Accés més ràpid que el navegador!
81 les relacions: Alemany, Alfabet fonètic internacional, Algèria, Alger, Amazics, August, Banu Ghàniya, Banu Hammad, Banu Hilal, Barcelona, Brest, Cabília, Cabilenc, Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic, Cartago, Castellà, Català, Corona d'Aragó, Dinastia almohade, Dinastia marínida, Egipte, Fenicis, Ferran el Catòlic, Fes, França, Francès, Gènova, Guerra Vandàlica, Hàfsida, Ibn Túmart, Ifríqiya, Imperi Romà d'Orient, Italià, Juba II, Kairuan, Mahdia, Mallorca, Marsella, Mauritània Sitifiense, Oruç Reis, Púnics, Pisa, Prehistòria, Presa de Bugia, Província de Bugia, Ramon Llull, Salih Reis, Sepultura, Setge de Bugia (1514), Tizi Ouzou, ..., Tunísia, Venècia, Vespasià, Zírida, 1 de novembre, 1067, 1118, 1136, 1152, 1240, 1259, 1284, 1302, 1307, 1309, 1352, 1510, 1541, 1555, 1833, 1870, 1872, 1945, 1954, 1998, 2005, 42, 430, 484, 534, 8 de maig. Ampliar l'índex (31 més) »
Alemany
L'alemany (Deutsch) és una llengua germànica occidental parlada principalment a l'Europa Central.
Nou!!: Bugia (Algèria) і Alemany · Veure més »
Alfabet fonètic internacional
L'alfabet fonètic internacional és un alfabet fonètic usat per lingüistes per a representar acuradament i de forma unívoca cada un de la completa varietat de sons (fonemes o realitzacions d'aquests) que l'aparell vocal humà pot produir.
Nou!!: Bugia (Algèria) і Alfabet fonètic internacional · Veure més »
Algèria
Algèria, oficialment República Democràtica Popular d'Algèria, és un estat del nord d'Àfrica.
Nou!!: Bugia (Algèria) і Algèria · Veure més »
Alger
Alger (literalment ‘les Illes’; en amazic Dzayer; antigament, Icosium) és la capital i la ciutat més gran d'Algèria.
Nou!!: Bugia (Algèria) і Alger · Veure més »
Amazics
Els amazics o, amb connotacions etimològiques pejoratives, berbers (en cabilenc i altres dialectes amazics: imaziγen), són un poble del nord de l'Àfrica.
Nou!!: Bugia (Algèria) і Amazics · Veure més »
August
August (llatí: Imperator Caesar divi filius Augustus; nascut el 23 de setembre del 63 aC i mort el 19 d'agost del 14) fou un home d'estat i líder militar romà que esdevingué el primer emperador de l'Imperi Romà entre el 27 aC i la seva mort el 14.
Nou!!: Bugia (Algèria) і August · Veure més »
Banu Ghàniya
Els Banu Ghàniya fou una dinastia amaziga sanhadja emparentada amb els almoràvits que va ocupar importants càrrecs de govern a Xarq al-Àndalus (1133-1145), Granada (1147-1149), les Illes Orientals d'al-Andalus (1126-1203), i, per conquesta, d'Ifríqiya (1184-1212).
Nou!!: Bugia (Algèria) і Banu Ghàniya · Veure més »
Banu Hammad
Mapa vers 1100 Els Banu Hammad o hammadites o hammàdides (o) foren una dinastia amaziga sanhaja que va governar al Màgrib central del 1015 al 1152.
Nou!!: Bugia (Algèria) і Banu Hammad · Veure més »
Banu Hilal
Els Banu Hilal o, en la pronunciació dialectal, Beni Hilal o, encara, els hilalians foren una tribu àrab que emigrà cap a l'Àfrica del Nord al.
Nou!!: Bugia (Algèria) і Banu Hilal · Veure més »
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Nou!!: Bugia (Algèria) і Barcelona · Veure més »
Brest
Brest és una comuna de la costa nord-oest de Bretanya.
Nou!!: Bugia (Algèria) і Brest · Veure més »
Cabília
Paisatge de la Cabília Paisatge de la Cabília Rètols trilingües La Cabília (amazic: Tamurt n Iqbayeliyen) és una regió muntanyenca de Magrib al nord d'Algèria.
Nou!!: Bugia (Algèria) і Cabília · Veure més »
Cabilenc
El cabilenc o taqbaylit és una les llengües amazigues (de la macrofamília afroasiàtica), parlada a la regió muntanyosa del nord d'Algèria coneguda com a Cabília. Com passa amb altres llengües amazigues, els seus parlants sovint es refereixen a ella amb el nom genèric d'amazic, que serveix per designar-les totes. Percentatge de parlants de cabilenc El 10 d'abril de 2002 una revisió de l'article 3bis de la Constitució algeriana va reconèixer l'amazic com a llengua nacional A principis de 2016 una nova revisió constitucional la va convertir en llengua oficial.
Nou!!: Bugia (Algèria) і Cabilenc · Veure més »
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic (Gant, comtat de Flandes, Països Baixos dels Habsburg, Països Baixos espanyols, 24 de febrer de 1500 - Monestir de Yuste (Cuacos de Yuste, municipi), Càceres, 21 de setembre de 1558), també conegut abans del seu ascens com a Carles de Gant, fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (1519-1556), rei de Castella i Lleó, rei d'Aragó, rei de València, rei de Mallorca i Sicília i comte de Barcelona; rei de Nàpols (1516-1554); arxiduc d'Àustria (1519-1522); i, finalment, príncep d'Astúries (1504-1516).
Nou!!: Bugia (Algèria) і Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Cartago
Cartago va ser una antiga ciutat del nord d'Àfrica, a l'actual Tunísia (a uns disset quilòmetres al nord-est de la capital d'aquest país), fundada per emigrants fenicis de Tir a finals del, segons la datació moderna més acceptada, i segons la llegenda, per la princesa fenícia Dido.
Nou!!: Bugia (Algèria) і Cartago · Veure més »
Castellà
El castellà o espanyol és un idioma nascut a l'antic Regne de Castella; segons Ramón Menéndez Pidal va néixer en una zona que comprèn el centre i est de l'actual Cantàbria, l'oest de Biscaia i d'Àlaba, La Rioja, i el nord de la província de Burgos.
Nou!!: Bugia (Algèria) і Castellà · Veure més »
Català
El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya del Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada a Catalunya, el País Valencià (tret d'algunes comarques i localitats de l'interior), les Illes Balears (on també rep el nom de mallorquí, menorquí, eivissenc o formenterer segons l'illa), Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia habitat per pobladors valencians), i en comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 200.000 parlants).
Nou!!: Bugia (Algèria) і Català · Veure més »
Corona d'Aragó
La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.
Nou!!: Bugia (Algèria) і Corona d'Aragó · Veure més »
Dinastia almohade
Els almohades (de l'àrab, i. e. ‘els monoteistes' o ‘els unitaristes’) (1121-1269) foren un moviment religiós amb un fort influx amazic que va inspirar diversos estats a l'extrem occidental del món islàmic al.
Nou!!: Bugia (Algèria) і Dinastia almohade · Veure més »
Dinastia marínida
Els benimerins o marínides (de l'àrab, o) foren una dinastia amaziga que va succeir els almohades al Magreb, des de mitjan a principis del.
Nou!!: Bugia (Algèria) і Dinastia marínida · Veure més »
Egipte
Egipte ((sahídic) o (bohàiric); egipci antic: Kemet), oficialment República Àrab d'Egipte, és un estat de l'Àfrica nord-oriental.
Nou!!: Bugia (Algèria) і Egipte · Veure més »
Fenicis
Mapa de Fenícia durant la seva expansió colonial. Els fenicis eren un poble semita sorgit de les migracions dels semites des de Mesopotàmia.
Nou!!: Bugia (Algèria) і Fenicis · Veure més »
Ferran el Catòlic
Ferran el Catòlic (Sos, Regne d'Aragó, 10 de març de 1452 - Madrigalejo, Regne de Castella, 23 de gener de 1516) fou un dels Reis Catòlics, juntament amb Isabel de Castella.
Nou!!: Bugia (Algèria) і Ferran el Catòlic · Veure més »
Fes
Fes és la tercera ciutat més gran del Marroc, després de Casablanca i Rabat; l'any 2004 tenia una població aproximada de 946.000 habitants.
Nou!!: Bugia (Algèria) і Fes · Veure més »
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Nou!!: Bugia (Algèria) і França · Veure més »
Francès
El francès o francés (français o la langue française és una llengua romànica occidental també coneguda com a llengua d'oïl -encara que no ho és, només és una llengua que prové de la llengua d'oïl- (per la manera de dir el mot «sí», i en oposició a l'occità, que empra «òc»). Es va originar a l'àrea de París i es va estendre per tot França, imposada primer com a llengua de la reialesa. La República Francesa en va fer un element d'homogeneïtzació social i cultural en detriment de les altres llengües de l'Estat francès (occità, bretó, basc, català, alsacià, cors, etc.) i les altres llengües d'oïl (altres variants lingüístiques emparentades amb el mateix francès: picard, való, normand, gal·ló, etc.). Amb el colonialisme, el seu ús es va estendre arreu del món, sobretot a l'Àfrica i en alguns punts d'Amèrica (fonamentalment Louisiana i el Quebec) i Oceania, on encara es conserva, i d'Àsia, on el seu ús com a llengua colonial és en reculada. A Europa, gaudeix de reconeixement oficial, a més de França, a Bèlgica (Valònia i Brussel·les), a Suïssa (cantons occidentals), a Itàlia (Vall d'Aosta), a Luxemburg i a Mònaco. Es calcula que parlen francès uns 80 milions de persones al món com a llengua materna, i uns 220 milions en total si s'hi inclouen els qui el parlen com a segona llengua.
Nou!!: Bugia (Algèria) і Francès · Veure més »
Gènova
Gènova (en italià, Genova; en lígur, Zena) és una ciutat d'Itàlia que té 600.000 habitants, anomenats genovesos.
Nou!!: Bugia (Algèria) і Gènova · Veure més »
Guerra Vandàlica
La Guerra Vandàlica fou un conflicte bèl·lic entre l'Imperi Romà d'OrientConegut igualment pel nom anacrònic d'«Imperi Bizantí».
Nou!!: Bugia (Algèria) і Guerra Vandàlica · Veure més »
Hàfsida
La dinastia hàfsida fou una dinastia d'emirs que va governar a Ifríqiya (Tunísia) del 1228 al 1574 (abans ja havien estat governadors del 1207 al 1221 i del 1226 al 1228).
Nou!!: Bugia (Algèria) і Hàfsida · Veure més »
Ibn Túmart
Muhàmmad ibn Túmart —— (Igilliz, vers 1078/1081 - Tinmal, agost del 1130), autoproclamat el mahdí, fou el fundador del moviment almohade.
Nou!!: Bugia (Algèria) і Ibn Túmart · Veure més »
Ifríqiya
Ifríqiya (en català medieval Frèquia) és una regió històrica del món araboislàmic que es correspon amb l'antiga província romana d'Africa.
Nou!!: Bugia (Algèria) і Ifríqiya · Veure més »
Imperi Romà d'Orient
L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.
Nou!!: Bugia (Algèria) і Imperi Romà d'Orient · Veure més »
Italià
Litalià (o lingua italiana) és una llengua romànica parlada principalment a Europa: Itàlia, Suïssa, San Marino, Ciutat del Vaticà, com a segon idioma a Malta, Eslovènia i Croàcia, i per minories a Albània, Crimea, Eritrea, França, Líbia, Mònaco, Montenegro, Romania i Somàlia, - Gordon, Raymond G., Jr.
Nou!!: Bugia (Algèria) і Italià · Veure més »
Juba II
Juba II va ser rei Numídia i de Mauritània.
Nou!!: Bugia (Algèria) і Juba II · Veure més »
Kairuan
Kairuan és una ciutat de Tunísia situada a l'interior del país, a 156 km de Tunis i a 57 de Sussa.
Nou!!: Bugia (Algèria) і Kairuan · Veure més »
Mahdia
Mahdia és una ciutat de Tunísia, a la costa oriental, capital de la governació de Mahdia.
Nou!!: Bugia (Algèria) і Mahdia · Veure més »
Mallorca
Mallorca és una illa de la Mediterrània, la més gran de les Illes Balears —per això també s'anomena la Balear Major—, i és lloc d'origen dels mallorquins.
Nou!!: Bugia (Algèria) і Mallorca · Veure més »
Marsella
Marsella (Marselha en occità, Marseille en francès) és una ciutat francesa i occitana que es troba al departament de les Boques del Roine i a la regió Provença-Alps-Costa Blava.
Nou!!: Bugia (Algèria) і Marsella · Veure més »
Mauritània Sitifiense
La Mauritània Sitifiense va ser una província romana formada amb la part oriental de la província de Mauritània Cesariense, des de Saldae fins al riu Ampsaga.
Nou!!: Bugia (Algèria) і Mauritània Sitifiense · Veure més »
Oruç Reis
Oruç Reis, també anomenat Oruç Barba-rossa (d'aquí que també sigui conegut com a Aruj) (Mitilene, vers 1474- Tlemcen, 1518) fou un corsari al servei de l'Imperi Otomà, que va governar Algèria com a bei d'Alger i beglerbegi (governador en cap) de la Mediterrània occidental.
Nou!!: Bugia (Algèria) і Oruç Reis · Veure més »
Púnics
Necròpoli del Puig dels Molins, a Eivissa. Els púnics o cartaginesos foren un poble de la Mediterrània Occidental que té els orígens en l'expansió colonial fenícia cap a occident.
Nou!!: Bugia (Algèria) і Púnics · Veure més »
Pisa
Pisa és una ciutat italiana situada prop de la desembocadura del riu Arno, a la Toscana.
Nou!!: Bugia (Algèria) і Pisa · Veure més »
Prehistòria
Prehistòria (llatí, præ.
Nou!!: Bugia (Algèria) і Prehistòria · Veure més »
Presa de Bugia
La Presa de Bugia va ser una expedició militar en la qual participaren les forces hispàniques amb la finalitat de prendre la ciutat nord-africana de Bugia a les tropes musulmanes.
Nou!!: Bugia (Algèria) і Presa de Bugia · Veure més »
Província de Bugia
La província o wilaya de Bugia és una província o wilaya d'Algèria situada a la regió de la Cabília.
Nou!!: Bugia (Algèria) і Província de Bugia · Veure més »
Ramon Llull
Ramon Llull (fonètica en català: ; de vegades llatinitzat com a Raimundus o Raymundus Lullus; Palma, Mallorca, 1232 – Tunis, Tunísia, 1316) va ser un escriptor, filòsof, místic, teòleg, professor i missioner mallorquí del.
Nou!!: Bugia (Algèria) і Ramon Llull · Veure més »
Salih Reis
Salih Reis o Salih Paxa (nascut el 1488 i mort el 1568) va ser un corsari turc i almirall otomà.
Nou!!: Bugia (Algèria) і Salih Reis · Veure més »
Sepultura
Una sepultura amb un sarcòfag obert al seu interior. El sarcòfag s'usará com a receptacle del taüt on hi descansarà el difunt. Una sepultura és el lloc on s'enterra a una persona o animal després de la seva mort.
Nou!!: Bugia (Algèria) і Sepultura · Veure més »
Setge de Bugia (1514)
L'expedició a Bugia va ser una expedició militar en la qual participaren les forces mallorquines amb la finalitat de defensar la ciutat nord-africana de Bugia (Algèria) front a les tropes musulmanes.
Nou!!: Bugia (Algèria) і Setge de Bugia (1514) · Veure més »
Tizi Ouzou
Monument als màrtirs de la Guerra d'Algèria. Tizi Ouzou (en àrab, تيزي وزو, en amazic, ⵜⵉⵣⵉ ⵡⴻⵣⵣⵓ Thizi Wezzu o Tizi Wezzu, en francès, Tizi Ouzou) és una ciutat bereber d'Algèria, cap de la wilaya (província) del mateix nom, a la regió de la Gran Cabília o Alta Cabília, al nord del país i a l'est d'Alger.
Nou!!: Bugia (Algèria) і Tizi Ouzou · Veure més »
Tunísia
Tunísia o República de Tunísia és un estat musulmà del nord d'Àfrica que fa frontera amb Algèria a l'oest i amb Líbia al sud-est, mentre que el mar Mediterrani banya les seves costes, al nord i a l'est del país.
Nou!!: Bugia (Algèria) і Tunísia · Veure més »
Venècia
Venècia (en vènet: Venèsia, en italià: Venezia) és una ciutat del nord d'Itàlia, capital de la regió del Vèneto i de la ciutat metropolitana homònima.
Nou!!: Bugia (Algèria) і Venècia · Veure més »
Vespasià
Tit Flavi Vespasià (Titus Flavius Vespasianus; nascut el 17 de novembre del 9 i mort el 24 de juny del 79), conegut simplement com a Vespasià, fou emperador romà entre el 69 i el 79 després de ser proclamat per les seves tropes i imposar-se en la guerra civil de l'any dels quatre emperadors.
Nou!!: Bugia (Algèria) і Vespasià · Veure més »
Zírida
Amb el nom de zírides, zirites, zirís o Banu Ziri (o) es coneixen dues dinasties amazigues, una de les quals va governar a Ifríqiya i l'altra a Granada.
Nou!!: Bugia (Algèria) і Zírida · Veure més »
1 de novembre
El primer de novembre o primer de santandria és el tres-centè cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents sisè en els anys de traspàs.
Nou!!: Bugia (Algèria) і 1 de novembre · Veure més »
1067
El 1067 (MLXVII) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Bugia (Algèria) і 1067 · Veure més »
1118
Sense descripció.
Nou!!: Bugia (Algèria) і 1118 · Veure més »
1136
El 1136 (MCXXXVI) fou un any de traspàs començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Bugia (Algèria) і 1136 · Veure més »
1152
El 1152 (MCLII) fou un any de traspàs iniciat en dimarts pertanyent a l'edat mitjana.
Nou!!: Bugia (Algèria) і 1152 · Veure més »
1240
Sense descripció.
Nou!!: Bugia (Algèria) і 1240 · Veure més »
1259
El 1259 (MCCLIX) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Bugia (Algèria) і 1259 · Veure més »
1284
Sense descripció.
Nou!!: Bugia (Algèria) і 1284 · Veure més »
1302
El 1302 (MCCCII) fou un any comú començat en dilluns.
Nou!!: Bugia (Algèria) і 1302 · Veure més »
1307
Sense descripció.
Nou!!: Bugia (Algèria) і 1307 · Veure més »
1309
Sense descripció.
Nou!!: Bugia (Algèria) і 1309 · Veure més »
1352
Sense descripció.
Nou!!: Bugia (Algèria) і 1352 · Veure més »
1510
Primera pàgina del llibre sacramental de baptismes de la parròquia de Sant Just Desvern (Baix Llobregat).
Nou!!: Bugia (Algèria) і 1510 · Veure més »
1541
El 1541 o MDXLI va ser un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Bugia (Algèria) і 1541 · Veure més »
1555
Sense descripció.
Nou!!: Bugia (Algèria) і 1555 · Veure més »
1833
;Països Catalans.
Nou!!: Bugia (Algèria) і 1833 · Veure més »
1870
Mapa dels Estats Pontificis a l'any 1870;Països Catalans.
Nou!!: Bugia (Algèria) і 1870 · Veure més »
1872
;Països Catalans.
Nou!!: Bugia (Algèria) і 1872 · Veure més »
1945
;Països Catalans.
Nou!!: Bugia (Algèria) і 1945 · Veure més »
1954
1954 (MCMLIV) fon un any començat en divendres.
Nou!!: Bugia (Algèria) і 1954 · Veure més »
1998
1998 (MCMXCVIII) fon un any normal començat en dijous segons el calendari gregorià, i parcialment corresponent al 5100 del calendari Kali Yuga.
Nou!!: Bugia (Algèria) і 1998 · Veure més »
2005
2005 fou un any normal, començat en dissabte segons el calendari gregorià.
Nou!!: Bugia (Algèria) і 2005 · Veure més »
42
Sense descripció.
Nou!!: Bugia (Algèria) і 42 · Veure més »
430
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Bugia (Algèria) і 430 · Veure més »
484
Sense descripció.
Nou!!: Bugia (Algèria) і 484 · Veure més »
534
Sense descripció.
Nou!!: Bugia (Algèria) і 534 · Veure més »
8 de maig
El 8 de maig és el cent vint-i-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vint-i-novè en els anys de traspàs.
Nou!!: Bugia (Algèria) і 8 de maig · Veure més »
Redirigeix aquí:
Bejaia, Bejaïa, Bgayet, Bidjaya, Bougia, Bougie, Bugía.
