Accés més ràpid que el navegador!
91 les relacions: Agnès Visconti, Avinyó (Valclusa), Bèrgam, Beatriu della Scala, Bolonya, Brescia, Cansignoro della Scala, Carles IV del Sacre Imperi Romanogermànic, Caterina Visconti, Comtat de Savoia, Crema (Llombardia), Cremona, Despotisme, Estats Pontificis, Este, Esteve Visconti, Ferrara, Florència, Francesc I Gonzaga, Francesco Petrarca, Galeàs II Visconti, Gil de Albornoz, Guerra de Chioggia, Heretgia, Joan Galeàs Visconti, Joan II de França, Joan Visconti, Leopold III, duc d'Àustria, Llista d'emperadors del Sacre Imperi Romanogermànic, Llista de comtes, senyors i ducs de Milà, Llista de reis de França, Lluc Visconti, Mastino II della Scala, Mateu I Visconti, Mateu II Visconti, Mòdena, Milà, Papa, Papa Urbà V, Reggio de l'Emília, República de Gènova, República de Venècia, Senyoriu de Milà, Verona, Vicenza, Visconti, 13 de març, 1323, 1346, 1349, ..., 1350, 1351, 1352, 1353, 1354, 1359, 1360, 1361, 1362, 1363, 1364, 1365, 1366, 1368, 1370, 1371, 1372, 1373, 1374, 1378, 1379, 1380, 1381, 1382, 1385, 1391, 1393, 1395, 1400, 1403, 1404, 1405, 1407, 1414, 1424, 1432, 1439, 18 de desembre, 27 d'octubre, 29 de juliol, 4 de març. Ampliar l'índex (41 més) »
Agnès Visconti
Agnès Visconti (en italià: Agnese Visconti) (Milà, Senyoriu de Milà, 1362 - Màntua, Senyoriu de Màntua, 1391) fou una princesa de Milà de la família Visconti que va esdevenir senyora consort de Màntua.
Nou!!: Bernabé Visconti і Agnès Visconti · Veure més »
Avinyó (Valclusa)
Avinyó (en occità Avinhon (norma clàssica) o Avignoun (norma mistralenca), en francès Avignon) és una ciutat de la Provença, situada al marge esquerre del riu Roine.
Nou!!: Bernabé Visconti і Avinyó (Valclusa) · Veure més »
Bèrgam
Bèrgam (en llombard Bèrghem, occ. ˈbɛɾɡum, or. ˈbɛɾɡɛm; en italià Bergamo, ˈbɛrɡamo) és una ciutat d'Itàlia, capital de la província homònima, a la regió de la Llombardia, a uns 40 km al nord-est de Milà.
Nou!!: Bernabé Visconti і Bèrgam · Veure més »
Beatriu della Scala
Beatriu della Scala, coneguda amb el nom de Beatriu Reina della Scala, (Verona 1331 - Sant'Angelo Lodigiano, Senyoriu de Milà 1384) fou una noble italiana provinent de la família Della Scala.
Nou!!: Bernabé Visconti і Beatriu della Scala · Veure més »
Bolonya
Bolonya (en; en emilià: Bulåggna) és la capital de la regió d'Emília-Romanya (al nord d'Itàlia) i de la ciutat metropolitana de Bolonya, entre els rius Reno i Sàvena, prop dels Apenins.
Nou!!: Bernabé Visconti і Bolonya · Veure més »
Brescia
Brescia (en llombard Bressa, pronunciat o; en italià Brescia, pronunciat) és una ciutat d'Itàlia, capital de la província homònima, a la regió de la Llombardia.
Nou!!: Bernabé Visconti і Brescia · Veure més »
Cansignoro della Scala
Cansignoro della Scala fou fill de Mastino II della Scala.
Nou!!: Bernabé Visconti і Cansignoro della Scala · Veure més »
Carles IV del Sacre Imperi Romanogermànic
Carles I de Bohèmia o Carles IV de Germània i Luxemburg (Praga, 14 de maig de 1316 - Praga, 29 de novembre de 1378), de la Casa de Luxemburg, va ser Rei dels Romans (a partir de 1346), i va ser el primer rei de Bohèmia (a partir de 1347) a convertir-se en emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (a partir de 1355).
Nou!!: Bernabé Visconti і Carles IV del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Caterina Visconti
Caterina Visconti (Milà, Senyoriu de Milà, 1360 - Monza, Ducat de Milà, 1404) fou una donzella noble que va esdevenir duquessa consort del Ducat de Milà.
Nou!!: Bernabé Visconti і Caterina Visconti · Veure més »
Comtat de Savoia
El Comtat de Savoia (en llatí: Comitatus Sabaudiae; en francès: Comté de Savoie; en italià: Contea di Savoia) fou un estat integrant del Sacre Imperi Romanogermànic que existí entre els anys 1003 i el 1416, moment en el qual el seu títol nobiliari fou ascendit a Ducat.
Nou!!: Bernabé Visconti і Comtat de Savoia · Veure més »
Crema (Llombardia)
Crema és un municipi italià a la regió de la Llombardia i a la província de Cremona.
Nou!!: Bernabé Visconti і Crema (Llombardia) · Veure més »
Cremona
Cremona (en llombard local, en italià) és una ciutat de Llombardia a Itàlia, capital de la província de Cremona, que té uns cent mil habitants.
Nou!!: Bernabé Visconti і Cremona · Veure més »
Despotisme
El despotisme és una forma de govern basada en l'autoritat singular d'una sola persona o un grup de persones estretament relacionades, que governa amb poder absolut.
Nou!!: Bernabé Visconti і Despotisme · Veure més »
Estats Pontificis
Mapa dels Estats Pontificis a l'any 1870 Els Estats Pontificis, també coneguts com a Estats de l'Església, van ser uns territoris de la Itàlia central, que es van mantenir independents i sota govern dels Papes de Roma entre el 752 i el 1870, hereus de l'antic Exarcat de Ravenna.
Nou!!: Bernabé Visconti і Estats Pontificis · Veure més »
Este
Escut d'armes de Francesc I d'Este. Part posterior del "Retrat de Francesc I d'Este", obra de Roger van der Weyden (V. 1460), situat al Museu Metropolità d'Art de Nova York. Els Este, també anomenats Dinastia dels Este, Casa d'Este i amb el temps Àustria-Este, fou una família noble italiana que va governar a Ferrara (1240-1597), Mòdena i Reggio (1288-1796), i temporalment de Pàdua, sent uns importants mecenes del Renaixement.
Nou!!: Bernabé Visconti і Este · Veure més »
Esteve Visconti
Al centre de la imatge Esteve Visconti (agenollat) en el seu sepulcre Esteve Visconti - Stefano Visconti (? - Milà, Senyoriu de Milà, 4 de juliol de 1327) fou un noble italià fill de Mateu I Visconti i Bonacosa Borri.
Nou!!: Bernabé Visconti і Esteve Visconti · Veure més »
Ferrara
Ferrara (Fràra en el dialecte de Ferrara) és un municipi italià capital de la província homònima, dins la regió d'Emília-Romanya.
Nou!!: Bernabé Visconti і Ferrara · Veure més »
Florència
Florència, tradicionalment Florença (en italià modern; antigament i poèticament també), és una ciutat d'Itàlia, capital de la ciutat metropolitana homònima i de la regió de la Toscana, al centre de la península Itàlica.
Nou!!: Bernabé Visconti і Florència · Veure més »
Francesc I Gonzaga
Francesc I Gonzaga o Francesc I de Màntua (en italià: Francesco I Gonzaga) (Màntua, Senyoriu de Màntua 1366 - íd. 1407) fou un condottiero italià que va ser senyor de Màntua entre 1382 i 1407.
Nou!!: Bernabé Visconti і Francesc I Gonzaga · Veure més »
Francesco Petrarca
fou un important escriptor, poeta i humanista italià del o Trecento.
Nou!!: Bernabé Visconti і Francesco Petrarca · Veure més »
Galeàs II Visconti
Galeàs II Visconti (en italià: Galeazzo II Visconti) (1320 - Pavia, Senyoriu de Milà 1378) fou el senyor de Milà entre 1349 i 1378.
Nou!!: Bernabé Visconti і Galeàs II Visconti · Veure més »
Gil de Albornoz
''Testamentum'', 1533 va ser arquebisbe de Toledo i experimentat militar, que havia lluitat per a Alfons XI de Castella a la batalla del riu Salado i en el setge d'Algesires.
Nou!!: Bernabé Visconti і Gil de Albornoz · Veure més »
Guerra de Chioggia
La Guerra de Chioggia va ser una de les guerres més dures d'entre les esdevingudes entre la República de Gènova i la República de Venècia (Guerra venecianogenovesa), que va tenir lloc entre els anys 1376 i 1381.
Nou!!: Bernabé Visconti і Guerra de Chioggia · Veure més »
Heretgia
Galileo Galilei condemnat per heretge Una heretgia (del llatí haeresis) és una creença o teoria controvertida o nova, especialment religiosa, que entra en conflicte amb el dogma establert.
Nou!!: Bernabé Visconti і Heretgia · Veure més »
Joan Galeàs Visconti
Joan Galeàs Visconti (en italià: Gian Galeazzo Visconti) (Melegnano, Senyoriu de Milà - Pavia, Ducat de Milà, 1402) fou un governant milanès, inicialment senyor de Milà l'any 1385.
Nou!!: Bernabé Visconti і Joan Galeàs Visconti · Veure més »
Joan II de França
Joan II de França dit «el Bo» (Le Mans, 26 d'abril de 1319 - Londres, 8 d'abril de 1364) fou comte d'Anjou i Maine i duc de Normandia (1332-1350) i rei de França (1350-1364).
Nou!!: Bernabé Visconti і Joan II de França · Veure més »
Joan Visconti
Joan Visconti (en italià: Giovanni Visconti) (vers el 1290 - Milà, Senyoriu de Milà 1354) fou un arquebisbe que va esdevenir senyor de Milà entre 1349 i 1354.
Nou!!: Bernabé Visconti і Joan Visconti · Veure més »
Leopold III, duc d'Àustria
Leopold III d'Habsburg dit el Just o el Valent, (1 de novembre de 1351 - 9 de juliol de 1386), fou un noble pertanyent a la família Habsburg que fou arxiduc i duc d'Àustria, Estíria, Caríntia, Carniola (i comte de Tirol) de 1365 a 1379, i després només d'Estíria, Caríntia i Carniola (conjunt conegut com a Àustria Interior) de 1379 a 1386.
Nou!!: Bernabé Visconti і Leopold III, duc d'Àustria · Veure més »
Llista d'emperadors del Sacre Imperi Romanogermànic
Corona de l'Emperador del Sacre Imperi. Aquesta pàgina enumera els emperadors considerats a partir de l'època de Carlemany fins a l'abolició de l'imperi l'any 1806.
Nou!!: Bernabé Visconti і Llista d'emperadors del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Llista de comtes, senyors i ducs de Milà
La llista de comtes-bisbes, senyors i ducs de Milà és la següent.
Nou!!: Bernabé Visconti і Llista de comtes, senyors i ducs de Milà · Veure més »
Llista de reis de França
;Dinastia carolíngia.
Nou!!: Bernabé Visconti і Llista de reis de França · Veure més »
Lluc Visconti
Lluc Visconti (en llombard: Luchin Viscont) (1292 - Milà, Senyoriu de Milà 1349) fou el senyor de Milà entre 1339 i 1349.
Nou!!: Bernabé Visconti і Lluc Visconti · Veure més »
Mastino II della Scala
Mastino II della Scala fou fill d'Alboí I della Scala.
Nou!!: Bernabé Visconti і Mastino II della Scala · Veure més »
Mateu I Visconti
Mateu I Visconti o Mateo Magne Visconti dit «el Gran» (Invorio, 15 d'agost de 1250 - Milà, 24 de juny de 1322) fou un noble italià que va esdevenir Senyor de Milà entre 1294 i 1322.
Nou!!: Bernabé Visconti і Mateu I Visconti · Veure més »
Mateu II Visconti
Mateu II Visconti (1319 - Milà, Senyoriu de Milà, 1355) fou el senyor de Milà entre 1349 i 1355, juntament amb els seus germans Galeàs II i Bernabé Visconti.
Nou!!: Bernabé Visconti і Mateu II Visconti · Veure més »
Mòdena
Mòdena és una ciutat d'Itàlia a la regió d'Emília-Romanya, capital de la província de Mòdena.
Nou!!: Bernabé Visconti і Mòdena · Veure més »
Milà
Milà (Milan en llombard, miˈlãː, Milano en italià, miˈlaːno) és la ciutat principal del nord d'Itàlia, capital de la regió de la Llombardia, una de les regions italianes més desenvolupades.
Nou!!: Bernabé Visconti і Milà · Veure més »
Papa
El papa (del llatí: papa i del grec: πάππας, papas, una fórmula infantil per anomenar el «pare») és el bisbe de Roma i el cap de l'Església Catòlica.
Nou!!: Bernabé Visconti і Papa · Veure més »
Papa Urbà V
Urbà V (Grisac, 1310 - Avinyó, 19 de desembre de 1370) va ser Papa de l'Església Catòlica del 1362 al 1370 i sisè Papa del pontificat d'Avinyó.
Nou!!: Bernabé Visconti і Papa Urbà V · Veure més »
Reggio de l'Emília
Reggio de l'Emília (en italià Reggio nell'Emilia, també anomenat simplificadament Reggio Emilia) és un municipi d'Itàlia a la regió d'Emília-Romanya, a la província de Reggio de l'Emília de la que és capital, amb prop de 150.000 habitants.
Nou!!: Bernabé Visconti і Reggio de l'Emília · Veure més »
República de Gènova
La República de Gènova (en lígur Repubbrica de Zena) fou un estat independent centrat a la regió itàlica de Ligúria que va existir entre el i l'any 1797, quan fou envaïda pels exèrcits de la França revolucionària.
Nou!!: Bernabé Visconti і República de Gènova · Veure més »
República de Venècia
La Sereníssima República de Venècia va ser una ciutat estat situada al nord d'Itàlia, a la riba de la mar Adriàtica, amb la ciutat de Venècia com a centre.
Nou!!: Bernabé Visconti і República de Venècia · Veure més »
Senyoriu de Milà
El Senyoriu de Milà fou un estat creat el 1197 per l'emperador Enric VI del Sacre Imperi Romanogermànic.
Nou!!: Bernabé Visconti і Senyoriu de Milà · Veure més »
Verona
Verona és una ciutat del Vèneto a Itàlia, capital de la província de Verona, amb 260.000 habitants.
Nou!!: Bernabé Visconti і Verona · Veure més »
Vicenza
Vicenza és una ciutat del Vèneto, a Itàlia, capital de la província de Vicenza.
Nou!!: Bernabé Visconti і Vicenza · Veure més »
Visconti
Milà. Els Visconti és el nom de dues famílies nobles italianes de l'edat mitjana.
Nou!!: Bernabé Visconti і Visconti · Veure més »
13 de març
El 13 de març és el setanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el setanta-tresè en els anys de traspàs.
Nou!!: Bernabé Visconti і 13 de març · Veure més »
1323
;Països Catalans.
Nou!!: Bernabé Visconti і 1323 · Veure més »
1346
Països Catalans.
Nou!!: Bernabé Visconti і 1346 · Veure més »
1349
;Països Catalans.
Nou!!: Bernabé Visconti і 1349 · Veure més »
1350
Sense descripció.
Nou!!: Bernabé Visconti і 1350 · Veure més »
1351
Sense descripció.
Nou!!: Bernabé Visconti і 1351 · Veure més »
1352
Sense descripció.
Nou!!: Bernabé Visconti і 1352 · Veure més »
1353
Sense descripció.
Nou!!: Bernabé Visconti і 1353 · Veure més »
1354
Porta dels Apòstols de la catedral de València.
Nou!!: Bernabé Visconti і 1354 · Veure més »
1359
Sense descripció.
Nou!!: Bernabé Visconti і 1359 · Veure més »
1360
Sense descripció.
Nou!!: Bernabé Visconti і 1360 · Veure més »
1361
El 1361 (MCCCLXI) fou un any comú començat en divendres.
Nou!!: Bernabé Visconti і 1361 · Veure més »
1362
El 1362 (MCCCLXII) fou un any comú iniciat en dissabte pertanyent a la baixa edat mitjana.
Nou!!: Bernabé Visconti і 1362 · Veure més »
1363
Sense descripció.
Nou!!: Bernabé Visconti і 1363 · Veure més »
1364
Sense descripció.
Nou!!: Bernabé Visconti і 1364 · Veure més »
1365
Sense descripció.
Nou!!: Bernabé Visconti і 1365 · Veure més »
1366
Sense descripció.
Nou!!: Bernabé Visconti і 1366 · Veure més »
1368
Sense descripció.
Nou!!: Bernabé Visconti і 1368 · Veure més »
1370
Sense descripció.
Nou!!: Bernabé Visconti і 1370 · Veure més »
1371
Sense descripció.
Nou!!: Bernabé Visconti і 1371 · Veure més »
1372
Sense descripció.
Nou!!: Bernabé Visconti і 1372 · Veure més »
1373
El 1373 (o MCCCLXXIII) va ser un any comú del calendari julià.
Nou!!: Bernabé Visconti і 1373 · Veure més »
1374
;Països Catalans.
Nou!!: Bernabé Visconti і 1374 · Veure més »
1378
Sense descripció.
Nou!!: Bernabé Visconti і 1378 · Veure més »
1379
Sense descripció.
Nou!!: Bernabé Visconti і 1379 · Veure més »
1380
Sense descripció.
Nou!!: Bernabé Visconti і 1380 · Veure més »
1381
Sense descripció.
Nou!!: Bernabé Visconti і 1381 · Veure més »
1382
Sense descripció.
Nou!!: Bernabé Visconti і 1382 · Veure més »
1385
Sense descripció.
Nou!!: Bernabé Visconti і 1385 · Veure més »
1391
La majoria dels calls de Castella i la Corona d'Aragó són assaltats, i els jueus forçats en massa a convertir-se.
Nou!!: Bernabé Visconti і 1391 · Veure més »
1393
Sense descripció.
Nou!!: Bernabé Visconti і 1393 · Veure més »
1395
Sense descripció.
Nou!!: Bernabé Visconti і 1395 · Veure més »
1400
; Països Catalans.
Nou!!: Bernabé Visconti і 1400 · Veure més »
1403
; Països Catalans.
Nou!!: Bernabé Visconti і 1403 · Veure més »
1404
; Països Catalans; Resta del món.
Nou!!: Bernabé Visconti і 1404 · Veure més »
1405
El 1405 (MCDV) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Nou!!: Bernabé Visconti і 1405 · Veure més »
1407
; Països Catalans; Resta del món.
Nou!!: Bernabé Visconti і 1407 · Veure més »
1414
; Països Catalans; Resta del món.
Nou!!: Bernabé Visconti і 1414 · Veure més »
1424
;Països catalans.
Nou!!: Bernabé Visconti і 1424 · Veure més »
1432
Sense descripció.
Nou!!: Bernabé Visconti і 1432 · Veure més »
1439
; Països Catalans; Resta del món.
Nou!!: Bernabé Visconti і 1439 · Veure més »
18 de desembre
El 18 de desembre és el tres-cents cinquanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquanta-tresè en els anys de traspàs.
Nou!!: Bernabé Visconti і 18 de desembre · Veure més »
27 d'octubre
El 27 d'octubre és el tres-centè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents unè en els anys de traspàs.
Nou!!: Bernabé Visconti і 27 d'octubre · Veure més »
29 de juliol
El 29 de juliol és el dos-cents desè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents onzè en els anys de traspàs.
Nou!!: Bernabé Visconti і 29 de juliol · Veure més »
4 de març
El 4 de març és el seixanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el seixanta-quatrè en els anys de traspàs.
Nou!!: Bernabé Visconti і 4 de març · Veure més »
Redirigeix aquí:
Barnabo Visconti, Barnabó Visconti, Bernabeu Visconti, Bernabò Visconti, Bernabó Visconti.
