Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Beit Jala

Índex Beit Jala

Beit Jala és una ciutat palestina de la governació de Betlem, a Cisjordània, situada 10 kilòmetres al sud de Jerusalem, al costat occidental de la carretera cap a Hebron, uns 825 metres per sobre el nivell del mar.

47 les relacions: Acords d'armistici araboisraelians de 1949, Acords d'Oslo, Akçe, Albert Socin, Assentaments israelians, BBC, Beduïns, Beit Safafa, Cambridge University Press, Cens de Palestina de 1922, Cens de Palestina de 1931, Cisjordània, Dúnam, Defter, Dinastia de Muhàmmad Alí, Estats croats, Fatah, Forces de Defensa d'Israel, Front Popular per a l'Alliberament de Palestina, Governació de Betlem, Governacions de Palestina, Graella palestina, Guerra dels Sis Dies, Hebron, Ibrahim Paixà d'Egipte, Imperi Otomà, Jerusalem, Karak, Liwa, Llibre de Josuè, Llibres de Samuel, Llista de ciutats administrades per l'Autoritat Nacional Palestina, Los Angeles Times, Mandat britànic de Palestina, Martin Hartmann, Mur de Cisjordània, Nàhiya, Oficina Central d'Estadístiques de Palestina, Organisme de les Nacions Unides per la Vigilància de la Treva, Palestina, Palestine Exploration Fund, Partit del Poble Palestí, Síria otomana, Segona intifada, Tanzim, Time, Village Statistics, 1945.

Acords d'armistici araboisraelians de 1949

Els acords d'armistici àraboisraelians de 1949 són un conjunt d'acords signat el 1949 entre Israel i els seus veïns Egipte, el Líban, Jordània, i Síria.

Nou!!: Beit Jala і Acords d'armistici araboisraelians de 1949 · Veure més »

Acords d'Oslo

Isaac Rabin, Bill Clinton i Iàsser Arafat durant la signatura dels Acords de Oslo, 13 de setembre de 1993. Video dels acords d'Oslo de l'Agència de Notícies Israelianes Els Acords d'Oslo són el resultat d'un procés de negociacions secretes (en paral·lel amb altres de públiques que seguiren a la Conferència de Madrid de 1991) entre negociadors israelians i palestins a Oslo, Noruega, per posar els fonaments d'una resolució del conflicte israelià-palestí.

Nou!!: Beit Jala і Acords d'Oslo · Veure més »

Akçe

Akçe fou una moneda otomana de plata, coneguda a Europa com asper del grec aspron.

Nou!!: Beit Jala і Akçe · Veure més »

Albert Socin

Albert Socin (Basilea 13 d'octubre de 1844 - Leipzig 24 de juny de 1899) va ser un orientalista suís, especialista en recerca de neoarameu, kurd i dialectes àrabs contemporanis.

Nou!!: Beit Jala і Albert Socin · Veure més »

Assentaments israelians

Ariel, seu del Centre Universitari Ariel de Samaria, la major universitat pública d'Israel Za'atara 2016 Neve Dekalim evacuat per Israel el 2005 assentaments israelians en magenta (gener de 2006). Els assentaments israelians són comunitats civils israelianes construïdes en territoris ocupats per Israel, més enllà de la línia verda, després de la Guerra dels Sis Dies del 1967.

Nou!!: Beit Jala і Assentaments israelians · Veure més »

BBC

Seu principal de la BBC headquarters, Broadcasting House, a Portland Place, Central London. La British Broadcasting Corporation (Corporació Britànica de Difusió), més coneguda com a BBC, és la primera empresa de televisió i ràdio del Regne Unit.

Nou!!: Beit Jala і BBC · Veure més »

Beduïns

Petra, Jordània Els beduïns són àrabs nòmades que viuen als deserts del Nègueb, Sinaí, Sàhara i altres regions del nord d'Àfrica.

Nou!!: Beit Jala і Beduïns · Veure més »

Beit Safafa

Beit Safafa —en àrab بيت صفافا, Bayt Ṣafāfā, literalment «Casa de les cases d'estiu o de bancs estrets»; en hebreu בית צפפה— és una vila palestina de la governació de Jerusalem, a Cisjordània, al llarg de la Línia verda, amb la gran majoria del seu territori a Jerusalem Est i algunes parts del nord a Jerusalem Occidental.

Nou!!: Beit Jala і Beit Safafa · Veure més »

Cambridge University Press

Cambridge University Press és l'editorial de la Universitat de Cambridge, considerada la més antiga del món encara activa (va ser fundada el 1534) i sense interrupcions.

Nou!!: Beit Jala і Cambridge University Press · Veure més »

Cens de Palestina de 1922

J. B. Barron, ed. Palestine: Report and General Abstracts of the Census of 1922. Government of Palestine. (58 pages) El cens de Palestina de 1922 va ser el primer cens elaborat per les autoritats del Mandat Britànic de Palestina, el 23 d'octubre de 1922.

Nou!!: Beit Jala і Cens de Palestina de 1922 · Veure més »

Cens de Palestina de 1931

El cens de Palestina de 1931 va ser el segon cens dut a terme per les autoritats del Mandat Britànic de Palestina.

Nou!!: Beit Jala і Cens de Palestina de 1931 · Veure més »

Cisjordània

Mapa de Cisjordània Cisjordània o Judea i Samaria és el territori de l'Orient Mitjà, localitzat a la vora occidental del riu Jordà, delimitat a l'est pel Jordà i la Mar Morta, i a l'oest per la línia verda, la línia d'alto el foc que separa el territori palestí de l'estat d'Israel.

Nou!!: Beit Jala і Cisjordània · Veure més »

Dúnam

El dúnam o dönüm, també anomenat dunum o donum o encara stremma vell, turc o otomà, és una unitat de superfície pròpia de l'Imperi Otomà i encara en ús en diversos països que hi havien pertangut.

Nou!!: Beit Jala і Dúnam · Veure més »

Defter

Un defter (plural: defterler) o daftar era un tipus de registre fiscal i cadastre immobiliari a l'Imperi Otomà.

Nou!!: Beit Jala і Defter · Veure més »

Dinastia de Muhàmmad Alí

La dinastia de Muhàmmad Alí va governar Egipte i el Sudan del 1805 fins al 1952; el nom prové del seu fundador, Muhàmmad Alí Paixà, considerat igualment el fundador de l'Egipte modern.

Nou!!: Beit Jala і Dinastia de Muhàmmad Alí · Veure més »

Estats croats

L'Orient pròxim el 1135, amb els Estats Croats amb una creu vermella Els estats croats van ser quatre regnes catòlics del Llevant, fundats arran de la Primera Croada, que van existir del 1098 al 1291.

Nou!!: Beit Jala і Estats croats · Veure més »

Fatah

Al-Fatah, abans Moviment d'Alliberament Nacional Palestí, és un partit polític socialdemòcrata nacionalista palestí i la major facció de l'Organització per l'Alliberament de Palestina (OLP), confederada i multipartidista, i el segon partit més important del Consell Legislatiu Palestí (CLP).

Nou!!: Beit Jala і Fatah · Veure més »

Forces de Defensa d'Israel

Les Forces de Defensa d'Israel, abreujadament FDI (en hebreu צבא הגנה לישראל,, anomenades abreujadament צה»ל (Tsàhal), és el nom genèric per a les forces armades israelianes, creades després de la fundació d'Israel el 1948. Els seus objectius són la «defensa de l'existència, la integritat territorial i la sobirania de l'Estat d'Israel» i la «protecció dels seus habitants». Donat l'estat de constant activitat militar a les fronteres israelianes des de l'any 1948, el Tsàhal és una de les institucions més importants i nombroses de l'Estat. Una ordre del ministre de Defensa David Ben-Gurion el 26 de maig de 1948, va crear oficialment les Forces de Defensa d'Israel com un exèrcit de lleva format a partir del grup paramilitar Haganà, amb la incorporació dels grups militants Irgun i Lehi. Les FDI van servir com a forces armades d'Israel en totes les grans operacions-incloent militars del país -inclosa la guerra de Palestina del 1948, les Operacions de represàlia (1951-1956), la Guerra del Sinaí (1956), la Guerra de l'Aigua (1964-1967), la Guerra dels Sis Dies (1967), la Guerra de desgast (1967-1970), la Batalla de Karameh (1968), l'Operació Primavera de Joventut (com a part de l'Operació Ira de Déu), la Guerra del Yom Kippur (1973), l'Operació Entebbe (1976), l'Operació Litani (1978), la Guerra del Líban de 1982, el Conflicte del sud del Líban (1985-2000), la Primera Intifada (1987-1993), la Segona Intifada (2000-2005), l'Operació Escut Defensiu (2002), la Guerra del Líban de 2006, l'Operació Plom Fos, l'Operació Columna de Núvol i la recent Operació Marge Protector del 2014 -. El nombre de guerres i conflictes fronterers en els quals l'exèrcit israelià ha estat involucrat en la seva curta història fa que sigui una de les forces armades més ben entrenades del món en el desenvolupament de la batalla. Tot i que originalment les FDI van operar en tres fronts -contra el Líban i Síria al nord, Jordània i Iraq a l'est, i Egipte al sud després dels acords de pau egipci-israelians del 1979 posteriors a la Pau de Camp David, han concentrat les seves activitats al Sud del Líban i als Territoris Palestins, inclosa la Primera i la Segona Intifada. Les Forces de Defensa d'Israel es diferencia de la majoria de les forces armades al món de moltes maneres. Les diferències inclouen el reclutament obligatori de les dones i la seva estructura, que posa l'accent en les estretes relacions entre l'exèrcit, la marina i la força aèria. Des de la seva fundació, les FDI han estat dissenyades específicament perquè coincideixin amb la situació de seguretat única d'Israel. Les FID són una de les institucions més importants de la societat israeliana, i influeixen en l'economia del país, la cultura i l'escena política. El 1965, les Forces de Defensa d'Israel va ser guardonades amb el Premi Israel per la seva contribució a l'educació. L'exèrcit israelià utilitza diverses tecnologies desenvolupades a Israel, moltes d'ells fetes específicament per satisfer les necessitats de les FDI, com el carro de combat principal Merkava, el transport blindat de personal Achzarit, sistemes armamentístics d'alta tecnologia, el sistema de defensa de míssils Cúpula de Ferro, el sistema de protecció activa per a vehicles Trophy, i els rifles d'assalt la IMI Galil i el fusell Tavor. El subfusell Uzi va ser inventat a Israel i fou utilitzat per l'exèrcit israelià fins al desembre de 2003, la qual cosa posava fi a un període de servei que va començar el 1954. Després del 1967, l'exèrcit israelià manté estretes relacions militars amb els Estats Units, inclosa la cooperació al desenvolupament, com al jet F-15I, el sistema de defensa làser Thel, i el sistema de defensa de míssils Arrow.

Nou!!: Beit Jala і Forces de Defensa d'Israel · Veure més »

Front Popular per a l'Alliberament de Palestina

El Front Popular per l'Alliberament de Palestina és un moviment patriòtic palestí antisionista i una organització militar d'alliberament nacional d'ideologia marxista-leninista i nacionalista palestina.

Nou!!: Beit Jala і Front Popular per a l'Alliberament de Palestina · Veure més »

Governació de Betlem

La Governació de Betlem és una de les 16 governacions de Cisjordània i la Franja de Gaza als Territoris Palestins.

Nou!!: Beit Jala і Governació de Betlem · Veure més »

Governacions de Palestina

Mapa electoral de Palestina de 2006, les àrees on l'autoritat palestina és efectiva són en verd fosc i en verd clar aquelles on l'autoritat és formal Les governacions de l'Autoritat Nacional Palestina són les divisions administratives principals dels territoris palestins.

Nou!!: Beit Jala і Governacions de Palestina · Veure més »

Graella palestina

La graella palestina La graella palestina (anglès Palestine grid) va ser un sistema de coordenades geogràfiques usat en el Mandat Britànic de Palestina El sistema va ser escollit pel Departament d'Agrimensura del Govern de Palestina el 1922.

Nou!!: Beit Jala і Graella palestina · Veure més »

Guerra dels Sis Dies

La Guerra dels Sis Dies s'inscriu dintre del conjunt de guerres lliurades entre Israel i els seus veïns àrabs, després de la creació de l'Estat d'Israel (1947) en la Palestina del mandat de Gran Bretanya.

Nou!!: Beit Jala і Guerra dels Sis Dies · Veure més »

Hebron

Hebron és una ciutat de Palestina, a Cisjordània, a la vall d'Eixkol.

Nou!!: Beit Jala і Hebron · Veure més »

Ibrahim Paixà d'Egipte

Ibrahim Paixà (vers Drama, Rumèlia, Imperi Otomà, 1789 - el Caire, 1848) fou un general, governador i virrei en funcions d'Egipte, fill de Muhàmmad Alí Paixà d'Egipte.

Nou!!: Beit Jala і Ibrahim Paixà d'Egipte · Veure més »

Imperi Otomà

L'Imperi Otomà (1299-1923) va ser un estat multiètnic i multiconfessional governat per la Dinastia d'Osman, la forma catalanitzada històrica de la qual dona otomà.

Nou!!: Beit Jala і Imperi Otomà · Veure més »

Jerusalem

Jerusalem (lit. ‘Jerusalem la Santa’, o, senzillament,;;, o — és la capital d'Israel per als jueus i de Palestina per als àrabs. Situada en un altiplà en les muntanyes de Judea entre la Mediterrània i la Mar Morta, és una de les ciutats més antigues del món. Es considera sagrada per les tres grans religions abrahàmiques: judaisme, cristianisme i islam. Israelians i palestins reclamen Jerusalem com la seva capital tal com ho ha va ser històricament, ja que Israel manté les seves institucions governamentals primàries allà de forma il·legal segons la llei internacional. Palestina reclama la capitalitat d'acord amb la resolució 242 del consell de seguretat de l'ONU i la declaració d'independència de Palestina de l'any 1988 l'OAP l'inclou efectivament com a capital. Avui en dia, l'estatus de Jerusalem segueix sent un dels temes centrals en el conflicte palestí-israelià. Durant la guerra araboisraeliana de 1948 o Guerra d'Independència, Jerusalem Oest va ser una de les zones capturades i posteriorment annexat per Israel, mentre que Jerusalem oriental, inclosa la Ciutat Vella, va ser capturat i posteriorment annexada per Jordània. Israel va capturar Jerusalem oriental de Jordània durant la Guerra dels Sis Dies de 1967 que posteriorment es va annexar a Jerusalem Oest, juntament amb el territori circumdant addicional. Una de les lleis fonamentals d'Israel, la Llei de 1980 de Jerusalem, es refereix a Jerusalem com a capital indivisible del país, vulnerant les resolucions de l'ONU que no reconeixen aquesta annexió del territori ocupat. Totes les branques del govern israelià es troben a Jerusalem, inclosa la Knesset (parlament israelià), les residències del primer ministre i el president, i el Tribunal Suprem. Mentre que la comunitat internacional va rebutjar l'annexió i tracta a Jerusalem Est com a "territori palestí ocupat per Israel", Israel té més dret a la sobirania sobre Jerusalem Oest. La comunitat internacional no reconeix Jerusalem com a capital d'Israel, i els amfitrions de la ciutat no hi ha ambaixades estrangeres. Jerusalem és també la llar d'algunes institucions israelianes no governamentals d'importància nacional, com ara la Universitat Hebrea i el Museu d'Israel, amb el seu Santuari del Llibre. El 2011, Jerusalem tenia un total de 801.000 habitants: 497.000 jueus (62% del total), 281.000 musulmans (35%), 14.000 cristians (2%) i 9.000 persones sense adscripció religiosa (1%). La ciutat antiga de Jerusalem i les seves muralles van ser declarades l'any 1981 patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

Nou!!: Beit Jala і Jerusalem · Veure més »

Karak

* Al-Karak (Jordània), ciutat de Jordània.

Nou!!: Beit Jala і Karak · Veure més »

Liwa

* Per l'oasi a l'emirat d'Abu Dhabi, vegeu Liwa Un liwà fou una divisió administrativa de l'Imperi Otomà.

Nou!!: Beit Jala і Liwa · Veure més »

Llibre de Josuè

Batalla de Jericó, episodi del ''Llibre de Josuè''. El llibre de Josuè és el sisè de la Tanakh hebrea, i de l'Antic Testament de la Bíblia cristiana.

Nou!!: Beit Jala і Llibre de Josuè · Veure més »

Llibres de Samuel

El llibre de Samuel (en hebreu: שְׁמוּאֵל Shmuel) és un dels llibres històrics de l'Antic Testament de la Bíblia cristiana i el vuitè llibre de la Tanakh jueva.

Nou!!: Beit Jala і Llibres de Samuel · Veure més »

Llista de ciutats administrades per l'Autoritat Nacional Palestina

Àrea B i els barris palestins de Jerusalem Est (sota control total Israelià). La següent és una llista de ciutats administrades per l'Autoritat Nacional Palestina.

Nou!!: Beit Jala і Llista de ciutats administrades per l'Autoritat Nacional Palestina · Veure més »

Los Angeles Times

Los Angeles Times (també conegut com a LA Times) és un diari publicat a Los Angeles als Estats Units.

Nou!!: Beit Jala і Los Angeles Times · Veure més »

Mandat britànic de Palestina

El Mandat britànic de Palestinafou una entitat geopolítica que va existir entre 1920 i 1948 a la regió de Palestina sota els termes del Mandat de la Societat de Nacions per a Palestina.

Nou!!: Beit Jala і Mandat britànic de Palestina · Veure més »

Martin Hartmann

Martin Hartmann (Breslau, 9 de desembre de 1851 - Berlín, 5 de desembre de 1918) va ser un orientalista alemany, especialitzat en estudis islàmics.

