Taula de continguts
24 les relacions: Arquebisbat de Riga, Bisbat de Curlàndia, Catolicisme, Cristianisme, Croades Bàltiques, Diòcesi, Església sufragània, Letònia, Llatí, Orde de Frares Menors, Orde del Cister, Orde dels Predicadors, Raion de Jēkabpils, Ritu romà, Zemgale, 1224, 1225, 1229, 1232, 1246, 1247, 1251, 1343, 1704.
Arquebisbat de Riga
Mapa del principat eclesiàstico de Riga el 1260 (en groc) Larquebisbat de Riga (letó:Rīgas arhidiecēze, llatí: Archidioecesis Rigensis) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a Letònia.
Veure Bisbat de Semigàlia і Arquebisbat de Riga
Bisbat de Curlàndia
Runes del castell episcopal de Piltene. La diòcesi de Curlàndia (letó: Kurzemes bīskapija, llatí: Dioecesis Curoniensis) és una seu suprimida de l'Església catòlica a Estònia.
Veure Bisbat de Semigàlia і Bisbat de Curlàndia
Catolicisme
MNAC. El terme catolicisme usualment es refereix a la doctrina o la fe de l'Església Catòlica, la qual comprèn totes aquelles esglésies cristianes que estan en comunió amb el Papa de Roma, i que accepten la seva autoritat en matèries de fe i de moral.
Veure Bisbat de Semigàlia і Catolicisme
Cristianisme
Branques del cristianisme El cristianisme (del grec: Xριστός, Khristós, Crist, literalment, 'ungit') és una religió abrahàmica monoteistaLa descripció del cristianisme com a religió monoteista prové de diverses fonts: Catholic Encyclopedia (article «»); William F.
Veure Bisbat de Semigàlia і Cristianisme
Croades Bàltiques
Les Croades Bàltiques o Croades del Nord van ser campanyes de colonització i cristianització realitzades per ordes militars i regnes cristians catòlics a finals de, principalment contra els pobles pagans bàltics, fínics i eslaus occidentals de les costes sud i est del mar Bàltic, i en menor mesura també contra els eslaus cristians ortodoxos (eslaus orientals) i els habitants originals de Prússia coneguts com a antics prussians (o borussians), que també inclouen pobles finoúgrics.
Veure Bisbat de Semigàlia і Croades Bàltiques
Diòcesi
Una diòcesi o bisbat és un districte o territori de l'església catòlica on té, i hi exerceix jurisdicció espiritual, un prelat: arquebisbe, bisbe, etc.
Veure Bisbat de Semigàlia і Diòcesi
Església sufragània
Una església sufragània és una església, normalment amb territori i drets quasi parroquials, que depèn d'una parròquia eclesiàstica principal o matriu.
Veure Bisbat de Semigàlia і Església sufragània
Letònia
La República de Letònia (Latvijas Republika) és una república del nord-est d'Europa amb costa a la mar Bàltica.
Veure Bisbat de Semigàlia і Letònia
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Veure Bisbat de Semigàlia і Llatí
Orde de Frares Menors
L'Orde de Frares Menors (en llatí Ordo Fratrum Minorum, que fa servir les sigles OFM) és un dels tres ordes mendicants masculins de dret pontifici que avui constitueixen el primer orde de la família franciscana. Tot i tenir el seu origen en l'orde fundat per Sant Francesc d'Assís en 1209, l'orde actual és el resultat de la unificació dels diferents grups reformats de l'orde, que al llarg dels segles, especialment entre els segles i, van originar interpretacions més rigoroses de la regla original.
Veure Bisbat de Semigàlia і Orde de Frares Menors
Orde del Cister
Lorde del Cister, orde del Cistell o orde de Cîteaux (llatí: ordo cisterciensis) és un orde monàstic de dret papal.
Veure Bisbat de Semigàlia і Orde del Cister
Orde dels Predicadors
Lorde dels Predicadors (Ordo Praedicatorum), coneguts popularment com a dominics o dominicans, és un orde mendicant fundat per Sant Domènec de Guzmán a Tolosa, a Occitània.
Veure Bisbat de Semigàlia і Orde dels Predicadors
Raion de Jēkabpils
El comtat de Jēkabpils (o rajon de Jēkabpils) era un dels comtats en què es divideix Letònia fins al 1999, any en què va deixar d'existir la subdivisió del país en rajons.
Veure Bisbat de Semigàlia і Raion de Jēkabpils
Ritu romà
Missal romà del 1915 El ritu romà és el ritu litúrgic catòlic utilitzat a Roma.
Veure Bisbat de Semigàlia і Ritu romà
Zemgale
Escut de Zemgale Zemgale, també conegut amb els noms llatinitzats de Semigàlia o Semigallia (en livonià: Zemgale) és una de les regions històriques i culturals de Letònia, de vegades també una part s'inclou a Lituània.
Veure Bisbat de Semigàlia і Zemgale
1224
Països Catalans.
Veure Bisbat de Semigàlia і 1224
1225
L'any 1225 va ser un any normal dins del calendari julià, que va començar en dimecres.
Veure Bisbat de Semigàlia і 1225
1229
;Països Catalans.
Veure Bisbat de Semigàlia і 1229
1232
Països Catalans.
Veure Bisbat de Semigàlia і 1232
1246
El 1246 (MCCXLVI) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Veure Bisbat de Semigàlia і 1246
1247
Castell de Benacantil En la primavera de l'any 1247 (any 645 de l'hègira) el rais d'al-Laqant, Zayyan ibn Mardanix, abandona la medina via mar pel port de Baver, rumb a l'exili a Kairuan (califat d'Ifríqiya).
Veure Bisbat de Semigàlia і 1247
1251
1251 (MCCLI) fon un any començat en diumenge segons el calendari julià, corresponent a l'any 700 del calendari armeni.
Veure Bisbat de Semigàlia і 1251
1343
El 1343 (MCCCXLIII) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Veure Bisbat de Semigàlia і 1343
1704
miniatura.
Veure Bisbat de Semigàlia і 1704