Accés més ràpid que el navegador!
81 les relacions: Abat, Ajuntament, Al-Àndalus, Alfulell, Alqueria, Art gòtic, Barbaria, Batlle, Benifairó de les Valls, Bloc Nacionalista Valencià, Bous al carrer, Butlletí Oficial de l'Estat, Camp de Morvedre, Canya de sucre, Carta de poblament, Castell d'Alfàndec, Castella, Cercavila, Coalició Compromís, Comarca, Confederació Nacional del Treball, Constança, Cordada (pirotècnia), Corona d'Aragó, Desamortitzacions espanyoles, Diputació de València, Edat del bronze, Eleccions municipals espanyoles de 2019, Els Verds del País Valencià, Emfiteusi, Esquerra Republicana del País Valencià, Esquerra Unida del País Valencià, Estil xorigueresc, Expulsió dels moriscos, Granada, Guerra Civil espanyola, Guerra de la Unió, Imperi Romà, Jaume el Conqueridor, Jaume el Just, Llibre del Repartiment, Mondúber, Monestir de Santa Maria de la Valldigna, Monjo, Moriscos, País Valencià, Partit judicial, Partit Popular de la Comunitat Valenciana, Partit Socialista del País Valencià-PSOE, Pere el Cerimoniós, ..., Regidor, Revetlla, Revolta de les Germanies, Riu Vaca, Safor, Seda, Segona República Espanyola, Sericicultura, Serra de les Agulles, Sueca, Taronja, Terratrèmol, Valencià, 11 de maig, 1249, 1298, 1336, 1411, 1519, 19 de juliol, 1932, 1992, 1994, 1996, 1998, 2000, 2001, 2002, 2004, 2005, 2015. Ampliar l'índex (31 més) »
Abat
Sant Antoni Abat. Labat (de l'arameu ababa, que significa «pare», és el títol amb què es designa el mestre de la vida espiritual d'una abadia o el superior d'un monestir abat al cristianisme i al budisme. En les comunitats femenines la superiora rep el nom d’abadessa. Acostuma a ser elegit, segons la regla de sant Benet, per votació dels membres de la comunitat. Duu insígnies que representen la seua primacia abacial, com ara la creu pectoral, el bàcul, l'anell, o la mitra (un abat mitrat era un abat que usava insígnies pontificals). També reben aquest títol de manera honorífica els preveres triats per a presidir un consell catedralici. L'abat coadjutor és aquell elegit per ajudar l'abat d'un monestir en les seves tasques. El substitueix en cas de malaltia o vellesa. Durant els tres primers segles del cristianisme s'anomenava abat al practicant de l'ascetisme més experimentat que fa de guia als altres. DD'ençà el, amb l'aplicació generalitzada de la Regla de Sant Benet es configurà com una institució jurídica eclesiàstica, de caràcter vitalici normalment, en què es demanava l'ordenació sacerdotal de l'abat, el cap jurídic d'un monestir. D'ençà aleshores, l'abat és la persona que té la principal responsabilitat dins d'una comunitat religiosa o d'una col·legiata i és qui en nomena tots els càrrecs. Actua només segons l'Evangeli i la regla monàstica del monestir i des de l'edat mitjana és independent de la diòcesi en els aspectes de la disciplina regular.Diccionari d'Història de Catalunya. Barcelona: ed. 62, 1998, p. 3 Avui dia la seva autoritat és moderada per la resta del capítol de monjos, que l'elegeix. Dins el cristianisme Jeroni d'Estridó criticà negativament l'ús de la paraula abat per part dels eclesiàstics cristians perquè afirmava que Jesucrist el volia només per a referir-se a son pare.
Nou!!: Benifairó de la Valldigna і Abat · Veure més »
Ajuntament
Ajuntament d'Elda L'ajuntament a Sandomierz, Polònia L'ajuntament a Kuopio, Finlàndia Lajuntament (dit també actualment consistori, comú, consell, paeria, batllia o batlia i antigament universitat) o seu del govern local, casa del comú, casa del poble, casa consistorial, casa de la vila o casa de la ciutat; és la institució local que té per funció el govern local i l'administració dels interessos del veïnat d'un municipi.
Nou!!: Benifairó de la Valldigna і Ajuntament · Veure més »
Al-Àndalus
XII d'al-Àndalus Al-Àndalus o lÀndalus és el territori de la península Ibèrica que restà sota poder musulmà durant l'edat mitjana, entre els anys 711 i 1492.
Nou!!: Benifairó de la Valldigna і Al-Àndalus · Veure més »
Alfulell
Alfulell era un antic llogaret i actual despoblat situat al terme de Benifairó de la Valldigna, a la comarca valenciana de la Safor.
Nou!!: Benifairó de la Valldigna і Alfulell · Veure més »
Alqueria
Alqueria del Moro a Benicalap Una alqueria (de l'àrab القرية al-qàrya, 'el poble' o 'llogaret') és una casa de labors tant agrícoles com ramaderes originària d'Al-Àndalus.
Nou!!: Benifairó de la Valldigna і Alqueria · Veure més »
Art gòtic
Porta dels Apòstols de la Catedral de València, un clar exemple d'art gòtic Lart gòtic és un estil arquitectònic i decoratiu que fou predominant a Europa entre mitjans del i inicis del, amb la implantació del nou període anomenat Renaixement.
Nou!!: Benifairó de la Valldigna і Art gòtic · Veure més »
Barbaria
Mapa de Barbaria, de Gerardus Mercator (1630). Barbaria o costa barbaresca és el terme que els europeus van utilitzar des del fins al per a referir-se a les regions costaneres de Marroc, Algèria, Tunísia i Líbia.
Nou!!: Benifairó de la Valldigna і Barbaria · Veure més »
Batlle
miniatura El batlle, batle o alcalde (vegeu altres denominacions) és la màxima autoritat d'un municipi, és qui presideix la corporació, dirigeix l'administració local i representa l'ajuntament.
Nou!!: Benifairó de la Valldigna і Batlle · Veure més »
Benifairó de les Valls
Benifairó de les Valls és un municipi del País Valencià situat a la comarca del Camp de Morvedre.
Nou!!: Benifairó de la Valldigna і Benifairó de les Valls · Veure més »
Bloc Nacionalista Valencià
El Bloc Nacionalista Valencià (abreujat BLOC, també conegut amb les sigles BNV) va ser un partit polític del País Valencià, d'ideologia valencianista, ecologista i d'esquerres.
Nou!!: Benifairó de la Valldigna і Bloc Nacionalista Valencià · Veure més »
Bous al carrer
Bou al carrer a Alfara de Carles Bous a Albocàsser Verger Les regles dels bous al carrer prohibeixen el maltractament físic del bou Els bous al carrer, correbou o correbous és un tipus de festa taurina popular que es practica a molts pobles del País Valencià i de les Terres de l'Ebre en Catalunya, sobretot a les comarques de la Marina Alta, l'Alt Millars, l'Alt Palància, el Baix i Alt Maestrat, el nord de la Plana Alta, la Plana Baixa, l'Horta Nord, el Baix Ebre, el Montsià i la Terra Alta.
Nou!!: Benifairó de la Valldigna і Bous al carrer · Veure més »
Butlletí Oficial de l'Estat
El Butlletí Oficial de l'Estat (castellà: Boletín Oficial del Estado, abreujat BOE) és el diari oficial de l'Estat espanyol, és a dir, l'òrgan de publicació de les lleis, disposicions i actes d'inserció obligatòria.
Nou!!: Benifairó de la Valldigna і Butlletí Oficial de l'Estat · Veure més »
Camp de Morvedre
El Camp de Morvedre és una comarca costanera del centre del País Valencià.
Nou!!: Benifairó de la Valldigna і Camp de Morvedre · Veure més »
Canya de sucre
Un camp segant-se de canya de sucre La canyamel, canya de sucre o canya dolça (Saccharum officinarum) és una planta de la família de les Poaceae.
Nou!!: Benifairó de la Valldigna і Canya de sucre · Veure més »
Carta de poblament
Carta de poblament de Lleida any 1150 La carta de poblament o carta pobla (en llatí, charta populationis) era un privilegi en què el sobirà o un senyor atorgaven una sèrie de privilegis a grups poblacionals, a fi d'obtenir la repoblació de certes zones despoblades o poc habitades però d'interès econòmic o estratègic durant la Conquesta.
Nou!!: Benifairó de la Valldigna і Carta de poblament · Veure més »
Castell d'Alfàndec
El castell d'Alfàndec o castell de Marinyén està situat al terme municipal de Benifairó de la Valldigna (la Safor, País Valencià).
Nou!!: Benifairó de la Valldigna і Castell d'Alfàndec · Veure més »
Castella
Corona de Castella a partir del 1492. Castella és un país de la península Ibèrica, i antigament regne.
Nou!!: Benifairó de la Valldigna і Castella · Veure més »
Cercavila
Una cercavila és una marxa musical breu que té lloc pels carrers de caràcter festiu.
Nou!!: Benifairó de la Valldigna і Cercavila · Veure més »
Coalició Compromís
La Coalició Compromís és una coalició política valenciana amb caràcter estable i permanent integrada per Més - Compromís (antigament Bloc Nacionalista Valencià), Iniciativa del Poble Valencià i Verds Equo, a més de militants independents adherits a Compromís.
Nou!!: Benifairó de la Valldigna і Coalició Compromís · Veure més »
Comarca
En general, una comarca és una extensió de territori reduïda que agrupa diverses poblacions, que té una certa unitat a causa de les condicions naturals, la història o les relacions de veïnatge entre els pobles que la formen.
Nou!!: Benifairó de la Valldigna і Comarca · Veure més »
Confederació Nacional del Treball
La Confederació Nacional del Treball, CNT (Confederación Nacional del Trabajo, en castellà), és una central sindical espanyola d'estructura confederal d'ideologia anarcosindicalista, fundada al Saló de les Belles Arts de Barcelona el 30 d'octubre de 1910.
Nou!!: Benifairó de la Valldigna і Confederació Nacional del Treball · Veure més »
Constança
* Toponímia.
Nou!!: Benifairó de la Valldigna і Constança · Veure més »
Cordada (pirotècnia)
Una cordada (popularment, cordà) és una manifestació pirotècnica valenciana, generalment nocturna, consistent en un grup de coets, del tipus carretilla o també anomenats coets borratxos, penjats en una corda nugada de punta a punta d'un carrer i que van soltant-se i esclatant.
Nou!!: Benifairó de la Valldigna і Cordada (pirotècnia) · Veure més »
Corona d'Aragó
La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.
Nou!!: Benifairó de la Valldigna і Corona d'Aragó · Veure més »
Desamortitzacions espanyoles
vescomte d'Àger, fou venut arran de la desamortització espanyola i es troba actualment al museu ''The Cloisters'', Nova York La desamortització va ser un llarg procés historicoeconòmic que va començar a l'estat espanyol el 1798 per Manuel Godoy i tancat ja molt entrat el el 16 de desembre del 1924.
Nou!!: Benifairó de la Valldigna і Desamortitzacions espanyoles · Veure més »
Diputació de València
La Diputació de València és l'organisme polític i administratiu encarregat de gestionar els interessos econòmics, culturals i administratius de la província de València, i de donar suport als municipis que en formen part en la seua activitat.
Nou!!: Benifairó de la Valldigna і Diputació de València · Veure més »
Edat del bronze
L'edat del bronze és un període del desenvolupament de la civilització caracteritzat pel fet que la metal·lúrgia més avançada ha desenvolupat les tècniques d'extracció del coure dels minerals i en fa aliatges per a aconseguir bronze.
Nou!!: Benifairó de la Valldigna і Edat del bronze · Veure més »
Eleccions municipals espanyoles de 2019
Les eleccions municipals espanyoles de 2019 se celebraren a tot Espanya el 26 de maig de 2019.
Nou!!: Benifairó de la Valldigna і Eleccions municipals espanyoles de 2019 · Veure més »
Els Verds del País Valencià
Els Verds del País Valencià (EVPV) és un partit polític valencià, que amb aquest nom es coneix des del congrés fundacional de novembre de 2004 fruit de la unió amb diveres formacions.
Nou!!: Benifairó de la Valldigna і Els Verds del País Valencià · Veure més »
Emfiteusi
Lemfiteusi (del llatí emphyteusis, amb el mateix significat, derivat del grec ἐμφυτεύω, "empeltar", "plantar", i per extensió "introduir", "implantar", "establir a") és una figura jurídica que suposa la cessió del domini útil (dret d'ús) d'un bé immoble (perpètuament o a llarg termini) a canvi del pagament d'un tribut (anual o semestral) que s'anomena «cànon» o «cens».
Nou!!: Benifairó de la Valldigna і Emfiteusi · Veure més »
Esquerra Republicana del País Valencià
Esquerra Republicana del País Valencià (ERPV) és la federació territorial del País Valencià d'Esquerra Republicana.
Nou!!: Benifairó de la Valldigna і Esquerra Republicana del País Valencià · Veure més »
Esquerra Unida del País Valencià
Esquerra Unida del País Valencià, o de forma abreviada EUPV és la federació d'Izquierda Unida (IU) al País Valencià.
Nou!!: Benifairó de la Valldigna і Esquerra Unida del País Valencià · Veure més »
Estil xorigueresc
El retaule del convent de San Esteban a Salamanca, obra de José Benito Xoriguera. L'estil xorigueresc, o xoriguerisme, és una modalitat arquitectònica de l'època del barroc espanyol; va arribar fins als territoris de la Nova Espanya, on es coneix com a barroc mexicà.
Nou!!: Benifairó de la Valldigna і Estil xorigueresc · Veure més »
Expulsió dels moriscos
Embarcament de moriscos en el Grau de València, per Pere Oromig, uns anys després dels fets Els decrets d'expulsió dels moriscos (1609-1614), foren promulgats per Felip III, i ordenaven als moriscos dels diferents regnes o territoris de la Monarquia Catòlica el seu exili perpetu.
Nou!!: Benifairó de la Valldigna і Expulsió dels moriscos · Veure més »
Granada
Granada és un municipi i una ciutat espanyola, capital de la província homònima, a la comunitat autònoma d'Andalusia.
Nou!!: Benifairó de la Valldigna і Granada · Veure més »
Guerra Civil espanyola
La Guerra Civil espanyolaEl conflicte que es va desenvolupar a Espanya també ha estat anomenada Guerra d'Espanya, i segons els bàndols bel·ligerants per als uns va ser el Alzamiento Nacional i per als altres la Rebel·lió Feixista.
Nou!!: Benifairó de la Valldigna і Guerra Civil espanyola · Veure més »
Guerra de la Unió
La Guerra de la Unió (1347-48) és un període conflictiu esdevingut a la corona d'Aragó que mantingué enfrontats, d'una banda les tropes dels fidels al rei Pere el Cerimoniós coneguts com la Fraternitat i de l'altra, la coalició formada sota el nom dUnió d'Aragó i Unió de València, que eren formades per alguns nobles i el braç popular de les ciutats i viles que s'adheriren al moviment senyorial en aquells regnes.
Nou!!: Benifairó de la Valldigna і Guerra de la Unió · Veure més »
Imperi Romà
L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.
Nou!!: Benifairó de la Valldigna і Imperi Romà · Veure més »
Jaume el Conqueridor
Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago, en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime i en llatí Iacobus, tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276).
Nou!!: Benifairó de la Valldigna і Jaume el Conqueridor · Veure més »
Jaume el Just
Corts de Barcelona Jaume el Just, anomenat també Jaume II d'Aragó i Jaume II de Catalunya-Aragó (València, Regne de València, 10 d'agost del 1267 - Barcelona, Principat de Catalunya, 2 de novembre del 1327; en aragonès: Chaime, en llatí: Jacobus), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i de València (1291-1327), i també rei de Sicília (1285-1296), de Mallorca (1291-1295) i de Sardenya (1324-1327).
Nou!!: Benifairó de la Valldigna і Jaume el Just · Veure més »
Llibre del Repartiment
Els llibres de repartiment són registres de donacions reials després de les conquestes de terres d'al-Àndalus.
Nou!!: Benifairó de la Valldigna і Llibre del Repartiment · Veure més »
Mondúber
El Mondúver, a voltes escrit Mondúber, Montdúver o Montdúber és un massís muntanyós situat a la comarca de la Safor, a 841 metres d'altura.
Nou!!: Benifairó de la Valldigna і Mondúber · Veure més »
Monestir de Santa Maria de la Valldigna
El Reial monestir de Santa Maria de Valldigna és a Simat de la Valldigna, a la comarca de la Valldigna, del País Valencià.
Nou!!: Benifairó de la Valldigna і Monestir de Santa Maria de la Valldigna · Veure més »
Monjo
Un monjo Un monjo o monge i una monja és una persona consagrada a la religió.
Nou!!: Benifairó de la Valldigna і Monjo · Veure més »
Moriscos
Text aljamiat dels moriscos ''Expulsió dels moriscos'' ''Embarcament de moriscos al Grau de València'', de Pere Oromig Es coneix amb el nom genèric de moriscs o moriscos el conjunt d'habitants d'ascendència o origen musulmà i de creences islàmiques residents a la Corona de Castella a partir de la pragmàtica dels Reis Catòlics del 14 de febrer del 1502, mitjançant la qual van ser forçats a batejar-se en la fe cristiana; i de la Corona d'Aragó, nominalment cristians des del 1526.
Nou!!: Benifairó de la Valldigna і Moriscos · Veure més »
País Valencià
El País Valencià Minut 8:18 és un país d'Europa i de la Mediterrània situat a l'est de la península Ibèrica, amb capital a la ciutat de València.
Nou!!: Benifairó de la Valldigna і País Valencià · Veure més »
Partit judicial
Un partit judicial a Espanya és cadascuna de les divisions territorials que estableix l'administració de justícia, habitualment integrades per un o més d'un municipi d'una mateixa província, on té la seu en el cap de partit o capital un o més d'un jutjat de primera instància i instrucció, amb jurisdicció sobre tota la divisió territorial esmentada.
Nou!!: Benifairó de la Valldigna і Partit judicial · Veure més »
Partit Popular de la Comunitat Valenciana
El Partit Popular de la Comunitat Valenciana (PPCV) és la secció regional del Partit Popular al País Valencià.
Nou!!: Benifairó de la Valldigna і Partit Popular de la Comunitat Valenciana · Veure més »
Partit Socialista del País Valencià-PSOE
El Partit Socialista del País Valencià (en sigles, PSPV-PSOE) és el nom que rep la federació del Partit Socialista Obrer Espanyol al País Valencià.
Nou!!: Benifairó de la Valldigna і Partit Socialista del País Valencià-PSOE · Veure més »
Pere el Cerimoniós
Pere el Cerimoniós o el del Punyalet, anomenat també Pere IV d'Aragó i Pere III de Catalunya-Aragó (Balaguer, Principat de Catalunya, 5 de setembre de 1319 - Barcelona, 5 de gener de 1387), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, de Sardenya i comte de Barcelona (1336-1387).
Nou!!: Benifairó de la Valldigna і Pere el Cerimoniós · Veure més »
Regidor
Un regidor (dit també actualment conseller o paer) és un membre de la corporació municipal, elegit pel conjunt de la població d'un terme.
Nou!!: Benifairó de la Valldigna і Regidor · Veure més »
Revetlla
S'anomena revetlla al vespre abans d'una festa important, és a dir, d'un dia assenyalat, d'una diada assenyalada, i més específicament, a la festa que normalment va associada amb aquest vespre, tradicionalment especialment amb ball popular als carrers o a la plaça, i sovint acompanyat de barraques de fira.
Nou!!: Benifairó de la Valldigna і Revetlla · Veure més »
Revolta de les Germanies
La revolta de les Germanies va ser una rebel·lió armada que es va produir en el Regne de València i a les Illes Balears ben entrat el, durant el regnat de Carles I. La revolta, tot i que no va tenir cap repercussió més enllà del Regne de València i del Regne de Mallorca (tret d'alguns aldarulls relacionats a Catalunya), va tenir com a conseqüències més directes l'acceleració del procés centralitzador autoritari monàrquic, la progressiva pèrdua de poder de l'oligarquia nobiliària valenciana, i una forta reducció dels drets del poble valencià.
Nou!!: Benifairó de la Valldigna і Revolta de les Germanies · Veure més »
Riu Vaca
El Vaca (també anomenat riu de Xeraco) és un riu de recorregut curt situat a la Safor, País Valencià.
Nou!!: Benifairó de la Valldigna і Riu Vaca · Veure més »
Safor
Castell de Marinyén La Safor és una comarca valencianoparlant del centre del País Valencià, amb capital a Gandia.
Nou!!: Benifairó de la Valldigna і Safor · Veure més »
Seda
Capolls del cuc de seda. La seda és una fibra tèxtil natural.
Nou!!: Benifairó de la Valldigna і Seda · Veure més »
Segona República Espanyola
La Segona República Espanyola fou el règim polític democràtic que va existir a Espanya entre el 14 d'abril de 1931 (data de la proclamació de la República, en substitució de la monarquia d'Alfons XIII i el sistema de la Restauració) i l'1 d'abril de 1939 (final de la Guerra Civil espanyola i que va donar pas a la dictadura colpista del general Franco).
Nou!!: Benifairó de la Valldigna і Segona República Espanyola · Veure més »
Sericicultura
Cuc de seda ''Bombyx mori'' La sericicultura, o sericultura, és el cultiu del cuc de seda (bombyx mori) per a la producció de seda.
Nou!!: Benifairó de la Valldigna і Sericicultura · Veure més »
Serra de les Agulles
La serra de les Agulles és una alineació muntanyenca situada entre la Ribera del Xúquer i la Valldigna, al País Valencià.
Nou!!: Benifairó de la Valldigna і Serra de les Agulles · Veure més »
Sueca
Sueca és una ciutat i municipi del País Valencià, capital de la comarca de la Ribera Baixa.
Nou!!: Benifairó de la Valldigna і Sueca · Veure més »
Taronja
Taronja Taronja La taronja és el fruit del taronger, arbre que pertany al gènere Citrus, de la família de les rutàcies.
Nou!!: Benifairó de la Valldigna і Taronja · Veure més »
Terratrèmol
dorsals oceàniques. Un terratrèmol, sisme (del grec σεισμός, sismós, 'tremolor') o, simplement, tremolor de terra (en algunes zones es considera que un sisme és un terratrèmol de menor magnitud), és el resultat de l'alliberament brusc d'energia acumulada pels desplaçaments i les friccions de les diferents plaques de l'escorça terrestre (fenòmens reagrupats sota el nom de plaques tectòniques).
Nou!!: Benifairó de la Valldigna і Terratrèmol · Veure més »
Valencià
El valencià és una llengua romànica parlada al País Valencià i la comarca del Carxe en la Regió de Múrcia, la qual rep el nom de català a Catalunya, les Illes Balears, la Franja de Ponent, la Catalunya Nord, Andorra i l'Alguer. Constituïx, per altra banda, una de les principals variants dialectals de l'idioma (formant part del bloc occidental, igual que la variant nord-occidental i el de transició), juntament amb el català central i el català balear.
Nou!!: Benifairó de la Valldigna і Valencià · Veure més »
11 de maig
L'11 de maig és el cent trenta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el cent trenta-dosè en els anys de traspàs.
Nou!!: Benifairó de la Valldigna і 11 de maig · Veure més »
1249
;Països Catalans.
Nou!!: Benifairó de la Valldigna і 1249 · Veure més »
1298
; Països Catalans.
Nou!!: Benifairó de la Valldigna і 1298 · Veure més »
1336
Sense descripció.
Nou!!: Benifairó de la Valldigna і 1336 · Veure més »
1411
; Països Catalans; Resta del món.
Nou!!: Benifairó de la Valldigna і 1411 · Veure més »
1519
Constitucions de Catalunya de 1585.
Nou!!: Benifairó de la Valldigna і 1519 · Veure més »
19 de juliol
El 19 de juliol és el dos-centè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dos-cents primer en els anys de traspàs.
Nou!!: Benifairó de la Valldigna і 19 de juliol · Veure més »
1932
;Països Catalans.
Nou!!: Benifairó de la Valldigna і 1932 · Veure més »
1992
1992 (MCMXCII) fon un any bixest segons el calendari gregorià, començat en dimecres.
Nou!!: Benifairó de la Valldigna і 1992 · Veure més »
1994
1994 (MCMXCIV) fon un any normal del calendari gregorià començat en dissabte.
Nou!!: Benifairó de la Valldigna і 1994 · Veure més »
1996
1996 (MCMXCVI) fou un any de traspàs començat en dilluns segons el calendari gregorià.
Nou!!: Benifairó de la Valldigna і 1996 · Veure més »
1998
1998 (MCMXCVIII) fon un any normal començat en dijous segons el calendari gregorià, i parcialment corresponent al 5100 del calendari Kali Yuga.
Nou!!: Benifairó de la Valldigna і 1998 · Veure més »
2000
2000 (MM, també anomenat 2K) fou un any de traspàs començat un dissabte.
Nou!!: Benifairó de la Valldigna і 2000 · Veure més »
2001
2001 (MMI) fon un any normal del calendari gregorià començat en dilluns.
Nou!!: Benifairó de la Valldigna і 2001 · Veure més »
2002
2002 fou un any normal, començat en dimarts segons el calendari gregorià.
Nou!!: Benifairó de la Valldigna і 2002 · Veure més »
2004
2004 fon un any de traspàs començat en dijous, segons el calendari gregorià.
Nou!!: Benifairó de la Valldigna і 2004 · Veure més »
2005
2005 fou un any normal, començat en dissabte segons el calendari gregorià.
Nou!!: Benifairó de la Valldigna і 2005 · Veure més »
2015
L'any 2015 fou un any normal començat en dijous.
Nou!!: Benifairó de la Valldigna і 2015 · Veure més »
