Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Biblioteca d'Assurbanipal

Índex Biblioteca d'Assurbanipal

La Biblioteca Reial d'Assurbanipal, anomenada en honor d'Assurbanipal, el darrer gran rei de l'Imperi Neoassiri, és una col·lecció de milers de tauletes d'argila i fragments que contenen textos de tots tipus del.

22 les relacions: Accadi, Alexandre el Gran, Arqueologia, Assíria, Assurbanipal, Austen Henry Layard, Babilònia, Biblioteca d'Alexandria, Claudi Ptolemeu, Enuma Elix, Epopeia de Guilgameix, Escites, Escriptura cuneïforme, Imperi Neoassiri, Imperi Neobabilònic, Medes, Mesopotàmia, Museu Britànic, Nínive, Papir, Sennàquerib, Tauleta d'argila.

Accadi

Laccadi (en cuneïforme: 𒀝𒅗𒁺𒌑 (ak-ka-du-u₂); en logograma: 𒌵𒆠 (URIKI)) és una llengua semítica ja extinta.

Nou!!: Biblioteca d'Assurbanipal і Accadi · Veure més »

Alexandre el Gran

Alexandre III de Macedònia (grec antic: Αλέξανδρος ὁ Μακεδών, Aléxandros ho Makedon; nascut a Pel·la el 21 de juliol del 356 aC i mort a Babilònia el 10 de juny del 323 aC), conegut habitualment com a Alexandre el Gran o Alexandre Magne, fou un rei argèada del Regne de Macedònia, a l'antiga Grècia.

Nou!!: Biblioteca d'Assurbanipal і Alexandre el Gran · Veure més »

Arqueologia

d'Anglaterra considerat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO La paraula arqueologia procedeix del grec ἀρχαίο arkheos ('vell' o 'antic'), i de λόγοσ logos ('ciència' o 'estudi').

Nou!!: Biblioteca d'Assurbanipal і Arqueologia · Veure més »

Assíria

Escultura assíria. Assíria (siríac) fou un Imperi hegemònic de la zona de Mesopotàmia que derivava el seu nom de la primera capital, Assur.

Nou!!: Biblioteca d'Assurbanipal і Assíria · Veure més »

Assurbanipal

Assurbanipal o Aixurbanipal (Aššur-bāni-apal, literalment "Aixur ha donat un fill hereu"; en accadi: Aššur-bāni-apli, en arameu: "ܐܵܫܘܿܪ ܒܵܢܝܼ ܐܵܦܠܝܼ") va ser l'últim gran rei d'Assíria.

Nou!!: Biblioteca d'Assurbanipal і Assurbanipal · Veure més »

Austen Henry Layard

Sir Austen Henry Layard (AFI /ˈɔːstɪn ˈhɛnriː lɛərd/ 5 de març de 1817 - 5 de juliol de 1894) fou un viatger britànic, arqueòleg, dibuixant, col·leccionista, escriptor, polític i diplomàtic, conegut sobretot per les seves excavacions a Nimrud.

Nou!!: Biblioteca d'Assurbanipal і Austen Henry Layard · Veure més »

Babilònia

Babilònia era un antic estat de Mesopotàmia (actualment l'Iraq).

Nou!!: Biblioteca d'Assurbanipal і Babilònia · Veure més »

Biblioteca d'Alexandria

Exterior de la biblioteca modernaInterior de la biblioteca moderna La biblioteca d'Alexandria va ser la biblioteca més cèlebre de l'antiguitat.

Nou!!: Biblioteca d'Assurbanipal і Biblioteca d'Alexandria · Veure més »

Claudi Ptolemeu

Claudi Ptolemeu (en grec antic:, Klaudios Ptolemaios); ca.

Nou!!: Biblioteca d'Assurbanipal і Claudi Ptolemeu · Veure més »

Enuma Elix

LEnuma Elix (Enûma Eliš) és un llarg poema d'un miler de versos escrit cap a l'any 1200 aC a Babilònia.

Nou!!: Biblioteca d'Assurbanipal і Enuma Elix · Veure més »

Epopeia de Guilgameix

LEpopeia de Guilgameix o Poema de Guilgameix és un poema èpic sumeri que descriu les aventures del rei mític Guilgameix d'Uruk.

Nou!!: Biblioteca d'Assurbanipal і Epopeia de Guilgameix · Veure més »

Escites

s Els escites eren un poble nòmada, pastor i migrador.

Nou!!: Biblioteca d'Assurbanipal і Escites · Veure més »

Escriptura cuneïforme

Lescriptura cuneïforme és un dels primers sistemes d'escriptura coneguts.

Nou!!: Biblioteca d'Assurbanipal і Escriptura cuneïforme · Veure més »

Imperi Neoassiri

LImperi Neoassiri va existir a Mesopotàmia entre els anys 911 i 612 aC.

Nou!!: Biblioteca d'Assurbanipal і Imperi Neoassiri · Veure més »

Imperi Neobabilònic

Màxima extensió de l'Imperi Neobabilònic. La porta d'Ixtar de Babilònia tal com està reconstruïda al Museu Pergamon de Berlín LImperi Neobabilònic o Segon Imperi Babilònic, va ser un període dins la història de Mesopotàmia que es va iniciar l'any 626 aC i va acabar l'any 539 aC.

Nou!!: Biblioteca d'Assurbanipal і Imperi Neobabilònic · Veure més »

Medes

V, mostren un soldat mede vestit amb els vestits tradicionals medes darrera d'un arquer persa. Els medes o medians (la paraula prové del Llatí clàssic Mēdus (normalment com a plural, Mēdī) del Grec antic (Àtica i Iònica) Μῆδος (xipriota ma-to-i Μᾶδοι, plural) del persa antic Māda. en hebreu: מָדַי; en persa antic: Māda-; en sànscrit: मैढ़) eren els membres d'un antic grup ètnic irànic que vivien en una zona coneguda com a Mèdia (al nord-oest de l'actual Iran i sud-est de l'actual Turquia) i parlaven una llengua llengua irànica occidental que ells anomenaven mede. La seva arribada a la regió està associada amb la primera onada de tribus aris, a partir de la fi del Mil·lenni II aC (el col·lapse de l'última edat de bronze) i fins als inicis del Mil·lenni I aC. Entre els segles X aC i VII aC, els medes i els perses van caure sota el domini de l'Imperi Neoassiri assentat a Mesopotàmia. Després de la caiguda de l'Imperi Assiri, entre el 616 aC i el 605 aC, es va formar un estat unit mede que, juntament amb Babilònia, Lídia i Egipte va esdevenir un dels quatre poders més importants de l'Antic Orient Pròxim. Aliats amb els perses i amb rebels babilonis, escites, caldeus i cimmeris, els medes van capturar a Nínive el 612 aC, cosa que va provocar el col·lapse de l'Imperi Neo-Assiri. Llavors els medes van poder establir el seu Regne Mede (amb la ciutat d'Ecbàtana com a capital reial) en el seu territori original (centre-oest de l'actual Iran) i de manera eventual van arribar fins al riu Kızılırmak, a Anatòlia. Cir II el Gran va conquerir el Regne Mede el 550 aC i hi va establir la dinastia iraniana, l'imperi persa aquemènida. Uns quants jaciments arqueològics (descoberts a l'oest de l'Iran, al "Triangle Mede") i fonts escrites (dels assiris contemporanis i dels futurs grecs) ens proveeixen de documentació sobre la història i la cultura de l'estat mede. Els medes utilitzaven un equipament semblant als dels perses i el vestit comú entre ambdós és tant persa com mede. La llengua que parlaven els medes encara és totalment desconeguda, excepte uns pocs noms personals. De totes maneres, un nombre de paraules del mede encara s'utilitzen i hi ha llengües de les que s'ha traçat el seu origen des d'aquesta llengua al nord-oest de l'Iran. Els medes tenien una religió antiga iraniana (una forma de pre-zoroastrisme, mazdaisme o creença en Mitra) amb uns clergues anomenats com "Magi". Posteriorment, durant els últims reis medes, les reformes de Zoroastre van arribar a l'Iran occidental. A més a més d'Ecbàtana (l'actual Hamedan), les altres ciutats que hi havia a Mèdia eren Laodicea (l'actual Nahavand) i la que s'ha considerat la ciutat mede més gran, Rhages (o Rayy), al sud de l'actual Teheran. Apamea era la quarta ciutat mede, situada a prop d'Ecbàtana. En períodes posteriors els medes i sobretot els soldats medes foren identificats i retratats en jaciments arqueològics perses com Persèpolis, on són mostrats com els que tenien un rol dominat i una gran presència en l'exèrcit de la dinastia Aquemènida de l'Imperi Persa. Segons les Històries d'Heròdot, hi havia sis tribus medes: Així, Deioces va agrupar els medes en una nació única i els va governar a tots com una sola. Aquestes tribus eren els busae, els paretaceni, els struchates, els arizanti, els budii i els magi. Les sis tribus medes vivien a la zona pròpia de la Mèdia, el triangle entre les ciutats d'Ecbàtana, Rhagae i Aspadana, http://books.google.no/books?id.

Nou!!: Biblioteca d'Assurbanipal і Medes · Veure més »

Mesopotàmia

Mesopotàmia al Creixent Fèrtil. Mesopotàmia (del grec antic, Me.so.po.taˈmi.a, ‘entre dos rius’) és l'antiga denominació de la regió situada entre l'Eufrates i el Tigris, que era dividida en dues parts: la Baixa Mesopotàmia, entre el golf Pèrsic i el punt on els dos rius s'acostaven a la mínima distància, anomenada sovint Babilònia o Sumer, i l'Alta Mesopotàmia, on es va desenvolupar la civilització semita d'Accàdia (Accad) i posterior d'Assíria, la civilització hurrita amb el regne de Mitanni, i va florir després el regne d'Assíria.

Nou!!: Biblioteca d'Assurbanipal і Mesopotàmia · Veure més »

Museu Britànic

El Museu Britànic de Londres (en anglès British Museum) és el museu més important del Regne Unit i un dels més importants del món sobre història i cultura.

Nou!!: Biblioteca d'Assurbanipal і Museu Britànic · Veure més »

Nínive

Localització de '''Nínive''' a Mesopotàmia Nínive fou una antiga ciutat assíria de l'Alta Mesopotàmia, situada als afores de Mossul, a l'actual Kurdistan iraquià.

Nou!!: Biblioteca d'Assurbanipal і Nínive · Veure més »

Papir

El papir (Cyperus papyrus) és una planta aquàtica comuna a alguns indrets de la conca Mediterrània, particularment a Egipte.

Nou!!: Biblioteca d'Assurbanipal і Papir · Veure més »

Sennàquerib

Sargon II amb el seu fill el príncep Sennàquerib (a l'esquerra) (Museu del Louvre). Sennàquerib (? - ?, 20 de Tevet de 681 aC) (en neoassiri cuneiforme, 24px 29px 20px 17px 31px 34px) fou un rei d'Assíria (705 aC-681 aC) i també rei de Babilònia (705 aC-703 aC) i (689 aC-681 aC), que apareix a la Bíblia.

Nou!!: Biblioteca d'Assurbanipal і Sennàquerib · Veure més »

Tauleta d'argila

Llista de les victòries del rei Rimuix d'Accad en una tauleta d'argila. Les tauletes d'argila en l'antic Pròxim Orient (en idioma accadi: ṭuppu(m)) es varen fer servir com a suport per a l'escriptura especialment del tipus cuneiforme, des de l'edat del bronze i ben entrada l'edat de ferro.

Nou!!: Biblioteca d'Assurbanipal і Tauleta d'argila · Veure més »

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »