Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Set Sants Màrtirs del Quersonès

Índex Set Sants Màrtirs del Quersonès

Els Set màrtirs del Quersonès o de Crimea, és a dir, els sants Basili, Eugeni, Agatodor, Elpidi, Eteri, Capitó i Efraïm van ser els primers evangelitzadors de la regió del Quersonès Tàuric, al final del, zona de la qual els set van ésser bisbes i on van morir màrtirs.

11 les relacions: Catolicisme, Església Ortodoxa, Eteri de Barcelona, Eugeni de València, Jerónimo Román de la Higuera, Jerusalem, Palestina, Tàurica, Xipre, 4 de març, 7 de març.

Catolicisme

MNAC. El terme catolicisme usualment es refereix a la doctrina o la fe de l'Església Catòlica, la qual comprèn totes aquelles esglésies cristianes que estan en comunió amb el Papa de Roma, i que accepten la seva autoritat en matèries de fe i de moral.

Nou!!: Set Sants Màrtirs del Quersonès і Catolicisme · Veure més »

Església Ortodoxa

LEsglésia Ortodoxa o, oficialment, Església Catòlica Ortodoxa és la segona església cristiana en nombre de fidels.

Nou!!: Set Sants Màrtirs del Quersonès і Església Ortodoxa · Veure més »

Eteri de Barcelona

Eteri de Barcelona (mort cap al 65) és una personalitat llegendària, que una tradició tardana, documentada en obres historiogràfiques dels segles  i, pretenen que fos el primer bisbe de Barcelona.

Nou!!: Set Sants Màrtirs del Quersonès і Eteri de Barcelona · Veure més »

Eugeni de València

Eugeni de València fou un cristià d'Hispània, suposat deixeble de l'apòstol Jaume, mort cap a l'any 65.

Nou!!: Set Sants Màrtirs del Quersonès і Eugeni de València · Veure més »

Jerónimo Román de la Higuera

Jerónimo Román de la Higuera, en algunes fonts Ramón de la Higuera o Padre Higuera de Toledo (Toledo, 1538 - 13 de setembre de 1611) va ésser un prevere jesuïta i historiador, autor de falsificacions històriques que van tenir molta repercussió en els historiadors posteriors.

Nou!!: Set Sants Màrtirs del Quersonès і Jerónimo Román de la Higuera · Veure més »

Jerusalem

Jerusalem (lit. ‘Jerusalem la Santa’, o, senzillament,;;, o — és la capital d'Israel per als jueus i de Palestina per als àrabs. Situada en un altiplà en les muntanyes de Judea entre la Mediterrània i la Mar Morta, és una de les ciutats més antigues del món. Es considera sagrada per les tres grans religions abrahàmiques: judaisme, cristianisme i islam. Israelians i palestins reclamen Jerusalem com la seva capital tal com ho ha va ser històricament, ja que Israel manté les seves institucions governamentals primàries allà de forma il·legal segons la llei internacional. Palestina reclama la capitalitat d'acord amb la resolució 242 del consell de seguretat de l'ONU i la declaració d'independència de Palestina de l'any 1988 l'OAP l'inclou efectivament com a capital. Avui en dia, l'estatus de Jerusalem segueix sent un dels temes centrals en el conflicte palestí-israelià. Durant la guerra araboisraeliana de 1948 o Guerra d'Independència, Jerusalem Oest va ser una de les zones capturades i posteriorment annexat per Israel, mentre que Jerusalem oriental, inclosa la Ciutat Vella, va ser capturat i posteriorment annexada per Jordània. Israel va capturar Jerusalem oriental de Jordània durant la Guerra dels Sis Dies de 1967 que posteriorment es va annexar a Jerusalem Oest, juntament amb el territori circumdant addicional. Una de les lleis fonamentals d'Israel, la Llei de 1980 de Jerusalem, es refereix a Jerusalem com a capital indivisible del país, vulnerant les resolucions de l'ONU que no reconeixen aquesta annexió del territori ocupat. Totes les branques del govern israelià es troben a Jerusalem, inclosa la Knesset (parlament israelià), les residències del primer ministre i el president, i el Tribunal Suprem. Mentre que la comunitat internacional va rebutjar l'annexió i tracta a Jerusalem Est com a "territori palestí ocupat per Israel", Israel té més dret a la sobirania sobre Jerusalem Oest. La comunitat internacional no reconeix Jerusalem com a capital d'Israel, i els amfitrions de la ciutat no hi ha ambaixades estrangeres. Jerusalem és també la llar d'algunes institucions israelianes no governamentals d'importància nacional, com ara la Universitat Hebrea i el Museu d'Israel, amb el seu Santuari del Llibre. El 2011, Jerusalem tenia un total de 801.000 habitants: 497.000 jueus (62% del total), 281.000 musulmans (35%), 14.000 cristians (2%) i 9.000 persones sense adscripció religiosa (1%). La ciutat antiga de Jerusalem i les seves muralles van ser declarades l'any 1981 patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

Nou!!: Set Sants Màrtirs del Quersonès і Jerusalem · Veure més »

Palestina

Mapa actual de l'estat d'Israel Palestina (Pléixet - Palestina, o, Eretz Israel) és una regió històrica del Pròxim Orient compresa entre el mar Mediterrani i el Jordà, on actualment es troben l'estat d'Israel i els Territoris Palestins, sota l'Autoritat Nacional Palestina.

Nou!!: Set Sants Màrtirs del Quersonès і Palestina · Veure més »

Tàurica

Expansió territorial del regne del Bòsfor Tàurica o Quersonès Tàuric (Chersonesus Taurica; Taurica), de vegades modernament Tàurida, és el nom que donaven els antics a la península de Crimea.

Nou!!: Set Sants Màrtirs del Quersonès і Tàurica · Veure més »

Xipre

Xipre és una illa de la Mediterrània.

Nou!!: Set Sants Màrtirs del Quersonès і Xipre · Veure més »

4 de març

El 4 de març és el seixanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el seixanta-quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: Set Sants Màrtirs del Quersonès і 4 de març · Veure més »

7 de març

El 7 de març és el seixanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià, el seixanta-setè els anys de traspàs.

Nou!!: Set Sants Màrtirs del Quersonès і 7 de març · Veure més »

Redirigeix aquí:

Agatodor de Tarragona, Basili, Eugeni, Agatodor, Elpidi, Eteri, Capitó i Efraïm del Quersonès, Capitó del Quersonès, Efraïm del Quersonès, Elpidi de Toledo, Elpidi del Quersonès, Eteri del Quersonès, Sant Basili del Quersonès, Sant Eugeni de Crimea, Sants Màrtirs del Quersonès.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »