Accés més ràpid que el navegador!
184 les relacions: Abel, Abraham, Absis, Agnus Dei, Altar, Ampit, Andreu apòstol, Antic Testament, Apòstol, Apocalipsi, Ara Pacis, Arc (arquitectura), Arc de triomf, Arcada, Arcàngel Gabriel, Arcbotant, Argamassa, Arma, Arquebisbat de Ravenna-Cervia, Arquebisbe, Arquitectura paleocristiana, Arquitectura romana d'Orient, Arquitectura romànica, Art romà d'Orient, Aurèola, Àfrica del Nord, Barroc, Bartomeu apòstol, Basílica, Basílica de Sant Apol·linar el Nou, Basílica menor, Basileu, Basilica, Belisari, Benet de Núrsia, Betlem, Caiguda de Constantinoble, Calze (litúrgia), Campanar, Capitell, Carcanyol, Casulla, Catacumba, Cúpula, Cerimonial, Cimbori, Clau de volta, Claustre, Clàmide, Columna, ..., Consagració d'una església, Constantinoble, Cosmogonia, Costat de l'Epístola i costat de l'Evangeli, Crismó, Crist, Déu en el cristianisme, Deambulatori, Deu manaments, Diacònicon, Dona, Drenatge (hidrologia), Epitafi, Escultura, Església (institució), Església Ortodoxa, Espània, Exarcat, Exarcat de Ravenna, Exedra, Família benedictina, Fènix (ocell), Fíbula, Felip apòstol, Fornícula, Funcionari, Gemma, Gervasi i Protasi, Globus terraqüi, Governador, Hieratisme, Home, Iconòstasi, Iconoclàstia, Iconografia, Illa de Màrmara, Imperi Otomà, Imperi Romà d'Orient, Intradós, Isaac, Isaïes (profeta), Isapòstol, Isocefàlia, Italià, Itàlia, Jaume el Major, Jaume el Menor, Jerarquia, Jeremies (profeta), Jerusalem, Jesús de Natzaret, Jetró, Joan Evangelista, Joan XXIII, Joia, Judes Tadeu, Justinià I, Lesena, Litúrgia, Maó, Maiestas Domini, Mar de Màrmara, Marbre, Mateu apòstol, Matroneu, Maximià de Ravenna, Medalló, Melquisedec, Miquel (arcàngel), Miquel Psel·los, Moisès, Monestir, Monograma, Monuments paleocristians de Ravenna, Morter, Mosaic, Naturalisme, Nàrtex, Núvol, Nou Testament, Octàgon, Or, Ordres clàssics, Ostrogots, Paó, Paradís, Paret, Pastofòria, Patena, Patrimoni de la Humanitat, Pau de Tars, Paviment, Pedra, Perspectiva, Petxina (arquitectura), Pilastra, Pintura, Pintura al fresc, Porpra, Presbiteri, Quatre Evangelistes, Ravenna, Realisme, Regne Vàndal, Reis d'Orient, Retrat, Sant, Sant Pere, Sant'Apollinare in Classe, Santíssima Trinitat, Sòlid (moneda), Sicília, Simó apòstol, Soldat, Summe Sacerdot d'Israel, Tambor (arquitectura), Teodora (muller de Justinià I), Teofania, Terra, Terracota, Tessel·la, Toga, Tomàs apòstol, Tonalitat, Trepant, UNESCO, V, Vidal de Ravenna, Vidre, Visigots, Volta, Volta d'aresta, 527, 547. Ampliar l'índex (134 més) »
Abel
Abel és el segon fill d'Adam i Eva, segons el Gènesi, capítol quart.
Nou!!: Basílica de Sant Vidal de Ravenna і Abel · Veure més »
Abraham
Abraham és el patriarca del judaisme, reconegut pel cristianisme i un profeta molt important de l'islam.
Nou!!: Basílica de Sant Vidal de Ravenna і Abraham · Veure més »
Absis
Absis principal de l'església del monestir de Santa Maria de Ripoll. absidioles disposades de forma radial i obertes a un deambulatori. L'absis és una construcció adossada a la nau o les naus d'una església o temple, normalment de forma semicircular, tot i que n'hi ha de quadrangulars (absis carrats) i poligonals.
Nou!!: Basílica de Sant Vidal de Ravenna і Absis · Veure més »
Agnus Dei
En el cristianisme, Agnus Dei (Anyell de Déu) es refereix a Jesucrist en el seu rol d'ofrena en sacrifici pels pecats dels homes, a semblança de l'anyell que era sacrificat pels jueus durant la commemoració anual de la Pasqua.
Nou!!: Basílica de Sant Vidal de Ravenna і Agnus Dei · Veure més »
Altar
Mare de Déu de l'Ermitana de Peníscola Un altar és una estructura damunt de la qual se celebren rituals religiosos com ara sacrificis, ofrenes, etc.
Nou!!: Basílica de Sant Vidal de Ravenna і Altar · Veure més »
Ampit
Els parapets flanquegen la coberta de la capella de King's College, Cambridge. Un ampit, parapet, muralleta o catxapit és l'extensió de la paret a la vora d'un sostre, terrassa, balcó, passarel·la o una altra estructura similar.
Nou!!: Basílica de Sant Vidal de Ravenna і Ampit · Veure més »
Andreu apòstol
Segons el Nou Testament, Andreu conegut com a sant Andreu (Betsaida, Galilea, - Patres, Peloponès, c. 38) fou un deixeble de Joan el Baptista, posteriorment un dels Dotze Apòstols de Jesús de Natzaret i es convertí en el primer Cap del Cristianisme Ortodox de l'Est.
Nou!!: Basílica de Sant Vidal de Ravenna і Andreu apòstol · Veure més »
Antic Testament
LAntic Testament (sovint abreujat AT) és la primera divisió del cànon bíblic cristià, que es basa principalment en els 24 llibres de la Bíblia hebrea (o Tanaj), una col·lecció d'antigues escriptures religioses hebrees pels fills d'Israel creuen la majoria dels cristians i jueus religiosos són la Paraula sagrada de Déu.
Nou!!: Basílica de Sant Vidal de Ravenna і Antic Testament · Veure més »
Apòstol
''La Santa Cena'', pintura mural de la dècada de 1490 de Leonardo da Vinci que mostra l'últim sopar de Jesús i els seus dotze apòstols en la vigília de la seva crucifixió. Santa Maria delle Grazie, Milà. En la tradició cristiana, els apòstols, particularment els dotze apòstols (en grec απόστολος, apostolos, 'enviat' o 'emissari'), foren dotze homes jueus escollits d'entre els deixebles i enviats per Jesús de Natzaret a predicar l'evangeli als jueus, i després de la seva resurrecció als gentils arreu del món.
Nou!!: Basílica de Sant Vidal de Ravenna і Apòstol · Veure més »
Apocalipsi
LApocalipsi de Joan o Llibre de les Revelacions és l'últim llibre del Nou Testament, escrit vers el 95 dC.
Nou!!: Basílica de Sant Vidal de Ravenna і Apocalipsi · Veure més »
Ara Pacis
LAra Pacis Augustae ('altar de la Pau d'August') és un monument commemoratiu de l'època de l'Imperi Romà.
Nou!!: Basílica de Sant Vidal de Ravenna і Ara Pacis · Veure més »
Arc (arquitectura)
Arc de mig punt d'una església de l'Empordà Arcs parabòlics a la Pedrera, obra característica de Gaudí Un arc és un element constructiu estructural lineal de directriu corba, que permet cobrir un buit sense que es produeixin esforços de flexió ni tracció.
Nou!!: Basílica de Sant Vidal de Ravenna і Arc (arquitectura) · Veure més »
Arc de triomf
303x303pxL'arc de triomf o arc honorífic és una estructura monumental amb un o més passatges en forma d'arc.
Nou!!: Basílica de Sant Vidal de Ravenna і Arc de triomf · Veure més »
Arcada
Arcada Una arcada es una sèrie d'arcs adossats a una construcció, que tenen una funció estructural i decorativa i que es pot disposar en un sol ordre o en diversos ordres superposats.
Nou!!: Basílica de Sant Vidal de Ravenna і Arcada · Veure més »
Arcàngel Gabriel
Larcàngel Gabriel és un dels set arcàngels, el rang superior en l'escala dels àngels, que apareix esmentat al Llibre de Daniel (capítols 8 i 9), a l'Evangeli segons Lluc (capítol 1, versets 9 i 26) i a l'Alcorà, on se l'anomena Jibril.
Nou!!: Basílica de Sant Vidal de Ravenna і Arcàngel Gabriel · Veure més »
Arcbotant
1.
Nou!!: Basílica de Sant Vidal de Ravenna і Arcbotant · Veure més »
Argamassa
Col·locació de filades mitjançant argamassa polimèrica L'argamassa o morter de calç és una mena de morter que es fa servir com a material de construcció, compost per una barreja de calç, sorra i aigua.
Nou!!: Basílica de Sant Vidal de Ravenna і Argamassa · Veure més »
Arma
Armes de l'edat del bronze Una arma és un estri, eina, útil o dispositiu concebut per a neutralitzar, ferir o matar éssers vius, o per a destruir edificis o objectes, generalment en el marc d'una guerra o una altra classe de conflicte.
Nou!!: Basílica de Sant Vidal de Ravenna і Arma · Veure més »
Arquebisbat de Ravenna-Cervia
Façana de la catedral de Ravenna, sede del arquebisbat de Ravenna Larquebisbat de Ravenna-Cervia (italià: Arquebisbat de Ravenna-Cervia; llatí: Archidioecesis Ravennatensis-Cerviensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica, que pertany a la regió eclesiàstica Emília-Romanya.
Nou!!: Basílica de Sant Vidal de Ravenna і Arquebisbat de Ravenna-Cervia · Veure més »
Arquebisbe
Taula central del retaule de l'arquebisbe Sancho de Rojas. La Mare de Déu corona l'arquebisbe i el Nen Jesús el rei Ferran d'Antequera. Un arquebisbe és un membre pertanyent a l'orde episcopal cristiana, però que gaudeix d'un estatus superior al dels bisbes; generalment estan al capdavant d'una diòcesi particularment important, ja sigui per la seva grandària, la seva rellevància històrica o per ambdues, anomenada arxidiòcesi.
Nou!!: Basílica de Sant Vidal de Ravenna і Arquebisbe · Veure més »
Arquitectura paleocristiana
V L'arquitectura paleocristiana, també anomenada arquitectura cristiana primitiva, és aquella que fou realitzada entre finals del —sota el mandat de Constantí I el Gran— i fins al —l'època de l'emperador Justinià I. Nasqué principalment per satisfer la necessitat de construcció d'estructures pròpies per a la religió cristiana.
Nou!!: Basílica de Sant Vidal de Ravenna і Arquitectura paleocristiana · Veure més »
Arquitectura romana d'Orient
citació.
Nou!!: Basílica de Sant Vidal de Ravenna і Arquitectura romana d'Orient · Veure més »
Arquitectura romànica
Ermita de la Mare de Déu de Pedrui, consagrada el 5 de novembre de 972 pel bisbe Odesind de Ribagorça Larquitectura romànica és l'estil de construcció desenvolupat a l'Europa cristiana propi de l'art romànic.
Nou!!: Basílica de Sant Vidal de Ravenna і Arquitectura romànica · Veure més »
Art romà d'Orient
XII L'art romà d'Orient és l'art produït a l'Imperi Romà d'OrientConegut igualment pel nom anacrònic d'«Imperi Bizantí».
Nou!!: Basílica de Sant Vidal de Ravenna і Art romà d'Orient · Veure més »
Aurèola
El déu Apol·lo Verge i Jesús amb l'halo Una aurèola o halo és un cercle que es col·loca en les representacions artístiques de personatges significatius amb la finalitat d'exaltar-ne la figura.
Nou!!: Basílica de Sant Vidal de Ravenna і Aurèola · Veure més »
Àfrica del Nord
miniatura L'Àfrica del Nord és una regió del continent africà que habitualment es considera que inclou els estats i territoris següents.
Nou!!: Basílica de Sant Vidal de Ravenna і Àfrica del Nord · Veure més »
Barroc
Palau de Versalles (ca. 1660–1715) El barroc és, a la vegada, un període històric i un moviment cultural que es va estendre a Europa i a les seves colònies cap als inicis del i els inicis del.
Nou!!: Basílica de Sant Vidal de Ravenna і Barroc · Veure més »
Bartomeu apòstol
Segons el Nou Testament, Bartomeu (Canà, Galilea, s. I aC? — Albanòpolis, Armènia, s. I dC) fou un dels Dotze Apòstols de Jesús de Natzaret.
Nou!!: Basílica de Sant Vidal de Ravenna і Bartomeu apòstol · Veure més »
Basílica
Basílica Major de Sant Pere, Vaticà, seu del Papa de l’Església Catòlica. És un edifici de planta central amb una nau basilical allargada Avui dia una basílica és una església catòlica rellevant per algun motiu i que gaudeix d'un estatus especial atorgat pel Papa de Roma.
Nou!!: Basílica de Sant Vidal de Ravenna і Basílica · Veure més »
Basílica de Sant Apol·linar el Nou
La basílica de Sant Apol·linar el Nou (en italià Basilica di Sant'Apollinare Nuovo) es troba a la ciutat de Ravenna, a la regió històrica de la Romanya (Itàlia), que actualment forma part de la regió d'Emília-Romanya.
Nou!!: Basílica de Sant Vidal de Ravenna і Basílica de Sant Apol·linar el Nou · Veure més »
Basílica menor
conopaeum'', privilegis antigament atorgats a les basíliques. Una basílica menor (en llatí: basilica minor) és un títol atorgat a diverses esglésies catòliques.
Nou!!: Basílica de Sant Vidal de Ravenna і Basílica menor · Veure més »
Basileu
Filip II, βασιλεύς τῶν Μακεδόνων ('rei dels macedonis') Basileu (en βασιλεύς) és un terme grec que significa 'rei', però que ha tengut molts altres significats i connotacions al llarg de la història.
Nou!!: Basílica de Sant Vidal de Ravenna і Basileu · Veure més »
Basilica
La Basilica és una obra jurídica de Lleó VI el Filòsof que incorpora un gran nombre de lleis i constitucions (codis) anteriors.
Nou!!: Basílica de Sant Vidal de Ravenna і Basilica · Veure més »
Belisari
Flavi Belisari (llatí: Flavius Belisarius; grec: Φλάβιος Βελισάριος, Flàvios Velissàrios; nascut cap al 500 i mort el 13 de març del 565), sovint conegut simplement com a Belisari, fou el general més destacat de l'Imperi Romà d'Orient en l'antiguitat tardana.
Nou!!: Basílica de Sant Vidal de Ravenna і Belisari · Veure més »
Benet de Núrsia
Benet de Núrsia (Núrsia, Úmbria, 480 - Montecassino, Laci, 547) fou un patrici romà cristià, fundador de monestirs i autor de la Regula, que va donar origen a l'orde benedictí.
Nou!!: Basílica de Sant Vidal de Ravenna і Benet de Núrsia · Veure més »
Betlem
interior de la Basílica de la Nativitat Betlem és una ciutat de Palestina a 8 km al sud-oest de Jerusalem.
Nou!!: Basílica de Sant Vidal de Ravenna і Betlem · Veure més »
Caiguda de Constantinoble
La caiguda de Constantinoble (‘Conquesta de Constantinoble’) fou la culminació del setge de Constantinoble, capital de l'Imperi Romà d'Orient,Conegut igualment pel nom anacrònic d'«Imperi Bizantí».
Nou!!: Basílica de Sant Vidal de Ravenna і Caiguda de Constantinoble · Veure més »
Calze (litúrgia)
Calze El calze és una copa sagrada, tradicionalment de metall preciós treballat artísticament, usada per a contenir el vi que ha de ser consagrat pel sacerdot en el transcurs de la celebració eucarística.
Nou!!: Basílica de Sant Vidal de Ravenna і Calze (litúrgia) · Veure més »
Campanar
Campanar de Sant Climent de Taüll (Alta Ribagorça) Campanar de l'església de Sant Lluc d'Ulldecona (Montsià). Torre campanar de l'església de Sant Joan Baptista d'Alcalà de Xivert (Baix Maestrat) Un campanar o cloquer acostuma a ser una torre, normalment associada a una església, que conté una o diverses campanes.
Nou!!: Basílica de Sant Vidal de Ravenna і Campanar · Veure més »
Capitell
Capitell romànic del claustre de Sant Miquel de Cuixà, actualment al museu ''The Cloisters'' (Nova York). Capitell del mercat del peix de Venècia Capitell del mercat del peix de Venècia El capitell és la part superior d'una pilastra o columna, sovint ornamentat amb escultures.
Nou!!: Basílica de Sant Vidal de Ravenna і Capitell · Veure més »
Carcanyol
Carcanyols El carcanyol és un element arquitectònic que defineix l'espai entre dos arcs o voltes (concretament entre els extradós dels dos arcs) o entre l’extradós d'un arc i un clos rectangular.
Nou!!: Basílica de Sant Vidal de Ravenna і Carcanyol · Veure més »
Casulla
Una casulla actual. La casulla és l'ornament litúrgic que porten els clergues per a la celebració de l'Eucaristia a les esglésies cristianes de tradició occidental que fan servir tots els vestiments, principalment l'Església Catòlica, l'anglicana i les luteranes, així com en algunes parts de l'Església Metodista Unida.
Nou!!: Basílica de Sant Vidal de Ravenna і Casulla · Veure més »
Catacumba
La Mare de Déu a les catacumbes de Priscil·la, Roma Les catacumbes són unes galeries subterrànies que algunes civilitzacions mediterrànies antigues van construir i van utilitzar com a lloc d'enterrament.
Nou!!: Basílica de Sant Vidal de Ravenna і Catacumba · Veure més »
Cúpula
Cúpula central de la basílica de Sant Pere del Vaticà, dissenyada per Miquel Àngel. Té 42,5 metres de diàmetre i 132 metres d'alçària Una cúpula és un element estructural de l'arquitectura que s'assembla a la meitat del buit d'una esfera; és una volta la geometria de la qual és una semiesfera per l'interior.
Nou!!: Basílica de Sant Vidal de Ravenna і Cúpula · Veure més »
Cerimonial
El cerimonial o protocol és el conjunt de regles i formalitats fixades per als actes públics o solemnes, establertes per decret o per costum.
