Accés més ràpid que el navegador!
257 les relacions: Abadia, Administració provincial romana, Aira (Landes), Annuario Pontificio, Arquebisbat d'Aush, Arquebisbat d'Eusa, Arquebisbat de Bordeus, Arquebisbat de Dublín, Arxiprestat, Bisbat d'Agen, Bisbat d'Évreux, Bisbat d'Estrasburg, Bisbat d'Orleans, Bisbat de Baiona, Bisbat de Caors, Bisbat de Castres, Bisbat de Comenge, Bisbat de Coserans, Bisbat de Langres, Bisbat de Lescar, Bisbat de Nantes, Bisbat de Pavia, Bisbat de Perigús, Bisbat de Tarba, Bisbat de Vic, Breviari, Butlla, Canhòta, Catedral, Concili d'Agde, Concordat, Concordat del 1801, Dacs, Dagobert I, Dècada del 1300, Dècada del 340, Díptic, Denis de Sainte-Marthe, Departament francès, Diòcesi, Ducat de Gascunya, Durhòrt e Baishen, Església catòlica a França, Església Catòlica Romana, Església sufragània, Eusa, Francès, Gòs, Guerres de religió, Hastings (Landes), ..., Joana III de Navarra, Landes, Lapurdi, Llatí, Louis d'Albret, Louis Duchesne, Màrtir cristià, Metropolità, Monumenta Germaniae Historica, Normands, Novempopulània, Orde de Frares Menors, Orde de Sant Agustí, Orde de Sant Benet, Orde del Cister, Orde dels Predicadors, Orleans, País Basc, Parròquia eclesiàstica, Pere de Foix el Jove, Pere de Foix el Vell, Pius VII, Pius XI, Premonstratesos, Protestantisme, Província eclesiàstica, Qui Christi Domini, Quitèria, Revolució Francesa, Ritu romà, Santa Seu, Sarraïns, Sòrda, Segle X, Vasats (Gironda), 1033, 1058, 1059, 1061, 1062, 1068, 1092, 1093, 1095, 1097, 1098, 1099, 1115, 1116, 1117, 1143, 1147, 1160, 1168, 1175, 1179, 1182, 1188, 1192, 1194, 1203, 1204, 1211, 1216, 1220, 1221, 1233, 1234, 1237, 1238, 1239, 1253, 1266, 1268, 1272, 1278, 1295, 1305, 1307, 1326, 1327, 1328, 1349, 1354, 1359, 1361, 1362, 1363, 1375, 1380, 1386, 1390, 1391, 1392, 1393, 1397, 1400, 1401, 1405, 1407, 1408, 1409, 1412, 1418, 1420, 1423, 1427, 1439, 1440, 1444, 1445, 1451, 1459, 1460, 1466, 1475, 1484, 1485, 1486, 1499, 1502, 1511, 1512, 1516, 1517, 1519, 1521, 1523, 1530, 1538, 1555, 1556, 1560, 1562, 1570, 1576, 1594, 1597, 1598, 1606, 1621, 1623, 1625, 1627, 1638, 1639, 1649, 1650, 1658, 1659, 1666, 1667, 1671, 1672, 1673, 1684, 1688, 1690, 1692, 1693, 1698, 1706, 1707, 1710, 1723, 1732, 1733, 1734, 1736, 1737, 1757, 1758, 1772, 1783, 1801, 1816, 1817, 1822, 1823, 1827, 1839, 1856, 1859, 1876, 1905, 1906, 1911, 1930, 1931, 1933, 1960, 2002, 2012, 506, 533, 541, 549, 551, 584, 585, 614, 673, 788, 791, 898, 977, 982. Ampliar l'índex (207 més) »
Abadia
El Monestir de Poblet Una abadia (del llatí abbatia, que deriva del sirià abba, que vol dir "pare") és un monestir cristià amb territori propi, governat per un abat o abadessa, que és el pare o mare espiritual de la comunitat, i que s'elegeix per un determinat nombre d'anys o per tota la vida.
Nou!!: Bisbat d'Aire i Dacs і Abadia · Veure més »
Administració provincial romana
L'administració provincial romana es va crear quan la Primera Guerra Púnica va portar a l'expansió del territori de Roma, bàsicament a les illes mediterrànies.
Nou!!: Bisbat d'Aire i Dacs і Administració provincial romana · Veure més »
Aira (Landes)
Aira en francès Aire-sur-l'Adour és un municipi francès, situat al departament de les Landes i a la regió de la Nova Aquitània.
Nou!!: Bisbat d'Aire i Dacs і Aira (Landes) · Veure més »
Annuario Pontificio
L'anomenat Annuario Pontificio és el directori d'informació de la Santa Seu, que s'edita cada any en un llibre de tapes vermelles i és elaborat per la Llibreria Editrice Vaticana.
Nou!!: Bisbat d'Aire i Dacs і Annuario Pontificio · Veure més »
Arquebisbat d'Aush
L'arquebisbat d'Aush és una divisió eclesiàstica de França, que abraça el departament del Gers.
Nou!!: Bisbat d'Aire i Dacs і Arquebisbat d'Aush · Veure més »
Arquebisbat d'Eusa
Larquebisbat d'Eauze (francès: Archidiocèse d'Eauze, llatí: Archidioecesis Elusensis) és una seu metropolitana suprimida de l'Església Catòlica a França, que existí entre el 300 i el 879.
Nou!!: Bisbat d'Aire i Dacs і Arquebisbat d'Eusa · Veure més »
Arquebisbat de Bordeus
L'ex catedral de Sant Joan Baptista de Bazas. La basílica Sant Severí de Bordeus. Bust del cardenal François d'Escoubleau de Sourdis, obra de Gian Lorenzo Bernini. XVIII en substitució de l'antic palau arxiepiscopal. Larquebisbat de Bordeus (francès: Archidiocèse de Bordeaux; llatí: Archidioecesis Burdigalensis) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica als França.
Nou!!: Bisbat d'Aire i Dacs і Arquebisbat de Bordeus · Veure més »
Arquebisbat de Dublín
Santíssima Trinitat de Dublín, avui pertanyent a l'Església d'Irlanda. Sant Kevin de Glendalough, patró de l'arxidiòcesi. Sant Llorenç O'Toole, patró de l'arxidiòcesi. Larquebisbat de Dublín (gaèlic: Ard-Deoise Bhaile Átha Cliath; anglès: Archdiocese of Dublin; llatí: Archidioecesis Dublinensis) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a Irlanda.
Nou!!: Bisbat d'Aire i Dacs і Arquebisbat de Dublín · Veure més »
Arxiprestat
Dins de l'església catòlica, un arxiprestat és una agrupació de parròquies amb finalitats de coordinació a diferents nivells, sota la coordinació d'un dels sacerdots que hi pertany, el qual rep el nom d'arxipreste.
Nou!!: Bisbat d'Aire i Dacs і Arxiprestat · Veure més »
Bisbat d'Agen
El bisbat d'Agen (francès: diocèse d'Agen, llatí: Dioecesis Agennensis) és una jurisdicció eclesiàstica de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Bordeus, centrada a Agen.
Nou!!: Bisbat d'Aire i Dacs і Bisbat d'Agen · Veure més »
Bisbat d'Évreux
Mapa de les diòcesis històriques dea Normandia abans de la revolució francesa. relíquies de sant Taurí, primer bisbes d'Évreux, conservada a l'església dedicada al sant a la ciutat episcopal. X. L'antic palau episcopal d'Évreux, construït el segle XV pel bisbe Raoul du Fou, avui seu del museu de la ciutat. Bernay. El bisbat d'Évreux (francès: Diocèse d'Évreux, llatí: Dioecesis Ebroicensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Rouen.
Nou!!: Bisbat d'Aire i Dacs і Bisbat d'Évreux · Veure més »
Bisbat d'Estrasburg
Seu del bisbat del bisbat a ''Rue Brûlée'' Porta de la catedral. El seminari major d'Estrasburg. principat ecclesiàstic d'Estrasburg vers el 1547. El palau dels Rohan, fet construir entre el 1728 i el 1741 pel bisbe Armand I de Rohan-Soubise com a nou palau episcopal, avui seu de diverses institucions museístiques ciutadanes. Escut de la diòcesi. Larquebisbat d'Estraburg (francès: Archidiocèse de Strasbourg, llatí: Archidioecesis Argentoratensis o Argentinensis) és una seu de l'Església Catòlica, immediatament subjecta a la Santa Seu.
Nou!!: Bisbat d'Aire i Dacs і Bisbat d'Estrasburg · Veure més »
Bisbat d'Orleans
L'antic palau episcopal d'Orleans, construït entre el 1635 i el 1641, fou seu dels bisbes fins al 1905, quan esdevingué propietat de l'Estat. chiesa abbaziale ''Saint-Benoît'' de Fleury a Saint-Benoît-sur-Loire, fundada el 640; va ser la primera abadia francesa en seguir la regla de Sant Benet; per un cert període les relíquies del sant van reposar a l'abadia. VII. Félix Dupanloup, bisbe d'Orleans del 1849 al 1878. Estàtua eqüestre de santa Joana d'Arc, la ''doncella d'Orleans''. Participació dels bisbes francs al primer concili d'Orleans el 511. V. El bisbat d'Orleans (francès: Diocèse d'Orléans, llatí: Dioecesis Aurelianensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Tours.
Nou!!: Bisbat d'Aire i Dacs і Bisbat d'Orleans · Veure més »
Bisbat de Baiona
catedral de l'Assumpció de Maria a Lescar Oloron El Santuari de Nostra Senyora de Bétharram, on el 1835 e prevere de la diòcesi Michel Garicoïts fundà la congregació dels Preveres del Sagrat Cor de Jesús de Bétharram. El bisbat de Baiona (francès: Diocèse de Bayonne, Lescar et Oloron, llatí: Dioecesis Baionensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Bordeus.
Nou!!: Bisbat d'Aire i Dacs і Bisbat de Baiona · Veure més »
Bisbat de Caors
El bisbat de Caors és una divisió eclesiàstica de França a Occitània, que abraça el departament de l'Òlt.
Nou!!: Bisbat d'Aire i Dacs і Bisbat de Caors · Veure més »
Bisbat de Castres
XVII. El bisbat de Castres (francès: Diocèse de Castres, occità: Diocèsi de Castras; llatí: Dioecesis Castrensis) és una seu suprimida de l'Església Catòlica a França, creada l'11 de juliol de 1317,Annuaire pontifical.
Nou!!: Bisbat d'Aire i Dacs і Bisbat de Castres · Veure més »
Bisbat de Comenge
V a l'antiga ''Lugdunum Convenarum''. Vista sobre la ciutat alta de Saint-Bertrand de Comenge i de la catedral. XII) i al fons la catedral de Sant Bertrand de Comenge. El bisbat de Commenge (francès: Diocèse de Comenge, llatí: Dioecesis Convenarum) és una seu suprimida de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat d'Aush.
Nou!!: Bisbat d'Aire i Dacs і Bisbat de Comenge · Veure més »
Bisbat de Coserans
El palau episcopal de Saint-Lizier, avui seu del museu departamental de l'Ariège. Exterior de l'ex catedral ''Notre-Dame de la Sède''. El bisbat de Coserans (occità: Diocèsi de Coserans, llatí: Dioecesis Conseranensis) és una seu suprimida de l'Església Catòlica a França.
Nou!!: Bisbat d'Aire i Dacs і Bisbat de Coserans · Veure més »
Bisbat de Langres
les armes del bisbe de Langres El bisbat de Langres és una jurisdicció eclesiàstica de França amb centre tradicional a Langres però modernament a Chaumont.
Nou!!: Bisbat d'Aire i Dacs і Bisbat de Langres · Veure més »
Bisbat de Lescar
La ''torre del bisbe'' és tot el que resta de l'antic palau episcopal de Lescar, destruït durant la revolució francesa. L'església de Sant Julià de Lescar, edificada el 1649 sobre les restes d'una església més antiga, destruïda pels protestants i que es remuntava al 1030. catedral de l'Assumpció de Lescar, on està indicat el nom del bisbe Guiu de Lons: ''Dominus Guido, episcopus Lascurrensis, hoc fieri jussit pavimentum''. El bisbat de Lescara (francès: Diocèse de Lescar, llatí: Dioecesis Lascurrensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat d'Aush, suprimida el 29 de novembre de 1801, el territori de la qual, a partir d'aquella data, passà sota la jurisdicció de la diòcesi de Baiona.
Nou!!: Bisbat d'Aire i Dacs і Bisbat de Lescar · Veure més »
Bisbat de Nantes
El bisbat de Nantes és una jurisdicció eclesiàstica de França fundada probablement per sant Clar (el primer bisbe) al, i que subsisteix fins a l'actualitat.
Nou!!: Bisbat d'Aire i Dacs і Bisbat de Nantes · Veure més »
Bisbat de Pavia
sant Agustí El bisbat de Pavia (italià: diocesi di Pavia; llatí: Dioecesis Papiensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Milà, que pertany a la regió eclesiàstica Llombardia.
