Accés més ràpid que el navegador!
87 les relacions: Africada alveolar sorda, Al·lòfon, Aleksandr Lukaixenko, Alemany, Alfabet àrab, Alfabet łacinka, Alfabet belarús, Alfabet ciríl·lic, Alfabet fonètic internacional, Alfabet llatí, Apòstrof, Aproximant labiovelar sonora, Aproximant lateral alveolar, Aproximant mediopalatal sonora, Belarús, Branislau Taraixkièvitx, Cas acusatiu, Cas datiu, Cas genitiu, Cas instrumental, Cas locatiu, Cas nominatiu, Cas vocatiu, Català, Català oriental, Consonant, Consonant africada, Consonant alveolar, Consonant aproximant, Consonant bilabial, Consonant dental, Consonant fricativa, Consonant lateral, Consonant nasal, Consonant oclusiva, Consonant retroflexa, Consonant velar, Consonant vibrant, Edat mitjana, Fonema, Fricativa alveolar sonora, Fricativa alveolar sorda, Fricativa glotal sonora, Fricativa labiodental sonora, Fricativa labiodental sorda, Fricativa velar sonora, Fricativa velar sorda, Geminació, Gramàtica russa, Hrodna, ..., Intel·ligibilitat mútua, Lituà, Llengües eslaves, Mahiliou, Minsk, Nasal alveolar sonora, Nasal bilabial sonora, Neerlandès, Neutralització (fonètica), Oclusiva alveolar sorda, Oclusiva bilabial sonora, Oclusiva bilabial sorda, Oclusiva dental sonora, Oclusiva velar sonora, Oclusiva velar sorda, Palatalització, Polònia, Polonès, Rússia, Rus, Rutè, Síl·laba, Taraškievica, Ucraïna, Ucraïnès, Vílnius, Vibrant alveolar, Vocal, Vocal semioberta anterior no arrodonida, Vocal semioberta posterior arrodonida, Vocal tancada anterior no arrodonida, Vocal tancada central no arrodonida, Vocal tancada posterior arrodonida, Voivodat de Podlàquia, Ў, Г, 1933. Ampliar l'índex (37 més) »
Africada alveolar sorda
L'africada alveolar sorda, transcrita en l'alfabet fonètic internacional, és un so de la parla que està present a algunes llengües com l'alemany, l'esperanto o el japonès, essent un dels fonemes africats més freqüents.
Nou!!: Belarús (llengua) і Africada alveolar sorda · Veure més »
Al·lòfon
Un al·lòfon és un so de la parla que actua com a variant d'un fonema en un context determinat, és a dir, un mateix fonema (abstracció ideal del so) pot materialitzar-se en diferents al·lòfons segons els sons que hi estiguin propers i que el puguin influir en els paràmetres articulatoris.
Nou!!: Belarús (llengua) і Al·lòfon · Veure més »
Aleksandr Lukaixenko
Aliaksàndar Rihòravitx Lukaixenka, més conegut per la traducció del seu nom al rus, Aleksandr Grigórievitx Lukaixenko (Kopys, província de Vítsiebsk, 30 d'agost de 1954) és un polític belarús que n'ha sigut president des de l'establiment del càrrec el 20 de juliol de 1994.
Nou!!: Belarús (llengua) і Aleksandr Lukaixenko · Veure més »
Alemany
L'alemany (Deutsch) és una llengua germànica occidental parlada principalment a l'Europa Central.
Nou!!: Belarús (llengua) і Alemany · Veure més »
Alfabet àrab
Lalfabet àrab, altrament dit alifat (d'àlif, la seva primera lletra), té característiques semblants a l'alfabet hebreu, i també és un abjad.
Nou!!: Belarús (llengua) і Alfabet àrab · Veure més »
Alfabet łacinka
Llibre escrit en alfabet łacinka, publicat a Vílnius el 1911 L'alfabet łacinka AFI o alfabet llatí belarús és una variant de l'alfabet llatí que s'utilitza per escriure l'idioma belarús (biełarus, en łacinka).
Nou!!: Belarús (llengua) і Alfabet łacinka · Veure més »
Alfabet belarús
Lalfabet belarús (en belarús: беларускі алфавіт) és l'alfabet de l'idioma belarús basat en l'alfabet ciríl·lic.
Nou!!: Belarús (llengua) і Alfabet belarús · Veure més »
Alfabet ciríl·lic
1025-1050) Lalfabet ciríl·lic és un alfabet utilitzat per a escriure sis llengües eslaves (rus, ucraïnès, belarús, serbi, macedònic i búlgar), així com altres llengües parlades a Rússia i en altres estats de l'antiga Unió Soviètica, com ara el tàtar (una llengua turquesa) i l'udmurt (una llengua finoúgrica), l'abkhaz, l'àzeri, el bosnià, el txetxè, el kazakh, el komi, el moldau, el mongol, el tadjik, l'uzbek i el iacut.
Nou!!: Belarús (llengua) і Alfabet ciríl·lic · Veure més »
Alfabet fonètic internacional
L'alfabet fonètic internacional és un alfabet fonètic usat per lingüistes per a representar acuradament i de forma unívoca cada un de la completa varietat de sons (fonemes o realitzacions d'aquests) que l'aparell vocal humà pot produir.
Nou!!: Belarús (llengua) і Alfabet fonètic internacional · Veure més »
Alfabet llatí
Lalfabet llatí és el sistema d'escriptura alfabètic desenvolupat pels romans per escriure el llatí.
Nou!!: Belarús (llengua) і Alfabet llatí · Veure més »
Apòstrof
Lapòstrof és un signe ortogràfic emprat en català (vegeu Regles d'apostrofació del català) i altres llengües que consisteix en una coma volada (').
Nou!!: Belarús (llengua) і Apòstrof · Veure més »
Aproximant labiovelar sonora
L'aproximant labiovelar sonora és un so de la parla que es representa en l'AFI, és a dir, la lletra ve doble minúscula.
Nou!!: Belarús (llengua) і Aproximant labiovelar sonora · Veure més »
Aproximant lateral alveolar
La consonant aproximant lateral alveolar sonora o lateral aproximant alveolar sonora és un fonema que es representa com a en l'Alfabet Fonètic Internacional (AFI), és a dir, la lletra ela minúscula.
Nou!!: Belarús (llengua) і Aproximant lateral alveolar · Veure més »
Aproximant mediopalatal sonora
L'aproximant palatal sonora és un so de la parla que es representa en l'AFI, és a dir, la lletra jota minúscula.
Nou!!: Belarús (llengua) і Aproximant mediopalatal sonora · Veure més »
Belarús
Belarús (belarús: Беларусь, Bielarús), oficialment República de Belarús i anteriorment Bielorússia, és un estat sense litoral de l'Europa de l'Est.
Nou!!: Belarús (llengua) і Belarús · Veure més »
Branislau Taraixkièvitx
Branislau Adàmavitx Taraixkèvitx (Бранісла́ў Ада́мавіч Тарашке́віч, łacinka: Branisłaŭ Taraškievič, Бронислав Адамович Тарашкевич, Bronisław Adamowicz Taraszkiewicz; 20 de gener de 1892 - 29 de novembre de 1938) va ser una figura pública belarussa, polític i lingüista.
Nou!!: Belarús (llengua) і Branislau Taraixkièvitx · Veure més »
Cas acusatiu
El cas acusatiu és el cas gramatical utilitzat per marcar l'objecte directe d'un verb.
Nou!!: Belarús (llengua) і Cas acusatiu · Veure més »
Cas datiu
En lingüística, el cas datiu s'associa amb l'objecte indirecte, és a dir, amb el beneficiari de l'acció d'un verb.
Nou!!: Belarús (llengua) і Cas datiu · Veure més »
Cas genitiu
El cas genitiu és un cas gramatical que indica una relació, principalment de possessió, entre el substantiu en genitiu i un altre substantiu.
Nou!!: Belarús (llengua) і Cas genitiu · Veure més »
Cas instrumental
El cas instrumental (també anomenat el vuitè cas) és un cas gramatical emprat per indicar que un nom és l'instrument amb el qual el subjecte duu a terme l'acció.
Nou!!: Belarús (llengua) і Cas instrumental · Veure més »
Cas locatiu
El cas locatiu s'empra, a part del que s'ha esmentat, o s'ha emprat en.
Nou!!: Belarús (llengua) і Cas locatiu · Veure més »
Cas nominatiu
El cas nominatiu és un cas gramatical per als noms.
