Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Bisbat de Lectoure

Índex Bisbat de Lectoure

L'antic palau episcopal de Lectoure, avui '' Hôtel de ville''. El bisbat de Leitora (francès: Diòcese de Lectoure, occità: Diocèsi de Leitora llatí: Dioecesis Lectorensis) és una seu suprimida de l'Església Catòlica a França.

154 les relacions: Agen, Antonio Pallavicini Gentili, Arquebisbat d'Albi, Arquebisbat d'Aush, Arquebisbat d'Eusa, Arquebisbat de Bordeus, Arquebisbat de Narbona, Arquebisbat de Tolosa, Arxiprestat, Bernat Gui, Bisbat d'Agen, Bisbat de Condom, Bisbat de Lombèrs, Bisbat de Montalban, Bisbat de Vannes, Butlla, Catedral, Ceran, Climent XI, Cluny, Comtat d'Armanyac, Comtat de Noyon, Concili d'Agde, Concordat del 1801, Dècada del 1300, Dècada del 340, Denis de Sainte-Marthe, Departament francès, Diòcesi, Diòcesi de Rius, Edat mitjana, Església catòlica a França, Església Catòlica Romana, Església sufragània, Evangelització, Francès, Gers, Guerres de religió a França, Jansenisme, Leitora, Llatí, Llista de reis de França, Louis Duchesne, Marsolan, Màrtir cristià, Metropolità, Moissac, Normands, Novempopulània, Occità, ..., Occitània, Orde de canonges regulars, Orde de Frares Menors, Orde de Sant Agustí, Orde de Sant Benet, Parròquia eclesiàstica, Pius VII, Prebost, Protestantisme, Qui Christi Domini, Regne de Navarra, Ritu romà, Sarraïns, Sent Pèr de Sèrra, Unigenitus, 1052, 1058, 1060, 1063, 1097, 1098, 1103, 1118, 1120, 1126, 1160, 1162, 1178, 1194, 1197, 1201, 1215, 1221, 1229, 1240, 1256, 1257, 1268, 1290, 1299, 1301, 1302, 1311, 1330, 1346, 1350, 1351, 1364, 1365, 1368, 1369, 1370, 1377, 1383, 1405, 1407, 1416, 1417, 1425, 1426, 1449, 1452, 1453, 1479, 1487, 1488, 1494, 1498, 1505, 1508, 1509, 1511, 1512, 1513, 1514, 1530, 1569, 1594, 1599, 1635, 1646, 1649, 1654, 1655, 1671, 1672, 1691, 1692, 1717, 1718, 1720, 1722, 1745, 1746, 1760, 1772, 1800, 1801, 1822, 1908, 506, 549, 673, 990. Ampliar l'índex (104 més) »

Agen

Agen (pronunciat en occità; en francès) és un municipi francès, situat al departament d'Òlt i Garona i a la regió de la Nova Aquitània.

Nou!!: Bisbat de Lectoure і Agen · Veure més »

Antonio Pallavicini Gentili

fou un cardenal i bisbe italià.

Nou!!: Bisbat de Lectoure і Antonio Pallavicini Gentili · Veure més »

Arquebisbat d'Albi

L' arquebisbat d'Albi és una divisió eclesiàstica de França que té com a capçalera la ciutat d'Albi i comprèn el departament del Tarn.

Nou!!: Bisbat de Lectoure і Arquebisbat d'Albi · Veure més »

Arquebisbat d'Aush

L'arquebisbat d'Aush és una divisió eclesiàstica de França, que abraça el departament del Gers.

Nou!!: Bisbat de Lectoure і Arquebisbat d'Aush · Veure més »

Arquebisbat d'Eusa

Larquebisbat d'Eauze (francès: Archidiocèse d'Eauze, llatí: Archidioecesis Elusensis) és una seu metropolitana suprimida de l'Església Catòlica a França, que existí entre el 300 i el 879.

Nou!!: Bisbat de Lectoure і Arquebisbat d'Eusa · Veure més »

Arquebisbat de Bordeus

L'ex catedral de Sant Joan Baptista de Bazas. La basílica Sant Severí de Bordeus. Bust del cardenal François d'Escoubleau de Sourdis, obra de Gian Lorenzo Bernini. XVIII en substitució de l'antic palau arxiepiscopal. Larquebisbat de Bordeus (francès: Archidiocèse de Bordeaux; llatí: Archidioecesis Burdigalensis) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica als França.

Nou!!: Bisbat de Lectoure і Arquebisbat de Bordeus · Veure més »

Arquebisbat de Narbona

L'antic palau dels arquebisbes de Narbona. L'arquebisbat de Narbona va ser una antiga demarcació de l'església catòlica que tenia com a cap la ciutat de Narbona.

Nou!!: Bisbat de Lectoure і Arquebisbat de Narbona · Veure més »

Arquebisbat de Tolosa

Interior de l'antiga catedral de Nostre Senyora a Saint-Bertrand-de-Comminges L'antiga catedral de la Nativitat de la Mare de Déu a Rieux-Volvestre Larquebisbat de Tolosa (francès: archidiocèse de Toulouse; llatí: Archidioecesis Tolosana; occità: archidiocèsi de Tolosa) és una seu metropolitana de l'Església catòlica a França.

Nou!!: Bisbat de Lectoure і Arquebisbat de Tolosa · Veure més »

Arxiprestat

Dins de l'església catòlica, un arxiprestat és una agrupació de parròquies amb finalitats de coordinació a diferents nivells, sota la coordinació d'un dels sacerdots que hi pertany, el qual rep el nom d'arxipreste.

Nou!!: Bisbat de Lectoure і Arxiprestat · Veure més »

Bernat Gui

Bernat Gui va ser un religiós dominic, Inquisidor de Tolosa entre 1307 i 1323.

Nou!!: Bisbat de Lectoure і Bernat Gui · Veure més »

Bisbat d'Agen

El bisbat d'Agen (francès: diocèse d'Agen, llatí: Dioecesis Agennensis) és una jurisdicció eclesiàstica de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Bordeus, centrada a Agen.

Nou!!: Bisbat de Lectoure і Bisbat d'Agen · Veure més »

Bisbat de Condom

El bisbe Jacques-Bénigne Bossuet. El bisbat de Codòm (francès: Diocèse de Condom, llatí: Dioecesis Condomiensis) és una seu suprimida de l'Església Catòlica a França.

Nou!!: Bisbat de Lectoure і Bisbat de Condom · Veure més »

Bisbat de Lombèrs

Capella de sant Maià. El bisbat de Lombèrs (francès: Diocèse de Lombez, llatí: Dioecesis Lomberiensis) va ser una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Tolosa i que va ser suprimida el 1790.

Nou!!: Bisbat de Lectoure і Bisbat de Lombèrs · Veure més »

Bisbat de Montalban

L'antic palau episcopal de Montauban, seu dels bisbes entre el 1680 i el 1790, i avui seu del ''Museu Ingres''. El bisbat de Montalban (francès: Diocèse de Montauban, llatí: Dioecesis Montis Albani) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Tolosa.

Nou!!: Bisbat de Lectoure і Bisbat de Montalban · Veure més »

Bisbat de Vannes

El bisbat de Vannes és una diòcesi catòlica de Bretanya, França, que cobreix el departament d'Ar Mor-Bihan.

Nou!!: Bisbat de Lectoure і Bisbat de Vannes · Veure més »

Butlla

Una butlla o butla és un document segellat sobre assumptes polítics o religiosos.

Nou!!: Bisbat de Lectoure і Butlla · Veure més »

Catedral

Catedral de Tarragona Una catedral o una seu episcopal és una església cristiana que fa la funció de ser l'església principal d'una diòcesi.

Nou!!: Bisbat de Lectoure і Catedral · Veure més »

Ceran

Ceran (en francès Céran) és un municipi francès, situat al departament del Gers i a la regió d'Occitània.

Nou!!: Bisbat de Lectoure і Ceran · Veure més »

Climent XI

Climent XI (1649 - 1721) és considerat com el 243è papa de Roma des de l'any 1700.

Nou!!: Bisbat de Lectoure і Climent XI · Veure més »

Cluny

* Cluny (Saona i Loira), municipi francès del departament de Saona i Loira.

Nou!!: Bisbat de Lectoure і Cluny · Veure més »

Comtat d'Armanyac

Escut dels comtes d'Armanyac fins a 1314: ''d'argent amb lleó de gules'' El comtat d'Armanyac (en occità Armanhac, en francès Armagnac) fou una jurisdicció feudal d'Occitània, a la Gascunya, creada a finals del.

Nou!!: Bisbat de Lectoure і Comtat d'Armanyac · Veure més »

Comtat de Noyon

El comtat de Noyon fou una jurisdicció feudal de França.

Nou!!: Bisbat de Lectoure і Comtat de Noyon · Veure més »

Concili d'Agde

El concili d'Agde fou una reunió de bisbes catòlics celebrada a l'església de Sant Andreu d'Agde el setembre del 506, sota el regnat del rei visigot arrià Alaric II.

Nou!!: Bisbat de Lectoure і Concili d'Agde · Veure més »

Concordat del 1801

El Concordat del 1801 era un concordat entre Napoleó i Pius VII, signat el 15 de juliol de 1801.

Nou!!: Bisbat de Lectoure і Concordat del 1801 · Veure més »

Dècada del 1300

Sense descripció.

Nou!!: Bisbat de Lectoure і Dècada del 1300 · Veure més »

Dècada del 340

Sense descripció.

Nou!!: Bisbat de Lectoure і Dècada del 340 · Veure més »

Denis de Sainte-Marthe

va ser un religiós benedictí, teòleg i historiador francès, superior general de la Congregació de Sant Maur.

Nou!!: Bisbat de Lectoure і Denis de Sainte-Marthe · Veure més »

Departament francès

Mapa dels departaments francesos. Els departaments d'ultramar i l'aglomeració parisenca estan representats a una escala diferent. El departament (département) és una divisió territorial de França i una col·lectivitat territorial, és a dir una persona jurídica de dret públic diferent de l'Estat, invertida amb una missió d'interès general referent al departament, entès com a territori.

Nou!!: Bisbat de Lectoure і Departament francès · Veure més »

Diòcesi

Una diòcesi o bisbat és un districte o territori de l'església catòlica on té, i hi exerceix jurisdicció espiritual, un prelat: arquebisbe, bisbe, etc.

Nou!!: Bisbat de Lectoure і Diòcesi · Veure més »

Diòcesi de Rius

La diòcesi de Rius (en llatí: Dioecesis Rivensis; en francès: Diocèse de Rieux) és una antiga diòcesi de l'Església catòlica a Occitània (França).

Nou!!: Bisbat de Lectoure і Diòcesi de Rius · Veure més »

Edat mitjana

Berenguer de Palou i els magnats Bernat de Centelles i Gilabert de Cruïlles durant la conquesta de Mallorca (1229) (frescos del Palau Aguilar de Barcelona, MNAC) L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del fins al.

Nou!!: Bisbat de Lectoure і Edat mitjana · Veure més »

Església catòlica a França

LEsglésia catòlica a França és part integrant de l'Església catòlica.

Nou!!: Bisbat de Lectoure і Església catòlica a França · Veure més »

Església Catòlica Romana

Branques del cristianisme LEsglésia Catòlica Romana o, simplement, Església Catòlica és la principal església i denominació religiosa del cristianisme.

Nou!!: Bisbat de Lectoure і Església Catòlica Romana · Veure més »

Església sufragània

Una església sufragània és una església, normalment amb territori i drets quasi parroquials, que depèn d'una parròquia eclesiàstica principal o matriu.

Nou!!: Bisbat de Lectoure і Església sufragània · Veure més »

Evangelització

Es coneix com a evangelització l'acte de predicar l'Evangeli de Jesús, és a dir, de difondre el cristianisme.

Nou!!: Bisbat de Lectoure і Evangelització · Veure més »

Francès

El francès o francés (français o la langue française és una llengua romànica occidental també coneguda com a llengua d'oïl -encara que no ho és, només és una llengua que prové de la llengua d'oïl- (per la manera de dir el mot «sí», i en oposició a l'occità, que empra «òc»). Es va originar a l'àrea de París i es va estendre per tot França, imposada primer com a llengua de la reialesa. La República Francesa en va fer un element d'homogeneïtzació social i cultural en detriment de les altres llengües de l'Estat francès (occità, bretó, basc, català, alsacià, cors, etc.) i les altres llengües d'oïl (altres variants lingüístiques emparentades amb el mateix francès: picard, való, normand, gal·ló, etc.). Amb el colonialisme, el seu ús es va estendre arreu del món, sobretot a l'Àfrica i en alguns punts d'Amèrica (fonamentalment Louisiana i el Quebec) i Oceania, on encara es conserva, i d'Àsia, on el seu ús com a llengua colonial és en reculada. A Europa, gaudeix de reconeixement oficial, a més de França, a Bèlgica (Valònia i Brussel·les), a Suïssa (cantons occidentals), a Itàlia (Vall d'Aosta), a Luxemburg i a Mònaco. Es calcula que parlen francès uns 80 milions de persones al món com a llengua materna, i uns 220 milions en total si s'hi inclouen els qui el parlen com a segona llengua.

Nou!!: Bisbat de Lectoure і Francès · Veure més »

Gers

Gers (en occità Gers o Gèrç i en francès Gers) és un departament de la regió Occitània a França, que té per capital Aush.

Nou!!: Bisbat de Lectoure і Gers · Veure més »

Guerres de religió a França

Les Guerres de religió a França van ser una sèrie d'enfrontaments civils que van tenir lloc al Regne de França durant un període i un territori molt ampli.

Nou!!: Bisbat de Lectoure і Guerres de religió a França · Veure més »

Jansenisme

Cornelius Jansen (1585 - 1638), del nom del qual prové el mot jansenisme El jansenisme va ser la doctrina predicada per Cornelius Jansen (1585 - 1638) i els seus deixebles que propugnava un rigorisme moral radical i pretenia limitar la llibertat humana a partir del principi que la gràcia s'atorga a alguns éssers des del seu naixement i a d'altres se'ls nega.

Nou!!: Bisbat de Lectoure і Jansenisme · Veure més »

Leitora

Leitora (en francès Lectoure) és un municipi francès, situat al departament del Gers i a la regió d'Occitània.

Nou!!: Bisbat de Lectoure і Leitora · Veure més »

Llatí

El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.

Nou!!: Bisbat de Lectoure і Llatí · Veure més »

Llista de reis de França

;Dinastia carolíngia.

Nou!!: Bisbat de Lectoure і Llista de reis de França · Veure més »

Louis Duchesne

Louis Marie Olivier Duchesne (Saint Servan (actualment en el terme de Sant-Maloù), Bretanya, França, 13 de setembre de 1843 - Roma, 21 d'abril de 1922) va ser un eclesiàstic, professor, arqueòleg i historiador de l'Església francès amb un esperit crític de la seva històrica, que va marcar un abans i un després en els estudis eclesiàstics. El seu estil incisiu, la crítica sense temor i, a vegades fins i tot cruel, i una erudició penetrant, va convertir-lo en un adversari en el camp de la polèmica.

Nou!!: Bisbat de Lectoure і Louis Duchesne · Veure més »

Marsolan

Marsolan (en francès Marsolan) és un municipi francès, situat al departament del Gers i a la regió d'Occitània.

Nou!!: Bisbat de Lectoure і Marsolan · Veure més »

Màrtir cristià

Sant Esteve màrtir, el primer màrtir cristià, pintat per Giacomo Cavedone Un màrtir cristià és una persona que és morta per seguir el cristianisme en qualsevol forma de tortura o pena de mort.

Nou!!: Bisbat de Lectoure і Màrtir cristià · Veure més »

Metropolità

Macari II, Patriarca de Moscou. En l'Església Ortodoxa Russa un klobuk blanc és distintiu d'un metropolità. En la jerarquia de les esglésies cristianes, el rang d'arquebisbe metropolità, abreujat com a metropolità, designa al bisbe d'una metròpoli, és a dir, la capital d'una antiga província romana, una província eclesiàstica, o d'una capital regional.

Nou!!: Bisbat de Lectoure і Metropolità · Veure més »

Moissac

Moissac és un municipi de l'Occitània, integrat al departament francès de Tarn i Garona, a la regió d'Occitània.

Nou!!: Bisbat de Lectoure і Moissac · Veure més »

Normands

Els normands (literalment, 'humans del nord'; àrab: majus) van ser un poble que emergí durant la primera meitat del a la zona de la Normandia, fruit de la unió entre conqueridors d'origen viking (principalment danesos) amb la població local (tant franca com gal·loromana).

Nou!!: Bisbat de Lectoure і Normands · Veure més »

Novempopulània

La Novempopulània (en llatí Novempopulania) fou una província romana que va tenir com a capital Elusa o Eause.

Nou!!: Bisbat de Lectoure і Novempopulània · Veure més »

Occità

L'occità o llengua d'oc (en occità: occitan, lenga d'òc) és la llengua romànica pròpia d'Occitània.

Nou!!: Bisbat de Lectoure і Occità · Veure més »

Occitània

Occitània és un país de l'Europa occidental i l'àrea històrica de domini de la llengua occitana.

Nou!!: Bisbat de Lectoure і Occitània · Veure més »

Orde de canonges regulars

Un orde de canonges regulars (o Ordo Canonicorum Regularium en llatí) és un orde religiós format pels canonges (és a dir, preveres) d'una comunitat (una canonja, una catedral, etc.) que observen la vida en comú, segons una regla, i la combinen amb l'ofici clerical i la vida apostòlica.

Nou!!: Bisbat de Lectoure і Orde de canonges regulars · Veure més »

Orde de Frares Menors

L'Orde de Frares Menors (en llatí Ordo Fratrum Minorum, que fa servir les sigles OFM) és un dels tres ordes mendicants masculins de dret pontifici que avui constitueixen el primer orde de la família franciscana. Tot i tenir el seu origen en l'orde fundat per Sant Francesc d'Assís en 1209, l'orde actual és el resultat de la unificació dels diferents grups reformats de l'orde, que al llarg dels segles, especialment entre els segles i, van originar interpretacions més rigoroses de la regla original. L'orde actual, que porta l'antic nom de Frares Menors, és el resultat de la unificació duta a terme pel papa Lleó XIII amb la butlla Felicitate quadam el 4 d'octubre de 1897. Amb ella s'unificaven en un sol orde els Frares Menors Observants, els Frares Menors Reformats, els Frares Menors Recol·lectes i els Frares Menors Descalços (o alcantarins). Van quedar fora de la unificació els Frares Menors Conventuals, tronc original de l'orde franciscà, i els Frares Menors Caputxins, orde reformat; tots dos formen avui ordes autònoms amb ministres generals propis.

Nou!!: Bisbat de Lectoure і Orde de Frares Menors · Veure més »

Orde de Sant Agustí

LOrde de Sant Agustí (en llatí Ordo Sancti Augustini) és un orde religiós mendicant de l'Església Catòlica fundada pel papa Innocenci IV el (1244), per la necessitat d'unificar una sèrie de comunitats de monjos a la Toscana (Itàlia) que seguien les directrius conegudes com la Regla de Sant Agustí, que és un extracte de les cartes i sermons de sant Agustí d'Hipona (mort el 430).

Nou!!: Bisbat de Lectoure і Orde de Sant Agustí · Veure més »

Orde de Sant Benet

L'Orde de Sant Benet (en llatí, Ordo Sancti Benedicti; OSB) i més coneguda sota el nom d'orde benedictí, és un orde monàstic de l'Església catòlica, amb branques masculina i femenina.

Nou!!: Bisbat de Lectoure і Orde de Sant Benet · Veure més »

Parròquia eclesiàstica

Una parròquia, com a entitat eclesiàstica, és l'element essencial que conforma les diòcesis, que s'aplica a diverses esglésies: l'Església Catòlica Romana, l'Església Anglicana, l'Església Ortodoxa, l'Església d'Escòcia, l'Església de Suècia i d'altres.

Nou!!: Bisbat de Lectoure і Parròquia eclesiàstica · Veure més »

Pius VII

Pius VII, (en llatí Pius PP. VII), de nom secular Barnaba Niccolò Maria Luigi Chiaramonti (nom religiós Gregori) (Cesena, 14 d'agost de 1742 – Roma, 20 d'agost de 1823) va ser el 251è bisbe de Roma i papa de l'Església catòlica des del 1800 i fins a la seva mort.

Nou!!: Bisbat de Lectoure і Pius VII · Veure més »

Prebost

El prebost era un funcionari públic elegit pel rei per a l'administració econòmica i judicial dels dominis que li eren confiats durant l'edat mitjana i l'Antic Règim.

Nou!!: Bisbat de Lectoure і Prebost · Veure més »

Protestantisme

El protestantisme és una branca del cristianisme que agrupa diverses denominacions cristianes i generalment es refereix a aquelles que es van separar de l'Església catòlica arran de la Reforma del, les derivades d'aquestes i també aquelles que hi comparteixen doctrines o ideologies similars.

Nou!!: Bisbat de Lectoure і Protestantisme · Veure més »

Qui Christi Domini

Mapa de les circumscripcions eclesiàstiques franceses, tal com quedà establert per la ''Qui Christi Domini'' La Qui Christi Domini és una butlla pontifícia, emesa pel Papa Pius VII el 29 de novembre de 1801.

Nou!!: Bisbat de Lectoure і Qui Christi Domini · Veure més »

Regne de Navarra

El Regne de Navarra fou un regne pirinenc aparegut a l'alta edat mitjana en l'antic territori dels vascons que conformà un dels nuclis de resistència cristiana davant de la dominació islàmica de la península Ibèrica, anàleg al Regne d'Aragó i als comtats catalans, o al Regne d'Astúries a la serralada Cantàbrica.

Nou!!: Bisbat de Lectoure і Regne de Navarra · Veure més »

Ritu romà

Missal romà del 1915 El ritu romà és el ritu litúrgic catòlic utilitzat a Roma.

Nou!!: Bisbat de Lectoure і Ritu romà · Veure més »

Sarraïns

Els sarraïns o saraquens (saraceni, Σαρακηνοί) foren una tribu d'àrabs de la part occidental d'Aràbia o del Sinaí, veïns dels nabateus.

Nou!!: Bisbat de Lectoure і Sarraïns · Veure més »

Sent Pèr de Sèrra

Sempessèrra (en francès Sempesserre) és un municipi francès, situat al departament del Gers i a la regió d'Occitània.

Nou!!: Bisbat de Lectoure і Sent Pèr de Sèrra · Veure més »

Unigenitus

Unigenitus (nomenat per les seves paraules llatines Unigenitus dei filius, "Fill unigènit de Déu"), és una constitució apostòlica en forma de butlla papal promulgada pel papa Climent XI el 1713, va obrir la fase final de la controvèrsia jansenista a França.

Nou!!: Bisbat de Lectoure і Unigenitus · Veure més »

1052

Sense descripció.

Nou!!: Bisbat de Lectoure і 1052 · Veure més »

1058

Sense descripció.

Nou!!: Bisbat de Lectoure і 1058 · Veure més »

1060

Sense descripció.

Nou!!: Bisbat de Lectoure і 1060 · Veure més »

1063

El 1063 (MLXIII) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.

Nou!!: Bisbat de Lectoure і 1063 · Veure més »

1097

Sense descripció.

Nou!!: Bisbat de Lectoure і 1097 · Veure més »

1098

Sense descripció.

Nou!!: Bisbat de Lectoure і 1098 · Veure més »

1103

El 1103 (MCIII) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.

Nou!!: Bisbat de Lectoure і 1103 · Veure més »

1118

Sense descripció.

Nou!!: Bisbat de Lectoure і 1118 · Veure més »

1120

Sense descripció.

Nou!!: Bisbat de Lectoure і 1120 · Veure més »

1126

El 1126 (MCXXVI) fou un any comú començat en divendres.

Nou!!: Bisbat de Lectoure і 1126 · Veure més »

1160

Sense descripció.

Nou!!: Bisbat de Lectoure і 1160 · Veure més »

1162

El 1162 (MCLXII) fou un any iniciat en dilluns pertanyent a l'edat mitjana.

Nou!!: Bisbat de Lectoure і 1162 · Veure més »

1178

Sense descripció.

Nou!!: Bisbat de Lectoure і 1178 · Veure més »

1194

;Països Catalans:;Món.

Nou!!: Bisbat de Lectoure і 1194 · Veure més »

1197

Sense descripció.

Nou!!: Bisbat de Lectoure і 1197 · Veure més »

1201

Sense descripció.

Nou!!: Bisbat de Lectoure і 1201 · Veure més »

1215

Sense descripció.

Nou!!: Bisbat de Lectoure і 1215 · Veure més »

1221

Sense descripció.

Nou!!: Bisbat de Lectoure і 1221 · Veure més »

1229

;Països Catalans.

Nou!!: Bisbat de Lectoure і 1229 · Veure més »

1240

Sense descripció.

Nou!!: Bisbat de Lectoure і 1240 · Veure més »

1256

Sense descripció.

Nou!!: Bisbat de Lectoure і 1256 · Veure més »

1257

Sense descripció.

Nou!!: Bisbat de Lectoure і 1257 · Veure més »

1268

;Països catalans.

Nou!!: Bisbat de Lectoure і 1268 · Veure més »

1290

Sense descripció.

Nou!!: Bisbat de Lectoure і 1290 · Veure més »

1299

; Països Catalans.

Nou!!: Bisbat de Lectoure і 1299 · Veure més »

1301

Sense descripció.

Nou!!: Bisbat de Lectoure і 1301 · Veure més »

1302

El 1302 (MCCCII) fou un any comú començat en dilluns.

Nou!!: Bisbat de Lectoure і 1302 · Veure més »

1311

Sense descripció.

Nou!!: Bisbat de Lectoure і 1311 · Veure més »

1330

El 1330 fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.

Nou!!: Bisbat de Lectoure і 1330 · Veure més »

1346

Països Catalans.

Nou!!: Bisbat de Lectoure і 1346 · Veure més »

1350

Sense descripció.

Nou!!: Bisbat de Lectoure і 1350 · Veure més »

1351

Sense descripció.

Nou!!: Bisbat de Lectoure і 1351 · Veure més »

1364

Sense descripció.

Nou!!: Bisbat de Lectoure і 1364 · Veure més »

1365

Sense descripció.

Nou!!: Bisbat de Lectoure і 1365 · Veure més »

1368

Sense descripció.

Nou!!: Bisbat de Lectoure і 1368 · Veure més »

1369

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Bisbat de Lectoure і 1369 · Veure més »

1370

Sense descripció.

Nou!!: Bisbat de Lectoure і 1370 · Veure més »

1377

Sense descripció.

Nou!!: Bisbat de Lectoure і 1377 · Veure més »

1383

Sense descripció.

Nou!!: Bisbat de Lectoure і 1383 · Veure més »

1405

El 1405 (MCDV) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.

Nou!!: Bisbat de Lectoure і 1405 · Veure més »

1407

; Països Catalans; Resta del món.

Nou!!: Bisbat de Lectoure і 1407 · Veure més »

1416

; Països Catalans.

Nou!!: Bisbat de Lectoure і 1416 · Veure més »

1417

; Països Catalans; Resta del món.

Nou!!: Bisbat de Lectoure і 1417 · Veure més »

1425

Països Catalans Resta del món.

Nou!!: Bisbat de Lectoure і 1425 · Veure més »

1426

Països Catalans Resta del món.

Nou!!: Bisbat de Lectoure і 1426 · Veure més »

1449

Sense descripció.

Nou!!: Bisbat de Lectoure і 1449 · Veure més »

1452

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Bisbat de Lectoure і 1452 · Veure més »

1453

; Països Catalans; Resta del món.

Nou!!: Bisbat de Lectoure і 1453 · Veure més »

1479

; Països Catalans.

Nou!!: Bisbat de Lectoure і 1479 · Veure més »

1487

Països Catalans.

Nou!!: Bisbat de Lectoure і 1487 · Veure més »

1488

Països Catalans Resta del món.

Nou!!: Bisbat de Lectoure і 1488 · Veure més »

1494

Països Catalans Resta del món.

Nou!!: Bisbat de Lectoure і 1494 · Veure més »

1498

; Països Catalans; Resta del món.

Nou!!: Bisbat de Lectoure і 1498 · Veure més »

1505

Sense descripció.

Nou!!: Bisbat de Lectoure і 1505 · Veure més »

1508

Sense descripció.

Nou!!: Bisbat de Lectoure і 1508 · Veure més »

1509

Sense descripció.

Nou!!: Bisbat de Lectoure і 1509 · Veure més »

1511

;Països Catalans.

Nou!!: Bisbat de Lectoure і 1511 · Veure més »

1512

El 1512 (MDXII) fou un any de traspàs començat en dijous que pertany a l'edat moderna.

Nou!!: Bisbat de Lectoure і 1512 · Veure més »

1513

;Països Catalans.

Nou!!: Bisbat de Lectoure і 1513 · Veure més »

1514

;Països Catalans.

Nou!!: Bisbat de Lectoure і 1514 · Veure més »

1530

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Bisbat de Lectoure і 1530 · Veure més »

1569

Sense descripció.

Nou!!: Bisbat de Lectoure і 1569 · Veure més »

1594

Llinda d'una casa de Santa Pau.

Nou!!: Bisbat de Lectoure і 1594 · Veure més »

1599

Presentació d'una galera a la rada de Marsella.

Nou!!: Bisbat de Lectoure і 1599 · Veure més »

1635

; Països Catalans.

Nou!!: Bisbat de Lectoure і 1635 · Veure més »

1646

;Països Catalans.

Nou!!: Bisbat de Lectoure і 1646 · Veure més »

1649

Sense descripció.

Nou!!: Bisbat de Lectoure і 1649 · Veure més »

1654

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Bisbat de Lectoure і 1654 · Veure més »

1655

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Bisbat de Lectoure і 1655 · Veure més »

1671

Stenka Razin.

Nou!!: Bisbat de Lectoure і 1671 · Veure més »

1672

Sense descripció.

Nou!!: Bisbat de Lectoure і 1672 · Veure més »

1691

;Països Catalans.

Nou!!: Bisbat de Lectoure і 1691 · Veure més »

1692

Sense descripció.

Nou!!: Bisbat de Lectoure і 1692 · Veure més »

1717

;Països Catalans.

Nou!!: Bisbat de Lectoure і 1717 · Veure més »

1718

La Rectoria Vella, Castellcir (Moianès).

Nou!!: Bisbat de Lectoure і 1718 · Veure més »

1720

;Països Catalans:;Món.

Nou!!: Bisbat de Lectoure і 1720 · Veure més »

1722

Llinda de Cal Pauet de l'Espunyola.

Nou!!: Bisbat de Lectoure і 1722 · Veure més »

1745

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Bisbat de Lectoure і 1745 · Veure més »

1746

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Bisbat de Lectoure і 1746 · Veure més »

1760

;Països Catalans.

Nou!!: Bisbat de Lectoure і 1760 · Veure més »

1772

Sense descripció.

Nou!!: Bisbat de Lectoure і 1772 · Veure més »

1800

;Països Catalans.

Nou!!: Bisbat de Lectoure і 1800 · Veure més »

1801

;Països Catalans.

Nou!!: Bisbat de Lectoure і 1801 · Veure més »

1822

Sense descripció.

Nou!!: Bisbat de Lectoure і 1822 · Veure més »

1908

;Països Catalans.

Nou!!: Bisbat de Lectoure і 1908 · Veure més »

506

Sense descripció.

Nou!!: Bisbat de Lectoure і 506 · Veure més »

549

El 549 (DXLIX) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.

Nou!!: Bisbat de Lectoure і 549 · Veure més »

673

Sense descripció.

Nou!!: Bisbat de Lectoure і 673 · Veure més »

990

Sense descripció.

Nou!!: Bisbat de Lectoure і 990 · Veure més »

Redirigeix aquí:

Bisbat de Leitora, Bisbe de Lectoure, Bisbe de Leitora, Diòcesi de Lectoure.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »