Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Biblioteca d'Alexandria

Índex Biblioteca d'Alexandria

Exterior de la biblioteca modernaInterior de la biblioteca moderna La biblioteca d'Alexandria va ser la biblioteca més cèlebre de l'antiguitat.

144 les relacions: Alcorà, Alexandre el Gran, Alexandria, Alquímia, Amanuense, Ammià Marcel·lí, Anatomia, Andrònic de Rodes, Antic Testament, Apol·loni Pergamenus, Apol·loni Rodi, Arístil·los, Argonàutiques, Aristarc, Aristarc de Samotràcia, Aristòfanes de Bizanci, Aristòtil, Arquimedes, Úmar ibn al-Khattab, Astronomia, Ateneu de Nàucratis, August, Aule Gel·li, Avidi Cassi, Babilònia, Berós, Biblioteca, Biblioteca de Pèrgam, Biologia, Bizanci, Cal·límac de Cirene, Califa, Carta d'Arístees, Cassi Dió, Claudi, Cleòpatra VII, Constantinoble, Creació, Demetri de Falèron, Diluvi universal, Dioclecià, Domicià, Egipte, Enginyeria, Eratòstenes, Estrabó, Euclides, Farsàlia, Física, Filòcrates (orador), ..., Filologia, Filosofia, Galè, Geografia, Geometria euclidiana, Gramàtica, Grec antic, Guerra de Kitus, Heròfil de Calcedònia, Heró d'Alexandria, Hiparc de Nicea, Hispània, Homer, Hosni Mubàrak, Imperi Romà, Jean-Léon Gérôme, Jeroglífic, Joan Crisòstom, Joan Tzetzes, Juli Cèsar, La Farsàlia, Lexicografia, Literatura, Llatí, Luci Domici Aurelià, Luci Domici Domicià, Mapa, Mar Mediterrània, Marc Anneu Lucà, Marc Antoni, Matemàtiques, Medicament, Museion d'Alexandria, Museu, Nicolau Copèrnic, Oxirrinc, Palmira, Pau Orosi, Píteas, Pescenni Níger, Pinakes, Plutarc de Queronea, Pompeu, Ptolemeu I Sòter, Ptolemeu II Filadelf, Ptolemeu III Evèrgetes I, Ptolemeu XIII Filopàtor, Ra, Rabí, Sèneca, Sòfocles, Segle I, Segle I aC, Segle II, Segle II aC, Segle III, Segle IV, Segle V, Segle XIX, Segle XV, Segle XX, Senat romà, Septuaginta, Serapeu d'Alexandria, Serapis, Stari Grad, Suetoni, Tars, Teodosi I el Gran, Timòcaris, Titus Livi, Trigonometria, Turquia, UNESCO, Universitat, Valerià I, Visir, Zenòbia, Zenòdot d'Efes, 130 aC, 131 aC, 160 aC, 180 aC, 195 aC, 2004, 230 aC, 240 aC, 260 aC, 273, 282 aC, 292, 330, 48 aC, 9 de novembre. Ampliar l'índex (94 més) »

Alcorà

Alcorà del segle XII d'al-Àndalus. LAlcorà (en àrab القرآن, al-Qur'ān,, "lectura en veu alta", "recitació", "predicació") és el llibre sagrat de l'islam.

Nou!!: Biblioteca d'Alexandria і Alcorà · Veure més »

Alexandre el Gran

Estàtua d'Alexandre el Gran a Tessalònica Alexandre III el Gran o Alexandre el Magne (grec: Μέγας Αλέξανδρος) (21 de juliol del 356 aC - 10 de juny del 323 aC) va ser rei del Regne grec de Macedònia (336-323 aC), conqueridor de l'Imperi persa i un dels líders militars més importants del món antic.

Nou!!: Biblioteca d'Alexandria і Alexandre el Gran · Veure més »

Alexandria

Alexandria —en àrab الإسكندرية, al-Iskandariyya; en àrab egipci الإسكندريه, al-Eskandareya; en grec Αλεξάνδρεια; en antic egipci raqedum; en copte raqote— és una ciutat d'Egipte, capital de la governació d'Alexandria.

Nou!!: Biblioteca d'Alexandria і Alexandria · Veure més »

Alquímia

Pàgina d'una obra d'en Ramon Llull Lalquímia era una doctrina i un estudi especulatiuDiccionari d'Història de Catalunya; p. 34 ed.

Nou!!: Biblioteca d'Alexandria і Alquímia · Veure més »

Amanuense

Amanuense medieval copiant un manuscrit Amanuense (Amanuensis o Ad manum servus) fou antigament, en l'època romana, un esclau o llibert l'ofici del qual era d'escriure cartes i altres coses per encàrrec del seu amo o patró.

Nou!!: Biblioteca d'Alexandria і Amanuense · Veure més »

Ammià Marcel·lí

Ammià Marcel·lí o Amià Marcel·lí (Ammianus Marcellinus) fou el darrer ciutadà romà que va escriure una història profana en llatí, Res Gestae.

Nou!!: Biblioteca d'Alexandria і Ammià Marcel·lí · Veure més »

Anatomia

''Anatomia del cos humà'' per Juan Valverde de Amusco L'anatomia (del grec ανατομη, ana i tome, "tall i dissecció") és la branca de la biologia que estudia l'estructura i organització interna dels éssers vius, sovint basant-se en la dissecció.

Nou!!: Biblioteca d'Alexandria і Anatomia · Veure més »

Andrònic de Rodes

Andrònic de Rodes (Andronicus, Ἀνδρόνικος) fou un filòsof peripatètic considerat un dels successors d'Aristòtil i cap de l'escola peripatètica de Roma (58 aC).

Nou!!: Biblioteca d'Alexandria і Andrònic de Rodes · Veure més »

Antic Testament

LAntic Testament o les Escriptures Hebrees (també anomenades la Bíblia Hebrea) és la primera part de la Bíblia cristiana, que explica la història des de la Creació de la Terra fins a l'última profecia de la vinguda del messies, realitzada 400 anys abans de l'era cristiana.

