Taula de continguts
24 les relacions: Agró roig, Aigua, Aqüífer, Àlber, Bassa, Bernat pescaire, Boga, Cabusset comú, Camallarga comú, Can Dunyó, Canya (planta), Corriol anellat petit, El Tenes, Fauna, Flora, Fotja comuna, Helòfit, Jonc, Lliçà d'Amunt, Martinet blanc comú, Pollancre, Rascló occidental, Xarxet comú, Zona humida.
Agró roig
L'agró roig, agró ros, agrós d'estiu o adragóDCVB (Ardea purpurea) és una espècie d'ocell de la família dels ardèids.
Veure Bassa de Can Dunyó і Agró roig
Aigua
Gota d'aigua Laigua (variants dialectals no normatives: aiga, aigo, àuia) és un compost químic transparent, inodor, insípid, químicament format per hidrogen i oxigen, de fórmula química H2O, els quals noms sistemàtics són òxid de dihidrogen i oxidà.
Veure Bassa de Can Dunyó і Aigua
Aqüífer
Figura 1. Esquema d'un aqüífer típic. Les fletxes indiquen les direccions típiques de flux, en secció transversal, d'un aqüífer simple. Un aqüífer és una formació de terra subterrània saturada d'aigua que pot estar formada per roques permeables o materials sense consolidar (grava, sorra o llim).
Veure Bassa de Can Dunyó і Aqüífer
Àlber
L'àlber, àlber blanc, poll àlber, poll/pollancre blanc, àlber argentat, (Populus alba) és una espècie de pollancre.
Veure Bassa de Can Dunyó і Àlber
Bassa
Bassa tradicional a la serra de Castelltallat Una bassa és una excavació impermeable feta a un lloc favorable per poder emmagatzemar aigua de pluja.
Veure Bassa de Can Dunyó і Bassa
Bernat pescaire
El bernat pescaire, agró gris, agró d'hivern, bernat de s'alga a les Balears, bernat pescador a les Terres de l'Ebre, aïró a l'Alguer i garsa reial o agró blau al País Valencià i auró blau, auró gris i agró reial a les Balears,DCVB http://www.gasconha.com/spip.php?page.
Veure Bassa de Can Dunyó і Bernat pescaire
Boga
La bova, anomenada també boga o balca (gènere Typha), és un conjunt de plantes herbàcies classificat dins de la família de les tifàcies, i, per tant, monocotiledònia, i de l'ordre de les panadals (Typha angustifolia i T. latifolia).
Veure Bassa de Can Dunyó і Boga
Cabusset comú
El cabusset (Tachybaptus ruficollis), anomenat cabussonet o soterí petit a les illes i setmesó al País Valencià, malgrat els seus hàbits aquàtics i la convergència adaptativa que això comporta en els ocells d'aquest medi, cal distingir-lo dels ànecs, amb els quals no l'uneix cap vincle sistemàtic.
Veure Bassa de Can Dunyó і Cabusset comú
Camallarga comú
indi d'Haryana Exemplar immadur fotografiat a Haryana Bengala occidental, Índia. Noteu les ales punxegudes, negres per sobre i per sota. Xina El camallarga, camallonga, cames llargues, avisador, xerraire, cames de jonc, (cegall de) mosson Guillem o cagatero (cadell al gironès) (Himantopus himantopus), és un ocell que sembla una cigonya en miniatura.
Veure Bassa de Can Dunyó і Camallarga comú
Can Dunyó
Can Dunyó és una masia de Lliçà d'Amunt.
Veure Bassa de Can Dunyó і Can Dunyó
Canya (planta)
Canya de sant Joan a Macarella (Menorca) La canya és la tija de diferents poàcies (antigament gramínies) lignificades.
Veure Bassa de Can Dunyó і Canya (planta)
Corriol anellat petit
El corriol anellat petit, corriolet, corriol petit, picaplatges petit o tiroril·lo menut i passarius a les Balears (Charadrius dubius) és un ocell migrant i estival als Països Catalans, on és típic de les riberes nues i platges de còdols i bancs de sorra propers als rius.
Veure Bassa de Can Dunyó і Corriol anellat petit
El Tenes
El Tenes, Riera de Tenes o riu Tenes és un riu que es forma en el terme municipal de Castellcir, al Moianès, i passa pels termes de Sant Quirze Safaja, també al Moianès, Sant Feliu de Codines, Bigues i Riells del Fai, Santa Eulàlia de Ronçana, Lliçà d'Amunt, Lliçà de Vall, Parets i Mollet del Vallès, tots pertanyents al Vallès Oriental.
Veure Bassa de Can Dunyó і El Tenes
Fauna
Fauna La fauna és el conjunt d'espècies animals que habiten en una regió geogràfica, que són pròpies d'un període geològic o que hom pot trobar en un ecosistema determinat.
Veure Bassa de Can Dunyó і Fauna
Flora
Esquema simplificat de la flora d'una illa - totes les espècies de plantes estan emmarcades Flora, en botànica, té dues accepcions.
Veure Bassa de Can Dunyó і Flora
Fotja comuna
La fotja, fotja vulgar o folliga (Fulica atra), és una espècie d'ocell de la família dels ràl·lids, ordre dels gruïformes, comú a les zones humides dels Països Catalans.
Veure Bassa de Can Dunyó і Fotja comuna
Helòfit
Un helòfit (Helophyta) és aquell tipus de planta que arrela sota l'aigua, o en gran part sota l'aigua, però que té les tiges, les flors i les fulles aèries (mentre que les « amfifítes » tenen els dos tipus de condicions; les arrels immergides o no (Fare et al., 2001).
Veure Bassa de Can Dunyó і Helòfit
Jonc
El jonc, junc o jonc boval (Scirpoides holoschoenus) és una planta de l'ordre dels poals present a zones humides.
Veure Bassa de Can Dunyó і Jonc
Lliçà d'Amunt
Lliçà d'Amunt és un municipi de Catalunya situat a la comarca del Vallès Oriental.
Veure Bassa de Can Dunyó і Lliçà d'Amunt
Martinet blanc comú
Martinet blanc fotografiat a Camarles (Baix Ebre). El martinet blanc (Egretta garzetta) és un ocell de la família dels ardèids, molt més esvelt que l'esplugabous.
Veure Bassa de Can Dunyó і Martinet blanc comú
Pollancre
Els pollancres, pollancs, polls o xops són arbres del gènere Populus, inclouen diverses espècies relacionades com els àlbers i els pollancres tropicals (turanga).
Veure Bassa de Can Dunyó і Pollancre
Rascló occidental
Rascló Un rascló en medi aquàtic Una altra imatge del rascló El rascló occidental o rascló i gallet de riu a les Balears (Rallus aquaticus) és un ocell prim de l'ordre dels gruïformes comú als Països Catalans.
Veure Bassa de Can Dunyó і Rascló occidental
Xarxet comú
So del Xarxet comú Estol de xarxets comuns a Bengala Occidental (Índia). El xarxet comú (o xarxet, sarcet al País Valencià i Tortosa), anedó o cerceta a les Balears, al costat de sel·la rossa o cetla rossa (Anas crecca) és una espècie d'ocell de l'ordre dels anseriformes i el més petit dels ànecs europeus.
Veure Bassa de Can Dunyó і Xarxet comú
Zona humida
Maresmes i aiguamolls del Llobregat Les zones humides són zones de terreny inundades o amarades d'aigua, naturals o artificials, permanents o temporals, amb aigua estancada o fluent, dolça, salabrosa o salada.
Veure Bassa de Can Dunyó і Zona humida