Taula de continguts
160 les relacions: Abd-al-Mumin ibn Alí, Abd-Al·lah ibn Bulugguín, Abdalwadites, Abu-Yazid Màkhlad ibn Kaydad an-Nukkarí, Administració provincial romana, Aglàbides, Ahaggar, Algèria, Amazic, Antoní Pius, Ateisme, August, Aurès, Àfrica, Àfrica del Nord, Bagaudes, Banu Ghàniya, Banu Hammad, Banu Hilal, Banu Ifran, Banu Midrar, Barghawata, Bèlgica, Berber (desambiguació), Bizacena, Bugia (Algèria), Burkina Faso, Cabília, Cabila, Cabilenc, Cabilencs, Califat Abbàssida, Califat Fatimita, Cartago, Casablanca, Còmmode, Còrdova, Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i Nacionals, Cirenaica, Cirene, Colònies al món antic, Colonització grega, Cossetània Edicions, Cristianisme, Dinastia almohade, Dinastia almoràvit, Dinastia Idríssida, Dinastia marínida, Dinastia XXII d'Egipte, Djerid, ... Ampliar l'índex (110 més) »
Abd-al-Mumin ibn Alí
Abd-al-Mumin ibn Alí ibn Alwí ibn Yala al-Kumí Abu-Muhàmmad (Tagra o Trara, 1094- Sale, 1163) fou el primer califa dels almohades i fundador de la dinastia almohade mumínida o dels mumínides, amb capital a Marràqueix.
Veure Amazics і Abd-al-Mumin ibn Alí
Abd-Al·lah ibn Bulugguín
Abu-Muhàmmad Abd-Al·lah ibn Bulugguín ibn Badis ibn Habús ibn Màksan ibn Ziri ibn Manad as-Sinhají o, més senzillament, Abd-Al·lah ibn Bulugguín, també conegut amb els ''làqabs'' al-Mudhàffar bi-L·lah i an-Nàssir li-din-Al·lah (1056 - d.
Veure Amazics і Abd-Al·lah ibn Bulugguín
Abdalwadites
Els abdalwadites, també coneguts com a abdalwàdides o Banu Abd-al-Wad o, encara, a partir del seu epònim, zayyànides, Banu Zayyan o zayyanites, van ser una dinastia amaziga musulmana amb capital a Tremissèn (Tlemcen), a Algèria, la qual va regnar des del 1236, en dissoldre's el poder almohade, fins al 1550, en què fou enderrocada pels turcs otomans.
Veure Amazics і Abdalwadites
Abu-Yazid Màkhlad ibn Kaydad an-Nukkarí
Abu-Yazid Màkhlad ibn Kaydad an-Nukkarí (883-947) fou un cap kharigita-ibadita, fill d'un amazic zanata de Takyus, a la regió de Qastíliya, i d'una esclava.
Veure Amazics і Abu-Yazid Màkhlad ibn Kaydad an-Nukkarí
Administració provincial romana
L'administració provincial romana es va crear quan la Primera Guerra Púnica va portar a l'expansió del territori de Roma, bàsicament a les illes mediterrànies.
Veure Amazics і Administració provincial romana
Aglàbides
Extensió màxima del regne dels aglàbides Els aglàbides o Banu Àghlab (o), originaris dels Khorasan, foren una dinastia àrab que va governar Ifríqiya del 800 al 909.
Veure Amazics і Aglàbides
Ahaggar
Situació. LAhaggar (Idurar n Uhaggar; tr) és una serralada d'Algèria que forma un parc nacional.
Veure Amazics і Ahaggar
Algèria
Algèria, oficialment República Democràtica Popular d'Algèria, és un estat del nord d'Àfrica.
Veure Amazics і Algèria
Amazic
Bandera de la nació amaziga. Àrees lingüístiques amazigues del sector oest del Nord d'Àfrica (mapa en francès). Tamazgha, en alfabet ''tifinagh'' Lamazic, llengua amaziga, dita també amazigh o tamazight (en amazic i en alfabet llatí i en alfabet tifinag, transcrit tamazight en ambdós casos, API: o.
Veure Amazics і Amazic
Antoní Pius
Tit Aureli Fulvus Boioni Arri Antoní (Titus Aurelius Fulvus Boionius Arrius Antoninus), més conegut com a Antoní Pius (Antoninus Pius), era un senador romà de mitjana edat originari de Nimes, que fou adoptat per un moribund Adrià i li va succeir com emperador romà el 138, sent un dels Cinc bons emperadors van exercir el seu poder durant el zenit de la prosperitat que va assolir l'imperi a la Pax Romana.
Veure Amazics і Antoní Pius
Ateisme
Lateisme és, en un sentit ampli, el rebuig de la creença en l'existència de deïtats.
Veure Amazics і Ateisme
August
August (llatí: Imperator Caesar divi filius Augustus; nascut el 23 de setembre del 63 aC i mort el 19 d'agost del 14) fou un home d'estat i líder militar romà que esdevingué el primer emperador de l'Imperi Romà entre el 27 aC i la seva mort el 14.
Veure Amazics і August
Aurès
Mapa El massís de l'Aurès o l'Awres o l'Aures és un massís muntanyós d'Algèria, part de l'Atles saharià oriental.
Veure Amazics і Aurès
Àfrica
LÀfrica és un dels cinc continents, el tercer més gran del món.
Veure Amazics і Àfrica
Àfrica del Nord
miniatura L'Àfrica del Nord és una regió del continent africà que habitualment es considera que inclou els estats i territoris següents.
Veure Amazics і Àfrica del Nord
Bagaudes
Durant l'antic Imperi Romà, primer al sud de les Gàl·lies i després a les Hispànies, reberen el nom genèric de bagaudes aquelles partides revoltades de camperols pobres lliures, esclaus i/o soldats desertors que s'enfrontaren violentament contra els latifundis i l'autoritat imperial.
Veure Amazics і Bagaudes
Banu Ghàniya
Els Banu Ghàniya fou una dinastia amaziga sanhadja emparentada amb els almoràvits que va ocupar importants càrrecs de govern a Xarq al-Àndalus (1133-1145), Granada (1147-1149), les Illes Orientals d'al-Andalus (1126-1203), i, per conquesta, d'Ifríqiya (1184-1212).
Veure Amazics і Banu Ghàniya
Banu Hammad
Mapa vers 1100 Els Banu Hammad o hammadites o hammàdides (o) foren una dinastia amaziga sanhaja que va governar al Màgrib central del 1015 al 1152.
Veure Amazics і Banu Hammad
Banu Hilal
Els Banu Hilal o, en la pronunciació dialectal, Beni Hilal o, encara, els hilalians foren una tribu àrab que emigrà cap a l'Àfrica del Nord al.
Veure Amazics і Banu Hilal
Banu Ifran
Els Banu Ifran són la principal tribu dels amazics zenata o zanata descendents suposats d'Islitan ibn Misra ibn Zakiya ibn Wadiran ibn Aditat.
Veure Amazics і Banu Ifran
Banu Midrar
Els midràrides o dinastia midràrida o dels Banu Midrar o dels Banu Wàssul fou una dinastia amaziga independent que va governar el Tafilalt amb centre a Sigilmasa entre el i el.
Veure Amazics і Banu Midrar
Barghawata
Territori dels Barghawata (744-1058) Els barghawata o també Barghwata o Berghouata foren una confederació amaziga del grup dels Masmuda, establerts a la província de Tamasma a la costa atlàntica del Marroc entre Sale i Safi del al.
Veure Amazics і Barghawata
Bèlgica
Bèlgica (België en neerlandès, Belgique en francès, Belgien en alemany), oficialment el Regne de Bèlgica (Koninkrijk België en neerlandès, Royaume de Belgique en francès, Königreich Belgien en alemany) és un estat de l'Europa occidental.
Veure Amazics і Bèlgica
Berber (desambiguació)
* Berbers, un poble també conegut com a amazic.
Veure Amazics і Berber (desambiguació)
Bizacena
Bizacena (o) va ser un districte de la província romana d'Àfrica al sud de la Zeugitània o Zeugitana que en un principi formava part del territori de Cartago i després va ser la part sud de la província romana d'Àfrica fins que es va convertir en una província separada, la Província Byzacena, governada per un cònsol, amb capital a Hadrumetum.
Veure Amazics і Bizacena
Bugia (Algèria)
Vista general Vista del front marítim Bugia (en català antic: Bogia;, pronunciat) és una ciutat de situada al golf de Bugia, i és la capital de la província de Bugia, al nord d'Algèria.
Veure Amazics і Bugia (Algèria)
Burkina Faso
Burkina Faso és una república de l'Àfrica Occidental situada a la part superior del riu Volta.
Veure Amazics і Burkina Faso
Cabília
Paisatge de la Cabília Paisatge de la Cabília Rètols trilingües La Cabília (amazic: Tamurt n Iqbayeliyen) és una regió muntanyenca de Magrib al nord d'Algèria.
Veure Amazics і Cabília
Cabila
Una cabila (de l'àrab, ‘tribu’, ‘llinatge’, ‘nissaga’, plural) és una agrupació d'un nombre important de gent, els membres de la qual es consideren sorgits d'un ancestre comú.
Veure Amazics і Cabila
Cabilenc
El cabilenc o taqbaylit és una les llengües amazigues (de la macrofamília afroasiàtica), parlada a la regió muntanyosa del nord d'Algèria coneguda com a Cabília. Com passa amb altres llengües amazigues, els seus parlants sovint es refereixen a ella amb el nom genèric d'amazic, que serveix per designar-les totes.
Veure Amazics і Cabilenc
Cabilencs
Els cabilencs (o; àrab algerià) són un grup ètnic originari de la Cabília (en cabilenc Tamurt n Ieqvayel o Tamurt n Igawawen, ‘país dels cabilencs'), una regió amazigòfona d'Algèria predominantment muntanyosa.
Veure Amazics і Cabilencs
Califat Abbàssida
Els abbàssides (o) foren una dinastia de califes que governà políticament i religiosa el món musulmà des del 750 fins al 1258, amb un prolongament a Egipte fins al 1517, quan el seu paper va ser assumit pel soldà de Turquia (Imperi Otomà).
Veure Amazics і Califat Abbàssida
Califat Fatimita
El Califat Fatimita o Estat Fatimita fou un califat musulmà de l'edat mitjana, l'únic que tenia el xiisme ismaïlita com a religió oficial.
Veure Amazics і Califat Fatimita
Cartago
Cartago va ser una antiga ciutat del nord d'Àfrica, a l'actual Tunísia (a uns disset quilòmetres al nord-est de la capital d'aquest país), fundada per emigrants fenicis de Tir a finals del, segons la datació moderna més acceptada, i segons la llegenda, per la princesa fenícia Dido.
Veure Amazics і Cartago
Casablanca
Casablanca (literalment ‘la Casa Blanca’, reduït en el llenguatge popular a Dar-l-Bidà, així com a Casa amb pronunciació a la francesa) és la ciutat més gran del Marroc i el seu port més important.
Veure Amazics і Casablanca
Còmmode
Marc Aureli Còmmode Antoní (inicialment Luci Eli Aureli Còmmode) (31 d'agost del 161 - 31 de desembre del 192) fou un emperador romà de la dinastia Antonina que va governar del 180 fins al 192.
Veure Amazics і Còmmode
Còrdova
Còrdova (oficialment Córdoba, en castellà) és una ciutat d'Andalusia, capital de la província de Còrdova, al curs mitjà del riu Guadalquivir, a 110 metres d'altura.
Veure Amazics і Còrdova
Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i Nacionals
El Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i les Nacions (CIEMEN) és una associació no-governamental fundada el 1974 per Aureli Argemí i Roca, antic monjo de l'Abadia de Montserrat i antic secretari de l'abat Aureli Maria Escarré i Jané.
Veure Amazics і Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i Nacionals
Cirenaica
Províncies otomanes de la Líbia actual La Cirenaica (Kyrēnaïké, àrab: برقة, romanitzat Barqah) és una regió oriental de Líbia entre les longituds E16 i E25 dins districte d'Al Kufrah, que comprèn les províncies de Bengasi, Darna i Al-Bayda.
Veure Amazics і Cirenaica
Cirene
Cirene (o) fou una ciutat grega de Líbia, a la regió que va prendre el nom de Cirenaica.
Veure Amazics і Cirene
Colònies al món antic
Rutes comercials fenícies Les colònies al món antic eren ciutats estat fundades per una ciutat mare (la seva "metròpoli"").
Veure Amazics і Colònies al món antic
Colonització grega
Mapa de les principals colònies gregues i fenícies La colonització grega comprèn l'expansió dels grecs a l'edat antiga, primer per les conques de la Mediterrània i del mar Negre, i després també per extenses regions d'Àsia.
Veure Amazics і Colonització grega
Cossetània Edicions
Cossetània Edicions és una editorial amb seu a Valls (Alt Camp), que es va fundar l'any 1996.
Veure Amazics і Cossetània Edicions
Cristianisme
Branques del cristianisme El cristianisme (del grec: Xριστός, Khristós, Crist, literalment, 'ungit') és una religió abrahàmica monoteistaLa descripció del cristianisme com a religió monoteista prové de diverses fonts: Catholic Encyclopedia (article «»); William F.
Veure Amazics і Cristianisme
Dinastia almohade
Els almohades (de l'àrab, i. e. ‘els monoteistes' o ‘els unitaristes’) (1121-1269) foren un moviment religiós amb un fort influx amazic que va inspirar diversos estats a l'extrem occidental del món islàmic al.
Veure Amazics і Dinastia almohade
Dinastia almoràvit
Els almoràvits (en singular) foren un moviment religiós del nord d'Àfrica, format per nòmades amazics del Sàhara, que al fundaren la quarta dinastia del Marroc.
Veure Amazics і Dinastia almoràvit
Dinastia Idríssida
Extensió dels dominis idríssides La dinastia idríssida fou una nissaga alida, de la branca hassanita, que regnà al Marroc i Tlemcen del 789 al 974.
Veure Amazics і Dinastia Idríssida
Dinastia marínida
Els benimerins o marínides (de l'àrab, o) foren una dinastia amaziga que va succeir els almohades al Magreb, des de mitjan a principis del.
Veure Amazics і Dinastia marínida
Dinastia XXII d'Egipte
Osorkon I. Louvre. La dinastia XXII transcorre de c. 945-715 aC, durant el Tercer Període Intermedi.
Veure Amazics і Dinastia XXII d'Egipte
Djerid
El Djerid (pronunciat en el dialecte local l-Jrīd, que vol dir ‘fulla de palmera’) és el nom donat a una regió natural del Magrib, predesèrtica, al sud de Tunísia, situada al nord de la regió desèrtica del Gran Erg Oriental.
Veure Amazics і Djerid
Djurdjura
Djurdjura o Jurjura és una cadena muntanyosa a la Cabília (Algèria).
Veure Amazics і Djurdjura
Domicià
Domicià - Titus Flavius Domicianus - (Roma, 24 d'octubre del 51 - 18 de setembre del 96) fou Emperador romà (81-96).
Veure Amazics і Domicià
Donatisme
El donatisme va ser un moviment paleocristià a la regió de Cartago i Numídia al.
Veure Amazics і Donatisme
Egipte
Egipte ((sahídic) o (bohàiric); egipci antic: Kemet), oficialment República Àrab d'Egipte, és un estat de l'Àfrica nord-oriental.
Veure Amazics і Egipte
Espanya
Espanya o el Regne d'Espanya (en castellà i gallec: Reino de España, en basc: Espainiako Erresuma, en asturià: Reinu d'España, en occità: Reialme d'Espanha, en aragonès: Reino d'Espanya) és un estat del sud-oest d'Europa, que ocupa la major part de la península Ibèrica, la qual comparteix amb Andorra, França (l'Alta Cerdanya), Gibraltar i Portugal.
Veure Amazics і Espanya
Etnònim
Un etnònim (en grec ethnos, 'tribu', + onuma, 'nom') és el nom d'un grup ètnic.
Veure Amazics і Etnònim
Euràsia
Euràsia és la massa continental terrestre composta per Europa i Àsia.
Veure Amazics і Euràsia
Fenicis
Mapa de Fenícia durant la seva expansió colonial. Els fenicis eren un poble semita sorgit de les migracions dels semites des de Mesopotàmia.
Veure Amazics і Fenicis
Fes
Fes és la tercera ciutat més gran del Marroc, després de Casablanca i Rabat; l'any 2004 tenia una població aproximada de 946.000 habitants.
Veure Amazics і Fes
Firm (usurpador segle IV)
Firm va ser un noble romà africà, usurpador del tron imperial sota Valentinià I. Era fill del príncep amazic Nubel, que havia obtingut molt de poder com a general romà i era un cristià ric.
Veure Amazics і Firm (usurpador segle IV)
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Veure Amazics і França
Garamants
Els garamants a l'any 600 Els garamants (Garamantes, Γαραμάντες; probablement de l'amazic, ‘ciutats’) foren un antic poble sedentari del desert de llengua amaziga, que vivia a l'est dels gètuls, a l'oest del Nil, i al sud de Líbia.
Veure Amazics і Garamants
Gètuls
Getúlia, sota Mauritània Els gètuls (Gaetuli) foren un poble nòmada del nord d'Àfrica d'ètnia amaziga que apareix al llarg de tot el període romà.
Veure Amazics і Gètuls
Gerba
L'illa de Gerba o Djerba és una illa de la costa sud-est de Tunísia, al golf de Gabes, a prop del litoral.
Veure Amazics і Gerba
Gildó
Gildó (en llatí Gildo, de vegades Gildon) va ser un cap amazic del darrer període de l'Imperi Romà d'Occident.
Veure Amazics і Gildó
Gomeres
Els gomeres, en singular gomera o gumera o gomara (sing.) són una tribu amaziga masmuda.
Veure Amazics і Gomeres
Hadrià
Hadrià o Adrià, nom complet Publi Eli Trajà Hadrià, (Publius Aelius Traianus Hadrianus) (Itàlica, Hispània, 24 de gener del 76 - Baia, 10 de juliol del 138) fou emperador de l'Imperi Romà del 117 al 138.
Veure Amazics і Hadrià
Hàfsida
La dinastia hàfsida fou una dinastia d'emirs que va governar a Ifríqiya (Tunísia) del 1228 al 1574 (abans ja havien estat governadors del 1207 al 1221 i del 1226 al 1228).
Veure Amazics і Hàfsida
Ibadisme
Estats amb més d'un 10% de població musulmana'''Verd''': zones sunnites, '''Vermell''': zones xiïtes, '''Negre''': zones ibadites (Oman) Libadisme és un corrent minoritari de l'islam independent del sunnisme i del xiisme que encara es practica a Oman i a certs indrets d'Algèria, Tunísia i Líbia.
Veure Amazics і Ibadisme
Ifríqiya
Ifríqiya (en català medieval Frèquia) és una regió històrica del món araboislàmic que es correspon amb l'antiga província romana d'Africa.
Veure Amazics і Ifríqiya
Islam
La Kaba, a la Meca, és el punt central de l'islam vers el qual tots els fidels del món s'orienten per pregar Lislam ('submissió ')Entrada Islam a Encarta ® 2007.
Veure Amazics і Islam
Israel
Israel, oficialment l'Estat d'Israel (en hebreu:; en àrab), és un estat reconegut per l'àmplia majoria d'estats amb representació a l'ONU —no obstant això, no és reconegut per 32 estats—, ubicat a l'Orient Mitjà, en la regió oriental de la mar Mediterrània.
Veure Amazics і Israel
Jabal Nafusa
La Jàbal Nafussa és la zona muntanyosa de l'oest de Tripolitana, que rep el nom dels seus habitants amazics, els nafuses.
Veure Amazics і Jabal Nafusa
Judaisme
El judaisme és la religió del poble jueu.
Veure Amazics і Judaisme
Justinià I
Justinià I el Gran (en llatí: Flavius Petrus Sabbatius Iustinianus; en grec: Ιουστινιανός) també conegut entre els cristians ortodoxos orientals com a sant Justinià el Gran, va ser l'emperador romà d'Orient des de l'any 527 fins al 565.
Veure Amazics і Justinià I
Kairuan
Kairuan és una ciutat de Tunísia situada a l'interior del país, a 156 km de Tunis i a 57 de Sussa.
Veure Amazics і Kairuan
Kàhina
La Kàhina (literalment ‘la Sacerdotessa’ o ‘l'Endevinadora’), malnom de Dihya, va ser una reina amaziga dels zanates de l'Aurès, que va dirigir la resistència a la conquesta àrab al final del.
Veure Amazics і Kàhina
Kharigisme
El kharigisme (‘els kharigites’, ‘els dissidents’; en singular) és una de les tres branques en què es va dividir l'islam arran dels problemes successoris del califat pels volts de l'any 661: ortodoxos (o sunnites), xiïtes i kharigites.
Veure Amazics і Kharigisme
Kosayla
Kosayla ibn Lamzam (Kusayla ibn Lamzam o Kasila ibn Lamzam) fou un heroi nacional amazic, cap de la lluita per la seva independència.
Veure Amazics і Kosayla
Kulthum ibn Iyad al-Quxayrí
Kulthum ibn Iyad al-Quxayrí fou un militar àrab de la tribu qays enviat pel califa omeia Hixam ibn Abd-al-Màlik (724-743) al Magrib la primavera del 741 per tal de venjar la derrota a la batalla dels Nobles (Ghàzwat al-àixraf) que els havien causat els rebels amazics manats per Khàlid ibn Hamid (o Humayd) az-Zanatí, successor del gran cap amazic Maysara.
Veure Amazics і Kulthum ibn Iyad al-Quxayrí
Kutama
Els kutama o ketama foren un dels grans grups amazics.
Veure Amazics і Kutama
Líbia
Líbia, també coneguda com a Estat de Líbia, és una república del nord de l'Àfrica.
Veure Amazics і Líbia
Libu
libi en la tomba de Seti I Els libu, o també lebu (en jeroglífic egipci: Libu, transliterat rbw) és el nom que rebien les tribus amazigues a l'oest del Nil a les fonts egípcies del temps de l'Imperi Nou, i principalment del període ramèssida.
Veure Amazics і Libu
Llengües afroasiàtiques
Les llengües afroasiàtiques conformen una família lingüística constituïda per uns 375 idiomes i que, amb més de 400 milions de parlants, s'estén des de les costes atlàntiques de Mauritània a l'oest fins a la província iraniana del Khuzestan a l'est, i des de la frontera siriana amb Turquia al nord fins a Somàlia al sud.
Veure Amazics і Llengües afroasiàtiques
Llengües semítiques
miniatura Les llengües semítiques són la subfamília nord-oriental de les llengües afroasiàtiques, de les quals són l'única família que es parla a l'Àsia.
Veure Amazics і Llengües semítiques
Maclis
Els maclis (Machlyes, Μάχλυες) foren un poble libi de la regió de la Bizacena, a la vora del riu Tritó i separats pel llac Tritònide del poble dels lotòfags, però que com aquests menjaven flors de lotus.
Veure Amazics і Maclis
Magrib
D'oest a est: Mauritània, Sàhara occidental, Marroc, Algèria, Líbia i Tunísia Mapa de la '''Tamazgha.''' El Magrib o Magreb (o, literalment ‘l'Oest (Àrab)’ o ‘l'Occident (Àrab)’), també anomenat Àfrica del Nord o Tamazgha, és la part de l'Àfrica del Nord que inclou el Marroc, Algèria, Tunísia, el Sàhara Occidental, Líbia i Mauritània (és a dir, en queda exclosa la vall del Nil).
Veure Amazics і Magrib
Mali
Mali és un estat de l'Àfrica Occidental que limita amb Mauritània i Algèria al nord, amb el Níger a l'est, amb Burkina Faso, Costa d'Ivori i Guinea al sud i amb el Senegal i Mauritània a l'oest.
Veure Amazics і Mali
Mallorca
Mallorca és una illa de la Mediterrània, la més gran de les Illes Balears —per això també s'anomena la Balear Major—, i és lloc d'origen dels mallorquins.
Veure Amazics і Mallorca
Marràqueix
Marràqueix (nom original en amazic ⵎⵕⵕⴰⴽⵛ Tamurt n Akkuc, 'terra de Déu'; en àrab مراكش Marrākux, pronunciat Marrākex localment, en francès Marrakech; fins al 1890 Marroc) és una ciutat del sud-oest del Marroc, al peu de l'Atles, a 466 m d'altura.
Veure Amazics і Marràqueix
Marroc
El Marroc, oficialment el Regne del Marroc, és un estat del nord d'Àfrica.
Veure Amazics і Marroc
Masmuda
Els masmudes fou un dels gran grups humans dels amazics de la família dels Baranis, de la que també formaven part els sanhadjes.
Veure Amazics і Masmuda
Massesils
Els massesils (Massaesyli) van ser una tribu de númides (d'arrel amaziga) al nord d'Àfrica, a la regió de Numídia.
Veure Amazics і Massesils
Massils
Numídia al voltant del 220 aC Els massils (Massyli, també anomenats mesulis) eren una tribu númida, la més important de les tribus occidentals del país dels númides, que ocupava l'oest de la moderna Algèria i les muntanyes de la Cabília.
Veure Amazics і Massils
Matmata
Matmata (o, ‘Matmata l'Antiga’) és un poble de Tunísia en la governació de Gabès, situat uns 35 km al sud-oest de Gabès.
Veure Amazics і Matmata
Maures
Mapa del nord d'Àfrica amb la Mauretània a l'esquerra Els maures (del llatí Mauri, i d'aquest terme deriva moros) és el terme amb què els romans designaren als pobles amazics de la Mauretània.
Veure Amazics і Maures
Mauretània
Mauretània (Mauretania, literalment ‘Terra dels maures’) fou una regió històrica del nord d'Àfrica que s'estenia de l'oceà Atlàntic fins a Numídia al llarg de tota la costa.
Veure Amazics і Mauretània
Mauritània
miniatura Mauritània, oficialment la República Islàmica de Mauritània, és un estat situat al nord-oest de l'Àfrica.
Veure Amazics і Mauritània
Maysara
Maysara fou un cap amazic de la tribu matghara que va dirigir la resistència nacional contra la invasió i dominació àrab el 739-740.
Veure Amazics і Maysara
Màzics
Màzics (Mazices, Μάζικες, per bé que llur nom ofereix gran nombre de variants) fou un etnònim usat recurrentment pels autors clàssics al llarg de tota l'antiguitat per referir-se a un o diversos pobles indígenes del nord d'Àfrica, raonablement de llengua i cultura amaziga, el qual té la particularitat de coincidir amb l'endònim que actualment utilitzen els mateixos amazics per referir-se a si mateixos, amazic, etnònim manllevat pel català i moltes altres llengües europees.
Veure Amazics і Màzics
Miknasa (tribu)
Els miknasa foren una important tribu amaziga del Magreb, del grup dels Butr.
Veure Amazics і Miknasa (tribu)
Mohammed VI
Mohammed VI (Rabat, Marroc, 21 d'agost de 1963) és l'actual rei del Marroc.
Veure Amazics і Mohammed VI
Mzab
Mzab és una antiga regió del Sàhara algerià, que correspon a la moderna província de Ghadaïa.
Veure Amazics і Mzab
Nakur
Nakur o Nukur (o) fou una població de la costa nord del Marroc i capital d'un emirat regit per la dinastia salíhida.
Veure Amazics і Nakur
Nasamons
Els Nasamons (Nasamones) van ser un poble amazic del nord d'Àfrica que apareix a les fonts al llarg de tota l'antiguitat clàssica com a habitants de les terres de l'interior de la Cirenaica i dels Sirtes, com també a l'entorn d'Augila.
Veure Amazics і Nasamons
Níger
El Níger, oficialment la República del Níger (République du Niger en francès, llengua oficial) és un estat de l'Àfrica occidental.
Veure Amazics і Níger
Númides
Mapa de Numidia cap al 220 a. C., que mostra els regnes de Sifax i Gaia (pare de Masinissa). Els númides eren unes tribus seminòmades amazigues que vivien a Numídia, a Algèria a l'est de Constantina i a part de Tunísia i Marroc.
Veure Amazics і Númides
Nil
Mapa de la conca del Nil El riu Nil (del grec antic, literalment ‘vall de riu’) és el riu més gran d'Àfrica.
Veure Amazics і Nil
Nouakchott
Vista aèria. Nouakchott (‘el lloc dels vents’) és la capital i la ciutat més gran de Mauritània.
Veure Amazics і Nouakchott
Oasi de Siwa
L'oasi de Siwa o de Siwah és una ciutat a l'oest d'Egipte, localitzada prop d'un oasi homònim, part del Wahat, entre la depressió de Qattara i el mar de Sorra egipci, al desert de Líbia, aproximadament 50 km a l'est de la frontera amb Líbia, i a 560 km del Caire.
Veure Amazics і Oasi de Siwa
Omeies
Els Banu Umayya o omeies van ser un llinatge àrab que va exercir el poder califal primer a Orient, amb capital a Damasc, i després a Al-Àndalus, amb capital a Còrdova.
Veure Amazics і Omeies
Ouarsenis
LOuarsenis (literalment ‘res de més alt’;, llatinitzat pels francesos com El Ouanchariss) és un massís de muntanyes del nord-oest d'Algèria.
Veure Amazics і Ouarsenis
Països Baixos
Els Països Baixos són un país constituent (land) del Regne dels Països Baixos i estat membre de la Unió Europea.
Veure Amazics і Països Baixos
Púnics
Necròpoli del Puig dels Molins, a Eivissa. Els púnics o cartaginesos foren un poble de la Mediterrània Occidental que té els orígens en l'expansió colonial fenícia cap a occident.
Veure Amazics і Púnics
Prehistòria
Prehistòria (llatí, præ.
Veure Amazics і Prehistòria
Regne de Numídia
La província de Numídia en l'Imperi Romà El Regne de Numídia va ser un estat independent i després client de Roma, que estava situat a la regió coneguda per Numídia (part de la moderna Algèria i part de Tunísia), sorgit per la unió del Regne de Numídia Oriental i el Regne de Numídia Occidental.
Veure Amazics і Regne de Numídia
Regne Vàndal
El Regne Vàndal (en llatí Regnum Vandalum), o regne dels vàndals i els alans (Regnum Vandalorum et Alanorum), fou un regne establert pels vàndals germànics sota Genseric, al nord d'Àfrica i al Mediterrani, entre el 435 i el 534 dC.
Veure Amazics і Regne Vàndal
Rif
El Rif és una regió muntanyenca del nord del Marroc, a la costa del mar Mediterrani, entre les ciutats de Tetuan i Oujda.
Veure Amazics і Rif
Rifenys
Els rifenys (àrab marroquí: o) són un grup humà amazic del nord del Marroc.
Veure Amazics і Rifenys
Rustúmida
La dinastia rustúmida o rustàmida (o) fou una nissaga ibadita que va governar l'emirat de Tahart, actualment a Algèria, del 778 al 909.
Veure Amazics і Rustúmida
Sadrata
Sadrata fou una població d'Algèria fundada pel darrer imam rustúmida el 909 a 8 km al sud-oest de Ouargla, després que els fatimites van destruir el principat de Tahert (Tahart, Tiaret).
Veure Amazics і Sadrata
Sahel
Ubicació del Sahel africà El Sahel (de l'àrab ساحل, sāḥil, costa o frontera del Sàhara) és una ecoregió africana constituïda per una sabana o zona arbustiva tropical i subtropical semiàrida.
Veure Amazics і Sahel
Sanhadja
Distribució dels grups de parla amazic, inclosos els grups saharians: sanhadja, zenetes i Siwis) Els sanhadja, en la transcripció francesa habitual, o sanhaja foren una de les principals agrupacions tribals amazigues del nord d'Àfrica, que van tenir un paper destacat entre el i el.
Veure Amazics і Sanhadja
Sàhara
El Sàhara (literalment ‘el Gran Desert’; o Tiniri) és un desert de tipus càlid situat al nord de l'Àfrica.
Veure Amazics і Sàhara
Síria
La República Àrab Siriana o, senzillament, Síria és un estat de l'Orient Mitjà situat al sud de Turquia, a l'oest de l'Iraq i al nord de Jordània, Israel i el Líban.
Veure Amazics і Síria
Serralada de l'Atles
Petit poble de l'Atles situat a la ruta que uneix Marràqueix i Ouarzazate La serralada de l'Atles (amazic chelha:; amazic cabilenc), massís de l'Atles o simplement Atles, és un sistema de serralades del nord d'Àfrica d'uns 2.700 km de llargada.
Veure Amazics і Serralada de l'Atles
Sigilmasa
Ruïnes de Sigilmasa Sigilmasa, Sijilmassa, Sidjilmasa, Sidjilmassa o Sigilmassa fou una ciutat que, en època medieval, fou un important empori a la vora nord del desert del Sàhara, a l'est del que és ara el Marroc.
Veure Amazics і Sigilmasa
Siwi
The siwi o siwa, també conegut com a amazic de l'oasi o ambíguament zenati, és una llengua amaziga d'Egipte, parlada per entre 15.000 i 20.000 personesGrammatical Contact in the Sahara: Arabic, Berber, and Songhay in Tabelbala and Siwa, Lameen Souag, PhD thesis, SOAS, 2010 als oasis de Siwa i Gara, vora de la frontera entre Líbia i Egipte.
Veure Amazics і Siwi
Sufrites
Els sufrites (de l') foren un grup religiós islàmic dels primers temps de l'islam, definits generalment com una secta sorgida de l'escissió de la comunitat kharigita de Bàssora vers el 683/684.
Veure Amazics і Sufrites
Sunnisme
El sunnisme (literalment ‘gent de la tradició i la comunitat’, o simplement) és la branca principal de l'islam, representant gairebé el 90% dels musulmans.
Veure Amazics і Sunnisme
Tacfarines
o Tacfarinas (en llatí Tacfarinas, en llengua númida Taqpharinat) va ser un cap númida del temps de l'emperador Tiberi.
Veure Amazics і Tacfarines
Tàriq ibn Ziyad
Tàriq ibn Ziyad (m. ca. 720) fou un general amazic musulmà, governador de Tànger, mawla de Mussa ibn Nussayr, valí d'Ifríqiya i cap de les primeres tropes omeies que van conquerir el regne visigot de Toledo.
Veure Amazics і Tàriq ibn Ziyad
Tiaret
Tiaret o, en amazic, Tihert, abans coneguda com Tahart (‘estació’) és una ciutat del centre d'Algèria capital de la província de Tiaret al sud-oest del país a la part occidental de les muntanyes centrals anomenades Tell Atlas i a uns 150 km de la costa Mediterrània.
Veure Amazics і Tiaret
Tlemcen
Tlemcen és una ciutat d'Algèria, i la capital de la província del mateix nom.
Veure Amazics і Tlemcen
Tripolitana
Tripolitana Tripolitana Segell de 1931 La Tripolitana o Tripolitània és una regió històrica de Líbia, formant la part nord-occidental del país.
Veure Amazics і Tripolitana
Tuàregs
Un tuàreg del desert d'Algèria Els tuàregs (del terme amazic twareg arabitzat pels beduïns en twaraq, plural de targi, nisba de Targa, que equival a Fezzan) són un poble nòmada amazic que habita al desert del Sàhara; parlen llengües tuàregs, dins de la família lingüística amaziga i tenen el seu propi alfabet, el tifinagh.
Veure Amazics і Tuàregs
Tunísia
Tunísia o República de Tunísia és un estat musulmà del nord d'Àfrica que fa frontera amb Algèria a l'oest i amb Líbia al sud-est, mentre que el mar Mediterrani banya les seves costes, al nord i a l'est del país.
Veure Amazics і Tunísia
Txad
La República del Txad o, senzillament, el Txad és una república de l'Àfrica central sense sortida al mar, que limita al nord amb Líbia, a l'est amb el Sudan, al sud amb la República Centreafricana, al sud-oest amb el Camerun i Nigèria i a l'oest amb el Níger.
Veure Amazics і Txad
Uqba ibn Nafi
Uqba ibn Nafi ibn Abd-al-Qays al-Fihrí al-Quraixí o, simplement, Uqba ibn Nafi (vers 632 - 683) fou un general àrab, conqueridor de l'Àfrica del nord.
Veure Amazics і Uqba ibn Nafi
Vàndals
Invasions bàrbares de l'Imperi Romà: les fletxes blaves representen les invasions vàndales Els vàndals foren un poble del centre d'Europa, un dels pobles indoeuropeus de família germànica, que habitaven les regions riberenques de la mar Bàltica (en la zona de les actuals Alemanya i Polònia).
Veure Amazics і Vàndals
Yússuf ibn Taixfín
Yússuf ibn Taixfín (o Taixufín o Taixafín) (o) va ser un governant almoràvit del Màgrib i l'Àndalus del 1061 al 1106.
Veure Amazics і Yússuf ibn Taixfín
Zab
Zab és el nom de dos rius que recorren l'Iran, Turquia i Iraq i van a parar al Tigris.
Veure Amazics і Zab
Zírida
Amb el nom de zírides, zirites, zirís o Banu Ziri (o) es coneixen dues dinasties amazigues, una de les quals va governar a Ifríqiya i l'altra a Granada.
Veure Amazics і Zírida
Zenaga
El zenaga (autònim Tuḍḍungiyya) és una llengua amaziga parlada entre Mederdra i la costa de l'oceà Atlàntic al sud-oest de Mauritània i a Senegal.
Veure Amazics і Zenaga
Zenetes
Màxima extensió territorial dels zenetes a l'edat mitjana Museu de la Natura i els humans, Santa Cruz de Tenerife Els zenetes, zenates o zanates (també, modernament, igzenaten, ituzinaten o) són un dels grans grups tribals dels amazics.
Veure Amazics і Zenetes
Zuwarah
Zuara o Zuwarah és una localitat de Líbia, capital del districte d'An Nuqat al Khams.
Veure Amazics і Zuwarah
1070
El 1070 (MLXX) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Veure Amazics і 1070
1147
El 1147 (MCXLVII) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Veure Amazics і 1147
1995
1995 (MCMXCV) fon un any normal del calendari gregorià començat en diumenge.
Veure Amazics і 1995
28 de maig
El 28 de maig és el cent quaranta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-novè en els anys de traspàs.
Veure Amazics і 28 de maig
372
El 372 (CCCLXXII) fou un any de traspàs començat en diumenge del calendari julià.
Veure Amazics і 372
531
El 531 (DXXXI) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Veure Amazics і 531
643
El 643 (DCXLIII) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Veure Amazics і 643
670
El 670 (DCLXX) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Veure Amazics і 670
703
El 703 (DCCIII) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Veure Amazics і 703
740
El 740 (DCCXL) fou un any de traspàs començat en divendres del calendari julià.
Veure Amazics і 740
741
El 741 (DCCXLI) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Veure Amazics і 741
908
El 908 (CMVIII) fou un any de traspàs començat en divendres del calendari julià.
Veure Amazics і 908
909
El 909 (CMIX) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Veure Amazics і 909
943
El 943 (CMXLIII) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Veure Amazics і 943
També conegut com Amazigues, Barbaresc, Barbarescos, Barbarescs, Berbers, Cultura bereber, Ètnia berber.