Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Binèfar

Índex Binèfar

Binèfar és un municipi de la província d'Osca (Aragó) situat a la comarca de la Llitera.

54 les relacions: Albalat de Cinca, Alcort, Alfons el Cast, Alfons XIII d'Espanya, Almacelles, Aragó, Arquitectura gòtica, Canal d'Aragó i Catalunya, Castellà, Catalunya, Centre Democràtic i Social, Chunta Aragonesista, Cinca, Cinca Mitjà, Damià Forment, Dilluns de Pasqua, Esplucs, Felip II de Castella, França, Guerra Civil espanyola, Guerra dels Segadors, Jaume el Just, Joan Carles I d'Espanya, Lleida, Llitera, Monestir d'El Escorial, Montsó, Partit Aragonès, Partit Popular d'Aragó, Portèth de Garona, Província d'Osca, PSOE d'Aragó, Segrià, Tamarit de Llitera, Templet, Titiriteros de Binéfar, Vila, 1092, 1585, 1690, 1785, 1906, 1936, 1939, 1970, 1979, 1983, 1987, 1991, 1995, ..., 2003, 2007, 2011, 2015. Ampliar l'índex (4 més) »

Albalat de Cinca

Albalat de Cinca (en castellà i oficialment Albalate de Cinca, en aragonès Albalat de Cinca) és un municipi aragonès a la província d'Osca i enquadrat a la comarca del Cinca Mitjà.

Nou!!: Binèfar і Albalat de Cinca · Veure més »

Alcort

Alcort (nom oficial al Nomenclàtor Geogràfic d'Aragó) és una partida del terme municipal de Binèfar (Aragó).

Nou!!: Binèfar і Alcort · Veure més »

Alfons el Cast

Alfons el Cast o el Trobador, anomenat també Alfons II d'Aragó i Alfons I de Catalunya-Aragó (Osca, març de 1157 - Perpinyà, 25 d'abril de 1196; en aragonès Alifonso, en occità Anfós i en llatí IldefonsusDiccionari d'Història de Catalunya; p. 23; ed. 62; Barcelona; 1998), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i menors de comte de Girona, Osona, Besalú i de Cerdanya (1162-1196).

Nou!!: Binèfar і Alfons el Cast · Veure més »

Alfons XIII d'Espanya

fou rei d'Espanya (1902-1931) i cap de la casa reial espanyola (1931-1941).

Nou!!: Binèfar і Alfons XIII d'Espanya · Veure més »

Almacelles

Almacelles és una vila i municipi de la comarca del Segrià, a Catalunya.

Nou!!: Binèfar і Almacelles · Veure més »

Aragó

Aragó, o l'Aragó (en castellà, en aragonès i oficialment Aragón), és un país constituït com a comunitat autònoma espanyola, descendent de l'antic Regne d'Aragó, i actualment regit per un estatut d'autonomia.

Nou!!: Binèfar і Aragó · Veure més »

Arquitectura gòtica

La catedral de Palma, edifici gòtic, vist pel darrere L'arquitectura gòtica és la forma artística sobre la qual es va formar el moviment cultural de l'art gòtic, l'estil artístic comprès entre el romànic i el renaixement, que es va desenvolupar a Europa Occidental —cristiandat llatina— a la baixa edat mitjana, des de finals del fins al, encara que més enllà d'Itàlia les pervivències gòtiques van continuar fins a començaments del.

Nou!!: Binèfar і Arquitectura gòtica · Veure més »

Canal d'Aragó i Catalunya

El Canal d'Aragó i Catalunya (antigament conegut com a Canal de Tamarit)Diccionari d'Història de Catalunya; ed.

Nou!!: Binèfar і Canal d'Aragó i Catalunya · Veure més »

Castellà

El castellà o espanyol és un idioma nascut a l'antic Regne de Castella; segons Ramón Menéndez Pidal va néixer en una zona que comprèn el centre i est de l'actual Cantàbria, l'oest de Biscaia i d'Àlaba, La Rioja, i el nord de la província de Burgos.

Nou!!: Binèfar і Castellà · Veure més »

Catalunya

Situació de Catalunya respecte als Països Catalans Catalunya és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.

Nou!!: Binèfar і Catalunya · Veure més »

Centre Democràtic i Social

El Centre Democràtic i Social, en castellà Centro Democrático y Social, (CDS) fou un partit polític liberal de centre fundat per Adolfo Suárez González, hereu de l'espai polític de la Unió de Centre Democràtic.

Nou!!: Binèfar і Centre Democràtic i Social · Veure més »

Chunta Aragonesista

Chunta Aragonesista (CHA) és un partit polític nacionalista d'esquerres aragonès.

Nou!!: Binèfar і Chunta Aragonesista · Veure més »

Cinca

El Cinca (a Cinca en aragonès) és un riu de l'Aragó, i el segon riu més cabalós de la comunitat autònoma.

Nou!!: Binèfar і Cinca · Veure més »

Cinca Mitjà

El Cinca Mitjà (aragonès: Cinca Meya) és una de les comarques de l'Aragó.

Nou!!: Binèfar і Cinca Mitjà · Veure més »

Damià Forment

Damià Forment (València, entre 1475 i 1480 - Santo Domingo de la Calzada, Logronyo, 22 de desembre de 1540) fou un escultor valencià.

Nou!!: Binèfar і Damià Forment · Veure més »

Dilluns de Pasqua

Mona de Pasqua El dilluns de Pasqua (o dilluns de Pasqua Florida) és l'endemà del diumenge de Pasqua, celebrat (i festiu) en gran part del món.

Nou!!: Binèfar і Dilluns de Pasqua · Veure més »

Esplucs

Esplucs (Esplús en castellà) és una vila i municipi de la Llitera, a la província d'Osca (Aragó), en zona de parla castellana.

Nou!!: Binèfar і Esplucs · Veure més »

Felip II de Castella

Felip II de Castella, dit el Prudent (Valladolid, 21 de maig de 1527 – L'Escorial, 13 de setembre de 1598), va ser monarca d'Espanya des de 1556 fins a 1598.

Nou!!: Binèfar і Felip II de Castella · Veure més »

França

França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.

Nou!!: Binèfar і França · Veure més »

Guerra Civil espanyola

La Guerra Civil espanyolaEl conflicte que es va desenvolupar a Espanya també ha estat anomenada Guerra d'Espanya, i segons els bàndols bel·ligerants per als uns va ser el Alzamiento Nacional i per als altres la Rebel·lió Feixista.

Nou!!: Binèfar і Guerra Civil espanyola · Veure més »

Guerra dels Segadors

La guerra dels Segadors (o Guerra de Separació o Secessió) fou un conflicte bèl·lic que afectà bona part del Principat de Catalunya entre els anys 1640 i 1652 i que tingué com a efecte més perdurable la signatura del Tractat dels Pirineus (1659) entre Espanya i França pel qual se separava del Principat de Catalunya el comtat de Rosselló, el Conflent, el Vallespir, el Capcir i una part del comtat de Cerdanya, que passaren a mans franceses.

Nou!!: Binèfar і Guerra dels Segadors · Veure més »

Jaume el Just

Corts de Barcelona Jaume el Just, anomenat també Jaume II d'Aragó i Jaume II de Catalunya-Aragó (València, Regne de València, 10 d'agost del 1267 - Barcelona, Principat de Catalunya, 2 de novembre del 1327; en aragonès: Chaime, en llatí: Jacobus), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i de València (1291-1327), i també rei de Sicília (1285-1296), de Mallorca (1291-1295) i de Sardenya (1324-1327).

Nou!!: Binèfar і Jaume el Just · Veure més »

Joan Carles I d'Espanya

Joan Carles Alfons Víctor Maria de Borbó i Borbó-Dues Sicílies (Roma, 5 de gener de 1938) fou rei d'Espanya sota el nom de Joan Carles I entre el 22 de novembre de 1975 i el 19 de juny de 2014, data de la seva abdicació i de l'accés com a cap d'Estat del seu fill Felip VI.

Nou!!: Binèfar і Joan Carles I d'Espanya · Veure més »

Lleida

Lleida és una ciutat de l'oest de Catalunya, capital de la comarca del Segrià, de la vegueria de Ponent, cap del partit judicial i seu del bisbat de Lleida.

Nou!!: Binèfar і Lleida · Veure més »

Llitera

Mapa de les zones de parla catalana dins la Franja de Ponent, amb respecte a les comarques oficials (zones de color verd, més la resta de zones en verd més difuminat). La Llitera és la segona comarca començant pel Nord. Situació de la Llitera en lo context de la Franja de Ponent (postura catalanista). La comarca de la Llitera és una de les comarques catalanòfones de l'Aragó.

Nou!!: Binèfar і Llitera · Veure més »

Monestir d'El Escorial

El monestir d'El Escorial o monestir de San Lorenzo de El Escorial (en castellà Real Monasterio de San Lorenzo de El Escorial) és una residència històrica de la Família Reial Espanyola.

Nou!!: Binèfar і Monestir d'El Escorial · Veure més »

Montsó

Montsó (en aragonès, castellà i oficialment, Monzón) és la segona ciutat de la província d'Osca, amb una població de 17 115 habitants.

Nou!!: Binèfar і Montsó · Veure més »

Partit Aragonès

El Partit Aragonès (PAR, en castellà Partido Aragonés) és un partit polític aragonès regionalista de centredreta, fundat el 27 de desembre de 1977.

Nou!!: Binèfar і Partit Aragonès · Veure més »

Partit Popular d'Aragó

El Partit Popular d'Aragó és la delegació aragonesa del Partit Popular i va ser fundat el 1989 amb el naixement del Partit Popular, hereu d'Aliança Popular.

Nou!!: Binèfar і Partit Popular d'Aragó · Veure més »

Portèth de Garona

Portèth de Garona (en francès i oficial Portet-sur-Garonne) és un municipi francès del departament de l'Alta Garona a la regió d'Occitània, situat al sud de Tolosa, a la confluència de l'Arieja i la Garona.

Nou!!: Binèfar і Portèth de Garona · Veure més »

Província d'Osca

La província d'Osca (Huesca en castellà, Uesca en aragonès) és una província del nord d'Espanya, en la part nord de l'Aragó.

Nou!!: Binèfar і Província d'Osca · Veure més »

PSOE d'Aragó

El PSOE d'Aragó és una de les setze federacions del Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE).

Nou!!: Binèfar і PSOE d'Aragó · Veure més »

Segrià

El Segrià és una comarca de Catalunya, la seva capital és Lleida.

Nou!!: Binèfar і Segrià · Veure més »

Tamarit de Llitera

Tamarit de Llitera (en castellà Tamarite de Litera) és una vila i municipi d'Aragó situat a la Franja de Ponent, a la província d'Osca, capital històrica i cultural de la part catalanòfona de la comarca de la Llitera.

Nou!!: Binèfar і Tamarit de Llitera · Veure més »

Templet

El templet d'Hodegetria a la catedral de l’Assumpció a Smolensk, Rússia, fotografiat per Serguei Prokudin-Gorski (1912). Templet a Mazu a Badia Repulse, districte sud, Hong Kong. Un templet ("estoig o cofre per a llibres o papers") és un lloc sagrat o sant dedicat a una determinada deïtat, ancestre, heroi, màrtir, sant, dimoni, o una figura similar a la que es respecta, es venera o s'adora.

Nou!!: Binèfar і Templet · Veure més »

Titiriteros de Binéfar

Titiriteros de Binéfar és un grup de teatre de titelles i animació de carrer procedent de la localitat de Binèfar, a la província d'Osca.

Nou!!: Binèfar і Titiriteros de Binéfar · Veure més »

Vila

Una vila és un nucli de població d'una certa entitat, per causes econòmiques (mercat, per exemple, o abundor de comerços), sociopolítiques (cap d'una comarca o sotscomarca o, antigament, d'un senyoriu), religioses (cap d'un bisbat o d'un centre religiós important), culturals o històriques.

Nou!!: Binèfar і Vila · Veure més »

1092

Països Catalans.

Nou!!: Binèfar і 1092 · Veure més »

1585

Làpida del monestir de Sant Pere de Besalú.

Nou!!: Binèfar і 1585 · Veure més »

1690

Sense descripció.

Nou!!: Binèfar і 1690 · Veure més »

1785

;Països Catalans.

Nou!!: Binèfar і 1785 · Veure més »

1906

;Països Catalans.

Nou!!: Binèfar і 1906 · Veure més »

1936

;Països Catalans Bitllet emès per la Generalitat republicana el '''1936'''.

Nou!!: Binèfar і 1936 · Veure més »

1939

Pont WPA a Nova Orleans.

Nou!!: Binèfar і 1939 · Veure més »

1970

1970 (MCMLXX) fon un any començat en dijous.

Nou!!: Binèfar і 1970 · Veure més »

1979

1979 (MCMLXXIX) fon un any començat en dilluns.

Nou!!: Binèfar і 1979 · Veure més »

1983

1983 (MCMLXXXIII) fou un any començat en dissabte.

Nou!!: Binèfar і 1983 · Veure més »

1987

1987 (MCMLXXXVII) fon un any començat en dijous.

Nou!!: Binèfar і 1987 · Veure més »

1991

1991 (MCMXCI) fon un any normal segons el calendari gregorià, començat en dimarts.

Nou!!: Binèfar і 1991 · Veure més »

1995

1995 (MCMXCV) fon un any normal del calendari gregorià començat en diumenge.

Nou!!: Binèfar і 1995 · Veure més »

2003

2003 fon un any normal començat en dimecres segons el calendari gregorià.

Nou!!: Binèfar і 2003 · Veure més »

2007

2007 fou un any normal, començat en diumenge segons el calendari gregorià.

Nou!!: Binèfar і 2007 · Veure més »

2011

L'any 2011 fou un any normal començat en dissabte.

Nou!!: Binèfar і 2011 · Veure més »

2015

L'any 2015 fou un any normal començat en dijous.

Nou!!: Binèfar і 2015 · Veure més »

Redirigeix aquí:

Binéfar.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »