Accés més ràpid que el navegador!
96 les relacions: Al-Múndir Imad-ad-Dawla, Almodis, Alou, Antoni Altadill i Teixidó, Antoni Rovira i Virgili, Arquebisbat de Narbona, Arquebisbat de Tarragona, Balànsiya, Barcelona, Baronia d'Eramprunyà, Batalla d'Almenar (1082), Batalla de Sagrajas, Batalla de Tébar, Berenguer Sunifred, Bernat Ató IV Trencavell, Bisbat de Girona, Bisbat de Vic, Casa de Cabrera, Casal de Barcelona, Castell de Cubelles, Castell de Montagut (Querol), Castell de Port, Castell de Santa Perpètua, Castell de Tamarit, Castell de Vallmoll, Castell de Vilademàger, Castell Nou de Pontons, Colada (espasa), Comtat d'Osona, Comtat de Barcelona, Comtat de Carcassona, Comtat de Girona, Comtat de Rasès, Cort Comtal, Dinastia almoràvit, Ducat de Cardona, Emirat d'Alpont, Emirat de Làrida, Fidel Fita i Colomer, Gavà, Girona, Gregori VII, Gualba, Guerau Alemany II de Cervelló, Guillem I de Cerdanya, Herència, Jerusalem, Llista de bisbes de Barcelona, Llista de comtes de Barcelona, Montcada (llinatge), ..., Necrologi, Olèrdola, Pallejà, Papa, Paria, Primera Croada, Principat de Catalunya, Ramon Berenguer I, Ramon Berenguer II, Ramon Berenguer III, Ramon Folc I de Cardona, Ramon IV de Tolosa, Regne de Castella, República de Gènova, Rodrigo Díaz de Vivar, Sanç Ramires, Sança de Barcelona, Sant Vicenç dels Horts, Saraqusta, Setge de Balànsiya (1087), Taifa d'Albarrasí, Testament, Turtuixa, Usatges de Barcelona, Vallmoll, Vescomtat d'Agde, Vescomtat de Besiers, Vescomtat de Carcassona, Vilafranca del Penedès, Yahya al-Qàdir, 1053, 1076, 1077, 1079, 1080, 1081, 1082, 1083, 1086, 1087, 1089, 1090, 1091, 1092, 1097, 5 de desembre. Ampliar l'índex (46 més) »
Al-Múndir Imad-ad-Dawla
Al-Múndhir ibn Àhmad ibn Hud al-Hàjib Imad-ad-Dawla (?-1090), de la dinastia dels Banu Hud, fou emir de Lleida, Tortosa i Dénia entre 1081-1090,Mestre, 1998: p. 722, entrada: "Mundir al-Hagib 'Imad al-Dawlà" després de succeir el seu pare al-Múqtadir.
Nou!!: Berenguer Ramon II і Al-Múndir Imad-ad-Dawla · Veure més »
Almodis
Almodis de la Marca o simplement Almodis (Tolosa, Occitània, c. 1020 - Barcelona, 1071) fou comtessa consort de Barcelona (1052-1071).
Nou!!: Berenguer Ramon II і Almodis · Veure més »
Alou
L'alou era el règim de tinença de béns immobles, generalment terres, pel qual el senyor feudal (l'aloer) tenia el domini complet, absolut i lliure sobre les seves propietats.
Nou!!: Berenguer Ramon II і Alou · Veure més »
Antoni Altadill i Teixidó
Antoni Altadill i Teixidó (Tortosa, 1828 - Barcelona, 1880) fou un prolífic escriptor i articulista català en llengua castellana.
Nou!!: Berenguer Ramon II і Antoni Altadill i Teixidó · Veure més »
Antoni Rovira i Virgili
Antoni Rovira i Virgili (Tarragona, 26 de novembre de 1882 - Perpinyà, 5 de desembre de 1949) fou un periodista, lingüista i polític català, militant d'Esquerra Republicana de Catalunya i president del Parlament de Catalunya a l'exili.
Nou!!: Berenguer Ramon II і Antoni Rovira i Virgili · Veure més »
Arquebisbat de Narbona
L'antic palau dels arquebisbes de Narbona. L'arquebisbat de Narbona va ser una antiga demarcació de l'església catòlica que tenia com a cap la ciutat de Narbona.
Nou!!: Berenguer Ramon II і Arquebisbat de Narbona · Veure més »
Arquebisbat de Tarragona
L'Arxidiòcesi de Tarragona (en llatí, Tarraconensis) és una demarcació eclesiàstica que comprèn les comarques catalanes del Tarragonès, Alt Camp, Conca de Barberà i Baix Penedès i part del Baix Camp, el Priorat, les Garrigues i l'Urgell.
Nou!!: Berenguer Ramon II і Arquebisbat de Tarragona · Veure més »
Balànsiya
Ciutat Vella). És una de les poques restes del període musulmà de València Seu) Balànsiya —— fou el nom amb què fou coneguda l'actual ciutat de València en l'època àrab.
Nou!!: Berenguer Ramon II і Balànsiya · Veure més »
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Nou!!: Berenguer Ramon II і Barcelona · Veure més »
Baronia d'Eramprunyà
la Morella al fons La baronia d'Eramprunyà va ser una jurisdicció nobiliària medieval amb centre al castell d'Eramprunyà a Gavà, al Baix Llobregat.
Nou!!: Berenguer Ramon II і Baronia d'Eramprunyà · Veure més »
Batalla d'Almenar (1082)
El 1079, Rodrigo Díaz de Vivar va ser comissionat pel rei per a cobrar les paries al rei de Sevilla i va ser atacat pel rei de Granada i García Ordóñez.
Nou!!: Berenguer Ramon II і Batalla d'Almenar (1082) · Veure més »
Batalla de Sagrajas
La batalla de Sagrajas o batalla d'az-Zal·laqa o az-Zallaqah o Zalaca és una batalla que es va entaular a Sagrajas, a les proximitats de Badajoz (Extremadura), el 23 d'octubre de 1086, entre les tropes cristianes d'Alfons VI de Castella i les almoràvits de Yússuf ibn Taixfín, amb la derrota de les primeres.
Nou!!: Berenguer Ramon II і Batalla de Sagrajas · Veure més »
Batalla de Tébar
La Batalla de Tébar fou una batalla lluitada per Berenguer Ramon II i Rodrigo Díaz de Vivar, aliats de l'Emirat de Larida i l'Emirat de Saraqusta, que lluitaven pel control de la part superior de Xarq al-Àndalus.
Nou!!: Berenguer Ramon II і Batalla de Tébar · Veure més »
Berenguer Sunifred
Berenguer Sunifred —dit de Rosanes per estar a Castellví de Rosanes a la vegueria de Barcelona la seva casa solar— fou bisbe de Vic entre el 1075 i el 1099.
Nou!!: Berenguer Ramon II і Berenguer Sunifred · Veure més »
Bernat Ató IV Trencavell
Bernat Ató IV Trencavell († 1129) va ser vescomte d'Albi i de Nimes, de 1074 a 1129, i vescomte de Carcassona, de Besiers i d'Agde de 1099 a 1129.
Nou!!: Berenguer Ramon II і Bernat Ató IV Trencavell · Veure més »
Bisbat de Girona
El bisbat de Girona és una de les divisions administratives de l'església catòlica a Catalunya, inclòs en la província eclesiàstica de Tarragona.
Nou!!: Berenguer Ramon II і Bisbat de Girona · Veure més »
Bisbat de Vic
El bisbat de Vic —Diœcesis Vicensis — és una demarcació de l'església catòlica a Catalunya, sufragània de l'arquebisbat de Tarragona.
Nou!!: Berenguer Ramon II і Bisbat de Vic · Veure més »
Casa de Cabrera
Escut de Bernat IV de Cabrera Els Cabrera foren un important llinatge feudal català que passà a regir el vescomtat de Girona, anomenat a partir d'aleshores vescomtat de Cabrera, així com el vescomtat d'Àger, el comtat de Mòdica i el comtat d'Urgell.
Nou!!: Berenguer Ramon II і Casa de Cabrera · Veure més »
Casal de Barcelona
El casal de Barcelona fou el principal llinatge nobiliari de la Corona catalano-aragonesa.
Nou!!: Berenguer Ramon II і Casal de Barcelona · Veure més »
Castell de Cubelles
El castell de Cubelles, conegut com el casal dels marquesos d'Alfarràs, està situat al municipi de Cubelles, a la comarca del Garraf.
Nou!!: Berenguer Ramon II і Castell de Cubelles · Veure més »
Castell de Montagut (Querol)
El Castell de Montagut és un edifici de Querol (Alt Camp) declarada Bé Cultural d'Interès Nacional.
Nou!!: Berenguer Ramon II і Castell de Montagut (Querol) · Veure més »
Castell de Port
El Castell de Port és un castell enrunat situat al sud-oest de la muntanya de Montjuïc.
Nou!!: Berenguer Ramon II і Castell de Port · Veure més »
Castell de Santa Perpètua
El Castell de Santa Perpètua és un castell al capdamunt del nucli de Santa Perpètua de Gaià (localitat al terme de Pontils, la Conca de Barberà) declarat bé cultural d'interès nacional.
Nou!!: Berenguer Ramon II і Castell de Santa Perpètua · Veure més »
Castell de Tamarit
El castell de Tamarit està situat sobre un promontori a la vora de la mar Mediterrània, al terme municipal de Tarragona.
Nou!!: Berenguer Ramon II і Castell de Tamarit · Veure més »
Castell de Vallmoll
El Castell de Vallmoll és un monument protegit com a bé cultural d'interès nacional del municipi de Vallmoll (Alt Camp).
Nou!!: Berenguer Ramon II і Castell de Vallmoll · Veure més »
Castell de Vilademàger
El castell de Vilademàger, ubicat a la Llacuna, inclou les restes del castell i de l'església adjacent dedicada a Sant Pere.
Nou!!: Berenguer Ramon II і Castell de Vilademàger · Veure més »
Castell Nou de Pontons
El castell Nou de Pontons és un edifici de Pontons (Alt Penedès) declarat bé cultural d'interès nacional.
Nou!!: Berenguer Ramon II і Castell Nou de Pontons · Veure més »
Colada (espasa)
Conjunt d'espases de Felip II. La ''Colada'' és la núm. 8 Colada era l'espasa dels comtes de Barcelona.
Nou!!: Berenguer Ramon II і Colada (espasa) · Veure més »
Comtat d'Osona
El Comtat d'Osona (en llatí Ausona) fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la Gòtia, que alguns cronistes francs del denominaren marca hispànica.
Nou!!: Berenguer Ramon II і Comtat d'Osona · Veure més »
Comtat de Barcelona
El Comtat de Barcelona fou un dels comtats que els francs de l'Imperi Carolingi erigiren al sobre l'antiga GòtiaSabaté 1998, pàg.
Nou!!: Berenguer Ramon II і Comtat de Barcelona · Veure més »
Comtat de Carcassona
Ciutat fortificada de Carcassona El comtat de Carcassona fou una jurisdicció feudal d'Occitània amb centre a la ciutat de Carcassona.
Nou!!: Berenguer Ramon II і Comtat de Carcassona · Veure més »
Comtat de Girona
El Comtat de Girona fou un dels comtats catalans que es constituí després de la conquesta franca en el territori de la Gòtia, que alguns cronistes francs del denominaren Marca Hispànica.
Nou!!: Berenguer Ramon II і Comtat de Girona · Veure més »
Comtat de Rasès
El Rasès i comtats veïns, cap al 790-850 El comtat de Rasès (en occità, Rasés) fou un territori carolingi i una jurisdicció feudal d'Occitània, al sud de Carcassona.
Nou!!: Berenguer Ramon II і Comtat de Rasès · Veure més »
Cort Comtal
'''Corts Catalanes''' segons una miniatura d'un incunable del segle XV La Cort Comtal barcelonina, o Cúria Comtal, es formà durant el, d'acord amb el model de la Cúria reial franca, a mesura que els comtes de Barcelona es consolidaren com a prínceps sobirans.
Nou!!: Berenguer Ramon II і Cort Comtal · Veure més »
Dinastia almoràvit
Els almoràvits (en singular) foren un moviment religiós del nord d'Àfrica, format per nòmades amazics del Sàhara, que al fundaren la quarta dinastia del Marroc.
Nou!!: Berenguer Ramon II і Dinastia almoràvit · Veure més »
Ducat de Cardona
El ducat de Cardona, anteriorment vescomtat de Cardona i comtat de Cardona, neix a partir del vescomtat d'Osona en el i fins al restarà en mans de la família Cardona.
Nou!!: Berenguer Ramon II і Ducat de Cardona · Veure més »
Emirat d'Alpont
Les taifes l'any 1031 Lemirat d'Alpont, taifa d'Alpont o Al-Būnt fou un petit estat musulmà a la regió de la moderna Alpont.
Nou!!: Berenguer Ramon II і Emirat d'Alpont · Veure més »
Emirat de Làrida
L'emirat de Làrida o taifa de Làrida fou un regne andalusí centrat en la ciutat homònima i creat, arran de l'esfondrament del Califat de Còrdova (1017-1023), per Sulayman ibn Muhàmmad al-Mustaín, el qual acollí, entre 1031 i 1036, a la Suda de Làrida, el darrer califa Hixam III.
Nou!!: Berenguer Ramon II і Emirat de Làrida · Veure més »
Fidel Fita i Colomer
Fidel Fita Colomer (Arenys de Mar, 31 de desembre de 1835 - Madrid, 13 de gener de 1918), arqueòleg, epigrafista, filòleg i historiador jesuïta català.
Nou!!: Berenguer Ramon II і Fidel Fita i Colomer · Veure més »
Gavà
Gavà és una ciutat del sud del Baix Llobregat.
Nou!!: Berenguer Ramon II і Gavà · Veure més »
Girona
Girona és una ciutat i un municipi del nord-est de Catalunya, capital de la comarca del Gironès, de la vegueria de Girona i de la província de Girona.
Nou!!: Berenguer Ramon II і Girona · Veure més »
Gregori VII
Gregori VII, nascut Ildebrand de Soana (Soana, aproximadament el 1015 No hi ha certesa sobre l'any del naixement de Hildebrand; tradicionalment es creia que podria haver nascut entre el 1025 i el 1030 (In), els estudis antropològics i paleopatològics posteriors han proposat una anticipació de més d'una dècada (In Vedi anche) - Salern, 25 de maig de 1085), va ser el 157è papa de l'Església Catòlica des de 1073 fins a la seva mort.
Nou!!: Berenguer Ramon II і Gregori VII · Veure més »
Gualba
Gualba és un municipi de la comarca del Vallès Oriental.
Nou!!: Berenguer Ramon II і Gualba · Veure més »
Guerau Alemany II de Cervelló
Guerau Alemany II de Cervelló, descrit com a Guirart el Romano o Girardo Aleman a les cròniques del Cid, (−1097) fou senyor de Cervelló Fill de Guerau Alemany I de Cervelló, es casà amb Ponça de Tolosa, filla de Ponç II de Tolosa i Almodis de la Marca Guerau Alemany II de Cervelló va ser l'home de confiança de Berenguer Ramon II en les campanyes a l'emirat de Balansiya, participant en el setge de Xàtiva, i els setges de Balansiya de 1086 i 1087 al costat d'Al-Múndhir Imad-ad-Dawla, emir de Turtuixa i Dàniyya, que volia impedir la consolidació de Yahya al-Qàdir com emir de Balansiya i aconseguir la seva pròpia continuïtat territorial.
Nou!!: Berenguer Ramon II і Guerau Alemany II de Cervelló · Veure més »
Guillem I de Cerdanya
Guillem Ramon I de Cerdanya, o senzillament Guillem I de Cerdanya, (v 1068 - 1095), fou comte de Berga (1068-1094), comte de Cerdanya, de Conflent (1068-1095) i Senescal de Barcelona.
Nou!!: Berenguer Ramon II і Guillem I de Cerdanya · Veure més »
Herència
L'herència és el conjunt de propietats, drets i patrimoni llegats després de la defunció d'una persona física.
Nou!!: Berenguer Ramon II і Herència · Veure més »
Jerusalem
Jerusalem (lit. ‘Jerusalem la Santa’, o, senzillament,;;, o — és la capital d'Israel per als jueus i de Palestina per als àrabs. Situada en un altiplà en les muntanyes de Judea entre la Mediterrània i la Mar Morta, és una de les ciutats més antigues del món. Es considera sagrada per les tres grans religions abrahàmiques: judaisme, cristianisme i islam. Israelians i palestins reclamen Jerusalem com la seva capital tal com ho ha va ser històricament, ja que Israel manté les seves institucions governamentals primàries allà de forma il·legal segons la llei internacional. Palestina reclama la capitalitat d'acord amb la resolució 242 del consell de seguretat de l'ONU i la declaració d'independència de Palestina de l'any 1988 l'OAP l'inclou efectivament com a capital. Avui en dia, l'estatus de Jerusalem segueix sent un dels temes centrals en el conflicte palestí-israelià. Durant la guerra araboisraeliana de 1948 o Guerra d'Independència, Jerusalem Oest va ser una de les zones capturades i posteriorment annexat per Israel, mentre que Jerusalem oriental, inclosa la Ciutat Vella, va ser capturat i posteriorment annexada per Jordània. Israel va capturar Jerusalem oriental de Jordània durant la Guerra dels Sis Dies de 1967 que posteriorment es va annexar a Jerusalem Oest, juntament amb el territori circumdant addicional. Una de les lleis fonamentals d'Israel, la Llei de 1980 de Jerusalem, es refereix a Jerusalem com a capital indivisible del país, vulnerant les resolucions de l'ONU que no reconeixen aquesta annexió del territori ocupat. Totes les branques del govern israelià es troben a Jerusalem, inclosa la Knesset (parlament israelià), les residències del primer ministre i el president, i el Tribunal Suprem. Mentre que la comunitat internacional va rebutjar l'annexió i tracta a Jerusalem Est com a "territori palestí ocupat per Israel", Israel té més dret a la sobirania sobre Jerusalem Oest. La comunitat internacional no reconeix Jerusalem com a capital d'Israel, i els amfitrions de la ciutat no hi ha ambaixades estrangeres. Jerusalem és també la llar d'algunes institucions israelianes no governamentals d'importància nacional, com ara la Universitat Hebrea i el Museu d'Israel, amb el seu Santuari del Llibre. El 2011, Jerusalem tenia un total de 801.000 habitants: 497.000 jueus (62% del total), 281.000 musulmans (35%), 14.000 cristians (2%) i 9.000 persones sense adscripció religiosa (1%). La ciutat antiga de Jerusalem i les seves muralles van ser declarades l'any 1981 patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Nou!!: Berenguer Ramon II і Jerusalem · Veure més »
Llista de bisbes de Barcelona
La llista de bisbes de Barcelona inclou els personatges al capdavant del bisbat i, des de 1964, arquebisbat de Barcelona.
Nou!!: Berenguer Ramon II і Llista de bisbes de Barcelona · Veure més »
Llista de comtes de Barcelona
240x240px Els comtes de Barcelona foren els sobirans del Comtat de Barcelona i més tard, per reconeixement i extensió, del Principat de Catalunya, des del fins al; posteriorment el títol l'ha ostentat el rei d'Espanya.
Nou!!: Berenguer Ramon II і Llista de comtes de Barcelona · Veure més »
Montcada (llinatge)
Escut dels Montcada Escut dels Montcada com a virreis de Sicília El llinatge de Montcada és un dels més importants de Catalunya, per les possessions que va acumular i per la importància dels seus membres.
Nou!!: Berenguer Ramon II і Montcada (llinatge) · Veure més »
Necrologi
Un necrologi és un llibre o registre al qual s'inscriuen els noms dels morts en un monestir o comunitat.
Nou!!: Berenguer Ramon II і Necrologi · Veure més »
Olèrdola
Olèrdola és un municipi de la comarca de l'Alt Penedès, amb capital a Sant Miquel d'Olèrdola.
Nou!!: Berenguer Ramon II і Olèrdola · Veure més »
Pallejà
Pallejà és un municipi de la comarca del Baix Llobregat, forma part de l'Àrea Metropolitana de Barcelona.
Nou!!: Berenguer Ramon II і Pallejà · Veure més »
Papa
El papa (del llatí: papa i del grec: πάππας, papas, una fórmula infantil per anomenar el «pare») és el bisbe de Roma i el cap de l'Església Catòlica.
Nou!!: Berenguer Ramon II і Papa · Veure més »
Paria
Les paries (sing. paria) o parias Hispaniae eren un tribut anual i en alguns casos mensual, instituït als segles i, que els sarraïns de les taifes o emirats de Saraqusta, Làrida, Turtuixa i alguna altra pagaven als comtes catalans, i en concret als de Barcelona, Urgell i Cerdanya, com a indemnització de guerra i reconeixement de domini.
Nou!!: Berenguer Ramon II і Paria · Veure més »
Primera Croada
La Primera Croada (1096-1099) va ser una expedició militar promoguda pel papa Urbà II per conquerir Jerusalem i alliberar del poder musulmà Jerusalem i altres llocs considerats sants, a més d'ajudar l'emperador romà d'Orient Aleix I Comnè a combatre els turcs que estaven envaint les seves terres a l'Àsia Central i Pèrsia.
Nou!!: Berenguer Ramon II і Primera Croada · Veure més »
Principat de Catalunya
El Principat de Catalunya, per antonomàsia el Principat o també Catalunya, fou l'estat medieval i modernSesma 2000, pàg.
Nou!!: Berenguer Ramon II і Principat de Catalunya · Veure més »
Ramon Berenguer I
Ramon Berenguer I, dit el Vell (ca. 1023 - Barcelona, 26 de maig de 1076) fou comte de Barcelona, Girona (1035 - 1076), Osona (1054 - 1076), Carcassona i Rasès (1067 - 1076).
Nou!!: Berenguer Ramon II і Ramon Berenguer I · Veure més »
Ramon Berenguer II
Ramon Berenguer II, dit el Cap d'Estopes (?, 1053 - Gorg de Perxistor, Sant Feliu de Buixalleu, 1082), fou comte de Barcelona, Girona, Osona, Carcassona i Rasès (1076-1082).
Nou!!: Berenguer Ramon II і Ramon Berenguer II · Veure més »
Ramon Berenguer III
Ramon Berenguer III, dit el Gran (Rodés, Occitània, 11 de novembre de 1082 - Barcelona, comtat de Barcelona, 23 de gener de 1131), fou comte de Barcelona i Girona (1097-1131), comte d'Osona (1097-1107 i 1111-1131), comte de Besalú (1111-1131), comte de Provença (1113-1131) i comte de Cerdanya (1118-1131).
Nou!!: Berenguer Ramon II і Ramon Berenguer III · Veure més »
Ramon Folc I de Cardona
Ramon Folc I de Cardona (?1040-Maldà, 1086) fou Vescomte de Cardona.
Nou!!: Berenguer Ramon II і Ramon Folc I de Cardona · Veure més »
Ramon IV de Tolosa
Ramon IV de Tolosa, dit Ramon de Sant Gèli (Tolosa, 1042-Mont Pelegrí, Trípoli 1105), comte de Tolosa, comte de Trípoli (Ramon I), comte de Roergue, comte de Nimes (Ramon II), comte d'Albi, comte de Carcí i comte de Narbona (Ramon II).
Nou!!: Berenguer Ramon II і Ramon IV de Tolosa · Veure més »
Regne de Castella
El Regne de Castella va sorgir al, a partir del comtat de Castella, després de l'entronització de Ferran I. Aquesta terra era habitada majoritàriament per habitants d'origen càntabre i basc amb un dialecte romanç propi, el castellà i unes lleis diferenciades.
Nou!!: Berenguer Ramon II і Regne de Castella · Veure més »
República de Gènova
La República de Gènova (en lígur Repubbrica de Zena) fou un estat independent centrat a la regió itàlica de Ligúria que va existir entre el i l'any 1797, quan fou envaïda pels exèrcits de la França revolucionària.
Nou!!: Berenguer Ramon II і República de Gènova · Veure més »
Rodrigo Díaz de Vivar
Rodrigo Díaz de Vivar (Vivar del Cid, avui a la província de Burgos, ca. 1045 - València, 1099) conegut com a Cid Campeador, El Cid o Mio Cid (de l'àrab vulgar, ‘el meu senyor’) va ser un noble castellà, guerrer i figura mitificada de l'anomenada Reconquesta de la península Ibèrica.
Nou!!: Berenguer Ramon II і Rodrigo Díaz de Vivar · Veure més »
Sanç Ramires
Sanç Ramires, també conegut com a Sanç I d'Aragó, Sanç V de Pamplona i Sanç III d'Aragó (ca. 1042 – 4 de juny de 1094), fou rei d'Aragó i Pamplona (1076-1094).
Nou!!: Berenguer Ramon II і Sanç Ramires · Veure més »
Sança de Barcelona
Sança de Barcelona (v 1057 - 1095), comtessa consort de Cerdanya.
Nou!!: Berenguer Ramon II і Sança de Barcelona · Veure més »
Sant Vicenç dels Horts
Sant Vicenç dels Horts és una ciutat i municipi de la comarca del Baix Llobregat a 16,9 km de la Ciutat Comtal.
Nou!!: Berenguer Ramon II і Sant Vicenç dels Horts · Veure més »
Saraqusta
Almussara Saraqusta, també coneguda com al-Madina al-Baidà, literalment ‘la ciutat blanca’ en àrab, pel color dels seus edificis, era el nom de l'actual Saragossa durant el domini musulmà de la regió.
Nou!!: Berenguer Ramon II і Saraqusta · Veure més »
Setge de Balànsiya (1087)
El Setge de Balànsiya fou una de les batalles de la dominació de l'emirat de Balànsiya per Yahya al-Qàdir l'any 1087.
Nou!!: Berenguer Ramon II і Setge de Balànsiya (1087) · Veure més »
Taifa d'Albarrasí
La taifa d'as-Sahla o taifa de Xantamariyya aix-Xarq o taifa dels Banu Razín (o o), coneguda historiogràficament com a taifa d'Albarrasí fou un petit regne de taifa establert al voltant de la vila d'Albarrasí i de la seua serralada per la dinastia amaziga dels Banu Razín.
Nou!!: Berenguer Ramon II і Taifa d'Albarrasí · Veure més »
Testament
Testament de la reina Peronella d'Aragó (4 d'abril del 1152) El testament (del llatí testatio mentis, que significa 'testimoniatge de la voluntat') és l'acte jurídic pel qual una persona disposa per a després de la seva mort de tots els seus béns o de part d'ells.
Nou!!: Berenguer Ramon II і Testament · Veure més »
Turtuixa
Vista de la catedral de Tortosa, que ocupa l'espai de l'antiga mesquita pàgines.
Nou!!: Berenguer Ramon II і Turtuixa · Veure més »
Usatges de Barcelona
Costums de Catalunya) (ACA, ms. de Ripoll, núm. 38, fol. 1) XIV que representa al comte Ramon Berenguer I de Barcelona (Biblioteca del Monasterio de San Lorenzao del Escorial, Ms. Z-III-14 f.23v) ''Ms. 1.378'' de l'Arxiu Municipal de Lleida (1336). ''Usatges i Constitucions de Catalunya'', Constitucions de Pau i Treva, Commemoracions de Pere Albert i un Tratado de Batalla Foli dels ''Commentaria super Usaticis Barchinone'' (Comentaris dels Usatges de Barcelona) Obra jurídica de Jaume Marquilles (1448-1450) Actes de cort i altres Lleis Catalunya de les Corts de Barcelona (1413) (edició impresa) Els Usatges de Barcelona foren una recopilació dels usatges que formaven el dret consuetudinari barceloní; a mesura que es feren noves recopilacions s'hi recolliren també normes jurídiques de diferents procedències que acabaren formant la base del Dret consuetudinari català.
Nou!!: Berenguer Ramon II і Usatges de Barcelona · Veure més »
Vallmoll
Vallmoll és un municipi de la comarca de l'Alt Camp.
Nou!!: Berenguer Ramon II і Vallmoll · Veure més »
Vescomtat d'Agde
El vescomtat d'Agde fou una jurisdicció feudal d'Occitània, de curta durada a finals del, unida després amb el vescomtat de Besiers.
Nou!!: Berenguer Ramon II і Vescomtat d'Agde · Veure més »
Vescomtat de Besiers
El vescomtat de Besiers fou una jurisdicció feudal d'Occitània centrada a la ciutat de Besiers, creada el 881.
Nou!!: Berenguer Ramon II і Vescomtat de Besiers · Veure més »
Vescomtat de Carcassona
El vescomtat de Carcassona sorgí el 1082.
Nou!!: Berenguer Ramon II і Vescomtat de Carcassona · Veure més »
Vilafranca del Penedès
Vilafranca del Penedès és una ciutat de la vegueria del Penedès, a Catalunya, capital de la comarca de l'Alt Penedès.
Nou!!: Berenguer Ramon II і Vilafranca del Penedès · Veure més »
Yahya al-Qàdir
Yahya ibn Hixam ibn Dhi-n-Nun al-Qàdir bi-L·lah, més conegut simplement com Yahya al-Qàdir o al-Qàdir, va ser l'últim rei de l'emirat de Tulàytula.
Nou!!: Berenguer Ramon II і Yahya al-Qàdir · Veure més »
1053
El 1053 (MLIII) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Nou!!: Berenguer Ramon II і 1053 · Veure més »
1076
Sense descripció.
Nou!!: Berenguer Ramon II і 1076 · Veure més »
1077
El 1077 (MLXXVII) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Berenguer Ramon II і 1077 · Veure més »
1079
Sense descripció.
Nou!!: Berenguer Ramon II і 1079 · Veure més »
1080
Sense descripció.
Nou!!: Berenguer Ramon II і 1080 · Veure més »
1081
Sense descripció.
Nou!!: Berenguer Ramon II і 1081 · Veure més »
1082
;Països Catalans.
Nou!!: Berenguer Ramon II і 1082 · Veure més »
1083
Sense descripció.
Nou!!: Berenguer Ramon II і 1083 · Veure més »
1086
Sense descripció.
Nou!!: Berenguer Ramon II і 1086 · Veure més »
1087
El 1087 (MLXXXVII) fou un any comú començat en divendres.
Nou!!: Berenguer Ramon II і 1087 · Veure més »
1089
El 1089 (MLXXXIX) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Berenguer Ramon II і 1089 · Veure més »
1090
Sense descripció.
Nou!!: Berenguer Ramon II і 1090 · Veure més »
1091
Sense descripció.
Nou!!: Berenguer Ramon II і 1091 · Veure més »
1092
Països Catalans.
Nou!!: Berenguer Ramon II і 1092 · Veure més »
1097
Sense descripció.
Nou!!: Berenguer Ramon II і 1097 · Veure més »
5 de desembre
El 5 de desembre és el tres-cents trenta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents quarantè en els anys de traspàs.
Nou!!: Berenguer Ramon II і 5 de desembre · Veure més »
Redirigeix aquí:
Berenguer Ramon II de Barcelona, Berenguer Ramón II.