Nou!!: Bisbat d'Aire i Dacs і Bisbat de Pavia · Veure més »
Bisbat de Perigús
Vitrall que representa a Sant Frontó a l'església de Lalinde. La primitiva catedral de ''Saint-Étienne-de-la-Cité''. L'ex catedral de Sant Sacerdot a Sarlat-la-Canéda El bisbat de Perigús (francès: Diocèse de Périgueux, llatí: Dioecesis Petrocoricensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Bordeus.
Nou!!: Bisbat d'Aire i Dacs і Bisbat de Perigús · Veure més »
Bisbat de Tarba
El santuari de la Mare de Déu de Lorda, el santuari marià més visitat del món. El bisbat de Tarba i Lorda (francès: diocèse de Tarbes et Lourdes; llatí: Dioecesis Tarbiensis et Lourdensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Tolosa.
Nou!!: Bisbat d'Aire i Dacs і Bisbat de Tarba · Veure més »
Bisbat de Vic
El bisbat de Vic —Diœcesis Vicensis — és una demarcació de l'església catòlica a Catalunya, sufragània de l'arquebisbat de Tarragona.
Nou!!: Bisbat d'Aire i Dacs і Bisbat de Vic · Veure més »
Breviari
Breviari personal de Maria Stuard, que va dur amb ella al patíbul, es conserva a la Biblioteca Nacional Russa de Sant Petersburg. Un breviari (del llatí breviarium, compendi) en el ritu llatí de l'Església Catòlica és un llibre que recull totes les lectures i pregàries pròpies de les hores canòniques que els clergues regulars o seculars han de resar cada dia.
Nou!!: Bisbat d'Aire i Dacs і Breviari · Veure més »
Butlla
Una butlla o butla és un document segellat sobre assumptes polítics o religiosos.
Nou!!: Bisbat d'Aire i Dacs і Butlla · Veure més »
Canhòta
Canhòta (en francès Cagnotte) és un municipi francès, situat al departament de les Landes i a la regió de la Nova Aquitània.
Nou!!: Bisbat d'Aire i Dacs і Canhòta · Veure més »
Catedral
Catedral de Tarragona Una catedral o una seu episcopal és una església cristiana que fa la funció de ser l'església principal d'una diòcesi.
Nou!!: Bisbat d'Aire i Dacs і Catedral · Veure més »
Concili d'Agde
El concili d'Agde fou una reunió de bisbes catòlics celebrada a l'església de Sant Andreu d'Agde el setembre del 506, sota el regnat del rei visigot arrià Alaric II.
Nou!!: Bisbat d'Aire i Dacs і Concili d'Agde · Veure més »
Concordat
Un concordat és un acord en forma de tractat entre el poder temporal i els representants de l'església catòlica.
Nou!!: Bisbat d'Aire i Dacs і Concordat · Veure més »
Concordat del 1801
El Concordat del 1801 era un concordat entre Napoleó i Pius VII, signat el 15 de juliol de 1801.
Nou!!: Bisbat d'Aire i Dacs і Concordat del 1801 · Veure més »
Dacs
Dacs (nom occità, en francès Dax) és un municipi francès, situat al departament de les Landes i a la regió de la Nova Aquitània.
Nou!!: Bisbat d'Aire i Dacs і Dacs · Veure més »
Dagobert I
Dagobert I (603-639), fill de Clotari II, rei dels francs, i de Bertruda.
Nou!!: Bisbat d'Aire i Dacs і Dagobert I · Veure més »
Dècada del 1300
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat d'Aire i Dacs і Dècada del 1300 · Veure més »
Dècada del 340
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat d'Aire i Dacs і Dècada del 340 · Veure més »
Díptic
Louvre Un díptic (del grec díptykhos; de δι («di», 'dos') i -πτυχος («ptykhos», 'plec') és qualsevol objecte amb dues peces planes juntes per una frontissa. Aquestes formes eren bastant populars al món antic, petites taules que es cobrien amb cera a les cares interiors, per anotar enregistraments i per mesurar temps i direccions. A l'antiguitat tardana, els díptics de vori amb les cobertes treballades en baix relleu a les cares exteriors eren una forma d'art significativa: el díptic consular es feia per celebrar el nomenament d'un cònsol romà, però algunes, potser incloent-hi els díptics de poetes i muses de Monza, poden haver estat fets per l'ús privat. Alguns dels treballs més importants que han sobreviscut de la caiguda de l'Imperi Romà són algunes dotzenes de díptics conservats perquè s'havien fet servir com cobertes de llibre. El plafó de vori romà d'Orient més gran que ha sobreviscut (428 mm x 143 mm), és un full d'un díptic de la forma judicial de Justinià ca 525-50, que disposa d'un arcàngel. De l'edat mitjana moltes pintures sobre taula prenien la forma de díptic, com petites obres portàtils per a ús personal; els retaules grans tendien a ser fets en forma de tríptic, amb dos plafons exteriors que podrien ser tancats sobre la representació principal del central. També es desenvolupen altres formes de pintura multiplafó anomenats políptics.
Nou!!: Bisbat d'Aire i Dacs і Díptic · Veure més »
Denis de Sainte-Marthe
va ser un religiós benedictí, teòleg i historiador francès, superior general de la Congregació de Sant Maur.
Nou!!: Bisbat d'Aire i Dacs і Denis de Sainte-Marthe · Veure més »
Departament francès
Mapa dels departaments francesos. Els departaments d'ultramar i l'aglomeració parisenca estan representats a una escala diferent. El departament (département) és una divisió territorial de França i una col·lectivitat territorial, és a dir una persona jurídica de dret públic diferent de l'Estat, invertida amb una missió d'interès general referent al departament, entès com a territori.
Nou!!: Bisbat d'Aire i Dacs і Departament francès · Veure més »
Diòcesi
Una diòcesi o bisbat és un districte o territori de l'església catòlica on té, i hi exerceix jurisdicció espiritual, un prelat: arquebisbe, bisbe, etc.
Nou!!: Bisbat d'Aire i Dacs і Diòcesi · Veure més »
Ducat de Gascunya
El ducat de Gascunya fou una jurisdicció feudal del sud-oest de França, que ocupava la part sud d'Aquitània (vegeu Gascunya).
Nou!!: Bisbat d'Aire i Dacs і Ducat de Gascunya · Veure més »
Durhòrt e Baishen
Dur Hòrt e Baishen (en francès Duhort-Bachen) és un municipi francès, situat al departament de les Landes i a la regió de la Nova Aquitània.
Nou!!: Bisbat d'Aire i Dacs і Durhòrt e Baishen · Veure més »
Església catòlica a França
LEsglésia catòlica a França és part integrant de l'Església catòlica.
Nou!!: Bisbat d'Aire i Dacs і Església catòlica a França · Veure més »
Església Catòlica Romana
Branques del cristianisme LEsglésia Catòlica Romana o, simplement, Església Catòlica és la principal església i denominació religiosa del cristianisme.
Nou!!: Bisbat d'Aire i Dacs і Església Catòlica Romana · Veure més »
Església sufragània
Una església sufragània és una església, normalment amb territori i drets quasi parroquials, que depèn d'una parròquia eclesiàstica principal o matriu.
Nou!!: Bisbat d'Aire i Dacs і Església sufragània · Veure més »
Eusa
Eusa (nom occità) (en francès Eauze) és una ciutat del departament francès del Gers, capital del cantó d'Eusa, amb gairebé 4.000 habitants i a 164 metres sobre el nivell del mar.
Nou!!: Bisbat d'Aire i Dacs і Eusa · Veure més »
Francès
El francès o francés (français o la langue française és una llengua romànica occidental també coneguda com a llengua d'oïl -encara que no ho és, només és una llengua que prové de la llengua d'oïl- (per la manera de dir el mot «sí», i en oposició a l'occità, que empra «òc»). Es va originar a l'àrea de París i es va estendre per tot França, imposada primer com a llengua de la reialesa. La República Francesa en va fer un element d'homogeneïtzació social i cultural en detriment de les altres llengües de l'Estat francès (occità, bretó, basc, català, alsacià, cors, etc.) i les altres llengües d'oïl (altres variants lingüístiques emparentades amb el mateix francès: picard, való, normand, gal·ló, etc.). Amb el colonialisme, el seu ús es va estendre arreu del món, sobretot a l'Àfrica i en alguns punts d'Amèrica (fonamentalment Louisiana i el Quebec) i Oceania, on encara es conserva, i d'Àsia, on el seu ús com a llengua colonial és en reculada. A Europa, gaudeix de reconeixement oficial, a més de França, a Bèlgica (Valònia i Brussel·les), a Suïssa (cantons occidentals), a Itàlia (Vall d'Aosta), a Luxemburg i a Mònaco. Es calcula que parlen francès uns 80 milions de persones al món com a llengua materna, i uns 220 milions en total si s'hi inclouen els qui el parlen com a segona llengua.
Nou!!: Bisbat d'Aire i Dacs і Francès · Veure més »
Gòs
Gòs (en francès Goos) és un municipi francès, situat al departament de les Landes i a la regió de la Nova Aquitània.
Nou!!: Bisbat d'Aire i Dacs і Gòs · Veure més »
Guerres de religió
Les guerres de religió són conflictes on la religió divideix els bàndols enfrontats.
Nou!!: Bisbat d'Aire i Dacs і Guerres de religió · Veure més »
Hastings (Landes)
Hastings (en francès Hastingues) és un municipi francès, situat al departament de les Landes i a la regió de la Nova Aquitània.
Nou!!: Bisbat d'Aire i Dacs і Hastings (Landes) · Veure més »
Joana III de Navarra
Joana III de Navarra, coneguda coma Joana d'Albret (Pau, Aquitània 1528 - París 1572), fou reina de Navarra suo iure, comtessa de Foix i Bigorra, vescomtessa de Bearn, Marsan, Tartàs i senyora d'Albret (1555-1572).
Nou!!: Bisbat d'Aire i Dacs і Joana III de Navarra · Veure més »
Landes
Les Landes (Lanas en occità) és un departament francès situat a la regió de Nova Aquitània.
Nou!!: Bisbat d'Aire i Dacs і Landes · Veure més »
Lapurdi
Lapurdi (Lapurdi en euskera, Labourd en francès, i Labord en occità gascó) és un dels set territoris del País Basc.
Nou!!: Bisbat d'Aire i Dacs і Lapurdi · Veure més »
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Nou!!: Bisbat d'Aire i Dacs і Llatí · Veure més »
Louis d'Albret
fou un cardenal i bisbe catòlic francès.
Nou!!: Bisbat d'Aire i Dacs і Louis d'Albret · Veure més »
Louis Duchesne
Louis Marie Olivier Duchesne (Saint Servan (actualment en el terme de Sant-Maloù), Bretanya, França, 13 de setembre de 1843 - Roma, 21 d'abril de 1922) va ser un eclesiàstic, professor, arqueòleg i historiador de l'Església francès amb un esperit crític de la seva històrica, que va marcar un abans i un després en els estudis eclesiàstics. El seu estil incisiu, la crítica sense temor i, a vegades fins i tot cruel, i una erudició penetrant, va convertir-lo en un adversari en el camp de la polèmica.
Nou!!: Bisbat d'Aire i Dacs і Louis Duchesne · Veure més »
Màrtir cristià
Sant Esteve màrtir, el primer màrtir cristià, pintat per Giacomo Cavedone Un màrtir cristià és una persona que és morta per seguir el cristianisme en qualsevol forma de tortura o pena de mort.
Nou!!: Bisbat d'Aire i Dacs і Màrtir cristià · Veure més »
Metropolità
Macari II, Patriarca de Moscou. En l'Església Ortodoxa Russa un klobuk blanc és distintiu d'un metropolità. En la jerarquia de les esglésies cristianes, el rang d'arquebisbe metropolità, abreujat com a metropolità, designa al bisbe d'una metròpoli, és a dir, la capital d'una antiga província romana, una província eclesiàstica, o d'una capital regional.
Nou!!: Bisbat d'Aire i Dacs і Metropolità · Veure més »
Monumenta Germaniae Historica
Monumenta Germaniae Historica (esmentat com MGH en bibliografia i llistat de fonts) és un recull de fonts curosament editades i publicades per l'estudi de la Història d'Alemanya en un sentit extens, des del final de l'Imperi Romà fins a 1500.
Nou!!: Bisbat d'Aire i Dacs і Monumenta Germaniae Historica · Veure més »
Normands
Els normands (literalment, 'humans del nord'; àrab: majus) van ser un poble que emergí durant la primera meitat del a la zona de la Normandia, fruit de la unió entre conqueridors d'origen viking (principalment danesos) amb la població local (tant franca com gal·loromana).
Nou!!: Bisbat d'Aire i Dacs і Normands · Veure més »
Novempopulània
La Novempopulània (en llatí Novempopulania) fou una província romana que va tenir com a capital Elusa o Eause.
Nou!!: Bisbat d'Aire i Dacs і Novempopulània · Veure més »
Orde de Frares Menors
L'Orde de Frares Menors (en llatí Ordo Fratrum Minorum, que fa servir les sigles OFM) és un dels tres ordes mendicants masculins de dret pontifici que avui constitueixen el primer orde de la família franciscana. Tot i tenir el seu origen en l'orde fundat per Sant Francesc d'Assís en 1209, l'orde actual és el resultat de la unificació dels diferents grups reformats de l'orde, que al llarg dels segles, especialment entre els segles i, van originar interpretacions més rigoroses de la regla original. L'orde actual, que porta l'antic nom de Frares Menors, és el resultat de la unificació duta a terme pel papa Lleó XIII amb la butlla Felicitate quadam el 4 d'octubre de 1897. Amb ella s'unificaven en un sol orde els Frares Menors Observants, els Frares Menors Reformats, els Frares Menors Recol·lectes i els Frares Menors Descalços (o alcantarins). Van quedar fora de la unificació els Frares Menors Conventuals, tronc original de l'orde franciscà, i els Frares Menors Caputxins, orde reformat; tots dos formen avui ordes autònoms amb ministres generals propis.
Nou!!: Bisbat d'Aire i Dacs і Orde de Frares Menors · Veure més »
Orde de Sant Agustí
LOrde de Sant Agustí (en llatí Ordo Sancti Augustini) és un orde religiós mendicant de l'Església Catòlica fundada pel papa Innocenci IV el (1244), per la necessitat d'unificar una sèrie de comunitats de monjos a la Toscana (Itàlia) que seguien les directrius conegudes com la Regla de Sant Agustí, que és un extracte de les cartes i sermons de sant Agustí d'Hipona (mort el 430).
Nou!!: Bisbat d'Aire i Dacs і Orde de Sant Agustí · Veure més »
Orde de Sant Benet
L'Orde de Sant Benet (en llatí, Ordo Sancti Benedicti; OSB) i més coneguda sota el nom d'orde benedictí, és un orde monàstic de l'Església catòlica, amb branques masculina i femenina.
Nou!!: Bisbat d'Aire i Dacs і Orde de Sant Benet · Veure més »
Orde del Cister
Lorde del Cister, orde del Cistell o orde de Cîteaux (llatí: ordo cisterciensis) és un orde monàstic de dret papal.
Nou!!: Bisbat d'Aire i Dacs і Orde del Cister · Veure més »
Orde dels Predicadors
Lorde dels Predicadors (Ordo Praedicatorum), coneguts popularment com a dominics o dominicans, és un orde mendicant fundat per Sant Domènec de Guzmán a Tolosa, a Occitània.
Nou!!: Bisbat d'Aire i Dacs і Orde dels Predicadors · Veure més »
Orleans
Orleans (en francès Orléans) és un municipi francès, situat al departament de Loiret i a la regió de Centre - Vall del Loira.
Nou!!: Bisbat d'Aire i Dacs і Orleans · Veure més »
País Basc
El País Basc ('país de llengua basca') és un país europeu.
Nou!!: Bisbat d'Aire i Dacs і País Basc · Veure més »
Parròquia eclesiàstica
Una parròquia, com a entitat eclesiàstica, és l'element essencial que conforma les diòcesis, que s'aplica a diverses esglésies: l'Església Catòlica Romana, l'Església Anglicana, l'Església Ortodoxa, l'Església d'Escòcia, l'Església de Suècia i d'altres.
Nou!!: Bisbat d'Aire i Dacs і Parròquia eclesiàstica · Veure més »
Pere de Foix el Jove
fou un cardenal i bisbe francès.
Nou!!: Bisbat d'Aire i Dacs і Pere de Foix el Jove · Veure més »
Pere de Foix el Vell
fou legat papal a Avinyó (1433-1464) i cardenal.
Nou!!: Bisbat d'Aire i Dacs і Pere de Foix el Vell · Veure més »
Pius VII
Pius VII, (en llatí Pius PP. VII), de nom secular Barnaba Niccolò Maria Luigi Chiaramonti (nom religiós Gregori) (Cesena, 14 d'agost de 1742 – Roma, 20 d'agost de 1823) va ser el 251è bisbe de Roma i papa de l'Església catòlica des del 1800 i fins a la seva mort.
Nou!!: Bisbat d'Aire i Dacs і Pius VII · Veure més »
Pius XI
Pius XI (en llatí: Pius XI, en italià: Pio XI), de nom seglar Ambrogio Damiano Achille Ratti, (Desio, Regne Llombardovènet, Imperi Austríac, 31 de maig de 1857 - Palau Vaticà, 10 de febrer de 1939) fou papa de l'Església Catòlica entre 1922 i 1939.
Nou!!: Bisbat d'Aire i Dacs і Pius XI · Veure més »
Premonstratesos
Els Canonges Regulars Premonstratesos (en llatí Candidus et Canonicus Ordo Praemonstratensis) són un orde religiós catòlic de canonges regulars.
Nou!!: Bisbat d'Aire i Dacs і Premonstratesos · Veure més »
Protestantisme
El protestantisme és una branca del cristianisme que agrupa diverses denominacions cristianes i generalment es refereix a aquelles que es van separar de l'Església catòlica arran de la Reforma del, les derivades d'aquestes i també aquelles que hi comparteixen doctrines o ideologies similars.
Nou!!: Bisbat d'Aire i Dacs і Protestantisme · Veure més »
Província eclesiàstica
Una província eclesiàstica és una divisió territorial pròpia del cristianisme.
Nou!!: Bisbat d'Aire i Dacs і Província eclesiàstica · Veure més »
Qui Christi Domini
Mapa de les circumscripcions eclesiàstiques franceses, tal com quedà establert per la ''Qui Christi Domini'' La Qui Christi Domini és una butlla pontifícia, emesa pel Papa Pius VII el 29 de novembre de 1801.
Nou!!: Bisbat d'Aire i Dacs і Qui Christi Domini · Veure més »
Quitèria
Quitèria (en occità: Quitèira; en francès: Quitterie) (Braga, – Aira, Landes, 25 de maig de 477) va ser un personatge probablement llegendari, verge màrtir del, venerada com a santa per diverses confessions cristianes.
Nou!!: Bisbat d'Aire i Dacs і Quitèria · Veure més »
Revolució Francesa
La Revolució Francesa (1789-1799) es considera el model de revolució política de la seva època i va suposar la conquesta del poder per la burgesia i el desplaçament de l'aristocràcia i el clergat.
Nou!!: Bisbat d'Aire i Dacs і Revolució Francesa · Veure més »
Ritu romà
Missal romà del 1915 El ritu romà és el ritu litúrgic catòlic utilitzat a Roma.
Nou!!: Bisbat d'Aire i Dacs і Ritu romà · Veure més »
Santa Seu
Emblema de la Santa Seu La Seu Apostòlica o Santa Seu és l'expressió amb què es fa referència a la posició del papa com a cap suprem de l'Església Catòlica, en oposició a la referència a la Ciutat del Vaticà en tant que estat sobirà, encara que ambdues realitats estan íntimament relacionades i és un fet que el Vaticà existeix com estat al servei de l'Església.
Nou!!: Bisbat d'Aire i Dacs і Santa Seu · Veure més »
Sarraïns
Els sarraïns o saraquens (saraceni, Σαρακηνοί) foren una tribu d'àrabs de la part occidental d'Aràbia o del Sinaí, veïns dels nabateus.
Nou!!: Bisbat d'Aire i Dacs і Sarraïns · Veure més »
Sòrda
Sòrda l'Abadia (en francès Sorde-l'Abbaye) és un municipi francès, situat al departament de les Landes i a la regió de la Nova Aquitània.
Nou!!: Bisbat d'Aire i Dacs і Sòrda · Veure més »
Segle X
El segle X és un període que inclou els anys compresos entre el 901 i el 1000.
Nou!!: Bisbat d'Aire i Dacs і Segle X · Veure més »
Vasats (Gironda)
Vasats (nom occità) (en francès Bazas) és un municipi francès, en la comarca del Vasadès, situat al departament de la Gironda i a la regió de la Nova Aquitània.
Nou!!: Bisbat d'Aire i Dacs і Vasats (Gironda) · Veure més »
1033
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat d'Aire i Dacs і 1033 · Veure més »
1058
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat d'Aire i Dacs і 1058 · Veure més »
1059
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat d'Aire i Dacs і 1059 · Veure més »
1061
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat d'Aire i Dacs і 1061 · Veure més »
1062
El 1062 (MLXII) fou un any comú iniciat en dimarts pertanyent a l'edat mitjana.
Nou!!: Bisbat d'Aire i Dacs і 1062 · Veure més »
1068
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat d'Aire i Dacs і 1068 · Veure més »
1092
Països Catalans.
Nou!!: Bisbat d'Aire i Dacs і 1092 · Veure més »
1093
El 1093 (MXCIII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Bisbat d'Aire i Dacs і 1093 · Veure més »
1095
El 1095 (MXCV) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Bisbat d'Aire i Dacs і 1095 · Veure més »
1097
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat d'Aire i Dacs і 1097 · Veure més »
1098
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat d'Aire i Dacs і 1098 · Veure més »
1099
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat d'Aire i Dacs і 1099 · Veure més »
1115
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat d'Aire i Dacs і 1115 · Veure més »
1116
El 1116 (MCXVI) fou un any de traspàs començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Bisbat d'Aire i Dacs і 1116 · Veure més »
1117
;Països Catalans.
Nou!!: Bisbat d'Aire i Dacs і 1117 · Veure més »
1143
El 1143 (MCXLIII) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Nou!!: Bisbat d'Aire i Dacs і 1143 · Veure més »
1147
El 1147 (MCXLVII) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Bisbat d'Aire i Dacs і 1147 · Veure més »
1160
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat d'Aire i Dacs і 1160 · Veure més »
1168
El 1168 (MCLXVIII) fou un any de traspàs començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Bisbat d'Aire i Dacs і 1168 · Veure més »
1175
El 1175 (MCLXXV) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Bisbat d'Aire i Dacs і 1175 · Veure més »
1179
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat d'Aire i Dacs і 1179 · Veure més »
1182
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat d'Aire i Dacs і 1182 · Veure més »
1188
Països Catalans.
Nou!!: Bisbat d'Aire i Dacs і 1188 · Veure més »
1192
El 1192 (MCXCII) fou un any de traspàs començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Bisbat d'Aire i Dacs і 1192 · Veure més »
1194
;Països Catalans:;Món.
Nou!!: Bisbat d'Aire i Dacs і 1194 · Veure més »
1203
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat d'Aire i Dacs і 1203 · Veure més »
1204
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat d'Aire i Dacs і 1204 · Veure més »
1211
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat d'Aire i Dacs і 1211 · Veure més »
1216
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat d'Aire i Dacs і 1216 · Veure més »
1220
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat d'Aire i Dacs і 1220 · Veure més »
1221
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat d'Aire i Dacs і 1221 · Veure més »
1233
El 1233 (MCCXXXIII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Bisbat d'Aire i Dacs і 1233 · Veure més »
1234
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat d'Aire i Dacs і 1234 · Veure més »
1237
El 1237 (MCCXXXVII) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Nou!!: Bisbat d'Aire i Dacs і 1237 · Veure més »
1238
1238 (MCCXXXVIII) fon un any normal del calendari julià començat en divendres; correspon a l'any 600 del calendari birmà.
Nou!!: Bisbat d'Aire i Dacs і 1238 · Veure més »
1239
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat d'Aire i Dacs і 1239 · Veure més »
1253
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat d'Aire i Dacs і 1253 · Veure més »
1266
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat d'Aire i Dacs і 1266 · Veure més »
1268
;Països catalans.
Nou!!: Bisbat d'Aire i Dacs і 1268 · Veure més »
1272
El 1272 (MCCLXXII) fou un any de traspàs iniciat en divendres pertanyent a l'edat mitjana.
Nou!!: Bisbat d'Aire i Dacs і 1272 · Veure més »
1278
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat d'Aire i Dacs і 1278 · Veure més »
1295
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat d'Aire i Dacs і 1295 · Veure més »
1305
;Països Catalans.
Nou!!: Bisbat d'Aire i Dacs і 1305 · Veure més »
1307
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat d'Aire i Dacs і 1307 · Veure més »
1326
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat d'Aire i Dacs і 1326 · Veure més »
1327
Lluís IV de Baviera, emperador del Sacre Imperi Romanogermànic, declara el poder civil per sobre de l'eclesiàstic.
Nou!!: Bisbat d'Aire i Dacs і 1327 · Veure més »
1328
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat d'Aire i Dacs і 1328 · Veure més »
1349
;Països Catalans.
Nou!!: Bisbat d'Aire i Dacs і 1349 · Veure més »
1354
Porta dels Apòstols de la catedral de València.
Nou!!: Bisbat d'Aire i Dacs і 1354 · Veure més »
1359
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat d'Aire i Dacs і 1359 · Veure més »
1361
El 1361 (MCCCLXI) fou un any comú començat en divendres.
Nou!!: Bisbat d'Aire i Dacs і 1361 · Veure més »
1362
El 1362 (MCCCLXII) fou un any comú iniciat en dissabte pertanyent a la baixa edat mitjana.
Nou!!: Bisbat d'Aire i Dacs і 1362 · Veure més »
1363
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat d'Aire i Dacs і 1363 · Veure més »
1375
Atles Català de la Corona de Catalunya i Aragó, de l'any '''1375'''.
Nou!!: Bisbat d'Aire i Dacs і 1375 · Veure més »
1380
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat d'Aire i Dacs і 1380 · Veure més »
1386
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat d'Aire i Dacs і 1386 · Veure més »
1390
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat d'Aire i Dacs і 1390 · Veure més »
1391
La majoria dels calls de Castella i la Corona d'Aragó són assaltats, i els jueus forçats en massa a convertir-se.
Nou!!: Bisbat d'Aire i Dacs і 1391 · Veure més »
1392
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat d'Aire i Dacs і 1392 · Veure més »
1393
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat d'Aire i Dacs і 1393 · Veure més »
1397
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat d'Aire i Dacs і 1397 · Veure més »
1400
; Països Catalans.
Nou!!: Bisbat d'Aire i Dacs і 1400 · Veure més »
1401
L'any 1401 va ser un any destacat per diversos aconteixements.
Nou!!: Bisbat d'Aire i Dacs і 1401 · Veure més »
1405
El 1405 (MCDV) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Nou!!: Bisbat d'Aire i Dacs і 1405 · Veure més »
1407
; Països Catalans; Resta del món.
Nou!!: Bisbat d'Aire i Dacs і 1407 · Veure més »
1408
; Països catalans.
Nou!!: Bisbat d'Aire i Dacs і 1408 · Veure més »
1409
; Països Catalans.
Nou!!: Bisbat d'Aire i Dacs і 1409 · Veure més »
1412
El 1412 (MCDXII) fou un any de traspàs començat en divendres de les darreries de l'edat mitjana segons la historiografia occidental.
Nou!!: Bisbat d'Aire i Dacs і 1412 · Veure més »
1418
;Països Catalans.
Nou!!: Bisbat d'Aire i Dacs і 1418 · Veure més »
1420
El 1420 (MCDXX) fou un any de traspàs començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Bisbat d'Aire i Dacs і 1420 · Veure més »
1423
; Països Catalans; Resta del món.
Nou!!: Bisbat d'Aire i Dacs і 1423 · Veure més »
1427
Països Catalans.
Nou!!: Bisbat d'Aire i Dacs і 1427 · Veure més »
1439
; Països Catalans; Resta del món.
Nou!!: Bisbat d'Aire i Dacs і 1439 · Veure més »
1440
El 1440 (MCDXL) fou un any de traspàs començat en divendres del calendari julià.
Nou!!: Bisbat d'Aire i Dacs і 1440 · Veure més »
1444
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat d'Aire i Dacs і 1444 · Veure més »
1445
Països Catalans.
Nou!!: Bisbat d'Aire i Dacs і 1445 · Veure més »
1451
; Països Catalans; Resta del món.
Nou!!: Bisbat d'Aire i Dacs і 1451 · Veure més »
1459
;Països Catalans.
Nou!!: Bisbat d'Aire i Dacs і 1459 · Veure més »
1460
; Països Catalans; Resta del món.
Nou!!: Bisbat d'Aire i Dacs і 1460 · Veure més »
1466
; Països Catalans; Resta del món.
Nou!!: Bisbat d'Aire i Dacs і 1466 · Veure més »
1475
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Bisbat d'Aire i Dacs і 1475 · Veure més »
1484
Països Catalans Resta del món.
Nou!!: Bisbat d'Aire i Dacs і 1484 · Veure més »
1485
;Països Catalans.
Nou!!: Bisbat d'Aire i Dacs і 1485 · Veure més »
1486
Països Catalans.
Nou!!: Bisbat d'Aire i Dacs і 1486 · Veure més »
1499
Països Catalans Resta del món.
Nou!!: Bisbat d'Aire i Dacs і 1499 · Veure més »
1502
El 1502 (MDII) fou un any comú començat en dissabte segons el calendari gregorià.
Nou!!: Bisbat d'Aire i Dacs і 1502 · Veure més »
1511
;Països Catalans.
Nou!!: Bisbat d'Aire i Dacs і 1511 · Veure més »
1512
El 1512 (MDXII) fou un any de traspàs començat en dijous que pertany a l'edat moderna.
Nou!!: Bisbat d'Aire i Dacs і 1512 · Veure més »
1516
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Bisbat d'Aire i Dacs і 1516 · Veure més »
1517
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat d'Aire i Dacs і 1517 · Veure més »
1519
Constitucions de Catalunya de 1585.
Nou!!: Bisbat d'Aire i Dacs і 1519 · Veure més »
1521
;Països Catalans.
Nou!!: Bisbat d'Aire i Dacs і 1521 · Veure més »
1523
El 1523 (MDXXIII) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Bisbat d'Aire i Dacs і 1523 · Veure més »
1530
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Bisbat d'Aire i Dacs і 1530 · Veure més »
1538
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat d'Aire i Dacs і 1538 · Veure més »
1555
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat d'Aire i Dacs і 1555 · Veure més »
1556
;Països Catalans.
Nou!!: Bisbat d'Aire i Dacs і 1556 · Veure més »
1560
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat d'Aire i Dacs і 1560 · Veure més »
1562
;Països Catalans.
Nou!!: Bisbat d'Aire i Dacs і 1562 · Veure més »
1570
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Bisbat d'Aire i Dacs і 1570 · Veure més »
1576
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat d'Aire i Dacs і 1576 · Veure més »
1594
Llinda d'una casa de Santa Pau.
Nou!!: Bisbat d'Aire i Dacs і 1594 · Veure més »
1597
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat d'Aire i Dacs і 1597 · Veure més »
1598
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat d'Aire i Dacs і 1598 · Veure més »
1606
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat d'Aire i Dacs і 1606 · Veure més »
1621
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat d'Aire i Dacs і 1621 · Veure més »
1623
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Bisbat d'Aire i Dacs і 1623 · Veure més »
1625
;Països Catalans:;Món.
Nou!!: Bisbat d'Aire i Dacs і 1625 · Veure més »
1627
;Països Catalans:;Resta del món.
Nou!!: Bisbat d'Aire i Dacs і 1627 · Veure més »
1638
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat d'Aire i Dacs і 1638 · Veure més »
1639
Entrada al castell de Salses;Països Catalans.
Nou!!: Bisbat d'Aire i Dacs і 1639 · Veure més »
1649
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat d'Aire i Dacs і 1649 · Veure més »
1650
Països Catalans Resta del món.
Nou!!: Bisbat d'Aire i Dacs і 1650 · Veure més »
1658
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Bisbat d'Aire i Dacs і 1658 · Veure més »
1659
;Països Catalans.
Nou!!: Bisbat d'Aire i Dacs і 1659 · Veure més »
1666
196x196px.
Nou!!: Bisbat d'Aire i Dacs і 1666 · Veure més »
1667
Categoria:Dècada del 1660.
Nou!!: Bisbat d'Aire i Dacs і 1667 · Veure més »
1671
Stenka Razin.
Nou!!: Bisbat d'Aire i Dacs і 1671 · Veure més »
1672
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat d'Aire i Dacs і 1672 · Veure més »
1673
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Bisbat d'Aire i Dacs і 1673 · Veure més »
1684
;Països Catalans.
Nou!!: Bisbat d'Aire i Dacs і 1684 · Veure més »
1688
;Països Catalans.
Nou!!: Bisbat d'Aire i Dacs і 1688 · Veure més »
1690
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat d'Aire i Dacs і 1690 · Veure més »
1692
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat d'Aire i Dacs і 1692 · Veure més »
1693
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat d'Aire i Dacs і 1693 · Veure més »
1698
Llinda a l'església de Sant Salvador de Castellfollit de la Roca.
Nou!!: Bisbat d'Aire i Dacs і 1698 · Veure més »
1706
;Països Catalans.
Nou!!: Bisbat d'Aire i Dacs і 1706 · Veure més »
1707
1707 (MDCCVII) fon un any normal, començat un dimecres al calendari julià i un dissabte al gregorià.
Nou!!: Bisbat d'Aire i Dacs і 1707 · Veure més »
1710
;Països catalans.
Nou!!: Bisbat d'Aire i Dacs і 1710 · Veure més »
1723
;Països catalans;Resta del món.
Nou!!: Bisbat d'Aire i Dacs і 1723 · Veure més »
1732
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat d'Aire i Dacs і 1732 · Veure més »
1733
Resum dels esdeveniments de l'any 1733.
Nou!!: Bisbat d'Aire i Dacs і 1733 · Veure més »
1734
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Bisbat d'Aire i Dacs і 1734 · Veure més »
1736
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Bisbat d'Aire i Dacs і 1736 · Veure més »
1737
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Bisbat d'Aire i Dacs і 1737 · Veure més »
1757
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Bisbat d'Aire i Dacs і 1757 · Veure més »
1758
Llinda d'una casa del carrer del Pont de Santa Pau.
Nou!!: Bisbat d'Aire i Dacs і 1758 · Veure més »
1772
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat d'Aire i Dacs і 1772 · Veure més »
1783
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Bisbat d'Aire i Dacs і 1783 · Veure més »
1801
;Països Catalans.
Nou!!: Bisbat d'Aire i Dacs і 1801 · Veure més »
1816
Llinda d'una casa del carrer del Pont de Santa Pau.
Nou!!: Bisbat d'Aire i Dacs і 1816 · Veure més »
1817
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat d'Aire i Dacs і 1817 · Veure més »
1822
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat d'Aire i Dacs і 1822 · Veure més »
1823
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat d'Aire i Dacs і 1823 · Veure més »
1827
;Països Catalans.
Nou!!: Bisbat d'Aire i Dacs і 1827 · Veure més »
1839
;Països Catalans.
Nou!!: Bisbat d'Aire i Dacs і 1839 · Veure més »
1856
;Països Catalans.
Nou!!: Bisbat d'Aire i Dacs і 1856 · Veure més »
1859
;Països Catalans.
Nou!!: Bisbat d'Aire i Dacs і 1859 · Veure més »
1876
;Països Catalans.
Nou!!: Bisbat d'Aire i Dacs і 1876 · Veure més »
1905
Cartell de l'Exposició Universal de Lieja el 1905.
Nou!!: Bisbat d'Aire i Dacs і 1905 · Veure més »
1906
;Països Catalans.
Nou!!: Bisbat d'Aire i Dacs і 1906 · Veure més »
1911
;Països Catalans.
Nou!!: Bisbat d'Aire i Dacs і 1911 · Veure més »
1930
;Països Catalans.
Nou!!: Bisbat d'Aire i Dacs і 1930 · Veure més »
1931
;Països Catalans.
Nou!!: Bisbat d'Aire i Dacs і 1931 · Veure més »
1933
El 1933 (MCMXXXIII) va ser un any comú començat en diumenge.
Nou!!: Bisbat d'Aire i Dacs і 1933 · Veure més »
1960
1960 (MCMLX) fon un any bixest començat en divendres.
Nou!!: Bisbat d'Aire i Dacs і 1960 · Veure més »
2002
2002 fou un any normal, començat en dimarts segons el calendari gregorià.
Nou!!: Bisbat d'Aire i Dacs і 2002 · Veure més »
2012
L'any 2012 fou un any de traspàs començat en diumenge.
Nou!!: Bisbat d'Aire i Dacs і 2012 · Veure més »
506
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat d'Aire i Dacs і 506 · Veure més »
533
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat d'Aire i Dacs і 533 · Veure més »
541
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat d'Aire i Dacs і 541 · Veure més »
549
El 549 (DXLIX) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Nou!!: Bisbat d'Aire i Dacs і 549 · Veure més »
551
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat d'Aire i Dacs і 551 · Veure més »
584
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat d'Aire i Dacs і 584 · Veure més »
585
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat d'Aire i Dacs і 585 · Veure més »
614
El 614 (DCXIV) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Bisbat d'Aire i Dacs і 614 · Veure més »
673
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat d'Aire i Dacs і 673 · Veure més »
788
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat d'Aire i Dacs і 788 · Veure més »
791
El 791 (DCCXCI) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Bisbat d'Aire i Dacs і 791 · Veure més »
898
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat d'Aire i Dacs і 898 · Veure més »
977
El 977 (CMLXXVII) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Bisbat d'Aire i Dacs і 977 · Veure més »
982
El 982 (CMLXXXII) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Bisbat d'Aire i Dacs і 982 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Bisbat d'Aire, Bisbat d'Aire-Dax, Bisbat de Dax, Bisbat d’Aire, Bisbe d'Aire, Bisbe d'Aire i Dacs, Bisbe d'Aire-Dax, Bisbes d'Aire, Bisbes d'Aire-Dax, Diòcesi d'Aire i Dacs, Llista de Bisbes d'Aire, Llista de Bisbes d'Aire-Dax.
