Accés més ràpid que el navegador!
96 les relacions: Aleta caudal, Aleta dorsal, Altina, Ambre (color), Amfípodes, Austin, Barcelona, Bentos, Bitítids, Bolonya, Bufeta natatòria, Consell Superior d'Investigacions Científiques, Copèpodes, Corrent de Canàries, Dimoni barbut, Editorial Moll, Escata, Escorpeniformes, Espanya, Espècie, Estats Units d'Amèrica, Família (biologia), Fecundació interna, FishBase, França, Geòrgia (Estats Units), Golf de Mèxic, Gran Bretanya, Grècia, Illes Balears, Institut d'Estudis Catalans, Irlanda, Itàlia, Línia lateral, Lisboa, Londres, Madeira, Mar Adriàtica, Mar Catalana, Mar Egea, Mar Jònica, Mar Lígur, Mar Mediterrània, Mar Tirrena, Milà, Musell, Museu Americà d'Història Natural, Museu d'Història Natural de Londres, Nivell tròfic, Oceà Atlàntic, ..., Ofidiformes, Opercle (peixos), Ordre, Organització de les Nacions Unides per a l'Agricultura i l'Alimentació, Ou (biologia), Palma, París, Peixos, Peixos ossis, Península Ibèrica, Perciformes, Peritoneu, Plàncton, Portugal, Sardenya, Taiwan, Tetraodontiformes, Texas, Turquia, UNESCO, Universitat de Copenhaguen, Vertebrats, Viviparisme, 1883, 1968, 1976, 1977, 1979, 1984, 1986, 1988, 1990, 1991, 1992, 1993, 1997, 1999, 2001, 2002, 2003, 2005, 2007, 2010, 2012, 2013, 2014. Ampliar l'índex (46 més) »
Aleta caudal
aletes pectorals (per parells) L'aleta caudal d'una iubarta. Una aleta caudal és una aleta imparella localitzada a l'extrem més caudal de l'animal nedador, la seva cua.
Nou!!: Bellottia apoda і Aleta caudal · Veure més »
Aleta dorsal
aletes pectorals (per parells) Aleta dorsal d'un tauró Una aleta dorsal és una aleta imparella localitzada en l'esquena d'alguns peixos, balenes i dofins.
Nou!!: Bellottia apoda і Aleta dorsal · Veure més »
Altina
Laltina o posidònia (Posidonia oceanica) és una planta aquàtica del gènere Posidonia endèmica de la Mediterrània.
Nou!!: Bellottia apoda і Altina · Veure més »
Ambre (color)
Penjolls d'ambre L'ambre és un color taronja groguenc anomenat així fent referència a una resina fòssil procedent d'una conífera, contenint àcid succínic, coneguda com a ambre.
Nou!!: Bellottia apoda і Ambre (color) · Veure més »
Amfípodes
Els amfípodes (Amphipoda, gr. "ambdós peus") són un ordre de crustacis peracàrides molt ampli, amb més de 10.000 espècies.
Nou!!: Bellottia apoda і Amfípodes · Veure més »
Austin
Austin és la capital de l'estat de Texas als Estats Units.
Nou!!: Bellottia apoda і Austin · Veure més »
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Nou!!: Bellottia apoda і Barcelona · Veure més »
Bentos
Els bentos o organismes bentònics són aquells organismes demersals que viuen als fons marins, també anomenat la zona bentònica o simplement el bentos.
Nou!!: Bellottia apoda і Bentos · Veure més »
Bitítids
''Bidenichthys consobrinus''. ''Cataetyx messieri''. ''Dermatopsis macrodon''. Els bitítids (Bythitidae) són una família de peixos teleostis de l'ordre Ophidiiformes, coneguts com a bròtules vivípares. Es distribueixen per l'oceà Atlàntic, Índic i Pacífic; són principalment marins, encara que algunes rares espècies es troben en aigües dolces.
Nou!!: Bellottia apoda і Bitítids · Veure més »
Bolonya
Bolonya (en; en emilià: Bulåggna) és la capital de la regió d'Emília-Romanya (al nord d'Itàlia) i de la ciutat metropolitana de Bolonya, entre els rius Reno i Sàvena, prop dels Apenins.
Nou!!: Bellottia apoda і Bolonya · Veure més »
Bufeta natatòria
Bufeta natatòria d'un gardí (Scardinius erythrophthalmus). Posició interna de la bufeta natatòria en un ''alburnoides bipunctatus'': S: anterior; S': porció posterior de la bufeta aèria; œ: œsòfag; l: pas d'aire de la bufeta d'aire. La bufeta natatòria és un òrgan hidroestàtic propi de molts peixos i cetacis, situat entre l'esòfag i l'aorta dorsal, a sota de la columna vertebral; té forma de sac centrodorsal, que sovint és replegada, tot i que de vegades és bilobulada.
Nou!!: Bellottia apoda і Bufeta natatòria · Veure més »
Consell Superior d'Investigacions Científiques
La delegació del CSIC a Catalunya, al carrer Egipcíaques 15, al barri del Raval L'Agència Estatal Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) és la major institució pública dedicada a la investigació a Espanya.
Nou!!: Bellottia apoda і Consell Superior d'Investigacions Científiques · Veure més »
Copèpodes
Dibuixos de copèpodes per Ernst Haeckel (''Formes d'art de la natura'', 1904) Els copèpodes (Copepoda, gr. 'potes de rem') són una subclasse de crustacis de la classe Maxillopoda, de mida molt petita, generalment microscòpics, que es troben en aigua tant dolça com salada.
Nou!!: Bellottia apoda і Copèpodes · Veure més »
Corrent de Canàries
Corrents oceànics entre els quals es troba el Corrent de les Canàries (al nord-oest del continent Africà. El corrent de les Illes Canàries, és un dels corrents marins de l'oceà Atlàntic.
Nou!!: Bellottia apoda і Corrent de Canàries · Veure més »
Dimoni barbut
El dimoni barbut (Epigonus constanciae) és una espècie de peix pertanyent a la família dels epigònids.
Nou!!: Bellottia apoda і Dimoni barbut · Veure més »
Editorial Moll
LEditorial Moll és una editorial mallorquina fundada el 1934 pel filòleg Francesc de Borja Moll com a continuació de l'obra cultural que va iniciar el 1896 Antoni Maria Alcover i Sureda amb la publicació del primer volum de lAplec de Rondaies Mallorquines, format actualment per un conjunt de 24 volums.
Nou!!: Bellottia apoda і Editorial Moll · Veure més »
Escata
Escata. Les escates, o escames són petites plaques, imbricades o juxtaposades, que formen part de la pell d'animals vertebrats gnatostomats, per exemple certs peixos, rèptils i ocells.
Nou!!: Bellottia apoda і Escata · Veure més »
Escorpeniformes
''Sebastes marinus'' ''Pontinus longispinis'' ''Scorpaenopsis oxycephala'' fotografiat al Mar del Corall. ''Myoxocephalus scorpius'' ''Psychrolutes phrictus'' ''Sebastes inermis'' ''Apistus carinatus'' ''Zaniolepis latipinnis'' ''Cyclopterus lumpus'' Els escorpeniformes (Scorpaeniformes) són un ordre de peixos actinopterigis de la infraclasse dels teleostis.
Nou!!: Bellottia apoda і Escorpeniformes · Veure més »
Espanya
Espanya o el Regne d'Espanya (en castellà i gallec: Reino de España, en basc: Espainiako Erresuma, en asturià: Reinu d'España, en occità: Reialme d'Espanha, en aragonès: Reino d'Espanya) és un estat del sud-oest d'Europa, que ocupa la major part de la península Ibèrica, la qual comparteix amb Andorra, França (l'Alta Cerdanya), Gibraltar i Portugal.
Nou!!: Bellottia apoda і Espanya · Veure més »
Espècie
En biologia, una espècie és una de les unitats bàsiques de la biodiversitat.
