Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Berbers

Índex Berbers

Els amazics o berbers (en cabil i altres dialectes amazics: imaziγen) són un poble del nord de l'Àfrica.

154 les relacions: Abd-al-Mumin ibn Alí, Abd-Al·lah ibn Bulugguín, Abdalwadites, Abu-Yazid Màkhlad ibn Kaydad an-Nukkarí, Adrià, Aglàbida, Ahaggar, Algèria, Antoní Pius, Ateisme, August, Aurès, Àfrica, Àfrica del Nord, Bagaudes, Banu Ghàniya, Banu Hammad, Banu Hilal, Banu Midrar, Barghawata, Bèlgica, Bejaïa, Berber, Berber (desambiguació), Bizacena, Burkina Faso, Cabília, Cabilenc, Califat abbàssida, Califat fatimita, Casablanca, Còmmode, Còrdova, Cirenaica, Cossetània Edicions, Cristianisme, Dècada del 760, Dinastia almohade, Dinastia almoràvit, Dinastia Idríssida, Dinastia marínida, Dinastia XXII d'Egipte, Djerid, Djurdjura, Domicià, Donatisme, Egipte, Espanya, Fes, Firm (usurpador segle IV), ..., França, Garamants, Gètuls, Gerba, Gildó, Gomeres, Hàfsida, Islam, Israel, Jabal Nafusa, Judaisme, Justinià I, Kairuan, Kàhina, Kosayla, Kutama, Líbia, Llengües afroasiàtiques, Llengües semítiques, Magrib, Mali, Mallorca, Marràqueix, Marroc, Masmuda, Massesils, Massils, Matmata, Mauretània, Mauritània, Maxyes, Maysara, Màculs, Miknasa (tribu), Mzab, Nakur, Nasamons, Níger, Nil, Nouakchott, Oasi de Siwa, Omeies, Ouarsenis, Països Baixos, Prehistòria, Regne de Numídia, República Àrab Siriana, Rif, Rifenys, Rustúmida, Sadrata, Sanhadja, Sàhara, Segle I, Segle IV, Segle IX, Segle V, Segle X, Segle X aC, Segle XI, Serralada de l'Atles, Sigilmasa, Siwi, Sufrites, Sus, Tacfarines, Tàriq ibn Ziyad, Tiaret, Tlemcen, Tripolitana, Tuaregs, Tunísia, Txad, Vàndals, Yússuf ibn Taixfín, Zab, Zírida, Zenaga, Zenetes, Zuwarah, 1070, 1086, 1147, 1167, 1269, 1995, 28 de maig, 372, 375, 398, 531, 642, 643, 670, 703, 740, 741, 756, 800, 908, 909, 943, 947, 973. Ampliar l'índex (104 més) »

Abd-al-Mumin ibn Alí

Abd-al-Mumin ibn Alí ibn Alwí ibn Yalà al-Kumí Abu-Muhàmmad —en àrab ‏عبد المؤمن بن علي, ʿAbd al-Muʾmin ibn ʿAlī ibn ʿAlwī ibn Yaʿlā al-Kūmī Abū Muḥammad— (Tagra o Trara, 1094- Sale, 1163) fou el segon califa dels almohades i fundador de la dinastia almohade mumínida o dels mumínides, amb capital a Marràqueix.

Nou!!: Berbers і Abd-al-Mumin ibn Alí · Veure més »

Abd-Al·lah ibn Bulugguín

Abu-Muhàmmad Abd-Al·lah ibn Bulugguín ibn Badis ibn Habús ibn Màksan ibn Ziri ibn Manad as-Sinhají o, més senzillament, Abd-Al·lah ibn Bulugguín —en àrab عبد الله بن بلكين, ʿAbd Allāh ibn Bulukkīn o Buluggīn—, també conegut amb els làqabs al-Mudhàffar bi-L·lah i an-Nàssir li-din-Al·lah (1056 - d. 1095), fou el quart i darrer emir zírida de la taifa de Granada (1073 - 1090).

Nou!!: Berbers і Abd-Al·lah ibn Bulugguín · Veure més »

Abdalwadites

Els abdalwadites, també coneguts com a abdalwàdides o Banu Abd-al-Wad o, encara, a partir del seu epònim, zayyànides, Banu Zayyan o zayyanites —en àrab بنو عبد الواد, Banū ʿAbd al-Wād, بنو زيان, Banū Zayyān, o الزيانيون, az-zayyāniyyūn—, van ser una dinastia amaziga musulmana amb capital a Tremissèn (Tlemcen), a Algèria, la qual va regnar des del 1236, en dissoldre's el poder almohade, fins al 1550, en què fou enderrocada pels turcs otomans.

Nou!!: Berbers і Abdalwadites · Veure més »

Abu-Yazid Màkhlad ibn Kaydad an-Nukkarí

Abu-Yazid Màkhlad ibn Kaydad an-Nukkarí (en àrab أبو يزيد مخلد كيداد النكاري, Abū Yazīd Maẖlad Kaydād an-Nukkārī) (883-947) fou un cap kharigita-ibadita, fill d'un berber zanata de Takyus, a la regió de Qastíliya, i d'una esclava.

Nou!!: Berbers і Abu-Yazid Màkhlad ibn Kaydad an-Nukkarí · Veure més »

Adrià

Adrià (Publius Aelius Traianus Hadrianus) (Itàlica, Hispània, 24 de gener del 76 - Baia, 10 de juliol del 138) fou emperador de l'Imperi romà del 117 al 138.

Nou!!: Berbers і Adrià · Veure més »

Aglàbida

Extensió màxima del regne dels aglàbides Els aglàbides o Banu Àghlab —en àrab الأغالبة, al-aḡāliba, o بنو الأغلب, Banū al-Aḡlab—, originaris dels Khorasan, foren una dinastia àrab que va governar Ifríqiya del 800 al 909.

Nou!!: Berbers і Aglàbida · Veure més »

Ahaggar

Situació. LAhaggar (amazic: Idurar Uhaggar) és una serralada d'Algèria que forma un parc nacional.

Nou!!: Berbers і Ahaggar · Veure més »

Algèria

Algèria (en àrab الجزائر, al-Jazàïr,, en amazic, ⴷⵥⴰⵢⴻⵔ, Dzayer), oficialment República Democràtica Popular d'Algèria, és un estat del nord d'Àfrica.

Nou!!: Berbers і Algèria · Veure més »

Antoní Pius

Antoní Pius (Titus Aurelius Fulvius Boionius Arrius Antoninus) era un senador romà de mitjana edat originari de Nimes, que fou adoptat per Adrià i el va succeir el 138.

Nou!!: Berbers і Antoní Pius · Veure més »

Ateisme

Lateisme és, en un sentit ampli, el rebuig de la creença en l'existència de deïtats.

Nou!!: Berbers і Ateisme · Veure més »

August

Gai Juli Cèsar Octavià (Caius Iulius Caesar Octavianus), Cèsar August, August o Octavi August (Roma o Velitrae, 23 de setembre de 63 aC - Nola, Campània, 19 d'agost del 14 dC) va ser el successor de Juli Cèsar i el primer emperador romà.

Nou!!: Berbers і August · Veure més »

Aurès

Mapa Aurès o Awres (àrab Awras, també apareix com Aures), és un massís muntanyós d'Algèria part de l'Atles saharià oriental.

Nou!!: Berbers і Aurès · Veure més »

Àfrica

LÀfrica és un dels cinc continents, el tercer més gran del món.

Nou!!: Berbers і Àfrica · Veure més »

Àfrica del Nord

Mapa dels estats que integren l'Àfrica del Nord L'Àfrica del Nord és una regió del continent africà que habitualment es considera que inclou els estats i territoris següents.

Nou!!: Berbers і Àfrica del Nord · Veure més »

Bagaudes

Durant l'antic Imperi romà, primer al sud de les Gal·lies i després a les Hispànies, reberen el nom genèric de bagaudes aquelles partides revoltades de camperols pobres lliures, esclaus i/o soldats desertors que s'enfrontaren violentament contra els latifundis i l'autoritat imperial.

Nou!!: Berbers і Bagaudes · Veure més »

Banu Ghàniya

Els Banu Ghàniya (Banū Ġāniya) fou una dinastia amaziga (berber sanhadja) emparentada amb els Almoràvits que va ocupar importants càrrecs de govern a Xarq al-Àndalus (1133-1145), Granada (1147-1149), les Illes Orientals d'al-Andalus (1126-1203), i, per conquesta, d'Ifriquiya (1184-1212).

Nou!!: Berbers і Banu Ghàniya · Veure més »

Banu Hammad

Mapa vers 1100 Els Banu Hammad o hammadites (excepcionalment hammàdides) foren una dinastia berber sanhaja que va governar al Màgrib central del 1015 al 1152.

Nou!!: Berbers і Banu Hammad · Veure més »

Banu Hilal

Els Banu Hilal o, en la pronunciació dialectal, Beni Hilal o, encara, els hilalians —en àrab بنو هلال, Banū Hilāl— foren una tribu àrab que emigrà cap a l'Àfrica del Nord al segle XI.

Nou!!: Berbers і Banu Hilal · Veure més »

Banu Midrar

Els Banu Midrar (dinastia midràrida o dels Midràrides) fou una dinastia berber independent que va governar el Tafilelt amb centre a Sigilmasa fins al 976/977.

Nou!!: Berbers і Banu Midrar · Veure més »

Barghawata

Territori dels Barghawata (744–1058) Els barghawata (àrab بورغواطة Būrġawāṭa) o també Barghwata o Berghouata foren una confederació berber del grup dels Masmuda, establerts a la província de Tamasma a la costa atlàntica del Marroc entre Sale i Safi del segle VIII al segle XII.

Nou!!: Berbers і Barghawata · Veure més »

Bèlgica

Bèlgica (België en neerlandès, Belgique en francès, Belgien en alemany), oficialment el Regne de Bèlgica (Koninkrijk België en neerlandès, Royaume de Belgique en francès, Königreich Belgien en alemany) és un Estat de l'Europa occidental.

Nou!!: Berbers і Bèlgica · Veure més »

Bejaïa

Vista general. Vista del front marítim. Bejaïa o Bidjaya (en català antic també Bogia, en amazic Bejaïa en amazic / Vgaiet, pronunciat; en àrab بجاية, Bijāya) és una ciutat de situada al golf de Bejaïa, i és la capital de la província de Bejaïa, al nord d'Algèria.

Nou!!: Berbers і Bejaïa · Veure més »

Berber

Bandera de la nació amaziga. Àrees lingüístiques amazigues del sector oest del Nord d'Àfrica (mapa en francès). TAMAZIGHT. Lamazic o llengua amaziga o el berber o llengua berber, també amazigh o tamazight —en amazic en alfabet llatí Tamaziɣt i en alfabet tifinag ⵜⴰⵎⴰⵣⵉⵖⵜ, transcrit tamazight en ambdós casos, API: o — és un conjunt de parlars del nord d'Àfrica, de la família afroasiàtica o camitosemítica.

Nou!!: Berbers і Berber · Veure més »

Berber (desambiguació)

* Berbers, un poble també conegut com els Amazics.

Nou!!: Berbers і Berber (desambiguació) · Veure més »

Bizacena

Bizacena (Byzacena o Byzacium) fou un districte de la província romana d'Àfrica al sud de la Zeugitània o Zeugitana.

Nou!!: Berbers і Bizacena · Veure més »

Burkina Faso

Burkina Faso és una república de l'Àfrica Occidental situada a la conca superior del riu Volta.

Nou!!: Berbers і Burkina Faso · Veure més »

Cabília

Bandera de Cabília Paisatge de la Cabília Paisatge de la Cabília Rètols trilingües La Cabília (en amazic: Tamurt n Iqbayeliyen) és una regió muntanyenca de Magrib al nord d'Algèria.

Nou!!: Berbers і Cabília · Veure més »

Cabilenc

El cabilenc o taqbaylit (ⵜⴰⵇⵀⴰⵢⵍⵉⵜ) és una les llengües berbers (de la macrofamília afroasiàtica), parlada a la regió muntanyosa del nord d'Algèria coneguda com a Cabília. Com passa amb altres llengües berbers, els seus parlants sovint es refereixen a ella amb el nom genèric de berber o amazic, que serveix per designar-les totes. Percentatge de parlants de cabilenc El 10 d'abril de 2002 una revisió de l'article 3bis de la Constitució algeriana va reconèixer el tamazight com a llengua nacional A principis de 2016 una nova revisió constitucional la va convertir en llengua oficial.

Nou!!: Berbers і Cabilenc · Veure més »

Califat abbàssida

Els abbàssides (en àrab العباسيون, al-ʿabbāsiyyūn o بنو العباس, Banū al-ʿAbbās) foren una dinastia de califes que governà políticament i religiosa el món musulmà des del 750 fins al 1258, amb un prolongament a Egipte fins al 1517, quan el seu paper va ser assumit pel soldà de Turquia (Imperi Otomà).

Nou!!: Berbers і Califat abbàssida · Veure més »

Califat fatimita

El califat fatimita es caracteritza per ser l'únic califat xiïta ismaïlita de la història.

Nou!!: Berbers і Califat fatimita · Veure més »

Casablanca

Casablanca (en àrab, الدار البيضاء, ad-Dār al-Bayḍāʾ, literalment «la casa blanca», reduït en el llenguatge popular a Dar-l-Bidà, així com a Casa amb pronunciació a la francesa) és la ciutat més gran del Marroc i el seu port més important.

Nou!!: Berbers і Casablanca · Veure més »

Còmmode

Marcus Aurelius Commodus Antoninus (inicialment Lucius Aelius Aurelius Commodus) (31 d'agost del 161 - 31 de desembre del 192) fou un emperador romà de la dinastia Antonina que va governar del 180 fins al 192.

Nou!!: Berbers і Còmmode · Veure més »

Còrdova

Còrdova (oficialment Córdoba, en castellà) és una ciutat d'Andalusia, capital de la província de Còrdova, al curs mitjà del riu Guadalquivir, a 110 metres d'altura.

Nou!!: Berbers і Còrdova · Veure més »

Cirenaica

Províncies otomanes de la Líbia actual Cirenaica (en àrab برقة, Barqa) és una regió de Líbia que comprèn les províncies de Bengasi, Darna i Al-Bayda.

Nou!!: Berbers і Cirenaica · Veure més »

Cossetània Edicions

Cossetània Edicions és una editorial amb seu a Valls (Alt Camp), que es va fundar l'any 1996.

Nou!!: Berbers і Cossetània Edicions · Veure més »

Cristianisme

El cristianisme (del grec: Xριστός, Khristos, Crist, literalment, 'l'ungit') és una religió abrahàmica monoteistaLa descripció del cristianisme com a religió monoteista prové de diverses fonts: Catholic Encyclopedia (article ""); William F. Albright, From the Stone Age to Christianity; H. Richard Niebuhr; About.com,; Kirsch, God Against the Gods; Woodhead, An Introduction to Christianity; The Columbia Electronic Encyclopedia; The New Dictionary of Cultural Literacy,; New Dictionary of Theology,, pp.

Nou!!: Berbers і Cristianisme · Veure més »

Dècada del 760

Sense descripció.

Nou!!: Berbers і Dècada del 760 · Veure més »

Dinastia almohade

Els almohades (1121-1269) (de l'àrab الموحدون al-muwaḥḥidūn, i.e. "els monoteistes" o "els unitaristes") eren un poble del nord d'Àfrica que el 1147 va ocupar i dominar bona part d'al-Àndalus.

Nou!!: Berbers і Dinastia almohade · Veure més »

Dinastia almoràvit

Els almoràvits —en àrab المرابطون, al-murābiṭūn, en singular المرابط, al-murābiṭ— foren un poble del nord d'Àfrica, nòmades berbers del Sàhara, que al segle XI fundaren la quarta dinastia del Marroc.

Nou!!: Berbers і Dinastia almoràvit · Veure més »

Dinastia Idríssida

Extensió dels dominis idríssides La dinastia idríssida fou una nissaga alida, de la branca hassanita, que regnà al Marroc i Tlemcen del 789 al 974.

Nou!!: Berbers і Dinastia Idríssida · Veure més »

Dinastia marínida

Els benimerins o marínides (de l'àrab بنو مرين, Banū Marīn o المرينيون, al-marīniyyūn) foren una dinastia amaziga que va succeir els almohades al Magreb, des de mitjan segle XIII a principis del XV.

Nou!!: Berbers і Dinastia marínida · Veure més »

Dinastia XXII d'Egipte

Osorkon I. Louvre. La dinastia XXII transcorre de c. 945-715 aC, durant el Tercer Període Intermedi.

Nou!!: Berbers і Dinastia XXII d'Egipte · Veure més »

Djerid

Djerid (en àrab الجريد, al-Jarīd, pronunciat en el dialecte local l-Jrīd, que vol dir "fulla de palmera") és el nom donat a la regió natural del Magrib, predesèrtica, al sud de Tunísia, situada al nord de la regió desèrtica del Gran Erg Oriental.

Nou!!: Berbers і Djerid · Veure més »

Djurdjura

Djurdjura (o Jurjura) és una cadena muntanyosa a la Cabília (Algèria).

Nou!!: Berbers і Djurdjura · Veure més »

Domicià

Domicià - Titus Flavius Domicianus - (Roma, 24 d'octubre del 51 - 18 de setembre del 96) fou Emperador romà (81-96).

Nou!!: Berbers і Domicià · Veure més »

Donatisme

El donatisme va ser un moviment paleocristià a la regió de Cartago i Numídia al segle IV.

Nou!!: Berbers і Donatisme · Veure més »

Egipte

Egipte (en àrab: مصر Miṣr, en àrab egipci Máṣr, en copte Kīmi, en egipci antic Kemet), oficialment República Àrab d'Egipte, és un estat de l'Àfrica nord-oriental.

Nou!!: Berbers і Egipte · Veure més »

Espanya

* el català a Catalunya, les Illes Balears i el País Valencià (amb el nom de valencià).

Nou!!: Berbers і Espanya · Veure més »

Fes

Fes -en àrab, فاس Fās; en francès, Fès, berber ⴼⴰⵙ- és la tercera ciutat més gran del Marroc, després de Casablanca i Rabat; l'any 2004 tenia una població aproximada de 946.000 habitants.

Nou!!: Berbers і Fes · Veure més »

Firm (usurpador segle IV)

Firm (Firmus) fou usurpador del tron imperial romà sota Valentinià I. Era fill del príncep berber Nubel.

Nou!!: Berbers і Firm (usurpador segle IV) · Veure més »

França

França (en francès France), oficialment la República Francesa (en francès République française) és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.

Nou!!: Berbers і França · Veure més »

Garamants

Els garamants a l'any 600 Els garamants (probablement, del berber: igherman, 'ciutats') foren un antic poble sedentari del Sàhara de llengua berber, que vivia a l'est dels getuls, a l'oest del Nil, i al sud de Líbia.

Nou!!: Berbers і Garamants · Veure més »

Gètuls

Getúlia sota Mauritània Els gètuls (en llatí, gaetuli) foren segons Sal·lusti una raça autòctona d'Àfrica juntament amb els libis, que vivia al país anomenat Getúlia, però que abans havia posseït Mauretània i Numídia.

Nou!!: Berbers і Gètuls · Veure més »

Gerba

Gerba o Djerba (en àrab جربة, Jarba) és una illa de la costa sud-est de Tunísia, al golf de Gabes, a prop del litoral.

Nou!!: Berbers і Gerba · Veure més »

Gildó

Gildó (llatí: Gildo, de vegades Gildon) fou un cap berber fill de Nubel; aquest darrer tenia molta influència entre els provincials de Mauritània i al morir va deixar nombrosos fills legítims o il·legítims entre els quals Firm (Firmus), Zamma o Zammac, Gildó (Gildo), Mascezel o Mascizel o Mascezil (Zòsim l'anomena Μασκέλδηλος), Dius, Salmaces, i Mazuca, i una filla Círia (Cyria), que són els anomenats per Ammià Marcel·lí.

Nou!!: Berbers і Gildó · Veure més »

Gomeres

Els gomeres (singular Gomera o Gumera o Gomara de l'àrab Ghumara, (en tamazight ⵖⵓⵎⴰⵔⴰ) són una tribu berber masmuda.G. Camps et J. Vignet-Zunz, « », Encyclopédie berbère, vol.20, 1998, pp. 3110-3119 Llur territori se situa entre els rius Oued-Laou i Ouringa. Lleó l'Africà els anomena gomeres i els geògrafs àrabs Ghumara. El seu ancestre seria Ghumar fill de Masmud o de Mestaf segons les tradicions.

Nou!!: Berbers і Gomeres · Veure més »

Hàfsida

La dinastia hàfsida fou una dinastia d'emirs que va governar a Ifríqiya (Tunísia) del 1228 al 1574 (abans ja havien estat governadors del 1207 al 1221 i del 1226 al 1228).

Nou!!: Berbers і Hàfsida · Veure més »

Islam

La Kaba, a la Meca, és el punt central de l'islam vers el qual tots els fidels del món s'orienten per pregar Lislam (en àrab الإسلام, al-islām, «submissió »)Entrada Islam a Encarta ® 2007.

Nou!!: Berbers і Islam · Veure més »

Israel

Israel (en hebreu: יִשְרָאֵל, Yisrael; en àrab:, Isrā'īl), oficialment l'Estat d'Israel (en hebreu: מְדִינַת יִשְרָאֵל, Medinat Yisrael; en àrab: دَوْلَةْ إِسْرَائِيل, Dawlat Isrā'īl), és un Estat de l'Orient Mitjà, localitzat a la regió oriental de la mar Mediterrània.

Nou!!: Berbers і Israel · Veure més »

Jabal Nafusa

La Jàbal Nafussa ('Muntanya dels Nafussa') és la zona muntanyosa de l'oest de Tripolitana, que rep el nom dels seus habitants berbers, els nafuses.

Nou!!: Berbers і Jabal Nafusa · Veure més »

Judaisme

El judaisme és la religió del poble jueu.

