Accés més ràpid que el navegador!
46 les relacions: Administració provincial romana, Alemany, Alemanya, Arelerland, Arlon, Baelen, Bèlgica, Belgae, Bilingüisme, Cap d'estat, Celtes, Congrés, Declaració d'Independència dels Estats Units d'Amèrica, Església Catòlica Romana, Eupen, Flandes, Folklore, Francès, Francesos, Gàl·lia, Gàl·lia Belga, Germànics, Govern provisional, Homogeneïtat, Ius soli, KU Leuven, La Haia, Lingua franca, Lorenès, Luxemburg, Nacionalitat, Neerlandès, Oxford University Press, Països Baixos, Picard, Plombières, Protestantisme, Província de Lieja, Província de Luxemburg, Regió de Brussel·les-Capital, Reis dels belgues, Revolució belga, UCLouvain, Valònia, Való, 1830.
Administració provincial romana
L'administració provincial romana es va crear quan la Primera Guerra Púnica va portar a l'expansió del territori de Roma, bàsicament a les illes mediterrànies.
Nou!!: Belgues і Administració provincial romana · Veure més »
Alemany
L'alemany (Deutsch) és una llengua germànica occidental parlada principalment a l'Europa Central.
Nou!!: Belgues і Alemany · Veure més »
Alemanya
Alemanya (en alemany Deutschland), anomenat oficialment República Federal d'Alemanya (en alemany Bundesrepublik Deutschland), és un estat de l'Europa central que forma part de la Unió Europea.
Nou!!: Belgues і Alemanya · Veure més »
Arelerland
bandera d'Arelerland Arelerland Arelerland o Pays d'Arlon és una subregió de Bèlgica, situada a la província de Luxemburg (Valònia), fronterera amb el Gran Ducat de Luxemburg.
Nou!!: Belgues і Arelerland · Veure més »
Arlon
Arlon (en francès Arlon, en luxemburguès Arel, en neerlandès Aarlen) és la capital de la província de Luxemburg a la regió de Valònia, Bèlgica.
Nou!!: Belgues і Arlon · Veure més »
Baelen
Baelen (Baillou en Való, Bååle en ripuarisch) és un municipi belga de la província de Lieja a la regió valona.
Nou!!: Belgues і Baelen · Veure més »
Bèlgica
Bèlgica (België en neerlandès, Belgique en francès, Belgien en alemany), oficialment el Regne de Bèlgica (Koninkrijk België en neerlandès, Royaume de Belgique en francès, Königreich Belgien en alemany) és un estat de l'Europa occidental.
Nou!!: Belgues і Bèlgica · Veure més »
Belgae
Els belgues o belgae (plural del llatí Belga) eren els membres d'un poble antic, assentat a l'Europa occidental poc abans de l'era cristiana, concretament a la Gàl·lia septentrional.
Nou!!: Belgues і Belgae · Veure més »
Bilingüisme
Placa bilingüe del carrer Argenteria de Barcelona utilitzada per la Mancomunitat de Catalunya. Bilingüisme és un terme que etimològicament fa referència a l'existència de dues llengües en un individu o un grup social; és una concreció del plurilingüisme.
Nou!!: Belgues і Bilingüisme · Veure més »
Cap d'estat
El terme cap d'estat és un terme genèric per referir-se a l'individu que és el principal representant públic d'un estat.
Nou!!: Belgues і Cap d'estat · Veure més »
Celtes
En un sentit ampli, celtes (grec: Κέλτoι) és el terme utilitzat per lingüistes i historiadors per a descriure el poble, o conjunt de pobles, de l'edat del ferro que parlaven llengües celtes pertanyents a una de les branques de les llengües indoeuropees.
Nou!!: Belgues і Celtes · Veure més »
Congrés
El Congrés dels Estats Units, reunit en sessió conjunta del Senat i la Cambra de Representants. En la política, un congrés (literalment "una reunió o assemblea de persones") és el nom del cos legislatiu d'un Estat que opera sota un sistema congressual (també anomenat sistema presidencialista) de govern.
Nou!!: Belgues і Congrés · Veure més »
Declaració d'Independència dels Estats Units d'Amèrica
La Declaració d'Independència dels Estats Units d'Amèrica (el títol oficial de la qual és The unanimous declaration of the thirteen United States of America) és un document redactat pel segon Congrés Continental —a la Cambra Estatal de Pennsilvània (ara Saló de la Independència) de Filadèlfia el 4 de juliol de 1776— que va proclamar que les Tretze Colònies nord-americanes —llavors en guerra amb el Regne de la Gran Bretanya— s'havien autodefinit com a tretze nous estats sobirans i independents i ja no reconeixien el domini britànic; i en lloc de l'estatus anterior, ara formaven una nova nació: els Estats Units.
Nou!!: Belgues і Declaració d'Independència dels Estats Units d'Amèrica · Veure més »
Església Catòlica Romana
Branques del cristianisme LEsglésia Catòlica Romana o, simplement, Església Catòlica és la principal església i denominació religiosa del cristianisme.
Nou!!: Belgues і Església Catòlica Romana · Veure més »
Eupen
Eupen és una ciutat belga de 18.040 habitants en la Província de Lieja, situada al marge del riu Weser a 12 km de la frontera amb Alemanya.
Nou!!: Belgues і Eupen · Veure més »
Flandes
Flandes o tradicionalment en català Flanders (en neerlandès), també anomenada regió de Flandes (Vlaams Gewest), és una regió de Bèlgica que comprèn les províncies d'Anvers, de Flandes occidental, de Flandes oriental, del Brabant flamenc i de Limburg.
Nou!!: Belgues і Flandes · Veure més »
Folklore
Catifa màgica. Les catifes màgiques eren uns objectes llegendaris que podien transportar persones de forma instantània o molt ràpidament. El folklore (de l'anglès folk, 'poble' i lore, 'saber' o 'coneixement') és l'expressió de la cultura d'un poble: artesania, balls, festes, costums, contes, història oral, llegendes, música, proverbis, supersticions, etc., comú a una població concreta, incloent les tradicions de la mencionada cultura, subcultura o grup social.
Nou!!: Belgues і Folklore · Veure més »
Francès
El francès o francés (français o la langue française és una llengua romànica occidental també coneguda com a llengua d'oïl -encara que no ho és, només és una llengua que prové de la llengua d'oïl- (per la manera de dir el mot «sí», i en oposició a l'occità, que empra «òc»). Es va originar a l'àrea de París i es va estendre per tot França, imposada primer com a llengua de la reialesa. La República Francesa en va fer un element d'homogeneïtzació social i cultural en detriment de les altres llengües de l'Estat francès (occità, bretó, basc, català, alsacià, cors, etc.) i les altres llengües d'oïl (altres variants lingüístiques emparentades amb el mateix francès: picard, való, normand, gal·ló, etc.). Amb el colonialisme, el seu ús es va estendre arreu del món, sobretot a l'Àfrica i en alguns punts d'Amèrica (fonamentalment Louisiana i el Quebec) i Oceania, on encara es conserva, i d'Àsia, on el seu ús com a llengua colonial és en reculada. A Europa, gaudeix de reconeixement oficial, a més de França, a Bèlgica (Valònia i Brussel·les), a Suïssa (cantons occidentals), a Itàlia (Vall d'Aosta), a Luxemburg i a Mònaco. Es calcula que parlen francès uns 80 milions de persones al món com a llengua materna, i uns 220 milions en total si s'hi inclouen els qui el parlen com a segona llengua.
Nou!!: Belgues і Francès · Veure més »
Francesos
Els francesos (en francès, les Français) són els ciutadans de França, que prenen el seu nom dels francs (que vol dir "lliures"), una tribu germànica que envaí la Gàl·lia cap a la fi de l'Imperi Romà.
Nou!!: Belgues і Francesos · Veure més »
Gàl·lia
La Gàl·lia o les Gàl·lies fou una regió d'Europa occidental actualment ocupada per França, Bèlgica, l'oest de Suïssa i les zones dels Països Baixos i d'Alemanya a l'oest del Rin.
Nou!!: Belgues і Gàl·lia · Veure més »
Gàl·lia Belga
La Gàl·lia Belga (en llatí Gallia Belgica) va ser una província romana que ocupava el nord-est de les Gàl·lies.
Nou!!: Belgues і Gàl·lia Belga · Veure més »
Germànics
Els germànics eren un conjunt de pobles que habitaven al nord de l'Imperi romà i que van contribuir decisivament a la seva caiguda.
Nou!!: Belgues і Germànics · Veure més »
Govern provisional
Un govern provisional, també anomenat govern interí, govern d'emergència o govern de transició, és una autoritat governamental d'emergència creada per gestionar una transició política generalment en els casos de noves nacions o després del col·lapse de l'administració de govern anterior.
Nou!!: Belgues і Govern provisional · Veure més »
Homogeneïtat
Lhomogeneïtat és la qualitat o estat de ser homogeni, és a dir, de la mateixa o similar naturalesa, o també que té una estructura uniforme.
Nou!!: Belgues і Homogeneïtat · Veure més »
Ius soli
El ius soli (del llatí literalment 'dret del sòl' que pel seu sentit equival al 'dret de lloc') és una forma utilitzada actualment en llengües contemporànies, i que és un criteri jurídic per a determinar la nacionalitat d'una persona física.
Nou!!: Belgues і Ius soli · Veure més »
KU Leuven
La Katholieke Universiteit Leuven (en català, Universitat catòlica de Lovaina), abreujat KU Leuven és una universitat catòlica de parla flamenca creada oficialment el 1968 a la ciutat de Lovaina (Bèlgica), resultat de l'escissió de la Universitat catòlica de Lovaina, com a resultat del conflicte lingüístic i una decisió política del 1968.
Nou!!: Belgues і KU Leuven · Veure més »
La Haia
La Haia (en neerlandès o) és una ciutat de l'oest dels Països Baixos, dels quals és seu del govern, però no capital (que és Amsterdam).
Nou!!: Belgues і La Haia · Veure més »
Lingua franca
La lingua franca o sabir ('saber') fou un pidgin usat com a llengua vehicular per mariners i mercaders europeus, turcs i àrabs als ports del Mediterrani des del segle XI fins a mitjan segle XIX.
Nou!!: Belgues і Lingua franca · Veure més »
Lorenès
El lorenès (lorrain a França o gaumais a Bèlgica) és una llengua romànica classificada al grup de les llengües d'oïl.
Nou!!: Belgues і Lorenès · Veure més »
Luxemburg
Luxemburg, oficialment conegut com el Gran Ducat de Luxemburg, és una monarquia constitucional hereditària amb sistema parlamentari situada entre Bèlgica (a l'oest), Alemanya (a l'est) i França (al sud).
Nou!!: Belgues і Luxemburg · Veure més »
Nacionalitat
La nacionalitat, en el dret civil i polític, és la condició o l'estatus de pertinença o d'identitat legal amb una nació o estat.
Nou!!: Belgues і Nacionalitat · Veure més »
Neerlandès
El neerlandès o neerlandés, també anomenat holandès o holandés, és una llengua germànica occidental parlada als Països Baixos (així com antigues colònies), a Flandes (Bèlgica) i a un petit territori del nord de França, anomenat Westhoek.
Nou!!: Belgues і Neerlandès · Veure més »
Oxford University Press
Oxford University Press (OUP) és l'editorial universitària més gran del món.
Nou!!: Belgues і Oxford University Press · Veure més »
Països Baixos
Els Països Baixos són un país constituent (land) del Regne dels Països Baixos i estat membre de la Unió Europea.
Nou!!: Belgues і Països Baixos · Veure més »
Picard
El picard és la llengua pròpia de la Picardia.
Nou!!: Belgues і Picard · Veure més »
Plombières
Plombières (en ripuarisch Op-ene-Bliibereg, alemany Bleiberg) és un municipi belga de la província de Lieja a la regió valona.
Nou!!: Belgues і Plombières · Veure més »
Protestantisme
El protestantisme és una branca del cristianisme que agrupa diverses denominacions cristianes i generalment es refereix a aquelles que es van separar de l'Església catòlica arran de la Reforma del, les derivades d'aquestes i també aquelles que hi comparteixen doctrines o ideologies similars.
Nou!!: Belgues і Protestantisme · Veure més »
Província de Lieja
La província de Lieja (en francès Liège, en való Lidje) és una província valona de l'est de Bèlgica.
Nou!!: Belgues і Província de Lieja · Veure més »
Província de Luxemburg
Luxemburg (en való Lussimbork, en luxemburguès Lëtzebuerg) és una província de Bèlgica que forma part de la regió de Valònia.
Nou!!: Belgues і Província de Luxemburg · Veure més »
Regió de Brussel·les-Capital
La Regió de Brussel·les-Capital (francès: Région de Bruxelles-Capitale, neerlandès: Brussels Hoofdstedelijk Gewest) és una regió de Bèlgica, amb estatut de comunitat bilingüe (francès: 90% / neerlandès: 10%).
Nou!!: Belgues і Regió de Brussel·les-Capital · Veure més »
Reis dels belgues
Rei dels Belgues és el títol dels monarques de Bèlgica.
Nou!!: Belgues і Reis dels belgues · Veure més »
Revolució belga
La Revolució belga contra el rei Guillem I dels Països Baixos va començar el 25 d'agost de 1830 després d'una òpera de Daniel-François Esprit Auber, La Muette de Portici, al teatre de La Monnaie de Brussel·les.
Nou!!: Belgues і Revolució belga · Veure més »
UCLouvain
La Universitat Catòlica de Lovaina (originalment i en francès, université catholique de Louvain) és una universitat catòlica de parla francesa creada oficialment el 1968 a la ciutat de Ottignies-Louvain-la-Neuve (Bèlgica), resultat de l'escissió de la Universitat catòlica de Lovaina, com a resultat del conflicte lingüístic i una decisió política del 1968.
Nou!!: Belgues і UCLouvain · Veure més »
Valònia
Valònia (en való Walonreye o Waloneye, francès Wallonie, alemany Wallonien, neerlandès Wallonië), també anomenada Regió valona (en való Redjon walone, francès: Région wallonne; alemany: Wallonische Region; neerlandès Waals Gewest), és una regió de Bèlgica que comprèn les províncies d'Hainaut, de Lieja, de Luxemburg, de Namur i de Brabant Való.
Nou!!: Belgues і Valònia · Veure més »
Való
El való (walon, en való) és una llengua romànica occidental pertanyent a les llengües d'oïl.
Nou!!: Belgues і Való · Veure més »
1830
;Països Catalans.
Nou!!: Belgues і 1830 · Veure més »
