38 les relacions: Antic Testament, Ascaló, Cananeus, Damasc, Dinastia aiúbida, Eleuteròpolis, Flavi Josep, Gaza, Hebron, Jerusalem, Nàhiya, Orde de Sant Joan de Jerusalem, Palestina, Pàrtia, Quibuts, Regne de Jerusalem, Sanjaq, Septimi Sever, Sublim Porta, Xipre, 1099, 1134, 1187, 1191, 1244, 1283, 1516, 1552, 1840, 1855, 1864, 1917, 1945, 1947, 1948, 1949, 634, 796.
Antic Testament
LAntic Testament (sovint abreujat AT) és la primera divisió del cànon bíblic cristià, que es basa principalment en els 24 llibres de la Bíblia hebrea (o Tanaj), una col·lecció d'antigues escriptures religioses hebrees pels fills d'Israel creuen la majoria dels cristians i jueus religiosos són la Paraula sagrada de Déu.
Nou!!: Bayt Jibrin і Antic Testament · Veure més »
Ascaló
Ascaló és una ciutat moderna d'Israel i antigament fou una ciutat cananea, una de les cinc ciutats dels filisteus a la costa de la mar Mediterrània i un centre comercial fenici.
Nou!!: Bayt Jibrin і Ascaló · Veure més »
Cananeus
Els cananeus són els habitants de Canaan.
Nou!!: Bayt Jibrin і Cananeus · Veure més »
Damasc
Damasc (en català medieval: Domàs) és la capital de Síria i una de les ciutats més antigues del món.
Nou!!: Bayt Jibrin і Damasc · Veure més »
Dinastia aiúbida
La dinastia aiúbida (kurd: ئەیووبیەکان, Eyûbiyan) fou la primera dinastia del Soldanat d'Egipte, fundat per Saladí el 1171 després d'abolir el Califat Fatimita.
Nou!!: Bayt Jibrin і Dinastia aiúbida · Veure més »
Eleuteròpolis
Eleuteròpolis (en Bethogabris o Betograba, en Βαιτογαβρά) va ser una ciutat de Judea, segons Claudi Ptolemeu, al territori de Judà, a mig camí entre Jerusalem (al nord-est) i Libna (al sud-oest), diu la Taula de Peutinger.
Nou!!: Bayt Jibrin і Eleuteròpolis · Veure més »
Flavi Josep
Josep, Josefus o Josep ben Maties (c. 37 - Roma, c. 100) (‘Josep, fill de Maties’), després conegut com a Tit Flavi Josep o, simplement, Flavi Josep, va ser un historiador jueu que deixà constància, en llengua grega, de les relacions entre l'Imperi Romà i el poble i la cultura jueves durant el segle I dC, i que redactà obres apologètiques sobre el judaisme primigeni.
Nou!!: Bayt Jibrin і Flavi Josep · Veure més »
Gaza
Gaza és una ciutat de Palestina que dona nom a una de les dues parts en què estan dividits els territoris palestins (Franja de Gaza i Cisjordània) i capital d'aquesta zona.
Nou!!: Bayt Jibrin і Gaza · Veure més »
Hebron
Hebron és una ciutat de Palestina, a Cisjordània, a la vall d'Eixkol.
Nou!!: Bayt Jibrin і Hebron · Veure més »
Jerusalem
Jerusalem (lit. ‘Jerusalem la Santa’, o, senzillament,;;, o — és la capital d'Israel per als jueus i de Palestina per als àrabs. Situada en un altiplà en les muntanyes de Judea entre la Mediterrània i la Mar Morta, és una de les ciutats més antigues del món. Es considera sagrada per les tres grans religions abrahàmiques: judaisme, cristianisme i islam. Israelians i palestins reclamen Jerusalem com la seva capital tal com ho ha va ser històricament, ja que Israel manté les seves institucions governamentals primàries allà de forma il·legal segons la llei internacional. Palestina reclama la capitalitat d'acord amb la resolució 242 del consell de seguretat de l'ONU i la declaració d'independència de Palestina de l'any 1988 l'OAP l'inclou efectivament com a capital. Avui en dia, l'estatus de Jerusalem segueix sent un dels temes centrals en el conflicte palestí-israelià. Durant la guerra araboisraeliana de 1948 o Guerra d'Independència, Jerusalem Oest va ser una de les zones capturades i posteriorment annexat per Israel, mentre que Jerusalem oriental, inclosa la Ciutat Vella, va ser capturat i posteriorment annexada per Jordània. Israel va capturar Jerusalem oriental de Jordània durant la Guerra dels Sis Dies de 1967 que posteriorment es va annexar a Jerusalem Oest, juntament amb el territori circumdant addicional. Una de les lleis fonamentals d'Israel, la Llei de 1980 de Jerusalem, es refereix a Jerusalem com a capital indivisible del país, vulnerant les resolucions de l'ONU que no reconeixen aquesta annexió del territori ocupat. Totes les branques del govern israelià es troben a Jerusalem, inclosa la Knesset (parlament israelià), les residències del primer ministre i el president, i el Tribunal Suprem. Mentre que la comunitat internacional va rebutjar l'annexió i tracta a Jerusalem Est com a "territori palestí ocupat per Israel", Israel té més dret a la sobirania sobre Jerusalem Oest. La comunitat internacional no reconeix Jerusalem com a capital d'Israel, i els amfitrions de la ciutat no hi ha ambaixades estrangeres. Jerusalem és també la llar d'algunes institucions israelianes no governamentals d'importància nacional, com ara la Universitat Hebrea i el Museu d'Israel, amb el seu Santuari del Llibre. El 2011, Jerusalem tenia un total de 801.000 habitants: 497.000 jueus (62% del total), 281.000 musulmans (35%), 14.000 cristians (2%) i 9.000 persones sense adscripció religiosa (1%). La ciutat antiga de Jerusalem i les seves muralles van ser declarades l'any 1981 patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Nou!!: Bayt Jibrin і Jerusalem · Veure més »
Nàhiya
La nàhiya —, en plural;, en turc modern — és una divisió administrativa de segon o posterior nivell en estats de tradició islàmica, normalment agrupant diversos pobles o petites ciutats.
Nou!!: Bayt Jibrin і Nàhiya · Veure més »
Orde de Sant Joan de Jerusalem
Lorde de Sant Joan de Jerusalem (conegut també com lorde dels Germans Hospitalers, orde dels Cavallers Hospitalers, orde Hospitaler o orde de Malta) va ser un orde militar i religiós fundat per ajudar pelegrins que viatjaven a Terra Santa al.
Nou!!: Bayt Jibrin і Orde de Sant Joan de Jerusalem · Veure més »
Palestina
Mapa actual de l'estat d'Israel Palestina (Pléixet - Palestina, o, Eretz Israel) és una regió històrica del Pròxim Orient compresa entre el mar Mediterrani i el Jordà, on actualment es troben l'estat d'Israel i els Territoris Palestins, sota l'Autoritat Nacional Palestina.
Nou!!: Bayt Jibrin і Palestina · Veure més »
Pàrtia
La regió de Pàrtia (en groc), durant l'Imperi romà (en morat) any 200 aC. Pàrtia va ser el nom d'una regió d'Àsia, més coneguda per haver estat la base política i cultural de la dinastia Arsàcida, els governants de l'Imperi Part.
Nou!!: Bayt Jibrin і Pàrtia · Veure més »
Quibuts
Un quibuts (en hebreu: קיבוץ, grup o aplec; en plural: quibbutsim: קיבוצים) és una comunitat col·lectiva israeliana que pretenia combinar el socialisme i el sionisme en una forma de sionisme laborista.
Nou!!: Bayt Jibrin і Quibuts · Veure més »
Regne de Jerusalem
El Regne de Jerusalem va ser un regne cristià que es va establir al Llevant el 1099 després de la conquesta de Jerusalem en la Primera Croada.
Nou!!: Bayt Jibrin і Regne de Jerusalem · Veure més »
Sanjaq
El sanjaq o sancak (en plural) va ser una circumscripció territorial de l'Imperi Otomà.
Nou!!: Bayt Jibrin і Sanjaq · Veure més »
Septimi Sever
Luci Septimi Sever (11 d'abril de 146, Leptis Magna – 4 de febrer de 211, Eboracum, Britània) fou emperador romà fundador de la dinastia Severa.
Nou!!: Bayt Jibrin і Septimi Sever · Veure més »
Sublim Porta
La Sublim Porta a l'època de l'Imperi Otomà. La Sublim Porta el 2006. La Sublim Porta (de l'àrab, 'porta' i de l'àrab, 'alt') era el departament i residència del gran visir otomà, originalment anomenat Paixà Kapusu o Vezir Kapusu (de kapu, 'porta' en turc).
Nou!!: Bayt Jibrin і Sublim Porta · Veure més »
Xipre
Xipre és una illa de la Mediterrània.
Nou!!: Bayt Jibrin і Xipre · Veure més »
1099
Sense descripció.
Nou!!: Bayt Jibrin і 1099 · Veure més »
1134
Sense descripció.
Nou!!: Bayt Jibrin і 1134 · Veure més »
1187
Sense descripció.
Nou!!: Bayt Jibrin і 1187 · Veure més »
1191
Sense descripció.
Nou!!: Bayt Jibrin і 1191 · Veure més »
1244
Sense descripció.
Nou!!: Bayt Jibrin і 1244 · Veure més »
1283
Sense descripció.
Nou!!: Bayt Jibrin і 1283 · Veure més »
1516
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Bayt Jibrin і 1516 · Veure més »
1552
El 1552 (MDLII) fou un any de traspàs iniciat en divendres pertanyent a l'edat moderna.
Nou!!: Bayt Jibrin і 1552 · Veure més »
1840
;Països Catalans.
Nou!!: Bayt Jibrin і 1840 · Veure més »
1855
;Països Catalans.
Nou!!: Bayt Jibrin і 1855 · Veure més »
1864
;Països Catalans.
Nou!!: Bayt Jibrin і 1864 · Veure més »
1917
;Països Catalans.
Nou!!: Bayt Jibrin і 1917 · Veure més »
1945
;Països Catalans.
Nou!!: Bayt Jibrin і 1945 · Veure més »
1947
;Països Catalans.
Nou!!: Bayt Jibrin і 1947 · Veure més »
1948
;Països Catalans.
Nou!!: Bayt Jibrin і 1948 · Veure més »
1949
1949 (MCMXLIX) fou un any començat en dissabte.
Nou!!: Bayt Jibrin і 1949 · Veure més »
634
El 634 (DCXXXIV) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Bayt Jibrin і 634 · Veure més »
796
Sense descripció.
Nou!!: Bayt Jibrin і 796 · Veure més »