Nou!!: Basílica de Sant Vidal de Ravenna і Cerimonial · Veure més »
Cimbori
En arquitectura, el cimbori o xumbòria és el cos cilíndric o poligonal que serveix de base a la cúpula.
Nou!!: Basílica de Sant Vidal de Ravenna і Cimbori · Veure més »
Clau de volta
Clau de volta La clau de volta és la pedra central d'una volta, igual com la clau d'arc que tanca un arc.
Nou!!: Basílica de Sant Vidal de Ravenna і Clau de volta · Veure més »
Claustre
Claustre d'Elna Un claustre (del llatí claustrum) és un espai arquitectònic al costat d'una catedral o contigu a aquesta, una abadia o un altre edifici religiós.
Nou!!: Basílica de Sant Vidal de Ravenna і Claustre · Veure més »
Clàmide
Ai-khanoum La clàmide (χλαμΰς en grec) era una peça de vestir lleugera, feta de llana, que es vestia com a capa entre els soldats de la cavalleria i els efebs grecs entre els segles i aC.
Nou!!: Basílica de Sant Vidal de Ravenna і Clàmide · Veure més »
Columna
Tipus de columnes segons els ordres clàssics Una columna és un element arquitectònic de suport, molt més alt que ample, caracteritzat pel fet d'ésser de secció circular a diferència del pilar que és de secció quadrada o poligonal Ambdós elements acompleixen la funció de suportar les pressions verticals i obliqües de l'arquitrau i l'arc.
Nou!!: Basílica de Sant Vidal de Ravenna і Columna · Veure més »
Consagració d'una església
La consagració d'una església és, al cristianisme, un tipus solemne de dedicació, és a dir, de destinació de l'edifici al culte diví, amb un ritual més complex que la simple benedicció.
Nou!!: Basílica de Sant Vidal de Ravenna і Consagració d'una església · Veure més »
Constantinoble
Mapa de Constantinoble Constantinoble (en llatí: Constantinopolis; en grec: Κωνσταντινούπολις o Κωνσταντινούπολη) és el nom antic de l'actual ciutat d'Istanbul, a Turquia.
Nou!!: Basílica de Sant Vidal de Ravenna і Constantinoble · Veure més »
Cosmogonia
La cosmogonia és una teoria o doctrina que estudia l'origen i l'estructura de l'Univers des d'un punt de vista més aviat filosòfic o mitològic, contràriament a la cosmologia, que ho fa des d'un punt de vista més científic.
Nou!!: Basílica de Sant Vidal de Ravenna і Cosmogonia · Veure més »
Costat de l'Epístola i costat de l'Evangeli
En una església el costat de l'Epístola és el costat dret des del punt de vista dels fidels, mirant cap a l'altar, i el costat de l'Evangeli és el costat esquerre.
Nou!!: Basílica de Sant Vidal de Ravenna і Costat de l'Epístola i costat de l'Evangeli · Veure més »
Crismó
Aquest símbol es va utilitzar en les monedes i estendards romans El Crismó (del llatí Christi Monogramma) significa monograma de Crist.
Nou!!: Basílica de Sant Vidal de Ravenna і Crismó · Veure més »
Crist
Crist Pantocràtor de Sant Climent de Taüll Crist (del llatí christus, i aquest del grec antic 'χριστoς', khristós) és la traducció de Messies, paraula hebrea que significa 'l'ungit ', és a dir, una persona consagrada per unció divina.
Nou!!: Basílica de Sant Vidal de Ravenna і Crist · Veure més »
Déu en el cristianisme
Es creu que Déu en el cristianisme és l'ésser etern i suprem que va crear i conserva totes les coses.
Nou!!: Basílica de Sant Vidal de Ravenna і Déu en el cristianisme · Veure més »
Deambulatori
Deambulatori d'una església. El deambulatori o girola és un espai que envolta l'altar major de les esglésies i que aparegué amb l'objectiu de facilitar el trànsit dels fidels per l'interior dels temples sense destorbar les celebracions que s'hi celebraven simultàniament.
Nou!!: Basílica de Sant Vidal de Ravenna і Deambulatori · Veure més »
Deu manaments
editorial.
Nou!!: Basílica de Sant Vidal de Ravenna і Deu manaments · Veure més »
Diacònicon
Petit diacònicon (a baix) al costat de l'absis de l'església dels Quaranta Màrtirs de Geòrgia El triple absis d'una església ortodoxa. L'altar és a l'absis central més ample, el ''Prothesis'' al dret i el diacònicon a l'esquerra El diacònicon (del grec medieval διαχονιχον, diakonikon) és, en les esglésies ortodoxes orientals i catòliques orientals, una cambra al costat sud de l'absis central, custodiada pel diaca, on es guarden ornaments, llibres, etc., que s'usen en els ritus.
Nou!!: Basílica de Sant Vidal de Ravenna і Diacònicon · Veure més »
Dona
Venus simbolitzen la dona Una dona és una persona de sexe femení de l'espècie humana,Enciclopèdia Catalana especialment quan ja és adulta, en contraposició amb una nena.
Nou!!: Basílica de Sant Vidal de Ravenna і Dona · Veure més »
Drenatge (hidrologia)
Drenatge artificial a Lothal ca 3000 aC El drenatge en hidrologia és la remoció natural o artificial de l'aigua d'una superfície, incloent també la part més immediata que queda per sota (subsuperficial) en una àrea determinada.
Nou!!: Basílica de Sant Vidal de Ravenna і Drenatge (hidrologia) · Veure més »
Epitafi
«No espero res. No temo res. Sóc lliure». Epitafis al sepulcre de la família de Franz Kafka Un epitafi és una inscripció sepulcral a monuments funeraris per recordar o homenatjar les persones que hi són sepultades.
Nou!!: Basílica de Sant Vidal de Ravenna і Epitafi · Veure més »
Escultura
La ''Victòria de Samotràcia'', escultura de l'antiga Grècia Lescultura (del llatí sculptura) és una de les belles arts.
Nou!!: Basílica de Sant Vidal de Ravenna і Escultura · Veure més »
Església (institució)
Columna de Marcià, a Istanbul, on hi ha dibuixat un làbarum Una església és una comunitat cristiana local i la institució, que inclou als cristians d'aquesta religió.
Nou!!: Basílica de Sant Vidal de Ravenna і Església (institució) · Veure més »
Església Ortodoxa
LEsglésia Ortodoxa o, oficialment, Església Catòlica Ortodoxa és la segona església cristiana en nombre de fidels.
Nou!!: Basílica de Sant Vidal de Ravenna і Església Ortodoxa · Veure més »
Espània
Espània (grec: Σπανία, Spania) fou el nom grec de la província romana d'Orient d'Hispània, establerta en una data incerta entre el 552 i el 564, i coneguda freqüentment com a Oròspeda o també Bastetània, tot i que aquests districtes només n'eren una part.
Nou!!: Basílica de Sant Vidal de Ravenna і Espània · Veure més »
Exarcat
Els exarcats (grec: ἔξαρχος, éxarkhos) foren territoris perifèrics de l'Imperi Romà d'Orient l'autoritat dels quals era encomanda a un governador o exarca que exercia la representació civil i militar de Constantinoble als límits de l'imperi.
Nou!!: Basílica de Sant Vidal de Ravenna і Exarcat · Veure més »
Exarcat de Ravenna
L'exarcat de Ravenna fou un territori situat al centre de la península Itàlica que formava part de l'Imperi Romà d'Orient.
Nou!!: Basílica de Sant Vidal de Ravenna і Exarcat de Ravenna · Veure més »
Exedra
'''Exedra''' en una sala de l'Ermitage, a Sant Petersburg Una exedra (del grec εξέδρα, 'seient a l'exterior') és un espai semicircular, cobert per una semicúpula, que acostuma a sobresortir del mur d'un edifici, a la manera d'un absis, si bé també pot ser una obertura en una paret interna.
Nou!!: Basílica de Sant Vidal de Ravenna і Exedra · Veure més »
Família benedictina
S'anomena família benedictina al conjunt de grups i comunitats catòlics (instituts de vida consagrada o grups de seglars) que segueixen en la seva vida la Regla de Sant Benet o alguna de les regles que se'n deriven.
Nou!!: Basílica de Sant Vidal de Ravenna і Família benedictina · Veure més »
Fènix (ocell)
''Bestiari'' d'Aberdeen En l'antiga mitologia egípcia, en què s'anomena Bennu, i en els mites que en deriven, el fènix és un ocell de foc sagrat.
Nou!!: Basílica de Sant Vidal de Ravenna і Fènix (ocell) · Veure més »
Fíbula
Fíbula de l'edat de bronze Fíbula de Braganza, art hel·lenístic, 250-200 aC.Les fíbules (fibulae) eren unes agulles que s'enganxaven en un objecte decoratiu, generalment corbat.
Nou!!: Basílica de Sant Vidal de Ravenna і Fíbula · Veure més »
Felip apòstol
Felip (Betsaida, Galilea, - Hieràpolis de Frígia, Àsia Menor, c. 81) fou un deixeble de Joan el Baptista, i posteriorment un dels Dotze Apòstols de Jesús de Natzaret. És considerat sant per totes les confessions cristianes.
Nou!!: Basílica de Sant Vidal de Ravenna і Felip apòstol · Veure més »
Fornícula
Escultura en una fornícula S'anomena fornícula el buit de planta semicircular fet en un mur per col·locar-hi una urna o escultura.
Nou!!: Basílica de Sant Vidal de Ravenna і Fornícula · Veure més »
Funcionari
Un funcionari és una persona que treballa per a la funció pública (representant l'administració pública).
Nou!!: Basílica de Sant Vidal de Ravenna і Funcionari · Veure més »
Gemma
quars rosat, obsidiana, robí i àgata (tercera fila), jaspi, ametista, àgata blau i lapislàtzuli (quarta fila).Alguns tipus de tall de gemmes. Una gemma és un mineral, roca o material petrificat que en ser tallat i polit es pot usar en joieria.
Nou!!: Basílica de Sant Vidal de Ravenna і Gemma · Veure més »
Gervasi i Protasi
Gervasi i Protasi (Milà, s. II - 180 o 303) eren dos germans bessons milanesos, mort com a màrtirs per la fe cristiana.
Nou!!: Basílica de Sant Vidal de Ravenna і Gervasi i Protasi · Veure més »
Globus terraqüi
L'"Erdapfel" de Martin Beheim és el globus terrestre més antic conservat. Amèrica encara no hi és inclosa. 1491-1493. Germanisches Nationalmuseum Nuremberg Un globus terraqüi o bola del món és un model de la Terra tridimensional i a escala.
Nou!!: Basílica de Sant Vidal de Ravenna і Globus terraqüi · Veure més »
Governador
Governador és el títol d'un funcionari polític o administratiu, responsable de la direcció dels estats, províncies o dependències.
Nou!!: Basílica de Sant Vidal de Ravenna і Governador · Veure més »
Hieratisme
El heredetarisme (hieratisme), o expressió hieràtica d'una imatge, està referit al posat sever i solemne, que no deixa entreveure cap sentiment.
Nou!!: Basílica de Sant Vidal de Ravenna і Hieratisme · Veure més »
Home
actual Un home és una persona de sexe masculí de l'espècie humana, especialment quan ja és adult, en contraposició amb un nen.
Nou!!: Basílica de Sant Vidal de Ravenna і Home · Veure més »
Iconòstasi
Iconòstasi de la Catedral de l'Anunciació al Kremlin de Moscou, obra de Theophanes el Grec, (1405) L'iconòstasi és un mur d'icones i pintures religioses que separa la nau del santuari o presbiteri en les esglésies cristianes de ritu bizantí, particularment les de tradició ortodoxa.
Nou!!: Basílica de Sant Vidal de Ravenna і Iconòstasi · Veure més »
Iconoclàstia
Iconoclàstia és aquella doctrina que s'oposa a la veneració d'imatges o ídols.
Nou!!: Basílica de Sant Vidal de Ravenna і Iconoclàstia · Veure més »
Iconografia
s La iconografia (paraula composta dicona i grafe, 'descripció') és la descripció de les temàtiques de les imatges i també el tractat o col·lecció d'aquestes.
Nou!!: Basílica de Sant Vidal de Ravenna і Iconografia · Veure més »
Illa de Màrmara
Vista aèria de l'illa de Màrmara Màrmara és una illa de Turquia al Mar de Màrmara.
Nou!!: Basílica de Sant Vidal de Ravenna і Illa de Màrmara · Veure més »
Imperi Otomà
L'Imperi Otomà (1299-1923) va ser un estat multiètnic i multiconfessional governat per la Dinastia d'Osman, la forma catalanitzada històrica de la qual dona otomà.
Nou!!: Basílica de Sant Vidal de Ravenna і Imperi Otomà · Veure més »
Imperi Romà d'Orient
L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.
Nou!!: Basílica de Sant Vidal de Ravenna і Imperi Romà d'Orient · Veure més »
Intradós
Aljaferia de Saragossa. Segle XI Lintradós o sotavolta és un terme arquitectònic que designa la superfície interior, còncava i inferior d'un arc, volta o dovella.
Nou!!: Basílica de Sant Vidal de Ravenna і Intradós · Veure més »
Isaac
Al llibre del Gènesi, Isaac és el segon fill d'Abraham, després d'Ismael.
Nou!!: Basílica de Sant Vidal de Ravenna і Isaac · Veure més »
Isaïes (profeta)
Isaïes o Isaïas (en hebreu: ישעיהו; en llatí: Isāĭās; en grec: Ἠσαΐας) (transliterat: Yeshayahu), és un nom que en català es pot traduir com: Jahvè és salvació. Va ser el primer dels grans profetes d'Israel. Nascut al Segle VIII aC, probablement entre el 770 i el 760 aC, a Jerusalem, dins d'una família benestant, estava emparentat amb la família reial (cosí d'Azaries segons la tradició talmúdica). Profetitzà durant la crisi causada per l'expansió de l'imperi assiri. Per les seves pròpies declaracions se sap que va estar casat amb una profetessa i que tingué dos fills. Va ser "profeta de la cort" al Temple de Jerusalem, i va ser sacerdot de diversos reis. Va actuar durant els regnats de Jotam (745-742 aC9, Acaz (741-726 aC) i Ezequies (725-697 aC). Va ser un període molt agitat, i el profeta hi al·ludeix en els seus escrits: la guerra sirio-efraïmita, la mort del rei assiri Teglatfalassar III, la rebel·lió del regne del Nord contra Salmanassar V, els intents independentistes d'Ezequies ajudat per Egipte, i l'amenaça a la ciutat de Jerusalem per Sennàquerib. És considerat un dels profetes majors. S'estima que el ministeri profètic d'Isaïes va arribar a durar a prop de mig segle. Durant la seva primera etapa va predicar molts dels temes dels quals havia fet menció el profeta Amós, censurant el luxe excessiu de les dones de l'alta societat, condemnant la injustícia dels tribunals i atacant la corrupció dels savis i polítics. Isaïes va escriure com a mínim la primera part del llibre de la Bíblia que coneixem com a Llibre d'Isaïes. La seva obra mostra que era un gran poeta, amb estil brillant i de composició harmoniosa. Els crítics coincideixen que és l'autor dels capítols 1 a 12, 15 a 24 i 33 a 35, i es discuteix l'autoria de la resta del llibre. Els capítols 36 a 39 estan escrits en tercera persona i possiblement foren escrits per altres autors. Una de les seves profecies més conegudes va donar-la l'any 735, quan els reis d'Aram i d'Israel van fer una coalició contra Judà, i pretenien substituir el rei Acaz per un sobirà favorable a una coalició antiasiriana. El profeta va dir a Acaz que tingués fe i confiança en Jehovà, l'únic que el podria salvar. Però el rei, sense fer cas dels signes del cel, va immolar el seu fill a les divinitats paganes. Isaïes va donar aleshores l'anomenat "oracle d'Emmanuel", que més endavant va tornar a repetir al llarg del llibre. Deia que la prova de que Déu estava amb el seu poble era el naixement d'un nen a l'harem reial que es diria Emmanuel, al·ludint potser a Ezequies, el fill d'Acaz. Aquesta profecia va influir en el pensament cristià posterior que va considerar que Emmanuel seria el Messies. La incredulitat del rei i del poble van portar un càstig diví, i Samaria va ser capturada i es va arruïnar. Ezequies va voler arribar a un pacte amb Egipte per a sortir dels domini dels assiris, però Isaïes va predir que no seria possible. A la mort del rei assiri Sargon II, que s'havia apoderat de Samaria, va dir que el seu successor seria encara més terrible, però que Jerusalem se'n sortiria. En efecte, Sennàquerib, el successor, va haver de retirar-se del setge de Jerusalem a causa de diverses epidèmies al seu exèrcit i la sublevació d'algunes províncies al seu regne. Com a profeta, Isaïes era un home inspirat per la divinitat. Entrava en èxtasi quan "la mà de Jehovà" el tocava, i unes vegades tenia visions i altres escoltava "la veu de Déu". En els seus oracles anunciava dates concretes sobre quan passarien els fets. Era el profeta de la santedat purificadora de Déu, entesa sempre com a glòria i majestat de Jehovà. El poble sempre és mostrat com a ingrat cap al seu Déu. La part del llibre anomenat Deutero-Isaïes, que comprèn els capítols 40 a 55, està format per una sèrie de profecies destinades a donar forces als jueus desterrats a Babilònia, poc abans de què el rei Cir el Gran els permetés tornar a la seva pàtria. Els capítols 56-66 tracten de la reconstrucció del Temple. Fitxer:Isaiah.jpg|Icona russa del s. XVIII (Monestir de la Transfiguració, Kizhi, Carèlia) Fitxer:Dijon mosesbrunnen2.jpg|Escultura de Claus Sluter (s. XV), al Pou de Moisès de Dijon.
Nou!!: Basílica de Sant Vidal de Ravenna і Isaïes (profeta) · Veure més »
Isapòstol
Isapòstol (‘igual als apòstols’) era un dels títols ostentats pels emperadors romans d'Orient.
Nou!!: Basílica de Sant Vidal de Ravenna і Isapòstol · Veure més »
Isocefàlia
Isocefàlia als mosaics de Ràvena. Isocefàlia an la ''Sacra Conversació'' de Piero della Francesca, 1472, Pinacoteca de Brera, Milà. La isocefàlia (del grec: isos, "igual" i kephalos, "cap") és el nom que rep una norma estètica utilitzada en l'art quan es representen diversos personatges situats en posicions o plans diferents, com en els frisos esculpits.
Nou!!: Basílica de Sant Vidal de Ravenna і Isocefàlia · Veure més »
Italià
Litalià (o lingua italiana) és una llengua romànica parlada principalment a Europa: Itàlia, Suïssa, San Marino, Ciutat del Vaticà, com a segon idioma a Malta, Eslovènia i Croàcia, i per minories a Albània, Crimea, Eritrea, França, Líbia, Mònaco, Montenegro, Romania i Somàlia, - Gordon, Raymond G., Jr.
Nou!!: Basílica de Sant Vidal de Ravenna і Italià · Veure més »
Itàlia
Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.
Nou!!: Basílica de Sant Vidal de Ravenna і Itàlia · Veure més »
Jaume el Major
Jaume conegut com a Jaume el Major (Betsaida, Galilea ? - Jerusalem, v.44 dC), segons el Nou Testament, fou un dels dotze apòstols de Jesús de Natzaret.
Nou!!: Basílica de Sant Vidal de Ravenna і Jaume el Major · Veure més »
Jaume el Menor
Jaume conegut com a Jaume el Menor (Canà, Galilea ? - Jerusalem, 62 dC) segons el Nou Testament, fou un dels Dotze Apòstols de Jesús de Natzaret.
Nou!!: Basílica de Sant Vidal de Ravenna і Jaume el Menor · Veure més »
Jerarquia
Esquema que representa una jerarquia a la qual els elements ''c'' depenen directament de ''s'', els ''h'' de ''d'', i tots els elements depenen de ''f'', que és l'únic lliure. Una jerarquia és una ordenació d'elements en què hi ha superiors i subordinats distribuïts en almenys dos estrats, capes o fases diferenciats.
Nou!!: Basílica de Sant Vidal de Ravenna і Jerarquia · Veure més »
Jeremies (profeta)
Jeremies o Jeremias (de vegades יִרְמִיָהוּ, ‘Jahvè exalta’;;; en llatí: Jērĕmīās) és un dels profetes majors de la Bíblia hebrea.
Nou!!: Basílica de Sant Vidal de Ravenna і Jeremies (profeta) · Veure més »
Jerusalem
Jerusalem (lit. ‘Jerusalem la Santa’, o, senzillament,;;, o — és la capital d'Israel per als jueus i de Palestina per als àrabs. Situada en un altiplà en les muntanyes de Judea entre la Mediterrània i la Mar Morta, és una de les ciutats més antigues del món. Es considera sagrada per les tres grans religions abrahàmiques: judaisme, cristianisme i islam. Israelians i palestins reclamen Jerusalem com la seva capital tal com ho ha va ser històricament, ja que Israel manté les seves institucions governamentals primàries allà de forma il·legal segons la llei internacional. Palestina reclama la capitalitat d'acord amb la resolució 242 del consell de seguretat de l'ONU i la declaració d'independència de Palestina de l'any 1988 l'OAP l'inclou efectivament com a capital. Avui en dia, l'estatus de Jerusalem segueix sent un dels temes centrals en el conflicte palestí-israelià. Durant la guerra araboisraeliana de 1948 o Guerra d'Independència, Jerusalem Oest va ser una de les zones capturades i posteriorment annexat per Israel, mentre que Jerusalem oriental, inclosa la Ciutat Vella, va ser capturat i posteriorment annexada per Jordània. Israel va capturar Jerusalem oriental de Jordània durant la Guerra dels Sis Dies de 1967 que posteriorment es va annexar a Jerusalem Oest, juntament amb el territori circumdant addicional. Una de les lleis fonamentals d'Israel, la Llei de 1980 de Jerusalem, es refereix a Jerusalem com a capital indivisible del país, vulnerant les resolucions de l'ONU que no reconeixen aquesta annexió del territori ocupat. Totes les branques del govern israelià es troben a Jerusalem, inclosa la Knesset (parlament israelià), les residències del primer ministre i el president, i el Tribunal Suprem. Mentre que la comunitat internacional va rebutjar l'annexió i tracta a Jerusalem Est com a "territori palestí ocupat per Israel", Israel té més dret a la sobirania sobre Jerusalem Oest. La comunitat internacional no reconeix Jerusalem com a capital d'Israel, i els amfitrions de la ciutat no hi ha ambaixades estrangeres. Jerusalem és també la llar d'algunes institucions israelianes no governamentals d'importància nacional, com ara la Universitat Hebrea i el Museu d'Israel, amb el seu Santuari del Llibre. El 2011, Jerusalem tenia un total de 801.000 habitants: 497.000 jueus (62% del total), 281.000 musulmans (35%), 14.000 cristians (2%) i 9.000 persones sense adscripció religiosa (1%). La ciutat antiga de Jerusalem i les seves muralles van ser declarades l'any 1981 patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Nou!!: Basílica de Sant Vidal de Ravenna і Jerusalem · Veure més »
Jesús de Natzaret
Jesús de Natzaret (7-2 aC – 30-33 dC) és la figura central del cristianisme, en el qual també se l'anomena «Fill de Déu».
Nou!!: Basílica de Sant Vidal de Ravenna і Jesús de Natzaret · Veure més »
Jetró
A la Bíblia hebrea, Jetró (/ ˈdʒɛθroʊ /; en hebreu: יִתְרוֹ, estàndard: Yitro, tiberienc: Yiṯerô, que significa ‘la seva excel·lència / posteritat’) era el sogre de Moisès, un pastor quenita i sacerdot madianita, però diferent de Reuel (o Raguel).
Nou!!: Basílica de Sant Vidal de Ravenna і Jetró · Veure més »
Joan Evangelista
Joan Evangelista (també Joan el Teòleg o Joan el Diví (Εὐαγγελιστής Ἰωάννης) és el presumpte autor de l'Evangeli de Joan, i, segurament, d'altres escrits com els anomenats Escrits Joànics del Nou Testament: les tres Epístoles de Joan i, segons alguns, de l'Apocalipsi. L'autoria d'aquestes obres ha estat molt debatuda (i ho ha estat d'ençà de ben bé l'any 200 dC), i ni tan sols es va acordar que l'anomenat "Evangeli de Joan" fos escrit per un individu de nom "Joan" (Ἰωάννης o יוחנן) No obstant això, la noció de "Joan l'Evangelista" existeix, i en general es considera com la mateixa persona que l'apòstol Joan.
Nou!!: Basílica de Sant Vidal de Ravenna і Joan Evangelista · Veure més »
Joan XXIII
nascut Angelo Giuseppe Roncalli,Atto N. 41 Parte I Anno 1881 Registri di Nascita del Comune di Sotto il Monte va ser el 261è bisbe de Roma i papa de l'Església Catòlica (el 260è successor de Pere, Primat d'Itàlia i tercer sobirà de l'estat de la Ciutat del Vaticà. Va ser terciari franciscà i va ser beatificat per Joan Pau II el 3 de setembre del 2000; i finalment canonitzat el 27 d'abril del 2014, conjuntament amb Joan Pau II, i davant la presència del papa emèrit Benet XVI, qui concelebrà la missa de canonització. Va ser elegit papa el 28 d'octubre del 1958 i en menys de cinc anys de pontificat va revifar l'impuls evangelitzador de l'Església catòlica. Joan XXIII va sorprendre els que esperaven que fos un papa conservador quan convocà Concili Vaticà II (1962-1965), inaugurat l'11 d'octubre del 1962. Els seus punts de vista apassionats sobre la igualtat es resumeixen en la seva famosa declaració: «Nosaltres tots van ser fets a imatge de Déu, i per tant, tots som segons Déu per igual.» Joan XXIII va fer molts discursos apassionats durant el seu pontificat, un dels quals era el dia en què es va obrir el Concili Vaticà II en meitat de la nit a la multitud reunida a la Plaça de Sant Pere: «Estimats fills, quan torneu a casa, us trobareu els nens: doneu-los una abraçada i digueu-los: aquesta és una abraçada del Papa!» Joan XXIII va morir abans de la fi del Concili Vaticà II. Va morir de càncer d'estómac, el 3 de juny de 1963, quatre anys i mig després de la seva elecció i dos mesos després de publicar la seva darrera i famosa encíclica, Pacem in Terris. Va ser enterrat a les grutes vaticanes sota de la basílica de Sant Pere el 6 de juny del 1963, i la seva causa de canonització va ser oberta el 18 de novembre del 1965 pel seu successor, Pau VI, qui el va declarar servent de Déu. A més de ser nomenat venerable el 20 de desembre del 1999, va ser beatificat el 3 de setembre del 2000 per Joan Pau II, juntament amb el papa Pius IX i tres persones més. Després de la seva beatificació, el seu cos va ser traslladat el 3 de juny del 2001 cap a l'altar de Sant Jeroni, on podia ser vist pels fidels. El 5 de juliol del 2013, el papa Francesc –sense esperar pel segon miracle que tradicionalment es requereix– va declarar sant Joan XXIII, després del comú acord, per un consistori, o reunió, del col·legi de Cardenals. Van basar la decisió en el fet que consideraven que havia conduït una vida virtuosa i modèlica, i havia treballat per al bé de l'Església en obrir el Concili Vaticà II. Va ser canonitzat juntament amb Joan Pau II el 27 d'abril del 2014. Joan XXIII avui és conegut afectuosament com el «papa bo» o en italià, «il papa buono». L'Església Catòlica celebra la seva festa no en la data de la seva mort, el 3 de juny, com és habitual, ni tan sols en el dia de la seva presa de possessió papal (com de vegades es fa amb els papes que són sants, com ara Joan Pau II) sinó l'11 d'octubre, el dia de la primera sessió del Concili Vaticà II. Això és comprensible, ja que la idea era d'ell i va ser ell qui el va convocar. El dijous 11 de setembre del 2014, Francesc va afegir la seva memòria lliure al mundial calendari romà general dels dies de festa dels sants, en resposta a les sol·licituds globals. És commemorat com a cristià destacat en la data de la seva mort, 3 de juny, per l'Església Evangèlica Luterana a Amèrica i l'endemà, 4 de juny, per l'Església Anglicana del Canadà i per l'Església Episcopal dels Estats Units.
Nou!!: Basílica de Sant Vidal de Ravenna і Joan XXIII · Veure més »
Joia
Maria Fiódorovna, Emperadriu Consort de Rússia amb les seves joies pintada per Konstantin Makovsky (1839-1915). Una joia és un ornament artístic fet habitualment amb metalls o pedres precioses però també pot incloure qualsevol altre element, i que normalment és portada com a element decoratiu de les persones, sigui directament sobre la pell o sobre la roba.
Nou!!: Basílica de Sant Vidal de Ravenna і Joia · Veure més »
Judes Tadeu
Judes o Judas Tadeu o Judes/Judas el Zelota (Paneas (Galilea), - Suanis (Pèrsia)? o Beirut (Líban), 62?) va ser un dels dotze apòstols de Jesús de Natzaret.
Nou!!: Basílica de Sant Vidal de Ravenna і Judes Tadeu · Veure més »
Justinià I
Justinià I el Gran (en llatí: Flavius Petrus Sabbatius Iustinianus; en grec: Ιουστινιανός) també conegut entre els cristians ortodoxos orientals com a sant Justinià el Gran, va ser l'emperador romà d'Orient des de l'any 527 fins al 565.
Nou!!: Basílica de Sant Vidal de Ravenna і Justinià I · Veure més »
Lesena
Una faixa llombarda de l'absis de Sant Pere d'Ullastret La lesena és un reforç vertical del mur, de poc gruix i sense base, normalment sense capitell, sovint connectats per petits arcs cecs característic de l'arquitectura romànica dels Mestres Llombards.
Nou!!: Basílica de Sant Vidal de Ravenna і Lesena · Veure més »
Litúrgia
200x200px La litúrgia és el culte públic habitual que realitza un grup religiós.
Nou!!: Basílica de Sant Vidal de Ravenna і Litúrgia · Veure més »
Maó
Maó (segons la pronuncia menorquina) és un municipi i la capital de l'illa de Menorca, situat a l'est de l'illa; i és la seu actual del Consell Insular de Menorca.
Nou!!: Basílica de Sant Vidal de Ravenna і Maó · Veure més »
Maiestas Domini
Maiestas Domini de Sant Climent de Taüll La Maiestas Domini (en llatí, 'la Majestat del Senyor') o Crist en Majestat és una iconografia del cristianisme, carregada de simbolismes, que representa la manifestació de Déu Totpoderós, senyor de l'Univers.
Nou!!: Basílica de Sant Vidal de Ravenna і Maiestas Domini · Veure més »
Mar de Màrmara
La mar de Màrmara (en Marmara Denizi; en Θάλασσα τουΜαρμαρά, Thàlassa tu Marmarà), a l'antiguitat anomenada Propòntida (Propontis) és una mar continental molt tancada que connecta la mar Negra amb la mar Egea i que alhora separa la part asiàtica de Turquia de la part europea.
Nou!!: Basílica de Sant Vidal de Ravenna і Mar de Màrmara · Veure més »
Marbre
Roca de marbre Taj Mahal, fet principalment de marbre El marbre és una roca metamòrfica, calcària, amb textura compacta i un aspecte cristal·litzat i cristal·lí, composta principalment per grans microscòpics de calcita.
Nou!!: Basílica de Sant Vidal de Ravenna і Marbre · Veure més »
Mateu apòstol
Segons el Nou Testament, Mateu (llatí: Matthaeus -aei; grec: Ματθαῖος -ίου. Galilea, s. I aC - Etiòpia o Hieràpolis, s. I) fou un Apòstol de Jesús de Natzaret.
Nou!!: Basílica de Sant Vidal de Ravenna і Mateu apòstol · Veure més »
Matroneu
El '''matroneu''' de la basílica de Sant Ambròs de Milà, damunt la nau central El matroneu (en llatí: matroneum) és una balconada o galeria col·locada a l'interior d'un edifici, especialment una església, i originàriament destinada a acollir les dones.
Nou!!: Basílica de Sant Vidal de Ravenna і Matroneu · Veure més »
Maximià de Ravenna
Maximià de Ravenna (Pula, Ístria, Croàcia, 498 - Ravenna, Itàlia, 21 de febrer de 556) fou un eclesiàstic italià, primer arquebisbe de Ravenna entre 546 i 557.
Nou!!: Basílica de Sant Vidal de Ravenna і Maximià de Ravenna · Veure més »
Medalló
Hospital de Sant Pau, Barcelona, medalló de Pau Gil Un medalló és un baix relleu de forma rodona o el·líptica, s'utilitza com a element decoratiu en arquitectura.
Nou!!: Basílica de Sant Vidal de Ravenna і Medalló · Veure més »
Melquisedec
Melquisedec (מַלְכִּי־צֶדֶק / מַלְכִּי־צָדֶק, hebreu estàndard Malki-ẓédeq / Malki-ẓádeq, hebreu tibaria Malkî-ṣéḏeq / Malkî-ṣāḏeq), en l'Antic Testament, és un notable summe sacerdot, profeta i líder que va viure després del Diluvi i durant els temps d'Abraham.
Nou!!: Basílica de Sant Vidal de Ravenna і Melquisedec · Veure més »
Miquel (arcàngel)
Miquel Arcàngel (de l'hebreu: מיכאל, Micha'el o Mīχāˈʔēl que vol dir: Qui com Déu?) és, segons la tradició cristiana i jueva, un arcàngel, cap dels exèrcits celestials i príncep dels àngels.
Nou!!: Basílica de Sant Vidal de Ravenna і Miquel (arcàngel) · Veure més »
Miquel Psel·los
Miquel Psel·los el Jove o Miquel Constantí Psel·los (Psellus) fou un escriptor bizantí del.
Nou!!: Basílica de Sant Vidal de Ravenna і Miquel Psel·los · Veure més »
Moisès
Moisès o Moisés és un personatge bíblic que, segons el relat de l'Èxode, va alliberar el poble jueu de l'opressió a què es veia sotmès per Egipte.
Nou!!: Basílica de Sant Vidal de Ravenna і Moisès · Veure més »
Monestir
Sant Benet, en la imatge la reconstrucció actual de després de la batalla de Monte Cassino. El monestir va ser construït sobre un antic emplaçament pagà, un temple d'Apol·lo que corona el turó, rodejat per un mur sobre la fortificació de la xicoteta ciutat de Cassino, i recentment saquejat pels gots. El primer pas de Benet va ser destruir l'escultura d'Apol·lo i l'altar. El temple va ser dedicat a Joan Baptista. Una vegada instal·lat allí, Benet mai el va deixar. A Monte Cassino, va escriure la Regla benedictina que es va convertir en el principi fundador del monaquisme occidental. A Monte Cassino, va rebre la visita de Tòtila, rei dels ostrogots, tal vegada en 543 (l'única data històrica per a Benet). Monestir de Sant Cugat Un monestir és un tipus d'edificació per a la reclusió dels religiosos, que hi viuen en comú un o diversos monjos.
Nou!!: Basílica de Sant Vidal de Ravenna і Monestir · Veure més »
Monograma
Monograma de la Companyia Holandesa de les Índies Orientals holandès (''Vereenigde Oost-Indische Compagnie''), anteriorment sobre l'entrada al Castell de Bona Esperança a Sud-àfrica Un monograma és un adorn fet mitjançant la superposició o la combinació de dues o més lletres o altres grafemes per formar un símbol.
Nou!!: Basílica de Sant Vidal de Ravenna і Monograma · Veure més »
Monuments paleocristians de Ravenna
Els monuments paleocristians de Ravenna són un conjunt de vuit edificis d'aquesta ciutat que la UNESCO va inscriure com a Patrimoni de la Humanitat l'any 1996.
Nou!!: Basílica de Sant Vidal de Ravenna і Monuments paleocristians de Ravenna · Veure més »
Morter
'''Morter''' de terrissa esmaltada i '''mà de morter''' de fusta. El morter és una eina que s'utilitza molt sovint en la cuina catalana i valenciana per a triturar i barrejar productes, per a fer picades i també per a fer salses tan nostrades com l'allioli, la maionesa, la romesco, etc.
Nou!!: Basílica de Sant Vidal de Ravenna і Morter · Veure més »
Mosaic
Santa Sofia (Istanbul) Un mosaic, en origen, fou una composició decorativa elaborada a partir de diferents colors i materials, com ara marbre, terracota o vidre.
Nou!!: Basílica de Sant Vidal de Ravenna і Mosaic · Veure més »
Naturalisme
El naturalisme va ser un moviment nascut al voltant de 1880 en la literatura i en menor mesura a les altres arts a França.
Nou!!: Basílica de Sant Vidal de Ravenna і Naturalisme · Veure més »
Nàrtex
Plànol de catedral, indicant la posició del nàrtex. Nàrtex exterior o porxo de St-Germain l'Auxerrois a París. El nàrtex o galilea d'una església és l'atri d'entrada situat a l'extrem occidental de la nau, o a l'extrem oposat respecte de l'altar principal de l'església.
Nou!!: Basílica de Sant Vidal de Ravenna і Nàrtex · Veure més »
Núvol
Un cúmul En la meteorologia, un núvol (var. nugul, nigul) o broma és un conjunt de gotes d'aigua o cristalls de gel o tots dos alhora a l'atmosfera, sobre de la superfície terrestre.
Nou!!: Basílica de Sant Vidal de Ravenna і Núvol · Veure més »
Nou Testament
El Nou Testament, també dit Testament Grec o Escriptures gregues, és el recull de llibres de la Bíblia cristiana escrits després del naixement de Jesucrist.
Nou!!: Basílica de Sant Vidal de Ravenna і Nou Testament · Veure més »
Octàgon
Octàgon regular En geometria, un octàgon és un polígon amb vuitavat amb vuit costats i vuit angles.
Nou!!: Basílica de Sant Vidal de Ravenna і Octàgon · Veure més »
Or
Lor és l'element químic de símbol Au i nombre atòmic 79.
Nou!!: Basílica de Sant Vidal de Ravenna і Or · Veure més »
Ordres clàssics
Els ordres clàssics són estils arquitectònics canònics amb els quals, en l'arquitectura grega i romana, s'intentava obtenir edificis de proporcions harmonioses en totes les seves parts.
Nou!!: Basílica de Sant Vidal de Ravenna і Ordres clàssics · Veure més »
Ostrogots
Els ostrogots són un dels pobles germànics.
Nou!!: Basílica de Sant Vidal de Ravenna і Ostrogots · Veure més »
Paó
Plomes de paó Paó és un gènere d'ocells que inclou dues espècies asiàtiques.
Nou!!: Basílica de Sant Vidal de Ravenna і Paó · Veure més »
Paradís
Paradís designa en origen un jardí clos, bell i arreglat.
Nou!!: Basílica de Sant Vidal de Ravenna і Paradís · Veure més »
Paret
maons Susa Una paret o mur és una estructura vertical que isolen un espai de l'exterior.
Nou!!: Basílica de Sant Vidal de Ravenna і Paret · Veure més »
Pastofòria
La pastofòria (o les pastofòries) és un aplec de dues sales presents en algunes esglésies paleocristianes i de vegades romanes d'Orient.
Nou!!: Basílica de Sant Vidal de Ravenna і Pastofòria · Veure més »
Patena
Una patena La patena (del grec πηατνε, "phatne") és el platet en el qual es posa l'hòstia durant la celebració eucarística.
Nou!!: Basílica de Sant Vidal de Ravenna і Patena · Veure més »
Patrimoni de la Humanitat
La Casa Milà, a Barcelona. La Llotja de la Seda, a València. El Patrimoni de la Humanitat (en anglès World Heritage) és un pla de protecció dels béns culturals i naturals del món, proposat per l'Organització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (UNESCO), a través de la "Convenció sobre la Protecció del Patrimoni Mundial Cultural i Natural", aprovat el 1972.
Nou!!: Basílica de Sant Vidal de Ravenna і Patrimoni de la Humanitat · Veure més »
Pau de Tars
Pau de Tars conegut també com l'Apòstol dels Gentils i com Pau apòstol (originalment Saül de Tars o Saule, i després Pau), (Tars entre l'any 7 i l'any 10 - Roma 64 o 67), es considera una figura important en el desenvolupament, l'evangelisme i la predicació del cristianisme al món conegut de l'Imperi Romà, important intèrpret dels ensenyaments de Jesús de Natzaret.
Nou!!: Basílica de Sant Vidal de Ravenna і Pau de Tars · Veure més »
Paviment
Paviment de fusta. Paviment (del llatí pavimentu), en arquitectura, és la base horitzontal d'una certa construcció (o les diferents bases de cada nivell d'un edifici) que serveix de suport a les persones, animals o qualsevol peça de mobiliari.
Nou!!: Basílica de Sant Vidal de Ravenna і Paviment · Veure més »
Pedra
La paraula pedra s'utilitza en el llenguatge comú i en joieria, l'arquitectura i l'enginyeria per a fer referència a qualsevol material natural d'origen mineral, sòlid i caracteritzat per una elevada consistència.
Nou!!: Basílica de Sant Vidal de Ravenna і Pedra · Veure més »
Perspectiva
Campidoglio de Roma. Miquel Àngel, en dissenyar la composició d'aquesta petita plaça, disposà els edificis laterals confluint cap al fons per reforçar la sensació de profunditat La perspectiva és un conjunt de tècniques per a representar gràficament objectes tridimensionals en una superfície bidimensional plana.
Nou!!: Basílica de Sant Vidal de Ravenna і Perspectiva · Veure més »
Petxina (arquitectura)
Santa Sofia La petxina o copinya, en arquitectura, és cadascun dels elements constructius triangulars que resol l'encontre entre la base circular d'una cúpula i un espai inferior quadrat.
Nou!!: Basílica de Sant Vidal de Ravenna і Petxina (arquitectura) · Veure més »
Pilastra
XVIII de Església de la Mare de Déu de l'Assumpció de Butsènit d'Urgell, a la Noguera. Una pilastra o anta és un element arquitectònic de l'arquitectura clàssica per donar l'aparença d'una columna de suport i articular una extensió de paret, amb una funció purament ornamental.
Nou!!: Basílica de Sant Vidal de Ravenna і Pilastra · Veure més »
Pintura
Kunsthistorisches Museum de Viena La pintura és l'art de pintar, d'expressar-se sobre una superfície mitjançant formes i colors.
Nou!!: Basílica de Sant Vidal de Ravenna і Pintura · Veure més »
Pintura al fresc
Fresc txola del temple Brihadiswara, Thanjavur. Suport de fusta emprat al Museu Nacional d'Art de Catalunya en la reconstrucció d'una pintura mural arrencada per la tècnica de l'''strappo'' Un fresc és una pintura realitzada sobre una superfície coberta amb dues capes de morter de calç, la primera (arricio) de major gruix, amb calç apagada, sorra de riu i aigua, i la segona (intonaco) més fina formada per pols de marbre, calç apagada i aigua, sobre la qual es van aplicant els pigments, quan aquesta darrera capa encara està humida, i per jornades (giornatas).
Nou!!: Basílica de Sant Vidal de Ravenna і Pintura al fresc · Veure més »
Porpra
El porpra o púrpura és un color entre el vermell i el blau.
Nou!!: Basílica de Sant Vidal de Ravenna і Porpra · Veure més »
Presbiteri
Presbiteri de la Catedral de Granada, ben delimitat per la graonada i la barana Al fons, destaca el gran retaule El presbiteri és l'espai que en una església o catedral envolta l'altar major.
Nou!!: Basílica de Sant Vidal de Ravenna і Presbiteri · Veure més »
Quatre Evangelistes
timpà de l'Església de Sant Tròfim. Els Evangelistes o també Els Quatre Evangelistes, són els autors respectius dels evangelis (Mateu, Marc, Lluc i Joan).
Nou!!: Basílica de Sant Vidal de Ravenna і Quatre Evangelistes · Veure més »
Ravenna
Ravenna —Ravêna en emilià-romanyol— és una ciutat d'Itàlia a l'Emília-Romanya, província de Ravenna.
Nou!!: Basílica de Sant Vidal de Ravenna і Ravenna · Veure més »
Realisme
''Bonjour, Monsieur Courbet'' (1854), pintura realista de l'artista francès Gustave Courbet El realisme tant pot ser una actitud estilística o de teoria de l'art que identifica art i realitat, com pot designar un corrent artístic del que abasta tant en escultura i en pintura com en la literatura.
Nou!!: Basílica de Sant Vidal de Ravenna і Realisme · Veure més »
Regne Vàndal
El Regne Vàndal (en llatí Regnum Vandalum), o regne dels vàndals i els alans (Regnum Vandalorum et Alanorum), fou un regne establert pels vàndals germànics sota Genseric, al nord d'Àfrica i al Mediterrani, entre el 435 i el 534 dC.
Nou!!: Basílica de Sant Vidal de Ravenna і Regne Vàndal · Veure més »
Reis d'Orient
Els Reis de l'Orient, Reis d'Orient, Reis Mags o simplement els Reis o els Reixos (en bona part del català occidental) són, segons el Nou Testament, uns mags (o savis, depenent de la traducció) que van portar presents a Jesús, guiats per un estel.
Nou!!: Basílica de Sant Vidal de Ravenna і Reis d'Orient · Veure més »
Retrat
Retrat funerari d'un jove de la província romana d'Egipte de l'antiga Roma Un retrat és la representació de la fisonomia d'una persona.
Nou!!: Basílica de Sant Vidal de Ravenna і Retrat · Veure més »
Sant
corona. Noteu que Judes Iscariot es representat sense l'halo Un sant (del llatí sanctus; hagios en grec i qâdosh "elegit per Déu" en hebreu) és una persona distingida en certes tradicions religioses per les seves relacions particulars amb les divinitats i la seva superioritat espiritual o moral respecte a la resta d'humans.
Nou!!: Basílica de Sant Vidal de Ravenna і Sant · Veure més »
Sant Pere
Sant Peretr; Šimʿōn bar Yōnāh; tr o tr, ‘Simó el Pur’; tr o tr; tr; Petrus; Aziz Petrus.
Nou!!: Basílica de Sant Vidal de Ravenna і Sant Pere · Veure més »
Sant'Apollinare in Classe
Sant'Apollinare in Classe és una basílica situada a Classe, antic port de la ciutat italiana de Ravenna, i un monument de l'art romà d'Orient primerenc.
Nou!!: Basílica de Sant Vidal de Ravenna і Sant'Apollinare in Classe · Veure més »
Santíssima Trinitat
Retaule de la Trinitat. Museu d'art Jacint Rigau, Perpinyà (1489) La doctrina cristiana de la Trinitat és la doctrina central sobre la naturalesa de Déu en la majoria de les esglésies cristianes, que defineix un Déu existent en tres persones divines coiguals, coeternes i consubstancials: Déu Pare, Déu Fill (Jesucrist) i Déu Esperit Sant, tres persones diferents (hipòstases) que comparteixen una essència/substància/natura (homoousion).
Nou!!: Basílica de Sant Vidal de Ravenna і Santíssima Trinitat · Veure més »
Sòlid (moneda)
El sòlid és una unitat de moneda.
Nou!!: Basílica de Sant Vidal de Ravenna і Sòlid (moneda) · Veure més »
Sicília
Sicília (Sicìlia en sicilià i Sicilia en italià) és l'illa més gran de la Mediterrània, al sud de Nàpols, entre la mar Tirrena i la Jònica, que pertany a l'estat italià i en forma una regió amb estatut especial.
Nou!!: Basílica de Sant Vidal de Ravenna і Sicília · Veure més »
Simó apòstol
Simó (en arameu שמעון "que escolta",Shim‘on i en grec Συμεών Symeon) conegut com a Sant Simó, Simó el Zelota o Simó el Cananeu (Canà?, Galilea, 13 aC? - Egipte, 107 o Suanis (Pèrsia), 62?) fou, segons el Nou Testament, un zelota i un dels Dotze Apòstols de Jesús de Natzaret. Se'n sap molt poc, a banda del seu nom. El seu nom apareix en totes les llistes d'apòstols dels evangelis i els Fets dels apòstols, sense més detalls. Per distingir-lo de Simó Pere, va ser anomenat el Cananeu o el Zelota. Els dos noms deriven del terme hebreu qana, que indica el moviment polític dels zelotes i que va ser traduït erròniament com a "provinent de Canà" o "de Canaan". Sembla que Simó pertanyia al grup de zelotes que lluitaven per la independència d'Israel quan s'uní al grup de Jesucrist. Al Nou Testament Simó el Zelota mai no s'identifica amb Simó, el germà de Jesús citat a l'Evangeli segons Marc, 6 3. Aquest germà seria Simó de Jerusalem, que la tradició considera el segon bisbe de Jerusalem, després de son germà Jaume el Just.
Nou!!: Basílica de Sant Vidal de Ravenna і Simó apòstol · Veure més »
Soldat
Un soldat, en el seu sentit més general, és qualsevol persona que forma part o bé serveix en un exèrcit, i es sotmet a una disciplina jerarquitzada, una reglamentació estricta i l’ús d’uniforme i símbols obligatoris a diferència d'un guerrer o milicià.
Nou!!: Basílica de Sant Vidal de Ravenna і Soldat · Veure més »
Summe Sacerdot d'Israel
200x200px El Summe Sacerdot d'Israel (en hebreu: כהן גדול) (transliterat: Cohen Gadol) era un levita escollit cap de tots els jueus, responsable principal del Temple de Jerusalem, administrador, president del Sanedrí i Gran Conseller des de l'arribada dels jueus a Canaan fins a la destrucció del Temple de Jerusalem i la posterior deportació a Babilònia.
Nou!!: Basílica de Sant Vidal de Ravenna і Summe Sacerdot d'Israel · Veure més »
Tambor (arquitectura)
sant Pere del Vaticà. En arquitectura, el tambor és un element que serveix de base per a una cúpula.
Nou!!: Basílica de Sant Vidal de Ravenna і Tambor (arquitectura) · Veure més »
Teodora (muller de Justinià I)
Teodora (grec: Θεοδώρα, Theodora) (ca. 500 – 28 de juny del 548) fou una emperadriu romana d'Orient, esposa de l'emperador Justinià I.
Nou!!: Basílica de Sant Vidal de Ravenna і Teodora (muller de Justinià I) · Veure més »
Teofania
Rubens. Una teofania (del grec antic θεοφάνεια, theofània, 'aparició de déu') és una manifestació local (com ara una aparició visible) d'una deïtat als éssers humans.
Nou!!: Basílica de Sant Vidal de Ravenna і Teofania · Veure més »
Terra
La Terra és el tercer planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i l'únic astre que se sap que té vida.
Nou!!: Basílica de Sant Vidal de Ravenna і Terra · Veure més »
Terracota
El Sarcòfag dels esposos, elaborat en terracota pintada. La terracota (de l'italià terra cotta "terra cuita") és l'argila modelada i endurida al forn.
Nou!!: Basílica de Sant Vidal de Ravenna і Terracota · Veure més »
Tessel·la
Comparació d'una tessel·la romana amb un cèntim d'euro. La tessel·la és una peça petita de marbre, terra cuita, vidre, etc., amb què es fa un mosaic.
Nou!!: Basílica de Sant Vidal de Ravenna і Tessel·la · Veure més »
Toga
Toga és un municipi del valencià de la comarca de l'Alt Millars, a la província de Castelló.
Nou!!: Basílica de Sant Vidal de Ravenna і Toga · Veure més »
Tomàs apòstol
Segons el Nou Testament, Tomàs (Palestina, s. I - Mylapore, Índia, 72 dC) fou un dels Dotze Apòstols de Jesús de Natzaret.
Nou!!: Basílica de Sant Vidal de Ravenna і Tomàs apòstol · Veure més »
Tonalitat
Variacions de tonalitat (a paritat de saturació i lluminositat) en una fotografia En teoria del color, una tonalitat és un color "pur", o caracteritzat per una sola longitud d'ona a l'interior de l'espectre visible (o espectre òptic) de la llum.
Nou!!: Basílica de Sant Vidal de Ravenna і Tonalitat · Veure més »
Trepant
Trepant de mà obert Trepant de columna. Un trepant sense fil Trepant o trepador, dit també filaberquí, (màquina) perforadora, màquina de foradar/trepar o de fer forats (aquests darrers mots poden fer referència també a la perforadora d'oficina que serveix per a perforar paper, cartó, fusta, etc.) són noms que es donen a les màquines que s'utilitzen per a foradar materials diversos.
Nou!!: Basílica de Sant Vidal de Ravenna і Trepant · Veure més »
UNESCO
LOrganització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (en francès: Organisation des Nations unies pour l'éducation, la science et la culture; en anglès: United Nations Educational, Scientific and Cultural Organization, UNESCO), fou establerta per les Nacions Unides el 1946 per promoure la col·laboració internacional en educació, ciència, cultura i comunicació.
Nou!!: Basílica de Sant Vidal de Ravenna і UNESCO · Veure més »
V
La V (pronunciat v) és la vint-i-dosena lletra de l'alfabet català i dissetena de les consonants.
Nou!!: Basílica de Sant Vidal de Ravenna і V · Veure més »
Vidal de Ravenna
Vidal de Ravenna o de Milà va ser un màrtir cristià, venerat com a sant.
Nou!!: Basílica de Sant Vidal de Ravenna і Vidal de Ravenna · Veure més »
Vidre
Colònia Un vidre és una matèria sòlida aconseguida a partir del refredament d'un líquid evitant-ne la cristal·lització.
Nou!!: Basílica de Sant Vidal de Ravenna і Vidre · Veure més »
Visigots
Migracions visigòtiques Segons la historiografia tradicional, els visigots són una branca dels pobles germànics, i el seu nom significaria «gots de l'oest».
Nou!!: Basílica de Sant Vidal de Ravenna і Visigots · Veure més »
Volta
església de Santa Maria del Mar, Barcelona La volta és una estructura arquitectònica pròpia per a cobrir espais o recintes.
Nou!!: Basílica de Sant Vidal de Ravenna і Volta · Veure més »
Volta d'aresta
Esquema de volta d'aresta La volta d'aresta o per aresta és la formada per la intersecció de dues voltes de canó iguals i que es creuen perpendicularment.
Nou!!: Basílica de Sant Vidal de Ravenna і Volta d'aresta · Veure més »
527
Sense descripció.
Nou!!: Basílica de Sant Vidal de Ravenna і 527 · Veure més »
547
Sense descripció.
Nou!!: Basílica de Sant Vidal de Ravenna і 547 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Basílica de Sant Vidal, Església de Sant Vidal de Ravenna, Mosaics de Justinià i Teodora i els seus seguicis, Sant Vidal de Ravenna.