Nou!!: Berbers і Judaisme · Veure més »

Justinià I

Justinià I el Gran (en llatí: Flavius Petrus Sabbatius Iustinianus; en grec: Ιουστινιανός) també conegut entre els cristians ortodoxos orientals com a Sant Justinià el Gran, va ser l'emperador de l'Imperi Bizantí des de l'any 527 fins al 565.

Nou!!: Berbers і Justinià I · Veure més »

Kairuan

Kairuan (en àrab: القيروان, al-Qayrawān; en francès: Kairouan) és una ciutat de Tunísia situada a l'interior del país, a 156 km de Tunis i 57 de Sussa.

Nou!!: Berbers і Kairuan · Veure més »

Kàhina

La Kàhina —en amazic: ⴷⵉⵃⵢⴰ; en amazic cabilenc: Kahina; en àrab الكاهنة, al-Kāhina, literalment «la Sacerdotessa» o «l'Endevinadora»—, malnom de Dihya, fou una reina amaziga dels zanates de l'Aurès, que va dirigir la resistència a la conquesta àrab al final del segle VII.

Nou!!: Berbers і Kàhina · Veure més »

Kosayla

Kosayla ibn Lamzam (Kusayla ibn Lamzam o Kasila ibn Lamzam) fou un heroi nacional berber, cap de la lluita per la seva independència.

Nou!!: Berbers і Kosayla · Veure més »

Kutama

Els kutama o ketama (berber Iktamen) foren un dels grans grups berbers.

Nou!!: Berbers і Kutama · Veure més »

Líbia

Líbia (en àrab ليبيا, Lībiyā), també coneguda com a Estat de Líbia (en àrab دولة ليبيا, Dawlat Lībiyā), és una república del nord de l'Àfrica.

Nou!!: Berbers і Líbia · Veure més »

Llengües afroasiàtiques

Les llengües afroasiàtiques conformen una família lingüística constituïda per uns 375 idiomes i que, amb més de 400 milions de parlants, s'estén des de les costes atlàntiques de Mauritània a l'oest fins a la província iraniana del Khuzestan a l'est, i des de la frontera siriana amb Turquia al nord fins a Somàlia al sud.

Nou!!: Berbers і Llengües afroasiàtiques · Veure més »

Llengües semítiques

thumb Les llengües semítiques són la subfamília nord-oriental de les llengües afroasiàtiques, de les quals són l'única família que es parla a l'Àsia.

Nou!!: Berbers і Llengües semítiques · Veure més »

Magrib

Estats de la regió del Magrib. D'oest a est: Mauritània, Sàhara occidental, Marroc, Algèria, Líbia i Tunísia. Mapa de la '''Tamazgha.''' El Magrib —en àrab المغرب, al-Maḡrib o المغرب العربي, al-Maḡrib al-ʿArabī, literalment «l'Oest (Àrab)» o «l'Occident (Àrab)»—, també anomenat Àfrica del Nord o Tamazgha, és la part de l'Àfrica del Nord que inclou el Marroc, Algèria, Tunísia, el Sàhara Occidental, Líbia i Mauritània (és a dir, en queda exclosa la vall del Nil).

Nou!!: Berbers і Magrib · Veure més »

Mali

Mali és un estat de l'Àfrica Occidental que limita amb Mauritània i Algèria al nord, amb el Níger a l'est, amb Burkina Faso, Costa d'Ivori i Guinea al sud i amb el Senegal i Mauritània a l'oest.

Nou!!: Berbers і Mali · Veure més »

Mallorca

Mallorca és una illa de la Mediterrània, la més gran de les Illes Balears –per això també se l'anomena la Balear Major–, i és lloc d'origen dels mallorquins.

Nou!!: Berbers і Mallorca · Veure més »

Marràqueix

Marràqueix (nom original en amazic ⵎⵕⵕⴰⴽⵛ Tamurt n Akkuc, 'terra de Déu'; en àrab مراكش Marrākuš, pronunciat Marrākeš localment, en francès Marrakech; fins al 1890 Marroc) és una ciutat del sud-oest del Marroc, al peu de l'Atles, a 466 m d'altura.

Nou!!: Berbers і Marràqueix · Veure més »

Marroc

El Marroc (en àrab المغرب, al-Maḡrib, i en amazic Amarruk / Murakuc), oficialment el Regne del Marroc, és un estat del nord d'Àfrica.

Nou!!: Berbers і Marroc · Veure més »

Masmuda

Masmuda (berber Imasmouden) fou un dels gran grups humans dels berbers de la família dels Baranis (l'altra família eren els butr) de la que formaven part també és sanhadja.

Nou!!: Berbers і Masmuda · Veure més »

Massesils

Els massesils (en llatí massaesyli) fou una tribu dels númides berbers al nord d'Àfrica.

Nou!!: Berbers і Massesils · Veure més »

Massils

Numídia al voltant del 220 aC Massils (en llatí, massyli, que també foren anomenats mesulis) foren una tribu numida, la més important de les tribus occidentals del país dels númides, que ocupava l'oest de la moderna Algèria i les muntanyes de la Cabília.

Nou!!: Berbers і Massils · Veure més »

Matmata

Matmata Matmata (ماطماطة القديمة) és una ciutat de Tunísia en la governació de Gabès, a uns 35 km al sud-oest de Gabès.

Nou!!: Berbers і Matmata · Veure més »

Mauretània

Mauretània (també Mauritània) fou una regió històrica d'Àfrica que abraçava l'actual Marroc i Algèria, en la seva part nord, fins a Numídia que ocupava la part oriental de la que estava separada pel riu Ampsaga.

Nou!!: Berbers і Mauretània · Veure més »

Mauritània

250px Mauritània, oficialment la República Islàmica de Mauritània, és un estat situat al nord-oest de l'Àfrica.