Nou!!: Biblioteca d'Alexandria і Antic Testament · Veure més »

Apol·loni Pergamenus

Apol·loni Pergamenus o Apol·loni de Pèrgam fou un metge grec nascut a Pèrgam.

Nou!!: Biblioteca d'Alexandria і Apol·loni Pergamenus · Veure més »

Apol·loni Rodi

Apol·loni Rodi o Apol·loni de Rodes (grec: Απολλώνιος o Ρόδιος; llatí: Apollonius Rhodius) (Alexandria d'Egipte 295 aC-215 aC) és un escriptor, filòleg i bibliotecari grec.

Nou!!: Biblioteca d'Alexandria і Apol·loni Rodi · Veure més »

Arístil·los

Arístil·los (Aristillos, Aristillus) fou un astrònom grec que va viure vers el 233 aC.

Nou!!: Biblioteca d'Alexandria і Arístil·los · Veure més »

Argonàutiques

Construcció de la nau Argo. Les Argonàutiques és l'obra més important d'Apol·loni Rodi.

Nou!!: Biblioteca d'Alexandria і Argonàutiques · Veure més »

Aristarc

* Aristarc d'Atenes, cap del govern del quatre-cents d'Atenes.

Nou!!: Biblioteca d'Alexandria і Aristarc · Veure més »

Aristarc de Samotràcia

Aristarc de Samotràcia (Arístarkhos, Aristarchus) fou un gramàtic i crític alexandrí (Samotràcia, vers 217 aC-Xipre, vers 145 aC).

Nou!!: Biblioteca d'Alexandria і Aristarc de Samotràcia · Veure més »

Aristòfanes de Bizanci

Aristòfanes de Bizanci fou un escriptor grec, fill d'Apel·les.

Nou!!: Biblioteca d'Alexandria і Aristòfanes de Bizanci · Veure més »

Aristòtil

Aristòtil (Estagira, Grècia, 384 aC - Eubea, Grècia, 322 aC) va ser un filòsof de l'Antiga Grècia.

Nou!!: Biblioteca d'Alexandria і Aristòtil · Veure més »

Arquimedes

Arquimedes de Siracusa —Arkhimédes en grec— (Siracusa, Sicília, 287 aC - 212 aC) va ser un matemàtic, astrònom, filòsof, físic i enginyer grec.

Nou!!: Biblioteca d'Alexandria і Arquimedes · Veure més »

Úmar ibn al-Khattab

Úmar ibn al-Khattab, també anomenat Úmar I o Úmar el Gran —en àrab: عمر بن الخطاب, Umar ibn al-Ḫattāb— (la Meca, vers el 581 - Medina, 4 de novembre de 644), va ser entre els anys 634 a 644 el segon califa de l'Islam, successor d'Abu-Bakr as-Siddiq, i primer califa a dur el títol d'amir al-muminín ('príncep dels creients').

Nou!!: Biblioteca d'Alexandria і Úmar ibn al-Khattab · Veure més »

Astronomia

La nebulosa planetària «de la formiga» Menzel 3 (Mz3). L'ejecció de gas, des del centre d'una estrella moribunda segueix uns patrons simètrics Lastronomia és la ciència que estudia l'univers i els cossos celestes o astres, a partir de la informació que ens n'arriba per la radiació electromagnètica, tant pel que fa a la posició i moviment en l'esfera celeste com pel que fa a la seva natura, estructura i evolució (astrofísica).

Nou!!: Biblioteca d'Alexandria і Astronomia · Veure més »

Ateneu de Nàucratis

Ateneu de Nàucratis, anomenat per Suides el literat, fou un escriptor grec d'Egipte.

Nou!!: Biblioteca d'Alexandria і Ateneu de Nàucratis · Veure més »

August

Gai Juli Cèsar Octavià (Caius Iulius Caesar Octavianus), Cèsar August, August o Octavi August (Roma o Velitrae, 23 de setembre de 63 aC - Nola, Campània, 19 d'agost del 14 dC) va ser el successor de Juli Cèsar i el primer emperador romà.

Nou!!: Biblioteca d'Alexandria і August · Veure més »

Aule Gel·li

Aule Gel·li (Aulus Gellius) (vers 115 - 180) fou un escriptor romà en llatí.

Nou!!: Biblioteca d'Alexandria і Aule Gel·li · Veure més »

Avidi Cassi

Gai Avidi Cassi (Caius Avidius Cassius) fou un destacat general de Marc Aureli i usurpador que va governar breument Egipte i Síria el 175.

Nou!!: Biblioteca d'Alexandria і Avidi Cassi · Veure més »

Babilònia

Babilònia era un antic estat de Mesopotàmia (actualment l'Iraq).

Nou!!: Biblioteca d'Alexandria і Babilònia · Veure més »

Berós

Berós (acadi; Bêl-re'ušunu), (Berosus) fou un sacerdot de Marduk i historiador a Babilònia al segle III aC, quan la ciutat era sotmesa llavors a l'Imperi Selèucida.

Nou!!: Biblioteca d'Alexandria і Berós · Veure més »

Biblioteca

Biblioteca de Chambery. El nom biblioteca prové del llatí bibliothēca provinent del grec antic βιβλιοθήκη (bibliothḗkē) compost de βιβλίον (biblion, «llibre») i θήκη (thḗkē, «caixa»), on caixa s'entén generalment com a edifici o cambra.

Nou!!: Biblioteca d'Alexandria і Biblioteca · Veure més »

Biblioteca de Pèrgam

Pujol de l'antiga Pèrgam sobre el que es va construir la biblioteca (1991) Mapa del temple d'Atenea (1885) a les quatre habitacions per sobre de la Stoa al nord hi havia la biblioteca La Biblioteca de Pèrgam va ser una de les més grans biblioteques de l'Antiguitat la segona en importància després de la d'Alexandria.

Nou!!: Biblioteca d'Alexandria і Biblioteca de Pèrgam · Veure més »

Biologia

La biologia estudia la varietat de formes de vida.

Nou!!: Biblioteca d'Alexandria і Biologia · Veure més »

Bizanci

Bizanci (del grec Βυζάντιον, Byzàntion) fou una ciutat grega de Tràcia, a la riba del Bòsfor, que va ocupar un lloc molt important en la història.

Nou!!: Biblioteca d'Alexandria і Bizanci · Veure més »

Cal·límac de Cirene

Dibuix de la biblioteca d'Alexandria, on va treballar Cal·límac Cal·límac (en llatí:, en grec:, 310/305–240 aC) fou un escriptor i poeta grec, destacant en un estil que en el seu moment era innovador.

Nou!!: Biblioteca d'Alexandria і Cal·límac de Cirene · Veure més »

Califa

Califa és el títol que designava la màxima autoritat de l'islam, tant a nivell espiritual com polític.

Nou!!: Biblioteca d'Alexandria і Califa · Veure més »

Carta d'Arístees

Carta d'Arístees és un epístola escrita per Arístees o Aristeu, que es presenta com a funcionari de Ptolemeu II Filadelf (284 aC-246 aC), distingit per les seves habilitats militars, i que es dirigeix al seu germà Filòcrates.

Nou!!: Biblioteca d'Alexandria і Carta d'Arístees · Veure més »

Cassi Dió

Cassi Dió o Dió Cassi, Coccēiānus Cassius Dīo (Nicea, vers 155 – després del 230), fou un historiador i escriptor romà en llengua llatina i grega.

Nou!!: Biblioteca d'Alexandria і Cassi Dió · Veure més »

Claudi

Tiberi Claudi Cèsar August Germànic (1 d'agost, 10 aC–13 d'octubre, 54), inicialment conegut com a Tiberi Claudi Drus Neró Germànic, fou el quart emperador romà; el seu regnat començà el 24 de gener del 41 i finalitzà el 54.

Nou!!: Biblioteca d'Alexandria і Claudi · Veure més »

Cleòpatra VII

Cleòpatra Filopator Nea Thea, Cleòpatra VII, en grec Κλεοπάτρα Φιλοπάτωρ, va ser l'última reina d'Egipte, de la dinastia hel·lènica dels Ptolemeu, aquella que va ser creada per Ptolemeu I Sòter, general d'Alexandre el Gran.

Nou!!: Biblioteca d'Alexandria і Cleòpatra VII · Veure més »

Constantinoble

Mapa de Constantinoble Constantinoble (en llatí: Constantinopolis; en grec: Κωνσταντινούπολις o Κωνσταντινούπολη) és el nom antic de l'actual ciutat d'Istanbul, a Turquia.

Nou!!: Biblioteca d'Alexandria і Constantinoble · Veure més »

Creació

La Creació és l'acte pel qual una divinitat forma el món, el cosmos o la vida.

Nou!!: Biblioteca d'Alexandria і Creació · Veure més »

Demetri de Falèron

Demetri de Falèron (Demetrius Phalereus, Δημητριος), fou un orador, home d'estat, filòsof i poeta grec.

Nou!!: Biblioteca d'Alexandria і Demetri de Falèron · Veure més »

Diluvi universal

''El Diluvi'' de Gustave Doré. El diluvi universal és un mite recurrent a diverses cultures, que indica que una gran inundació va destruir tota la vida (o gairebé) en temps remots.

Nou!!: Biblioteca d'Alexandria і Diluvi universal · Veure més »

Dioclecià

Dioclecià, (c. 245–c. 312), amb nom de naixement Diocles (grec), fou emperador romà des del 20 de novembre del 284 fins al primer de maig del 305 amb el nom llatí Dioclecià posà fi al període habitualment conegut entre els historiadors com a crisi del segle III (235-284).

Nou!!: Biblioteca d'Alexandria і Dioclecià · Veure més »

Domicià

Domicià - Titus Flavius Domicianus - (Roma, 24 d'octubre del 51 - 18 de setembre del 96) fou Emperador romà (81-96).

Nou!!: Biblioteca d'Alexandria і Domicià · Veure més »

Egipte

Egipte (en àrab: مصر Miṣr, en àrab egipci Máṣr, en copte Kīmi, en egipci antic Kemet), oficialment República Àrab d'Egipte, és un estat de l'Àfrica nord-oriental.

Nou!!: Biblioteca d'Alexandria і Egipte · Veure més »

Enginyeria

Un motor F-15 Eagle Pratt & Whitney F100 turbofan dissenyat per enginyers aerospacials L'enginyeria és l'aplicació pràctica de la ciència i la tecnologia.

Nou!!: Biblioteca d'Alexandria і Enginyeria · Veure més »

Eratòstenes

Eratòstenes (Eratosthenes, Ἐρατοσθένης) va néixer a Cirene (Líbia) l'any 276 aC.

Nou!!: Biblioteca d'Alexandria і Eratòstenes · Veure més »

Estrabó

Estrabó va ser un geògraf i escriptor grec (nascut a Amàsia a mitjans del segle I a.C. vers 62 a.C., mort cap a l'any 20 d.C.). Molt viatger, va recórrer totes les terres de l'ecumene.

Nou!!: Biblioteca d'Alexandria і Estrabó · Veure més »

Euclides

Euclides (en grec: Εὐκλείδης), també conegut com a Euclides d'Alexandria (floruit el 300 aC), fou un matemàtic grec, conegut avui en dia com "el pare de la geometria".

Nou!!: Biblioteca d'Alexandria і Euclides · Veure més »

Farsàlia

Farsàlia (llatí Pharsalus, grec Pharsalos, turc Çatalca) fou una ciutat de Tessàlia al districte de Tessaliotis, al límit amb Phthiotis.

Nou!!: Biblioteca d'Alexandria і Farsàlia · Veure més »

Física

La física (del grec φυσικός (phusikos), 'natural' i φύσις (phusis), 'natura') és la ciència que estudia la natura en el seu sentit més ampli, ocupant-se del comportament de la matèria i l'energia, i de les forces fonamentals de la natura que governen les interaccions entre les partícules.

Nou!!: Biblioteca d'Alexandria і Física · Veure més »

Filòcrates (orador)

Filòcrates (Philocrates) fou un orador atenenc de la demos d'Agnos, que va tenir part important en el tractat de pau negociat amb Filip II de Macedònia el 346 aC.

Nou!!: Biblioteca d'Alexandria і Filòcrates (orador) · Veure més »

Filologia

La filologia és l'estudi dels textos i llengües antigues.

Nou!!: Biblioteca d'Alexandria і Filologia · Veure més »

Filosofia

Plató i Aristòtil en el quadre l'''Escola d'Atenes'' de Raffaello Sanzio. La filosofia (del grec "Φιλοσοφία" philo-sophia, "amor per la saviesa") és un camp d'estudi que cerca, per mitjà de la lògica i els arguments raonats, donar una explicació de tots els coneixements possibles i del lloc que ocupa la persona en la naturalesa.

Nou!!: Biblioteca d'Alexandria і Filosofia · Veure més »

Galè

Galé de Pèrgam (Grec: Γαληνός, Galēnos; Llatí: Claudius Galenus; 129 – aprox. 200 o 216), també conegut simplement com a Galé, fou un metge molt important de l'època clàssica.

Nou!!: Biblioteca d'Alexandria і Galè · Veure més »

Geografia

Gran 2 MB) La geografia (del grec γεωγραφία, geografia; de geos, "terra", i grafia, "descriure o escriptura") és la ciència que té per objecte l'estudi de la superfície del planeta Terra, o de qualsevol altre astre, i la distribució espacial i les relacions recíproques dels fenòmens físics, biològics i socials que en ella es manifesten.

Nou!!: Biblioteca d'Alexandria і Geografia · Veure més »

Geometria euclidiana

Euclides d'Alexandria La geometria euclidiana és la part de la geometria que estudia els objectes o figures i les seves relacions en un espai on es compleixen els cinc postulats d'Euclides i les cinc nocions comunes.

Nou!!: Biblioteca d'Alexandria і Geometria euclidiana · Veure més »

Gramàtica

La gramàtica és la ciència del llenguatge o estudi del sistema d'una llengua determinada.

Nou!!: Biblioteca d'Alexandria і Gramàtica · Veure més »

Grec antic

El grec antic és el grec que es parlava a la Grècia Antiga i a les seves colònies (segles XI aC a III aC).

Nou!!: Biblioteca d'Alexandria і Grec antic · Veure més »

Guerra de Kitus

Màxima expansió de l'imperi durant Trajà La Guerra de Kitus (115 - 117) (hebreu: מרד הגלויות méred ha-galuyot, «Rebel·lió de l'exili») és el nom donat a la segona de les guerres judeo-romanes.

Nou!!: Biblioteca d'Alexandria і Guerra de Kitus · Veure més »

Heròfil de Calcedònia

Heròfil de Calcedònia (en grec) va ser un metge grec de l'Escola d'Alexandria.

Nou!!: Biblioteca d'Alexandria і Heròfil de Calcedònia · Veure més »

Heró d'Alexandria

Heró d'Alexandria (Heron) (~10 dC - dècada del 70) va ser un enginyer, inventor i matemàtic grec, que va viure a Alexandria.

Nou!!: Biblioteca d'Alexandria і Heró d'Alexandria · Veure més »

Hiparc de Nicea

Hiparc de Nicea - Hipparchus, - (Nicea, al voltant del 190 aC - al voltant del 120 aC) va ser un astrònom, geògraf i matemàtic grec, també conegut com a Hiparc de Rodes.

Nou!!: Biblioteca d'Alexandria і Hiparc de Nicea · Veure més »

Hispània

Mapa de l'imperi romà a l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), 14 dC (groc) i 117 dC (verd). Hispània era el nom donat durant l'imperi romà a la península Ibèrica.

Nou!!: Biblioteca d'Alexandria і Hispània · Veure més »

Homer

Homer, Ὅμηρος en grec antic, és el suposat autor de les obres literàries més antigues conegudes a Europa: els poemes orals la Ilíada i lOdissea.

Nou!!: Biblioteca d'Alexandria і Homer · Veure més »

Hosni Mubàrak

Muhàmmad Hosni Sàyyid Mubàrak —en àrab محمد حسنى سيد مبارك, Muḥammad Ḥusnī Sayyd Mubārak—, més conegut per Hosni Mubàrak (Kafr-El Meselha, 4 de maig de 1928), és un polític i militar considerat un símbol de la solidesa dels règims àrabs, que fou president de la República Àrab d'Egipte des del 14 d'octubre de 1981, tot succeint Anwar el-Sadat després del seu assassinat el 6 d'octubre del mateix any, fins a l'11 de febrer de 2011, en què un seguit de protestes i manifestacions, inscrites dins de la Primavera Àrab, l'obligaren a abandonar el càrrec.

Nou!!: Biblioteca d'Alexandria і Hosni Mubàrak · Veure més »

Imperi Romà

L'imperi Romà, successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del segle I. L'últim emperador de la part occidental de l'Imperi va ser deposat el 476.

Nou!!: Biblioteca d'Alexandria і Imperi Romà · Veure més »

Jean-Léon Gérôme

Jean-Léon Gérôme. Jean-Léon Gérôme (Vesoul, 11 de maig de 1824 - París, 10 de gener de 1904) fou un pintor i escultor francès academicista.

Nou!!: Biblioteca d'Alexandria і Jean-Léon Gérôme · Veure més »

Jeroglífic

Jeroglífics en un mur del temple de Kom Ombo Un jeroglífic (ἱερός, hierós, 'sagrat' i γλύφειν, glúphein, 'cisellar' o 'escriure') és un sistema d'escriptura en el qual els conceptes estan representats mitjançant dibuixos o signes gràfics.

Nou!!: Biblioteca d'Alexandria і Jeroglífic · Veure més »

Joan Crisòstom

Joan Crisòstom (Joannes Chrysostomus,, "el de la boca d'or") fou un religiós, patriarca i sant grec.

Nou!!: Biblioteca d'Alexandria і Joan Crisòstom · Veure més »

Joan Tzetzes

Joan Tzetzes (Joannes Tzetzes) fou un escriptor grec del segle XII, nadiu de Constantinoble.

Nou!!: Biblioteca d'Alexandria і Joan Tzetzes · Veure més »

Juli Cèsar

Gai Juli Cèsar, (en llatí Gaius Iulius Caesar) més conegut com a Juli Cèsar (juliol de 100 aC - 15 de març de 44 aC, Roma) va ser un líder polític i militar de l'era tardo republicana.

Nou!!: Biblioteca d'Alexandria і Juli Cèsar · Veure més »

La Farsàlia

La Farsàlia o Bellum Ciuile és un poema èpic llatí en hexàmetres escrit per Marc Anneu Lucà.

Nou!!: Biblioteca d'Alexandria і La Farsàlia · Veure més »

Lexicografia

La lexicografia és la matèria de la lingüística aplicada que s'ocupa de la confecció de diccionaris i altres repertoris lèxics.

Nou!!: Biblioteca d'Alexandria і Lexicografia · Veure més »

Literatura

Llibres antics del Col·legi Merton de la Universitat d'Oxford La literatura és l'art d'escriure.

Nou!!: Biblioteca d'Alexandria і Literatura · Veure més »

Llatí

El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.

Nou!!: Biblioteca d'Alexandria і Llatí · Veure més »

Luci Domici Aurelià

Lluci Domici Aurelià — — (9 de setembre 214 o 215 - setembre o octubre 275), conegut com a Aurelià, fou emperador de Roma (270-275).

Nou!!: Biblioteca d'Alexandria і Luci Domici Aurelià · Veure més »

Luci Domici Domicià

Luci Domici Domicià (Lucius Domitius Domitianus) és un nom conegut només per monedes que porten la inscripció IMP.

Nou!!: Biblioteca d'Alexandria і Luci Domici Domicià · Veure més »

Mapa

Mapa del món 1689 (Amsterdam) Un plànol, o mapa (del llatí mappa), és una representació plana o en dues dimensions d'un espai de tres dimensions.

Nou!!: Biblioteca d'Alexandria і Mapa · Veure més »

Mar Mediterrània

La mar Mediterrània, o el mar Mediterrani, és una mar continental situada entre Europa (al nord –part occidental– i a l'oest), l'Àfrica (al sud) i Àsia (al nord –part oriental– i a l'est).

Nou!!: Biblioteca d'Alexandria і Mar Mediterrània · Veure més »

Marc Anneu Lucà

Marc Anneu Lucà (Còrdova, 3 de novembre del 39 - Roma, 30 d'abril del 65) fou un poeta hispanoromà.

Nou!!: Biblioteca d'Alexandria і Marc Anneu Lucà · Veure més »

Marc Antoni

Marc Antoni, en llatí Marcus Antonius (Roma, 20 d'abril vers 83 aC - Alexandria, 30 aC), va ser un militar i polític romà de l'època final de la República.

Nou!!: Biblioteca d'Alexandria і Marc Antoni · Veure més »

Matemàtiques

Representacions matemàtiques de diversos camps La matemàtica (encara que, per a referir-se a l'estudi i ciència, s'acostuma a utilitzar el plural matemàtiques) és aquella ciència que estudia patrons en les estructures de cossos abstractes i en les relacions que s'estableixen entre aquests (del mot derivat del grec μάθημα, máthēma: ciència, coneixement, aprenentatge; μαθηματικός, mathēmatikós).

Nou!!: Biblioteca d'Alexandria і Matemàtiques · Veure més »

Medicament

Medicament per via oral Presentació habitual dels medicaments Un medicament pot ser vagament definit com a qualsevol substància destinada a ser utilitzada en el diagnòstic, cura, mitigació, tractament o prevenció de malalties.

Nou!!: Biblioteca d'Alexandria і Medicament · Veure més »

Museion d'Alexandria

Plànol d'Alexandria en el període hel·lenístic, on s'assenyala la posició aproximada del Museion El Museion d'Alexandria o Musaeum (en, «temple de les Muses», el qual incloïa la coneguda biblioteca d'Alexandria), fou una institució fundada per Ptolemeu I Sòter o, més probablement, pel seu fill Ptolemeu II Filadelf,Segons Johannes Tzetzes malgrat no hi ha cap font antiga que faci al·lusió a la fundació de la Biblioteca o del Musaeum, Roger S. Bagnall, a "Alexandria: Library of Dreams", Proceedings of the American Philosophical Society 146 (desembre 2002: 348-362) pàg.

Nou!!: Biblioteca d'Alexandria і Museion d'Alexandria · Veure més »

Museu

Pinacoteca del Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú. Un museu és, segons el Consell Internacional de Museus, una institució permanent, sense finalitat de lucre, al servei de la societat i del seu desenvolupament, oberta al públic, que reuneix un conjunt de béns culturals mobles i immobles (llibres, obres d'art, obres didàctiques...) de l'home i del seu medi ambient, els conserva, els documenta i estudia, els exhibeix i en difon el coneixement per a la recerca, l'estudi i el gaudi intel·lectual i estètic, i es constitueix en espai per a la participació cultural, lúdica i científica dels ciutadans.

Nou!!: Biblioteca d'Alexandria і Museu · Veure més »

Nicolau Copèrnic

Nicolau Copèrnic (Toruń, 19 de febrer de 1473 - Frombork, 24 de maig de 1543) va ser un astrònom polonès, també conegut com a Mikołaj Kopernik (en polonès) o Nicolaus Copernicus (en llatí).

Nou!!: Biblioteca d'Alexandria і Nicolau Copèrnic · Veure més »

Oxirrinc

Població d'Oxirinc a Egipte Oxirrinc o Oxirinc (llatí Oxyrhynchus, grec Οξύρυγχος Oxyrhynchos) o Οξύρρυγχος "el peix de nas punxegut" fou una ciutat de l'Egipte mitjà.

Nou!!: Biblioteca d'Alexandria і Oxirrinc · Veure més »

Palmira

Palmira (en llatí, grec Παλμύρα Palmyra; hebreu תַּדְמֹר Tadmor; àrab تدمر Tedmor, el seu significat és «Palma» o «ciutat de les palmeres») fou una important ciutat de Síria en un oasi a l'interior del país ben regat per nombrosos rierols, a 215 km al nord-est de Damasc i 180 km al sud-oest de l'Eufrates, a Dayr al-Zor.

Nou!!: Biblioteca d'Alexandria і Palmira · Veure més »

Pau Orosi

Primer foli de les ''Historiæ adversum Paganos'' d'Orosi. Manuscrit del ''scriptorium'' de l'abadia de Bobbio, segle VII. Biblioteca Ambrosiana de Milà. Pau Orosi (vers 385 – vers 420), fou un historiador, teòleg i apologista cristià, natural de la Hispània romana (nascut, probablement, a Tarragona (Tarraconense) o a Braga (Gal·làcia).

Nou!!: Biblioteca d'Alexandria і Pau Orosi · Veure més »

Píteas

Píteas (380 -310 aC) va ser un explorador grec.

Nou!!: Biblioteca d'Alexandria і Píteas · Veure més »

Pescenni Níger

Gai Pescenni Níger (en llatí Caius Pescennius Niger) fou emperador romà.

Nou!!: Biblioteca d'Alexandria і Pescenni Níger · Veure més »

Pinakes

Biblioteca d'Alexandria Pinakes (en grec antic Πίνακες "taules") és el nom amb el qual es coneix un dels primers catàlegs de llibres, elaborat per Cal·límac de Cirene.

Nou!!: Biblioteca d'Alexandria і Pinakes · Veure més »

Plutarc de Queronea

Plutarc Luci Mestri Plutarc (en grec: Πλούταρχος; c. 46 - c. 120) va ser un historiador i assagista grec que va viure en temps de la Grècia romana.

Nou!!: Biblioteca d'Alexandria і Plutarc de Queronea · Veure més »

Pompeu

* Pompeu Fabra, normativitzador del català.

Nou!!: Biblioteca d'Alexandria і Pompeu · Veure més »

Ptolemeu I Sòter

Ptolemeu I Sòter (Πτολεμαῖος Σωτήρ), "el salvador" (367 aC-282 aC), fou governador i després rei d'Egipte.

Nou!!: Biblioteca d'Alexandria і Ptolemeu I Sòter · Veure més »

Ptolemeu II Filadelf

Ptolemeu II i Arsinoe II. Ptolemeu II Filadelf — Πτολεμαῖος — (illa de Cos, 309 aC - 29 de gener del 246 aC) fou rei d'Egipte de la Dinastia Ptolemaica.

Nou!!: Biblioteca d'Alexandria і Ptolemeu II Filadelf · Veure més »

Ptolemeu III Evèrgetes I

Moneda de Ptolemeu III Ptolemeu III Evèrgetes o Ptolemeu III Evèrgetes I (Πτολεμαῖος III εὐεργέτης ‘el benefactor&#8217) fou rei d'Egipte (246 aC-222 aC).

Nou!!: Biblioteca d'Alexandria і Ptolemeu III Evèrgetes I · Veure més »

Ptolemeu XIII Filopàtor

Ptolemeu XIII Filopàtor(Πτολεμαῖος) fou rei d'Egipte del 52 aC al 40 aC conjuntament amb la seva germana Cleòpatra VII. El seu malnom fou Filopàtor i si bé en algunes fonts també és esmentat com Dionisi, probablement és un error. Era fill de Ptolemeu XII Auletes, i el pare, un any abans de la seva mort, va associar al seu fill i a la filla Cleòpatra VII al tron i els dos es van casar. L'acord fou comunicat al senat romà que ho va acceptar i va concedir a Pompeu el títol de guardià del jove rei. L'administració va caure en mans de l'eunuc Pothinus a la mort del pare el 51 aC. Pothinus va agafar de fet la regència en nom del jove rei al que va declarar rei principal per damunt de la seva dona i germana (de més edat) Cleòpatra VII (octubre del 50 aC). Aquesta situació va fer esclatar conflictes entre Cleòpatra i Pothinus i la reina, que havia adquirit molt de poder, en fou expulsada amb la idea que Ptolemeu seria l'únic rei i Pothinus l'administrador. Cleòpatra es va refugiar a Síria on va reunir un exèrcit amb el qual va envair Egipte. Mentre la seva germana Arsinoe IV havia presentat la seva reclamació al tron. Ptolemeu va anar a trobar a les forces de Cleòpatra a Pelusium i els dos exèrcits van acampar un enfront de l'altra. En aquell moment va arribar a Egipte Gneu Pompeu Magne (perseguit per Cèsar) i Ptolemeu i Pothinus van anar a entrevistar-se amb ell i van fingir que acceptaven ajudar-lo però ràpidament Pompeu fou assassinat per ordre de Pothinus i el general Aquil·les (Achillas) que esperaven guanyar-se així el favor de Cèsar, que estava a punt d'arribar. Una mica després va arribar a Egipte Juli Cèsar i es va proposar regular els afers egipcis. Quant se li va presentar el cap de Pompeu va manifestar el seu disgust i va fer buscar el cos per donar-li un enterrament romà. Cleòpatra va deixar l'exèrcit i va accelerar el seu retorn a Alexandria, i amb els seus encants personals va aconseguir el favor de Cèsar del que va esdevenir l'amant, resultant evident que Pothinus i Ptolemeu serien apartats de la direcció dels país. Pothinus va preparar llavors una revolta a Alexandria contra els romans i per això va fer tornar secretament una part de l'exèrcit acampat a Pelusium, sota la direcció d'Aquil·les. Cèsar va dictaminar que Pothinus seria executat i Cleòpatra tornaria al tron. Ptolemeu llavors es va aliar a Arsinoe que també tenia elements favorables a l'exèrcit egipci i romà. La revolta preparada ja per Pothinus va esclatar a mitjan desembre del 48 aC i va agafar a Cèsar per sorpresa; els romans es van fer forts a una part d'Alexandria que fou atacada per l'exèrcit i el poble sense èxit. En les lluites és possible que fos incendiada la biblioteca d'Alexandria. Els romans van capturar a Ptolemeu XIII però el van deixar anar amb la promesa de què provaria de fer disminuir la violència dels enfrontaments i obtenir la seva rendició, però en lloc d'això, una vegada lliure, es va posar al front dels rebels. L'arribada de reforços des de Pèrgam dirigits per Mitridates, va decidir la victòria de Cèsar. Ptolemeu es va enfrontar amb les forces romanes que arribaven pel costat de Síria i es va fer fort a un dels braços del riu; però l'actuació coordinada de Cèsar i Mitridates va derrotar a les forces egípcies i el seu camp fou assaltat. Els partidaris de Ptolemeu XIII i Arsinoe IV van sortir de la ciutat; Ptolemeu es va ofegar al creuar el Nil el 13 de gener del 47 aC. Cleòpatra va nomenar son germà petit Ptolemeu XIV Filopàtor com a rei associat (47–44 aC) i s'hi va casar, amb permís de Cèsar.

Nou!!: Biblioteca d'Alexandria і Ptolemeu XIII Filopàtor · Veure més »

Ra

En la mitologia egípcia, Ra (escrit també com a Re o Rah) és des de ben aviat déu del Sol d'Heliòpolis, creador suprem.

Nou!!: Biblioteca d'Alexandria і Ra · Veure més »

Rabí

En el judaisme, un rabí (en hebreu, rabbí, pronunciat ribbí per alguns sefardites; de l'hebreu, «gran») és un mestre o doctor de la llei jueva.

Nou!!: Biblioteca d'Alexandria і Rabí · Veure més »

Sèneca

Bust representant Sèneca el jove, Museu del Prado Luci Anneu Sèneca, usualment conegut com a Sèneca o Sèneca el Jove (Corduba, actual Còrdova, 4 aC - Roma, 65) fou un filòsof romà, polític, dramaturg i, en una obra, humorista, de l'edat d'argent de la literatura llatina.

Nou!!: Biblioteca d'Alexandria і Sèneca · Veure més »

Sòfocles

Sòfocles (grec antic: Σοφοκλῆς, circa 496 – hivern del 406 o 405 aC)Sommerstein (2002), p. 41.

Nou!!: Biblioteca d'Alexandria і Sòfocles · Veure més »

Segle I

El segle I és un període que comprèn des de l'any 1 fins a l'any 100 dC.

Nou!!: Biblioteca d'Alexandria і Segle I · Veure més »

Segle I aC

Vil·la romana de can Llauder, relacionada amb Gai Mari a Mataró, '''segle I aC''', segle III dC El segle I aC és un període de l'edat antiga marcat per la forta crisi a Roma, que acaba suposant un canvi de règim amb l'esfondrament de la república i l'inici de l'imperi.

Nou!!: Biblioteca d'Alexandria і Segle I aC · Veure més »

Segle II

El segle II, que comprèn els anys 101 - 199, pertany a l'era de l'Antiguitat clàssica i està marcat per la consolidació de les tendències i pobles del segle precedent.

Nou!!: Biblioteca d'Alexandria і Segle II · Veure més »

Segle II aC

El segle II aC està dins del període hel·lenístic i comprèn els anys inclosos entre el 200 aC i el 101 aC.

Nou!!: Biblioteca d'Alexandria і Segle II aC · Veure més »

Segle III

El segle III comprèn els anys inclosos entre el 201 i el 300 i suposa un període de gran inestabilitat per a Roma; per això, tota l'època es coneix com a ''crisi del'' ''segle III''.

Nou!!: Biblioteca d'Alexandria і Segle III · Veure més »

Segle IV

El segle IV és el període que va des de l'any 301 fins al 400 i està marcat per l'auge del cristianisme a l'Imperi Romà que n'esdevé la religió oficial i així s'expandeix de forma molt més ràpida per Europa i el nord d'Àfrica.

Nou!!: Biblioteca d'Alexandria і Segle IV · Veure més »

Segle V

El segle V és un període que inclou els anys compresos entre el 401 i el 500.

Nou!!: Biblioteca d'Alexandria і Segle V · Veure més »

Segle XIX

Mapamundi el 1897. L'Imperi britànic era la superpotència del segle El segle dinou va des de l'1 de gener de 1801 fins al 31 de desembre de 1900 (en el calendari gregorià).

Nou!!: Biblioteca d'Alexandria і Segle XIX · Veure més »

Segle XV

El segle XV, que inclou els anys compresos entre 1401 i 1500, suposa la transició entre l'edat mitjana i l'edat moderna.

Nou!!: Biblioteca d'Alexandria і Segle XV · Veure més »

Segle XX

Formalment, el segle XX comprèn el període d'anys entre l'1 de gener de 1901 fins al 31 de desembre de 2000, tots dos inclosos.

Nou!!: Biblioteca d'Alexandria і Segle XX · Veure més »

Senat romà

SPQR El Senat romà fou una institució de l'antiga Roma que va sorgir com a contrapès a la institució reial.

Nou!!: Biblioteca d'Alexandria і Senat romà · Veure més »

Septuaginta

Fragment de la Septuaginta del Còdex Vaticanus La Septuaginta, també coneguda com la Bíblia dels Setanta o simplement LXX és la traducció de la Bíblia hebrea o Tanakh al grec koiné entre els segles III i I aC a Alexandria, Karen Jobes and Moises Silva, Invitation to the Septuagint ISBN 1-84227-061-3, (Paternoster Press, 2001).

Nou!!: Biblioteca d'Alexandria і Septuaginta · Veure més »

Serapeu d'Alexandria

Apis (Serapis) al Museu Gregorià Egiziano. El Serapèum d'Alexandria va ser un monumental santuari per al culte de Serapis, fundat l'any 300 aC per Ptolemeu I Sòter i ubicat a la ciutat d'Alexandria.

Nou!!: Biblioteca d'Alexandria і Serapeu d'Alexandria · Veure més »

Serapis

Estàtua de Serapis (Museus Vaticans) Serapis o Sarapis fou una divinitat grecoegípcia.

Nou!!: Biblioteca d'Alexandria і Serapis · Veure més »

Stari Grad

Stari Grad o Cittavecchia és una ciutat petita al costat nord de l'illa de Hvar a Dalmàcia, Croàcia.

Nou!!: Biblioteca d'Alexandria і Stari Grad · Veure més »

Suetoni

Gai Suetoni Tranquil, en llatí Gaius Suetonius Tranquillus (70 - 126), fou un escriptor llatí de l'època imperial, exponent fonamental del gènere biogràfic.

Nou!!: Biblioteca d'Alexandria і Suetoni · Veure més »

Tars

* Tars (Turquia), ciutat de Turquia.

Nou!!: Biblioteca d'Alexandria і Tars · Veure més »

Teodosi I el Gran

Teodosi I el Gran, (en llatí, 11 de gener del 347 - 17 de gener del 395).

Nou!!: Biblioteca d'Alexandria і Teodosi I el Gran · Veure més »

Timòcaris

Timòcaris (Timocharis) fou un escultor grec dEleuthernae a Creta.

Nou!!: Biblioteca d'Alexandria і Timòcaris · Veure més »

Titus Livi

Titus Livi o Tit Livi (Titus Livius) (Pàdua, 59 aC-17 dC) va ser un historiador romà nascut a Patavium (Pàdua) vers el 59 aC.

Nou!!: Biblioteca d'Alexandria і Titus Livi · Veure més »

Trigonometria

En un robot industrial de tipus antropomòrfic, com el de la figura, els motors controlen els angles relatius entre les barres. Cal aplicar la '''trigonometria''' per determinar els angles que ha d'assolir per tal que la mà del robot se situï en una posició donada. La trigonometria (del grec: "la mesura de triangles") és una branca de les matemàtiques que tracta les relacions internes dels triangles.

Nou!!: Biblioteca d'Alexandria і Trigonometria · Veure més »

Turquia

Turquia (en turc: Türkiye), oficialment la República de Turquia (en turc: Türkiye Cumhuriyeti), és un estat eurasiàtic que ocupa la península d'Anatòlia al sud-oest de l'Àsia, així com Tràcia als Balcans, regió del sud-est d'Europa.

Nou!!: Biblioteca d'Alexandria і Turquia · Veure més »

UNESCO

LOrganització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (en francès: Organisation des Nations unies pour l'éducation, la science et la culture; en anglès: United Nations Educational, Scientific and Cultural Organization, UNESCO), fou establerta per les Nacions Unides el 1946 per promoure la col·laboració internacional en educació, ciència, cultura i comunicació.

Nou!!: Biblioteca d'Alexandria і UNESCO · Veure més »

Universitat

Una universitat (del llatí universitas, -atis) és un establiment o conjunt d'unitats educacionals dedicades a l'ensenyament superior i la investigació.

Nou!!: Biblioteca d'Alexandria і Universitat · Veure més »

Valerià I

Publi Licini Valerià (en llatí) (200-260) fou emperador romà del 253 al 260.

Nou!!: Biblioteca d'Alexandria і Valerià I · Veure més »

Visir

Retrat de Sokollu Mehmet Paşa, gran visir de Solimà el Magnífic, de Selim II i de Murad III Un visir (del turc vezir, i aquest de l'àrab وزير, wazīr, literalment "el que du una càrrega") és un terme comú a molts països islàmics que designa un alt càrrec polític (o de vegades religiós) que actua com a conseller o ministre d'un monarca normalment també islàmic com ara califes, emirs, màliks o sultans.

Nou!!: Biblioteca d'Alexandria і Visir · Veure més »

Zenòbia

Zenòbia (Zenobia) fou reina de Palmira.

Nou!!: Biblioteca d'Alexandria і Zenòbia · Veure més »

Zenòdot d'Efes

Zenòdot d'Efes (Zenodotus) fou un gramàtic grec.

Nou!!: Biblioteca d'Alexandria і Zenòdot d'Efes · Veure més »

130 aC

L'any 130 aC va ser un any del calendari romà pre-julià.

Nou!!: Biblioteca d'Alexandria і 130 aC · Veure més »

131 aC

República Romana.

Nou!!: Biblioteca d'Alexandria і 131 aC · Veure més »

160 aC

Sense descripció.

Nou!!: Biblioteca d'Alexandria і 160 aC · Veure més »

180 aC

Sense descripció.

Nou!!: Biblioteca d'Alexandria і 180 aC · Veure més »

195 aC

Sense descripció.

Nou!!: Biblioteca d'Alexandria і 195 aC · Veure més »

2004

Sense descripció.

Nou!!: Biblioteca d'Alexandria і 2004 · Veure més »

230 aC

Sense descripció.

Nou!!: Biblioteca d'Alexandria і 230 aC · Veure més »

240 aC

Sense descripció.

Nou!!: Biblioteca d'Alexandria і 240 aC · Veure més »

260 aC

A Sicília l'avenç romà continua en direcció oest des d'Agrigent i socorre les assetjades ciutats de Segesta i Macella.

Nou!!: Biblioteca d'Alexandria і 260 aC · Veure més »

273

L'any 273 (CCLXXIII en nombres romans) va ser un any comú que va començar un Dimecres del calendari julià, en vigor a aquella data.

Nou!!: Biblioteca d'Alexandria і 273 · Veure més »

282 aC

Sense descripció.

Nou!!: Biblioteca d'Alexandria і 282 aC · Veure més »

292

Sense descripció.

Nou!!: Biblioteca d'Alexandria і 292 · Veure més »

330

Sense descripció.

Nou!!: Biblioteca d'Alexandria і 330 · Veure més »

48 aC

Sense descripció.

Nou!!: Biblioteca d'Alexandria і 48 aC · Veure més »

9 de novembre

El 9 de novembre és el tres-cents tretzè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents catorzè en els anys de traspàs.

Nou!!: Biblioteca d'Alexandria і 9 de novembre · Veure més »

Redirigeix aquí:

Biblioteca d’Alexandria.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »