Accés més ràpid que el navegador!
70 les relacions: Acaia, Andrònic II Paleòleg, Ankara, Aydın, Azab, Baiazet I, Beilicat de Hamit-oğlu, Beilicat dels germiyànides, Beilicat dels karamànides, Beilicat dels saruhànides, Beilicats d'Anatòlia, Birgi, Bozcaada, Comtat de Viena, Cos (Grècia), Dècada del 1300, Djunayd, Ducat de Naxos, Esmirna, Felip I de Tàrent, Gattiluso, Giustiniani, Icària, Illa de Rodes, Imbros, Imperi Otomà, Keles, Lesbos, Mar Egea, Mendeixia, Murat II, Papa, Quios, República de Gènova, República de Venècia, Rumèlia, Samos, Sanjaq, Selçuk, Tamerlà, Tire, Turc, Umar Beg Baha al-Din Ghazi, Xipre, 1304, 1307, 1310, 1317, 1318, 1329, ..., 1334, 1341, 1343, 1344, 1345, 1346, 1348, 1360, 1362, 1380, 1390, 1402, 1403, 1405, 1416, 1425, 1426, 15 de gener, 18 d'agost, 20 de juliol. Ampliar l'índex (20 més) »
Acaia
(http://sharemap.org/public/Ancient_peloponnese versió interactiva) Acaia (Ἀχαΐα, Akhaía) fou un territori de l'antiga Grècia poblat pels aqueus i que es correspon, a grans trets, amb l'actual unitat perifèrica d'Acaia.
Nou!!: Beilicat de Tin і Acaia · Veure més »
Andrònic II Paleòleg
Andrònic II Paleòleg (grec: Ἀνδρόνικος Παλαιολόγος, Andrónikos Paleologos; nascut el 25 de març del 1259 i mort el 13 de febrer del 1332) fou emperador romà d'Orient entre el 1282 i el 1328 com a segon emperador de la dinastia Paleòleg.
Nou!!: Beilicat de Tin і Andrònic II Paleòleg · Veure més »
Ankara
Ankara és la capital de Turquia i la segona ciutat més gran del país després d'Istanbul.
Nou!!: Beilicat de Tin і Ankara · Veure més »
Aydın
Mapa Aydın (en turc, també Aidin) és una ciutat de Turquia, capital de la província d'Aydın a la costa de la mar Egea a la vall del riu Büyük Menderes (Meandre) i a la riba del seu afluent, el rierol Tabak Çay (clàssic Eudon), al peu de la muntanya Gevizli Dagh (clàssic Messogis).
Nou!!: Beilicat de Tin і Aydın · Veure més »
Azab
Azab eren uns contingents militars turcs reclutats entre nois solters, i que tenien prohibit casar-se abans de ser llicenciats.
Nou!!: Beilicat de Tin і Azab · Veure més »
Baiazet I
Baiazet I (1354 – 1403) va ser soldà de l'Imperi Otomà entre 1389 i 1402.
Nou!!: Beilicat de Tin і Baiazet I · Veure més »
Beilicat de Hamit-oğlu
El beilicat de Hamit-oğlu o Hamid-Oghlu (també anomenat Hamitoğulları) va ser un dels beilicats d'Anatòlia entre 1300 i 1391 i tenia per capital la ciutat de Eğirdir, a l'actual Turquia.
Nou!!: Beilicat de Tin і Beilicat de Hamit-oğlu · Veure més »
Beilicat dels germiyànides
El beilicat dels germiyànides (també anomenat Kermiyān, Germiyan, Germiyanoğulları o beilicat de Cesa) va ser un dels beilicats d'Anatòlia i tenia per capital la ciutat de Kütahya, a l'actual Turquia.
Nou!!: Beilicat de Tin і Beilicat dels germiyànides · Veure més »
Beilicat dels karamànides
El beilicat dels karamànides (també anomenat Karaman, Karamanoğulları) fou un dels més poderosos beilicats d'Anatòlia.
Nou!!: Beilicat de Tin і Beilicat dels karamànides · Veure més »
Beilicat dels saruhànides
El beilicat dels saruhànides (també anomenat Saruhan o Saruhanoğulları, per la dinastia que el va governar) va ser un dels beilicats d'Anatòlia entre 1304 i 1410 i tenia per capital, des del 1313, la ciutat de Manisa, a l'actual Turquia.
Nou!!: Beilicat de Tin і Beilicat dels saruhànides · Veure més »
Beilicats d'Anatòlia
XV Els beilicats d'Anatòlia foren els petits emirats turcs governats per beis tot al llarg d'Anatòlia.
Nou!!: Beilicat de Tin і Beilicats d'Anatòlia · Veure més »
Birgi
Birge o Birgi (antiga Bergi o Birki) és una vila de Turquia a la vall del Küçük Menderes, districte d'Ödemiş, Província d'Esmirna.
Nou!!: Beilicat de Tin і Birgi · Veure més »
Bozcaada
El castell venecià de '''Bozcaada''' Bozcaada (turc), o Ténedos (Τένεδος en grec), és una illa a prop de l'entrada a l'estret dels Dardanels, al nord-est de la mar Egea.
Nou!!: Beilicat de Tin і Bozcaada · Veure més »
Comtat de Viena
El comtat de Viena fou una extensa jurisdicció feudal del Delfinat.
Nou!!: Beilicat de Tin і Comtat de Viena · Veure més »
Cos (Grècia)
Cos (sovint escrit Kos, transcripció del grec Κως) és una illa grega que pertany al grup del Dodecanès.
Nou!!: Beilicat de Tin і Cos (Grècia) · Veure més »
Dècada del 1300
Sense descripció.
Nou!!: Beilicat de Tin і Dècada del 1300 · Veure més »
Djunayd
Djunayd (? - 1426) fou emir d'Aidin, fill d'Ibrahim Bahadur, senyor de Bodemya i net de Mehmed Beg, fundador del beylik d'Aidin.
Nou!!: Beilicat de Tin і Djunayd · Veure més »
Ducat de Naxos
El Ducat de Naxos fou un estat medieval establert a les illes Cíclades entre 1207 i 1210, que va durar fins a la conquesta otomana el 1566. Tenia el seu centre a l'illa de Naxos. El 1207 el venecià Marco Sanudo, un croat nebot del dux de Venècia Enrico Dandolo, cap de la flota veneciana, amb vuit galeres, es va apoderar de l'illa de Naxos. Marcos va actuar pel seu compte, indirectament com a agent venecià, sense permís de l'emperador llatí. Altres senyors venecians com Marino Dàndolo i Andrea i Geremia Ghisi, i el senyors d'Eubea, Ravano dalle Carceri, i de Lemnos, Philocalo Navigaioso, li van donar suport. Els grecs van resistir a la fortalesa d'Apalyros o Apalires, amb ajut genovès, però la fortalesa finalment fou conquerida per Marcos després d'un setge d'un mes i mig (1210). Després va conquerir la resta de les Cíclades i va establir el ducat de Naxos o Ducat de l'Arxipèlag. Va construir una fortalesa a Naxos amb dotze torres i va dividir el país en cinquanta-sis petits feus que va donar als seus lleials (Eubea i Lemnos, com a feus imperials, no feien part del ducat). Marcos finalment es va declarar vassall de l'Imperi Llatí. Dominava directament Naxos, Paros, Andíparos, Sifnos, Kithnos, Ios, Amorgós, Kímolos, Síkinos, Siros i Folégandros i com a feus les d'Andros (de la família Dàndolo), Tinos, Míkonos, Skiros, Skópelos, Sèrifos, Kea (dels Ghisi), Thera o Santorí (donada a Jacobo Barozzi), Anafi (donada a Leonardo Foscolo), Citera (donada a Marco Venier) i Cerigotto (donada a Jacobo Viaro). Els romans d'Orient a finals del van reconquerir la majoria de les illes. Va morir el 1227 i el va succeir Angelo Sanudo (que va conquerir Melos als romans d'Orient) fins al 1262, i després Marcos II Sanudo fins al 1303. L'Imperi va cedir el feu a Guillem de Villerhardouin príncep d'Acaia el 1236. Guillem I Sanudo el successor de Marc II fou vassall fidel de la princesa d'Acaia enemiga del català Alfons Frederic, i va lluitar contra els catalans a la batalla del Cefís, on fou ferit i capturat, i després contra Ferran de Mallorca; el 1319 fou inclòs en la treva entre el rei Alfons, el batlle venecià de Negrepont i els senyors de l'illa i el 1323 el va succeir el seu fill Nicolau I Sanudo; durant el govern d'aquest Naxos fou atacada pels otomans (1325-14326) i va signar una nova treva amb la companyia catalana, en la qual va participar també el batlle venecià de Negrepont el 1331; el 1341 el va succeir Joan Sanudo fins al 1361 que fou vassall dels Anjou de Nàpols. A Joan el va succeir la seva filla Fiorenza que es va casar amb Joan dalle Carceri el 1362. Nicolau III dalle Carceri el fill va assolir el ducat el 1371 però va morir el 1383. Francesc I Crispi va agafar el poder en una revolta armada el 1383 i el mateix any es va casar amb Fiorenza i va esdevenir duc. El 1418 en què es va establir el protectorat de Venècia. El 1466 el que restava del ducat fou ocupat pels otomans, i donat en feu al jueu Josep Nasi. El 1579 va passar a domini directe de la Porta otomana.
Nou!!: Beilicat de Tin і Ducat de Naxos · Veure més »
Esmirna
Esmirna (en turc i oficialment: İzmir) és una ciutat de l'oest de Turquia, situada a la regió de l'Egeu (turc: Ege Bölgesi), capital de l'àrea metropolitana (turc: büyükşehir belediyesi) i de la província d'Esmirna.
Nou!!: Beilicat de Tin і Esmirna · Veure més »
Felip I de Tàrent
Felip I de Tàrent (Nàpols, 10 de novembre, 1278 - 26 de desembre del 1331) de la primera dinastia Capet d'Anjou-Sicília va ser príncep de Tàrent, senyor del Regne d'Albània-Durazzo (Felip I d'Albània) i príncep d'Acaia (Felip II d'Acaia); també va ser pretendent com a dèspota de l'Epir i emperador llatí (Felip II de Constantinoble).
Nou!!: Beilicat de Tin і Felip I de Tàrent · Veure més »
Gattiluso
La família Gattiluso o Gattilusio va dominar Lesbos i altres illes del 1355 al 1462.
Nou!!: Beilicat de Tin і Gattiluso · Veure més »
Giustiniani
Els Giustiniani foren una societat mercantil que va administrar Focea, Quios i altres illes.
Nou!!: Beilicat de Tin і Giustiniani · Veure més »
Icària
Icària (en grec Ικαρία) és una illa de Grècia a la mar Egea, a l'oest de Samos.
Nou!!: Beilicat de Tin і Icària · Veure més »
Illa de Rodes
Topografia de Rodes. Rodes (en grec Ρόδος, Rodos) és l'illa més gran del Dodecanès i la més oriental de les illes principals de Grècia, a la mar Egea.
Nou!!: Beilicat de Tin і Illa de Rodes · Veure més »
Imbros
Imbros (nom turc: Gökçeada; també se'n diu Görke o İmroz; en grec Iμβρος, Imvros) és una illa de la mar Egea, a la costa de Tràcia, propera a Samotràcia i Lemnos.
Nou!!: Beilicat de Tin і Imbros · Veure més »
Imperi Otomà
L'Imperi Otomà (1299-1923) va ser un estat multiètnic i multiconfessional governat per la Dinastia d'Osman, la forma catalanitzada històrica de la qual dona otomà.
Nou!!: Beilicat de Tin і Imperi Otomà · Veure més »
Keles
La competició keles era una cursa entre poltres muntats per genets.
Nou!!: Beilicat de Tin і Keles · Veure més »
Lesbos
L'illa de Lesbos Lesbos (Λέσβος, AFI, sovint transliterat Lesvos; Midilli Adası; en català, antigament Metolí o Metel·lí) és una illa grega de la mar Egea.
Nou!!: Beilicat de Tin і Lesbos · Veure més »
Mar Egea
La mar Egea, o el mar Egeu p. 22 (en grec Αιγαίο Πέλαγος, Egeo Pèlagos; en turc Ege Denizi), és un braç de mar de la Mediterrània, situat entre la península grega i Anatòlia (o Àsia Menor, actualment part de Turquia).
Nou!!: Beilicat de Tin і Mar Egea · Veure més »
Mendeixia
Mendeixia (Menteşe) va ser un dels beilicats d'Anatòlia entre 1261 i 1414 i tenia per capital la ciutat de Milas, a l'actual Turquia, corresponent a grans trets a la Cària clàssica.
Nou!!: Beilicat de Tin і Mendeixia · Veure més »
Murat II
Murat II (juny de 1404, Amàsia – 3 de febrer de 1451, Edirne) va ser soldà de l'Imperi Otomà des de la mort del seu pare Mehmet I el 1421 fins a la seva mort, excepte per dues breus interrupcions el 1444 i entre 1444 i 1445.
Nou!!: Beilicat de Tin і Murat II · Veure més »
Papa
El papa (del llatí: papa i del grec: πάππας, papas, una fórmula infantil per anomenar el «pare») és el bisbe de Roma i el cap de l'Església Catòlica.
Nou!!: Beilicat de Tin і Papa · Veure més »
Quios
Quios (en grec antic Χίος, en català medieval illa del Xiu, en turc Sakız Adassi) és una illa grega de la mar Egea propera a la costa asiàtica; està separada de la costa per un estret d'uns 8 km d'ample.
Nou!!: Beilicat de Tin і Quios · Veure més »
República de Gènova
La República de Gènova (en lígur Repubbrica de Zena) fou un estat independent centrat a la regió itàlica de Ligúria que va existir entre el i l'any 1797, quan fou envaïda pels exèrcits de la França revolucionària.
Nou!!: Beilicat de Tin і República de Gènova · Veure més »
República de Venècia
La Sereníssima República de Venècia va ser una ciutat estat situada al nord d'Itàlia, a la riba de la mar Adriàtica, amb la ciutat de Venècia com a centre.
Nou!!: Beilicat de Tin і República de Venècia · Veure més »
Rumèlia
Rumèlia, mapa de 1801 Rumèlia (del turc: Rumeli, 'terra dels rūm'; grec: Ρούμελη, Rúmeli; búlgar: Румелия, Rumèlia), variació turca (derivat de Rüm-ili), fou una província otomana de la península Balcànica, que comprenia territoris dels actuals estats d'Albània, Bulgària, Grècia, Macedònia del Nord, Moldàvia, Romania (especialment la Valàquia, el Banat i la Dobrudja), Sèrbia, i el que avui resta de Turquia a Europa.
Nou!!: Beilicat de Tin і Rumèlia · Veure més »
Samos
Samos (grec Σάμος; turc Sisam) és una illa de Grècia, situada al Mar Egeu.
Nou!!: Beilicat de Tin і Samos · Veure més »
Sanjaq
El sanjaq o sancak (en plural) va ser una circumscripció territorial de l'Imperi Otomà.
Nou!!: Beilicat de Tin і Sanjaq · Veure més »
Selçuk
Selçuk és una ciutat de Turquia, capital del districte de Selçuk a la província d'Izmir, situada a la desembocadura del Küçük Menderes i al peu del Bülbül Dağı (clàssic Koressos).
Nou!!: Beilicat de Tin і Selçuk · Veure més »
Tamerlà
Tamerlà o Timur o Temur Lenk (Kish, prop de Samarcanda, suposadament el 9 d'abril de 1336 - Otrar, 18 de febrer de 1405) fou un conqueridor turcomongol que establí l'imperi dels timúrides.
Nou!!: Beilicat de Tin і Tamerlà · Veure més »
Tire
Tire (català medieval: Tira) és una població de Turquia, capital del districte del mateix nom a la província d'Esmirna.
Nou!!: Beilicat de Tin і Tire · Veure més »
Turc
El turc (Türkçe AFI) és un idioma que és parlat com a primera llengua per més de 63 milions de persones arreu del món, i és la llengua turquesa més parlada.
Nou!!: Beilicat de Tin і Turc · Veure més »
Umar Beg Baha al-Din Ghazi
Umar Beg Baha al-Din Ghazi (turc modern: Aydınoğlu Umur Bey), conegut com a Umur Paixà (1309-1348) fou el segon emir dels Aydin-oghlu i corsari turc.
Nou!!: Beilicat de Tin і Umar Beg Baha al-Din Ghazi · Veure més »
Xipre
Xipre és una illa de la Mediterrània.
Nou!!: Beilicat de Tin і Xipre · Veure més »
1304
Sense descripció.
Nou!!: Beilicat de Tin і 1304 · Veure més »
1307
Sense descripció.
Nou!!: Beilicat de Tin і 1307 · Veure més »
1310
Sense descripció.
Nou!!: Beilicat de Tin і 1310 · Veure més »
1317
El 1317 (MCCCXVII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Beilicat de Tin і 1317 · Veure més »
1318
Sense descripció.
Nou!!: Beilicat de Tin і 1318 · Veure més »
1329
Sense descripció.
Nou!!: Beilicat de Tin і 1329 · Veure més »
1334
El 1334 (MCCCXXXIV) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Beilicat de Tin і 1334 · Veure més »
1341
El 1341 (MCCCXLI) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Beilicat de Tin і 1341 · Veure més »
1343
El 1343 (MCCCXLIII) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Beilicat de Tin і 1343 · Veure més »
1344
Sense descripció.
Nou!!: Beilicat de Tin і 1344 · Veure més »
1345
Sense descripció.
Nou!!: Beilicat de Tin і 1345 · Veure més »
1346
Països Catalans.
Nou!!: Beilicat de Tin і 1346 · Veure més »
1348
s.
Nou!!: Beilicat de Tin і 1348 · Veure més »
1360
Sense descripció.
Nou!!: Beilicat de Tin і 1360 · Veure més »
1362
El 1362 (MCCCLXII) fou un any comú iniciat en dissabte pertanyent a la baixa edat mitjana.
Nou!!: Beilicat de Tin і 1362 · Veure més »
1380
Sense descripció.
Nou!!: Beilicat de Tin і 1380 · Veure més »
1390
Sense descripció.
Nou!!: Beilicat de Tin і 1390 · Veure més »
1402
El 1402 (MCDII) fou un any comú del que pertany a l'edat mitjana segons els criteris historiogràfics occidentals.
Nou!!: Beilicat de Tin і 1402 · Veure més »
1403
; Països Catalans.
Nou!!: Beilicat de Tin і 1403 · Veure més »
1405
El 1405 (MCDV) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Nou!!: Beilicat de Tin і 1405 · Veure més »
1416
; Països Catalans.
Nou!!: Beilicat de Tin і 1416 · Veure més »
1425
Països Catalans Resta del món.
Nou!!: Beilicat de Tin і 1425 · Veure més »
1426
Països Catalans Resta del món.
Nou!!: Beilicat de Tin і 1426 · Veure més »
15 de gener
El 15 de gener és el quinzè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Beilicat de Tin і 15 de gener · Veure més »
18 d'agost
El 18 d'agost és el dos-cents trentè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-unè en els anys de traspàs.
Nou!!: Beilicat de Tin і 18 d'agost · Veure més »
20 de juliol
El 20 de juliol és el dos-cents unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents dosè en els anys de traspàs.
Nou!!: Beilicat de Tin і 20 de juliol · Veure més »
Redirigeix aquí:
Aidin-Oghlu, Aydin-oghlu, Aydinoghullari, Aydın-oğhlu, Aydın-oğlu, Aydınoğlu, Aydınoğulları, Beilicat d'Aydın-oğlu, Beylik d'Aidin, Beylik d'Aydin, Beylik d'Aydin-oğlu, Beylik d'Aydinoğlu, Beylik d'Aydın-oğhlu, Beylik d'Aydın-oğlu, Emirat d'Aydin, Gabella d'Aydın-oğlu, Gabella de Tin, Gavella de Tin.
