40 les relacions: Alfons Jordà, Batalla de Basièja, Batalla de Muret, Batalla de Salvetat, Beatriu III de Bigorra, Bernat III de Comenge, Bernat V de Comenge, Catarisme, Cèntul III de Bigorra, Comenge, Comtat (edat mitjana), Comtat de Bigorra, Comtat de Comenge, Concili del Laterà IV, Croada Albigesa, Guillem VIII de Montpeller, Guiu de Montfort, Llista de comtes de Tolosa, Llista de reis d'Aragó, Maria de Montpeller, Pallars, Pere el Catòlic, Peronella I de Bigorra, Ramon VI de Tolosa, Sent Líser, Senyoria de Montpeller, Setge de Besiers, Setge de Carcassona, Setge de Tolosa (1218), Simó IV de Montfort, Tolosa de Llenguadoc, Vescomtat de Coserans, Vescomtat de Labarta, Vescomtat de Marçan, 1176, 1194, 1217, 1219, 1225, 22 de febrer.
Alfons Jordà
Alfons Jordà (en occità: Anfós Jordan; 1103-1148) va ser comte de Roergue, després de Tolosa, duc de Narbona i marquès de Provença.
Nou!!: Bernat IV de Comenge і Alfons Jordà · Veure més »
Batalla de Basièja
La Batalla de Basièja va ser un combat de la Croada albigesa que va tenir lloc la primavera del 1219 a les portes de Basièja, a l'actual departament de l'Alta Garona.
Nou!!: Bernat IV de Comenge і Batalla de Basièja · Veure més »
Batalla de Muret
La batalla de Muret (en occità batalha de Murèth) va ser una important batalla que va tenir lloc a Muret, al sud de Tolosa de Llenguadoc, el 12 de setembre del 1213, i que va enfrontar Ramon VI de Tolosa i els seus aliats, Pere el Catòlic d'Aragó i Barcelona, Bernat V de Comenge i Ramon Roger I de Foix contra els croats i les tropes de Felip II de França, comandades per Simó de Montfort, que participaven en la Croada albigesa.
Nou!!: Bernat IV de Comenge і Batalla de Muret · Veure més »
Batalla de Salvetat
La batalla de Salvetat (11-12 de setembre de 1217, prop de l'actual Sent Julian de Garona) fou una de les batalles de la croada albigesa lluitada per les tropes de Ramon VI de Tolosa i Roger de Comenge, que van derrotar els croats de Tolosa de Llenguadoc.
Nou!!: Bernat IV de Comenge і Batalla de Salvetat · Veure més »
Beatriu III de Bigorra
Estefania de Marsan o de Bigorra fou vescomtessa de Marçan i comtessa de Bigorra de 1178 a 1194 sota el nom (segons el lloc) de Beautriu I de Marçan o de Beatriu III de Bigorra.
Nou!!: Bernat IV de Comenge і Beatriu III de Bigorra · Veure més »
Bernat III de Comenge
Bernat III de Comenge, també conegut com a Dodon de Samatan († 1176/1183) va ser senyor de Saves, de Samatan i de Muret (1145-1176) i comte de Comenge (1153-1176).
Nou!!: Bernat IV de Comenge і Bernat III de Comenge · Veure més »
Bernat V de Comenge
Bernat V de Comenge († Lantar, 30 de novembre de 1241) va ser comte de Comenge de 1225 a 1241.
Nou!!: Bernat IV de Comenge і Bernat V de Comenge · Veure més »
Catarisme
El catarisme fou una confessió cristiana de tipus gnòstica, difosa des del fins al, amb fluxos i refluxos, per l'Àsia Menor, els Balcans, el nord d'Itàlia, Occitània, Renània, la Xampanya i Catalunya; així doncs, el catarisme s'estengué per tota la Cristiandat, tant en l'àmbit occidental llatí, com en l'àrea oriental romana d'Orient ortodoxa.
Nou!!: Bernat IV de Comenge і Catarisme · Veure més »
Cèntul III de Bigorra
Cèntul III (mort en 1178) fou comte de Bigorra de 1163 fins a la seva mort.
Nou!!: Bernat IV de Comenge і Cèntul III de Bigorra · Veure més »
Comenge
Comenge (en occità gascó, Comenge) és una regió històrica d'Occitània, situada entre el País de Foix i Bigorra, a la regió d'Occitània.
Nou!!: Bernat IV de Comenge і Comenge · Veure més »
Comtat (edat mitjana)
Un comtat era un territori governat per un comte a l'edat mitjana.
Nou!!: Bernat IV de Comenge і Comtat (edat mitjana) · Veure més »
Comtat de Bigorra
El comtat de Bigorra (en occità: Comtat de Bigòrra) fou una jurisdicció feudal d'Aquitània a la regió de Tarba (Tarbes) que va prendre el seu nom d'un castell.
Nou!!: Bernat IV de Comenge і Comtat de Bigorra · Veure més »
Comtat de Comenge
El comtat de Comenge (en francès Comminges) fou una jurisdicció feudal de Gascunya (Occitània) situat entre el Tolosà i la Vall d'Aran.
Nou!!: Bernat IV de Comenge і Comtat de Comenge · Veure més »
Concili del Laterà IV
El concili del Laterà IV és el dotzè concili ecumènic de l'Església catòlica, mantingut el 1215 a iniciativa del papa Innocenci III.
Nou!!: Bernat IV de Comenge і Concili del Laterà IV · Veure més »
Croada Albigesa
La Croada Albigesa (francès: Croisade des albigeois), duta a terme entre el 1209 i el 1299, fou una campanya militar i ideològica convocada pel papa Innocenci III per arrancar de soca-rel el catarisme del Llenguadoc.
Nou!!: Bernat IV de Comenge і Croada Albigesa · Veure més »
Guillem VIII de Montpeller
Guillem VIII de Montpeller (1157-1203) va ser senyor de Montpeller, fill i successor de Guillem VII de Montpeller i de Matilda de Borgonya.
Nou!!: Bernat IV de Comenge і Guillem VIII de Montpeller · Veure més »
Guiu de Montfort
Guiu de Montfort (s. XII - Varilhas, 31 de gener de 1228) va ser un noble francès.
Nou!!: Bernat IV de Comenge і Guiu de Montfort · Veure més »
Llista de comtes de Tolosa
Escut d'Armes dels comtes de Tolosa Llista cronològica dels comtes de Tolosa des de l'inici del comtat de Tolosa l'any 778 fins a la seva integració al Regne de França el 1271.
Nou!!: Bernat IV de Comenge і Llista de comtes de Tolosa · Veure més »
Llista de reis d'Aragó
Segueix la llista dels comtes d'Aragó que van regnar al Comtat d'Aragó des de la seva creació vers l'any 800, passant per la seva constitució en Regne d'Aragó i la posterior Corona d'Aragó per passar a formar part finalment del Regne d'Espanya.
Nou!!: Bernat IV de Comenge і Llista de reis d'Aragó · Veure més »
Maria de Montpeller
Escut dels Senyors de Montpeller Maria de Montpeller, (ca. 1182 - Roma, 21 de gener del 1213) fou senyora baronessa de Montpeller, muller del rei Pere I i mare del rei Jaume I. Era filla de Guilhèm VIII de Montpeller i d'Eudòxia Comnena de Constantinoble.
Nou!!: Bernat IV de Comenge і Maria de Montpeller · Veure més »
Pallars
Localització del Pallars Els Pallars és un territori històric de Catalunya, que en la divisió comarcal de 1936 quedà subdividit en les comarques del Pallars Sobirà, amb capital a Sort, i el Pallars Jussà, amb capital a Tremp.
Nou!!: Bernat IV de Comenge і Pallars · Veure més »
Pere el Catòlic
Pere el Catòlic, anomenat també Pere II d'Aragó i Pere I de Catalunya-Aragó (?, 1177 - Muret, Comtat de Tolosa, 13 de setembre de 1213; en aragonès Pero, en occità Pèire i en llatí Petrus) fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona i rei d'Aragó (1196 - 1213), i senyor de Montpeller (1204 - 1213).
Nou!!: Bernat IV de Comenge і Pere el Catòlic · Veure més »
Peronella I de Bigorra
Peronella I de Bigorra (1175? – Escala Dieu, 1251).
Nou!!: Bernat IV de Comenge і Peronella I de Bigorra · Veure més »
Ramon VI de Tolosa
Ramon VI de Tolosa, anomenat el Vell (Sant Geli (Llenguadoc), 27 d'octubre de 1156 - Tolosa, 2 d'agost de 1222), fou comte de Melguelh (Ramon IV, 1173-1190), comte de Tolosa, duc de Narbona i marquès de Provença (de 1194 a 1222).
Nou!!: Bernat IV de Comenge і Ramon VI de Tolosa · Veure més »
Sent Líser
Sent Líser (en occità Sent Líser, en francès Saint-Lizier) és un municipi francès, situat al Departament de l'Arieja a la regió Occitània, a la riba del riu Salat.
Nou!!: Bernat IV de Comenge і Sent Líser · Veure més »
Senyoria de Montpeller
La senyoria de Montpeller fou una jurisdicció feudal del Llenguadoc amb centre a la ciutat de Montpeller.
Nou!!: Bernat IV de Comenge і Senyoria de Montpeller · Veure més »
Setge de Besiers
El setge de Besiers (21 i 22 de juliol del 1209) fou un dels primers episodis de la croada albigesa, saldat amb la mort de tots els besierencs, tant càtars com catòlics, ordenada pel legat papal Arnau Amalric.
Nou!!: Bernat IV de Comenge і Setge de Besiers · Veure més »
Setge de Carcassona
* setge de Carcassona (508).
Nou!!: Bernat IV de Comenge і Setge de Carcassona · Veure més »
Setge de Tolosa (1218)
El setge de Tolosa de 1218 és una campanya de Simó IV de Montfort per prendre la ciutat de Tolosa, que s'havia aixecat en contra seu.
Nou!!: Bernat IV de Comenge і Setge de Tolosa (1218) · Veure més »
Simó IV de Montfort
Simó IV de Montfort (1150 – Tolosa, 25 de juny de 1218) fou un noble francès, baró de Montfort i comte de Leicester.
Nou!!: Bernat IV de Comenge і Simó IV de Montfort · Veure més »
Tolosa de Llenguadoc
Tolosa o Tolosa de Llenguadoc (en occità Tolosa, pronunciat; en francès Toulouse) és una ciutat d'Occitània i capital històrica del Llenguadoc.
Nou!!: Bernat IV de Comenge і Tolosa de Llenguadoc · Veure més »
Vescomtat de Coserans
El vescomtat de Coserans fou una jurisdicció feudal del comtat de Comenge, al país de Coserans, a la conca del riu Salat.
Nou!!: Bernat IV de Comenge і Vescomtat de Coserans · Veure més »
Vescomtat de Labarta
El vescomtat de Labarta (en francès La Barthe o Labarthe) fou una jurisdicció feudal al comtat d'Aure o Aura, amb la Vall de La Neste i la baronia de Bramavaca.
Nou!!: Bernat IV de Comenge і Vescomtat de Labarta · Veure més »
Vescomtat de Marçan
El vescomtat de Marçan fou una jurisdicció feudal de Gascunya (Occitània), centrada al voltant de lo Mont, abraçant tota la comarca de Marçan.
Nou!!: Bernat IV de Comenge і Vescomtat de Marçan · Veure més »
1176
Sense descripció.
Nou!!: Bernat IV de Comenge і 1176 · Veure més »
1194
;Països Catalans:;Món.
Nou!!: Bernat IV de Comenge і 1194 · Veure més »
1217
Sense descripció.
Nou!!: Bernat IV de Comenge і 1217 · Veure més »
1219
Sense descripció.
Nou!!: Bernat IV de Comenge і 1219 · Veure més »
1225
L'any 1225 va ser un any normal dins del calendari julià, que va començar en dimecres.
Nou!!: Bernat IV de Comenge і 1225 · Veure més »
22 de febrer
El 22 de febrer és el cinquanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Bernat IV de Comenge і 22 de febrer · Veure més »