Saragossa, de la província homònima i de la comunitat autònoma de l'Aragó.
Nou!!: Blas Pierrad Alcedar і Saragossa · Veure més »
Semur-en-Auxois
Semur-en-Auxois és un municipi francès del departament de la Costa d'Or, a la regió de Borgonya - Franc Comtat.
Nou!!: Blas Pierrad Alcedar і Semur-en-Auxois · Veure més »
Sexenni Democràtic
Caricatura respecte a les etapes del Sexenni Democràtic públicat a la revista barcelonina ''La Flaca'' amb la capçalera de ''“La Madeja”'', al 1874 El Sexenni Democràtic o Sexenni Revolucionari és un període històric de la història d'Espanya comprès entre la Revolució de 1868, que suposà la fi del regnat d'Isabel II d'Espanya i la Restauració de la dinastia borbònica el gener del 1875.
Nou!!: Blas Pierrad Alcedar і Sexenni Democràtic · Veure més »
Tortosa
Tortosa és una ciutat i municipi de Catalunya, capital de la comarca del Baix Ebre.
Nou!!: Blas Pierrad Alcedar і Tortosa · Veure més »
Vicalvarada
Leopoldo O'Donnell. La Vicalvarada és el nom amb què és coneguda la revolta espanyola del 1854, per haver-se originat a l'aquarterament del poble madrileny de Vicálvaro, al final dels governs moderats durant el regnat d'Isabel II a la fi de juny del 1854, i engloba tant el pronunciament ocorregut el 28 de juny, com els successos de juliol, que van donar lloc al Bienni Progressista (1854-1856).
Nou!!: Blas Pierrad Alcedar і Vicalvarada · Veure més »
15 d'agost
El 15 d'agost és el dos-cents vint-i-setè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-vuitè en els anys de traspàs.
Nou!!: Blas Pierrad Alcedar і 15 d'agost · Veure més »
16 de febrer
El 16 de febrer és el quaranta setè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Blas Pierrad Alcedar і 16 de febrer · Veure més »
1812
Mapa polític d'Europa a la vigília de la campanya russa de Napoleó l'any 1812.
Nou!!: Blas Pierrad Alcedar і 1812 · Veure més »
1837
;Països Catalans.
Nou!!: Blas Pierrad Alcedar і 1837 · Veure més »
1854
;Països Catalans.
Nou!!: Blas Pierrad Alcedar і 1854 · Veure més »
1856
;Països Catalans.
Nou!!: Blas Pierrad Alcedar і 1856 · Veure més »
1866
;Països Catalans.
Nou!!: Blas Pierrad Alcedar і 1866 · Veure més »
1869
;Països Catalans.
Nou!!: Blas Pierrad Alcedar і 1869 · Veure més »
1871
;Països Catalans.
Nou!!: Blas Pierrad Alcedar і 1871 · Veure més »
1872
;Països Catalans.
Nou!!: Blas Pierrad Alcedar і 1872 · Veure més »
2 de gener
El 2 de gener és el segon dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Blas Pierrad Alcedar і 2 de gener · Veure més »
24 de gener
El 24 de gener és el vint-i-quatrè dia de l'any del Calendari Gregorià.
Nou!!: Blas Pierrad Alcedar і 24 de gener · Veure més »
26 de maig
El 26 de maig és el cent quaranta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-setè en els anys de traspàs.
Nou!!: Blas Pierrad Alcedar і 26 de maig · Veure més »
27 d'octubre
El 27 d'octubre és el tres-centè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents unè en els anys de traspàs.
Nou!!: Blas Pierrad Alcedar і 27 d'octubre · Veure més »
27 de setembre
El 27 de setembre és el dos-cents setantè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-unè en els anys de traspàs.
Nou!!: Blas Pierrad Alcedar і 27 de setembre · Veure més »
29 de setembre
El 29 de setembre és el dos-cents setanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-tresè en els anys de traspàs.
Nou!!: Blas Pierrad Alcedar і 29 de setembre · Veure més »
