Taula de continguts
22 les relacions: Agricultura, Assaig clínic, Bestiar, Biologia, Biometria, Conreu, Contrast d'hipòtesi, Determinisme, Epidemiologia, Epidemiologia clínica, Epigenètica, Estimació numèrica, Fenotip, Genètica, Genotip, Ian Hacking, Inferència estadística, Malaltia, Medicina, Pierre-Simon Laplace, Salut pública, Werner Heisenberg.
Agricultura
Camps de conreu: ja s'ha acabat de segar, al centre unes bales de palla, al fons, el que pareixen edificis blancs són hivernacles miniatura Lagricultura, en un sentit ampli, és el conjunt de coneixements i d'activitats que tenen per objecte l'explotació del medi natural, per mitjà del conreu de certes plantes.
Veure Bioestadística і Agricultura
Assaig clínic
Participant d'un assaig clínic rep una injecció Un assaig clínic és un tipus d'estudi clínic en què s'investiga una pregunta important en medicina i farmàcia, per a augmentar el coneixement.
Veure Bioestadística і Assaig clínic
Bestiar
vaca (vedella) pasturen juntes a Sud-àfrica. El bestiar és el conjunt d'animals domèstics d'una determinada espècie que es troben en una explotació ramadera.
Veure Bioestadística і Bestiar
Biologia
La biologia estudia la varietat de formes de vida.
Veure Bioestadística і Biologia
Biometria
La biometria en biologia és el conjunt de tècniques científiques de mesura i el seu tractament matemàtic i o bioestadístic per mesurar paràmetres d'éssers vius.
Veure Bioestadística і Biometria
Conreu
Camp de creïlles Cano d'Alginet, 1949, País Valencià El conreu és fer al sòl i a les plantes les tasques necessàries perquè fruitin.
Veure Bioestadística і Conreu
Contrast d'hipòtesi
Un contrast d'hipòtesi, test d'hipòtesi o prova de significació és una metodologia d'inferència estadística per jutjar si una propietat que se suposa certa per a una població estadística és compatible amb l'observat en una mostra d'aquesta població.
Veure Bioestadística і Contrast d'hipòtesi
Determinisme
En un primer nivell, s'entén el determinisme com una doctrina filosòfica que defensa que tot succés, incloent-hi el pensament i la conducta humans, la decisió i l'acció, estan fixats, condicionats i establerts per una cadena de causes i conseqüències, sense que l'atzar hi prengui un paper en cap moment.
Veure Bioestadística і Determinisme
Epidemiologia
L'epidemiologia es dedica a l'estudi de la distribució, la freqüència, les causes i el control dels factors relacionats amb la salut i la malaltia en poblacions humanes ben definides, i a l'aplicació d'aquest estudi a defensar i millorar la salut de la població.
Veure Bioestadística і Epidemiologia
Epidemiologia clínica
L' Epidemiologia clínica és una disciplina que estudia els determinants de la malaltia en àmbits clínics.
Veure Bioestadística і Epidemiologia clínica
Epigenètica
Els mecanismes epigenètics poden ser pertorbats o influïts ''in utero'' i en la infantesa. Les histones són proteïnes al voltant de les quals l'ADN es pot enrotllar i el fan més compacte i regulen l'expressió gènica. L'epigenètica, terme derivat del grec que significa «damunt de la genètica», és una branca de la genètica que estudia com l'ambient i la història de l'individu influeixen en l'expressió dels gens i més exactament el conjunt de la transmissió dels caràcters adquirits d'una generació a l'altra i reversibles de l'expressió gènica sense alteració de la seqüència de nucleòtids.
Veure Bioestadística і Epigenètica
Estimació numèrica
L'estimació numèrica comprèn una sèrie de tècniques d'anàlisi numèrica per aproximar el valor numèric d'una expressió matemàtica.
Veure Bioestadística і Estimació numèrica
Fenotip
''Donax variabilis'' mostren una extraordinària diversitat fenotípica, tant en el color com en el patró de les seves conquilles El fenotip és l'expressió gènica del genotip modulada per la interacció biològica amb el medi, és a dir, l'aparença externa d'un caràcter genètic.
Veure Bioestadística і Fenotip
Genètica
La genètica és la branca de la biologia que estudia els gens, la variació genètica i l'herència genètica en els éssers vius.
Veure Bioestadística і Genètica
Genotip
El genotip és representat en cadascun del seus trets en un quadre d'encreuament genètic, que mostra els genotips de dos progenitors heterozigots (Bb) per a un mateix caràcter. Els descendents tenen diferents genotips en funció de l'assignació al·lèlica per aquell genotip.
Veure Bioestadística і Genotip
Ian Hacking
era un filòsof i historiador de la Ciència canadenc, guanyador del l'any 2009.
Veure Bioestadística і Ian Hacking
Inferència estadística
Distribució normal N(μ,σ) La inferència estadística és una part de l'estadística matemàtica que es dedica a deduir possibles resultats d'una població sotmesa a estudi, a partir de l'anàlisi de mostres diverses d'aquesta població.
Veure Bioestadística і Inferència estadística
Malaltia
«El metge» de Sammuel Luke Fildes (1891) ''Das kranke Kind'' (Nen malalt) obra de Gabriel Metsu (1660-1770) Una malaltia o infermetat és una alteració de l'estat d'un organisme o d'algun òrgan que dificulta les seves funcions vitals podent comportar com a resultat final la mort.
Veure Bioestadística і Malaltia
Medicina
Vara d'Esculapi, símbol de la medicina. La medicina és la branca de les ciències de la salut que s'ocupa de la prevenció, diagnòstic i tractament de les alteracions des del punt de vista de l'homeòstasi de les persones.
Veure Bioestadística і Medicina
Pierre-Simon Laplace
Pierre-Simon Laplace (Beaumont-en-Auge, Normandia, 23 o 28 de març del 1749 - París, 5 de març del 1827), fou un brillant matemàtic, astrònom i físic francès.
Veure Bioestadística і Pierre-Simon Laplace
Salut pública
La salut pública és l'organització i direcció dels esforços col·lectius destinats a protegir, promoure i restaurar la salut dels habitants d'una comunitat.
Veure Bioestadística і Salut pública
Werner Heisenberg
fou un físic alemany guardonat l'any 1932 amb el Premi Nobel de Física pels seus treballs sobre mecànica quàntica.
Veure Bioestadística і Werner Heisenberg