Accés més ràpid que el navegador!
103 les relacions: Alemanya, Altar, Anarquisme, Andrés Hibernón, Antoni de Pàdua, Barroc, Basílica, Batalla de Lepant (1571), Butlla, Campana, Campanar, Campanar d'espadanya, Canonització, Carilló, Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic, Castelló de la Plana, Ciutat del Vaticà, Claustre, Congrés eucarístic, Convent, Corinti, Creuer (arquitectura), Cristianisme, Desamortitzacions espanyoles, Ermita, Eucaristia, Família franciscana, Felip II de Castella, Felip III de Castella, Felip V d'Espanya, Francesc d'Assís, Gregori XIII, Guerra Civil espanyola, Guerra de Successió Espanyola, Guerra del Francès, Immaculada Concepció, Imperi Otomà, Joan Baptista, Joan Carles I d'Espanya, Josep Pasqual Ortells López, Madrid, Mare de Déu de Gràcia (Vila-real), Mare de Déu dels Dolors, Margarida d'Àustria (reina d'Espanya), Múnic, Orde de Santa Clara, Orde dels Predicadors, País Valencià, Papa, Pasqual Bailón, ..., Pelegrinatge, Pere d'Alcàntara, Plana Baixa, Refetor, Regne de València, Riu Millars, Vicent Llorens i Poy, Vila-real, Volta d'aresta, 13 d'agost, 13 de juny, 14 d'octubre, 15 de maig, 15 de setembre, 1571, 1575, 1578, 1587, 1589, 1592, 1599, 1618, 1640, 1681, 1691, 17 de maig, 1706, 1721, 1790, 1811, 1812, 1835, 1836, 1899, 1908, 1911, 1936, 1942, 1949, 1960, 1971, 1974, 1992, 1996, 1997, 23 de maig, 25 de març, 28 de març, 30 de juliol, 31 de juliol, 7 d'octubre, 7 de juliol, 8 d'agost. Ampliar l'índex (53 més) »
Alemanya
Alemanya (en alemany Deutschland), anomenat oficialment República Federal d'Alemanya (en alemany Bundesrepublik Deutschland), és un estat de l'Europa central que forma part de la Unió Europea.
Nou!!: Basílica de Sant Pasqual і Alemanya · Veure més »
Altar
Mare de Déu de l'Ermitana de Peníscola Un altar és una estructura damunt de la qual se celebren rituals religiosos com ara sacrificis, ofrenes, etc.
Nou!!: Basílica de Sant Pasqual і Altar · Veure més »
Anarquisme
El símbol tradicional de l'anarquisme, representat per una "A" circumscrita dins un cercle. L'anarquisme pot ser percebut de dues maneres: a) Com un impuls llibertari o una sensibilitat anarquista que ha existit al llarg de la història de la humanitat i s'ha manifestat de formes diverses, com ara els escrits de Lao Tsé i dels taoistes; el mutualisme de les societats fonamentades en el parentesc; lethos de diverses sectes religioses; moviments agraris com els diggers a Anglaterra o els zapatistes a Mèxic; les col·lectivitzacions de l'Espanya de la Guerra Civil; el pensament de la Grècia Clàssica, i molts altres moviments. b) Com un moviment històric i una teoria política que té els seus orígens a final del, amb William Godwin com a pioner amb el clàssic text anarquista An Enquiry Concerning Political Justice (1798), així com amb les accions dels sans-cullotes i els enragés durant la revolució francesa, i amb els radicals de Gran Bretanya Thomas Spence i William Blake. El terme anarquista fou utilitzat per primera vegada en la Revolució Francesa per a descriure els sans-cullotes (sense calçons), les treballadores franceses que durant la Revolució propugnaven l'abolició del govern. L'anarquisme com a moviment social es va donar al, amb una filosofia bàsica trenada per personatges com Bakunin, Proudhon, Kropotkin, Goldman, Reclus i Malatesta. En la seva forma clàssica, l'anarquisme era una part important del moviment socialista dels anys precedents a la Gran Guerra, però el seu socialisme era llibertari, no marxista. Morris apunta que "La tendència d'escriptores com David Pepper (1996) de crear una dicotomia entre socialisme i anarquisme és un error en termes històrics i conceptuals." Sovint s'identifica amb símbols que inclouen la "A" d'anarquia circumscrita en un cercle, normalment negre o vermell. Des del punt de vista anarquista l'estat i les multinacionals són unes de les múltiples estructures opressores utilitzades per a justificar l'autoritat d'una elit sobre les persones. Per aquest mateix motiu la tradició anarquista s'ha oposat radicalment a la imposició de poder d'uns sobre altres per mitjà dels exèrcits, monarquies, religions, mercats, així com per qualsevol de les estructures de poder del capitalisme; i advoca per societats sense estat sobre la base d'associacions lliures no jeràrquiques.
Nou!!: Basílica de Sant Pasqual і Anarquisme · Veure més »
Andrés Hibernón
Andrés Hibernón (Múrcia, 1534 - Gandia, 18 d'abril de 1602) fou un frare franciscà alcantarí.
Nou!!: Basílica de Sant Pasqual і Andrés Hibernón · Veure més »
Antoni de Pàdua
Antoni de Pàdua (Lisboa 1195 - Pàdua 1231) fou un frare franciscà, teòleg i predicador catòlic del, venerat com a sant per la Santa Església Catòlica Apostòlica Romana.
Nou!!: Basílica de Sant Pasqual і Antoni de Pàdua · Veure més »
Barroc
Palau de Versalles (ca. 1660–1715) El barroc és, a la vegada, un període històric i un moviment cultural que es va estendre a Europa i a les seves colònies cap als inicis del i els inicis del.
Nou!!: Basílica de Sant Pasqual і Barroc · Veure més »
Basílica
Basílica Major de Sant Pere, Vaticà, seu del Papa de l’Església Catòlica. És un edifici de planta central amb una nau basilical allargada Avui dia una basílica és una església catòlica rellevant per algun motiu i que gaudeix d'un estatus especial atorgat pel Papa de Roma.
Nou!!: Basílica de Sant Pasqual і Basílica · Veure més »
Batalla de Lepant (1571)
La batalla naval de Lepant ocorregué el 7 d'octubre de 1571 al golf de Lepant, al Peloponès (actual Grècia).
Nou!!: Basílica de Sant Pasqual і Batalla de Lepant (1571) · Veure més »
Butlla
Una butlla o butla és un document segellat sobre assumptes polítics o religiosos.
Nou!!: Basílica de Sant Pasqual і Butlla · Veure més »
Campana
La campana és un instrument musical de percussió que ha tingut diverses afinacions al llarg dels segles.
Nou!!: Basílica de Sant Pasqual і Campana · Veure més »
Campanar
Campanar de Sant Climent de Taüll (Alta Ribagorça) Campanar de l'església de Sant Lluc d'Ulldecona (Montsià). Torre campanar de l'església de Sant Joan Baptista d'Alcalà de Xivert (Baix Maestrat) Un campanar o cloquer acostuma a ser una torre, normalment associada a una església, que conté una o diverses campanes.
Nou!!: Basílica de Sant Pasqual і Campanar · Veure més »
Campanar d'espadanya
Espadanya de l'ermita de Santa Fe del Montseny, a Fogars de Montclús Un campanar d'espadanya és un coronament superior, per sobre de la teulada, de la façana o d'una qualsevol de les parets d'una església, amb un o diversos buits, on es col·loquen les campanes.
Nou!!: Basílica de Sant Pasqual і Campanar d'espadanya · Veure més »
Canonització
La canonització és la declaració oficial de la santedat d'una persona difunta per part d'una confessió cristiana o església.
Nou!!: Basílica de Sant Pasqual і Canonització · Veure més »
Carilló
Palau de la Generalitat. Carilló del campanar de la catedral d'Utrecht Un carilló és un instrument de teclat que es troba en algunes esglésies, consistent en un teclat i un pedaler que fan sonar una sèrie de campanes.
Nou!!: Basílica de Sant Pasqual і Carilló · Veure més »
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic (Viena, Sacre Imperi Romanogermànic, 1 d'octubre de 1685 - 20 d'octubre de 1740) fou emperador del Sacre Imperi (1711-1740).
Nou!!: Basílica de Sant Pasqual і Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Castelló de la Plana
Castelló de la Plana —o localment simplement Castelló— és una ciutat del País Valencià, capital de la comarca de la Plana Alta i de la província de Castelló.
Nou!!: Basílica de Sant Pasqual і Castelló de la Plana · Veure més »
Ciutat del Vaticà
El Vaticà (el nom oficial és Estat de la Ciutat del Vaticà; en llatí: Status Civitatis Vaticanæ .
Nou!!: Basílica de Sant Pasqual і Ciutat del Vaticà · Veure més »
Claustre
Claustre d'Elna Un claustre (del llatí claustrum) és un espai arquitectònic al costat d'una catedral o contigu a aquesta, una abadia o un altre edifici religiós.
Nou!!: Basílica de Sant Pasqual і Claustre · Veure més »
Congrés eucarístic
El 21è Congrés Eucarístic Internacional a Mont-real, Quebec, en 1910 Congrés Eucarístic celebrat en 1934 a Buenos Aires. Vista aèria del City Park Stadium, a Nova Orleans, plena de voluntaris per al Congrés Eucarístic Nacional de 1938 Un congrés eucarístic, també congrés eucarístic internacional, és una assemblea de l'Església Catòlica que, convocada pel papa, es reuneix durant uns dies en una ciutat determinada per la Santa Seu, per donar culte a l'eucaristia i orientar la missió de l'Església Catòlica al món.
Nou!!: Basílica de Sant Pasqual і Congrés eucarístic · Veure més »
Convent
Convento Concepción, Agreda El convent (de cum venire, "trobar-se") és l'edifici que acull els religiosos, frares o monges, especialment dels ordes mendicants, que no s'aparten dels homes o dones sinó que viuen entre ells.
Nou!!: Basílica de Sant Pasqual і Convent · Veure més »
Corinti
Il·lustració d'un capitell corinti. L'ordre corinti és un dels tres ordres clàssics de l'arquitectura grega (els altres dos són el dòric i el jònic).
Nou!!: Basílica de Sant Pasqual і Corinti · Veure més »
Creuer (arquitectura)
El creuer d'una església. El creuer és, en les esglésies la planta de les quals té forma de creu llatina o grega, l'espai definit per la intersecció de la nau principal i la nau transversal o transsepte.
Nou!!: Basílica de Sant Pasqual і Creuer (arquitectura) · Veure més »
Cristianisme
Branques del cristianisme El cristianisme (del grec: Xριστός, Khristós, Crist, literalment, 'ungit') és una religió abrahàmica monoteistaLa descripció del cristianisme com a religió monoteista prové de diverses fonts: Catholic Encyclopedia (article «»); William F. Albright, From the Stone Age to Christianity; H. Richard Niebuhr; About.com,; Kirsch, God Against the Gods; Woodhead, An Introduction to Christianity; The Columbia Electronic Encyclopedia; The New Dictionary of Cultural Literacy,; New Dictionary of Theology,, pp.
Nou!!: Basílica de Sant Pasqual і Cristianisme · Veure més »
Desamortitzacions espanyoles
vescomte d'Àger, fou venut arran de la desamortització espanyola i es troba actualment al museu ''The Cloisters'', Nova York La desamortització va ser un llarg procés historicoeconòmic que va començar a l'estat espanyol el 1798 per Manuel Godoy i tancat ja molt entrat el el 16 de desembre del 1924.
Nou!!: Basílica de Sant Pasqual і Desamortitzacions espanyoles · Veure més »
Ermita
Ermita de Togores a Sabadell, Vallès Occidental Una ermita (del llatí eremita, aquest del grec ερημίτης que ve de ἔρημος, desert, paratge sense vegetació) és una capella amb el seu altar ubicada en un lloc allunyat de les poblacions i dedicada al culte religiós, antigament hi solia haver un ermità.
Nou!!: Basílica de Sant Pasqual і Ermita · Veure més »
Eucaristia
Fracció de l'eucaristia. Eucaristia (del grec εὐχαριστία, eucharistia, "acció de gràcies") o sagrament de l'altar es refereix, en essència, a la celebració del sagrament cristià de la commemoració de la santa cena de Jesucrist, o al pa i al vi d'aquest sagrament.
Nou!!: Basílica de Sant Pasqual і Eucaristia · Veure més »
Família franciscana
Emblema de la família franciscana: dos braços creuats, un de vestit i un de despullat, sortint d'un núvol amb una creu (mosaic a Santa Dorotea in Trastevere, Roma) Francesc d'Assís, fundador de l'orde dels frares menors. Aquest és el retrat més antic conegut del sant, que es remunta a la retirada de Sant Francesc a Subiaco (1223–1224) S'anomena família franciscana al conjunt de grups i comunitats catòlics --instituts de vida consagrada (ordes i congregacions) i grups de seglars-- que segueixen alguna de les regles inspirades per Sant Francesc d'Assís.
Nou!!: Basílica de Sant Pasqual і Família franciscana · Veure més »
Felip II de Castella
Felip II de Castella, dit el Prudent (Valladolid, 21 de maig de 1527 – L'Escorial, 13 de setembre de 1598), va ser monarca d'Espanya des de 1556 fins a 1598.
Nou!!: Basílica de Sant Pasqual і Felip II de Castella · Veure més »
Felip III de Castella
Felip III de Castella, II d'Aragó i Portugal i V de Navarra, dit el Pietós (Madrid, Regne de Castella, 14 d'abril de 1578 - L'Escorial, 31 de març de 1621), fou monarca d'Espanya (1598 - 1621), rei de Castella i Lleó, Aragó, rei de València, Portugal, Sicília, Nàpols, Sardenya, duc de Borgonya i comte de Barcelona; príncep d'Astúries (1578 - 1598) va ser el tercer rei de la Dinastia dels Àustries a les Espanyes.
Nou!!: Basílica de Sant Pasqual і Felip III de Castella · Veure més »
Felip V d'Espanya
Felip IV d'Aragó i V de Castella (Versalles, 19 de desembre de 1683 - Madrid, 9 de juliol de 1746), anomenat oficiosament Felip V d'Espanya, tot i que mai es va intitular així, dit l'Animós, o el Socarrat en el País Valencià, va ser monarca d'Espanya de 1700 a 1746, amb una breu interrupció d'uns mesos el 1724, quan abdicà i va regnar el seu fill Lluís.
Nou!!: Basílica de Sant Pasqual і Felip V d'Espanya · Veure més »
Francesc d'Assís
Francesc d'Assís (en italià: Francesco d'Assisi, nascut Giovanni di Pietro Bernardone; Assís, 1181 / 1182-ibidem, 3 d'octubre de 1226) (data de la mort de Giovanni de Bernardone) (en castellà).
Nou!!: Basílica de Sant Pasqual і Francesc d'Assís · Veure més »
Gregori XIII
Gregori XIII (1502-1585), nascut Ugo Boncompagni, va ser Papa entre 1572 i 1585.
Nou!!: Basílica de Sant Pasqual і Gregori XIII · Veure més »
Guerra Civil espanyola
La Guerra Civil espanyolaEl conflicte que es va desenvolupar a Espanya també ha estat anomenada Guerra d'Espanya, i segons els bàndols bel·ligerants per als uns va ser el Alzamiento Nacional i per als altres la Rebel·lió Feixista.
Nou!!: Basílica de Sant Pasqual і Guerra Civil espanyola · Veure més »
Guerra de Successió Espanyola
La Guerra de Successió Espanyola (1701 –1715) va ser un conflicte bèl·lic internacional que, a més d'afectar el conjunt d'Europa, va incloure la Guerra de la reina Anna a l'Amèrica del Nord, com també accions de pirates i corsaris a les costes de l'Amèrica espanyola.
Nou!!: Basílica de Sant Pasqual і Guerra de Successió Espanyola · Veure més »
Guerra del Francès
La Guerra del Francès (també coneguda com a Campanya d'Espanya, Guerra de la Independència Espanyola, o Guerra Peninsular) fou un conflicte bèl·lic entre Espanya i el Primer Imperi Francès que s'inicià el 1808 amb l'entrada de les tropes napoleòniques, i que conclogué el 1814, amb el retorn de Ferran VII d'Espanya al poder.
Nou!!: Basílica de Sant Pasqual і Guerra del Francès · Veure més »
Immaculada Concepció
La Immaculada Concepció, també anomenada Puríssima Concepció, és un dels dogmes de l'Església Catòlica que afirma que la Verge Maria —mare de Jesús de Natzaret— va néixer del ventre de Santa Anna immaculada i que, per tant, va ser preservada per Déu del pecat original a l'hora de ser concebuda.
Nou!!: Basílica de Sant Pasqual і Immaculada Concepció · Veure més »
Imperi Otomà
L'Imperi Otomà (1299-1923) va ser un estat multiètnic i multiconfessional governat per la Dinastia d'Osman, la forma catalanitzada històrica de la qual dona otomà.
Nou!!: Basílica de Sant Pasqual і Imperi Otomà · Veure més »
Joan Baptista
Joan Baptista (Judea, v. 4 aC? - v. 30), segons els textos religiosos, fou un predicador que va liderar un moviment baptismal a Judea.
Nou!!: Basílica de Sant Pasqual і Joan Baptista · Veure més »
Joan Carles I d'Espanya
Joan Carles Alfons Víctor Maria de Borbó i Borbó-Dues Sicílies (Roma, 5 de gener de 1938) fou rei d'Espanya sota el nom de Joan Carles I entre el 22 de novembre de 1975 i el 19 de juny de 2014, data de la seva abdicació i de l'accés com a cap d'Estat del seu fill Felip VI.
Nou!!: Basílica de Sant Pasqual і Joan Carles I d'Espanya · Veure més »
Josep Pasqual Ortells López
Josep Pasqual Ortells López (Vila-real, Plana Baixa, 7 de juny de 1887 - 27 de novembre de 1961) fou un escultor valencià.
Nou!!: Basílica de Sant Pasqual і Josep Pasqual Ortells López · Veure més »
Madrid
Madrid (IPA: (oc.) o (or.), en català; en castellà local) és un municipi i ciutat d'Espanya, capital de l'Estat i de la Comunitat de Madrid.
Nou!!: Basílica de Sant Pasqual і Madrid · Veure més »
Mare de Déu de Gràcia (Vila-real)
Mare de Déu de Gràcia és una ermita del municipi de Vila-real (Plana Baixa).
Nou!!: Basílica de Sant Pasqual і Mare de Déu de Gràcia (Vila-real) · Veure més »
Mare de Déu dels Dolors
Imatge de la Mare de Déu dels Dolors (talla policromada allotjada a l'església de la Vera Cruz de Salamanca La Mare de Déu de la Dolor o la Mare de Déu dels Dolors és una advocació mariana també coneguda com a Mare de Déu de l'Amargura, Mare de Déu de la Pietat o simplement la Dolorosa que sol celebrar-se a la cristiandat el dia de Divendres de Dolors o el 15 de setembre, i fa referència als Set Dolors de Maria, els set episodis de la vida de Jesús que la van fer patir.
Nou!!: Basílica de Sant Pasqual і Mare de Déu dels Dolors · Veure més »
Margarida d'Àustria (reina d'Espanya)
Margarida d'Àustria i de Baviera (Graz, Àustria, 25 de desembre de 1584 - Monestir d'El Escorial, Castella, 3 d'octubre de 1611) fou una arxiduquessa d'Àustria, que esdevingué monarca consort d'Espanya (1599-1611) pel seu matrimoni amb el rei Felip III de Castella, de qui fou l'única esposa.
Nou!!: Basílica de Sant Pasqual і Margarida d'Àustria (reina d'Espanya) · Veure més »
Múnic
Múnic (en alemany estàndard München; Minga en alemany bavarès) és la capital del Bundesland de Baviera i la tercera ciutat més gran d'Alemanya, després de Berlín i Hamburg, amb una població d'uns 1.488.202 habitants (el 2021).
Nou!!: Basílica de Sant Pasqual і Múnic · Veure més »
Orde de Santa Clara
Les monges de lOrde de Santa Clara o Orde de Germanes Pobres de Santa Clara o clarisses (claresses segons Joan Coromines) (en llatí Ordo Sanctae Clarae, O.S.C.) són les religioses de vots solemnes que pertanyen a l'orde religiós fundat per Sant Francesc d'Assís i Santa Clara d'Assís (de qui en deriva el nom "clarissa") en 1212.
Nou!!: Basílica de Sant Pasqual і Orde de Santa Clara · Veure més »
Orde dels Predicadors
Lorde dels Predicadors (Ordo Praedicatorum), coneguts popularment com a dominics o dominicans, és un orde mendicant fundat per Sant Domènec de Guzmán a Tolosa, a Occitània.
Nou!!: Basílica de Sant Pasqual і Orde dels Predicadors · Veure més »
País Valencià
El País Valencià Minut 8:18 és un país d'Europa i de la Mediterrània situat a l'est de la península Ibèrica, amb capital a la ciutat de València.
Nou!!: Basílica de Sant Pasqual і País Valencià · Veure més »
Papa
El papa (del llatí: papa i del grec: πάππας, papas, una fórmula infantil per anomenar el «pare») és el bisbe de Roma i el cap de l'Església Catòlica.
Nou!!: Basílica de Sant Pasqual і Papa · Veure més »
Pasqual Bailón
Pasqual Baylón Yubero (Torrehermosa, província de Saragossa, 16 de maig de 1540 - Vila-real, 17 de maig de 1592) va ser un frare franciscà descalç, germà llec.
Nou!!: Basílica de Sant Pasqual і Pasqual Bailón · Veure més »
Pelegrinatge
Un pelegrinatge és un viatge a un lloc considerat sagrat per la religió per tal d'obtenir els favors de la divinitat o augmentar l'autoconeixement durant la ruta.
Nou!!: Basílica de Sant Pasqual і Pelegrinatge · Veure més »
Pere d'Alcàntara
Pere d'Alcàntara, o en castellà Pedro de Alcántara (Alcántara, 1499 - Arenas de San Pedro, 18 d'octubre de 1562) va ser un frare franciscà observant de tendència reformadora; va ser una de les figures fonamentals de la reforma franciscana i de l'Orde de Frares Menors Descalços.
Nou!!: Basílica de Sant Pasqual і Pere d'Alcàntara · Veure més »
Plana Baixa
La Plana Baixa és una comarca del País Valencià, costanera i valencianoparlant del nord del País Valencià, amb capital a Borriana.
Nou!!: Basílica de Sant Pasqual і Plana Baixa · Veure més »
Refetor
Refetor del convent de Sant Doménec de València El refetor o refectori és el menjador dels monjos als monestirs.
Nou!!: Basílica de Sant Pasqual і Refetor · Veure més »
Regne de València
El Regne de València és l'antic regne medieval pertanyent a la Corona d'Aragó, fundat per Jaume I i ampliat per Jaume II, que abastava la major part de l'actual territori del País Valencià.
Nou!!: Basílica de Sant Pasqual і Regne de València · Veure més »
Riu Millars
Riu Millars al seu pas per Aranyel El Millars (en castellà, Mijares) és un riu de la conca mediterrània de la península Ibèrica que naix al Castellar l'Aragó, a la serra de Gúdar, a uns 1.600 metres d'altitud.
Nou!!: Basílica de Sant Pasqual і Riu Millars · Veure més »
Vicent Llorens i Poy
Vicent Llorens i Poy (Vila-real, 19 d'agost de 1936 - Vila-real, 22 de febrer de 2014) fou un pintor i escultor valencià.
Nou!!: Basílica de Sant Pasqual і Vicent Llorens i Poy · Veure més »
Vila-real
Vila-real és un municipi del País Valencià de la Plana Baixa.
Nou!!: Basílica de Sant Pasqual і Vila-real · Veure més »
Volta d'aresta
Esquema de volta d'aresta La volta d'aresta o per aresta és la formada per la intersecció de dues voltes de canó iguals i que es creuen perpendicularment.
Nou!!: Basílica de Sant Pasqual і Volta d'aresta · Veure més »
13 d'agost
El 13 d'agost és el dos-cents vint-i-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-sisè en els anys de traspàs.
Nou!!: Basílica de Sant Pasqual і 13 d'agost · Veure més »
13 de juny
El 13 de juny és el cent seixanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent seixanta-cinquè en els anys de traspàs.
Nou!!: Basílica de Sant Pasqual і 13 de juny · Veure més »
14 d'octubre
El 14 d'octubre és el dos-cents vuitanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-vuitè en els anys de traspàs.
Nou!!: Basílica de Sant Pasqual і 14 d'octubre · Veure més »
15 de maig
El 15 de maig és el cent trenta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent trenta-sisè en els anys de traspàs.
Nou!!: Basílica de Sant Pasqual і 15 de maig · Veure més »
15 de setembre
El 15 de setembre és el dos-cents cinquanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-novè en els anys de traspàs.
Nou!!: Basílica de Sant Pasqual і 15 de setembre · Veure més »
1571
;Països Catalans.
Nou!!: Basílica de Sant Pasqual і 1571 · Veure més »
1575
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Basílica de Sant Pasqual і 1575 · Veure més »
1578
Placa a les muralles de Peníscola.
Nou!!: Basílica de Sant Pasqual і 1578 · Veure més »
1587
Retrat de Francis Drake del 1581.
Nou!!: Basílica de Sant Pasqual і 1587 · Veure més »
1589
122x122px.
Nou!!: Basílica de Sant Pasqual і 1589 · Veure més »
1592
Sense descripció.
Nou!!: Basílica de Sant Pasqual і 1592 · Veure més »
1599
Presentació d'una galera a la rada de Marsella.
Nou!!: Basílica de Sant Pasqual і 1599 · Veure més »
1618
Sense descripció.
Nou!!: Basílica de Sant Pasqual і 1618 · Veure més »
1640
;Països Catalans.
Nou!!: Basílica de Sant Pasqual і 1640 · Veure més »
1681
Sense descripció.
Nou!!: Basílica de Sant Pasqual і 1681 · Veure més »
1691
;Països Catalans.
Nou!!: Basílica de Sant Pasqual і 1691 · Veure més »
17 de maig
El 17 de maig és el cent trenta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent trenta-vuitè en els anys de traspàs.
Nou!!: Basílica de Sant Pasqual і 17 de maig · Veure més »
1706
;Països Catalans.
Nou!!: Basílica de Sant Pasqual і 1706 · Veure més »
1721
Mapa simplificat d'Europa al final de la Gran Guerra del Nord el 1721.
Nou!!: Basílica de Sant Pasqual і 1721 · Veure més »
1790
Sense descripció.
Nou!!: Basílica de Sant Pasqual і 1790 · Veure més »
1811
El primer imperi francès en negreta i els seus estats satèl·lit ('''1811''').
Nou!!: Basílica de Sant Pasqual і 1811 · Veure més »
1812
Mapa polític d'Europa a la vigília de la campanya russa de Napoleó l'any 1812.
Nou!!: Basílica de Sant Pasqual і 1812 · Veure més »
1835
;Països Catalans.
Nou!!: Basílica de Sant Pasqual і 1835 · Veure més »
1836
Llinda d'una casa del carrer del Pont Vell de Besalú Placa commemorativa de la primera foto feta a Barcelona, el 10 de novembre de 1836;Països Catalans.
Nou!!: Basílica de Sant Pasqual і 1836 · Veure més »
1899
1899 (MDCCCXCIX) fou un any començat en diumenge.
Nou!!: Basílica de Sant Pasqual і 1899 · Veure més »
1908
;Països Catalans.
Nou!!: Basílica de Sant Pasqual і 1908 · Veure més »
1911
;Països Catalans.
Nou!!: Basílica de Sant Pasqual і 1911 · Veure més »
1936
;Països Catalans Bitllet emès per la Generalitat republicana el '''1936'''.
Nou!!: Basílica de Sant Pasqual і 1936 · Veure més »
1942
;Països Catalans.
Nou!!: Basílica de Sant Pasqual і 1942 · Veure més »
1949
1949 (MCMXLIX) fou un any començat en dissabte.
Nou!!: Basílica de Sant Pasqual і 1949 · Veure més »
1960
1960 (MCMLX) fon un any bixest començat en divendres.
Nou!!: Basílica de Sant Pasqual і 1960 · Veure més »
1971
;Països Catalans.
Nou!!: Basílica de Sant Pasqual і 1971 · Veure més »
1974
;Països Catalans.
Nou!!: Basílica de Sant Pasqual і 1974 · Veure més »
1992
1992 (MCMXCII) fon un any bixest segons el calendari gregorià, començat en dimecres.
Nou!!: Basílica de Sant Pasqual і 1992 · Veure més »
1996
1996 (MCMXCVI) fou un any de traspàs començat en dilluns segons el calendari gregorià.
Nou!!: Basílica de Sant Pasqual і 1996 · Veure més »
1997
1997 (MCMXCVII) fou un any normal, començat en dimecres segons el calendari gregorià.
Nou!!: Basílica de Sant Pasqual і 1997 · Veure més »
23 de maig
El 23 de maig és el cent quaranta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-quatrè en els anys de traspàs.
Nou!!: Basílica de Sant Pasqual і 23 de maig · Veure més »
25 de març
El 25 de març és el vuitanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el vuitanta-cinquè en els anys de traspàs.
Nou!!: Basílica de Sant Pasqual і 25 de març · Veure més »
28 de març
El 28 de març és el vuitanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el vuitanta-vuitè en els anys de traspàs.
Nou!!: Basílica de Sant Pasqual і 28 de març · Veure més »
30 de juliol
El 30 de juliol és el dos-cents onzè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents dotzè en els anys de traspàs.
Nou!!: Basílica de Sant Pasqual і 30 de juliol · Veure més »
31 de juliol
El 31 de juliol és el dos-cents dotzè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents tretzè en els anys de traspàs.
Nou!!: Basílica de Sant Pasqual і 31 de juliol · Veure més »
7 d'octubre
El 7 d'octubre és el dos-cents vuitantè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-unè en els anys de traspàs.
Nou!!: Basílica de Sant Pasqual і 7 d'octubre · Veure més »
7 de juliol
El 7 de juliol és el cent vuitanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-novè en els anys de traspàs.
Nou!!: Basílica de Sant Pasqual і 7 de juliol · Veure més »
8 d'agost
El 8 d'agost és el dos-cents vintè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-unè en els anys de traspàs.
Nou!!: Basílica de Sant Pasqual і 8 d'agost · Veure més »
