Accés més ràpid que el navegador!
98 les relacions: Abd-Al·lah ibn Abd-ar-Rahman al-Balansí, Abd-ar-Rahman ibn al-Hàkam, Ademar de Narbona, Al-Hàkam I, Al-Maqqarí, Alaric I d'Empúries, Aquisgrà, Aragó, Asnar I Galí, Àrgila de Rasès, Balànsiya, Banu Qassi, Barcelona, Bernat de Septimània, Borrell I d'Urgell-Cerdanya, Carlemany, Cinca, Clau (eina), Comtat d'Agen, Comtat d'Empúries, Comtat d'Osona, Comtat de Barcelona, Comtat de Besalú, Comtat de Besiers, Comtat de Conflent, Comtat de Girona, Comtat de Provença, Comtat de Rasès, Comtat del Rosselló, Cunegunda d'Austràsia, Ducat d'Aquitània, Ebre, El Nacional (publicació digital), Emir, Emirat de Qúrtuba, Ermenguer, Francs, Garcia I d'Aragó, Gaucelm, Gòtia, Gots, Guillem I de Tolosa, Guillemó, Guisclafred de Carcassona, Harun, Hispani, Ingobert, Isembard de Borgonya, Joan II d'Arle, L'Astrònom, ..., Liebulf, Llista de comtes d'Empúries, Llista de comtes de Barcelona, Llista de comtes de Besalú, Llista de comtes de Rosselló, Llista de comtes de Tolosa, Lluís el Pietós, Maquinària de setge, Morella, Nebridi de Narbona, Odiló, Pamplona, Rampó, Regne d'Aquitània, Romil·la, Rostany, Rouen, Sadun ar-Ruayní, Sanila, Saragossa, Saraqusta, Septimània, Tarragona, Tolosa de Llenguadoc, Tortosa, Valí, Vallibona, Vescomtat d'Albi, Vescomtat de Narbona, Visigots, Vita Hludovici, 18 de maig, 27 de desembre, 3 d'abril, 790, 796, 797, 800, 801, 804, 808, 809, 812, 815, 816, 817, 820, 844. Ampliar l'índex (48 més) »
Abd-Al·lah ibn Abd-ar-Rahman al-Balansí
Abd-Al·lah ibn Abd-ar-Rahman al-Balansí, conegut també com a Ubayd-Al·lah Abu-Marwan o el Valencià (mort el 823), fou un príncep omeia andalusí, fill de l'emir de Qúrtuba Abd-ar-Rahman I ad-Dàkhil, que serví com a general i governador el seu germà l'emir Hixam I, el seu nebot al-Hàkam I i el seu besnebot Abd-ar-Rahman II.
Nou!!: Berà I і Abd-Al·lah ibn Abd-ar-Rahman al-Balansí · Veure més »
Abd-ar-Rahman ibn al-Hàkam
Abd-ar-Rahman ibn al-Hàkam o Abd-ar-Rahman II de Còrdova (Toledo, 792 - Còrdova, 22 de setembre de 852) fou el quart emir omeia de Còrdova, va regnar des de 822 fins a la seva mort.
Nou!!: Berà I і Abd-ar-Rahman ibn al-Hàkam · Veure més »
Ademar de Narbona
Ademar era un noble franc, comte de Narbona ja l'any 800, probablement nomenat poc abans per Guillem I el Sant de Tolosa.
Nou!!: Berà I і Ademar de Narbona · Veure més »
Al-Hàkam I
miniatura Al-Hàkam I o al-Hàkam ibn Hixam (770-822) fou el tercer emir omeia de Còrdova (796-822).
Nou!!: Berà I і Al-Hàkam I · Veure més »
Al-Maqqarí
Al-Maqqarí, de nom complet Xihab-ad-Din Abu-l-Abbàs Àhmad ibn Muhàmmad ibn Àhmad ibn Yahya al-Khuraixí va ésser un historiador àrab nascut a Tlemcen cap al 1577 i mort al Caire el 1632.
Nou!!: Berà I і Al-Maqqarí · Veure més »
Alaric I d'Empúries
Alaric I d'Empúries fou comte d'Empúries i de Rosselló (843-844).
Nou!!: Berà I і Alaric I d'Empúries · Veure més »
Aquisgrà
miniatura Aquisgrà (en alemany; en francès, Aix-la-Chapelle) és una ciutat de l'estat alemany de Rin del Nord-Westfàlia, prop de la frontera amb Bèlgica i els Països Baixos, a 65 km a l'oest de Colònia, i és la ciutat més occidental del país.
Nou!!: Berà I і Aquisgrà · Veure més »
Aragó
Aragó, o l'Aragó (en castellà, en aragonès i oficialment Aragón), és un país constituït com a comunitat autònoma espanyola, descendent de l'antic Regne d'Aragó, i actualment regit per un estatut d'autonomia.
Nou!!: Berà I і Aragó · Veure més »
Asnar I Galí
Asnar I Galí (en castellà Aznar Galíndez; ? - 839) fou comte d'Aragó (809-820) i comte d'Urgell i Cerdanya (820-824).
Nou!!: Berà I і Asnar I Galí · Veure més »
Àrgila de Rasès
Àrgila (? - ca. 845) va ser comte de Rasès i de Conflent (844-846).
Nou!!: Berà I і Àrgila de Rasès · Veure més »
Balànsiya
Ciutat Vella). És una de les poques restes del període musulmà de València Seu) Balànsiya —— fou el nom amb què fou coneguda l'actual ciutat de València en l'època àrab.
Nou!!: Berà I і Balànsiya · Veure més »
Banu Qassi
emirat musulmà de Còrdova (en verd). Els territoris dels Banu Qassi el 910 (en verd oliva), França Occidental (en groc fort), Emirat de Qúrtuba (en verd), Regne d'Astúries (en groc clar), Regne de Navarra, (en taronja). Els Banu Qassi (literalment ‘descendents de Cassi’) fou una important dinastia musulmana muladí que va governar bona part de la vall central de l'Ebre entre els segles i.Mestre, 1998: p. 94, entrada: "banū Qasī" La seva complexa política d'aliances fou basculant: a vegades restava fidel a Còrdova, però sovint també obtingueren l'ajuda dels seus parents de la banda cristiana.
Nou!!: Berà I і Banu Qassi · Veure més »
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Nou!!: Berà I і Barcelona · Veure més »
Bernat de Septimània
Bernat I o Bernat de Septimània (795 - 844) fou comte de Barcelona i Girona (826-832 i 835-844), comte d'Osona (826), duc de Septimània i Gòtia, comte de Narbona, Besiers, Agde, Melguelh, Nimes i, probablement, Usès i Lodeva (828-832 i 835-844), comte de Tolosa (835-844) i comte de Carcassona (837-844).
Nou!!: Berà I і Bernat de Septimània · Veure més »
Borrell I d'Urgell-Cerdanya
Borrell I d'Urgell-Cerdanya o Borrell I d'Osona (? - 820) fou un noble visigot que esdevingué comte d'Urgell i de Cerdanya (788/798-820) i d'Osona (c. 799-820).
Nou!!: Berà I і Borrell I d'Urgell-Cerdanya · Veure més »
Carlemany
Carlemany (llatí: Carolus Magnus o Karolus Magnus; alemany: Karl der Große; francès: Charlemagne; nascut probablement el 2 d'abril del 742 prop de Lieja i mort el 28 de gener del 814 a Aquisgrà) fou rei dels francs entre el 768 i el 814 (fins al 771 conjuntament amb el seu germà Carloman I).
Nou!!: Berà I і Carlemany · Veure més »
Cinca
El Cinca (a Cinca en aragonès) és un riu de l'Aragó, i el segon riu més cabalós de la comunitat autònoma.
Nou!!: Berà I і Cinca · Veure més »
Clau (eina)
Joc de Claus fixes Una clau és una eina manual que serveix per collar o afluixar perns i femelles.
Nou!!: Berà I і Clau (eina) · Veure més »
Comtat d'Agen
El comtat d'Agen o Comtat d'Agenès (en francès Agénois) fou una jurisdicció feudal d'Aquitània a Gascunya.
Nou!!: Berà I і Comtat d'Agen · Veure més »
Comtat d'Empúries
El comtat d'Empúries fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la Gòtia, que alguns cronistes francs del denominaren marca hispànica.
Nou!!: Berà I і Comtat d'Empúries · Veure més »
Comtat d'Osona
El Comtat d'Osona (en llatí Ausona) fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la Gòtia, que alguns cronistes francs del denominaren marca hispànica.
Nou!!: Berà I і Comtat d'Osona · Veure més »
Comtat de Barcelona
El Comtat de Barcelona fou un dels comtats que els francs de l'Imperi Carolingi erigiren al sobre l'antiga GòtiaSabaté 1998, pàg.
Nou!!: Berà I і Comtat de Barcelona · Veure més »
Comtat de Besalú
El Comtat de Besalú fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.
Nou!!: Berà I і Comtat de Besalú · Veure més »
Comtat de Besiers
El comtat de Besiers fou una jurisdicció feudal d'Occitània.
Nou!!: Berà I і Comtat de Besiers · Veure més »
Comtat de Conflent
El Comtat de Conflent fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.
Nou!!: Berà I і Comtat de Conflent · Veure més »
Comtat de Girona
El Comtat de Girona fou un dels comtats catalans que es constituí després de la conquesta franca en el territori de la Gòtia, que alguns cronistes francs del denominaren Marca Hispànica.
Nou!!: Berà I і Comtat de Girona · Veure més »
Comtat de Provença
El Comtat de Provença fou una jurisdicció feudal d'Occitània.
Nou!!: Berà I і Comtat de Provença · Veure més »
Comtat de Rasès
El Rasès i comtats veïns, cap al 790-850 El comtat de Rasès (en occità, Rasés) fou un territori carolingi i una jurisdicció feudal d'Occitània, al sud de Carcassona.
Nou!!: Berà I і Comtat de Rasès · Veure més »
Comtat del Rosselló
El comtat de Rosselló fou un dels comtats catalans que es constituí durant l'alta edat mitjana en el territori de la Gòtia, que alguns cronistes francs del denominaren marca hispànica.
Nou!!: Berà I і Comtat del Rosselló · Veure més »
Cunegunda d'Austràsia
Cunegunda (vers 771, morta després del 822) fou una princesa carolíngia filla de Carloman I rei dels Francs, i de la princesa d'origen franc Gerberga.
Nou!!: Berà I і Cunegunda d'Austràsia · Veure més »
Ducat d'Aquitània
El Ducat d'Aquitania fou una jurisdicció feudal de França.
Nou!!: Berà I і Ducat d'Aquitània · Veure més »
Ebre
Desembocadura de l'Ebre Fotografia aèria del riu Ebre al seu tram final desembocant a la mar Mediterrània pel delta de l'Ebre Riu Ebre des d'un vaixell LEbre (castellà, basc i aragonès: Ebro) és el segon riu més cabalós de la península Ibèrica després del Duero, i l'únic gran riu peninsular que desguassa a la Mediterrània.
Nou!!: Berà I і Ebre · Veure més »
El Nacional (publicació digital)
El Nacional és un diari digital d'informació general, que neix a Barcelona el març de 2016.
Nou!!: Berà I і El Nacional (publicació digital) · Veure més »
Emir
Un emir és un cap militar, governador o príncep d'un país islàmic.
Nou!!: Berà I і Emir · Veure més »
Emirat de Qúrtuba
L'Emirat de Qúrtuba o de Còrdova fou un emirat musulmà amb capital a Qúrtuba existent entre els anys 711 i 929.
Nou!!: Berà I і Emirat de Qúrtuba · Veure més »
Ermenguer
Ermenguer fou el primer comte d'Empúries (~813- ~817).
Nou!!: Berà I і Ermenguer · Veure més »
Francs
Els francs eren un dels pobles germànics de la part occidental d'Europa.
Nou!!: Berà I і Francs · Veure més »
Garcia I d'Aragó
Garcia I d'Aragó, dit el Dolent (? - 843), fou comte d'Aragó (820-833).
Nou!!: Berà I і Garcia I d'Aragó · Veure més »
Gaucelm
Gaucelm o Gauzhelm (796 - Chalon-sur-Saône, França, 834) fou comte de Rosselló (812-832), d'Empúries (ca. 817-832), de Conflent i de Rasès (828-832).
Nou!!: Berà I і Gaucelm · Veure més »
Gòtia
El ducat de Gòtia o marquesat de Gòtia (en llatí Gothia o Gothica;Sabaté 1998, pàg. 377 referida també com a Marca Hispànica) és el nom que els francs donaren als territoris conquerits als musulmans entre el 759 i el 801 i que anteriorment havien estat províncies del regne dels Visigots.
Nou!!: Berà I і Gòtia · Veure més »
Gots
Els gots eren un dels pobles germànics originaris d'Escandinàvia que van expandir-se per mig Europa amenaçant el poder de l'Imperi Romà.
Nou!!: Berà I і Gots · Veure més »
Guillem I de Tolosa
Guillem I el Sant (768 - 812) va ser duc d'Aquitània (781-806) i comte de Tolosa (790-806).
Nou!!: Berà I і Guillem I de Tolosa · Veure més »
Guillemó
Guillemó fou comte de Rasès i de Conflent (814-827).
Nou!!: Berà I і Guillemó · Veure més »
Guisclafred de Carcassona
Guisclafred de Carcassona o Giscafré (? - ca. 821) fou comte de Carcassona (810-821).
Nou!!: Berà I і Guisclafred de Carcassona · Veure més »
Harun
Harun al-Barxaluní —— va ser l'últim valí musulmà de Barcelona, del 800 al 801.
Nou!!: Berà I і Harun · Veure més »
Hispani
Els hispani o hispanii foren els refugiats majoritàriament gots però també hispanoromans que es refugiaren al Regne dels Francs procedents de Septimània i la Tarraconense.
Nou!!: Berà I і Hispani · Veure més »
Ingobert
Ingobert era un enviat personal de Carlemany encarregat d'ajudar al seu fill Lluís el Pietós a conquerir Turtuixa.
Nou!!: Berà I і Ingobert · Veure més »
Isembard de Borgonya
Isembard de Borgonya fou comte d'Autun, de Chalon sur Saône, de Mâcon i de Dijon (853-858); així mateix fou nomenat marquès de Gòtia (849 o 850-852) comte de Barcelona, Empúries i Rosselló.
Nou!!: Berà I і Isembard de Borgonya · Veure més »
Joan II d'Arle
Joan II (? - † 819) fou arquebisbe d'Arle que exercia ja el 811 i fins a la seva mort el 819.
Nou!!: Berà I і Joan II d'Arle · Veure més »
L'Astrònom
L'Astrònom o Astronomus (a vegades també l'Astrònom del Llemosí) és el nom amb què és conegut l'autor anònim de la important obra Vita Hludovici, una biografia de l'emperador Lluís el Pietós, al segle IX.
Nou!!: Berà I і L'Astrònom · Veure més »
Liebulf
Liebulf (?- † després de 829 o 835) fou comte de Besiers i de Narbona (aquí successor d'Ademar).
Nou!!: Berà I і Liebulf · Veure més »
Llista de comtes d'Empúries
or i gules Aquesta llista de comtes d'Empúries inclou una relació cronològica dels titulars del comtat d'Empúries, des de la seva creació el 798, amb les dates en què van posseir aquest títol.
Nou!!: Berà I і Llista de comtes d'Empúries · Veure més »
Llista de comtes de Barcelona
240x240px Els comtes de Barcelona foren els sobirans del Comtat de Barcelona i més tard, per reconeixement i extensió, del Principat de Catalunya, des del fins al; posteriorment el títol l'ha ostentat el rei d'Espanya.
Nou!!: Berà I і Llista de comtes de Barcelona · Veure més »
Llista de comtes de Besalú
El que segueix és la llista cronològica dels comtes regnants al comtat de Besalú, des de la seva creació el 785 fins a la seva integració definitiva al comtat de Barcelona el 1111.
Nou!!: Berà I і Llista de comtes de Besalú · Veure més »
Llista de comtes de Rosselló
Llista cronològica dels comtes regnants al comtat de Rosselló, des de la seva creació el 812 fins a la seva integració definitiva a la Corona d'Aragó el 1375.
Nou!!: Berà I і Llista de comtes de Rosselló · Veure més »
Llista de comtes de Tolosa
Escut d'Armes dels comtes de Tolosa Llista cronològica dels comtes de Tolosa des de l'inici del comtat de Tolosa l'any 778 fins a la seva integració al Regne de França el 1271.
Nou!!: Berà I і Llista de comtes de Tolosa · Veure més »
Lluís el Pietós
Lluís I dit «el Pietós», o «el Piadós» (Cassinogilum, 16 d'abril del 778 - Ingelheim, 840), fill de Carlemany i de Hildegarda de Vintzgau, succeí al seu pare com a rei dels francs i emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (814-840).
Nou!!: Berà I і Lluís el Pietós · Veure més »
Maquinària de setge
Armes de setge de l'antiga Roma (il·lustració). La maquinària de setge són armes que s'usaven en l'antiguitat per a destruir o superar fortaleses, muralles i castells de manera eficaç durant un setge.
Nou!!: Berà I і Maquinària de setge · Veure més »
Morella
Morella és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca dels Ports, de la qual és la capital, i hi té altres poblacions dins el seu gran terme municipal.
Nou!!: Berà I і Morella · Veure més »
Nebridi de Narbona
Nebridi (Nebridius, també esmentat com Imphridius o Nimphridius) fou bisbe metropolità de Narbona.
Nou!!: Berà I і Nebridi de Narbona · Veure més »
Odiló
Odiló (? - ?) fou el segon comte de Girona (que llavors incloïa els pagi de Besalú i Empúries) d'una data posterior al 801 a una d'anterior al 817.
Nou!!: Berà I і Odiló · Veure més »
Pamplona
Pamplona (cooficialment en basc: Iruña, segons l'Euskaltzaindia: Iruñea) és la ciutat capital de la comunitat foral de Navarra, el vell Reialme de Navarra.
Nou!!: Berà I і Pamplona · Veure més »
Rampó
Rampó (dècada del 770 - 825) fou comte de Barcelona, Girona, Besalú i Osona (820-825).
Nou!!: Berà I і Rampó · Veure més »
Regne d'Aquitània
El regne d'Aquitània fou un regne franc establert a la regió d'Aquitània en l'edat mitjana en dos períodes diferents no successius compostos per un breu període en època merovíngia (628-632) i posteriorment en època carolíngia (781 - 884).
Nou!!: Berà I і Regne d'Aquitània · Veure més »
Romil·la
Romil·la fou la primera comtessa consort de Barcelona, esposa del comte Berà.
Nou!!: Berà I і Romil·la · Veure més »
Rostany
Rostany (en llatí Rostagnus, en francès Rostaing) fou el primer comte de Girona (que llavors incloïa els pagi de Besalú i d'Empúries) del 785 a una data entre el 801 i el 811.
Nou!!: Berà I і Rostany · Veure més »
Rouen
Rouen o Roan (oficialment en francès i també en normand, Rouen) és una ciutat de França, capital del departament del Sena Marítim i de la regió de Normandia, situada a la vora del riu Sena, en un meandre a la vora còncava del qual s'aixeca la ciutat vella, voltada per un amfiteatre de turons, més enllà dels quals s'estenen àrees residencials recents.
Nou!!: Berà I і Rouen · Veure més »
Sadun ar-Ruayní
Sadun ar-Ruayní —— va ésser valí de Barcelona del 792 fins al 800.
Nou!!: Berà I і Sadun ar-Ruayní · Veure més »
Sanila
Sanila fou lloctinent del comte Gaucelm del Rosselló i d'Empúries (germà de Bernat de Septimània).
Nou!!: Berà I і Sanila · Veure més »
Saragossa
Saragossa (en castellà, aragonès i oficialment, Zaragoza) és una ciutat i un municipi d'Espanya, capital de la comarca de Saragossa, de la província homònima i de la comunitat autònoma de l'Aragó.
Nou!!: Berà I і Saragossa · Veure més »
Saraqusta
Almussara Saraqusta, també coneguda com al-Madina al-Baidà, literalment ‘la ciutat blanca’ en àrab, pel color dels seus edificis, era el nom de l'actual Saragossa durant el domini musulmà de la regió.
Nou!!: Berà I і Saraqusta · Veure més »
Septimània
Septimània el 537 Septimània (en occità Septimània, en francès Septimanie) és una regió històrica banyada pel golf del Lleó que es correspon aproximadament amb els departaments francesos de Gard, Erau, Aude i de la Catalunya del Nord, que després del 747 s'estengué fins a l'Ebre.
Nou!!: Berà I і Septimània · Veure més »
Tarragona
Tarragona és una ciutat del sud de Catalunya, capital de la comarca del Tarragonès i de la província de Tarragona.
Nou!!: Berà I і Tarragona · Veure més »
Tolosa de Llenguadoc
Tolosa o Tolosa de Llenguadoc (en occità Tolosa, pronunciat; en francès Toulouse) és una ciutat d'Occitània i capital històrica del Llenguadoc.
Nou!!: Berà I і Tolosa de Llenguadoc · Veure més »
Tortosa
Tortosa és una ciutat i municipi de Catalunya, capital de la comarca del Baix Ebre.
Nou!!: Berà I і Tortosa · Veure més »
Valí
El valí (de l'àrab, pl.) és un càrrec administratiu islàmic.
Nou!!: Berà I і Valí · Veure més »
Vallibona
Vallibona vista des de l'oest amb els Ports de Beseit al fons. Verge al mur de l'església parroquial. Vallibona Vallibona és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca dels Ports.
Nou!!: Berà I і Vallibona · Veure més »
Vescomtat d'Albi
El vescomtat d'AlbiLa forma Albi s'acorda amb el següent document de l'IEC:, punt 1.2.d, pàgina 160, «sense accent a la i, d'acord amb la pronúncia occitana que reflecteix.» fou una jurisdicció feudal d'Occitània centrada a la ciutat d'Albi.
Nou!!: Berà I і Vescomtat d'Albi · Veure més »
Vescomtat de Narbona
El vescomtat de Narbona fou un dels estats o jurisdiccions feudals d'Occitània que tenia per centre la ciutat de Narbona.
Nou!!: Berà I і Vescomtat de Narbona · Veure més »
Visigots
Migracions visigòtiques Segons la historiografia tradicional, els visigots són una branca dels pobles germànics, i el seu nom significaria «gots de l'oest».
Nou!!: Berà I і Visigots · Veure més »
Vita Hludovici
La Vita Hludovici o Vita Hludovici Imperatoris (La Vida de Lluís o la Vida de l'Emperador Lluís) és una biografia anònima de Lluís el Pietós, Emperador del Sacre Imperi i Rei dels Francs entre el 814 i el 840.
Nou!!: Berà I і Vita Hludovici · Veure més »
18 de maig
El 18 de maig és el cent trenta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent trenta-novè en els anys de traspàs.
Nou!!: Berà I і 18 de maig · Veure més »
27 de desembre
El 27 de desembre és el tres-cents seixanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents seixanta-dosè en els anys de traspàs.
Nou!!: Berà I і 27 de desembre · Veure més »
3 d'abril
El 3 d'abril és el noranta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-quartè en els anys de traspàs.
Nou!!: Berà I і 3 d'abril · Veure més »
790
Sense descripció.
Nou!!: Berà I і 790 · Veure més »
796
Sense descripció.
Nou!!: Berà I і 796 · Veure més »
797
El 797 (DCCXCVII) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Berà I і 797 · Veure més »
800
Sense descripció.
Nou!!: Berà I і 800 · Veure més »
801
Sense descripció.
Nou!!: Berà I і 801 · Veure més »
804
Sense descripció.
Nou!!: Berà I і 804 · Veure més »
808
Sense descripció.
Nou!!: Berà I і 808 · Veure més »
809
El 809 (DCCCIX) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Berà I і 809 · Veure més »
812
L'anu 812 (DCCCXII) fou un any de traspàs començat en dijous segons el calendari gregorià.
Nou!!: Berà I і 812 · Veure més »
815
El 815 (DCCCXV) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Berà I і 815 · Veure més »
816
Sense descripció.
Nou!!: Berà I і 816 · Veure més »
817
; Països Catalans.
Nou!!: Berà I і 817 · Veure més »
820
El 820 (DCCCXX en numeració romana) fou un any comú pertanyent a l'edat mitjana segons la historiografia occidental.
Nou!!: Berà I і 820 · Veure més »
844
Sense descripció.
Nou!!: Berà I і 844 · Veure més »