Nou!!: Bellottia apoda і Espècie · Veure més »
Estats Units d'Amèrica
Els Estats Units d'Amèrica (anglès: United States of America) són una república federal i constitucional integrada per 50 estats i un districte federal.
Nou!!: Bellottia apoda і Estats Units d'Amèrica · Veure més »
Família (biologia)
La família és la unitat sistemàtica o taxonòmica situada entre l'ordre i el gènere.
Nou!!: Bellottia apoda і Família (biologia) · Veure més »
Fecundació interna
La fecundació interna és la unió d'un òvul amb un espermatozoide durant la reproducció sexual dins del cos femení.
Nou!!: Bellottia apoda і Fecundació interna · Veure més »
FishBase
FishBase (Base de dades de peixos) és una base de dades amb informació sobre peixos.
Nou!!: Bellottia apoda і FishBase · Veure més »
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Nou!!: Bellottia apoda і França · Veure més »
Geòrgia (Estats Units)
Geòrgia és un estat dels Estats Units d'Amèrica situat al sud de la costa atlàntica.
Nou!!: Bellottia apoda і Geòrgia (Estats Units) · Veure més »
Golf de Mèxic
El golf de Mèxic en 3D pàgina.
Nou!!: Bellottia apoda і Golf de Mèxic · Veure més »
Gran Bretanya
Mapa de Gran Bretanya de Mattew Paris, de mitjans s. XIII. Gran Bretanya, és l'illa més gran de les Illes Britàniques.
Nou!!: Bellottia apoda і Gran Bretanya · Veure més »
Grècia
Grècia (en grec modern: Ελλάδα, El·lada; en grec antic: Ἑλλάς, Hel·làs), oficialment la República Hel·lènica (en grec, Ελληνική Δημοκρατία El·linikí Dimokratia) és un estat del sud-est d'Europa, situat a la punta meridional de la península Balcànica.
Nou!!: Bellottia apoda і Grècia · Veure més »
Illes Balears
Taula de Torralba d'en Salort Les Illes Balears són un arxipèlag de la Mediterrània occidental, format per quatre grans illes (Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera) i diversos illots.
Nou!!: Bellottia apoda і Illes Balears · Veure més »
Institut d'Estudis Catalans
LInstitut d'Estudis Catalans (IEC) és una corporació acadèmica, científica i cultural que té per objecte la recerca científica en tots els elements de la cultura catalana.
Nou!!: Bellottia apoda і Institut d'Estudis Catalans · Veure més »
Irlanda
Irlanda (en irlandès, Éire, pronunciat; en anglès, Ireland, pronunciat o), també anomenada República d'Irlanda (en irlandès, Poblacht na hÉireann, en anglès, Republic of Ireland), és un estat sobirà situat al nord-oest d'Europa que inclou 26 dels 32 comtats de l'illa d'Irlanda.
Nou!!: Bellottia apoda і Irlanda · Veure més »
Itàlia
Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.
Nou!!: Bellottia apoda і Itàlia · Veure més »
Línia lateral
aletes pectorals (per parells) La línia lateral és un òrgan sensor característic d'organismes aquàtics.
Nou!!: Bellottia apoda і Línia lateral · Veure més »
Lisboa
Lisboa (en portuguès i en català), tradicionalment i històricament anomenada Lisbona en llengua catalana, és la capital i la ciutat més gran de l'estat de Portugal.
Nou!!: Bellottia apoda і Lisboa · Veure més »
Londres
Londres (anglès: London) és la capital i ciutat més poblada d'Anglaterra i del Regne Unit.
Nou!!: Bellottia apoda і Londres · Veure més »
Madeira
Madeira (en portuguès Arquipélago da Madeira) és un arxipèlag portuguès situat a l'Atlàntic nord, entre els paral·lels 32° 22′ 20″ i 33° 7′ 50″ i en una longitud entre els 16° 16′ 30 W i els 17° 16′ 39″ W. L'arxipèlag consisteix en dues illes habitades anomenades Madeira i Porto Santo, tres petites illes deshabitades anomenades Ilhas Desertas i un altre grup més petit de tres illes també deshabitades conegut com les Ilhas Selvagens o illes Salvatges, més properes a les Canàries que a Madeira.
Nou!!: Bellottia apoda і Madeira · Veure més »
Mar Adriàtica
La mar Adriàtica o Hadriàtica, o el mar Adriàtic o Hadriàtic, és una part de la mar Mediterrània entre les costes de la península Itàlica, al sud i a l'oest, i de la península Balcànica, al nord i a l'est, des del golf de Venècia fins al canal d'Òtranto, que la uneix amb la resta de la Mediterrània, a l'àrea anomenada mar Jònica.
Nou!!: Bellottia apoda і Mar Adriàtica · Veure més »
Mar Catalana
La mar Catalana és l'àrea de la mar Mediterrània occidental situada al mar Balear entre la costa est de la península Ibèrica i l'arxipèlag Balear.
Nou!!: Bellottia apoda і Mar Catalana · Veure més »
Mar Egea
La mar Egea, o el mar Egeu p. 22 (en grec Αιγαίο Πέλαγος, Egeo Pèlagos; en turc Ege Denizi), és un braç de mar de la Mediterrània, situat entre la península grega i Anatòlia (o Àsia Menor, actualment part de Turquia).
Nou!!: Bellottia apoda і Mar Egea · Veure més »
Mar Jònica
La mar Jònica, Jònia o simplement Jònic (Ἰόνιος; antigament Mar del Grec) és una zona de la mar Mediterrània situada entre la península Itàlica meridional (la Calàbria, la Basilicata i la Pulla) i Sicília, a l'oest, i Albània i Grècia a l'est, al sud del canal d'Òtranto, que la uneix amb la mar Adriàtica.
Nou!!: Bellottia apoda і Mar Jònica · Veure més »
Mar Lígur
La mar Lígur La mar Lígur (en lígur: Mâ Ligure, en cors: Mari Liguru, en italià: Mare Ligure, en francès: Mer Ligurienne) és la part de la Mediterrània limitada al nord per la costa Blava i la Riviera lígur, a l'est per la costa toscana i al sud per les illes de Còrsega i Elba, més enllà de la qual s'estén la mar Tirrena; a l'oest limita amb el golf de Lleó.
Nou!!: Bellottia apoda і Mar Lígur · Veure més »
Mar Mediterrània
La mar Mediterrània, també anomenada mar Mediterrani, és una mar continental situada entre Europa (al nord –part occidental– i a l'oest), l'Àfrica (al sud) i Àsia (al nord –part oriental– i a l'est).
Nou!!: Bellottia apoda і Mar Mediterrània · Veure més »
Mar Tirrena
La mar Tirrena (o el mar Tirrè) (en napolità i italià Mar Tirreno, en cors i sard Mare Tirrenu, en sicilià Mari Tirrenu, en francès Mer Tyrrhénienne), forma part de la mar Mediterrània.
Nou!!: Bellottia apoda і Mar Tirrena · Veure més »
Milà
Milà (Milan en llombard, miˈlãː, Milano en italià, miˈlaːno) és la ciutat principal del nord d'Itàlia, capital de la regió de la Llombardia, una de les regions italianes més desenvolupades.
Nou!!: Bellottia apoda і Milà · Veure més »
Musell
El musell o morro és, en alguns animals (inclosos els éssers humans), la part baixa de la cara, la boca i les galtes.
Nou!!: Bellottia apoda і Musell · Veure més »
Museu Americà d'Història Natural
El Museu Americà d'Història Natural (oficialment i en anglès, American Museum of Natural History) és un museu d'història natural situat en l'oest superior de Manhattan, Nova York, EUA, entre el carrer 79 i Central Park, cap a l'oest.
Nou!!: Bellottia apoda і Museu Americà d'Història Natural · Veure més »
Museu d'Història Natural de Londres
El Museu d'Història Natural (Natural History Museum en anglès) és un dels tres grans museus en Exhibition Road, South Kensington, Londres, Anglaterra (els altres són el Museu de la Ciència i el Victoria and Albert Museum).
Nou!!: Bellottia apoda і Museu d'Història Natural de Londres · Veure més »
Nivell tròfic
algues i el fitoplàncton del llac són els productors primaris. Agafen nutrients del sòl o de l’aigua i fabriquen els seus propis aliments mitjançant la fotosíntesi, utilitzant l'energia del sol. El nivell tròfic d’un organisme és la posició que ocupa en una xarxa tròfica.
Nou!!: Bellottia apoda і Nivell tròfic · Veure més »
Oceà Atlàntic
Loceà Atlàntic és un dels cinc oceans de la Terra entre Amèrica -a l'oest- i Europa i Àfrica -a l'est.
Nou!!: Bellottia apoda і Oceà Atlàntic · Veure més »
Ofidiformes
Els ofidiformes (Ophidiiformes) són un ordre de peixos actinopterigis.
Nou!!: Bellottia apoda і Ofidiformes · Veure més »
Opercle (peixos)
aletes pectorals (per parells) Lopercle és una estructura dura que cobreix les brànquies dels peixos ossis per tal de protegir-les, Facultat de Biologia · UB i suposa la major part del costat del cap darrere de l'ull; en la majoria de peixos, la seva vora posterior sol delimitar la unió entre el cap i el cos.
Nou!!: Bellottia apoda і Opercle (peixos) · Veure més »
Ordre
En biologia, l'ordre o orde és la unitat sistemàtica entre la classe i la família.
Nou!!: Bellottia apoda і Ordre · Veure més »
Organització de les Nacions Unides per a l'Agricultura i l'Alimentació
lires amb un homenatge a la FAO L'Organització de les Nacions Unides per a l'Agricultura i l'Alimentació (FAO, sigles de Food and Agriculture Organization) és una organització específica de l'ONU, creada el 16 d'octubre de 1945, a la ciutat de Quebec.
Nou!!: Bellottia apoda і Organització de les Nacions Unides per a l'Agricultura i l'Alimentació · Veure més »
Ou (biologia)
Una tortuga sortint de l''''ou'''. miniatura Un ou és un cos arrodonit de mida i duresa variables, que les femelles de diversos grups d'animals produeixen, i que sustenta i protegeix l'embrió quan l'òvul és fecundat, convertint-se així en un zigot.
Nou!!: Bellottia apoda і Ou (biologia) · Veure més »
Palma
Palma o Ciutat de Mallorca, antigament Mallorca, i col·loquialment només Ciutat, és un municipi i la capital de l'illa de Mallorca.
Nou!!: Bellottia apoda і Palma · Veure més »
París
París (en francès: Paris) és la capital i la ciutat més gran de la República Francesa i de la regió de l'Illa de França, també coneguda com a regió Parisenca, creuada pel Sena; és una de les aglomeracions urbanes més grans d'Europa, amb una població de 13.067.000 habitants, dels quals resideixen al municipi de París.
Nou!!: Bellottia apoda і París · Veure més »
Peixos
Els peixos són animals craniats de vida aquàtica que tenen brànquies i manquen d'extremitats amb dits.
Nou!!: Bellottia apoda і Peixos · Veure més »
Peixos ossis
Els peixos ossis o osteïctis (Osteichthyes, del grec, osteon, 'os' i ichthys, 'peix') són una classe de vertebrats que inclou tots els peixos dotats d'esquelet intern ossi, és a dir, fet principalment de peces calcificades, en contraposició als condrictis (taurons i rajades) que tenen un esquelet cartilaginós.
Nou!!: Bellottia apoda і Peixos ossis · Veure més »
Península Ibèrica
La península Ibèrica és una gran península del sud-oest d'Europa, entre els Pirineus i el nord d'Àfrica, entre el mar Mediterrani i l'oceà Atlàntic.
Nou!!: Bellottia apoda і Península Ibèrica · Veure més »
Perciformes
Els perciformes (Perciformes) són un ordre de peixos actinopterigis de la infraclasse dels teleostis que engloba a l'entorn d'un 40% de tots els peixos coneguts, i és l'ordre més nombrós de vertebrats.
Nou!!: Bellottia apoda і Perciformes · Veure més »
Peritoneu
El peritoneu és una membrana serosa d'origen mesodèrmic, que recobreix els òrgans de l'abdomen.
Nou!!: Bellottia apoda і Peritoneu · Veure més »
Plàncton
Les diatomees són una de les bases de les xarxes tròfiques del mar i de l'aigua dolça. Algunes són considerades bioindicadors de la qualitat de l'aigua Zooplàncton Segons Victor Hensen (1887), el plàncton (del grec antic: πλαγκτός / plangtós, que significa 'errant', 'vagabund') és el conjunt d'organismes que viuen en aigua dolça, salobre i salada, generalment suspesos i aparentment passius: gàmetes, larves, animals no aptes per lluitar contra el corrent (petits crustacis planctònics, meduses i sifonòfors), plantes i algues microscòpiques.
Nou!!: Bellottia apoda і Plàncton · Veure més »
Portugal
Portugal, oficialment la República Portuguesa, és un estat europeu situat al sud-oest d'Europa, en la regió occidental de la península Ibèrica, i inclou arxipèlags de l'oceà Atlàntic nord.
Nou!!: Bellottia apoda і Portugal · Veure més »
Sardenya
Sardenya (Sardigna, Sardinna o Sardinnia en sard; Sardegna en italià) és la segona illa més gran de la Mediterrània, situada al sud de Còrsega i que pertany a l'estat italià, del qual és una regió autònoma.
Nou!!: Bellottia apoda і Sardenya · Veure més »
Taiwan
Taiwan (en xinès tradicional: 台灣, en xinès simplificat: 台湾), tradicionalment coneguda amb el nom portuguès de Formosa, és una illa davant la costa de la Xina, de la qual està separada per l'estret de Taiwan.
Nou!!: Bellottia apoda і Taiwan · Veure més »
Tetraodontiformes
Ballesta de dents roges (''Odonus niger'') fotografiada a les Maldives. ''Canthigaster valentini'' ''Cantherhines macrocerus'' fotografiat a les Antilles Neerlandeses. ''Arothron meleagris'' Els tetraodontiformes són un ordre de peixos actinopterigis de la subclasse dels acantopterigis.
Nou!!: Bellottia apoda і Tetraodontiformes · Veure més »
Texas
Texas és un estat dels Estats Units d'Amèrica i el segon estat més gran tant en superfície com en població, amb una superfície de 696.241 km², i amb una població de 24,6 milions de residents.
Nou!!: Bellottia apoda і Texas · Veure més »
Turquia
Turquia (en turc: Türkiye), oficialment la República de Turquia (en turc: Türkiye Cumhuriyeti), és un estat eurasiàtic que ocupa la península d'Anatòlia al sud-oest d'Àsia, així com Tràcia als Balcans, regió del sud-est d'Europa.
Nou!!: Bellottia apoda і Turquia · Veure més »
UNESCO
LOrganització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (en francès: Organisation des Nations unies pour l'éducation, la science et la culture; en anglès: United Nations Educational, Scientific and Cultural Organization, UNESCO), fou establerta per les Nacions Unides el 1946 per promoure la col·laboració internacional en educació, ciència, cultura i comunicació.
Nou!!: Bellottia apoda і UNESCO · Veure més »
Universitat de Copenhaguen
La Universitat de Copenhaguen (en danès, Københavns Universitet) és la universitat i institució de recerca més gran i antiga de Dinamarca.
Nou!!: Bellottia apoda і Universitat de Copenhaguen · Veure més »
Vertebrats
Els vertebrats (Vertebrata) són un subembrancament de metazous celomats deuteròstoms cordats, de simetria bilateral, proveïts d'un teixit ossi que forma vèrtebres que protegeixen el sistema nerviós epineure, i dotats d'una dilatació cefàlica o encèfal protegida per una caixa cranial.
Nou!!: Bellottia apoda і Vertebrats · Veure més »
Viviparisme
''Poa alpina'', una herba en la qual les llavors germinen quan encara es troben aferrades a la planta materna. El viviparisme és una modalitat de reproducció pròpia dels organismes vivípars.
Nou!!: Bellottia apoda і Viviparisme · Veure més »
1883
;Països Catalans.
Nou!!: Bellottia apoda і 1883 · Veure més »
1968
1968 (MCMLXVIII) fon un any de traspàs del calendari gregorià començat en dilluns.
Nou!!: Bellottia apoda і 1968 · Veure més »
1976
1976 (MCMLXXVI) fon un any de traspàs del calendari gregorià.
Nou!!: Bellottia apoda і 1976 · Veure més »
1977
1977 (MCMLXXVII) fon un any normal començat en dissabte segons el calendari gregorià.
Nou!!: Bellottia apoda і 1977 · Veure més »
1979
1979 (MCMLXXIX) fon un any començat en dilluns.
Nou!!: Bellottia apoda і 1979 · Veure més »
1984
1984 (MCMLXXXIV) fon un any bixest començat en diumenge, corresponent en part al 1700 del calendari copte.
Nou!!: Bellottia apoda і 1984 · Veure més »
1986
1986 (MCMLXXXVI) fou un any començat en dimecres, i declarat Any Internacional de la Pau per les Nacions Unides.
Nou!!: Bellottia apoda і 1986 · Veure més »
1988
1988 (MCMLXXXVIII) fon un any bixest començat en divendres.
Nou!!: Bellottia apoda і 1988 · Veure més »
1990
1990 (MCMXC) fou un any començat en dilluns.
Nou!!: Bellottia apoda і 1990 · Veure més »
1991
1991 (MCMXCI) fon un any normal segons el calendari gregorià, començat en dimarts.
Nou!!: Bellottia apoda і 1991 · Veure més »
1992
1992 (MCMXCII) fon un any bixest segons el calendari gregorià, començat en dimecres.
Nou!!: Bellottia apoda і 1992 · Veure més »
1993
1993 (MCMXCIII) fon un any normal del calendari gregorià començat en divendres, corresponent (en part) a l'any 150 del calendari Bahá'í i al 1400 en el Calendari bengalí.
Nou!!: Bellottia apoda і 1993 · Veure més »
1997
1997 (MCMXCVII) fou un any normal, començat en dimecres segons el calendari gregorià.
Nou!!: Bellottia apoda і 1997 · Veure més »
1999
1999 (MCMXCIX) fou un any normal començat en divendres, corresponent a l'any 1000 del calendari Igbo i al 5100 del Kali Yuga.
Nou!!: Bellottia apoda і 1999 · Veure més »
2001
2001 (MMI) fon un any normal del calendari gregorià començat en dilluns.
Nou!!: Bellottia apoda і 2001 · Veure més »
2002
2002 fou un any normal, començat en dimarts segons el calendari gregorià.
Nou!!: Bellottia apoda і 2002 · Veure més »
2003
2003 fon un any normal començat en dimecres segons el calendari gregorià.
Nou!!: Bellottia apoda і 2003 · Veure més »
2005
2005 fou un any normal, començat en dissabte segons el calendari gregorià.
Nou!!: Bellottia apoda і 2005 · Veure més »
2007
2007 fou un any normal, començat en diumenge segons el calendari gregorià.
Nou!!: Bellottia apoda і 2007 · Veure més »
2010
L'any 2010 fou un any normal començat en divendres en el calendari gregorià.
Nou!!: Bellottia apoda і 2010 · Veure més »
2012
L'any 2012 fou un any de traspàs començat en diumenge.
Nou!!: Bellottia apoda і 2012 · Veure més »
2013
L'any 2013 fou un any normal començat en dimarts.
Nou!!: Bellottia apoda і 2013 · Veure més »
2014
L'any 2014 fou un any normal començat en dimecres.
Nou!!: Bellottia apoda і 2014 · Veure més »