Nou!!: Berbers і Mauritània · Veure més »

Maxyes

Maxyes (Μάξυες o Μάζυες) fou una tribu líbia, una branca dels ausencs (ausenses) a l'oest del riu Triton.

Nou!!: Berbers і Maxyes · Veure més »

Maysara

Maysara fou un cap berber de la tribu matghara que va dirigir la resistència nacional contra la invasió i dominació àrab el 739-740.

Nou!!: Berbers і Maysara · Veure més »

Màculs

Màculs (machyles, Μάχλυες), segons Heròdot foren un poble libi de la regió de la Bizacena a la vora del riu Triton, separats pel llac Tritonis del poble dels lotòfags, però que com aquests menjaven flors de lotus.

Nou!!: Berbers і Màculs · Veure més »

Miknasa (tribu)

Els miknasa (berber Imeknasen ⵉⵎⴽⵏⴰⵙⵏ) foren una important tribu berber del Magreb, del grup dels Butr.

Nou!!: Berbers і Miknasa (tribu) · Veure més »

Mzab

Mzab fou una antiga regió del Sàhara algerià, que correspon a la moderna província de Ghadaïa.

Nou!!: Berbers і Mzab · Veure més »

Nakur

Nakur o Nukur (نكور, en berber Nekor o N'kor) fou una població de la costa nord del Marroc i capital d'un emirat regit per la dinastia salíhida.

Nou!!: Berbers і Nakur · Veure més »

Nasamons

Nasamons (en grec antic Νασαμω̃νες, Nasamones) van ser un poble esmentat per Heròdot com el més poderós del pobles nòmades de la costa de Líbia (Líbia en el sentit d'Àfrica), ja que tots eren mags, endevins i fetillers.

Nou!!: Berbers і Nasamons · Veure més »

Níger

El Níger, oficialment la República del Níger (République du Niger en francès, llengua oficial) és un estat de l'Àfrica Occidental.

Nou!!: Berbers і Níger · Veure més »

Nil

Mapa de la conca del Nil El riu Nil (del grec Neilos, literalment «vall de riu»; en àrab, an-Nīl) és el riu més gran d'Àfrica.

Nou!!: Berbers і Nil · Veure més »

Nouakchott

Vista aèria. Nouakchott, que en àrab és نواكشوط o انواكشوط, significa "el lloc dels vents".

Nou!!: Berbers і Nouakchott · Veure més »

Oasi de Siwa

Siwa o Siwah és una ciutat a l'oest d'Egipte, localitzada prop d'un oasi homònim, part del Wahat, entre la depressió de Qattara i el mar de Sorra egipci, al desert Líbic, aproximadament a 50 km a l'est de la frontera amb Líbia, i a 560 km del Caire.

Nou!!: Berbers і Oasi de Siwa · Veure més »

Omeies

Els Banu Umayya o omeies (en àrab بنو أمية, Banū Umayya) van ser un llinatge àrab que va exercir el poder califal primer a Orient, amb capital a Damasc, i després a Al-Àndalus, amb capital a Còrdova.

Nou!!: Berbers і Omeies · Veure més »

Ouarsenis

LOuarsenis (berber: Ouarsnis, arabe: الونشريس Wansharis, llatinitzat pels francesos com El Ouanchariss) que significa en berber «res de més alt», és un massís de muntanyes del nord-oest d'Algèria.

Nou!!: Berbers і Ouarsenis · Veure més »

Països Baixos

Els Països Baixos (neerlandès: Nederland) són un país constituent (land) del Regne dels Països Baixos i estat membre de la Unió Europea.

Nou!!: Berbers і Països Baixos · Veure més »

Prehistòria

Prehistòria (llatí, præ.

Nou!!: Berbers і Prehistòria · Veure més »

Regne de Numídia

La província de Numídia en l'Imperi Romà El Regne de Numídia fou un estat independent i després client de Roma, que estava situat a la regió coneguda per Numídia (part de la moderna Algèria i part de Tunísia), sorgit per la unió del Regne de Numídia Oriental al Regne de Numídia Occidental.

Nou!!: Berbers і Regne de Numídia · Veure més »

República Àrab Siriana

La República Àrab Siriana o Síria (en àrab: الجمهوريّة العربيّة السّوريّة, al-Jumhūriyya al-ʿArabiyya al-Sūriyya o سوريا, Sūriyā) és un estat de l'Orient Mitjà situat al sud de Turquia, a l'oest de l'Iraq i al nord de Jordània, Israel-Palestina i el Líban.

Nou!!: Berbers і República Àrab Siriana · Veure més »

Rif

Situació geogràfica del Rif. El Rif (en àrab, الريف; en tamazight Arif, Arif) és una regió muntanyenca del nord del Marroc, a la costa del mar Mediterrani, entre les ciutats de Tetuan i Oujda.

Nou!!: Berbers і Rif · Veure més »

Rifenys

Els rifenys —en amazic ⵉⵔⵉⴼⵉⵢⵏ, Irifiyen; en àrab marroquí الريافة, r-riyāfa— són un grup humà berber del nord del Marroc.

Nou!!: Berbers і Rifenys · Veure més »

Rustúmida

La dinastia rustúmida o rustàmida fou una nissaga ibadita que va governar l'emirat de Tahart, actualment a Algèria, del 778 al 909.

Nou!!: Berbers і Rustúmida · Veure més »

Sadrata

Sadrata fou una població d'Algèria fundada pel darrer imam rustúmida el 909 a 8 km al sud-oest de Ouargla, després que els fatimites van destruir el principat de Tahert (Tahart, Tiaret).

Nou!!: Berbers і Sadrata · Veure més »

Sanhadja

Els sanhadja, en la transcripció francesa habitual, o sanhaja (en àrab صنهاجة, ṣanhāja; en amazic iẓnagen) foren una de les principals agrupacions tribals amazigues del nord d'Àfrica, que van jugar un paper destacat entre el segle IV i el segle X. Una part dels historiadors els fan descendents mítics de Bernes ibn Berr i altres els emparenten amb els kutames i els fan d'origen iemenita.

Nou!!: Berbers і Sanhadja · Veure més »

Sàhara

El Sàhara (en àrab الصحراء الكبرى, aṣ-Ṣaḥrāʾ al-Kubrà, literalment 'el Gran Desert') és un desert de tipus càlid situat al nord de l'Àfrica.

Nou!!: Berbers і Sàhara · Veure més »

Segle I

El segle I és un període que comprèn des de l'any 1 fins a l'any 100 dC.

Nou!!: Berbers і Segle I · Veure més »

Segle IV

El segle IV és el període que va des de l'any 301 fins al 400 i està marcat per l'auge del cristianisme a l'Imperi Romà que n'esdevé la religió oficial i així s'expandeix de forma molt més ràpida per Europa i el nord d'Àfrica.

Nou!!: Berbers і Segle IV · Veure més »

Segle IX

El segle IX és el període que comprèn els anys entre el 801 i el 900 dins l'edat mitjana.

Nou!!: Berbers і Segle IX · Veure més »

Segle V

El segle V és un període que inclou els anys compresos entre el 401 i el 500.

Nou!!: Berbers і Segle V · Veure més »

Segle X

El segle X és un període que inclou els anys compresos entre el 901 i el 1000.

Nou!!: Berbers і Segle X · Veure més »

Segle X aC

El segle X aC és un període de la història en què es produeix un desplaçament de poder des de l'Orient Mitjà cap al Mediterrani, on el comerç té un paper fonamental en el desenvolupament tecnològic i cultural dels pobles.

Nou!!: Berbers і Segle X aC · Veure més »

Segle XI

El segle XI és un període de l'alta edat mitjana que comprèn els anys inclosos entre el 1001 i el 1100.

Nou!!: Berbers і Segle XI · Veure més »

Serralada de l'Atles

La serralada de l'Atles (en berber: idurar n Watlas, en àrab: جبال الأطلس) és una serralada del nord d'Àfrica que fa 2.500 km de llargada.

Nou!!: Berbers і Serralada de l'Atles · Veure més »

Sigilmasa

Ruïnes de Sigilmasa Sigilmasa (també transcrit Sijilmassa, Sidjilmasa, Sidjilmassa i Sigilmassa, en amazig en alfabet tifinag ⵙⵉⵊⵉⵍⵎⴰⵙⴰ; en àrab سجلماسة, Sijilmāsa) fou una ciutat que, en època medieval, fou un important empori a la vora nord del desert del Sàhara, a l'est del que és ara el Marroc.

Nou!!: Berbers і Sigilmasa · Veure més »

Siwi

The siwi o siwa, també conegut com a berber de l'oasi o ambíguament zenati, és una llengua berber d'Egipte, perlada per entre 15.000 i 20.000 personesGrammatical Contact in the Sahara: Arabic, Berber, and Songhay in Tabelbala and Siwa, Lameen Souag, PhD thesis, SOAS, 2010 als oasis de Siwa i Gara, vora de la frontera entre Líbia i Egipte.

Nou!!: Berbers і Siwi · Veure més »

Sufrites

Els sufrites (de l'àrab الصفرية, aṣ-ṣufriyya) foren un grup religiós islàmic dels primers temps de l'Islam, definits generalment com una secta sorgida de l'escissió de la comunitat kharigita de Bàssora vers el 683/684.

Nou!!: Berbers і Sufrites · Veure més »

Sus

Una truja amb cinc garrins Sus és un gènere d'ungulats de la família dels suids.

Nou!!: Berbers і Sus · Veure més »

Tacfarines

Tacfarines (Tacfarinas, en llengua númida Taqpharinat) fou un cap númida del temps de l'emperador Tiberi.

Nou!!: Berbers і Tacfarines · Veure més »

Tàriq ibn Ziyad

Tàriq ibn Ziyad ——en àrab: طارق بن زياد, Ṭāriq ibn Ziyād— (m. ca. 720), general amazic, governador de Tànger, mawla de Mussa ibn Nussayr, valí d'Ifríqiya, i cap de les primeres tropes omeies que van conquerir el regne visigot de Toledo.

Nou!!: Berbers і Tàriq ibn Ziyad · Veure més »

Tiaret

Tiaret (Berber: Tiaret en amazic; Tahart, Tahert, Tihart, moderna Tihert, que vol dir "estació", àrab تيارت) és una ciutat del centre d'Algèria capital de la província de Tiaret al sud-oest del país a la part occidental de les muntanyes centrals anomenades Tell Atlas i a uns 150 km de la costa Mediterrània.

Nou!!: Berbers і Tiaret · Veure més »

Tlemcen

Tlemcen (en àrab تلمسان, Tilimsān; en amazic ⵜⵍⴻⵎⵙⴰⵏ, Tlemsan) és una ciutat d'Algèria, i la capital de la província del mateix nom.

Nou!!: Berbers і Tlemcen · Veure més »

Tripolitana

Tripolitana Tripolitana Segell de 1931 La Tripolitana o Tripolitània —en àrab إقليم طرابلس, iqlīm Ṭarābulus— és una regió històrica de Líbia, formant la part nord-occidental del país.

Nou!!: Berbers і Tripolitana · Veure més »

Tuaregs

Un tuareg del desert d'Algèria Els tuaregs (en amazic Itargiyen; en àrab طوارق, ṭawāriq, del terme berber twareg arabitzat pels beduïns en twaraq, plural de targi, nisba de Targa que equival a Fezzan) són un poble nòmada amazic o berber que habita al desert del Sàhara; parlen llengües tuareg dins la família lingüística berber i tenen el seu propi alfabet, el tifinagh.

Nou!!: Berbers і Tuaregs · Veure més »

Tunísia

Tunísia o República de Tunísia (en àrab الجمهورية التونسية, al-Jumhūriyya at-Tūnisiyya; en francès, Tunisie) és un estat musulmà del nord d'Àfrica que fa frontera amb Algèria a l'oest i amb Líbia al sud-est, mentre que el mar Mediterrani banya les seves costes, al nord i a l'est del país.

Nou!!: Berbers і Tunísia · Veure més »

Txad

El Txad és una república de l'Àfrica central sense sortida al mar, que limita al nord amb Líbia, a l'est amb el Sudan, al sud amb la República Centreafricana, al sud-oest amb el Camerun i Nigèria i a l'oest amb el Níger.

Nou!!: Berbers і Txad · Veure més »

Vàndals

Imperi romà: les fletxes blaves representen les invasions vàndales Els vàndals foren un poble del centre d'Europa, un dels pobles indoeuropeus de família germànica, que habitaven les regions riberenques de la mar Bàltica (en la zona de les actuals Alemanya i Polònia).

Nou!!: Berbers і Vàndals · Veure més »

Yússuf ibn Taixfín

Yússuf ibn Taixfín (o Taixufín o Taixafín) —en àrab يوسف بن تاشفين o يوسف بن تشفين, Yūsuf ibn Tāxfīn (o Tāxufīn o Tāxafīn) o Yūsuf ibn Taxfīn (o Taxufīn o Taxafīn)— va ser un governant almoràvit del Màgrib i l'Àndalus del 1061 al 1106.

Nou!!: Berbers і Yússuf ibn Taixfín · Veure més »

Zab

Zab és el nom de dos rius que recorren l'Iran, Turquia i Iraq i van a parar al Tigris.

Nou!!: Berbers і Zab · Veure més »

Zírida

Amb el nom de zírides, zirites, zirís o Banu Ziri (en àrab الزيريون, az-zīriyyūn, o بنو زيري, Banū Zīrī) es coneixen dues dinasties amazigues, una de les quals va governar a Ifríqiya i l'altra a Granada.

Nou!!: Berbers і Zírida · Veure més »

Zenaga

El zenaga (autònim Tuḍḍungiyya) és una llengua berber parlada entre Mederdra i la costa de l'Oceà Atlàntic al sud-oest de Mauritània i a Senegal.

Nou!!: Berbers і Zenaga · Veure més »

Zenetes

Màxima extensió territorial dels zenetes a l'edat mitjana Piedra Zanata al Museu de la Naturalesa i l'Home, Santa Cruz de Tenerife. Els zenetes, zenates o zanates (en amazic, Iznaten ⵉⵣⵏⴰⵜⴻⵏ; també, modernament, Igzenaten, Ituzinaten o Iznassen ⵉⵣⵏⴰⵙⴻⵏ; en àrab, زناتة, zanata), són un dels grans grups tribals dels amazics.

Nou!!: Berbers і Zenetes · Veure més »

Zuwarah

Zuara o Zuwarah (en àrab زوارة, Zuwāra) és una localitat de Líbia, capital del districte d'An Nuqat al Khams.

Nou!!: Berbers і Zuwarah · Veure més »

1070

Sense descripció.

Nou!!: Berbers і 1070 · Veure més »

1086

Sense descripció.

Nou!!: Berbers і 1086 · Veure més »

1147

Sense descripció.

Nou!!: Berbers і 1147 · Veure més »

1167

Sense descripció.

Nou!!: Berbers і 1167 · Veure més »

1269

Sense descripció.

Nou!!: Berbers і 1269 · Veure més »

1995

;Països Catalans.

Nou!!: Berbers і 1995 · Veure més »

28 de maig

El 28 de maig és el cent quaranta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-novè en els anys de traspàs.

Nou!!: Berbers і 28 de maig · Veure més »

372

Sense descripció.

Nou!!: Berbers і 372 · Veure més »

375

Sense descripció.

Nou!!: Berbers і 375 · Veure més »

398

Sense descripció.

Nou!!: Berbers і 398 · Veure més »

531

Sense descripció.

Nou!!: Berbers і 531 · Veure més »

642

Sense descripció.

Nou!!: Berbers і 642 · Veure més »

643

Sense descripció.

Nou!!: Berbers і 643 · Veure més »

670

Sense descripció.

Nou!!: Berbers і 670 · Veure més »

703

Sense descripció.

Nou!!: Berbers і 703 · Veure més »

740

Sense descripció.

Nou!!: Berbers і 740 · Veure més »

741

Sense descripció.

Nou!!: Berbers і 741 · Veure més »

756

Sense descripció.

Nou!!: Berbers і 756 · Veure més »

800

Sense descripció.

Nou!!: Berbers і 800 · Veure més »

908

Sense descripció.

Nou!!: Berbers і 908 · Veure més »

909

Sense descripció.

Nou!!: Berbers і 909 · Veure més »

943

Sense descripció.

Nou!!: Berbers і 943 · Veure més »

947

Sense descripció.

Nou!!: Berbers і 947 · Veure més »

973

Sense descripció.

Nou!!: Berbers і 973 · Veure més »

Redirigeix aquí:

Amazics, Barbaresc, Barbarescos, Barbarescs, Cultura bereber, Ètnia berber.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »