Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Descarregar
Accés més ràpid que el navegador!
 

Baiazet I

Índex Baiazet I

Baiazet I (1354 – 1403) va ser soldà de l'Imperi Otomà entre 1389 i 1402.

117 les relacions: ABC-Clio, Alaşehir, Albània, Amasya, Anatòlia, Ankara, Argos, Atenes, Aydın, İsa Çelebi, Balcans, Batalla d'Ankara, Batalla de Kosovo Polje, Batalla de Nicòpolis (1396), Beilicat de Hamit-oğlu, Beilicat dels germiyànides, Beilicat dels karamànides, Beilicat dels saruhànides, Beyşehir, Brusa, Bulgària, Burhan al-Din, Bursa, Caiguda de Filadelfia, Comtat de Salona, Constantí, Constantinoble, Dhu l-Kadr, Dinastia Candar, Dinastia jalayírida, Dinastia Osman, Divriği, Ducat de Neopàtria, Edessa (Grècia), Elbistan, Erzincan, Eskişehir, Filadelfia (Lídia), Genguis Khan, Imperi Otomà, Imperi Seljúcida, Interregne otomà, Ivan Xixman, Kastamonu, Kırşehir, Kütahya, Konya, Malatya, Manuel II Paleòleg, Mehmet I, ..., Mendeixia, Merzifon, Miran Xah, Morea otomana, Murat I, Musa Çelebi, Nicea, Pristina, Qara Qoyunlu, Regne d'Hongria, República de Venècia, Sacre Imperi Romanogermànic, Sèrbia, Segimon I del Sacre Imperi Romanogermànic, Segon Imperi Búlgar, Serres, Silivri, Sinope, Sivas, Skopje, Suleyman I, Sultà, Sunnisme, Tamerlà, Teodor Paleòleg, Tessalònica, Tessàlia, Timúrides, Timișoara, Turquia, Urudj ibn Adil, Valàquia, Veliko Tàrnovo, Vidin, 10 de desembre, 1354, 1378, 1381, 1386, 1388, 1389, 1390, 1391, 1392, 1393, 1394, 1395, 1396, 1397, 1398, 1399, 14 d'abril, 1400, 1401, 1402, 1403, 1404, 1414, 15 de juny, 17 de juliol, 17 de maig, 17 de setembre, 21 d'abril, 28 de juliol, 3 de juny, 4 d'abril, 8 de març. Ampliar l'índex (67 més) »

ABC-Clio

ABC-Clio, LLC o ABC-CLIO és una empresa editora d'obres de publicació acadèmica i publicacions periòdiques principalment sobre temes com la història i les ciències socials per a entorns educatius i de biblioteques públiques.

Nou!!: Baiazet I і ABC-Clio · Veure més »

Alaşehir

Alaşehir o (grec: 'Φιλαδέλφεια, Filadelfia) és una ciutat de la província de Manisa, a Turquia, capital del districte d'Alaşehir a la regió de la mar Egea, situada a la vall del Kuzuçay (clàssic Cogamus), al peu de la muntanya Bozdağ (clàssica Tmolus o Tmolos).

Nou!!: Baiazet I і Alaşehir · Veure més »

Albània

Albània (en albanès, Shqipëria) és una república d'Europa, situada a la zona dels Balcans.

Nou!!: Baiazet I і Albània · Veure més »

Amasya

Amasya i el riu Yeşilırmak. Amasya és una ciutat de Turquia capital de l'il o província d'Amasya.

Nou!!: Baiazet I і Amasya · Veure més »

Anatòlia

miniatura Anatòlia (del grec Anatolē, ανατολή, que significa literalment 'orient' o 'llevant') (en català medieval: Natolí), també coneguda com a Àsia Menor, que era com l'anomenaven els antics romans (del llatí Asia Minor), és una península del sud-oest d'Àsia.

Nou!!: Baiazet I і Anatòlia · Veure més »

Ankara

Ankara és la capital de Turquia i la segona ciutat més gran del país després d'Istanbul.

Nou!!: Baiazet I і Ankara · Veure més »

Argos

La ciutat moderna d'Argos, i una part de l'excavació de l'Argos antiga. Argos (Άργος) és una ciutat de Grècia, a la península del Peloponès, capital del nomós de l'Argòlida.

Nou!!: Baiazet I і Argos · Veure més »

Atenes

Atenes (Αθήνα, Athina; Ἀθῆναι; en català medieval Cetines) és la capital de Grècia, la capital de la regió grega de l'Àtica i la ciutat més gran del país.

Nou!!: Baiazet I і Atenes · Veure més »

Aydın

Mapa Aydın (en turc, també Aidin) és una ciutat de Turquia, capital de la província d'Aydın a la costa de la mar Egea a la vall del riu Büyük Menderes (Meandre) i a la riba del seu afluent, el rierol Tabak Çay (clàssic Eudon), al peu de la muntanya Gevizli Dagh (clàssic Messogis).

Nou!!: Baiazet I і Aydın · Veure més »

İsa Çelebi

İsa Çelebi (? - 1406) fou un príncep (şehzade) de l'anomenat interregne otomà.

Nou!!: Baiazet I і İsa Çelebi · Veure més »

Balcans

Els Balcans és el nom històric i geogràfic que s'utilitza per a designar el sud-est d'Europa (vegeu més avall la secció Definició política actual).

Nou!!: Baiazet I і Balcans · Veure més »

Batalla d'Ankara

La batalla d'Ankara, d'Angora o Cubukovasi, va tenir lloc el 20 de juliol de 1402 entre Baiazet I, soldà de l'Imperi Otomà, i Tamerlà (Temür), a la plana de Çubuk, al nord/nord-est de la ciutat d'Ankara, a Anatòlia, Turquia.

Nou!!: Baiazet I і Batalla d'Ankara · Veure més »

Batalla de Kosovo Polje

La batalla de Kosovo es va lliurar el 15 de juny (segons el calendari julià, 28 de juny pel calendari gregorià) de 1389, entre els exèrcits serbis i els seus aliats, i l'Imperi Otomà, en un camp situat a uns cinc quilòmetres al nord-oest de Pristina.

Nou!!: Baiazet I і Batalla de Kosovo Polje · Veure més »

Batalla de Nicòpolis (1396)

La Batalla de Nicòpolis fou un combat lliurat entre turcs i croats europeus prop de la ciutat de Nicòpolis el 25 de setembre de 1396.

Nou!!: Baiazet I і Batalla de Nicòpolis (1396) · Veure més »

Beilicat de Hamit-oğlu

El beilicat de Hamit-oğlu o Hamid-Oghlu (també anomenat Hamitoğulları) va ser un dels beilicats d'Anatòlia entre 1300 i 1391 i tenia per capital la ciutat de Eğirdir, a l'actual Turquia.

Nou!!: Baiazet I і Beilicat de Hamit-oğlu · Veure més »

Beilicat dels germiyànides

El beilicat dels germiyànides (també anomenat Kermiyān, Germiyan, Germiyanoğulları o beilicat de Cesa) va ser un dels beilicats d'Anatòlia i tenia per capital la ciutat de Kütahya, a l'actual Turquia.

Nou!!: Baiazet I і Beilicat dels germiyànides · Veure més »

Beilicat dels karamànides

El beilicat dels karamànides (també anomenat Karaman, Karamanoğulları) fou un dels més poderosos beilicats d'Anatòlia.

Nou!!: Baiazet I і Beilicat dels karamànides · Veure més »

Beilicat dels saruhànides

El beilicat dels saruhànides (també anomenat Saruhan o Saruhanoğulları, per la dinastia que el va governar) va ser un dels beilicats d'Anatòlia entre 1304 i 1410 i tenia per capital, des del 1313, la ciutat de Manisa, a l'actual Turquia.

Nou!!: Baiazet I і Beilicat dels saruhànides · Veure més »

Beyşehir

Beyşehir (grafia oficial en turc; de vegades apareix com a Beyshehir, Beyshehri o Beyşehri) és una ciutat de Turquia a la província de Konya a la regió d'Anatòlia Central.

Nou!!: Baiazet I і Beyşehir · Veure més »

Brusa

Dona amb conjunt de '''brusa''' i faldilla a la moda de 1953 Brusa és el nom donat a dos grans tipus de peça superior de roba, l'un per a home i l'altre per a dona, emparentats entre si i amb la camisa.

Nou!!: Baiazet I і Brusa · Veure més »

Bulgària

Bulgària (búlgar: България, Balgària), oficialment la República de Bulgària,búlgar: Република България, Repúblika Balgària és un estat del sud-est d'Europa situat a la part oriental dels Balcans.

Nou!!: Baiazet I і Bulgària · Veure més »

Burhan al-Din

Ahmad Burhan al-Din (Kayseri, 8 de gener de 1345 - 1391) fou un poeta, cadi, visir, atabeg i emir o sultà de Sivas.

Nou!!: Baiazet I і Burhan al-Din · Veure més »

Bursa

Bursa (també coneguda històricament com a Brusa, en grec: Προύσσα, Prussa) és una ciutat del nord-oest de Turquia i la capital de la província de Bursa.

Nou!!: Baiazet I і Bursa · Veure més »

Caiguda de Filadelfia

La caiguda de Filadelfia va ser un episodi de les guerres romano-otomanes el 1390.

Nou!!: Baiazet I і Caiguda de Filadelfia · Veure més »

Comtat de Salona

Comtat de Salona fou una jurisdicció feudal catalana a Grècia centrada a la ciutat de Salona (Grècia), antiga Amfissa, coneguda pels catalans com Sola.

Nou!!: Baiazet I і Comtat de Salona · Veure més »

Constantí

Constantí és una vila i municipi de la comarca del Tarragonès.

Nou!!: Baiazet I і Constantí · Veure més »

Constantinoble

Mapa de Constantinoble Constantinoble (en llatí: Constantinopolis; en grec: Κωνσταντινούπολις o Κωνσταντινούπολη) és el nom antic de l'actual ciutat d'Istanbul, a Turquia.

Nou!!: Baiazet I і Constantinoble · Veure més »

Dhu l-Kadr

Dhu l-Kadr o Dhu-l-Qadr fou una dinastia turcmana que va governar entre el 1337 i el 1522 a Elbistan, a la regió entre Maraix i Malatya, primer com a vassalla dels mamelucs i després dels otomans.

Nou!!: Baiazet I і Dhu l-Kadr · Veure més »

Dinastia Candar

La dinastia Candar o la Casa de Candar (en turc modern: Candaroğulları), Beilicat de Candar, Principat de Candar (Candaroğulları Beyliği, Candar Beyliği), també coneguda com la dinastia d'Isfendiyar (İsfendiyaroğulları), Beilicat d'Isfendiyar (İsfendiyaroğulları Beyliği, İsfendiyar Beyliği) o Beilicat de Sinope, és una dinastia príncep d'Anatolia turca oghuz que va regnar als territoris corresponents a les províncies d'Eflani, Kastamonu, Sinope, Zonguldak, Bartın, Karabük, Samsun, Bolu, Ankara i Çankırı a l'actual República de Turquia de l'any 1291 a 1461.

Nou!!: Baiazet I і Dinastia Candar · Veure més »

Dinastia jalayírida

La dinastia jalayírida o jalaírida fou una nissaga mongola que pren nom de la tribu mongola dels Jalàyir o Jalàïr i que va governar Pèrsia i Iraq en el període d'ensorrament de la dinastia il-kànida i fins al 1412 (al Baix Iraq fins al 1432).

Nou!!: Baiazet I і Dinastia jalayírida · Veure més »

Dinastia Osman

La dinastia Osman, dinastia osmanlí, dinastia otomana o Casa Imperial d'Osman va regir l'Imperi Otomà des de 1299 a 1923 (amb la destitució de Mehmet VI i la instauració de la República de Turquia).

Nou!!: Baiazet I і Dinastia Osman · Veure més »

Divriği

Gran Mesquita i Hospital de Divriği Divriği és una ciutat de Turquia, capital d'un districte del mateix nom al sud-est de la província de Sivas, a la vora del riu Çaltı Çayı (afluent del Kara Su (afluent de l'Eufrates). No hi ha dades sobre la seva població actual (2009), però era de només 4.500 habitants el 1930, de 10.389 el 1970, de 15.974 el 1985 i 17.664 el 1990.

Nou!!: Baiazet I і Divriği · Veure més »

Ducat de Neopàtria

El Ducat de Neopàtria fou un territori històric situat a Grècia, a la regió de Tessàlia.

Nou!!: Baiazet I і Ducat de Neopàtria · Veure més »

Edessa (Grècia)

Ruïnes antigues Edessa (medieval: Vodena, turc: Vodina, otomà: Wodina) és una ciutat de Grècia amb uns 25.000 habitants, al nord del país.

Nou!!: Baiazet I і Edessa (Grècia) · Veure més »

Elbistan

Elbistan és una ciutat i districte de la Província de Kahramanmaraş a Turquia.

Nou!!: Baiazet I і Elbistan · Veure més »

Erzincan

Erzincan (en turc; en armeni Երզնկա Erznka i abans Erez, Eriza, Yeriza o Keltzene; en àrab Arzandjan; en zaza i kurd, Erzingan) és una ciutat de la part oriental de Turquia prop de la riba dreta del riu Karasu, afluent de l'Eufrates, capçalera de la província d'Erzincan i del districte d'Erzincan.

Nou!!: Baiazet I і Erzincan · Veure més »

Eskişehir

Eskişehir -Eskişehir, 'vella ciutat'; Dorylaeum, catalanitzat Dorilèon; Δορύλαιον, Dorylaion; Daruliyya - és una ciutat del nord-oest de Turquia capital de la província d'Eskişehir.

Nou!!: Baiazet I і Eskişehir · Veure més »

Filadelfia (Lídia)

Filadelfia (en llatí Philadelpheia, en grec antic Φιλαδέλφεια), actualment: Alaşehir, era una ciutat de l'antiguitat clàssica que formava part de Lídia, al nord-oest de les muntanyes Tmolos, al sud del riu Cogamos, a uns 40 km de Sardes, segons diu Plini el Vell.

Nou!!: Baiazet I і Filadelfia (Lídia) · Veure més »

Genguis Khan

Genguis Khan, de nom Temujin (c. 1162-1227), fou el primer emperador mongol.

Nou!!: Baiazet I і Genguis Khan · Veure més »

Imperi Otomà

L'Imperi Otomà (1299-1923) va ser un estat multiètnic i multiconfessional governat per la Dinastia d'Osman, la forma catalanitzada històrica de la qual dona otomà.

Nou!!: Baiazet I і Imperi Otomà · Veure més »

Imperi Seljúcida

LImperi Seljúcida va ser la creació d'una ètnia turca originaris del nord del mar d'Aral i es va estendre pels actuals Iran, Iraq i l'Àsia Menor entre els segles  i. En el es van islamitzar adoptant la branca del sunnisme d'aquesta religió.

Nou!!: Baiazet I і Imperi Seljúcida · Veure més »

Interregne otomà

Linterregne otomà també conegut com a triumvirat otomà, en turc Fetret Devri, va ser un període caòtic a l'Imperi Otomà al començament del, posterior a la derrota del sultà Baiazet I en la Batalla d'Ankara a mans de Tamerlà el 1402 durant la invasió tamerlànida de l'Imperi Otomà, en la que Bayezid, que fou capturat.

Nou!!: Baiazet I і Interregne otomà · Veure més »

Ivan Xixman

Ivan Xixman (en búlgar: Шишман Иван, Ivan Šišman), va governar com emperador (tsar) de Bulgària en Tàrnovo 1371-1395.

Nou!!: Baiazet I і Ivan Xixman · Veure més »

Kastamonu

Kastamonu és una ciutat de Turquia, capital de la província de Kastamonu i del districte de Kastamonu.

Nou!!: Baiazet I і Kastamonu · Veure més »

Kırşehir

Kırşehir (antiga Kirsheri, ortografia antiga Kirshehir) que vol dir 'Vila de les Estepes' és una ciutat de Turquia capital de la província de Kırşehir, i del districte de Kırşehir, a l'Anatòlia central, a la vora del riu Kiliç Özü afluent del Kızılırmak (clàssic Halis).

Nou!!: Baiazet I і Kırşehir · Veure més »

Kütahya

Kütahya és una ciutat de la part occidental de Turquia.

Nou!!: Baiazet I і Kütahya · Veure més »

Konya

Konya, històricament coneguda com Iconi, és una ciutat de Turquia, a l'altiplà central d'Anatòlia.

Nou!!: Baiazet I і Konya · Veure més »

Malatya

Malatya — Melid en llengua hitita, Μαλάτεια, Malateia en grec, Մալաթիա, en armeni Malat'ya, antigament Melitealkhé, Melitene en llatí — és una ciutat al centre de la Turquia oriental, capital de la província del mateix nom.

Nou!!: Baiazet I і Malatya · Veure més »

Manuel II Paleòleg

Manuel II Paleòleg (en llatí:, en grec) (1348-1425) fou emperador romà d'Orient del 1391 al 1425, recordat també pels seus escrits teològics.

Nou!!: Baiazet I і Manuel II Paleòleg · Veure més »

Mehmet I

Mehmet I Çelebi (1387 – 26 de maig de 1421 o 25 de juny de 1421) va ser soldà de l'Imperi Otomà.

Nou!!: Baiazet I і Mehmet I · Veure més »

Mendeixia

Mendeixia (Menteşe) va ser un dels beilicats d'Anatòlia entre 1261 i 1414 i tenia per capital la ciutat de Milas, a l'actual Turquia, corresponent a grans trets a la Cària clàssica.

Nou!!: Baiazet I і Mendeixia · Veure més »

Merzifon

Merzifon (en persa antic: Merzban; antic grec: Μυρσυφων, Mersyphòn) és una ciutat i districte de la província d'Amasya a la regió de la Mar Negra a Turquia amb una superfície de 970 km² i una població de 67.281 habitants (2000) dels quals 45.613 habitants viuen a la mateixa ciutat i la resta del districte.

Nou!!: Baiazet I і Merzifon · Veure més »

Miran Xah

Muizz al-Din Miran Xah (?, 1366 o 1367 - Tabriz, 16 d'abril de 1408) —en persa میران شاہ— fou un príncep timúrida, fill de Tamerlà i de la concubina Mengliçek.

Nou!!: Baiazet I і Miran Xah · Veure més »

Morea otomana

Mapa del Peloponès, amb els llocs principals de l'edat mitjana marcats Morea (grec: Μωρέας o Μωριάς, Morée, Morea, turc: Mora) era el nom de la península del Peloponès, al sud de Grècia, durant el període de l'edat mitjana i l'edat moderna.

Nou!!: Baiazet I і Morea otomana · Veure més »

Murat I

Murat I (? – 1389) va ser el soldà de l'Imperi Otomà.

Nou!!: Baiazet I і Murat I · Veure més »

Musa Çelebi

Musa Çelebi o Musa I (1388- Serres, 5 de juliol de 1413) fou un príncep otomà, fill de Baiazet I. Va combatre a la batalla d'Ankara el 28 de juliol del 1402 a la rereguarda, i se suposa que fou fet presoner per Tamerlà junt amb Baiazet I. A la mort d'aquest el 8 de març de 1403, Tamerlà el va alliberar i el va enviar a Yakub Beg II, emir restablert de Germiyan que el va posar sota custòdia de l'otomà Mehmet I (germà del mateix Musa) a Bursa que acabava de derrotar a un tercer germà, Isa I, i hauria servit a aquest sent governador de Bursa (1403-1404) i restant sota la seva vigilància fins al 1409.

Nou!!: Baiazet I і Musa Çelebi · Veure més »

Nicea

Nicea (en llatí Nicaea, en grec antic Νίκαια) va ser una important ciutat de Bitínia.

Nou!!: Baiazet I і Nicea · Veure més »

Pristina

Estàtua de "Skanderbeg" a Pristina. Pristina (Prishtinë o Prishtina en albanès, Приштина, Priština en serbi) és la capital i la ciutat més gran de Kosovo, territori de facto independent des de la seva declaració d'independència del febrer de 2008.

Nou!!: Baiazet I і Pristina · Veure més »

Qara Qoyunlu

Els Kara Koyunlu o Qara Qoyunlu (‘els Xais Negres’) foren un grup o federació de tribus turcmanes que va governar a part de les actuals Iran, Turquia, l'Iraq, Armènia i l'Azerbaidjan del 1375 al 1468.

Nou!!: Baiazet I і Qara Qoyunlu · Veure més »

Regne d'Hongria

El Regne d'Hongria emergí l'any 1000, quan el Principat d'Hongria, fundat el 896, va ser reconegut com a regne.

Nou!!: Baiazet I і Regne d'Hongria · Veure més »

República de Venècia

La Sereníssima República de Venècia va ser una ciutat estat situada al nord d'Itàlia, a la riba de la mar Adriàtica, amb la ciutat de Venècia com a centre.

Nou!!: Baiazet I і República de Venècia · Veure més »

Sacre Imperi Romanogermànic

El Sacre Imperi Romanogermànic (alemany: Heiliges Römisches Reich; llatí: Sacrum Romanum Imperium) fou un imperi medieval amb terres a l'Europa occidental, central i meridional i governat per un sobirà investit amb el títol d'«emperador dels romans».

Nou!!: Baiazet I і Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Sèrbia

Sèrbia (en serbi: Србија, Srbija) és un país situat al sud-est d'Europa a la zona dels Balcans.

Nou!!: Baiazet I і Sèrbia · Veure més »

Segimon I del Sacre Imperi Romanogermànic

Segimon de Luxemburg (Nuremberg, 15 de febrer de 1368 - Znojmo (Moràvia), 9 de desembre de 1437) va ser un monarca que va regnar a Hongria i Croàcia des del 1387, va ser rei d'Alemanya des del 1410, rei de Bohèmia des del 1419 i emperador del Sacre Imperi Romanogermànic des del 1433 fins a la seva mort el 1437.

Nou!!: Baiazet I і Segimon I del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Segon Imperi Búlgar

El Segon Imperi Búlgar (en búlgar: Второ българско царство, Vtorо Balgarskо Tsartsvo; en català medieval: Imperi de Latzaura) fou un estat medieval que existí entre els anys 1185 i 1396 (o 1422).

Nou!!: Baiazet I і Segon Imperi Búlgar · Veure més »

Serres

Serres (en grec Σέρρες Sérres, grec antic: Σέρραι Sérrai, turc Siroz, francès Serrès) és una ciutat de Grècia a la regió de Macedònia, capital de la prefectura de Serres, amb uns 60.000 habitants.

Nou!!: Baiazet I і Serres · Veure més »

Silivri

Silivri és el centre del districte Silivri de la província d'Istanbul, situada a la costa de la mar de Màrmara a la part europea d'Istanbul, uns 80 km a l'oest del centre d'Istanbul.

Nou!!: Baiazet I і Silivri · Veure més »

Sinope

Sinope és un port de la costa de la Mar Negra, capital de la província turca homònima.

Nou!!: Baiazet I і Sinope · Veure més »

Sivas

Vista de Sivas Sivas (en grec: Σεβάστεια, en armeni: Սեբաստիա, en persa Sebhasd, en temps clàssics i medievals Sebaste, en àrab Siwas) és la capital de la província de Sivas a Turquia.

Nou!!: Baiazet I і Sivas · Veure més »

Skopje

Skopje (Скопје; antigament també Escòpia) és la capital i la ciutat més gran de la República de Macedònia del Nord.

Nou!!: Baiazet I і Skopje · Veure més »

Suleyman I

Süleyman Çelebi o Suleyman I (Bursa 1375-17 de febrer de 1411), fou un príncep otomà, fill de Baiazet I.

Nou!!: Baiazet I і Suleyman I · Veure més »

Sultà

Un soldà o sultà (de l'àrab, i aquest de, ‘poder’) és un monarca que governa un país islàmic.

Nou!!: Baiazet I і Sultà · Veure més »

Sunnisme

El sunnisme (literalment ‘gent de la tradició i la comunitat’, o simplement) és la branca principal de l'islam, representant gairebé el 90% dels musulmans.

Nou!!: Baiazet I і Sunnisme · Veure més »

Tamerlà

Tamerlà o Timur o Temur Lenk (Kish, prop de Samarcanda, suposadament el 9 d'abril de 1336 - Otrar, 18 de febrer de 1405) fou un conqueridor turcomongol que establí l'imperi dels timúrides.

Nou!!: Baiazet I і Tamerlà · Veure més »

Teodor Paleòleg

Teodor I Paleòleg -en grec:,Theodōros I Palaiologos- (s. XIV-XV), fou el quart governant de la província romana d'Orient de Morea que va fer servir el títol de dèspota.

Nou!!: Baiazet I і Teodor Paleòleg · Veure més »

Tessalònica

Tessalònica o Tessalonica (Θεσσαλονίκη), dita també Salònica o, en català medieval, Salonic, és una ciutat de Grècia, capital de la regió de Macedònia central i cap del nomós de Tessalònica.

Nou!!: Baiazet I і Tessalònica · Veure més »

Tessàlia

Mapa de la Tessàlia clàssica. Tessàlia (tr) és una regió de Grècia.

Nou!!: Baiazet I і Tessàlia · Veure més »

Timúrides

Els timúrides foren un imperi musulmà d'origen turcomongol governat per la dinastia timúrida.

Nou!!: Baiazet I і Timúrides · Veure més »

Timișoara

Timișoara (en hongarès: Temesvár, en alemany: Temeswar, en serbi: Temišvar, en turc: Tamışvar) és una ciutat en la regió occidental de Romania.

Nou!!: Baiazet I і Timișoara · Veure més »

Turquia

Turquia (en turc: Türkiye), oficialment la República de Turquia (en turc: Türkiye Cumhuriyeti), és un estat eurasiàtic que ocupa la península d'Anatòlia al sud-oest d'Àsia, així com Tràcia als Balcans, regió del sud-est d'Europa.

Nou!!: Baiazet I і Turquia · Veure més »

Urudj ibn Adil

Urudj ibn Adil (Edirne, - principis) fou un historiador otomà que va escriure una de les primeres històries de l'Imperi Otomà.

Nou!!: Baiazet I і Urudj ibn Adil · Veure més »

Valàquia

Valàquia (en romanès Țara Românească, literalment 'país romanès'; i també Vlahia o Valahia; en turc Iflak) fou un principat romanès de l'Europa oriental des de la baixa edat mitjana fins a mitjan.

Nou!!: Baiazet I і Valàquia · Veure més »

Veliko Tàrnovo

Veliko Tàrnovo (Велико Търново Veliko Tàrnovo) és una ciutat de Bulgària, centre administratiu de la Província de Veliko Tàrnovo.

Nou!!: Baiazet I і Veliko Tàrnovo · Veure més »

Vidin

Vidin és una ciutat al nord-oest de Bulgària.

Nou!!: Baiazet I і Vidin · Veure més »

10 de desembre

El 10 de desembre és el tres-cents quaranta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents quaranta-cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: Baiazet I і 10 de desembre · Veure més »

1354

Porta dels Apòstols de la catedral de València.

Nou!!: Baiazet I і 1354 · Veure més »

1378

Sense descripció.

Nou!!: Baiazet I і 1378 · Veure més »

1381

Sense descripció.

Nou!!: Baiazet I і 1381 · Veure més »

1386

Sense descripció.

Nou!!: Baiazet I і 1386 · Veure més »

1388

Sense descripció.

Nou!!: Baiazet I і 1388 · Veure més »

1389

;Països Catalans.

Nou!!: Baiazet I і 1389 · Veure més »

1390

Sense descripció.

Nou!!: Baiazet I і 1390 · Veure més »

1391

La majoria dels calls de Castella i la Corona d'Aragó són assaltats, i els jueus forçats en massa a convertir-se.

Nou!!: Baiazet I і 1391 · Veure més »

1392

Sense descripció.

Nou!!: Baiazet I і 1392 · Veure més »

1393

Sense descripció.

Nou!!: Baiazet I і 1393 · Veure més »

1394

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Baiazet I і 1394 · Veure més »

1395

Sense descripció.

Nou!!: Baiazet I і 1395 · Veure més »

1396

Sense descripció.

Nou!!: Baiazet I і 1396 · Veure més »

1397

Sense descripció.

Nou!!: Baiazet I і 1397 · Veure més »

1398

Sense descripció.

Nou!!: Baiazet I і 1398 · Veure més »

1399

Sense descripció.

Nou!!: Baiazet I і 1399 · Veure més »

14 d'abril

El 14 d'abril és el cent quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: Baiazet I і 14 d'abril · Veure més »

1400

; Països Catalans.

Nou!!: Baiazet I і 1400 · Veure més »

1401

L'any 1401 va ser un any destacat per diversos aconteixements.

Nou!!: Baiazet I і 1401 · Veure més »

1402

El 1402 (MCDII) fou un any comú del que pertany a l'edat mitjana segons els criteris historiogràfics occidentals.

Nou!!: Baiazet I і 1402 · Veure més »

1403

; Països Catalans.

Nou!!: Baiazet I і 1403 · Veure més »

1404

; Països Catalans; Resta del món.

Nou!!: Baiazet I і 1404 · Veure més »

1414

; Països Catalans; Resta del món.

Nou!!: Baiazet I і 1414 · Veure més »

15 de juny

El 15 de juny és el cent seixanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent seixanta-setè en els anys de traspàs.

Nou!!: Baiazet I і 15 de juny · Veure més »

17 de juliol

El 17 de juliol és el cent noranta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-novè en els anys de traspàs.

Nou!!: Baiazet I і 17 de juliol · Veure més »

17 de maig

El 17 de maig és el cent trenta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent trenta-vuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: Baiazet I і 17 de maig · Veure més »

17 de setembre

El 17 de setembre és el dos-cents seixantè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixanta-unè en els anys de traspàs.

Nou!!: Baiazet I і 17 de setembre · Veure més »

21 d'abril

El 21 d'abril és el cent onzè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dotzè en els anys de traspàs.

Nou!!: Baiazet I і 21 d'abril · Veure més »

28 de juliol

El 28 de juliol és el dos-cents novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dos-cents desè en els anys de traspàs.

Nou!!: Baiazet I і 28 de juliol · Veure més »

3 de juny

El 3 de juny és el cent cinquanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: Baiazet I і 3 de juny · Veure més »

4 d'abril

El 4 d'abril és el noranta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: Baiazet I і 4 d'abril · Veure més »

8 de març

El 8 de març és el seixanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el seixanta-vuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: Baiazet I і 8 de març · Veure més »

Redirigeix aquí:

Baiazed I, Bayazid I, Bayezid I, Beyazid I.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »