Accés més ràpid que el navegador!
103 les relacions: Alacant, Albenya, Alcoraia, Algaida, Alqueria, Antoni Despuig i Dameto, Barcaix, Bartomeu Font Obrador, Benacantil, Biniarroi, Binificat, Capbreu, Castellitx, Censal, Cleda, Comellar, Comtat d'Aiamans, Conquesta de Mallorca, Cosme Aguiló Adrover, Diccionari català-valencià-balear, Era de batre, Es Pèlec, Etimologia, Etimologia popular, Forn de calç, Gaia (porció de terra), Guillem de Claramunt, Guillem II de Montcada i de Bearn, Hidrònim, Ibèric, Il·liris, Jaume III de Mallorca, Joan Coromines i Vigneaux, Joan Miralles Monserrat, Joan Veny i Clar, Josep de Togores i Sanglada, Josep Mascaró Pasarius, Jovada, Juz (administració), Juz' de Muntuy, Lígurs, Llengües cèltiques, Llengües indoeuropees, Llengües preromanes, Llibre del Repartiment de Mallorca, Llucmajor, Lucus, Mallorca, Marina de Llucmajor, Massís de Randa, ..., Míner, Montuïri, Mossàrab, Notari, Onomasticon Cataloniae, Orde del Temple, Pola (possessió), Porreres, Possessió, Puig de Randa, Quarterada, Ramon Alemany de Cervelló i de Querol, Ramon Llull, S'Aresta, Sa Maimona, Sa Mata Escrita, Santuari de Nostra Senyora de Gràcia, Séquia, Sínia, Son Bonaventura, Son Marrano, Son Montserrat, Son Trobat, Toponímia, Torrent d'Alfàbia, Torrent de Binificat, Torrent de Païssa, Torrent de Son Catlar, Usdefruit, 1342, 1365, 1388, 1420, 1437, 1443, 1460, 1463, 1520, 1524, 1532, 1545, 1553, 1578, 1632, 1637, 1647, 1673, 1685, 1702, 1746, 1784, 1785, 2006. Ampliar l'índex (53 més) »
Alacant
Alacant (IPA), en castellà Alicante i oficialment, Alicante/Alacant és una ciutat del sud del País Valencià; la segona en població, capital de la comarca de l'Alacantí i de la demarcació provincial homònima.
Nou!!: Binilagant і Alacant · Veure més »
Albenya
Albenya és una possessió situada al llogaret de Randa, al terme municipal d'Algaida, Mallorca.
Nou!!: Binilagant і Albenya · Veure més »
Alcoraia
Alcoraia és una possessió de Montuïri (Mallorca) situada al sud-est del terme municipal que es troba dividia entre Alcoraia Nou i Alcoraia Vell.
Nou!!: Binilagant і Alcoraia · Veure més »
Algaida
Algaida és una vila i municipi de Mallorca situat al centre de l'illa, a l'est de la capital, i que pertany a la comarca del Pla.
Nou!!: Binilagant і Algaida · Veure més »
Alqueria
Alqueria del Moro a Benicalap Una alqueria (de l'àrab القرية al-qàrya, 'el poble' o 'llogaret') és una casa de labors tant agrícoles com ramaderes originària d'Al-Àndalus.
Nou!!: Binilagant і Alqueria · Veure més »
Antoni Despuig i Dameto
Antoni Despuig i Dameto (Palma, 30 de març de 1745 – Lucca, Regne d'Etrúria, actualment Itàlia, 2 de maig de 1813 va ser un bisbe i cardenal mallorquí. Novè fill, tercer dels barons, de Ramon Despuig i Cotoner, tercer comte de Montenegro i cinquè comte de Montoro, i de la seva esposa Maria Dameto i Sureda de Sant Martí, filla del setè marquès de Bellpuig. Nasqué al palau de Can Montenegro, tothora existent. Feu els primers estudis amb preceptors privats i seguidament als jesuïtes de Monti-Sion de Palma, on obtingué el títol d'humanitats. Malgrat els seus desigs d'emprendre la carrera militar, el seu pare el destinà al clergat. El 1760 rebé la tonsura eclesiàstica i l'any següent un benefici a la catedral de Mallorca. El 1764 es llicencià en filosofia a l'Estudi General Lul·lià i tot seguit abandonà els estudis per traslladar-se a la casa familiar de Montoro de Mezquita, al Maestrat aragonès, on es dedicà a escriure i a traduir. Cinc anys després rebé els ordes menors. A Alcanyís fou ordenat sotsdiaca el 21 de setembre de 1771 i sacerdot el 3 de juliol de 1774 de mans de Juan Sáenz de Buruaga, arquebisbe de Saragossa. Aquell mateix 1774 fou nomenat canonge de la catedral de Mallorca, càrrec que ocupà per poders, puix que s'havia traslladat a l'estranger. Efectivament, la canongia comportava el dret de viatjar, i Despuig visità França, Itàlia, Alemanya, els Països Baixos i Anglaterra amb intenció de resseguir les ciutats on s'havien celebrat concilis i estudiar-ne les actes. Durant aquests viatges va tenir força contactes amb els moviments il·lustrats europeus i anà consolidant una amplíssima cultura i el domini de diverses llengües. El 1777 tornà a Mallorca amb el nomenament de jutge conservador i vicari apostòlic de l'Orde de Sant Joan de Jerusalem a l'illa. Allí intervingué en la fundació de la Societat Econòmica d'Amics del País i organitzà la seva escola de pintura, de la qual el 1778 fou nomenat censor. L'1 de juny de 1779 es doctorà en dret civil i canònic per la Universitat Lul·liana de Mallorca, de la qual esdevindria rector de 1783 a 1785. El 1780 havia estat nomenat vicari episcopal dels exèrcits de mar i terra a les illes i el 1782 havia ingressat a la Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando de Madrid. A la possessió de Raixa, propietat del seu germà Joan, l'hereu, fundà una important biblioteca i reuní una esplèndida col·lecció d'obres d'art, que sostingué i nodrí durant tota la seva vida i que ara es pot visitar parcialment al Castell de Bellver. Anys més tard, hi feu traslladar troballes de les excavacions que endegà a la localitat italiana d'Arícia. Havia protegit el sacerdot i geògraf Julià Ballester i el gravador Josep Muntaner perquè confeccionessin un mapa de l'illa de Mallorca (1785) que és conegut amb el seu nom. El 7 de maig de 1785 fou nomenat auditor per al regne d'Aragó del Tribunal de la Rota Romana, i es traslladà a Roma. Allí promogué la beatificació de santa Catalina Tomàs, de la qual havia escrit una biografia, però que no aconseguí fins força anys més tard (1792). De Roma estant i sempre per poders, accedí als càrrecs de xantre del capítol catedralici de la catedral de Mallorca (1786) i de bisbe d'Oriola (1791). El consagraren bisbe a l'Església de Santa Maria de Montserrat dels Espanyols de la Ciutat Eterna el 29 de setembre de 1791, i tanmateix fins a finals de març de l'any següent no visità la diòcesi oriolana. A primers de l'any 1794 a la ciutat de València, a conseqüència de la decisió de l'arquebisbe Francisco Fabián y Fuero d'acollir més de sis-cents capellans fugitius dels fets revolucionaris de França, hi hagué força aldarulls. El capità general Vicente Vera d'Aragón, duc de la Roca, en culpà el bisbe Fabián i el feu detenir, alhora que nomenava Despuig arquebisbe de València. Despuig s'hi presentà immediatament i prengué possessió de l'arxidiòcesi. A indicació del rei Carles IV, el papa Pius VI, acabà per confirmar-lo en el nou càrrec l'1 de juny de 1795. Tanmateix Despuig pogué copsar de seguida l'hostilitat dels valencians que el consideraven un intrús, per la qual cosa demanà el trasllat al rei. Només sis mesos després era nomenat arquebisbe de Sevilla. Retrat d'Antoni Despuig i Dameto fet per Manuel Peleguer. Aquest retrat és datable el segon semestre de 1795, el breu període que Despuig fou arquebisbe de València. Poc temps romangué també a la capital andalusa, atès que el 1796 el ministre Manuel Godoy, sobre el qual havia intentat obrir un procés inquisitorial per bigàmia i ateisme, l'envià a Itàlia amb l'arquebisbe de Toledo Francisco Antonio de Lorenzana y Butrón en missió diplomàtica davant del papa. Un cop arribats a Roma, Despuig sabé que tenien instruccions precises de no tornar mai més a la península. Pius VI el nomenà patriarca titular d'Antioquia (1799) tot mantenint-li formalment l'arquebisbat de Sevilla, però Despuig en dimití ben aviat a canvi dels substanciosos càrrecs d'ardiaca de la catedral de València i de canonge de Talavera de la metropolitana de Toledo, sempre ocupats a distància. El nou papa Pius VII, en el consistori de juliol de 1803, el proclamà cardenal-prevere del títol de S. Callisto i arxipreste de la Basílica de Santa Maria Major. Des de 1808 fins a la seva mort, Despuig seria provicari i després vicari general de Sa Santedat per a la diòcesi de Roma i camarlenc de la Santa Església Romana. Quan el 1809 Napoleó I ocupà per segon cop els Estats Pontificis i desterrà Pius VII a Savona i després a Fontainebleau, Despuig l'acompanyà. A França, fou un dels tretze cardenals que es negaren públicament a assistir a les segones noces de l'emperador amb l'arxiduquessa Maria Lluïsa d'Àustria. La reacció fou de no permetre'ls d'exhibir la dignitat cardenalícia -se'ls anomenava "cardenals negres" perquè, entre altres coses, no podien usar la vestimenta de color porpra-. Tanmateix Despuig no fou confinat a una ciutat francesa com els altres dotze refractaris, sinó que a causa del seu precari estat de salut i a instàncies de l'arquebisbe de Lió, el seu amic el cardenal Joseph Fesch, que era oncle de Napoleó, fou autoritzat a tornar a Itàlia i anar a prendre les aigües a Lucca, aleshores un principat annexat al Regne d'Etrúria, estat titella que l'emperador havia creat per a la seva germana Elisa. Despuig hi morí i fou sebollit a la catedral de Sant Martí d'aquesta ciutat toscana, mentre el seu cor era traslladat a Palma. No fou fins al 1993 que les seves restes foren traslladades a Mallorca i enterrades a l'església de Santa Magdalena de Palma, al costat de les de santa Catalina Tomàs. El 2005 fou erigida a la plaça davant d'aquesta església una estàtua d'Antoni Despuig, obra de l'escultor Damià Ramis Caubet.
Nou!!: Binilagant і Antoni Despuig i Dameto · Veure més »
Barcaix
Barcaix era una antiga possessió mallorquina que es trobava als límits dels actuals termes municipals d'Algaida (antiga parròquia de Castellitx) i Llucmajor, just a baix del puig de Randa.
Nou!!: Binilagant і Barcaix · Veure més »
Bartomeu Font Obrador
Bartomeu Font Obrador (Llucmajor, Mallorca el 1932 - Llucmajor el 9 d'octubre de 2005) fou un historiador mallorquí especialitzat en la història de Llucmajor i en la de les missions de Nova Espanya.
Nou!!: Binilagant і Bartomeu Font Obrador · Veure més »
Benacantil
El Benacantil és una muntanya que destaca en la façana urbana d'Alacant.
Nou!!: Binilagant і Benacantil · Veure més »
Biniarroi
Biniarroi és un llogaret del terme de Mancor, a Mallorca, avui gairebé deshabitat.
Nou!!: Binilagant і Biniarroi · Veure més »
Binificat
Binificat és una possessió del terme municipal de Llucmajor, Mallorca, situada al nord, a la zona muntanyosa.
Nou!!: Binilagant і Binificat · Veure més »
Capbreu
Capbreu dels llocs i termes de Ramonet, Les Ordes i Fontscaldes, conservat a l'Arxiu Comarcal de l'Alt Camp. Un capbreu és un document on anotava, en forma abreujada i en períodes cronològics espaiats, les confessions o reconeixements fets pels emfiteutes o pels pagesos tenidors (podien ser de remença) als senyors directes, per tal de conservar memòria o prova de la subsistència dels drets dominicals.
Nou!!: Binilagant і Capbreu · Veure més »
Castellitx
Castellitx és una antiga alqueria del terme d'Algaida (Mallorca).
Nou!!: Binilagant і Castellitx · Veure més »
Censal
El censal és una obligació perpètua que incorpora la possibilitat de redempció.
Nou!!: Binilagant і Censal · Veure més »
Cleda
dreta Cleda, pleta, quintana, mallada o clos és una porció de terreny (camp o prat) delimitada amb un mur o barrera feta amb pedres o amb troncs, dins la qual pastura el bestiar al camp o a la muntanya (o per evitar que hi entri).
Nou!!: Binilagant і Cleda · Veure més »
Comellar
Massanella, a Mallorca. El comellar, derivat de coma, és un espai de terra ampla i més o menys profund de sòl inclinat per la depressió del terreny, que es troba entre terres més elevades.
Nou!!: Binilagant і Comellar · Veure més »
Comtat d'Aiamans
El Comtat d'Aiamans és un títol nobiliari concedit l'11 de novembre de 1634 pel rei Felip IV a Miquel Lluís Ballester de Togores i Sales sobre les seves cavalleries d'Aiamans, Lloseta i Biniali, en reconeixement a la campanya a Provença durant la Guerra dels Trenta Anys.
Nou!!: Binilagant і Comtat d'Aiamans · Veure més »
Conquesta de Mallorca
La conquesta de Mallorca o croada contra Al-Mayūrqa fou una croada comandada per Jaume I d'Aragó que va tenir com a conseqüència la destrucció del poder almohade a l'illa de Mallorca, l'esclavització de la població andalusina autòctona, el repoblament de l'illa amb població catalana sota un règim feudal i la creació del Regne de les Mallorques.
Nou!!: Binilagant і Conquesta de Mallorca · Veure més »
Cosme Aguiló Adrover
Cosme Aguiló Adrover (Santanyí, 1 d'agost de 1950) és un filòleg mallorquí, membre corresponent de l'Institut d'Estudis Catalans des del 2006.
Nou!!: Binilagant і Cosme Aguiló Adrover · Veure més »
Diccionari català-valencià-balear
Mapa dialectal que apareix al diccionari El Diccionari català-valencià-balear (DCVB), també anomenat Diccionari Alcover-Moll en honor dels seus creadors, Antoni Maria Alcover i Sureda i Francesc de Borja Moll, és un diccionari descriptiu i etimològic que vol recollir tot el cabal lèxic del català i que és una gran font per als lingüistes i alhora una obra de lectura entretinguda per als no especialistes.
Nou!!: Binilagant і Diccionari català-valencià-balear · Veure més »
Era de batre
Era a Santorini (Grècia)miniatura Una era de batre en l'agricultura és l'espai de terra, aplanat i ferm damunt el qual hom posa els cereals o llegums per a batre’ls i separar el gra de la palla i del boll.
Nou!!: Binilagant і Era de batre · Veure més »
Es Pèlec
Es Pèlec és una antiga possessió, o rafal, situada al terme municipal de Llucmajor, Mallorca, en el camí que uneix Llucmajor amb Porreres.
Nou!!: Binilagant і Es Pèlec · Veure més »
Etimologia
L'etimologia és la ciència que estudia l'origen i l'evolució de les paraules: quan van entrar en la llengua, de quina font, i la manera en què la seva forma i significat han canviat, doncs el sentit actual en pot ser diferent de l'original (en contra de la fal·làcia etimològica).
Nou!!: Binilagant і Etimologia · Veure més »
Etimologia popular
L'escut oficial de Calaf reflecteix una etimologia popular Una etimologia popular, en sentit bàsic, es refereix a establir l'origen d'una paraula basant-se en les creences i opinions de gent no especialitzada en la ciència etimològica.
Nou!!: Binilagant і Etimologia popular · Veure més »
Forn de calç
Vista frontal d'un forn de calç a Mallorca. Un forn de calç o forn de pedra és un forn per obtenir calç viva (òxid de calci) utilitzant pedra calcària (carbonat de calci).
Nou!!: Binilagant і Forn de calç · Veure més »
Gaia (porció de terra)
Una gaia o vela és un tros de terra normalment llarguer i d'angles desiguals (de forma triangular, trapezoïdal o no quadrangular), sobrer o comprès entre camps de forma més regular.
Nou!!: Binilagant і Gaia (porció de terra) · Veure més »
Guillem de Claramunt
Guillem de Claramunt (?,? - Mallorca, 1230), Cavaller.
Nou!!: Binilagant і Guillem de Claramunt · Veure més »
Guillem II de Montcada i de Bearn
Guillem II de Montcada i de Bearn, o Guillem de Montcada i de Castellvell, fou vescomte de Bearn, Auloron, Brulhès i Gabardà (1223-1229) i senyor de la baronia de Castellví de Rosanes (1228-1229).
Nou!!: Binilagant і Guillem II de Montcada i de Bearn · Veure més »
Hidrònim
Un hidrònim és el nom d'un riu, llac o qualsevol massa d'aigua.
Nou!!: Binilagant і Hidrònim · Veure més »
Ibèric
L'ibèric o iber és una llengua paleohispànica coneguda per testimonis directes, és a dir, una llengua que es parlava a la península Ibèrica abans que la llengua llatina hi esdevingués la llengua dominant i de la qual se n'han conservat textos.
Nou!!: Binilagant і Ibèric · Veure més »
Il·liris
Els il·liris són un poble protohistòric dels Balcans, d'origen indoeuropeu, familiars dels tracis i dels dacis.
Nou!!: Binilagant і Il·liris · Veure més »
Jaume III de Mallorca
Jaume III de Mallorca (Catània, Sicília 1315 - Llucmajor, 1349) fou rei de Mallorca, comte de Rosselló i Cerdanya i senyor de Montpeller (1324-1349).
Nou!!: Binilagant і Jaume III de Mallorca · Veure més »
Joan Coromines i Vigneaux
Joan Coromines i Vigneaux (Barcelona, 21 de març de 1905 - Pineda de Mar, Maresme, 2 de gener de 1997) fou un lingüista català.
Nou!!: Binilagant і Joan Coromines i Vigneaux · Veure més »
Joan Miralles Monserrat
Joan Miralles Monserrat (Montuïri, Mallorca; 1945) és Catedràtic de Filologia Catalana de la Universitat de les Illes Balears des de 1983.
Nou!!: Binilagant і Joan Miralles Monserrat · Veure més »
Joan Veny i Clar
Joan Veny i Clar (Campos, Mallorca, 22 d'agost de 1932) és un lingüista, dialectòleg mallorquí, considerat un dels més prestigiosos i reconeguts dels Països Catalans.
Nou!!: Binilagant і Joan Veny i Clar · Veure més »
Josep de Togores i Sanglada
, fill d'Antoni de Togores i Nét (1740-1805) i Joana Sanglada i Rossinyol (1739-1775), novè comte d'Aiamans i baró de Lloseta, fou un escriptor, polític i militar mallorquí, adscrit al Despotisme Il·lustrat i al liberalisme moderat.
Nou!!: Binilagant і Josep de Togores i Sanglada · Veure més »
Josep Mascaró Pasarius
Josep Mascaró Pasarius (Alaior, Menorca, 1923 - Palma, 11 de maig 1996) fou un arqueòleg, cartògraf, toponimista, historiador, editor i periodista menorquí.
Nou!!: Binilagant і Josep Mascaró Pasarius · Veure més »
Jovada
La jovada és una unitat de mesura de superfície agrícola antiga, derivada de la iugerum romana, que equival a una extensió de 16 quarterades o 113 648 m² o 11,36 ha.
Nou!!: Binilagant і Jovada · Veure més »
Juz (administració)
El mot àrab juz (de l'àrab, lit. ‘part’; pl. ajzà) fou emprat per denominar les divisions administratives o districtes en què s'organitzava una cora.
Nou!!: Binilagant і Juz (administració) · Veure més »
Juz' de Muntuy
El Juz de Muntuy fou un dels dotze ajzà o demarcacions territorials rurals d'època musulmana en què es dividia l'illa de Mallorca.
Nou!!: Binilagant і Juz' de Muntuy · Veure més »
Lígurs
Els lígurs (en Ligŭres; en Λίγυες) eren un conjunt de pobles que van viure a la regió que va rebre el nom de Ligúria sota els romans.
Nou!!: Binilagant і Lígurs · Veure més »
Llengües cèltiques
Les llengües cèltiques són un grup d'idiomes pertanyents a la família indoeuropea, en la qual s'hi inclou el gaèlic irlandès, el gaèlic escocès, el manx, el gal·lès, el còrnic i el bretó.
Nou!!: Binilagant і Llengües cèltiques · Veure més »
Llengües indoeuropees
Les llengües indoeuropees d'Europa Les llengües indoeuropees són les que pertanyen a una mateixa gran família lingüística derivades d'una antiga llengua reconstruïda per l'historiocomparatisme i que hom anomena protoindoeuropeu.
Nou!!: Binilagant і Llengües indoeuropees · Veure més »
Llengües preromanes
Llengües preromanes de la península Ibèrica Les llengües preromanes són aquelles que es parlaven en un determinat territori abans de l'arribada dels romans.
Nou!!: Binilagant і Llengües preromanes · Veure més »
Llibre del Repartiment de Mallorca
El Llibre del Repartiment de Mallorca, és la denominació genèrica que reben un conjunt de còdex medievals on s'indica com es varen repartir els béns immobles de Mallorca una vegada conquerida l'illa el 1229.
Nou!!: Binilagant і Llibre del Repartiment de Mallorca · Veure més »
Llucmajor
Llucmajor és el municipi més extens de Mallorca, Deu estats del món tenen una superfície menor que Llucmajor: Malta, Maldives, Saint Kitts i Nevis, Illes Marshall, Liechtenstein, San Marino, Tuvalu, Nauru, Mònaco i Vaticà.
Nou!!: Binilagant і Llucmajor · Veure més »
Lucus
Algunes ciutats construïdes a la vora d'un ''lucus'', en deriven el seu nom com Lugo (imatge), antigament ''Lucus Augustae''. El lucus (plural: lūcī) era el bosc sagrat de la religió romana.
Nou!!: Binilagant і Lucus · Veure més »
Mallorca
Mallorca és una illa de la Mediterrània, la més gran de les Illes Balears —per això també s'anomena la Balear Major—, i és lloc d'origen dels mallorquins.
Nou!!: Binilagant і Mallorca · Veure més »
Marina de Llucmajor
Marina de Llucmajor a la zona del Cap Blanc des de l'aire. La Marina de Llucmajor és una zona costanera situada a la part més meridional de l'illa de Mallorca, en el municipi de Llucmajor, que confronta amb la mar mitjançant un complex de penya-segats i per terra amb el massís de Randa.
Nou!!: Binilagant і Marina de Llucmajor · Veure més »
Massís de Randa
En primer pla el Puig d'en Bord i a darrere el Puig de Randa. El massís de Randa és un massís muntanyós situat entre les comarques mallorquines del Pla i Migjorn.
Nou!!: Binilagant і Massís de Randa · Veure més »
Míner
Míner és una possessió del terme municipal de Llucmajor, Mallorca, situada al nord, a la zona muntanyosa.
Nou!!: Binilagant і Míner · Veure més »
Montuïri
Montuïri és una vila i municipi de Mallorca situat a la comarca del Pla de Mallorca.
Nou!!: Binilagant і Montuïri · Veure més »
Mossàrab
El mossàrab fou el conjunt de varietats lingüístiques romàniques parlades a al-Àndalus durant l'alta edat mitjana com a evolució del llatí vulgar parlat a la major part de la península Ibèrica.
Nou!!: Binilagant і Mossàrab · Veure més »
Notari
Un ofici notarial a Vigo. El notari és, als països de tradició jurídica continental, un professional del Dret que té a càrrec seu la redacció i l'autorització en forma pública dels actes, els contractes i tota mena d'instruments, així com donar fe de llur contingut.
Nou!!: Binilagant і Notari · Veure més »
Onomasticon Cataloniae
LOnomasticon Cataloniae és una obra etimològica publicada per Curial Edicions Catalanes que recull l'origen i explica els topònims antics i moderns dels diferents territoris de parla catalana: Principat de Catalunya, País Valencià, Illes Balears i la Franja de Ponent.
Nou!!: Binilagant і Onomasticon Cataloniae · Veure més »
Orde del Temple
LOrde dels Pobres Cavallers de Crist i del Temple de Salomó, també anomenat l’Orde del Temple (Ordre du Temple en francès) en el qual els seus membres són normalment coneguts com a cavallers templers (templiers en francès), va ser un dels més famosos ordes militars cristians de l'edat mitjana.
Nou!!: Binilagant і Orde del Temple · Veure més »
Pola (possessió)
Pola és una possessió del terme municipal d'Algaida a Mallorca.
Nou!!: Binilagant і Pola (possessió) · Veure més »
Porreres
Porreres és una vila i municipi de Mallorca situat al centre-sud de l'illa pertanyent a la comarca del Pla de Mallorca.
Nou!!: Binilagant і Porreres · Veure més »
Possessió
Barcelona Son Brondo Son Fortuny Les possessions són les grans finques rurals a Mallorca.
Nou!!: Binilagant і Possessió · Veure més »
Puig de Randa
El puig de Randa o puig de Cura és la muntanya principal i que dona nom al massís de Randa de 543 m. Està situada entre els municipis d'Algaida i Llucmajor.
Nou!!: Binilagant і Puig de Randa · Veure més »
Quarterada
Les dimensions del terreny de joc del Camp Nou són de 105x68 m, que donen una superfície de joc de 7140 m², només un menyspreable 0,52% superior a l'extensió d'una quarterada (7103 m²) La quarterada és la principal unitat de mesura de superfície de la terra agrícola a Mallorca.
Nou!!: Binilagant і Quarterada · Veure més »
Ramon Alemany de Cervelló i de Querol
Ramon Alemany de Cervelló i de Querol (? - Mallorca, 1230) va ser un cavaller català del llinatge dels Cervelló.
Nou!!: Binilagant і Ramon Alemany de Cervelló i de Querol · Veure més »
Ramon Llull
Ramon Llull (fonètica en català: ; de vegades llatinitzat com a Raimundus o Raymundus Lullus; Palma, Mallorca, 1232 – Tunis, Tunísia, 1316) va ser un escriptor, filòsof, místic, teòleg, professor i missioner mallorquí del.
Nou!!: Binilagant і Ramon Llull · Veure més »
S'Aresta
S'Aresta és una possessió del terme municipal de Llucmajor, Mallorca, situada al massís de Randa, entre el puig de Randa i la possessió de Binificat.
Nou!!: Binilagant і S'Aresta · Veure més »
Sa Maimona
Sa Maimona (també anomenada algun cop sa Marimona) és una possessió del terme municipal de Llucmajor, Mallorca, situada al nord-est del municipi.
Nou!!: Binilagant і Sa Maimona · Veure més »
Sa Mata Escrita
Sa Mata Escrita és una possessió del terme municipal d'Algaida a Mallorca, coneguda també amb el nom de sa Mata Vella.
Nou!!: Binilagant і Sa Mata Escrita · Veure més »
Santuari de Nostra Senyora de Gràcia
El Santuari de Nostra Senyora de Gràcia està situat sota la balma de la Penya Falconera del Puig de Randa, al municipi de Llucmajor, Mallorca.
Nou!!: Binilagant і Santuari de Nostra Senyora de Gràcia · Veure més »
Séquia
Cano i séquia Major de Sueca Séquia Una séquia o síquia és un conducte llarg i estret que té la funció de recollir l'aigua dels llocs de captació (rius, torrents, pous, basses o assuts) i distribuir-la fins a les poblacions o camps de conreu.
Nou!!: Binilagant і Séquia · Veure més »
Sínia
Sínia moguda manualment Una sínia o sénia és una màquina d'elevar aigua.
Nou!!: Binilagant і Sínia · Veure més »
Son Bonaventura
Son Bonaventura és una possessió del terme municipal de Llucmajor, Mallorca, situada al nord, a la zona muntanyosa, a la partió amb el municipi d'Algaida.
Nou!!: Binilagant і Son Bonaventura · Veure més »
Son Marrano
Son Marrano és una possessió del terme de Llucmajor, Mallorca, situada a la zona del llevant del municipi.
Nou!!: Binilagant і Son Marrano · Veure més »
Son Montserrat
Son Montserrat és una possessió del terme municipal de Llucmajor, Mallorca, situada al vessant meridional del Puig de Randa, entre s'Aresteta, s'Aresta i Son Ponç.
Nou!!: Binilagant і Son Montserrat · Veure més »
Son Trobat
Son Trobat (o Son Trobat de la Font) és una possessió del municipi d'Algaida (Mallorca).
Nou!!: Binilagant і Son Trobat · Veure més »
Toponímia
La toponímia (del grec τόπος topos, 'lloc', i ὄνομα ónoma, 'nom') és el conjunt de topònims, és a dir, noms d'indret, de lloc.
Nou!!: Binilagant і Toponímia · Veure més »
Torrent d'Alfàbia
El torrent d'Alfàbia és un torrent situat al migjorn de Mallorca que neix a la zona compresa entre les possessions de Son Simó i es Rafal Vell del terme municipal de Llucmajor.
Nou!!: Binilagant і Torrent d'Alfàbia · Veure més »
Torrent de Binificat
El torrent de Binificat és un torrent que neix al massís de Randa dins del terme municipal de Llucmajor, a Mallorca, a la possessió de sa Maimona, entre el puig de sa Maimona i el puig de ses Roques.
Nou!!: Binilagant і Torrent de Binificat · Veure més »
Torrent de Païssa
El torrent de Païssa, també conegut per torrent de Son Marrano, està situat a la Marina de Llucmajor, Mallorca.
Nou!!: Binilagant і Torrent de Païssa · Veure més »
Torrent de Son Catlar
El torrent de Son Catlar és el curs d'aigua torrencial més important de la conca de Campos (Mallorca).
Nou!!: Binilagant і Torrent de Son Catlar · Veure més »
Usdefruit
L'usdefruit és un dret real de gaudir d'una cosa aliena.
Nou!!: Binilagant і Usdefruit · Veure més »
1342
Sense descripció.
Nou!!: Binilagant і 1342 · Veure més »
1365
Sense descripció.
Nou!!: Binilagant і 1365 · Veure més »
1388
Sense descripció.
Nou!!: Binilagant і 1388 · Veure més »
1420
El 1420 (MCDXX) fou un any de traspàs començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Binilagant і 1420 · Veure més »
1437
; Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Binilagant і 1437 · Veure més »
1443
; Països Catalans.
Nou!!: Binilagant і 1443 · Veure més »
1460
; Països Catalans; Resta del món.
Nou!!: Binilagant і 1460 · Veure més »
1463
El 1463 (MCDLXIII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Binilagant і 1463 · Veure més »
1520
Sense descripció.
Nou!!: Binilagant і 1520 · Veure més »
1524
Sense descripció.
Nou!!: Binilagant і 1524 · Veure més »
1532
Sense descripció.
Nou!!: Binilagant і 1532 · Veure més »
1545
Sense descripció.
Nou!!: Binilagant і 1545 · Veure més »
1553
Sense descripció.
Nou!!: Binilagant і 1553 · Veure més »
1578
Placa a les muralles de Peníscola.
Nou!!: Binilagant і 1578 · Veure més »
1632
Sense descripció.
Nou!!: Binilagant і 1632 · Veure més »
1637
Sense descripció.
Nou!!: Binilagant і 1637 · Veure més »
1647
*.
Nou!!: Binilagant і 1647 · Veure més »
1673
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Binilagant і 1673 · Veure més »
1685
Sense descripció.
Nou!!: Binilagant і 1685 · Veure més »
1702
;Món.
Nou!!: Binilagant і 1702 · Veure més »
1746
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Binilagant і 1746 · Veure més »
1784
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Binilagant і 1784 · Veure més »
1785
;Països Catalans.
Nou!!: Binilagant і 1785 · Veure més »
2006
2006 fou un any normal, començat en diumenge segons el calendari gregorià i declarat Any internacional dels deserts i la desertització per l'Assemblea General de les Nacions Unides.
Nou!!: Binilagant і 2006 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Benilagan, Binalagant, Binalegant, Binelegant, Binialagant, Binialegant, Binielegant, Binilagant Nou, Binilegant.
