Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Bivínides

Índex Bivínides

Els Bivínides foren una nissaga de la noblesa franca formada pels descendents de Biví de Viena.

46 les relacions: Berta d’Arle, Biví de Viena, Bosònides, Bosó de Provença, Bosó I, Bosó l'Antic, Carles el Calb, Dinastia carolíngia, Ducat de Borgonya, Emma de França, Ermengarda (filla de Lluís II el Jove), Francs, Gilbert de Chalon, Gorze, Guillem I d'Aquitània, Hug d'Arle, Hug el Negre, Llinatge, Lluís III el Cec, Manassès I de Chalon, Noblesa, Pierre Riché, Raül I de França, Regne de Provença, Rei d'Itàlia, Ricard I de Borgonya, Robertians, Rodolf I de Borgonya, Sacre emperador romanogermànic, Wil·la de Provença, 871, 876, 879, 882, 887, 890, 900, 901, 905, 921, 923, 928, 935, 936, 947, 952.

Berta d’Arle

Berta d'Arle (vers 910-920 –965), comtessa d'Arle.

Nou!!: Bivínides і Berta d’Arle · Veure més »

Biví de Viena

Biví de Viena, de Vienne, o de Gorze (822 - 877) fou un enigmàtic noble franc, comte a les Ardenes, abat laic de Gorze i possible comte de Metz (vers 842-862).

Nou!!: Bivínides і Biví de Viena · Veure més »

Bosònides

Els Bosònides foren una dinastia de la noblesa francona, així anomenada perquè part dels seus membres s'anomenaven Bosó.

Nou!!: Bivínides і Bosònides · Veure més »

Bosó de Provença

Bosó de Provença El nom Bosó és una forma alterada d' Ambrós, nom d'origen grec que significa "immortal".

Nou!!: Bivínides і Bosó de Provença · Veure més »

Bosó I

Bosó I (895-935) fou un noble franc, fill de Ricard I de Borgonya (Ricard el Justicier) duc de Borgonya i d'Adelaida d'Auxerre (filla de Conrad II de Borgonya), nebot per tant de Rodolf I de Borgonya (rei de Borgonya Transjurana), de Carles el Calb (rei de França Occidental) i de Bosó de Provença (rei de Borgonya Cisjurana i Provença).

Nou!!: Bivínides і Bosó I · Veure més »

Bosó l'Antic

Bosó "l'Antic" o "el Vell" (? - abans de 855) fou un noble franc, l'ancestre conegut de la família anomenada dels bosònides.

Nou!!: Bivínides і Bosó l'Antic · Veure més »

Carles el Calb

Carles el Calb (Frankfurt del Main, Sacre Imperi Romanogermànic, 13 de juny de 823 - Avrieux, Regne de França, 6 d'octubre de 877) va ser el fill petit de l'emperador carolingi Lluís el Pietós.

Nou!!: Bivínides і Carles el Calb · Veure més »

Dinastia carolíngia

La dinastia carolíngia o carolingis va controlar el Regne Franc entre els segles  i. Oficialment, la dinastia carolíngia va succeir a la merovíngia el 751.

Nou!!: Bivínides і Dinastia carolíngia · Veure més »

Ducat de Borgonya

El Ducat de Borgonya (877 – 1477) va ser un dels estats més importants de França durant l'edat mitjana arribant a comprendre l'actual regió francesa de Borgonya, així com les Disset Províncies dels Països Baixos.

Nou!!: Bivínides і Ducat de Borgonya · Veure més »

Emma de França

Emma de França (894-934) fou una princesa per naixement i reina consort francesa.

Nou!!: Bivínides і Emma de França · Veure més »

Ermengarda (filla de Lluís II el Jove)

Ermengarda (852/855 - 896) fou la segona filla de l'emperador d'occident Lluís II el Jove i d'Engelberga.

Nou!!: Bivínides і Ermengarda (filla de Lluís II el Jove) · Veure més »

Francs

Els francs eren un dels pobles germànics de la part occidental d'Europa.

Nou!!: Bivínides і Francs · Veure més »

Gilbert de Chalon

Gilbert de Chalon (? - 956) fou duc de Borgonya entre 952 i 956.

Nou!!: Bivínides і Gilbert de Chalon · Veure més »

Gorze

Gorze és un municipi francès, situat al departament del Mosel·la i a la regió del Gran Est.

Nou!!: Bivínides і Gorze · Veure més »

Guillem I d'Aquitània

Guillem I d'Aquitània, anomenat també Guillem el Piadós o Guillem d'Alvèrnia, va néixer vers un 22 de març de l'any 875 i va morir el 6 de juny del 918.

Nou!!: Bivínides і Guillem I d'Aquitània · Veure més »

Hug d'Arle

Hug d'Arle (c. 880 - Arle, Regne de França, 947) fou comte d'Arle; rei de Provença (911 - 933) i rei d'Itàlia (926 - 10 d'abril de 947).

Nou!!: Bivínides і Hug d'Arle · Veure més »

Hug el Negre

Hug de Borgonya dit Hug el Negre (891 - 952) fou duc de Borgonya (923-952), comte de Varais i Ultra Saona, de Mâcon, d'Autun, comte i marquès de Provença el 936 i duc a Borgonya de 923 a 952.

Nou!!: Bivínides і Hug el Negre · Veure més »

Llinatge

Llinatge és el vincle existent entre parents per consanguinitat, afinitat o adopció.

Nou!!: Bivínides і Llinatge · Veure més »

Lluís III el Cec

Lluís III, dit el Cec (c. 880 - Arle, 5 de juny del 928), fou comte de Provença (887- 928), rei d'Itàlia (900-905) i emperador d'Occident (901 - 905).

Nou!!: Bivínides і Lluís III el Cec · Veure més »

Manassès I de Chalon

Comtats borgonyons al segle X Manassès I de Chalon o Mayner (vers 875 - 925 o després) dit l'Ancià o el Vell, fou comte de Chalon, Mémontois, Auxois, Atuyer, Condroz, Ne, Avalois o Avallon, Beaune, Duesmois i Oscheret vers 887-918, i senyor de Vergy vers 893-918 i comte de Langres vers 894-918 Segons la seva esposa no és coneguda.

Nou!!: Bivínides і Manassès I de Chalon · Veure més »

Noblesa

La noblesa o noblea és un estat hereditari tradicional que existeix avui en alguns països (principalment actuals o anteriors monarquies).

Nou!!: Bivínides і Noblesa · Veure més »

Pierre Riché

va ser un historiador francès, especialista en el període carolingi i l'any mil.

Nou!!: Bivínides і Pierre Riché · Veure més »

Raül I de França

Raül o Rodolf I de Borgonya i I de França (890 - Auxerre, 15 de gener de 936), duc de Borgonya (921-923) i rei de França (923 -936).

Nou!!: Bivínides і Raül I de França · Veure més »

Regne de Provença

El regne de Provença les Dues Borgonyes Borgonya Cisjurana o d'Arles fou una regió regida per reis burgundis que van existir entre el 843 i el 1032 sota diverses denominacions i extensions corresponents amb grans diferències a la regió de Provença moderna.

Nou!!: Bivínides і Regne de Provença · Veure més »

Rei d'Itàlia

Rei d'Itàlia (llatí: Rex Italiae) és un títol adoptat per molts governants després de la caiguda de l'Imperi Romà, si bé entre la caiguda del regne ostrogot i la unificació italiana (1870) cap Rei d'Itàlia va governar sobre la totalitat de la península Itàlica.

Nou!!: Bivínides і Rei d'Itàlia · Veure més »

Ricard I de Borgonya

Ricard I de Borgonya dit el JusticierTambé és anomenat Ricard II de Borgonya tot i ser el primer Ricard que la va governar (858 - 921, va ser un gran senyor feudal, a l'origen de la primera casa dels ducs de Borgonya. Era membre de la família dels bivínides. El seu germà era el famós Bosó de Provença i la seva germana Riquilda d'Ardenes va ser la concubina i la segona esposa (870) del rei de França Carles II el Calb. El seu pare seria el bosonida Biví de Viena. Ricard es va casar amb Adelaida de Borgonya, filla del güelf Conrad II de Borgonya, duc de Borgonya Transjurana o Imperial, que va aportar en el seu dot el comtat d'auxerre.

Nou!!: Bivínides і Ricard I de Borgonya · Veure més »

Robertians

La família dels robertians és una família de la noblesa franca que deriva el seu nom del nom Robert, que van portar un gran nombre dels seus membres.

Nou!!: Bivínides і Robertians · Veure més »

Rodolf I de Borgonya

Borgonya Transjurana (en verd) Rodolf I de Borgonya (nascut vers 859, mort el 25 d'octubre de 911) fou duc de Borgonya Transjurana (Alta Borgonya) del 876 al 888, i després rei, des de la seva elecció el 888 fins a la mort el 911.

Nou!!: Bivínides і Rodolf I de Borgonya · Veure més »

Sacre emperador romanogermànic

Emblema de l'imperi germànic El sacre emperador romanogermànic era el governant del Sacre Imperi Romanogermànic, origen de nombrosos països principalment d'Europa central.

Nou!!: Bivínides і Sacre emperador romanogermànic · Veure més »

Wil·la de Provença

Wil·la de Provença també anomenada Wil·la de Viena, (vers 873 - + vers 914, abans de 924), fou la filla de Bosó de Provença i d'Ermengarda, filla de Lluís II el Jove, rei d'Itàlia.

Nou!!: Bivínides і Wil·la de Provença · Veure més »

871

Sense descripció.

Nou!!: Bivínides і 871 · Veure més »

876

El 876 (DCCCLXXVI) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.

Nou!!: Bivínides і 876 · Veure més »

879

Sense descripció.

Nou!!: Bivínides і 879 · Veure més »

882

El 882 (DCCCLXXXII) fou un any comú iniciat en dilluns pertanyent a l'edat mitjana.

Nou!!: Bivínides і 882 · Veure més »

887

;Països Catalans;Món.

Nou!!: Bivínides і 887 · Veure més »

890

Sense descripció.

Nou!!: Bivínides і 890 · Veure més »

900

Sense descripció.

Nou!!: Bivínides і 900 · Veure més »

901

Sense descripció.

Nou!!: Bivínides і 901 · Veure més »

905

Sense descripció.

Nou!!: Bivínides і 905 · Veure més »

921

El 921 (CMXXI) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.

Nou!!: Bivínides і 921 · Veure més »

923

Sense descripció.

Nou!!: Bivínides і 923 · Veure més »

928

Sense descripció.

Nou!!: Bivínides і 928 · Veure més »

935

Sense descripció.

Nou!!: Bivínides і 935 · Veure més »

936

Sense descripció.

Nou!!: Bivínides і 936 · Veure més »

947

Sense descripció.

Nou!!: Bivínides і 947 · Veure més »

952

El 952 (CMLII) fou un any de traspàs començat en dijous del calendari julià.

Nou!!: Bivínides і 952 · Veure més »

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »