Accés més ràpid que el navegador!
215 les relacions: Administració provincial romana, Alamans, Alemanya, Alsàcia, Alt Rin, Annuario Pontificio, Armand de Rohan-Soubise, Arquebisbat de Besançon, Arquebisbat de Friburg, Arquebisbat de Magúncia, Arquebisbat de Rouen, Arquebisbe, Arxidiòcesi, Austràsia, Baix Rin, Bisbat d'Espira, Bisbat d'Utrecht, Bisbat de Bamberg, Bisbat de Basilea, Bisbat de Constança, Bisbat de Metz, Bisbat de Saint-Dié, Burchard, Butlla, Catedral, Catedral de Colònia, Ciutat imperial lliure, Columbà, Companyia dels Sacerdots de Sant Sulpici, Concordat del 1801, Congrés de Viena, Congregació per als Bisbes, Contrareforma, Cristianisme, Dachstein, Dambach (Baix Rin), Dècada del 340, Denis de Sainte-Marthe, Departament francès, Diòcesi, Diòcesi immediatament subjecta a la Santa Seu, Dinastia merovíngia, Eguisheim, Erstein, Església Catòlica Romana, Estrasburg, Francès, Germània Superior, Gran Ducat de Baden, Guerra franco-prussiana, ..., Heinrich Seuse, Imperi Carolingi, L'Osservatore Romano, Laïcisme, Lautenbach, Lauterbourg, Leopold Guillem d'Habsburg, Llatí, Lluís XIV de França, Marmoutier, Mestre Eckhart, Metropolità, Molse, Monumenta Germaniae Historica, Neuwiller, Orde de Frares Menors, Orde de Sant Benet, Orde Teutònic, Ortenau, Papa, París, Parròquia eclesiàstica, Pau de Westfàlia, Prússia, President de la República Francesa, Protestantisme, Província eclesiàstica, Qui Christi Domini, Regne de França, Revolució Francesa, Rhinau, Rin, Ritu romà, Rouffach, Sacre Imperi Romanogermànic, Sant Gal, Santa Seu, Saverne, Secularització, Seu vacant, Tauler, Tractat de Rijswijk, Wissembourg, 1001, 1015, 1029, 1030, 1047, 1048, 1065, 1079, 1084, 1085, 1100, 1123, 1126, 1127, 1129, 1131, 1141, 1162, 1179, 1180, 1181, 1190, 1202, 1223, 1244, 1245, 1260, 1262, 1263, 1273, 1299, 1305, 1306, 1328, 1353, 1354, 1365, 1371, 1374, 1375, 1393, 1394, 1439, 1440, 1478, 1479, 1506, 1541, 1547, 1568, 1569, 1573, 1592, 1607, 1625, 1626, 1648, 1662, 1663, 1681, 1682, 1683, 1697, 1704, 1728, 1741, 1749, 1756, 1757, 1779, 1801, 1802, 1803, 1813, 1819, 1823, 1827, 1842, 1847, 1871, 1874, 1880, 1887, 1890, 1891, 1919, 1945, 1966, 1984, 1988, 1997, 2006, 2007, 2014, 2017, 346, 530, 614, 663, 678, 728, 737, 775, 778, 783, 787, 816, 820, 823, 833, 840, 873, 888, 906, 913, 914, 933, 950, 965, 991, 992, 999. Ampliar l'índex (165 més) »
Administració provincial romana
L'administració provincial romana es va crear quan la Primera Guerra Púnica va portar a l'expansió del territori de Roma, bàsicament a les illes mediterrànies.
Nou!!: Bisbat d'Estrasburg і Administració provincial romana · Veure més »
Alamans
Imatge del Limes Germanicus. Els alamans (en alemany: Alemannen, en llatí alamanni), van ser una unió de tribus germàniques establertes a la part sud mitjana i inferior del riu Elba, a prop del riu Main, on foren mencionats per primera vegada per Dió Cassi el 213.
Nou!!: Bisbat d'Estrasburg і Alamans · Veure més »
Alemanya
Alemanya (en alemany Deutschland), anomenat oficialment República Federal d'Alemanya (en alemany Bundesrepublik Deutschland), és un estat de l'Europa central que forma part de la Unió Europea.
Nou!!: Bisbat d'Estrasburg і Alemanya · Veure més »
Alsàcia
Alsàcia (Elsass en alsacià i alemany, Alsace en francès) és una regió històrica de França situada a l'extrem nord-est, antiga regió administrativa actualment inclosa en la regió del Gran Est.
Nou!!: Bisbat d'Estrasburg і Alsàcia · Veure més »
Alt Rin
L'Alt Rin (68) (Haut-Rhin en francès) és un departament de França situat a l'est d'aquest estat, a la regió fronterera d'Alsàcia.
Nou!!: Bisbat d'Estrasburg і Alt Rin · Veure més »
Annuario Pontificio
L'anomenat Annuario Pontificio és el directori d'informació de la Santa Seu, que s'edita cada any en un llibre de tapes vermelles i és elaborat per la Llibreria Editrice Vaticana.
Nou!!: Bisbat d'Estrasburg і Annuario Pontificio · Veure més »
Armand de Rohan-Soubise
François-Armand-Auguste de Rohan-Soubise, príncep de Tournon i príncep de Rohan (París, 1 de desembre del 1717 - Saverne, 28 de juny del 1756) fou un prelat francès, príncep-bisbe d'Estrasburg.
Nou!!: Bisbat d'Estrasburg і Armand de Rohan-Soubise · Veure més »
Arquebisbat de Besançon
Larquebisbat de Besançon és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a França.
Nou!!: Bisbat d'Estrasburg і Arquebisbat de Besançon · Veure més »
Arquebisbat de Friburg
Larquebisbat de Friburg —Erzbistum Freiburg; Archidioecesis Friburgensis — és un bisbat metropolità de l'Església catòlica.
Nou!!: Bisbat d'Estrasburg і Arquebisbat de Friburg · Veure més »
Arquebisbat de Magúncia
LArquebisbat de Magúncia —Erzbistum Mainz — o Electorat de Magúncia —Kurfürstentum Mainz o Kurmainz, literalment Principat-arquebisbat de Magúncia— fou un influent bisbat i principat eclesiàstic del Sacre Imperi Romanogermànic entre 780-82 i 1802.
Nou!!: Bisbat d'Estrasburg і Arquebisbat de Magúncia · Veure més »
Arquebisbat de Rouen
Mapa dels bisbats històrics de Normandia abans de la revolució francesa. XVI. El seminari ''Saint-Nicaise'', instituït el 1707 per l'arquebisbe Jacques-Nicolas Colbert. Avui és la seu del col·legi Fontenelle. San Mellone, bisbe de Rouen, a l'església ''Saint-Gervais'' de Rouen. El Palauo arxiepiscopal de Rouen, l'únic palauo episcopal de França que segueix sent de proprietat eclesiàstica després l'antic règim i fins avui El castell de Gaillon, que fou residència estival dels arquebisbes de Rouen fins a la revolució francesa. Abadia de la Trinitat a Fécamp. Restes de l'església abacial ''Saint-Pierre'' de Jumièges. Larquebisbat de Rouen (francès: Archidiocèse de Rouen, llatí: Archidioecesis Rothomagensis) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a França.
Nou!!: Bisbat d'Estrasburg і Arquebisbat de Rouen · Veure més »
Arquebisbe
Taula central del retaule de l'arquebisbe Sancho de Rojas. La Mare de Déu corona l'arquebisbe i el Nen Jesús el rei Ferran d'Antequera. Un arquebisbe és un membre pertanyent a l'orde episcopal cristiana, però que gaudeix d'un estatus superior al dels bisbes; generalment estan al capdavant d'una diòcesi particularment important, ja sigui per la seva grandària, la seva rellevància històrica o per ambdues, anomenada arxidiòcesi.
Nou!!: Bisbat d'Estrasburg і Arquebisbe · Veure més »
Arxidiòcesi
L'arxidiòcesi (del grec archi-, 'ser el primer') és una diòcesi arquebisbal amb un rang superior a les convencionals.
Nou!!: Bisbat d'Estrasburg і Arxidiòcesi · Veure més »
Austràsia
Mapa d’'''Austràsia''' Austràsia (Austrasie en francès i Austrasien en alemany) fou la part nord-oriental del Regne Franc durant el període de la monarquia merovíngia, en contraposició a Nèustria, que era la part nord-occidental.
Nou!!: Bisbat d'Estrasburg і Austràsia · Veure més »
Baix Rin
El Baix Rin (67) (en francès Bas-Rhin, en alsacià Underelsàss i en alemany Unterrhein) és un departament francès situat a Alsàcia.
Nou!!: Bisbat d'Estrasburg і Baix Rin · Veure més »
Bisbat d'Espira
El bisbat d'Espira va ser, fins a la seva secularització el 1803, el reialme dels prínceps-bisbes d'Espira.
Nou!!: Bisbat d'Estrasburg і Bisbat d'Espira · Veure més »
Bisbat d'Utrecht
calvinistes. El bisbat d'Utrecht és un bisbat catòlic que va crear-se el 696 pel papa Sergi I (efectiu el 703) i que depenia de l'arquebisbat de Colònia (Cambrai era sufragània de Reims).
Nou!!: Bisbat d'Estrasburg і Bisbat d'Utrecht · Veure més »
Bisbat de Bamberg
Escut del bisbat de Bamberg Mapa del bisbat de Bamberg Catedral de Bamberg El Bisbat de Bamberg fou establert el 1007 per afavorir l'extensió de cristianisme a Alemanya.
Nou!!: Bisbat d'Estrasburg і Bisbat de Bamberg · Veure més »
Bisbat de Basilea
Escut Mapa al segle XVI El Bisbat de Basilea o Príncipat-bisbat de Basilea (alemany: Fürstbistum Basel) fou una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic amb poder temporal sobre diversos territoris des de 1032 i jurisdicció eclesiàstica sobre un territori més ampli; fou governat per prínceps-bisbes amb seu a la ciutat de Basilea fins a 1528 i amb seu a Porrentruy fins a 1792.
Nou!!: Bisbat d'Estrasburg і Bisbat de Basilea · Veure més »
Bisbat de Constança
El palau de Meersburg, residència dels bisbes de Costança a partir de 1527. Mapa de la Diòcesi de Constança el 1779 Escut del bisbat de Constança La diòcesi de Constança (llatí Constantinensis Dioecesis) fou una jurisdicció eclesiàstica de l'Església Catòlica Romana.
Nou!!: Bisbat d'Estrasburg і Bisbat de Constança · Veure més »
Bisbat de Metz
VII. XVIII, però mai no acabat; segrestat durant la Revolució francesa, sent transformat en un mercat cobert. La basílica ''Notre-Dame-de-Bon-Secours'' a Saint-Avold. El bisbat de Metz (francès: Diocèse de Metz, llatí: Dioecesis Metensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, immediatament subjecta a la Santa Seu.
Nou!!: Bisbat d'Estrasburg і Bisbat de Metz · Veure més »
Bisbat de Saint-Dié
Idulf al voltant del 671. El bisbat de Saint-Dié (francès: Diocèse de Saint-Dié, llatí: Dioecesis Sancti Deodati) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Besançon.
Nou!!: Bisbat d'Estrasburg і Bisbat de Saint-Dié · Veure més »
Burchard
Burchard és una població dels Estats Units a l'estat de Nebraska.
Nou!!: Bisbat d'Estrasburg і Burchard · Veure més »
Butlla
Una butlla o butla és un document segellat sobre assumptes polítics o religiosos.
Nou!!: Bisbat d'Estrasburg і Butlla · Veure més »
Catedral
Catedral de Tarragona Una catedral o una seu episcopal és una església cristiana que fa la funció de ser l'església principal d'una diòcesi.
Nou!!: Bisbat d'Estrasburg і Catedral · Veure més »
Catedral de Colònia
La catedral de Colònia (en alemany: Kölner Dom, oficialment Hohe Domkirche St. Peter und Maria) és la seu de l'arquebisbe de Colònia, sota l'administració de l'Església catòlica romana i és reconeguda com a monument del cristianisme, de l'arquitectura gòtica, i de la fe de les persones d'aquesta ciutat.
Nou!!: Bisbat d'Estrasburg і Catedral de Colònia · Veure més »
Ciutat imperial lliure
Ciutats imperials lliures, 1648 En el Sacre Imperi Romanogermànic, una ciutat imperial lliure (en alemany: freie Reichsstadt, plural Reichsstädte) era una ciutat autònoma governada formalment per l'emperador (a diferència de la majoria de ciutats en l'imperi, que pertanyien a un estat sobirà del Sacre Imperi i eren governades per prínceps (Fürsten), ducs o prínceps-bisbes).
Nou!!: Bisbat d'Estrasburg і Ciutat imperial lliure · Veure més »
Columbà
Columbà, Colum en gaèlic, (Navan, Irlanda, ca. 540 - Bobbio, Itàlia, 23 de novembre de 615) va ser un monjo irlandès, missioner a terres d'Europa i fundador de nombrosos monestirs i esglésies en Anglaterra, França i Itàlia.
Nou!!: Bisbat d'Estrasburg і Columbà · Veure més »
Companyia dels Sacerdots de Sant Sulpici
* Per a l'orde monàstic medieval de Saint-Sulpice-des-Bois, vegeu: Orde de Sant Sulpici La Companyia dels Sacerdots de Sant Sulpici, en llatí Societas Presbyterorum a Sancto Sulpitio, és una societat de vida apostòlica de clergues, de dret pontifici.
Nou!!: Bisbat d'Estrasburg і Companyia dels Sacerdots de Sant Sulpici · Veure més »
Concordat del 1801
El Concordat del 1801 era un concordat entre Napoleó i Pius VII, signat el 15 de juliol de 1801.
Nou!!: Bisbat d'Estrasburg і Concordat del 1801 · Veure més »
Congrés de Viena
El congrés de Viena fou una conferència entre ambaixadors de les majors potències d'Europa que va ser presidit per l'estadista austríac Klemens Wenzel von Metternich.
Nou!!: Bisbat d'Estrasburg і Congrés de Viena · Veure més »
Congregació per als Bisbes
La Congregació per als Bisbes (Congregatio pro Episcopis) és la congregació de la Cúria Romana que realitza la selecció dels nous bisbes abans de l'aprovació papal.
Nou!!: Bisbat d'Estrasburg і Congregació per als Bisbes · Veure més »
Contrareforma
Una còpia de la ''Vulgata'', l'edició llatina de la Bíblia catòlica, impresa al 1590, després que diverses de les reformes del Concili haguessin començat a tenir lloc al món catòlic. La Contrareforma (també anomenada la "Revifada catòlica" o la "Reforma catòlica") va ser el període de ressorgiment catòlic que començà amb el Concili de Trento (1545-1563) i acabà amb el final de la Guerra dels Trenta Anys (1648), i va ser iniciat en resposta al cisma provocat per Martí Luter i les diferents esglésies protestants.
Nou!!: Bisbat d'Estrasburg і Contrareforma · Veure més »
Cristianisme
Branques del cristianisme El cristianisme (del grec: Xριστός, Khristós, Crist, literalment, 'ungit') és una religió abrahàmica monoteistaLa descripció del cristianisme com a religió monoteista prové de diverses fonts: Catholic Encyclopedia (article «»); William F. Albright, From the Stone Age to Christianity; H. Richard Niebuhr; About.com,; Kirsch, God Against the Gods; Woodhead, An Introduction to Christianity; The Columbia Electronic Encyclopedia; The New Dictionary of Cultural Literacy,; New Dictionary of Theology,, pp.
Nou!!: Bisbat d'Estrasburg і Cristianisme · Veure més »
Dachstein
Dachstein (en alsacià Dàchstaan) és un municipi francès, situat a la regió del Gran Est, al departament del Baix Rin.
Nou!!: Bisbat d'Estrasburg і Dachstein · Veure més »
Dambach (Baix Rin)
Dambach (en alsacià Dàmbàch) és un municipi francès, situat a la regió del Gran Est, al departament del Baix Rin.
Nou!!: Bisbat d'Estrasburg і Dambach (Baix Rin) · Veure més »
Dècada del 340
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat d'Estrasburg і Dècada del 340 · Veure més »
Denis de Sainte-Marthe
va ser un religiós benedictí, teòleg i historiador francès, superior general de la Congregació de Sant Maur.
Nou!!: Bisbat d'Estrasburg і Denis de Sainte-Marthe · Veure més »
Departament francès
Mapa dels departaments francesos. Els departaments d'ultramar i l'aglomeració parisenca estan representats a una escala diferent. El departament (département) és una divisió territorial de França i una col·lectivitat territorial, és a dir una persona jurídica de dret públic diferent de l'Estat, invertida amb una missió d'interès general referent al departament, entès com a territori.
Nou!!: Bisbat d'Estrasburg і Departament francès · Veure més »
Diòcesi
Una diòcesi o bisbat és un districte o territori de l'església catòlica on té, i hi exerceix jurisdicció espiritual, un prelat: arquebisbe, bisbe, etc.
Nou!!: Bisbat d'Estrasburg і Diòcesi · Veure més »
Diòcesi immediatament subjecta a la Santa Seu
A l'Església Catòlica s'anomena diòcesi immediatament subjecta una diòcesi que depèn directament de la Santa Seu i que no està subjecta a l'autoritat d'un arquebisbe metropolità.
Nou!!: Bisbat d'Estrasburg і Diòcesi immediatament subjecta a la Santa Seu · Veure més »
Dinastia merovíngia
L'extensió de l'Imperi franc La dinastia merovíngia és la família d'estirp germànica que va governar els territoris que comprenen l'actual França, Bèlgica i part d'Alemanya entre els segles V i VIII.
Nou!!: Bisbat d'Estrasburg і Dinastia merovíngia · Veure més »
Eguisheim
Eguisheim (alsacià Egsa, alemany Egisheim) és un municipi francès situada al departament de l'Alt Rin i a la regió del Gran Est.
Nou!!: Bisbat d'Estrasburg і Eguisheim · Veure més »
Erstein
Erstein (en alsacià Eerstain) és un municipi francès, situat a la regió del Gran Est, al departament del Baix Rin.
Nou!!: Bisbat d'Estrasburg і Erstein · Veure més »
Església Catòlica Romana
Branques del cristianisme LEsglésia Catòlica Romana o, simplement, Església Catòlica és la principal església i denominació religiosa del cristianisme.
Nou!!: Bisbat d'Estrasburg і Església Catòlica Romana · Veure més »
Estrasburg
Estrasburg (oficialment Strasbourg en francès, també coneguda com a Strossburi en alsacià i Straßburg en alemany) és la capital d'Europa i una ciutat del nord-est de França que se situa al departament del Baix Rin.
Nou!!: Bisbat d'Estrasburg і Estrasburg · Veure més »
Francès
El francès o francés (français o la langue française és una llengua romànica occidental també coneguda com a llengua d'oïl -encara que no ho és, només és una llengua que prové de la llengua d'oïl- (per la manera de dir el mot «sí», i en oposició a l'occità, que empra «òc»). Es va originar a l'àrea de París i es va estendre per tot França, imposada primer com a llengua de la reialesa. La República Francesa en va fer un element d'homogeneïtzació social i cultural en detriment de les altres llengües de l'Estat francès (occità, bretó, basc, català, alsacià, cors, etc.) i les altres llengües d'oïl (altres variants lingüístiques emparentades amb el mateix francès: picard, való, normand, gal·ló, etc.). Amb el colonialisme, el seu ús es va estendre arreu del món, sobretot a l'Àfrica i en alguns punts d'Amèrica (fonamentalment Louisiana i el Quebec) i Oceania, on encara es conserva, i d'Àsia, on el seu ús com a llengua colonial és en reculada. A Europa, gaudeix de reconeixement oficial, a més de França, a Bèlgica (Valònia i Brussel·les), a Suïssa (cantons occidentals), a Itàlia (Vall d'Aosta), a Luxemburg i a Mònaco. Es calcula que parlen francès uns 80 milions de persones al món com a llengua materna, i uns 220 milions en total si s'hi inclouen els qui el parlen com a segona llengua.
Nou!!: Bisbat d'Estrasburg і Francès · Veure més »
Germània Superior
La província romana de la Germània superior el 120 La Germània Superior fou una província romana creada per Cèsar August en un territori conquistat anys enrere per Juli Cèsar.
Nou!!: Bisbat d'Estrasburg і Germània Superior · Veure més »
Gran Ducat de Baden
El Gran Ducat de Baden (en alemany: Großherzogtum Baden) va ser un estat històric del sud-oest d'Alemanya, a la vora del Rin.
Nou!!: Bisbat d'Estrasburg і Gran Ducat de Baden · Veure més »
Guerra franco-prussiana
La guerra francoprussiana (1870-1871) forma part del procés d'Unificació alemanya encarregat per Guillem I de Prússia a Otto von Bismarck.
Nou!!: Bisbat d'Estrasburg і Guerra franco-prussiana · Veure més »
Heinrich Seuse
Henrich Seuse, també anomenat Amandus, nom que va adoptar en els seus escrits, o en la seva forma llatinitzada Henricus Suso (Überlingen, 21 de març de 1300 - Ulm, 25 de gener de 1366) fou un frare dominic, pensador, teòleg i místic alemany.
Nou!!: Bisbat d'Estrasburg і Heinrich Seuse · Veure més »
Imperi Carolingi
Imperi Carolingi és un terme historiogràfic utilitzat per referir-se a un període de la història europea derivat de la política dels reis francs, Pipí i Carlemany, que va suposar un intent de recuperació en els àmbits polític, religiós i cultural de l'època medieval a Europa occidental, i és un fet rellevant i important la coronació de Carlemany com a emperador a Roma com a signe de restauració de facto de l'Imperi Romà d'Occident (segons la ficció de la translatio imperii).
Nou!!: Bisbat d'Estrasburg і Imperi Carolingi · Veure més »
L'Osservatore Romano
LOsservatore Romano ("Observador Romà", en català) és el periòdic nacional de la Ciutat del Vaticà.
Nou!!: Bisbat d'Estrasburg і L'Osservatore Romano · Veure més »
Laïcisme
El laïcisme és una doctrina que defensa la independència de la persona, de la societat i de l'estat de tota influència de la religió, que considera que s'ha de desenvolupar, en tot cas, en l'àmbit privat i personal.
Nou!!: Bisbat d'Estrasburg і Laïcisme · Veure més »
Lautenbach
Lautenbach (en alsacià Lütebàch) és un municipi francès, situat a la regió del Gran Est, al departament de l'Alt Rin.
Nou!!: Bisbat d'Estrasburg і Lautenbach · Veure més »
Lauterbourg
Lauterbourg (en alsacià Lüterburi) és un municipi francès, situat a la regió del Gran Est, al departament del Baix Rin.
Nou!!: Bisbat d'Estrasburg і Lauterbourg · Veure més »
Leopold Guillem d'Habsburg
Leopold Guillem d'Habsburg, arxiduc d'Àustria (Wiener Neustadt, Baixa Àustria, 5 de gener de 1614 – Viena, 20 de novembre de 1662) va ser un militar, bisbe i col·leccionista d'art austríac.
Nou!!: Bisbat d'Estrasburg і Leopold Guillem d'Habsburg · Veure més »
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Nou!!: Bisbat d'Estrasburg і Llatí · Veure més »
Lluís XIV de França
Lluís XIV (Saint-Germain-en-Laye, 5 de setembre de 1638 – Palau de Versalles, 1 de setembre de 1715) va regnar com a rei de França i rei de Navarra, el tercer de la Casa de Borbó (dins la dinastia Capeta), des del 14 de maig de 1643 fins a la seva mort.
Nou!!: Bisbat d'Estrasburg і Lluís XIV de França · Veure més »
Marmoutier
Marmoutier (en alsacià Màschmínschter) és un municipi francès, situat a la regió del Gran Est, al departament del Baix Rin.
Nou!!: Bisbat d'Estrasburg і Marmoutier · Veure més »
Mestre Eckhart
El portal del Mestre Eckhart (Meister Eckhart) de l'església d'Erfurt. Eckhart de Hochheim O.P. (Turíngia, c.1260 - Colònia, 1328), més conegut arreu del món com a Mestre Eckhart, en reconeixement als mèrits acadèmics assolits durant la seva estada a la Universitat de París, fou un frare dominic alemany, teòleg, filòsof i músic, conegut també per les seves visions místiques.
Nou!!: Bisbat d'Estrasburg і Mestre Eckhart · Veure més »
Metropolità
Macari II, Patriarca de Moscou. En l'Església Ortodoxa Russa un klobuk blanc és distintiu d'un metropolità. En la jerarquia de les esglésies cristianes, el rang d'arquebisbe metropolità, abreujat com a metropolità, designa al bisbe d'una metròpoli, és a dir, la capital d'una antiga província romana, una província eclesiàstica, o d'una capital regional.
Nou!!: Bisbat d'Estrasburg і Metropolità · Veure més »
Molse
Molse (en francès i oficialment Molsheim) és un municipi francès, situat al departament del Baix Rin i a la regió del Gran Est.
Nou!!: Bisbat d'Estrasburg і Molse · Veure més »
Monumenta Germaniae Historica
Monumenta Germaniae Historica (esmentat com MGH en bibliografia i llistat de fonts) és un recull de fonts curosament editades i publicades per l'estudi de la Història d'Alemanya en un sentit extens, des del final de l'Imperi Romà fins a 1500.
Nou!!: Bisbat d'Estrasburg і Monumenta Germaniae Historica · Veure més »
Neuwiller
Neuwiller (en alsacià: Neiwíller) és un municipi francès, situat a la regió del Gran Est, al departament de l'Alt Rin.
Nou!!: Bisbat d'Estrasburg і Neuwiller · Veure més »
Orde de Frares Menors
L'Orde de Frares Menors (en llatí Ordo Fratrum Minorum, que fa servir les sigles OFM) és un dels tres ordes mendicants masculins de dret pontifici que avui constitueixen el primer orde de la família franciscana. Tot i tenir el seu origen en l'orde fundat per Sant Francesc d'Assís en 1209, l'orde actual és el resultat de la unificació dels diferents grups reformats de l'orde, que al llarg dels segles, especialment entre els segles i, van originar interpretacions més rigoroses de la regla original. L'orde actual, que porta l'antic nom de Frares Menors, és el resultat de la unificació duta a terme pel papa Lleó XIII amb la butlla Felicitate quadam el 4 d'octubre de 1897. Amb ella s'unificaven en un sol orde els Frares Menors Observants, els Frares Menors Reformats, els Frares Menors Recol·lectes i els Frares Menors Descalços (o alcantarins). Van quedar fora de la unificació els Frares Menors Conventuals, tronc original de l'orde franciscà, i els Frares Menors Caputxins, orde reformat; tots dos formen avui ordes autònoms amb ministres generals propis.
Nou!!: Bisbat d'Estrasburg і Orde de Frares Menors · Veure més »
Orde de Sant Benet
L'Orde de Sant Benet (en llatí, Ordo Sancti Benedicti; OSB) i més coneguda sota el nom d'orde benedictí, és un orde monàstic de l'Església catòlica, amb branques masculina i femenina.
Nou!!: Bisbat d'Estrasburg і Orde de Sant Benet · Veure més »
Orde Teutònic
L'Orde Teutònic (també Orde dels Cavallers Teutons, Cavallers Teutònics de l'Hospital de Santa Maria de Jerusalem i Cavallers Hospitalers, en alemany Deutscher Ritterorden en llatí Ordo domus Sanctæ Mariæ Theutonicorum Ierosolimitanorum) fou un orde militar fundat a Palestina l'any 1190 (Tercera Croada) durant l'assetjament de la fortalesa de Sant Joan d'Acre.
Nou!!: Bisbat d'Estrasburg і Orde Teutònic · Veure més »
Ortenau
El Ortenau (històricament Mortenau) és una regió històrica d'Alemanya al modern Baden-Württemberg.
Nou!!: Bisbat d'Estrasburg і Ortenau · Veure més »
Papa
El papa (del llatí: papa i del grec: πάππας, papas, una fórmula infantil per anomenar el «pare») és el bisbe de Roma i el cap de l'Església Catòlica.
Nou!!: Bisbat d'Estrasburg і Papa · Veure més »
París
París (en francès: Paris) és la capital i la ciutat més gran de la República Francesa i de la regió de l'Illa de França, també coneguda com a regió Parisenca, creuada pel Sena; és una de les aglomeracions urbanes més grans d'Europa, amb una població de 13.067.000 habitants, dels quals resideixen al municipi de París.
Nou!!: Bisbat d'Estrasburg і París · Veure més »
Parròquia eclesiàstica
Una parròquia, com a entitat eclesiàstica, és l'element essencial que conforma les diòcesis, que s'aplica a diverses esglésies: l'Església Catòlica Romana, l'Església Anglicana, l'Església Ortodoxa, l'Església d'Escòcia, l'Església de Suècia i d'altres.
Nou!!: Bisbat d'Estrasburg і Parròquia eclesiàstica · Veure més »
Pau de Westfàlia
La Pau de Westfàlia, també coneguda com la dels Tractats de Münster i Osnabrück, foren una sèrie de tractats que van posar fi a la Guerra dels Trenta Anys i oficialment reconeixien les Províncies Unides Holandeses i la Confederació Suïssa.
Nou!!: Bisbat d'Estrasburg і Pau de Westfàlia · Veure més »
Prússia
Prússia - Preußen en alemany, Prūsa en prussià, Borussia, Prussia o Prutenia en llatí; Prusy en polonès, Prussija en rus, en lituà Prūsija fou un regne nascut al centre d'Europa durant l'edat moderna, que esdevingué l'eix sobre el que orbità la unificació alemanya i l'Imperi Alemany, fins que fou dissolta després de la victòria dels Aliats de la Segona Guerra Mundial.
Nou!!: Bisbat d'Estrasburg і Prússia · Veure més »
President de la República Francesa
El President de la República Francesa (francès Président de la République française) és el cap d'estat de França i també ex officio Copríncep d'Andorra i Gran Mestre de la Legió d'Honor.
Nou!!: Bisbat d'Estrasburg і President de la República Francesa · Veure més »
Protestantisme
El protestantisme és una branca del cristianisme que agrupa diverses denominacions cristianes i generalment es refereix a aquelles que es van separar de l'Església catòlica arran de la Reforma del, les derivades d'aquestes i també aquelles que hi comparteixen doctrines o ideologies similars.
Nou!!: Bisbat d'Estrasburg і Protestantisme · Veure més »
Província eclesiàstica
Una província eclesiàstica és una divisió territorial pròpia del cristianisme.
Nou!!: Bisbat d'Estrasburg і Província eclesiàstica · Veure més »
Qui Christi Domini
Mapa de les circumscripcions eclesiàstiques franceses, tal com quedà establert per la ''Qui Christi Domini'' La Qui Christi Domini és una butlla pontifícia, emesa pel Papa Pius VII el 29 de novembre de 1801.
Nou!!: Bisbat d'Estrasburg і Qui Christi Domini · Veure més »
Regne de França
El Regne de França fou el sistema polític de la regió de l'actual França entre l'edat mitjana i l'edat moderna (final del) -la darrera corresponent al període conegut com lantic règim- i precedeix la proclamació de la Primera República Francesa.
Nou!!: Bisbat d'Estrasburg і Regne de França · Veure més »
Revolució Francesa
La Revolució Francesa (1789-1799) es considera el model de revolució política de la seva època i va suposar la conquesta del poder per la burgesia i el desplaçament de l'aristocràcia i el clergat.
Nou!!: Bisbat d'Estrasburg і Revolució Francesa · Veure més »
Rhinau
Rhinau (en alsacià Rhinài) és un municipi francès, situat a la regió del Gran Est, al departament del Baix Rin.
Nou!!: Bisbat d'Estrasburg і Rhinau · Veure més »
Rin
El riu Rin és un dels rius més llargs d'Europa.
Nou!!: Bisbat d'Estrasburg і Rin · Veure més »
Ritu romà
Missal romà del 1915 El ritu romà és el ritu litúrgic catòlic utilitzat a Roma.
Nou!!: Bisbat d'Estrasburg і Ritu romà · Veure més »
Rouffach
Rouffach (en alsacià Rufàch) és un municipi francès, situat a la regió del Gran Est, al departament de l'Alt Rin.
Nou!!: Bisbat d'Estrasburg і Rouffach · Veure més »
Sacre Imperi Romanogermànic
El Sacre Imperi Romanogermànic (alemany: Heiliges Römisches Reich; llatí: Sacrum Romanum Imperium) fou un imperi medieval amb terres a l'Europa occidental, central i meridional i governat per un sobirà investit amb el títol d'«emperador dels romans».
Nou!!: Bisbat d'Estrasburg і Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Sant Gal
Sant Gal (Irlanda, ca. 550 - Arbon, Suïssa, ca. 645) va ser un monjo, missioner a terres germàniques, a la vora del llac de Constança.
Nou!!: Bisbat d'Estrasburg і Sant Gal · Veure més »
Santa Seu
Emblema de la Santa Seu La Seu Apostòlica o Santa Seu és l'expressió amb què es fa referència a la posició del papa com a cap suprem de l'Església Catòlica, en oposició a la referència a la Ciutat del Vaticà en tant que estat sobirà, encara que ambdues realitats estan íntimament relacionades i és un fet que el Vaticà existeix com estat al servei de l'Església.
Nou!!: Bisbat d'Estrasburg і Santa Seu · Veure més »
Saverne
Saverne (Zabern en alemany, Zàwere en alsacià) és un municipi francès, situat al departament del Baix Rin i a la regió del Gran Est.
Nou!!: Bisbat d'Estrasburg і Saverne · Veure més »
Secularització
Mapa d'Estats seculars. La secularització és la separació entre l'Església i l'Estat, procés en la direcció del secularisme.
Nou!!: Bisbat d'Estrasburg і Secularització · Veure més »
Seu vacant
seu de sant Pere Seu vacant (en llatí sedes vacans, habitualment emprat l'ablatiu sede vacante, en català 'mentre la seu és vacant') és una expressió llatina que significa en dret canònic de l'Església Catòlica que la seu d'una diòcesi no està ocupada.
Nou!!: Bisbat d'Estrasburg і Seu vacant · Veure més »
Tauler
* Tauler d'anuncis, post de fusta o altre material (composta d'un tauler o més) on es pengen a la paret els anuncis.
Nou!!: Bisbat d'Estrasburg і Tauler · Veure més »
Tractat de Rijswijk
El Tractat de Rijswijk va ser signat el 20 de setembre de 1697 a la ciutat de Rijswijk a les Províncies Unides (avui Països Baixos).
Nou!!: Bisbat d'Estrasburg і Tractat de Rijswijk · Veure més »
Wissembourg
Wissembourg (Weißenburg en alemany, Wisseburi en fràncic) és un municipi francès, situat al departament del Baix Rin i a la regió del Gran Est.
Nou!!: Bisbat d'Estrasburg і Wissembourg · Veure més »
1001
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat d'Estrasburg і 1001 · Veure més »
1015
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat d'Estrasburg і 1015 · Veure més »
1029
El 1029 (MXXIX) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Bisbat d'Estrasburg і 1029 · Veure més »
1030
El 1030 (MXXX) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Nou!!: Bisbat d'Estrasburg і 1030 · Veure més »
1047
El 1047 (MXLVII) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Nou!!: Bisbat d'Estrasburg і 1047 · Veure més »
1048
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Bisbat d'Estrasburg і 1048 · Veure més »
1065
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat d'Estrasburg і 1065 · Veure més »
1079
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat d'Estrasburg і 1079 · Veure més »
1084
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat d'Estrasburg і 1084 · Veure més »
1085
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat d'Estrasburg і 1085 · Veure més »
1100
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat d'Estrasburg і 1100 · Veure més »
1123
El 1123 (MCXXIII) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Bisbat d'Estrasburg і 1123 · Veure més »
1126
El 1126 (MCXXVI) fou un any comú començat en divendres.
Nou!!: Bisbat d'Estrasburg і 1126 · Veure més »
1127
El 1127 (MCXXVII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Bisbat d'Estrasburg і 1127 · Veure més »
1129
El 1129 (MCXXIX) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Bisbat d'Estrasburg і 1129 · Veure més »
1131
;Resta del món.
Nou!!: Bisbat d'Estrasburg і 1131 · Veure més »
1141
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat d'Estrasburg і 1141 · Veure més »
1162
El 1162 (MCLXII) fou un any iniciat en dilluns pertanyent a l'edat mitjana.
Nou!!: Bisbat d'Estrasburg і 1162 · Veure més »
1179
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat d'Estrasburg і 1179 · Veure més »
1180
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat d'Estrasburg і 1180 · Veure més »
1181
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat d'Estrasburg і 1181 · Veure més »
1190
El 1190 (MCXC) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Bisbat d'Estrasburg і 1190 · Veure més »
1202
El 1202 (MCCII) fou un any comú del començat en dimarts segons el calendari gregorià.
Nou!!: Bisbat d'Estrasburg і 1202 · Veure més »
1223
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat d'Estrasburg і 1223 · Veure més »
1244
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat d'Estrasburg і 1244 · Veure més »
1245
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat d'Estrasburg і 1245 · Veure més »
1260
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat d'Estrasburg і 1260 · Veure més »
1262
El 1262 (MCCLXII) fou un any comú iniciat en diumenge de l'edat mitjana.
Nou!!: Bisbat d'Estrasburg і 1262 · Veure més »
1263
El 1263 (MCCLXIII) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Bisbat d'Estrasburg і 1263 · Veure més »
1273
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat d'Estrasburg і 1273 · Veure més »
1299
; Països Catalans.
Nou!!: Bisbat d'Estrasburg і 1299 · Veure més »
1305
;Països Catalans.
Nou!!: Bisbat d'Estrasburg і 1305 · Veure més »
1306
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat d'Estrasburg і 1306 · Veure més »
1328
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat d'Estrasburg і 1328 · Veure més »
1353
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat d'Estrasburg і 1353 · Veure més »
1354
Porta dels Apòstols de la catedral de València.
Nou!!: Bisbat d'Estrasburg і 1354 · Veure més »
1365
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat d'Estrasburg і 1365 · Veure més »
1371
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat d'Estrasburg і 1371 · Veure més »
1374
;Països Catalans.
Nou!!: Bisbat d'Estrasburg і 1374 · Veure més »
1375
Atles Català de la Corona de Catalunya i Aragó, de l'any '''1375'''.
Nou!!: Bisbat d'Estrasburg і 1375 · Veure més »
1393
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat d'Estrasburg і 1393 · Veure més »
1394
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Bisbat d'Estrasburg і 1394 · Veure més »
1439
; Països Catalans; Resta del món.
Nou!!: Bisbat d'Estrasburg і 1439 · Veure més »
1440
El 1440 (MCDXL) fou un any de traspàs començat en divendres del calendari julià.
Nou!!: Bisbat d'Estrasburg і 1440 · Veure més »
1478
; Països Catalans; Resta del món.
Nou!!: Bisbat d'Estrasburg і 1478 · Veure més »
1479
; Països Catalans.
Nou!!: Bisbat d'Estrasburg і 1479 · Veure més »
1506
;Països Catalans.
Nou!!: Bisbat d'Estrasburg і 1506 · Veure més »
1541
El 1541 o MDXLI va ser un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Bisbat d'Estrasburg і 1541 · Veure més »
1547
El 1547 (MDXLVII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Bisbat d'Estrasburg і 1547 · Veure més »
1568
;Països Catalans.
Nou!!: Bisbat d'Estrasburg і 1568 · Veure més »
1569
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat d'Estrasburg і 1569 · Veure més »
1573
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat d'Estrasburg і 1573 · Veure més »
1592
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat d'Estrasburg і 1592 · Veure més »
1607
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat d'Estrasburg і 1607 · Veure més »
1625
;Països Catalans:;Món.
Nou!!: Bisbat d'Estrasburg і 1625 · Veure més »
1626
;Països Catalans;Resta del món Peter Minnewit, director de la Companyia Holandesa de les Índies Occidentals.
Nou!!: Bisbat d'Estrasburg і 1626 · Veure més »
1648
;Països catalans;Resta del món Bogdan Jmelnitski.
Nou!!: Bisbat d'Estrasburg і 1648 · Veure més »
1662
El 1662 (MDCLXII) fou un any comú de l'edat moderna iniciat en diumenge.
Nou!!: Bisbat d'Estrasburg і 1662 · Veure més »
1663
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat d'Estrasburg і 1663 · Veure més »
1681
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat d'Estrasburg і 1681 · Veure més »
1682
Pere I de Rússia.
Nou!!: Bisbat d'Estrasburg і 1682 · Veure més »
1683
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat d'Estrasburg і 1683 · Veure més »
1697
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat d'Estrasburg і 1697 · Veure més »
1704
miniatura.
Nou!!: Bisbat d'Estrasburg і 1704 · Veure més »
1728
Full de la ''Cyclopaedia'', publicat el '''1728'''.
Nou!!: Bisbat d'Estrasburg і 1728 · Veure més »
1741
; Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Bisbat d'Estrasburg і 1741 · Veure més »
1749
Llinda d'una casa de Besalú.
Nou!!: Bisbat d'Estrasburg і 1749 · Veure més »
1756
;Països Catalans.
Nou!!: Bisbat d'Estrasburg і 1756 · Veure més »
1757
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Bisbat d'Estrasburg і 1757 · Veure més »
1779
;Països catalans.
Nou!!: Bisbat d'Estrasburg і 1779 · Veure més »
1801
;Països Catalans.
Nou!!: Bisbat d'Estrasburg і 1801 · Veure més »
1802
;Països Catalans.
Nou!!: Bisbat d'Estrasburg і 1802 · Veure més »
1803
Llinda a la catedral de Vic, amb la data d'acabament de les obres (15 de setembre de 1803).
Nou!!: Bisbat d'Estrasburg і 1803 · Veure més »
1813
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Bisbat d'Estrasburg і 1813 · Veure més »
1819
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Bisbat d'Estrasburg і 1819 · Veure més »
1823
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat d'Estrasburg і 1823 · Veure més »
1827
;Països Catalans.
Nou!!: Bisbat d'Estrasburg і 1827 · Veure més »
1842
;Països Catalans: Espartero a Barcelona.
Nou!!: Bisbat d'Estrasburg і 1842 · Veure més »
1847
;Països Catalans.
Nou!!: Bisbat d'Estrasburg і 1847 · Veure més »
1871
;Països Catalans.
Nou!!: Bisbat d'Estrasburg і 1871 · Veure més »
1874
;Països Catalans.
Nou!!: Bisbat d'Estrasburg і 1874 · Veure més »
1880
;Països Catalans.
Nou!!: Bisbat d'Estrasburg і 1880 · Veure més »
1887
;Països Catalans.
Nou!!: Bisbat d'Estrasburg і 1887 · Veure més »
1890
Terrassa, la Rambla d'Ègara, el '''1890'''.
Nou!!: Bisbat d'Estrasburg і 1890 · Veure més »
1891
;Països Catalans.
Nou!!: Bisbat d'Estrasburg і 1891 · Veure més »
1919
1919 (MCMXIX) fon un any normal dels calendaris gregorià i julià, començat un dimecres.
Nou!!: Bisbat d'Estrasburg і 1919 · Veure més »
1945
;Països Catalans.
Nou!!: Bisbat d'Estrasburg і 1945 · Veure més »
1966
Catalunya.
Nou!!: Bisbat d'Estrasburg і 1966 · Veure més »
1984
1984 (MCMLXXXIV) fon un any bixest començat en diumenge, corresponent en part al 1700 del calendari copte.
Nou!!: Bisbat d'Estrasburg і 1984 · Veure més »
1988
1988 (MCMLXXXVIII) fon un any bixest començat en divendres.
Nou!!: Bisbat d'Estrasburg і 1988 · Veure més »
1997
1997 (MCMXCVII) fou un any normal, començat en dimecres segons el calendari gregorià.
Nou!!: Bisbat d'Estrasburg і 1997 · Veure més »
2006
2006 fou un any normal, començat en diumenge segons el calendari gregorià i declarat Any internacional dels deserts i la desertització per l'Assemblea General de les Nacions Unides.
Nou!!: Bisbat d'Estrasburg і 2006 · Veure més »
2007
2007 fou un any normal, començat en diumenge segons el calendari gregorià.
Nou!!: Bisbat d'Estrasburg і 2007 · Veure més »
2014
L'any 2014 fou un any normal començat en dimecres.
Nou!!: Bisbat d'Estrasburg і 2014 · Veure més »
2017
El 2017 fou un any normal començat en diumenge.
Nou!!: Bisbat d'Estrasburg і 2017 · Veure més »
346
El 346 (CCCXLVI) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Bisbat d'Estrasburg і 346 · Veure més »
530
El 530 (DXXX) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Bisbat d'Estrasburg і 530 · Veure més »
614
El 614 (DCXIV) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Bisbat d'Estrasburg і 614 · Veure més »
663
El 663 (DCLXIII) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Bisbat d'Estrasburg і 663 · Veure més »
678
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat d'Estrasburg і 678 · Veure més »
728
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat d'Estrasburg і 728 · Veure més »
737
El 737 (DCCXXXVII) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Bisbat d'Estrasburg і 737 · Veure més »
775
El 775 (DCCLXXV) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Bisbat d'Estrasburg і 775 · Veure més »
778
;Països Catalans: Il·luminació representant la batalla de Roncesvalls.
Nou!!: Bisbat d'Estrasburg і 778 · Veure més »
783
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat d'Estrasburg і 783 · Veure més »
787
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat d'Estrasburg і 787 · Veure més »
816
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat d'Estrasburg і 816 · Veure més »
820
El 820 (DCCCXX en numeració romana) fou un any comú pertanyent a l'edat mitjana segons la historiografia occidental.
Nou!!: Bisbat d'Estrasburg і 820 · Veure més »
823
El 823 (DCCCXXIII) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Nou!!: Bisbat d'Estrasburg і 823 · Veure més »
833
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat d'Estrasburg і 833 · Veure més »
840
El 840 (DCCCXL) fou un any de traspàs començat en dijous del calendari julià.
Nou!!: Bisbat d'Estrasburg і 840 · Veure més »
873
El 873 (DCCCLXXIII) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Nou!!: Bisbat d'Estrasburg і 873 · Veure més »
888
;Països catalans.
Nou!!: Bisbat d'Estrasburg і 888 · Veure més »
906
El 906 (CMVI) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Bisbat d'Estrasburg і 906 · Veure més »
913
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat d'Estrasburg і 913 · Veure més »
914
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat d'Estrasburg і 914 · Veure més »
933
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat d'Estrasburg і 933 · Veure més »
950
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat d'Estrasburg і 950 · Veure més »
965
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat d'Estrasburg і 965 · Veure més »
991
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat d'Estrasburg і 991 · Veure més »
992
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat d'Estrasburg і 992 · Veure més »
999
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat d'Estrasburg і 999 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Arquebisbat d'Estrasburg, Diòcesi d'Estrasburg.
