Accés més ràpid que el navegador!
68 les relacions: Alcanadre, Alexandre II (papa), Alfons el Bataller, Alfons el Cast, Anales de la Corona de Aragón, Aragonès, Àhmad ibn Yússuf al-Mustaín, Bacalla de Luna, Ballester (unitat militar), Barbastre, Barcelona, Biescas, Castán de Biel, Castell de Montaragó, Castellà, Català, Conquesta feudal hispànica, Cròniques dels reis d'Aragó e comtes de Barcelona, Creu d'Aïnsa, Creu d'Alcoraç, Creu de Sant Jordi, DO Somontano, Ducat d'Aquitània, Ebre, Emirat de Saraqusta, Escut de l'Aragó, Estats Pontificis, Eximén Aznárez d'Oteiza, Ferriz I de Liçana, Flumen, Fortún Maça, García d'Atrosillo, Gascunya, Gómez I de Luna, Hug Candi, Isuela, Jaca, Jueus, La Rioja, Lope Ferrench de Luna, Maça (arma), Monestir de Sant Joan de la Penya, Osca, Peó, Península Ibèrica, Pere el d'Osca, Pere el Gran, Pirineus, Ramon Berenguer I, Regne d'Aragó, ..., Regne de Castella, Regne de Navarra, Sanç Ramires, Sant Jordi, Saraqusta, Senyera reial, Setge d'Osca, Setge d'Osca (1094), Setge d'Osca (1096), VilaWeb, 1064, 1085, 1094, 1096, 15 de novembre, 24 de novembre, 27 de desembre, 4 de juny. Ampliar l'índex (18 més) »
Alcanadre
Alcanadre és un municipi de la Rioja, a la regió de la Rioja Mitjana.
Nou!!: Batalla d'Alcoraç і Alcanadre · Veure més »
Alexandre II (papa)
Alexandre II, nom que Anselm da Baggio (Milà, ? – Roma, 21 d'abril de 1073) va triar quan va ser elegit papa de l'Església catòlica del 1061 al 1073.
Nou!!: Batalla d'Alcoraç і Alexandre II (papa) · Veure més »
Alfons el Bataller
Alfons el Bataller o Alfons I d'Aragó, nascut Alfons Sanxes (Jaca, 1073 - Poleñino, 1134)Diccionari d'Història de Catalunya; p. 27; ed.
Nou!!: Batalla d'Alcoraç і Alfons el Bataller · Veure més »
Alfons el Cast
Alfons el Cast o el Trobador, anomenat també Alfons II d'Aragó i Alfons I de Catalunya-Aragó (Osca, març de 1157 - Perpinyà, 25 d'abril de 1196; en aragonès Alifonso, en occità Anfós i en llatí IldefonsusDiccionari d'Història de Catalunya; p. 23; ed. 62; Barcelona; 1998), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i menors de comte de Girona, Osona, Besalú i de Cerdanya (1162-1196).
Nou!!: Batalla d'Alcoraç і Alfons el Cast · Veure més »
Anales de la Corona de Aragón
Els ''Anales de la Corona de Aragón'' de Jerónimo Zurita, en una edició de 1610. ''"Armas Reales de Aragón, las del Conde de Barcelona, quatro bastones roxos en campo de oro"'' Els Anales de la Corona de Aragón, de l'escriptor aragonès Jerónimo Zurita, foren realitzats entre els anys 1562-1580.
Nou!!: Batalla d'Alcoraç і Anales de la Corona de Aragón · Veure més »
Aragonès
Llengües occitanorromàniques Laragonès o aragonés és una llengua romànica parlada en diverses valls del Pirineu aragonès, principalment a les comarques del Somontano, la Jacetània, l'Alt Gàllego, el Sobrarb i a l'oest de la Baixa Ribagorça.
Nou!!: Batalla d'Alcoraç і Aragonès · Veure més »
Àhmad ibn Yússuf al-Mustaín
Abu-Jàfar Àhmad ibn Yússuf ibn Hud al-Mustaín bi-L·lah, més conegut com a Àhmad (II) ibn Yússuf al-Mustaín (II), Àhmad II o al-Mustaín (II), fou emir de Saraqusta del 1085 a 1110.
Nou!!: Batalla d'Alcoraç і Àhmad ibn Yússuf al-Mustaín · Veure més »
Bacalla de Luna
Bacalla o Bacalha de Luna (? - 1115?/1120?) va ser un cavaller aragonès d'origen navarrès, conqueridor de la vila de Luna d'on prengué el cognom i fou primer del llinatge dels Luna.
Nou!!: Batalla d'Alcoraç і Bacalla de Luna · Veure més »
Ballester (unitat militar)
Ballester francès Un ballester era una unitat militar que portava com a arma una ballesta, amb la que disparava a distància.
Nou!!: Batalla d'Alcoraç і Ballester (unitat militar) · Veure més »
Barbastre
Barbastre (en aragonès Balbastro i en castellà Barbastro) és un municipi aragonès de la província d'Osca.
Nou!!: Batalla d'Alcoraç і Barbastre · Veure més »
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Nou!!: Batalla d'Alcoraç і Barcelona · Veure més »
Biescas
Biescas és un municipi aragonès situat a la província d'Osca i enquadrat a la comarca de l'Alt Gàllego, al nord de Sabiñánigo, l’oest de Yésero i al sud de Panticosa.
Nou!!: Batalla d'Alcoraç і Biescas · Veure més »
Castán de Biel
Castán de Biel (? - ?) va ser un cavaller, primer del llinatge aragonès dels Cornel.
Nou!!: Batalla d'Alcoraç і Castán de Biel · Veure més »
Castell de Montaragó
El Castell-Abadia de Montaragó (en aragonès: Mont Aragón; en català: Montaragó; en castellà: Montearagón; en llatí: Montis Aragonis) és un monestir abandonat que es troba al municipi de Quicena, a la província d'Osca.
Nou!!: Batalla d'Alcoraç і Castell de Montaragó · Veure més »
Castellà
El castellà o espanyol és un idioma nascut a l'antic Regne de Castella; segons Ramón Menéndez Pidal va néixer en una zona que comprèn el centre i est de l'actual Cantàbria, l'oest de Biscaia i d'Àlaba, La Rioja, i el nord de la província de Burgos.
Nou!!: Batalla d'Alcoraç і Castellà · Veure més »
Català
El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya del Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada a Catalunya, el País Valencià (tret d'algunes comarques i localitats de l'interior), les Illes Balears (on també rep el nom de mallorquí, menorquí, eivissenc o formenterer segons l'illa), Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia habitat per pobladors valencians), i en comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 200.000 parlants).
Nou!!: Batalla d'Alcoraç і Català · Veure més »
Conquesta feudal hispànica
La conquesta feudal hispànica és un relat historiogràfic que il·lustra les etapes en què els pobles cristians i catòlics del nord de la península Ibèrica van conquerir de forma intermitent, al llarg d'una època de set segles, tota la resta dels territoris hispànics cap al sud sota sobirania de l'Àndalus.
Nou!!: Batalla d'Alcoraç і Conquesta feudal hispànica · Veure més »
Cròniques dels reis d'Aragó e comtes de Barcelona
Detall del manuscrit ms.2664 de la Biblioteca General de la Universitat de Salamanca Detall de manuscrit ms. 1811 de la ''Biblioteca Nacional de España'' Les Cròniques dels reis d'Aragó e comtes de Barcelona són unes cròniques històriques escrites al, d'autor anònim atribuïdes a Pere el Cerimoniós.
Nou!!: Batalla d'Alcoraç і Cròniques dels reis d'Aragó e comtes de Barcelona · Veure més »
Creu d'Aïnsa
La Creu d'Aïnsa «Senyal antich del rey Daragó» (també anomenada Armes antigues d'Aragó o Creu d'Ènnec Arista) és un escut heràldic que es defineix de la següent manera: en camp d'atzur, creu patent d'argent, apuntada en el braç inferior i dextrada en cantó del cap.
Nou!!: Batalla d'Alcoraç і Creu d'Aïnsa · Veure més »
Creu d'Alcoraç
La Creu d'Alcoraç o «Armes Daragó» és un senyal heràldic territorial que representa «les armes del regne d'Aragó».
Nou!!: Batalla d'Alcoraç і Creu d'Alcoraç · Veure més »
Creu de Sant Jordi
Creu de sant Jordi, bandera d'Anglaterra La creu de sant Jordi és una creu vermella sobre un fons blanc.
Nou!!: Batalla d'Alcoraç і Creu de Sant Jordi · Veure més »
DO Somontano
Somontano és una zona vinícola i una Denominació d'origen situada a la província d'Osca, a la comarca del Somontano de Barbastre i amb Barbastre com a centre productor.
Nou!!: Batalla d'Alcoraç і DO Somontano · Veure més »
Ducat d'Aquitània
El Ducat d'Aquitania fou una jurisdicció feudal de França.
Nou!!: Batalla d'Alcoraç і Ducat d'Aquitània · Veure més »
Ebre
Desembocadura de l'Ebre Fotografia aèria del riu Ebre al seu tram final desembocant a la mar Mediterrània pel delta de l'Ebre Riu Ebre des d'un vaixell LEbre (castellà, basc i aragonès: Ebro) és el segon riu més cabalós de la península Ibèrica després del Duero, i l'únic gran riu peninsular que desguassa a la Mediterrània.
Nou!!: Batalla d'Alcoraç і Ebre · Veure més »
Emirat de Saraqusta
L'emirat de Saraqusta, taifa de Saragossa o regne de Saragossa fou un regne musulmà que al llarg del tingué com a capital Saraqusta, l'actual Saragossa.
Nou!!: Batalla d'Alcoraç і Emirat de Saraqusta · Veure més »
Escut de l'Aragó
L'escut de l'Aragó està definit en l'Estatut d'Autonomia d'Aragó (Llei orgánica 8/1982, 10 d'agost) en el seu article 3.2, Ley Orgánica 8/1982, de 10 de agosto.
Nou!!: Batalla d'Alcoraç і Escut de l'Aragó · Veure més »
Estats Pontificis
Mapa dels Estats Pontificis a l'any 1870 Els Estats Pontificis, també coneguts com a Estats de l'Església, van ser uns territoris de la Itàlia central, que es van mantenir independents i sota govern dels Papes de Roma entre el 752 i el 1870, hereus de l'antic Exarcat de Ravenna.
Nou!!: Batalla d'Alcoraç і Estats Pontificis · Veure més »
Eximén Aznárez d'Oteiza
Eximén Aznárez d'Oteiza (? - ?) va ser un cavaller aragonès d'origen navarrès, primer senyor d'Oteiza i fundador del llinatge dels Oteiza.
Nou!!: Batalla d'Alcoraç і Eximén Aznárez d'Oteiza · Veure més »
Ferriz I de Liçana
Ferriz I de Liçana (? - ~1135 o 1136?) va ser un cavaller del llinatge aragonès dels Liçana.
Nou!!: Batalla d'Alcoraç і Ferriz I de Liçana · Veure més »
Flumen
El Flumen és un riu de l'Aragó, afluent de l'Alcanadre.
Nou!!: Batalla d'Alcoraç і Flumen · Veure més »
Fortún Maça
Fortún de Lizana (? - ?) va ser un cavaller aragonès, el primer del llinatge aragonès dels Maça.
Nou!!: Batalla d'Alcoraç і Fortún Maça · Veure més »
García d'Atrosillo
García d'Atrosillo (? - ?) va ser un cavaller aragonès del llinatge dels Atrosillo.
Nou!!: Batalla d'Alcoraç і García d'Atrosillo · Veure més »
Gascunya
Gascunya (Gasconha en occità gascó, Gascogne en francès) és una regió històrica d'Occitània, que forma la part sud d'Aquitània i s'estén fins al departament de l'Arieja.
Nou!!: Batalla d'Alcoraç і Gascunya · Veure més »
Gómez I de Luna
Gómez I de Luna (? - 1133 o 1134) va ser un cavaller aragonès del llinatge del Luna.
Nou!!: Batalla d'Alcoraç і Gómez I de Luna · Veure més »
Hug Candi
Hug Candi (?, ?-1098) va ser un eclesiàstic català, conegut també amb el nom d'Hug el Blanc.
Nou!!: Batalla d'Alcoraç і Hug Candi · Veure més »
Isuela
El riu Isuela és un riu de la província d'Osca, amb uns 40 km de longitud, afluent del riu Flumen pel seu marge dret.
Nou!!: Batalla d'Alcoraç і Isuela · Veure més »
Jaca
Jaca és una ciutat aragonesa situada a la comarca de la Jacetània (província d'Osca), a la vall de l'Aragó.
Nou!!: Batalla d'Alcoraç і Jaca · Veure més »
Jueus
Els jueus (en hebreu: יְהוּדִים, Yëhûdim; i en jiddisch: ייִד, Yid), també coneguts com a poble jueu són una nació i un grup etnoreligiós que es van originar en els israelites o hebreus de l'antic proper orient.
Nou!!: Batalla d'Alcoraç і Jueus · Veure més »
La Rioja
La Comunitat Autònoma de La Rioja (en català pronunciat o) és una autonomia uniprovincial d'Espanya.
Nou!!: Batalla d'Alcoraç і La Rioja · Veure més »
Lope Ferrench de Luna
Lope Ferrench de Luna va ser un cavaller aragonès del llinatge dels Luna.
Nou!!: Batalla d'Alcoraç і Lope Ferrench de Luna · Veure més »
Maça (arma)
La maça és una arma o bastó cerimonial de mà consistent en un mànec i un capçal gruixut i pesant que serveix per ferir, ja sigui colpejant o aixafant l'adversari.
Nou!!: Batalla d'Alcoraç і Maça (arma) · Veure més »
Monestir de Sant Joan de la Penya
El monestir de Sant Joan de la Penya (en aragonès Sant Chuan d'a Penya) es troba a Santa Creu de la Serós, Jacetània (Aragó).
Nou!!: Batalla d'Alcoraç і Monestir de Sant Joan de la Penya · Veure més »
Osca
Osca (totes dues denominacions oficials) és una ciutat aragonesa, capital de la província d'Osca.
Nou!!: Batalla d'Alcoraç і Osca · Veure més »
Peó
D'acord amb la mitologia grega, Peó (en grec antic Παιών) va ser un heroi, fill d'Endimió, rei de l'Èlide.
Nou!!: Batalla d'Alcoraç і Peó · Veure més »
Península Ibèrica
La península Ibèrica és una gran península del sud-oest d'Europa, entre els Pirineus i el nord d'Àfrica, entre el mar Mediterrani i l'oceà Atlàntic.
Nou!!: Batalla d'Alcoraç і Península Ibèrica · Veure més »
Pere el d'Osca
Pere Sanxes o Pere el d'Osca (1069 - Vall d'Aran, 1104) fou rei d'Aragó i Pamplona com a Pere I (1094-1104) i comte de Ribagorça i Sobrarb (1085-1104).
Nou!!: Batalla d'Alcoraç і Pere el d'Osca · Veure més »
Pere el Gran
anomenat també Pere III d'Aragó i Pere II de Catalunya-Aragó en aragonès Pero, i en llatí PetrusArxiu Jaume I), fou sobirà de la corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, comte de Barcelona (1276-1285) i, després de la conquesta de l'illa, rei de Sicília (1282-1285). Començà a regnar a l'edat de 36 anys, regnà 9 anys i morí a l'edat de 45 anys. Està enterrat al Reial monestir de Santa Maria de Santes Creus, i la seva tomba és l'única d'un sobirà de la Corona d'Aragó que no ha estat mai profanada. Gràcies a la seva conquesta militar del Regne de Sicília el 1282 es feu famosa la frase de l'almirall Roger de Llúria, en què afirmava que cap peix no gosaria alçar-se sobre la mar Mediterrània, si no portava en la seva cua un escut o un senyal reial.
Nou!!: Batalla d'Alcoraç і Pere el Gran · Veure més »
Pirineus
Els Pirineus o Pirineu (Pyrénées en francès, Pirenèus en occità, Pireneus en aragonès, Pirinioak en èuscar, Pirineos en castellà) són una serralada situada al nord de la península Ibèrica que recorre tot l'istme que uneix la península amb la resta d'Europa.
Nou!!: Batalla d'Alcoraç і Pirineus · Veure més »
Ramon Berenguer I
Ramon Berenguer I, dit el Vell (ca. 1023 - Barcelona, 26 de maig de 1076) fou comte de Barcelona, Girona (1035 - 1076), Osona (1054 - 1076), Carcassona i Rasès (1067 - 1076).
Nou!!: Batalla d'Alcoraç і Ramon Berenguer I · Veure més »
Regne d'Aragó
El Regne d'Aragó (en aragonès: Reino d'Aragón) naix el 1035 de la unió dels comtats d'Aragó, Sobrarb i Ribagorça en la figura de Ramir I.
Nou!!: Batalla d'Alcoraç і Regne d'Aragó · Veure més »
Regne de Castella
El Regne de Castella va sorgir al, a partir del comtat de Castella, després de l'entronització de Ferran I. Aquesta terra era habitada majoritàriament per habitants d'origen càntabre i basc amb un dialecte romanç propi, el castellà i unes lleis diferenciades.
Nou!!: Batalla d'Alcoraç і Regne de Castella · Veure més »
Regne de Navarra
El Regne de Navarra fou un regne pirinenc aparegut a l'alta edat mitjana en l'antic territori dels vascons que conformà un dels nuclis de resistència cristiana davant de la dominació islàmica de la península Ibèrica, anàleg al Regne d'Aragó i als comtats catalans, o al Regne d'Astúries a la serralada Cantàbrica.
Nou!!: Batalla d'Alcoraç і Regne de Navarra · Veure més »
Sanç Ramires
Sanç Ramires, també conegut com a Sanç I d'Aragó, Sanç V de Pamplona i Sanç III d'Aragó (ca. 1042 – 4 de juny de 1094), fou rei d'Aragó i Pamplona (1076-1094).
Nou!!: Batalla d'Alcoraç і Sanç Ramires · Veure més »
Sant Jordi
va ser un militar romà d'origen grec convertit al cristianisme i mort com a màrtir per no voler abjurar de la seva fe.
Nou!!: Batalla d'Alcoraç і Sant Jordi · Veure més »
Saraqusta
Almussara Saraqusta, també coneguda com al-Madina al-Baidà, literalment ‘la ciutat blanca’ en àrab, pel color dels seus edificis, era el nom de l'actual Saragossa durant el domini musulmà de la regió.
Nou!!: Batalla d'Alcoraç і Saraqusta · Veure més »
Senyera reial
Escut d'armes de la Corona d'Aragó amb la Senyera Reial Armand de Fluvià: ''«Els segells més antics que tenim d'un sobirà català són els del comte Ramon Berenguer IV... L'escut porta el senyal dels pals»'' Els quatre pals (1995); pàg. 51-52) Menéndez Pidal: «... ''Porque los palos de oro y gules, hasta el fin de la edad media, tuvieron el caràcter preponderante o único de armas familiares de los descendientes de Ramon Berenguer IV''» El escudo de España (2004); pàg. 99 ·Alberto Montaner Frutos: «... ''puede establecerse sin lugar a dudas que los palos de oro y gules nacen como emblema personal de Ramon Berenguer IV y, al hereadarlos sus hijos se convierten en el símbolo de su família, la Casa de Aragón, sin ligazón alguna con un territorio determinado.''» ''El señal del rey de Aragón'' (1995); pàg. 35 Ramon Berenguer comte de Barcelona, quart del seu nom (f.34r)... Mai no va voler ser anomenat rei, sinó administrador del regne, ni canvià les armes comtals, i àdhuc el Senyal Reial és aquell que era del comte de Barcelona. (f34.v)» ''Numquam tamen voluit rex appellari, sed administrator regni, nec arma comitatus mutare, unde adhuc signa regalia sunt illa que comitis Barchinone erant''. La senyera reial fou la senyera privativa i històrica dels reis d'Aragó i comtes de Barcelona.
Nou!!: Batalla d'Alcoraç і Senyera reial · Veure més »
Setge d'Osca
El setge d'Osca (a Wasqa, com s'anomenava a l'època) va ser una campanya militar realitzada a final del per part del Regne de Navarra a fi de conquerir aquesta vila a l'Emirat de Saraqusta.
Nou!!: Batalla d'Alcoraç і Setge d'Osca · Veure més »
Setge d'Osca (1094)
El setge d'Osca va tenir lloc la primavera de 1094 a càrrec de Sanç I d'Aragó i Pamplona contra la plaça musulmana de Wasqa.
Nou!!: Batalla d'Alcoraç і Setge d'Osca (1094) · Veure més »
Setge d'Osca (1096)
La Batalla d'Alcoraz es va lliurar el 15 de novembre del 1096 prop de Waixqa (Osca) i va enfrontar l'exèrcit del Regne d'Aragó contra les tropes islàmiques de l'Emirat de Saraqusta.
Nou!!: Batalla d'Alcoraç і Setge d'Osca (1096) · Veure més »
VilaWeb
VilaWeb és el portal informatiu més antic dels Països Catalans, impulsat pels periodistes Assumpció Maresma i Vicent Partal.
Nou!!: Batalla d'Alcoraç і VilaWeb · Veure més »
1064
El 1064 (MLXIV) fou un any de traspàs començat en dijous del calendari julià.
Nou!!: Batalla d'Alcoraç і 1064 · Veure més »
1085
Sense descripció.
Nou!!: Batalla d'Alcoraç і 1085 · Veure més »
1094
El 1094 (MXCIV) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Batalla d'Alcoraç і 1094 · Veure més »
1096
Sense descripció.
Nou!!: Batalla d'Alcoraç і 1096 · Veure més »
15 de novembre
El 15 de novembre o 15 de santandria és el tres-cents dinovè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vintè en els anys de traspàs.
Nou!!: Batalla d'Alcoraç і 15 de novembre · Veure més »
24 de novembre
El 24 de novembre o 24 de santandria és el tres-cents vint-i-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vint-i-novè en els anys de traspàs.
Nou!!: Batalla d'Alcoraç і 24 de novembre · Veure més »
27 de desembre
El 27 de desembre és el tres-cents seixanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents seixanta-dosè en els anys de traspàs.
Nou!!: Batalla d'Alcoraç і 27 de desembre · Veure més »
4 de juny
El 4 de juny és el cent cinquanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-sisè en els anys de traspàs.
Nou!!: Batalla d'Alcoraç і 4 de juny · Veure més »
Redirigeix aquí:
Batalla d'Alcoraz, Batalla de les planes d'Alcoraz.