Nou!!: Beit Jala і Martin Hartmann · Veure més »

Mur de Cisjordània

Traçat de la barrera, tal com fou establert el febrer de 2006. Prop de Jerusalem, juliol del 2005. Una mica abans de Betlem, desembre de 2007 A la sortida de Betlem - agost de 2005. Mur de separació a Jerusalem Est, vist des de la Ciutat Vella. Alçària de vuit metres, aïlla Jerusalem de Cisjordània. El Mur de Cisjordània o barrera de separació israeliana és una construcció a Cisjordània, Palestina, que està sent edificada per l'estat d'Israel des de l'estiu del 2002, sota els noms oficials en hebreu de «גדר ההפרדה - Geder HaHafrada» (literalment: reixa de separació), o tanca antiterrorista (hebreu «גדר אנטי-טרוריסטית») o també de vegades tanca de seguretat (hebreu «גדר הביטחון») i coneguda internacionalment com a mur de l'Apartheid (Apartheid Wall) o mur de la Vergonya.

Nou!!: Beit Jala і Mur de Cisjordània · Veure més »

Nàhiya

La nàhiya —, en plural;, en turc modern — és una divisió administrativa de segon o posterior nivell en estats de tradició islàmica, normalment agrupant diversos pobles o petites ciutats.

Nou!!: Beit Jala і Nàhiya · Veure més »

Oficina Central d'Estadístiques de Palestina

L'Oficina Central d'Estadístiques de Palestina, PCBS és l'organització nacional encarregada de les estadístiques de Palestina.

Nou!!: Beit Jala і Oficina Central d'Estadístiques de Palestina · Veure més »

Organisme de les Nacions Unides per la Vigilància de la Treva

Desplament de l'ONUVT a febrer de 2011. L'Organisme de les Nacions Unides per la Vigilància de la Treva (ONUVT o UNTSO en anglès) és una organització fundada el 29 de maig de 1948 UN Security Council Resolution 73 pel manteniment de la pau a Orient Mitjà.

Nou!!: Beit Jala і Organisme de les Nacions Unides per la Vigilància de la Treva · Veure més »

Palestina

Mapa actual de l'estat d'Israel Palestina (Pléixet - Palestina, o, Eretz Israel) és una regió històrica del Pròxim Orient compresa entre el mar Mediterrani i el Jordà, on actualment es troben l'estat d'Israel i els Territoris Palestins, sota l'Autoritat Nacional Palestina.

Nou!!: Beit Jala і Palestina · Veure més »

Palestine Exploration Fund

Palestine Exploration Fund (en català "Fundació per a l'exploració de Palestina") és el nom d'una associació cultural britànica, també coneguda per les seves sigles PEF.

Nou!!: Beit Jala і Palestine Exploration Fund · Veure més »

Partit del Poble Palestí

El Partit del Poble Palestí (sigla: PPP), fundat l'any 1982 com a Partit Comunista Palestí, és un partit polític comunista palestí.

Nou!!: Beit Jala і Partit del Poble Palestí · Veure més »

Síria otomana

La Síria otomana fa referència a les divisions de l'Imperi Otomà dins de la regió de Síria, normalment definides com a l'est del mar Mediterrani, a l'oest del riu Eufrates, al nord del desert d'Aràbia i al sud de les muntanyes del Taure.

Nou!!: Beit Jala і Síria otomana · Veure més »

Segona intifada

La segona intifada o intifada d'al-Aqsa és el nom donat a la rebel·lió palestina que representà un període de violència intensa entre palestins i israelians entre els anys 2000 i 2005.

Nou!!: Beit Jala і Segona intifada · Veure més »

Tanzim

Tanzim és una facció armada del moviment palestí Fatah.

Nou!!: Beit Jala і Tanzim · Veure més »

Time

Time és una revista d'informació general que es publica setmanalment als Estats Units des de 1923.

Nou!!: Beit Jala і Time · Veure més »

Village Statistics, 1945

Mapa de la propietat de la terra de Palestina pel sub-districte (1945), publicat originalment a Village Statistics, 1945 Village Statistics, 1945 va ser un treball de recerca conjunt preparat per l'Oficina del Govern d'Estadística i el Departament de Terres del Mandat Britànic de Palestina per al Comitè Anglo-Americà d'Investigació sobre Palestina, que va actuar a principis de 1946.

Nou!!: Beit Jala і Village Statistics, 1945 · Veure més »

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »