Accés més ràpid que el navegador!
94 les relacions: Abbas Mirza, Abd-al-Màlik ibn Marwan, Ahlat, Al-Mutí (abbàssida), Alexandre el Gran, Alta Mesopotàmia, Ani, Aq Qoyunlu, Armènia, Arzanene, Bagratuní, Bakr ibn Wàïl, Beznunik, Califat Abbàssida, Dinastia aiúbida, Dinastia jalayírida, Dinastia marwànida (Diyarbakir), Diyarbakır, Dvin, Egipte, Emirat d'Arzen, Emirat de Manazkert, Erzurum, Eufrates, Evliya Çelebi, Hakkâri (ciutat), Hamdànides, Ikhxídides, Il-kanat, Imperi Romà d'Orient, Imperi Safàvida, Imperi Seljúcida, Jalal-ad-Din Mangubertí, Kars, Kurdistan, Llac Van, Mamikonian, Marand, Mardastan, Muş, Muàwiya ibn Abi-Sufyan, Muntanyes del Taure, Murat IV, Nàssir-ad-Dawla (hamdànida), Ortúkides, Província de Bitlis, Qara Qoyunlu, Qara Yússuf, Sanjaq, Sayf-ad-Dawla (hamdànida), ..., Siirt, Taron, Tigris, Timúrides, Turquia, Txormaghan, Van, Vaspurakan, Xaibànides, Xenofont, 1047, 1084, 1106, 1192, 1207, 1229, 1258, 1335, 1639, 1665, 1724, 1725, 1822, 1847, 1892, 1893, 1898, 1915, 1916, 1917, 1927, 1929, 1936, 1950, 3 de març, 5 d'agost, 641, 750, 813, 867, 897, 942, 963, 973. Ampliar l'índex (44 més) »
Abbas Mirza
fou príncep de la dinastia qajar de Pèrsia.
Nou!!: Bitlis і Abbas Mirza · Veure més »
Abd-al-Màlik ibn Marwan
Abd-al-Màlik ibn Marwan —— (646/647-705) fou el cinquè califa omeia marwànida.
Nou!!: Bitlis і Abd-al-Màlik ibn Marwan · Veure més »
Ahlat
Ahlat és una ciutat de la punta nord-est del llac Van.
Nou!!: Bitlis і Ahlat · Veure més »
Al-Mutí (abbàssida)
Abu-l-Qàssim al-Fadl al-Mutí li-L·lah ——, més conegut per la primera part del seu làqab com al-Mutí (914-975), fou califa abbàssida de Bagdad (946-974).
Nou!!: Bitlis і Al-Mutí (abbàssida) · Veure més »
Alexandre el Gran
Alexandre III de Macedònia (grec antic: Αλέξανδρος ὁ Μακεδών, Aléxandros ho Makedon; nascut a Pel·la el 21 de juliol del 356 aC i mort a Babilònia el 10 de juny del 323 aC), conegut habitualment com a Alexandre el Gran o Alexandre Magne, fou un rei argèada del Regne de Macedònia, a l'antiga Grècia.
Nou!!: Bitlis і Alexandre el Gran · Veure més »
Alta Mesopotàmia
L'Alta Mesopotàmia, coneguda com la Jazira en les fonts històriques àrabs, és la part de Mesopotàmia situada al nord, el que fou l'antiga Assíria, geogràficament diferenciada de les terres de la Baixa Mesopotàmia, al sud.
Nou!!: Bitlis і Alta Mesopotàmia · Veure més »
Ani
Ani, a la Kars, Turquia, va ser la capital d'un regne armeni amb el nom de Regne d'Ani.
Nou!!: Bitlis і Ani · Veure més »
Aq Qoyunlu
Els Aq Qoyunlu (xai blanc) foren un grup o federació de tribus turcmanes que va governar Diyar Bakr i després la major part de Pèrsia, fins al 1502.
Nou!!: Bitlis і Aq Qoyunlu · Veure més »
Armènia
La República d'Armènia o simplement Armènia (en armeni, Հայաստանի Հանրապետություն, Haiastaní Hanrapetutiún; o Հայաստան, Haiastan; Armínia, en Ramon Muntaner) és un país del Caucas, del 1990 ençà una república independent que es va segregar de la Unió Soviètica.
Nou!!: Bitlis і Armènia · Veure més »
Arzanene
Arzanene fou una província de l'antiga Armènia des del 298 sota jurisdicció de l'imperi romà; tenia el seu centre a la ciutat d'Arzn, al sud d'Armènia i sud-oest del llac Van, i s'estenia per l'esquerra i dreta de la primera part del Tigris, anant a l'est fins a la vall de Bitlis i a l'oest fins al riu Kadiri i el districte d'Ankl (Ingilene); s'esmenten dins el territori els cantons de Npret (Martiriòpolis) i Arzn (Arzanene).
Nou!!: Bitlis і Arzanene · Veure més »
Bagratuní
Els Bagratuní (armeni: Բագրատունիներ, Bagratuniner) o bagràtides foren una dinastia que va governar part de les actuals Armènia, el Bagrevand a les fonts de l'Arsànies al dus de l'Airarat.
Nou!!: Bitlis і Bagratuní · Veure més »
Bakr ibn Wàïl
Bakr ibn Wàïl o Banu Bakr (o) és el nom d'un antic grup de tribus del centre, de l'est i més tard del nord de la península d'Aràbia.
Nou!!: Bitlis і Bakr ibn Wàïl · Veure més »
Beznunik
Beznunik o Beznunakan va ser un districte de la província històrica armènia de Tauruberan, al nord del llac Van, limitat a l'est pel llac Van; al sud pel Datvan, el Taron i el llac; a l'oest, pel Taron; i al nord pel Kori, l'Hark i l'Apahunik.
Nou!!: Bitlis і Beznunik · Veure més »
Califat Abbàssida
Els abbàssides (o) foren una dinastia de califes que governà políticament i religiosa el món musulmà des del 750 fins al 1258, amb un prolongament a Egipte fins al 1517, quan el seu paper va ser assumit pel soldà de Turquia (Imperi Otomà).
Nou!!: Bitlis і Califat Abbàssida · Veure més »
Dinastia aiúbida
La dinastia aiúbida (kurd: ئەیووبیەکان, Eyûbiyan) fou la primera dinastia del Soldanat d'Egipte, fundat per Saladí el 1171 després d'abolir el Califat Fatimita.
Nou!!: Bitlis і Dinastia aiúbida · Veure més »
Dinastia jalayírida
La dinastia jalayírida o jalaírida fou una nissaga mongola que pren nom de la tribu mongola dels Jalàyir o Jalàïr i que va governar Pèrsia i Iraq en el període d'ensorrament de la dinastia il-kànida i fins al 1412 (al Baix Iraq fins al 1432).
Nou!!: Bitlis і Dinastia jalayírida · Veure més »
Dinastia marwànida (Diyarbakir)
La dinastia marwànida o dels marwànides foren una dinastia d'origen kurd que governà la regió de Diyarbakir (Mesopotàmia) entre 983 i 1085.
Nou!!: Bitlis і Dinastia marwànida (Diyarbakir) · Veure més »
Diyarbakır
Diyarbakır (nom oficial en turc) o Amed (en kurd) és una ciutat del Kurdistan, capital d'una província homònima de Turquia, i principal ciutat del nord.
Nou!!: Bitlis і Diyarbakır · Veure més »
Dvin
Dvin fou una ciutat d'Armènia, de la qual fou capital des de vers el 332 fins al tomb de l'any 700.
Nou!!: Bitlis і Dvin · Veure més »
Egipte
Egipte ((sahídic) o (bohàiric); egipci antic: Kemet), oficialment República Àrab d'Egipte, és un estat de l'Àfrica nord-oriental.
Nou!!: Bitlis і Egipte · Veure més »
Emirat d'Arzen
Arzen (Arzan) fou un emirat d'Armènia occidental, centrat a la ciutat d'Arzen, que fou destruïda per l'Imperi Romà d'Orient el 752 fou repoblada pels musulmans que foren regits per un valí.
Nou!!: Bitlis і Emirat d'Arzen · Veure més »
Emirat de Manazkert
Manazkert fou un emirat musulmà d'Armènia sorgit vers el 772.
Nou!!: Bitlis і Emirat de Manazkert · Veure més »
Erzurum
Erzurum és una ciutat de la part oriental de Turquia, capital de la província homònima.
Nou!!: Bitlis і Erzurum · Veure més »
Eufrates
LEufrates (en turc i en;, Furât; en arameu, en l'Antic Testament, Prath; en assiri Pu-rat-tu; en persa antic Ufratu;, Frot o) és un riu que en gran part discorre per l'Iraq.
Nou!!: Bitlis і Eufrates · Veure més »
Evliya Çelebi
Evliya Çelebi (Ewliya Čelebi en ortografia antiga), també citat com Evilya Celebi o Ewliya Celebi (اوليا چلبي) (Istanbul, 25 de març de 1611 – Istanbul o el Caire, 1684) fou un viatger i geògraf turc otomà, fill de l'orfebre de palau Derviş Mehmed Zilli.
Nou!!: Bitlis і Evliya Çelebi · Veure més »
Hakkâri (ciutat)
Hakkâri (en el passat Çölemerik o Čölemerik, en kurd Colemêrg; en àrab Djulamerg o Djulamerik; altres variants: Julamerk, Julamerik, Djulamerl, Djulamerik, Colemerq, i Colemerik) és una ciutat de la Província de Hakkâri, a Turquia.
Nou!!: Bitlis і Hakkâri (ciutat) · Veure més »
Hamdànides
Vista de la ciutadella d'Alep, construïda sota el poder dels hamdànides Els hamdànides (en sing.) o Banu Hamdan foren una dinastia que va governar a Mossul i Alep mitjançant dues branques.
Nou!!: Bitlis і Hamdànides · Veure més »
Ikhxídides
La dinastia ikhxídida o els ikhxídides fou una nissaga que va governar Egipte del 935 al 969, quan els fatimites van assolir el poder.
Nou!!: Bitlis і Ikhxídides · Veure més »
Il-kanat
Lil-kanat va ser un kanat mongol establert a Pèrsia al, fruit de les campanyes de Genguis Khan a Khwarizm durant els anys 1219-1224.
Nou!!: Bitlis і Il-kanat · Veure més »
Imperi Romà d'Orient
L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.
Nou!!: Bitlis і Imperi Romà d'Orient · Veure més »
Imperi Safàvida
Mapa històric Shah Abbas-Safavida Els safàvides foren una dinastia que va governar a Pèrsia des del fins al.
Nou!!: Bitlis і Imperi Safàvida · Veure més »
Imperi Seljúcida
LImperi Seljúcida va ser la creació d'una ètnia turca originaris del nord del mar d'Aral i es va estendre pels actuals Iran, Iraq i l'Àsia Menor entre els segles i. En el es van islamitzar adoptant la branca del sunnisme d'aquesta religió.
Nou!!: Bitlis і Imperi Seljúcida · Veure més »
Jalal-ad-Din Mangubertí
Jalal-ad-Din Manguberti, Mangubirti, Mangüberti, Mankubirti o Minguburnu o Jalal-ad-Din Khwarizm-Xah (en farsi: جلال الدین منکبرنی) fou xa del Khwarizm, fill de Muhammad de Khwarizm i darrer sobirà de la Dinastia Anuixtigínida.
Nou!!: Bitlis і Jalal-ad-Din Mangubertí · Veure més »
Kars
Kars (en armeni Կարս, Kars o Ղարս, Ghars, en àzeri Qars) és una ciutat del nord-est de Turquia, capital de la província de Kars.
Nou!!: Bitlis і Kars · Veure més »
Kurdistan
El Kurdistan és una extensa regió històrica i cultural de l'Orient Mitjà.
Nou!!: Bitlis і Kurdistan · Veure més »
Llac Van
El llac Van El llac Van (en turc, Van Gölü; en armeni, Վանա լիճ, Vanà litx) és un llac alcalí i el llac més gran de Turquia, situat a la part oriental del país.
Nou!!: Bitlis і Llac Van · Veure més »
Mamikonian
Vardan Mamikonian a la Batalla d'Avarayr (451) Expansió dels Mamikonian Mamikonian (en armeni: Մամիկոնյան; en llatí: Mamiconius) va ser una antiga família de nakharark (senyors hereditaris) d'Armènia, que van governar en diferents moments sobre les regions de Beznunik, Taron, Bidlis, Sassun, Bagrevand i d'altres (c. 300-862).
Nou!!: Bitlis і Mamikonian · Veure més »
Marand
Marand és una ciutat de l'Azerbaidjan Meridional a la província de l'Azerbaijan Oriental, Iran, a 60 km al nord-oest de Tabriz.
Nou!!: Bitlis і Marand · Veure més »
Mardastan
Mardastan fou un principat armeni virtualment independent del 863 al 897 i existí dins a Vaspurakan almenys fins al 923.
Nou!!: Bitlis і Mardastan · Veure més »
Muş
Muş o Mush (kurd: Mûs, armeni: Մուշ) és una ciutat de Turquia, capital de la província de Muş i del districte de Muş.
Nou!!: Bitlis і Muş · Veure més »
Muàwiya ibn Abi-Sufyan
Muàwiya ibn Abi-Sufyan o Muàwiya I (602 - 680) fou califa omeia sufyànida de Damasc (661 - 680).
Nou!!: Bitlis і Muàwiya ibn Abi-Sufyan · Veure més »
Muntanyes del Taure
El massís d'Aladag. Les muntanyes del Taure és una cadena muntanyosa de Turquia situada a l'est de la península d'Anatòlia i que culmina a 3.734 m d'altitud amb el pic Kaldidag, del massís d'Aladag.
Nou!!: Bitlis і Muntanyes del Taure · Veure més »
Murat IV
Murat IV (16 de juny de 1612 – 9 de febrer de 1640) va ser soldà de l'Imperi Otomà des de 1623 fins a la seva mort disset anys després.
Nou!!: Bitlis і Murat IV · Veure més »
Nàssir-ad-Dawla (hamdànida)
Abu-Muhàmmad al-Hàssan ibn Abi-l-Hayjà Abd-Al·lah ibn Hamdan Nàssir-ad-Dawla, més conegut simplement pel seu làqab com Nàssir-ad-Dawla, fou emir hamdànida de Mossul.
Nou!!: Bitlis і Nàssir-ad-Dawla (hamdànida) · Veure més »
Ortúkides
Els artúqides o dinastia artúqida (o o;, pl.), també anomenats ortúkides, artúkides, urtúkides, ortòkides, artúquides, urtúquides i ortòquides, foren una dinastia turcmana que va governar el Diyar Bakr del final del al començament del.
Nou!!: Bitlis і Ortúkides · Veure més »
Província de Bitlis
La Província de Bitlis (en armeni Բիթլիս) és una província de Turquia oriental, situada a l'oest de Llac Van.
Nou!!: Bitlis і Província de Bitlis · Veure més »
Qara Qoyunlu
Els Kara Koyunlu o Qara Qoyunlu (‘els Xais Negres’) foren un grup o federació de tribus turcmanes que va governar a part de les actuals Iran, Turquia, l'Iraq, Armènia i l'Azerbaidjan del 1375 al 1468.
Nou!!: Bitlis і Qara Qoyunlu · Veure més »
Qara Yússuf
Qara Yússuf o Kara Yússuf de nom formal des de 1411 Abu-l Nasr Yusuf Bahadur (? - 13 de novembre de 1420) fou emir dels qara qoyunlu i sultà.
Nou!!: Bitlis і Qara Yússuf · Veure més »
Sanjaq
El sanjaq o sancak (en plural) va ser una circumscripció territorial de l'Imperi Otomà.
Nou!!: Bitlis і Sanjaq · Veure més »
Sayf-ad-Dawla (hamdànida)
Abu-l-Hàssan Alí ibn Abi-l-Hayjà ibn Hamdan ibn al-Hàrith Sayf-ad-Dawla at-Taghlibí, més conegut simplement pel seu làqab com Sayf-ad-Dawla (22 de juny de 916 - 9 de febrer de 967) fou el primer emir hamdànida d'Alep (945-967).
Nou!!: Bitlis і Sayf-ad-Dawla (hamdànida) · Veure més »
Siirt
Siirt és una ciutat del sud-est de Turquia, capital de la província homònima.
Nou!!: Bitlis і Siirt · Veure més »
Taron
Taron (Տարոն; en armeni occidental Daron; Ταρών, Tarōn; Taraunitis) fou una regió d'Armènia feu originari dels Mamikonian i més tard d'una branca bagràtida.
Nou!!: Bitlis і Taron · Veure més »
Tigris
El Tigris (en persa antic Tigr; en arameu Deqlath;; en turc i; en hebreu, en textos bíblics, חִדֶּקֶל, Hiddéqel; en grec antic Τίγρης, Tigres, i en) és, juntament amb l'Eufrates, un dels dos grans rius que defineixen la Mesopotàmia; és el més oriental de tots dos i travessa l'Iraq des de les muntanyes de l'Anatòlia.
Nou!!: Bitlis і Tigris · Veure més »
Timúrides
Els timúrides foren un imperi musulmà d'origen turcomongol governat per la dinastia timúrida.
Nou!!: Bitlis і Timúrides · Veure més »
Turquia
Turquia (en turc: Türkiye), oficialment la República de Turquia (en turc: Türkiye Cumhuriyeti), és un estat eurasiàtic que ocupa la península d'Anatòlia al sud-oest d'Àsia, així com Tràcia als Balcans, regió del sud-est d'Europa.
Nou!!: Bitlis і Turquia · Veure més »
Txormaghan
Txormaghan, Chormaqan o Chormagan (?-1241) fou un important general mongol, que va servir principalment sota el gran kan Ogodei.
Nou!!: Bitlis і Txormaghan · Veure més »
Van
Llac Van Van és una ciutat de Turquia a la costa est del llac Van, capital de la Província de Van.
Nou!!: Bitlis і Van · Veure més »
Vaspurakan
Vaspurakan ('terra de prínceps') fou un dels territoris senyorials d'Armènia abraçant les regions a l'est del llac Van, que més tard va ser elevat a regne quan el regia la família Artsruní, sent el bressol de la civilització armènia.
Nou!!: Bitlis і Vaspurakan · Veure més »
Xaibànides
Els xaibànides foren una dinastia (dinastia xaibànida) originada en la tribu àrab del Banu Xayban, que vivia al Najd, i que tingueren com ancestre a Bakr ibn Wàïl ibn Khalikan.
Nou!!: Bitlis і Xaibànides · Veure més »
Xenofont
Xenofont d'Atenes ; c. 430 Strassler i al., 2022-04-20 at the Wayback Machine.
Nou!!: Bitlis і Xenofont · Veure més »
1047
El 1047 (MXLVII) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Nou!!: Bitlis і 1047 · Veure més »
1084
Sense descripció.
Nou!!: Bitlis і 1084 · Veure més »
1106
Sense descripció.
Nou!!: Bitlis і 1106 · Veure més »
1192
El 1192 (MCXCII) fou un any de traspàs començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Bitlis і 1192 · Veure més »
1207
Sense descripció.
Nou!!: Bitlis і 1207 · Veure més »
1229
;Països Catalans.
Nou!!: Bitlis і 1229 · Veure més »
1258
Sense descripció.
Nou!!: Bitlis і 1258 · Veure més »
1335
Sense descripció.
Nou!!: Bitlis і 1335 · Veure més »
1639
Entrada al castell de Salses;Països Catalans.
Nou!!: Bitlis і 1639 · Veure més »
1665
Sense descripció.
Nou!!: Bitlis і 1665 · Veure més »
1724
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Bitlis і 1724 · Veure més »
1725
;Països Catalans.
Nou!!: Bitlis і 1725 · Veure més »
1822
Sense descripció.
Nou!!: Bitlis і 1822 · Veure més »
1847
;Països Catalans.
Nou!!: Bitlis і 1847 · Veure més »
1892
Llinda amb data a l'Eixample de Barcelona.
Nou!!: Bitlis і 1892 · Veure més »
1893
;Països Catalans.
Nou!!: Bitlis і 1893 · Veure més »
1898
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Bitlis і 1898 · Veure més »
1915
;Països Catalans.
Nou!!: Bitlis і 1915 · Veure més »
1916
;Països Catalans.
Nou!!: Bitlis і 1916 · Veure més »
1917
;Països Catalans.
Nou!!: Bitlis і 1917 · Veure més »
1927
;Països Catalans.
Nou!!: Bitlis і 1927 · Veure més »
1929
Exposició Internacional de 1929, a Barcelona Finalitza la reforma de l'Estació de França de Barcelona fou una de les principals estacions ferroviàries fins a la construcció de l'Estació de Sants;Països Catalans.
Nou!!: Bitlis і 1929 · Veure més »
1936
;Països Catalans Bitllet emès per la Generalitat republicana el '''1936'''.
Nou!!: Bitlis і 1936 · Veure més »
1950
1950 (MCML) fon un any començat en diumenge, corresponent a l'any 2900 del calendari amazic i al 6700 del calendari assiri.
Nou!!: Bitlis і 1950 · Veure més »
3 de març
El 3 de març és el seixanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el seixanta-tretzè en els anys de traspàs.
Nou!!: Bitlis і 3 de març · Veure més »
5 d'agost
El 5 d'agost és el dos-cents dissetè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents divuitè en els anys de traspàs.
Nou!!: Bitlis і 5 d'agost · Veure més »
641
El 641 (DCXLI) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Bitlis і 641 · Veure més »
750
Sense descripció.
Nou!!: Bitlis і 750 · Veure més »
813
Sense descripció.
Nou!!: Bitlis і 813 · Veure més »
867
Sense descripció.
Nou!!: Bitlis і 867 · Veure més »
897
Sense descripció.
Nou!!: Bitlis і 897 · Veure més »
942
El 942 (CMXLII) fou un any comú iniciat en dissabte pertanyent a l'edat mitjana.
Nou!!: Bitlis і 942 · Veure més »
963
Sense descripció.
Nou!!: Bitlis і 963 · Veure més »
973
Sense descripció.
Nou!!: Bitlis і 973 · Veure més »