Nou!!: Belarús (llengua) і Cas nominatiu · Veure més »
Cas vocatiu
El vocatiu és el cas usat per als substantius que identifiquen la persona (o animal o cosa) a qui el parlant s'està adreçant i, a vegades, per als determinants d'aquest substantiu.
Nou!!: Belarús (llengua) і Cas vocatiu · Veure més »
Català
El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya del Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada a Catalunya, el País Valencià (tret d'algunes comarques i localitats de l'interior), les Illes Balears (on també rep el nom de mallorquí, menorquí, eivissenc o formenterer segons l'illa), Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia habitat per pobladors valencians), i en comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 200.000 parlants).
Nou!!: Belarús (llengua) і Català · Veure més »
Català oriental
El català oriental o bloc oriental del català és el conjunt de dialectes del català parlats a l'est del Principat (províncies de Girona i Barcelona senceres i la vegueria de Tarragona), a la Catalunya Nord, a les Illes Balears i a l'Alguer.
Nou!!: Belarús (llengua) і Català oriental · Veure més »
Consonant
Les consonants són els sons de la parla generats pel pas de l'aire per les cavitats superiors de l'aparell fonador (la faringe, la cavitat bucal i la cavitat nasal).
Nou!!: Belarús (llengua) і Consonant · Veure més »
Consonant africada
Una consonant africada (o simplement africada en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula com una oclusiva més una fricativa al mateix punt d'articulació.
Nou!!: Belarús (llengua) і Consonant africada · Veure més »
Consonant alveolar
Una consonant alveolar o simplement alveolar en fonètica és aquella consonant que s'articula mitjançant l'acostament de la punta o la part superior de la llengua i la cresta alveolar.
Nou!!: Belarús (llengua) і Consonant alveolar · Veure més »
Consonant aproximant
Una consonant aproximant (o simplement aproximant en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula per l'aproximació entre els òrgans sense interrompre totalment el corrent d'aire (com succeeix en les oclusives) o produir estricció amb turbulència audible (com succeeix en les fricatives).
Nou!!: Belarús (llengua) і Consonant aproximant · Veure més »
Consonant bilabial
Una consonant bilabial (o simplement bilabial en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula mitjançant el contacte o l'acostament de tots dos llavis.
Nou!!: Belarús (llengua) і Consonant bilabial · Veure més »
Consonant dental
Una consonant dental (o simplement dental en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula mitjançant el contacte o l'acostament de l'àpex de la llengua i la part interior de les dents incisives superiors.
Nou!!: Belarús (llengua) і Consonant dental · Veure més »
Consonant fricativa
Una consonant fricativa (o simplement fricativa en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula produint una fricció o turbulència en el pas de l'aire per la boca provocada per l'apropament màxim dels òrgans articuladors sense que s'arribin a tancar del tot (en aquest cas s'articularia una oclusiva).
Nou!!: Belarús (llengua) і Consonant fricativa · Veure més »
Consonant lateral
Una consonant lateral (o simplement lateral en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula deixant escapar l'aire pels costats de la llengua, que actua obstruint el pas de l'aire.
Nou!!: Belarús (llengua) і Consonant lateral · Veure més »
Consonant nasal
Una consonant nasal (o simplement nasal en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant o vocal nasalitzada (usualment per assimilació amb una consonant propera) que s'articula deixant escapar alhora l'aire pel nas i per la boca.
Nou!!: Belarús (llengua) і Consonant nasal · Veure més »
Consonant oclusiva
Una consonant oclusiva (o simplement oclusiva en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula produint una interrupció o tancament total del pas de l'aire durant un moment (d'aquí ve el nom d'oclusiva).
Nou!!: Belarús (llengua) і Consonant oclusiva · Veure més »
Consonant retroflexa
Una consonant retroflexa, consonant cacuminal o apicopalatal (o simplement retroflexa o cacuminal en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula amb la punta o àpex de la llengua cap enrere cap al paladar dur, entre la regió alveolar i el paladar tou, però alhora sense coarticulació palatal, és a dir, sense que el dors de la llengua pugi cap al paladar tou.
Nou!!: Belarús (llengua) і Consonant retroflexa · Veure més »
Consonant velar
Una consonant velar (o simplement velar en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula tocant amb la base de la llengua a la part posterior del paladar.
Nou!!: Belarús (llengua) і Consonant velar · Veure més »
Consonant vibrant
Una consonant vibrant (o simplement vibrant en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant produïda per les vibracions múltiples entre el punt d'articulació i l'òrgan articulador.
Nou!!: Belarús (llengua) і Consonant vibrant · Veure més »
Edat mitjana
Berenguer de Palou i els magnats Bernat de Centelles i Gilabert de Cruïlles durant la conquesta de Mallorca (1229) (frescos del Palau Aguilar de Barcelona, MNAC) L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del fins al.
Nou!!: Belarús (llengua) і Edat mitjana · Veure més »
Fonema
El fonema (del grec φώνημα, 'so de la veu') és l'abstracció del so, és a dir, la realització ideal d'un so sense tenir en compte com es pronuncia realment en un context concret.
Nou!!: Belarús (llengua) і Fonema · Veure més »
Fricativa alveolar sonora
La consonant fricativa alveolar sonora es transcriu en l'AFI, és a dir, la lletra zeta minúscula.
Nou!!: Belarús (llengua) і Fricativa alveolar sonora · Veure més »
Fricativa alveolar sorda
La consonant fricativa alveolar sorda es transcriu en l'AFI, és a dir, la lletra essa minúscula.
Nou!!: Belarús (llengua) і Fricativa alveolar sorda · Veure més »
Fricativa glotal sonora
La fricativa glotal sonora és un fonema que es representa com a en l'AFI.
Nou!!: Belarús (llengua) і Fricativa glotal sonora · Veure més »
Fricativa labiodental sonora
El fonema fricatiu labiodental sonor es transcriu a l'AFI, és a dir, la lletra ve minúscula.
Nou!!: Belarús (llengua) і Fricativa labiodental sonora · Veure més »
Fricativa labiodental sorda
El fonema fricatiu labiodental sord es transcriu en l'alfabet fonètic internacional, és a dir, la lletra efa minúscula.
Nou!!: Belarús (llengua) і Fricativa labiodental sorda · Veure més »
Fricativa velar sonora
La fricativa velar sonora és un so que es representa amb el signe en l'AFI (una gamma minúscula, com la de l'alfabet grec però lleugerament modificada amb traç simètric).
Nou!!: Belarús (llengua) і Fricativa velar sonora · Veure més »
Fricativa velar sorda
La consonant fricativa velar sorda és un so que es representa amb el signe en l'AFI.
Nou!!: Belarús (llengua) і Fricativa velar sorda · Veure més »
Geminació
La geminació és, en fonètica, la repetició immediata d'un so.
Nou!!: Belarús (llengua) і Geminació · Veure més »
Gramàtica russa
La gramàtica russa comprèn.
Nou!!: Belarús (llengua) і Gramàtica russa · Veure més »
Hrodna
La plaça Batori Hrodna (també Hóradnia o Haródnia) (en belarús Гродна, Горадня o Гародня; en rus Гродно, Grodno; en polonès Grodno; en lituà Gardinas; en alemany Garten) és una ciutat de Belarús.
Nou!!: Belarús (llengua) і Hrodna · Veure més »
Intel·ligibilitat mútua
Llengües eslaves En lingüística, la intel·ligibilitat mútua és la capacitat que es presenta entre dos o més llengües o dialectes quan els respectius parlants poden entendre amb relativa facilitat la llengua dels altres.
Nou!!: Belarús (llengua) і Intel·ligibilitat mútua · Veure més »
Lituà
El lituà (lietuvių kalba) és una llengua bàltica (amb el letó, són els dos darrers membres d'aquesta família) parlada per uns tres milions de persones, 2,8 milions dels quals a Lituània.
Nou!!: Belarús (llengua) і Lituà · Veure més »
Llengües eslaves
Mapa de les llengües eslaves a Europa Les llengües eslaves són les llengües dels eslaus i els seus descendents, i són una branca de la família indoeuropea.
Nou!!: Belarús (llengua) і Llengües eslaves · Veure més »
Mahiliou
Mahiliou (transcripció del belarús: Магілёў) o Moguiliov (transliteració del rus: Могилёв), antigament transcrit com Moguilev, és una ciutat de la Belarús oriental, a 75 km de la frontera amb l'óblast de Smolensk, Rússia, i a 233 de la capital, Minsk.
Nou!!: Belarús (llengua) і Mahiliou · Veure més »
Minsk
La Plaça de la Victòria, al centre de Minsk Minsk o Miensk (en belarús: Менск, Мінск; en rus, Минск, Minsk) és la capital i ciutat més gran de Belarús.
Nou!!: Belarús (llengua) і Minsk · Veure més »
Nasal alveolar sonora
La consonant nasal alveolar sonora es transcriu en l'AFI, és a dir, la lletra Ena minúscula.
Nou!!: Belarús (llengua) і Nasal alveolar sonora · Veure més »
Nasal bilabial sonora
La consonant nasal bilabial sonora es transcriu en l'AFI, és a dir, la lletra ema minúscula.
Nou!!: Belarús (llengua) і Nasal bilabial sonora · Veure més »
Neerlandès
El neerlandès o neerlandés, també anomenat holandès o holandés, és una llengua germànica occidental parlada als Països Baixos (així com antigues colònies), a Flandes (Bèlgica) i a un petit territori del nord de França, anomenat Westhoek.
Nou!!: Belarús (llengua) і Neerlandès · Veure més »
Neutralització (fonètica)
La neutralització és un fenomen fonètic pel qual dos fonemes perden alguns dels seus trets distintius en determinats contexts, i es pronuncien igual que un altre fonema (anomenat de vegades arxifonema).
Nou!!: Belarús (llengua) і Neutralització (fonètica) · Veure més »
Oclusiva alveolar sorda
La consonant oclusiva alveolar sorda és un fonema que es transcriu o en l'AFI.
Nou!!: Belarús (llengua) і Oclusiva alveolar sorda · Veure més »
Oclusiva bilabial sonora
La consonant oclusiva bilabial sonora és un so que es transcriu en l'AFI.
Nou!!: Belarús (llengua) і Oclusiva bilabial sonora · Veure més »
Oclusiva bilabial sorda
La consonant oclusiva bilabial sorda és un fonema que es transcriu en l'AFI, és a dir, la lletra pe en minúscula.
Nou!!: Belarús (llengua) і Oclusiva bilabial sorda · Veure més »
Oclusiva dental sonora
L'oclusiva dental sonora és un fonema que es transcriu com a a l'alfabet fonètic internacional, és a dir, igual que l'oclusiva alveolar sonora amb un signe diacrític de dentalització a sota.
Nou!!: Belarús (llengua) і Oclusiva dental sonora · Veure més »
Oclusiva velar sonora
La consonant oclusiva velar sonora és un so que es representa amb el signe en l'AFI.
Nou!!: Belarús (llengua) і Oclusiva velar sonora · Veure més »
Oclusiva velar sorda
La consonant oclusiva velar sorda és un so que es representa amb el signe en l'AFI.
Nou!!: Belarús (llengua) і Oclusiva velar sorda · Veure més »
Palatalització
La palatalització és un fenomen fonètic, un tipus d'assimilació, que altera la pronunciació de consonants nasals en contacte amb les vocals anteriors o la glida palatal (també anomenada iod).
Nou!!: Belarús (llengua) і Palatalització · Veure més »
Polònia
Polònia, oficialment República de Polònia, és un estat de l'Europa central.
Nou!!: Belarús (llengua) і Polònia · Veure més »
Polonès
El polonès o polonés és una llengua eslava occidental del grup de les llengües lequítiques, que es parla a Polònia, on és oficial.
Nou!!: Belarús (llengua) і Polonès · Veure més »
Rússia
Rússia (Россия, Rossia) o Federació de Rússia (Рoсси́йская Федера́ция, Rossíiskaia Federàtsia,, abreujadament РФ, RF) és un estat transcontinental d'Euràsia.
Nou!!: Belarús (llengua) і Rússia · Veure més »
Rus
El rus és la llengua eslava més parlada.
Nou!!: Belarús (llengua) і Rus · Veure més »
Rutè
El rutè, ruté o rúsyn (noms sovint confosos amb la família lingüística del rutè antic) forma part de les llengües eslaves orientals, com el rus, l'ucraïnès i el belarús.
Nou!!: Belarús (llengua) і Rutè · Veure més »
Síl·laba
mora. Una síl·laba és un conjunt de sons que es pronuncien en un únic cop de veu.
Nou!!: Belarús (llengua) і Síl·laba · Veure més »
Taraškievica
Portada de la «Biełaruskaja gramatyka dla škoł» (''Gramàtica belarussa per a l'escola'') escrita per Branislau Taraixkièvitx, on es va fer la codificació de la ''Taraškievica'' (5ena edició, 1929) La taraškievica o ortografia clàssica belarussa (IPA / taraʂˈkʲɛvʲit͡sa /, transcrit taraixkièvitsaтарашкевіца, клясычны правапіс transcrit taraixkévitsa, kliassitxni pràvapis) és una variant de l'ortografia del belarús, basada en la norma literària de la moderna llengua belarussa, la primera normalització de la qual fou feta per Branislau Taraixkièvitx el 1918, i que fou d'ús oficial a Belarús fins a la reforma ortogràfica belarussa del 1933.
Nou!!: Belarús (llengua) і Taraškievica · Veure més »
Ucraïna
Ucraïna (en ucraïnès: Україна; TR: Ukraïna) és un estat de l'Europa de l'Est.
Nou!!: Belarús (llengua) і Ucraïna · Veure més »
Ucraïnès
Lucraïnès o ucraïnés és una de les llengües eslaves de la branca oriental, parlat per uns 40 milions de persones.
Nou!!: Belarús (llengua) і Ucraïnès · Veure més »
Vílnius
Vílnius (en lituà Vilnius, en belarús Вільня, en polonès Wilno, en rus Вильнюс i, abans, Вильно, en alemany Wilna) és la capital i la ciutat més gran de Lituània, amb una població de més de 588.412 habitants el 2021.
Nou!!: Belarús (llengua) і Vílnius · Veure més »
Vibrant alveolar
La consonant vibrant alveolar sonora és un so de la parla que es representa en la transcripció de l'AFI, és a dir, la lletra erra minúscula.
Nou!!: Belarús (llengua) і Vibrant alveolar · Veure més »
Vocal
Les vocals són els sons de la parla que s'articulen exclusivament amb la vibració de les cordes vocals, sense que el pas de l'aire per les cavitats superiors de l'aparell fonador (la faringe, la cavitat bucal i la cavitat nasal) hi afegeixin cap altre element sonor.
Nou!!: Belarús (llengua) і Vocal · Veure més »
Vocal semioberta anterior no arrodonida
La vocal semioberta anterior no arrodonida o e oberta és un so que es representa en l'AFI, és a dir, la lletra èpsilon minúscula de l'alfabet grec.
Nou!!: Belarús (llengua) і Vocal semioberta anterior no arrodonida · Veure més »
Vocal semioberta posterior arrodonida
La vocal semioberta posterior arrodonida és un so de la parla que es transcriu en l'AFI, una o oberta minúscula llatina tipogràficament una c invertida.
Nou!!: Belarús (llengua) і Vocal semioberta posterior arrodonida · Veure més »
Vocal tancada anterior no arrodonida
La vocal tancada anterior no arrodonida es representa amb una en l'AFI, és a dir, la lletra i minúscula.
Nou!!: Belarús (llengua) і Vocal tancada anterior no arrodonida · Veure més »
Vocal tancada central no arrodonida
La vocal tancada central no arrodonida, també coneguda com a i barrada és un so de la parla que es representa en l'AFI.
Nou!!: Belarús (llengua) і Vocal tancada central no arrodonida · Veure més »
Vocal tancada posterior arrodonida
La vocal tancada posterior arrodonida es representa en l'AFI, com la lletra u minúscula.
Nou!!: Belarús (llengua) і Vocal tancada posterior arrodonida · Veure més »
Voivodat de Podlàquia
Podlàquia (en polonès Podlasie) és un dels 16 voivodats que conformen Polònia, segons la divisió administrativa del 1998.
Nou!!: Belarús (llengua) і Voivodat de Podlàquia · Veure més »
Ў
Ў, ў (en cursiva Ў, ў) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic, emprada en belarús.
Nou!!: Belarús (llengua) і Ў · Veure més »
Г
Г, г (en cursiva: Г, г) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic, quarta de l'alfabet rus, belarús, macedònic, ucraïnès, serbi i búlgar.
Nou!!: Belarús (llengua) і Г · Veure més »
1933
El 1933 (MCMXXXIII) va ser un any comú començat en diumenge.
Nou!!: Belarús (llengua) і 1933 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Bielorrús, Bielorús, Idioma belarús, Idioma bielorús, Беларуская.
