Accés més ràpid que el navegador!
118 les relacions: Abd-ar-Rahman III, Absis, Alexandre III (papa), Alfons V de Lleó, Alfons VII de Lleó, Almansor, Arc de mig punt, Arc tercelet, Arc toral, Argent, Arlanza, Arqueologia, Arquivolta, Úrsula de Colònia, Atri (pati), Àtic (arquitectura), Baeza, Basílica, Basílica menor, Beremund II, Bernat de Claravall, Califat de Còrdova, Calze de donya Urraca, Camí de Sant Jaume, Camp de batalla, Canonges Regulars de Sant Agustí Confederats, Capitell, Catedral de Lugo, Còdex, Còrdova, Cenotafi, Ceràmica, Chandler R. Post, Col·legiata, Comtat de Barcelona, Comtat de Castella, Concilis de Toledo, Conquesta feudal hispànica, Covarrubias, Creuer (arquitectura), Crugia, Custòdia, Desamortitzacions espanyoles, Diòcesi de Lleó, Elionor d'Anglaterra, Elvira de Lleó, Elvira Garcia, Embornal, Emilià de la Cogolla, Enrajolat, ..., Entomologia, Epitafi, Escacat ("Taquejat jaquès"), Escala de cargol, Espanya, Ferran I de Lleó, Ferran II de Lleó, Frómista, Fust, Garcia I de Castella, Garcia I de Galícia, III Concili de Toledo, Imposta, Incunable, Indulgència, Isidor de Sevilla, Jaca, Joan Baptista, Juan de Borgoña, Latrina, Legió VII Gèmina, Lleó (Castella i Lleó), Lletania, Llindar (arquitectura), Maó (construcció), Martí de Tours, Mènsula, Monestir, Monestir d'El Escorial, Monestir de San Pedro de Arlanza, Motllura, Neoclassicisme, Orde d'Alcántara, Orde de Sant Jaume, Paleografia, Palinologia, Papa, Pòrtic, Pelagi de Còrdova, Penell, Pergamí, Permòdol, Petxina (arquitectura), Portapau, Pozuelo de la Orden, Ramir II de Lleó, Ramir III, Ramon de Borgonya, Ràtzia, Regne de Castella, Regne de Lleó, Reliquiari, Relleu (escultura), Ritu romà, Roswitha de Gandersheim, San Salvador de Oña, San Salvador de Valdediós, Sanç I de Lleó, Sança I de Lleó, Sostre, Tègula i ímbrex, Temple romà, Toro (Zamora), Turíngia, Urraca I de Lleó, Visigots, Volta de canó, Volta de creueria. Ampliar l'índex (68 més) »
Abd-ar-Rahman III
Abd-ar-Rahman III o Abu-l-Mutàrraf Abd-ar-Rahman ibn Abd-Al·lah an-Nàssir li-din-Al·lah (Còrdova, 7 de gener de 891 - 15 d'octubre del 961) va ser el primer califa de Còrdova (912-961).
Nou!!: Basílica de San Isidoro і Abd-ar-Rahman III · Veure més »
Absis
Absis principal de l'església del monestir de Santa Maria de Ripoll. absidioles disposades de forma radial i obertes a un deambulatori. L'absis és una construcció adossada a la nau o les naus d'una església o temple, normalment de forma semicircular, tot i que n'hi ha de quadrangulars (absis carrats) i poligonals.
Nou!!: Basílica de San Isidoro і Absis · Veure més »
Alexandre III (papa)
Alexandre III (de nom de bateig Rollando Bandinelli) (Siena ? - Civita Castellana, 1181) va ser escollit Papa de Romà el 1159, càrrec que exerciria fins a la seva mort el 1181.
Nou!!: Basílica de San Isidoro і Alexandre III (papa) · Veure més »
Alfons V de Lleó
Alfons V de Lleó, dit el Noble o el dels Bons Furs (996 - Viseu, Portugal, 1028), fou rei de Lleó (999-1028).
Nou!!: Basílica de San Isidoro і Alfons V de Lleó · Veure més »
Alfons VII de Lleó
Alfons VII de Lleó, anomenat l'Emperador (Galícia, 1105 - Fresneda, 1157), fou rei de Galícia (1111-1157), de Lleó i de Castella (1126-1157).
Nou!!: Basílica de San Isidoro і Alfons VII de Lleó · Veure més »
Almansor
Abu-Àmir Muhàmmad ibn Abi-Àmir al-Maafirí, més conegut com a Almansor (ca. 938 - Madina Salim?, 11 d'agost de 1002), fou un militar i polític andalusí, cabdill del califat de Còrdova i hàjib d'Hixam II.
Nou!!: Basílica de San Isidoro і Almansor · Veure més »
Arc de mig punt
Arc de mig punt amb extradós normal (Monestir de Sant Miquel de Cruïlles) Parts d'un arc de mig punt Porta d'Ishtar, originària de Babilònia i actualment al Museu de Pèrgam de Berlín. L'arc de mig punt o arc rodó és un tipus d'arc que dibuixa una semicircumferència amb un únic centre situat a la línia d'arrencada (línia d'imposta); per tant, la fletxa (alçada) és la meitat exacta de la llum (amplada).
Nou!!: Basílica de San Isidoro і Arc de mig punt · Veure més »
Arc tercelet
Un arc tercelet és, en una volta estrellada, un arc secundari o terciari que ix del mateix punt que els arcs diagonals i que forma un angle amb aquests, per apuntalar-los.
Nou!!: Basílica de San Isidoro і Arc tercelet · Veure més »
Arc toral
Esquema dels arcs torals que reforcen una volta de canó. L'arc toral o arc faixó és l'arc transversal a la nau i que sustenta la volta.
Nou!!: Basílica de San Isidoro і Arc toral · Veure més »
Argent
Largent, conegut igualment com a plata, és l'element químic de símbol Ag i nombre atòmic 47.
Nou!!: Basílica de San Isidoro і Argent · Veure més »
Arlanza
L'Arlanza a Lerma L'Arlanza és un riu afluent del Pisuerga.
Nou!!: Basílica de San Isidoro і Arlanza · Veure més »
Arqueologia
d'Anglaterra considerat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO La paraula arqueologia procedeix del grec ἀρχαίο arkheos ('vell' o 'antic'), i de λόγοσ logos ('ciència' o 'estudi').
Nou!!: Basílica de San Isidoro і Arqueologia · Veure més »
Arquivolta
Arquivoltes de la portalada de Santa Maria d'AgramuntArquivolta és el conjunt de motllures esculpides a les dovelles que formen els arcs concèntrics a l'exterior de la portalada.
Nou!!: Basílica de San Isidoro і Arquivolta · Veure més »
Úrsula de Colònia
Úrsula (que en llatí vol dir «ossa petita») va ser, d'existir realment, una noia romana cristiana nascuda potser a Cornualla al segle IV.
Nou!!: Basílica de San Isidoro і Úrsula de Colònia · Veure més »
Atri (pati)
Latri (del llatí atrium) és el pati principal d'alguns temples i cases romanes (domus).
Nou!!: Basílica de San Isidoro і Atri (pati) · Veure més »
Àtic (arquitectura)
En arquitectura, àtic o coronament en àtic és la forma de coronar el cos superior d'una façana destinat a adornar o ocultar la seva coberta (arquitectura).
Nou!!: Basílica de San Isidoro і Àtic (arquitectura) · Veure més »
Baeza
Font de Santa Maria i catedral de Baeza La ciutat de Baeza es troba en el centre geogràfic de la província de Jaén, en la Comunitat Autònoma d'Andalusia.
Nou!!: Basílica de San Isidoro і Baeza · Veure més »
Basílica
Basílica Major de Sant Pere, Vaticà, seu del Papa de l’Església Catòlica. És un edifici de planta central amb una nau basilical allargada Avui dia una basílica és una església catòlica rellevant per algun motiu i que gaudeix d'un estatus especial atorgat pel Papa de Roma.
Nou!!: Basílica de San Isidoro і Basílica · Veure més »
Basílica menor
conopaeum'', privilegis antigament atorgats a les basíliques. Una basílica menor (en llatí: basilica minor) és un títol atorgat a diverses esglésies catòliques.
Nou!!: Basílica de San Isidoro і Basílica menor · Veure més »
Beremund II
Beremund II, dit el Gotós (953 - Villanueva del Bierzo, Lleó, 999), fou rei de Galícia (982-99) i Lleó (985-99).
Nou!!: Basílica de San Isidoro і Beremund II · Veure més »
Bernat de Claravall
Bernat de Claravall (Castell de Fontaine-lès-Dijon, Dijon, 1090 - abadia de Claravall, 20 d'agost de 1153), abat de Claravall, fou un monjo i reformador francès principal difusor de l'orde monàstic cistercenc, per la qual cosa se'n considera cofundador.
Nou!!: Basílica de San Isidoro і Bernat de Claravall · Veure més »
Califat de Còrdova
El Califat de Còrdova, també conegut com a Califat omeia de Còrdova o Califat d'Occident, fou un califat proclamat per Abd al-Rahman III el 929 que posà fi a l'emirat independent instaurat per Abd-ar-Rahman I ad-Dàkhil el 756.
Nou!!: Basílica de San Isidoro і Califat de Còrdova · Veure més »
Calze de donya Urraca
El Calze de donya Urraca és una peça d'orfebreria romànica donada a la infanta lleonesa Urraca de Zamora (1033 - 1101), Senyora de Zamora i filla del rei Ferran I de Lleó.
Nou!!: Basílica de San Isidoro і Calze de donya Urraca · Veure més »
Camí de Sant Jaume
Basílica de Santiago El Camí de Sant Jaume (en gallec: Camiño de Santiago; en castellà: Camino de Santiago; en asturià: Camín de Santiago; en occità: Camin de Sant Jacme; en francès: Chemin de Saint Jacques) és una ruta que recorren els pelegrins procedents d'Espanya i tot Europa per a arribar a la catedral de Santiago de Compostel·la, on es veneren les relíquies de l'apòstol Sant Jaume.
Nou!!: Basílica de San Isidoro і Camí de Sant Jaume · Veure més »
Camp de batalla
Camp de batalla és el lloc on dos exèrcits lliuren una batalla o un combat.
Nou!!: Basílica de San Isidoro і Camp de batalla · Veure més »
Canonges Regulars de Sant Agustí Confederats
L'Orde dels Canonges Regulars de Sant Agustí Confederats (en llatí: Sacer et Apostolicus Ordo Canonicorum Regularium Sancti Augustini, amb les sigles C.R.S.A.) són un orde religiós catòlic de canonges regulars, concretament, una federació de congregacions de canonges, constituïda per Joan XXIII en 1959 mitjançant la carta apostòlica Caritas unitas del 4 de maig.
Nou!!: Basílica de San Isidoro і Canonges Regulars de Sant Agustí Confederats · Veure més »
Capitell
Capitell romànic del claustre de Sant Miquel de Cuixà, actualment al museu ''The Cloisters'' (Nova York). Capitell del mercat del peix de Venècia Capitell del mercat del peix de Venècia El capitell és la part superior d'una pilastra o columna, sovint ornamentat amb escultures.
Nou!!: Basílica de San Isidoro і Capitell · Veure més »
Catedral de Lugo
La Catedral de Santa María és un temple catòlic, seu episcopal de la diòcesi de Lugo, situat a la ciutat del mateix nom, a Galícia, Espanya.
Nou!!: Basílica de San Isidoro і Catedral de Lugo · Veure més »
Còdex
Un còdex és un llibre antic escrit a mà durant l'edat mitjana.
Nou!!: Basílica de San Isidoro і Còdex · Veure més »
Còrdova
Còrdova (oficialment Córdoba, en castellà) és una ciutat d'Andalusia, capital de la província de Còrdova, al curs mitjà del riu Guadalquivir, a 110 metres d'altura.
Nou!!: Basílica de San Isidoro і Còrdova · Veure més »
Cenotafi
Un cenotafi (del llatí cenotaphium) és una tomba honorària buida erigida en memòria de persones que estan enterrades a un altre lloc, o de les quals no s'ha trobat el cos.
Nou!!: Basílica de San Isidoro і Cenotafi · Veure més »
Ceràmica
Plat de ceràmica de Faenza La ceràmica és qualsevol dels diversos materials durs, trencadissos, resistents a la calor i resistents a la corrosió als quals es dona forma i després es couen.
Nou!!: Basílica de San Isidoro і Ceràmica · Veure més »
Chandler R. Post
Chandler Rathfon Post (Detroit, 1881 — Cambridge (Massachusetts), 1959), va ser un iconògraf, historiador de l'art i hispanista nord-americà.
Nou!!: Basílica de San Isidoro і Chandler R. Post · Veure més »
Col·legiata
Una col·legiata és una església no episcopal que té capítol de canonges i en què se celebren els oficis com a les catedrals.
Nou!!: Basílica de San Isidoro і Col·legiata · Veure més »
Comtat de Barcelona
El Comtat de Barcelona fou un dels comtats que els francs de l'Imperi Carolingi erigiren al sobre l'antiga GòtiaSabaté 1998, pàg.
Nou!!: Basílica de San Isidoro і Comtat de Barcelona · Veure més »
Comtat de Castella
El comtat de Castella fou una àrea geogràfica que formava part del Regne de Lleó fins que se'n va independitzar per passar a formar el Regne de Castella.
Nou!!: Basílica de San Isidoro і Comtat de Castella · Veure més »
Concilis de Toledo
Els Concilis de Toledo foren unes reunions de bisbes, convocades la majoria pel rei, en les quals es va legislar i es va dictaminar sobre afers polítics del Regne de Toledo.
Nou!!: Basílica de San Isidoro і Concilis de Toledo · Veure més »
Conquesta feudal hispànica
La conquesta feudal hispànica és un relat historiogràfic que il·lustra les etapes en què els pobles cristians i catòlics del nord de la península Ibèrica van conquerir de forma intermitent, al llarg d'una època de set segles, tota la resta dels territoris hispànics cap al sud sota sobirania de l'Àndalus.
Nou!!: Basílica de San Isidoro і Conquesta feudal hispànica · Veure més »
Covarrubias
Covarrubias és un municipi de la Província de Burgos al dus de la ciutat homònima.
Nou!!: Basílica de San Isidoro і Covarrubias · Veure més »
Creuer (arquitectura)
El creuer d'una església. El creuer és, en les esglésies la planta de les quals té forma de creu llatina o grega, l'espai definit per la intersecció de la nau principal i la nau transversal o transsepte.
Nou!!: Basílica de San Isidoro і Creuer (arquitectura) · Veure més »
Crugia
Crugies de la Mesquita de Còrdova, Espanya: espais entre pilars alineats La crugia és l'espai arquitectònic comprès entre dos murs de càrrega o dos alineaments de pilars (pòrtics), o bé entre un mur i els pilars alineats de forma contigua.
Nou!!: Basílica de San Isidoro і Crugia · Veure més »
Custòdia
Custòdia de "sol" A la custòdia se l'anomena també ostensori o ostensorium del llatí ostentāre.
Nou!!: Basílica de San Isidoro і Custòdia · Veure més »
Desamortitzacions espanyoles
vescomte d'Àger, fou venut arran de la desamortització espanyola i es troba actualment al museu ''The Cloisters'', Nova York La desamortització va ser un llarg procés historicoeconòmic que va començar a l'estat espanyol el 1798 per Manuel Godoy i tancat ja molt entrat el el 16 de desembre del 1924.
Nou!!: Basílica de San Isidoro і Desamortitzacions espanyoles · Veure més »
Diòcesi de Lleó
La diòcesi de León té la seu episcopal a la ciutat de Lleó, depenent des de 1955 de l'arxidiòcesi d'Oviedo.
Nou!!: Basílica de San Isidoro і Diòcesi de Lleó · Veure més »
Elionor d'Anglaterra
Elionor d'Anglaterra o Elionor Plantagenet (Domfront, França, 1162 - Burgos, 1214) fou princesa d'Anglaterra i reina consort de Castella (1177-1214).
Nou!!: Basílica de San Isidoro і Elionor d'Anglaterra · Veure més »
Elvira de Lleó
fou monja i regent, infanta espanyola, filla de Ramir II de Lleó i germana de Sanç I de Lleó) s'ignora la data del seu naixement encara que se suposa que degué ser al començar el segon terç del). A la mort de Sanç, al qual havia aconsellat en diverses ocasions, era religiosa del monestir de Sant Salvador, fundat pel seu pare; l'any 967 junt amb la seva cunyada Teresa Ansúrez, regent durant la minoria d'edat de Ramir III de Lleó, el seu nebot i hereu del tron. Segons les cròniques governaren amb molta habilitat, com ho demostra el fet que en una assemblea de bisbes i magnats celebrada el 973 es donaren gràcies a Déu pel profitosa que resultà per al país la regència de Teresa i Elvira, especialment d'aquesta última, que «si por el sexo era mujer, por sus distinguidos hechos merecia el nombre de varon». Quan l'any següent, Ramir III arribà a la majoria d'edat, Elvira es retirà novament al monestir de Sant Salvador.
Nou!!: Basílica de San Isidoro і Elvira de Lleó · Veure més »
Elvira Garcia
Miniatura de Beremund II de Lleó a la Catedral de Lleó. Elvira García (m. c. 1017) va ser reina consort de Lleó, pel seu matrimoni amb el rei Beremund II de Lleó.
Nou!!: Basílica de San Isidoro і Elvira Garcia · Veure més »
Embornal
Dos embornals tallats a ambdós costats de l'escala exterior impedeixen que l'aigua s'acumuli i torni les escales relliscoses Un embornal és una obertura (forats o canals) a les parets laterals d'una estructura a l'aire lliure, per a evacuar l'aigua, o d'una nau per fer fora l'aigua de damunt la coberta.
Nou!!: Basílica de San Isidoro і Embornal · Veure més »
Emilià de la Cogolla
Emilià (en llatí Aemilianus Cocullensis i en castellà Millán de la Cogolla) (473 Vergegio, actual Berceo, la Rioja - Monestir de San Millán de Suso, 574) va ser un eremita que va viure a les muntanyes de la Rioja.
Nou!!: Basílica de San Isidoro і Emilià de la Cogolla · Veure més »
Enrajolat
Enrajolat de la cambra dels Borja al Vaticà. L'enrajolat és la totalitat de rajoles que es posen per sobre de la solera, d'una estructura, d'una paret… S'empra enrajolament o enrajolada per a designar l'acció de posar-les.
Nou!!: Basílica de San Isidoro і Enrajolat · Veure més »
Entomologia
L'entomologia (del grec éntomon, «insecte» i logos, «tractat, estudi») és la branca de la zoologia que estudia els insectes.
Nou!!: Basílica de San Isidoro і Entomologia · Veure més »
Epitafi
«No espero res. No temo res. Sóc lliure». Epitafis al sepulcre de la família de Franz Kafka Un epitafi és una inscripció sepulcral a monuments funeraris per recordar o homenatjar les persones que hi són sepultades.
Nou!!: Basílica de San Isidoro і Epitafi · Veure més »
Escacat ("Taquejat jaquès")
Catedral de Saragossa. L'escacat és un tipus d'ornamentació, de finals del, en sèrie que es troba en frisos i arquivoltes, fonamentalment, basat bé en quadrats (anomenats “tacs”) o bé en rectangles (anomenats “bitllets”), uns enfonsats i uns altres sortints de forma alterna, en línies paral·leles, almenys en nombre de tres, donant lloc a ombres que simulen un tauler d'escacs, d'on li ve, en part el seu nom, ja que si bé escacat té l'origen en la similitud d'aquesta decoració amb un tauler d'escacs, el terme “taqueado jaqués”, està més relacionat amb el fet de presentar-se de manera abundant en la decoració de la catedral de Jaca, d'on es va haver d'estendre a la resta d'edificis religiosos que jalonen el camí de peregrinació a Santiago de Compostel·la.
Nou!!: Basílica de San Isidoro і Escacat ("Taquejat jaquès") · Veure més »
Escala de cargol
Escala de cargol Una escala de cargol és una escala que es construeix basant-se en un eix vertical, de vegades un pal vertical que serveix d'eix de l'hèlix que conforma la successió d'esglaons.
Nou!!: Basílica de San Isidoro і Escala de cargol · Veure més »
Espanya
Espanya o el Regne d'Espanya (en castellà i gallec: Reino de España, en basc: Espainiako Erresuma, en asturià: Reinu d'España, en occità: Reialme d'Espanha, en aragonès: Reino d'Espanya) és un estat del sud-oest d'Europa, que ocupa la major part de la península Ibèrica, la qual comparteix amb Andorra, França (l'Alta Cerdanya), Gibraltar i Portugal.
Nou!!: Basílica de San Isidoro і Espanya · Veure més »
Ferran I de Lleó
Ferran I de Lleó i Castella, dit el Magne (Navarra, 1016 - Lleó, 27 de desembre de 1065), fou rei de Lleó (1037- 1065).
Nou!!: Basílica de San Isidoro і Ferran I de Lleó · Veure més »
Ferran II de Lleó
Tomba de Ferran II de Lleó y Galícia a la catedral de Santiago de Compostel·la Ferran II de Lleó (1137 - Benavente, Zamora, 1188) fou rei de Lleó (1157-1188).
Nou!!: Basílica de San Isidoro і Ferran II de Lleó · Veure més »
Frómista
Frómista és un municipi de la província de Palència, a la comunitat autònoma de Castella i Lleó.
Nou!!: Basílica de San Isidoro і Frómista · Veure més »
Fust
Fust de la Columna de Trajà. El fust és la part central de la columna, el tros allargat que li dona altura i forma.
Nou!!: Basílica de San Isidoro і Fust · Veure més »
Garcia I de Castella
Garcia I de Castella, dit el de Les mans blanques (Burgos, 938 - Medinaceli, 995) fou comte de Castella (970-995).
Nou!!: Basílica de San Isidoro і Garcia I de Castella · Veure més »
Garcia I de Galícia
Garcia I de Galícia (1042-1090) fou rei de Galícia en dos períodes (1065-1071) i (1072-1073).
Nou!!: Basílica de San Isidoro і Garcia I de Galícia · Veure més »
III Concili de Toledo
El rei Recared i alguns bisbes en el '''III Concili de Toledo'''. Imatge del ''Còdex Vigila'', a la Biblioteca de l'Escorial. El tercer Concili de Toledo fou una reunió general dels bisbes de les províncies del Regne de Toledo celebrada el 589.
Nou!!: Basílica de San Isidoro і III Concili de Toledo · Veure més »
Imposta
1- Arrancada dels arcs. 2- Imposta. 3- Part superior de la columnaEn arquitectura, es parla genèricament d'imposta per referir-se a un sortint o volada que separa els diferents pisos d'un edifici.
Nou!!: Basílica de San Isidoro і Imposta · Veure més »
Incunable
Tirant lo Blanc Il·luminació amb gargots i dibuixos (notes marginals), incloent un perfil humà amb la boca oberta, amb múltiples llengües que surten. Copulata, "De Anima", f. 2a. HMD Collection, WZ 230 M772c 1485. Imatge de dues pàgines enfrontades "Phisicorum", fols. 57b and 58a, amb gargots i dibuixos. HMD Collection, WZ 230 M772c 1485. Un incunable és un llibre, un full, o una imatge impresa –no manuscrita– aparegut al, des de la data d'invenció de la impremta fins al 31 de desembre de 1500.
Nou!!: Basílica de San Isidoro і Incunable · Veure més »
Indulgència
La indulgència és el perdó dels pecats, o dels càstigs associats, després de la confessió, l'absolució i de la realització d'una gesta tipificada (com la peregrinació a llocs considerats sants, pregar el rosari o seguir el Via Crucis).
Nou!!: Basílica de San Isidoro і Indulgència · Veure més »
Isidor de Sevilla
Isidor de Sevilla (Cartagena, ca. 560 - Sevilla, 636) fou un destacat eclesiàstic, erudit i orador visigot, bisbe de Sevilla i autor d'obres religioses i enciclopèdiques.
Nou!!: Basílica de San Isidoro і Isidor de Sevilla · Veure més »
Jaca
Jaca és una ciutat aragonesa situada a la comarca de la Jacetània (província d'Osca), a la vall de l'Aragó.
Nou!!: Basílica de San Isidoro і Jaca · Veure més »
Joan Baptista
Joan Baptista (Judea, v. 4 aC? - v. 30), segons els textos religiosos, fou un predicador que va liderar un moviment baptismal a Judea.
Nou!!: Basílica de San Isidoro і Joan Baptista · Veure més »
Juan de Borgoña
''El naixement de la Verge'', fresc, 1509-1511, Sala Capitular de la Catedral de Toledo. Juan de Borgoña (cap al 1468/1470 - cap al 1536) fou un pintor d'origen desconegut, possiblement originari de la Borgonya, que va viure a Toledo i va desenvolupar tota la seva obra a Castella.
Nou!!: Basílica de San Isidoro і Juan de Borgoña · Veure més »
Latrina
Latrines romanes per a ús públic, trobades a Òstia. Latrines al Krak dels Cavallers a Síria Una latrina, comuna o comú, excusat, secreta (o secretes), i humorísticament can Felip o ca Garcia (al País Valencià) és un espai destinat a defecar i orinar.
Nou!!: Basílica de San Isidoro і Latrina · Veure més »
Legió VII Gèmina
Legio VII Gemina (Λεγίων ζ Γερμανική) va ser una legió romana reclutada per Galba a Hispània, i per això alguna vegada es va dir VII Galbiana.
Nou!!: Basílica de San Isidoro і Legió VII Gèmina · Veure més »
Lleó (Castella i Lleó)
Catedral de Lleó Lleó (en castellà i oficialment León, en lleonès Llión) és la capital de la província de Lleó i capital històrica de l'antic Regne de Lleó.
Nou!!: Basílica de San Isidoro і Lleó (Castella i Lleó) · Veure més »
Lletania
Una lletania, en el culte cristià i algunes formes de culte judaic, és una forma d'oració utilitzat en els serveis i les processons, i que consisteix en una sèrie de peticions.
Nou!!: Basílica de San Isidoro і Lletania · Veure més »
Llindar (arquitectura)
Elements d'una porta El llindar és la part inferior de l'obertura d'una porta, sovint exterior.
Nou!!: Basílica de San Isidoro і Llindar (arquitectura) · Veure més »
Maó (construcció)
El maó és una peça generalment de forma de paral·lelepípede feta d'argila assecada i cuita en una bòbila.
Nou!!: Basílica de San Isidoro і Maó (construcció) · Veure més »
Martí de Tours
Martí de Tours (Martinus en llatí, Pannònia, actual Hongria, 316 o 317 - Candes, Gàl·lia, 8 de novembre de 397) va ser un bisbe de Tours, venerat com a sant per diverses confessions cristianes.
Nou!!: Basílica de San Isidoro і Martí de Tours · Veure més »
Mènsula
Mènsules romàniques de la catedral de Tarragona La mènsula, també anomenada cartel·la, modilló o permòdol, és un element arquitectònic encastat i sobresortint d'un mur, la funció principal del qual és la sustentació d'altres elements com arcs, cornises, bigues, prestatges, els extrems d'una llinda, etc.
Nou!!: Basílica de San Isidoro і Mènsula · Veure més »
Monestir
Sant Benet, en la imatge la reconstrucció actual de després de la batalla de Monte Cassino. El monestir va ser construït sobre un antic emplaçament pagà, un temple d'Apol·lo que corona el turó, rodejat per un mur sobre la fortificació de la xicoteta ciutat de Cassino, i recentment saquejat pels gots. El primer pas de Benet va ser destruir l'escultura d'Apol·lo i l'altar. El temple va ser dedicat a Joan Baptista. Una vegada instal·lat allí, Benet mai el va deixar. A Monte Cassino, va escriure la Regla benedictina que es va convertir en el principi fundador del monaquisme occidental. A Monte Cassino, va rebre la visita de Tòtila, rei dels ostrogots, tal vegada en 543 (l'única data històrica per a Benet). Monestir de Sant Cugat Un monestir és un tipus d'edificació per a la reclusió dels religiosos, que hi viuen en comú un o diversos monjos.
Nou!!: Basílica de San Isidoro і Monestir · Veure més »
Monestir d'El Escorial
El monestir d'El Escorial o monestir de San Lorenzo de El Escorial (en castellà Real Monasterio de San Lorenzo de El Escorial) és una residència històrica de la Família Reial Espanyola.
Nou!!: Basílica de San Isidoro і Monestir d'El Escorial · Veure més »
Monestir de San Pedro de Arlanza
Claustre en ruïnes de San Pedro de Arlanza Fragment de les pintures de San Pedro de Arlanza (MNAC) El monestir de San Pedro de Arlanza (Sant Pere d'Arlanza), situat a Hortigüela (Burgos, Castella i Lleó, Espanya) a la vora del riu Arlanza, el qual li dona nom, va ser un dels centres monàstics més importants del comtat de Castella.
Nou!!: Basílica de San Isidoro і Monestir de San Pedro de Arlanza · Veure més »
Motllura
Motllura La motllura és un element decoratiu utilitzat en diverses obres artístiques, però, sobretot, en arquitectura.
Nou!!: Basílica de San Isidoro і Motllura · Veure més »
Neoclassicisme
Antonio Canova, ''Les Tres Gràcies'', castell de Belvoir, Leicestershire El Neoclassicisme és un estil artístic inspirat en l'art clàssic (el grecoromà) i desenvolupat durant el i principis del, com a reacció a les exageracions del Barroc i el Rococó.
Nou!!: Basílica de San Isidoro і Neoclassicisme · Veure més »
Orde d'Alcántara
Lorde d'Alcántara és un orde militar creat el 1154 al regne de Lleó, d'àmbit quasi exclusivament extremeny.
Nou!!: Basílica de San Isidoro і Orde d'Alcántara · Veure més »
Orde de Sant Jaume
L′Orde de Sant Jaume o Orde de Sant Jaume de l'Espasa (també conegut impròpiament, per influència castellana, com a Orde de Santiago) és un orde religiós i militar castellanolleonès instituït per Alfons VIII de Castella i aprovat pel papa Alexandre III mitjançant una butlla atorgada el 5 de juliol de 1175.
Nou!!: Basílica de San Isidoro і Orde de Sant Jaume · Veure més »
Paleografia
La paleografia (del grec "escriptura antiga") és una ciència auxiliar de la història que estudia les escriptures (història de l'escriptura) i, en concret, l'origen i l'evolució de les formes dels signes gràfics, de cara a poder interpretar bé els documents escrits.
Nou!!: Basílica de San Isidoro і Paleografia · Veure més »
Palinologia
Gra de pol·len vist pel microscopi La palinologia és una disciplina de la botànica, en concret de la paleobotànica, dedicada a l'estudi del pol·len i espores fòssils.
Nou!!: Basílica de San Isidoro і Palinologia · Veure més »
Papa
El papa (del llatí: papa i del grec: πάππας, papas, una fórmula infantil per anomenar el «pare») és el bisbe de Roma i el cap de l'Església Catòlica.
Nou!!: Basílica de San Isidoro і Papa · Veure més »
Pòrtic
Prónaos del Panteó de Roma En la seva accepció genèrica estructural, un pòrtic és un element arquitectònic pla format per uns pilars i una o vàries bigues.
Nou!!: Basílica de San Isidoro і Pòrtic · Veure més »
Pelagi de Còrdova
Pelagi (Albeos, Crecente, Pontevedra, ca. 912 – Còrdova, 926) fou un nen cristià, mort a Còrdova a mans dels musulmans.
Nou!!: Basílica de San Isidoro і Pelagi de Còrdova · Veure més »
Penell
Un penell és un dispositiu generalment metàl·lic, instal·lat habitualment sobre una teulada o un lloc elevat compost d'un element rotatiu a sobre d'un eix vertical fix que permet que es mogui assenyalant la direcció del vent.
Nou!!: Basílica de San Isidoro і Penell · Veure més »
Pergamí
XVI. El pergamí és un material fet a partir de la pell de vaca, ovella, cabra polida especialment per a poder escriure-hi a sobre.
Nou!!: Basílica de San Isidoro і Pergamí · Veure més »
Permòdol
En construcció, es diu permòdol la part de davant d'una biga que aguaita a l'exterior i suporta la cornisa o ràfec.
Nou!!: Basílica de San Isidoro і Permòdol · Veure més »
Petxina (arquitectura)
Santa Sofia La petxina o copinya, en arquitectura, és cadascun dels elements constructius triangulars que resol l'encontre entre la base circular d'una cúpula i un espai inferior quadrat.
Nou!!: Basílica de San Isidoro і Petxina (arquitectura) · Veure més »
Portapau
Portapau de la col·lecció del Museu Frederic Marès Un portapau és una placa amb una representació religiosa figurada, emmarcada a manera de petit retaule i amb una nansa a la part posterior per poder-lo agafar.
Nou!!: Basílica de San Isidoro і Portapau · Veure més »
Pozuelo de la Orden
Pozuelo de la Orden és un municipi de la província de Valladolid a la comunitat autònoma espanyola de Castella i Lleó.
Nou!!: Basílica de San Isidoro і Pozuelo de la Orden · Veure més »
Ramir II de Lleó
Ramir II de Lleó (ca. 900 - 951) fou rei de Lleó (931-951).
Nou!!: Basílica de San Isidoro і Ramir II de Lleó · Veure més »
Ramir III
Ramir III (961 - Astorga, 985) fou rei de Lleó (966-984).
Nou!!: Basílica de San Isidoro і Ramir III · Veure més »
Ramon de Borgonya
Sepulcre de Ramon de Borgonya a la Catedral de Santiago de Compostel·la Ramon de Borgonya (v 1050 - Grajal, Castella 1107).
Nou!!: Basílica de San Isidoro і Ramon de Borgonya · Veure més »
Ràtzia
Una ràtzia (de l'àrab algerià ḡāyzyah, ‘unitat de cavalleria militar’, que alhora prové de l'àrab, ‘batalla’) és un atac ràpid i fet per sorpresa contra una base enemiga, sovint amb l'objectiu d'acaparar un botí.
Nou!!: Basílica de San Isidoro і Ràtzia · Veure més »
Regne de Castella
El Regne de Castella va sorgir al, a partir del comtat de Castella, després de l'entronització de Ferran I. Aquesta terra era habitada majoritàriament per habitants d'origen càntabre i basc amb un dialecte romanç propi, el castellà i unes lleis diferenciades.
Nou!!: Basílica de San Isidoro і Regne de Castella · Veure més »
Regne de Lleó
El Regne de Lleó va ser un dels regnes medievals de la península Ibèrica, successor de l'antic Regne d'Astúries, que va tenir un paper protagonista en la Reconquesta i formació dels successius regnes cristians de l'occident peninsular.
Nou!!: Basílica de San Isidoro і Regne de Lleó · Veure més »
Reliquiari
Reliquiaris de Sant Esteve i Sant Sebastià. Ayerbe Un reliquiari és un recipient sovint de la mida d'una capsa petita o estoig on es guarden relíquies o records dels sants i exposar-les a la veneració dels fidels.
Nou!!: Basílica de San Isidoro і Reliquiari · Veure més »
Relleu (escultura)
centaure. Alt relleu del Partenó El relleu és la tècnica escultòrica en la qual les formes modelades o tallades ressalten respecte a un entorn pla.
Nou!!: Basílica de San Isidoro і Relleu (escultura) · Veure més »
Ritu romà
Missal romà del 1915 El ritu romà és el ritu litúrgic catòlic utilitzat a Roma.
Nou!!: Basílica de San Isidoro і Ritu romà · Veure més »
Roswitha de Gandersheim
Roswitha, Hrotsvitha, Rosvita o Hrotsvit de Gandersheim (ca. 935–Bad Gandersheim, Baixa Saxònia, ca. 1002) fou una canongessa secular de l'orde de Sant Benet.
Nou!!: Basílica de San Isidoro і Roswitha de Gandersheim · Veure més »
San Salvador de Oña
Vista exterior El monestir de San Salvador d'Oña el trobem al poble d'Oña (província de Burgos, Castella i Lleó).
Nou!!: Basílica de San Isidoro і San Salvador de Oña · Veure més »
San Salvador de Valdediós
Façana occidental L'església de San Salvador de Valdediós, coneguda popularment com «el Conventín», s'alça a la vall de Valdediós, en el terme municipal de Villaviciosa (Astúries), al costat del Monestir de Santa María de Valdediós.
Nou!!: Basílica de San Isidoro і San Salvador de Valdediós · Veure més »
Sanç I de Lleó
Sanç I de Lleó, dit el Cras (935 - 966), fou rei de Lleó (956-958 i 960-966).
Nou!!: Basílica de San Isidoro і Sanç I de Lleó · Veure més »
Sança I de Lleó
Sança Alfons de Lleó, sovint anomenada beata Sancha (1013 - 1067), fou reina de Lleó (1037-1065) i reina consort de Castella (1035-1065).
Nou!!: Basílica de San Isidoro і Sança I de Lleó · Veure més »
Sostre
Sostre de la Catedral de Wells, a Anglaterra Sostre és la superfície interior, generalment horitzontal, per damunt dels límits superiors de les parets d'un edifici o d'una cambra, i en aquest cas separa dues cambres sobreposades i serveix de coberta a la de sota i de paviment a la de dalt.
Nou!!: Basílica de San Isidoro і Sostre · Veure més »
Tègula i ímbrex
Museu arqueològic de Feurs (França) Teulada a Hainan a la Xina Esquema de la disposició de tègules i ímbrexsa. tégulab. ímbrex ''Tegula et imbrex'' trobats a les excavacions de la vil·la romana de La Olmeda a Pedrosa de la Vega Tegula et imbrex és un sistema de cobertura freqüent als edificis de l'antiga Grècia i Roma.
Nou!!: Basílica de San Isidoro і Tègula i ímbrex · Veure més »
Temple romà
'''Temple romà''' d'August a Pula, Croàcia El temple romà era l'edifici consagrat al culte típic de la religió romana, i d'altres eren, per exemple, els altars i els lararium (petits altars dedicats als lars).
Nou!!: Basílica de San Isidoro і Temple romà · Veure més »
Toro (Zamora)
Toro és una localitat al nord-oest de la península Ibèrica que pertany a la província de Zamora, a Espanya.
Nou!!: Basílica de San Isidoro і Toro (Zamora) · Veure més »
Turíngia
L'Estat Lliure de Turíngia (en alemany: Freistaat Thüringen, pronunciat) és un estat federat (Bundesland) d'Alemanya, que conforma el territori de la regió històrica del mateix nom.
Nou!!: Basílica de San Isidoro і Turíngia · Veure més »
Urraca I de Lleó
Urraca I de Lleó (Lleó, 24 de juny de 1081 - Saldaña, Palència, 8 de març de 1126) fou reina de Lleó i de Castella (1109-1126).
Nou!!: Basílica de San Isidoro і Urraca I de Lleó · Veure més »
Visigots
Migracions visigòtiques Segons la historiografia tradicional, els visigots són una branca dels pobles germànics, i el seu nom significaria «gots de l'oest».
Nou!!: Basílica de San Isidoro і Visigots · Veure més »
Volta de canó
Esquema de volta de canó Volta de canó lleugerament apuntada de l'església de Sant Esteve de Llanars La volta de canó és un tipus de volta generada pel desplaçament d'un arc de mig punt al llarg d'un eix longitudinal.
Nou!!: Basílica de San Isidoro і Volta de canó · Veure més »
Volta de creueria
Volta de creueria gòtica de la Catedral de Coutances, França Volta de creueria sexpartida La volta de creueria és un tipus de volta característic de l'arquitectura gòtica, que rep aquest nom perquè està conformada per l'encreuament, o intersecció, de dues voltes de canó apuntat.
Nou!!: Basílica de San Isidoro і Volta de creueria · Veure més »
Redirigeix aquí:
Basílica de San Isidor de Lleó, Basílica de San Isidoro de León, Col·legiata de Sant Isidor.
