Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Descarregar
Accés més ràpid que el navegador!
 

Urartu

Índex Urartu

Urartu és una regió geogràfica que s'utilitza habitualment com a exònim del regne de l'edat del ferro, també coneguda per la interpretació moderna del seu endònim, el Regne de Van, centrada al voltant del llac Van a l'històric altiplà d'Armènia.

59 les relacions: Altıntepe, Altiplà d'Armènia, Altxe, Arame, Argisti I, Argisti II, Armavir (ciutat antiga), Armènia, Armeni, Assiris, Azzi, Başkale, Caucas, Cimmeris, Edat del ferro, Endònim, Erevan, Erimena, Etiuni, Exònim, Georgià, Hayasa, Hitites, Hurrita, Hurrites, Imperi Mede, Ishuwa, Ixpuini, Khaldi, Llac Urmia, Llac Van, Llengües hurro-urartianes, Manna, Medes, Menua I, Muskhi, Nairi, Regió de Frígia, Rusa I, Rusa II, Rusa III, Salmanassar IV, Sargon II, Segle IX aC, Segle VI aC, Segle XIX, Suhma, Teisheba, Teishebaini, Tracis, ..., Tuixpa, Urartu, Van, Xamxi-Adad V, 1827, 1829, 1870, 1891, 1915. Ampliar l'índex (9 més) »

Altıntepe

Altintepe és un jaciment arqueològic de Turquia, corresponent a una població d'Urartu, al districte d'Üzümlü, a la província d'Erzincan a Turquia, a 16 km d'Erzincan, en la carretera a Erzurum.

Nou!!: Urartu і Altıntepe · Veure més »

Altiplà d'Armènia

Mapa topogràfic del Caucas LAltiplà d'Armènia (en armeni: Հայկական լեռնաշխարհ: Haykakan Lernachkharh) és una planura a Armènia, en la part meridional de Geòrgia, la part occidental de l'Azerbaidjan (enclavament del Nakhtxivan), el nord-oest de l'Iran i la part oriental de Turquia.

Nou!!: Urartu і Altiplà d'Armènia · Veure més »

Altxe

Altxe, Alshe o Alše era un regne pre-armeni situat a l'oest del llac Van.

Nou!!: Urartu і Altxe · Veure més »

Arame

Arame (a les fonts assíries se l'anomena Arramu) va ser el primer rei d'Urartu, que va unificar als 23 petits reis del país de Nairi (a les fonts assíries) i va crear el regne de Biaini (a les fonts assíries anomenat Urartu).

Nou!!: Urartu і Arame · Veure més »

Argisti I

Argisti I va ser rei d'Urartu de l'any 785 aC al 753 aC.

Nou!!: Urartu і Argisti I · Veure més »

Argisti II

Argisti II va ser rei d'Urartu de l'any 713 aC al 680 aC.

Nou!!: Urartu і Argisti II · Veure més »

Armavir (ciutat antiga)

Armavir —Արմավիր en idioma armeni — va ser una gran ciutat comercial i la capital de l'antiga Armènia, a la que donà nom, durant el regnat de la dinastia Oròntida.

Nou!!: Urartu і Armavir (ciutat antiga) · Veure més »

Armènia

La República d'Armènia o simplement Armènia (en armeni, Հայաստանի Հանրապետություն, Haiastaní Hanrapetutiún; o Հայաստան, Haiastan; Armínia, en Ramon Muntaner) és un país del Caucas, del 1990 ençà una república independent que es va segregar de la Unió Soviètica.

Nou!!: Urartu і Armènia · Veure més »

Armeni

Larmeni (ortografia reformada: հայերեն) és una llengua indoeuropea parlada a Armènia i regions properes.

Nou!!: Urartu і Armeni · Veure més »

Assiris

El assiris, també anomenats caldeus, siríacs (en arameu: suryoye) i arameus, són un grup ètnic de l'Orient Mitjà, suposats descendents dels antics assiris.

Nou!!: Urartu і Assiris · Veure més »

Azzi

Azzi era un país al nord de l'Eufrates de la regió de la moderna Tunceli (abans Dersim) i al sud del país d'Haiasa (Hayasa, al sud de la regió de Trebisonda) Eren un país guerrer, i poc després de l'any 1400 aC el rei hitita Tudhalias III (1400-1380 aC), juntament amb el seu fill Subiluliuma (després Subiluliuma I), van fer una campanya per combatre les forces hostils que habitaven el nord d'Hattusa.

Nou!!: Urartu і Azzi · Veure més »

Başkale

Başkale (Elbak en kurd, antigament Adamakert en armeni) és un districte i una vila de Turquia, situada al sud-est de la província de Van.

Nou!!: Urartu і Başkale · Veure més »

Caucas

Mapa administratiu de la regió del Caucas de l'URSS, 1952-1991 Les muntanyes del Caucas, a vista de satèl·lit El Caucas, de vegades Cauques, és una regió natural a l'est d'Europa i a l'oest d'Àsia, entre la mar Negra i la mar Càspia.

Nou!!: Urartu і Caucas · Veure més »

Cimmeris

Els cimmeris (en grec antic Κιμμέριοι) eren un poble nòmada que va viure a la moderna Ucraïna, el Caucas nord-oriental i el Quersonès Tàuric fins al, quan va envair l'Àsia Menor.

Nou!!: Urartu і Cimmeris · Veure més »

Edat del ferro

L'edat del ferro és l'últim període principal de la tradicional divisió de les tres edats, establerta el 1820 per Christian Jürgensen (que establí una classificació segons els materials emprats en cada període), i és posterior a l'edat del bronze.

Nou!!: Urartu і Edat del ferro · Veure més »

Endònim

Un endònim és el topònim o etnònim en la llengua pròpia o autòctona del lloc o ètnia.

Nou!!: Urartu і Endònim · Veure més »

Erevan

Erevan (o;; de vegades escrit Ierevan o Yerevan; antigament anomenada Erivan i Erebuni) és la capital d'Armènia i la ciutat principal del país.

Nou!!: Urartu і Erevan · Veure més »

Erimena

Erimena va ser rei d'Urartu segurament entre els anys 625 aC i 605 aC.

Nou!!: Urartu і Erimena · Veure més »

Etiuni

Etiuni fou el nom urartià d'una regió entre Ani i Erevan, a l'Araxes, al sud d'Eriaqi.

Nou!!: Urartu і Etiuni · Veure més »

Exònim

Un exònim és l'adaptació tradicional d'un etnònim o d'un topònim (i en aquest cas es parla d'un exotopònim) en una llengua que no és aquella pròpia d'aquell lloc o ètnia.

Nou!!: Urartu і Exònim · Veure més »

Georgià

El georgià, també anomenat kartvelià (nom derivat de ქართული, kartuli, que és el nom que rep aquesta llengua en georgià), és la llengua oficial de Geòrgia.

Nou!!: Urartu і Georgià · Veure més »

Hayasa

Hayasa era un regne situat a la regió de l'Altiplà d'Armènia, al sud de Trebisonda, que alguns veuen com l'antecedent immediat d'Armènia (Hayastan).

Nou!!: Urartu і Hayasa · Veure més »

Hitites

Els hitites eren un poble indoeuropeu que es va establir a Anatòlia, a l'actual Turquia, al segon mil·lenni aC.

Nou!!: Urartu і Hitites · Veure més »

Hurrita

Escriptura cuneïforme hurrita La llengua hurrita era una de les llengües hurrourartianes.

Nou!!: Urartu і Hurrita · Veure més »

Hurrites

Els hurrites eren un poble de l'Orient Mitjà on apareixen a finals del tercer mil·lenni aC, procedents segons alguns estudiosos, de les zones dels rius Araxes i Kura a la vora del Caucas.

Nou!!: Urartu і Hurrites · Veure més »

Imperi Mede

L'imperi Mede o també Mèdia (en grec Μηδία, en persa antic Māda) fou la regió poblada pels medes, avui dia a l'Iran a l'Altiplà Iranià entre la mar Càspia al nord, i els rius de Mesopotàmia a l'oest entre els segles VIII i VI aC.

Nou!!: Urartu і Imperi Mede · Veure més »

Ishuwa

Ishuwa o Isuwa era un regne hurrita situat a la part oriental de la península d'Anatòlia durant el segon i el primer mil·lenni abans de Crist, conegut principalment per les seves relacions amb Mitanni i l'imperi hitita.

Nou!!: Urartu і Ishuwa · Veure més »

Ixpuini

Ixpuini va ser rei d'Urartu (actualment a Armènia) de l'any 824 aC al 806 aC aproximadament.

Nou!!: Urartu і Ixpuini · Veure més »

Khaldi

Khaldi (Ḫaldi) fou una de les tres deïtats principals d'Urartu.

Nou!!: Urartu і Khaldi · Veure més »

Llac Urmia

Vídeo que mostra el procés de dessecació del llac Urmia entre 1984 i 2014. El llac Urmia (en farsi دریاچهٔ ارومیه) és un llac salat de l'Azerbaidjan iranià, al nord-oest de l'Iran, situat al costat est de la ciutat d'Urmia.

Nou!!: Urartu і Llac Urmia · Veure més »

Llac Van

El llac Van El llac Van (en turc, Van Gölü; en armeni, Վանա լիճ, Vanà litx) és un llac alcalí i el llac més gran de Turquia, situat a la part oriental del país.

Nou!!: Urartu і Llac Van · Veure més »

Llengües hurro-urartianes

Les llengües hurro-urartianes són una família lingüística preindoeuropea extinta de l'antic Pròxim Orient.

Nou!!: Urartu і Llengües hurro-urartianes · Veure més »

Manna

Manna (també Mannea, accadi Mannai, hebreu Minni) fou un regne que va existir dels segles X a VII aC, vassall d'Urartu i d'Assíria, situat al sud de la ciutat i del llac d'Urmia (país d'Utxnu (Ushnu), Maiyandab i Sakkis) o sigui a l'entorn de la moderna Mahabad.

Nou!!: Urartu і Manna · Veure més »

Medes

V, mostren un soldat mede vestit amb els vestits tradicionals medes darrera d'un arquer persa. Els medes o medians (la paraula prové del Llatí clàssic Mēdus (normalment com a plural, Mēdī) del Grec antic (Àtica i Iònica) Μῆδος (xipriota ma-to-i Μᾶδοι, plural) del persa antic Māda. en hebreu: מָדַי; en persa antic: Māda-; en sànscrit: मैढ़) eren els membres d'un antic grup ètnic irànic que vivien en una zona coneguda com a Mèdia (al nord-oest de l'actual Iran i sud-est de l'actual Turquia) i parlaven una llengua llengua irànica occidental que ells anomenaven mede. La seva arribada a la regió està associada amb la primera onada de tribus aris, a partir de la fi del Mil·lenni II aC (el col·lapse de l'última edat de bronze) i fins als inicis del Mil·lenni I aC. Entre els segles X aC i VII aC, els medes i els perses van caure sota el domini de l'Imperi Neoassiri assentat a Mesopotàmia. Després de la caiguda de l'Imperi Assiri, entre el 616 aC i el 605 aC, es va formar un estat unit mede que, juntament amb Babilònia, Lídia i Egipte va esdevenir un dels quatre poders més importants de l'Antic Orient Pròxim. Aliats amb els perses i amb rebels babilonis, escites, caldeus i cimmeris, els medes van capturar a Nínive el 612 aC, cosa que va provocar el col·lapse de l'Imperi Neo-Assiri. Llavors els medes van poder establir el seu Regne Mede (amb la ciutat d'Ecbàtana com a capital reial) en el seu territori original (centre-oest de l'actual Iran) i de manera eventual van arribar fins al riu Kızılırmak, a Anatòlia. Cir II el Gran va conquerir el Regne Mede el 550 aC i hi va establir la dinastia iraniana, l'imperi persa aquemènida. Uns quants jaciments arqueològics (descoberts a l'oest de l'Iran, al "Triangle Mede") i fonts escrites (dels assiris contemporanis i dels futurs grecs) ens proveeixen de documentació sobre la història i la cultura de l'estat mede. Els medes utilitzaven un equipament semblant als dels perses i el vestit comú entre ambdós és tant persa com mede. La llengua que parlaven els medes encara és totalment desconeguda, excepte uns pocs noms personals. De totes maneres, un nombre de paraules del mede encara s'utilitzen i hi ha llengües de les que s'ha traçat el seu origen des d'aquesta llengua al nord-oest de l'Iran. Els medes tenien una religió antiga iraniana (una forma de pre-zoroastrisme, mazdaisme o creença en Mitra) amb uns clergues anomenats com "Magi". Posteriorment, durant els últims reis medes, les reformes de Zoroastre van arribar a l'Iran occidental. A més a més d'Ecbàtana (l'actual Hamedan), les altres ciutats que hi havia a Mèdia eren Laodicea (l'actual Nahavand) i la que s'ha considerat la ciutat mede més gran, Rhages (o Rayy), al sud de l'actual Teheran. Apamea era la quarta ciutat mede, situada a prop d'Ecbàtana. En períodes posteriors els medes i sobretot els soldats medes foren identificats i retratats en jaciments arqueològics perses com Persèpolis, on són mostrats com els que tenien un rol dominat i una gran presència en l'exèrcit de la dinastia Aquemènida de l'Imperi Persa. Segons les Històries d'Heròdot, hi havia sis tribus medes: Així, Deioces va agrupar els medes en una nació única i els va governar a tots com una sola. Aquestes tribus eren els busae, els paretaceni, els struchates, els arizanti, els budii i els magi. Les sis tribus medes vivien a la zona pròpia de la Mèdia, el triangle entre les ciutats d'Ecbàtana, Rhagae i Aspadana, http://books.google.no/books?id.

Nou!!: Urartu і Medes · Veure més »

Menua I

Menua I va ser rei d'Urartu de l'any 805 aC al 788 aC.

Nou!!: Urartu і Menua I · Veure més »

Muskhi

Muskhi és el nom que van donar a les tribus georgianes o armènies els hitites.

Nou!!: Urartu і Muskhi · Veure més »

Nairi

Nairi era un país situat entorn del llac Van que va formar el nucli del que després seria el regne d'Urartu, i que cap al 1300 aC era una confederació governada per molts petits reis o prínceps.

Nou!!: Urartu і Nairi · Veure més »

Regió de Frígia

El nucli de Frígia (groc) i la major extensió aproximada del Regne frigi Frígia (en llatí Phrygia, en grec antic Φρυγία) (també mencionat com a Regne de Muska) va ser una regió del centre de l'Àsia Menor habitada pels frigis (phryges Φρύξ) dels que se'n sap poc dels seus orígens.

Nou!!: Urartu і Regió de Frígia · Veure més »

Rusa I

Rusa I va ser rei d'Urartu de l'any 735 aC al 713 aC No se sap si era fill o parent de Sarduri II (cosa probable) o bé era un usurpador.

Nou!!: Urartu і Rusa I · Veure més »

Rusa II

Rusa II fou rei d'Urartu de cap al 680 aC al 675 aC.

Nou!!: Urartu і Rusa II · Veure més »

Rusa III

Rusa III fou rei d'Urartu des de l'any 670 aC aproximadament, fins al 646 aC.

Nou!!: Urartu і Rusa III · Veure més »

Salmanassar IV

Salmanassar IV o Salmānu-ašarēd IV va ser rei d'Assíria del 783 al 773 aC.

Nou!!: Urartu і Salmanassar IV · Veure més »

Sargon II

Sargon II fou rei d'Assíria durant l'Imperi Neoassiri (del qual fou l'efectiu fundador) del gener del 722 aC fins al 705 aC.

Nou!!: Urartu і Sargon II · Veure més »

Segle IX aC

El segle IX aC és un període que transcorre des de l'any 900 aC fins al 801 aC i està marcat pel desenvolupament de les civilitzacions d'Orient i el sud del Mediterrani mentre Europa entra en l'edat del ferro.

Nou!!: Urartu і Segle IX aC · Veure més »

Segle VI aC

El segle VI aC inclou els anys compresos entre el 600 aC i el 501 aC i constitueix un dels moments de canvi més rellevants de l'edat antiga.

Nou!!: Urartu і Segle VI aC · Veure més »

Segle XIX

Mapamundi el 1897. L'Imperi Britànic era la superpotència del segle El segle XIX va des de l'1 de gener de 1801 fins al 31 de desembre de 1900 (en el calendari gregorià).

Nou!!: Urartu і Segle XIX · Veure més »

Suhma

Suhma, de vegades apareix com Suhmi o Suhme, fou un regne a la regió d'Erzincan que va pertànyer a Urartu el segle VIII aC.

Nou!!: Urartu і Suhma · Veure més »

Teisheba

Teisheba o Theispes de Kumenu fou el deu de la guerra d'Urartu i també la deessa de les turmentes i els trons.

Nou!!: Urartu і Teisheba · Veure més »

Teishebaini

Teishebaini (en armeni: Կարմիր Բլուր).

Nou!!: Urartu і Teishebaini · Veure més »

Tracis

Els tracis fou el nom general dels diferents pobles de Tràcia estesos també a l'Àsia Menor (Bitínia), a Dàcia i fins a Il·líria.

Nou!!: Urartu і Tracis · Veure més »

Tuixpa

Tuixpa fou la segona i última capital del Regne d'Urartu (cap al 830 aC fins cap al 585 aC).

Nou!!: Urartu і Tuixpa · Veure més »

Urartu

Urartu és una regió geogràfica que s'utilitza habitualment com a exònim del regne de l'edat del ferro, també coneguda per la interpretació moderna del seu endònim, el Regne de Van, centrada al voltant del llac Van a l'històric altiplà d'Armènia.

Nou!!: Urartu і Urartu · Veure més »

Van

Llac Van Van és una ciutat de Turquia a la costa est del llac Van, capital de la Província de Van.

Nou!!: Urartu і Van · Veure més »

Xamxi-Adad V

Xamxi-Adad V fou rei d'Assíria del 824 al 811 aC, tot i que no fou reconegut plenament fins al 822 aC.

Nou!!: Urartu і Xamxi-Adad V · Veure més »

1827

;Països Catalans.

Nou!!: Urartu і 1827 · Veure més »

1829

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Urartu і 1829 · Veure més »

1870

Mapa dels Estats Pontificis a l'any 1870;Països Catalans.

Nou!!: Urartu і 1870 · Veure més »

1891

;Països Catalans.

Nou!!: Urartu і 1891 · Veure més »

1915

;Països Catalans.

Nou!!: Urartu і 1915 · Veure més »

Redirigeix aquí:

Biaini, Qiequni, Regne d'Urartu, Urartians.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »