Accés més ràpid que el navegador!
31 les relacions: Bèlgica, Brabant Flamenc, Flandes, Francès, Herne, Municipis amb facilitats lingüístiques, Municipis de Bèlgica, Subdivisions de Bèlgica, 1806, 1830, 1846, 1856, 1866, 1876, 1880, 1890, 1900, 1910, 1920, 1930, 1947, 1961, 1970, 1976, 1977, 1980, 1985, 1990, 1995, 2000, 2005.
Bèlgica
Bèlgica (België en neerlandès, Belgique en francès, Belgien en alemany), oficialment el Regne de Bèlgica (Koninkrijk België en neerlandès, Royaume de Belgique en francès, Königreich Belgien en alemany) és un estat de l'Europa occidental.
Nou!!: Bever і Bèlgica · Veure més »
Brabant Flamenc
El Brabant Flamenc (en neerlandès Vlaams-Brabant) és una província de Bèlgica que forma part de la regió de Flandes.
Nou!!: Bever і Brabant Flamenc · Veure més »
Flandes
Flandes o tradicionalment en català Flanders (en neerlandès), també anomenada regió de Flandes (Vlaams Gewest), és una regió de Bèlgica que comprèn les províncies d'Anvers, de Flandes occidental, de Flandes oriental, del Brabant flamenc i de Limburg.
Nou!!: Bever і Flandes · Veure més »
Francès
El francès o francés (français o la langue française és una llengua romànica occidental també coneguda com a llengua d'oïl -encara que no ho és, només és una llengua que prové de la llengua d'oïl- (per la manera de dir el mot «sí», i en oposició a l'occità, que empra «òc»). Es va originar a l'àrea de París i es va estendre per tot França, imposada primer com a llengua de la reialesa. La República Francesa en va fer un element d'homogeneïtzació social i cultural en detriment de les altres llengües de l'Estat francès (occità, bretó, basc, català, alsacià, cors, etc.) i les altres llengües d'oïl (altres variants lingüístiques emparentades amb el mateix francès: picard, való, normand, gal·ló, etc.). Amb el colonialisme, el seu ús es va estendre arreu del món, sobretot a l'Àfrica i en alguns punts d'Amèrica (fonamentalment Louisiana i el Quebec) i Oceania, on encara es conserva, i d'Àsia, on el seu ús com a llengua colonial és en reculada. A Europa, gaudeix de reconeixement oficial, a més de França, a Bèlgica (Valònia i Brussel·les), a Suïssa (cantons occidentals), a Itàlia (Vall d'Aosta), a Luxemburg i a Mònaco. Es calcula que parlen francès uns 80 milions de persones al món com a llengua materna, i uns 220 milions en total si s'hi inclouen els qui el parlen com a segona llengua.
Nou!!: Bever і Francès · Veure més »
Herne
Herne és un municipi belga de la província de Brabant Flamenc a la regió de Flandes.
Nou!!: Bever і Herne · Veure més »
Municipis amb facilitats lingüístiques
1. Comines-Warneton 2. Messines 3. Mouscron 4. Espierres-Helchin 5. Renaix 6. Flobecq 7. Biévène 8. Enghien 9. Drogenbos 10. Linkebeek 11. Rhode-Saint-Génèse 12. Wemmel 13. Kraainem 14. Wezembeek-Oppem 15. Herstappe 16. Fourons 17. Malmédy 18. Waimes 19. Lontzen 20. Raeren 21. Eupen 22. La Calamine 23. Burg-Reuland 24. Saint-Vith 25. Amblève 26. Bütgenbach 27. Bullange Municipis amb facilitats lingüístiques (neerlandès Faciliteitengemeente, francès Communes à facilités linguistiques, alemany Fazilitäten-Gemeinde) és un sistema que es va introduir a Bèlgica per les lleis de 8 de novembre de 1962 i 2 d'agost de 1963.
Nou!!: Bever і Municipis amb facilitats lingüístiques · Veure més »
Municipis de Bèlgica
Municipis de Bèlgica Aquesta llista dels municipis de Bèlgica, la més petita de les subdivisions de Bèlgica per ordre alfabètic dels noms oficials després de les darreres onades de fusió de municipis del 1983 i 2019.
Nou!!: Bever і Municipis de Bèlgica · Veure més »
Subdivisions de Bèlgica
Hi ha cinc subdivisions administratives à Bèlgica.
Nou!!: Bever і Subdivisions de Bèlgica · Veure més »
1806
Plànol de Barcelona, l'any 1806.
Nou!!: Bever і 1806 · Veure més »
1830
;Països Catalans.
Nou!!: Bever і 1830 · Veure més »
1846
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Bever і 1846 · Veure més »
1856
;Països Catalans.
Nou!!: Bever і 1856 · Veure més »
1866
;Països Catalans.
Nou!!: Bever і 1866 · Veure més »
1876
;Països Catalans.
Nou!!: Bever і 1876 · Veure més »
1880
;Països Catalans.
Nou!!: Bever і 1880 · Veure més »
1890
Terrassa, la Rambla d'Ègara, el '''1890'''.
Nou!!: Bever і 1890 · Veure més »
1900
;Països Catalans.
Nou!!: Bever і 1900 · Veure més »
1910
1910 (MCMX) fou un any començat en dissabte.
Nou!!: Bever і 1910 · Veure més »
1920
Estació del Nord de Terrassa el '''1920'''.
Nou!!: Bever і 1920 · Veure més »
1930
;Països Catalans.
Nou!!: Bever і 1930 · Veure més »
1947
;Països Catalans.
Nou!!: Bever і 1947 · Veure més »
1961
;Països Catalans.
Nou!!: Bever і 1961 · Veure més »
1970
1970 (MCMLXX) fon un any començat en dijous.
Nou!!: Bever і 1970 · Veure més »
1976
1976 (MCMLXXVI) fon un any de traspàs del calendari gregorià.
Nou!!: Bever і 1976 · Veure més »
1977
1977 (MCMLXXVII) fon un any normal començat en dissabte segons el calendari gregorià.
Nou!!: Bever і 1977 · Veure més »
1980
1980 (MCMLXXX) fon un any de traspàs del calendari gregorià començat en dimarts.
Nou!!: Bever і 1980 · Veure més »
1985
1985 (MCMLXXXV) fou un any normal començat en dimarts segons el calendari gregorià.
Nou!!: Bever і 1985 · Veure més »
1990
1990 (MCMXC) fou un any començat en dilluns.
Nou!!: Bever і 1990 · Veure més »
1995
1995 (MCMXCV) fon un any normal del calendari gregorià començat en diumenge.
Nou!!: Bever і 1995 · Veure més »
2000
2000 (MM, també anomenat 2K) fou un any de traspàs començat un dissabte.
Nou!!: Bever і 2000 · Veure més »
2005
2005 fou un any normal, començat en dissabte segons el calendari gregorià.
Nou!!: Bever і 2005 · Veure més »
