Accés més ràpid que el navegador!
118 les relacions: Activitat (termodinàmica), Aigua, Aigua mineral amb gas, Alcalinitat, Alcalinoterri, Alcòxid, Alquè, Amida (compost químic), Amida de sodi, Amina, Amoníac, Autoprotòlisi, Òxid, Àcid, Base conjugada, Base química, Carbanió, Carbè, Carbonat de sodi, Carboni, Catalitzador, Clara d'ou, Clorur de tionil, Concentració, Constant d'acidesa, Constant d'equilibri, Desprotonació, Diòxid de carboni, Diòxid de sofre, Dihidrogen, Dissociació química, Dissolució saturada, Dissolvent, Doble enllaç, Electròlit, Electró, Electricitat, Electronegativitat, Enllaç covalent coordinat, Enllaç químic, Equilibri químic, Estat d'oxidació, Estequiometria, Etanol, Fenolftaleïna, Força d'enllaç, Gilbert Newton Lewis, Grup hidroxi, Hidròxid, Hidròxid d'alumini, ..., Hidròxid d'estronci, Hidròxid de bari, Hidròxid de calci, Hidròxid de cesi, Hidròxid de liti, Hidròxid de magnesi, Hidròxid de potassi, Hidròxid de rubidi, Hidròxid de sodi, Hidrocarbur, Hidrogen, Hidrogenació, Hidrur, Hidrur de sodi, HOMO/LUMO, Ió (àtom), Ió hidrogen, Indicador de pH, Ionització de l'aigua, Johannes Nicolaus Brønsted, Música electrònica, Metall alcalí, Metall de transició, Molècula, Nitrogen, Oxidani, Oxigen, Paper de tornassol, Parell d'electrons, Pell, PH, Polaritzabilitat, Precipitació química, Protó, Química, Radi atòmic, Radi iònic, Reacció àcid-base, Reacció de Michael, Reacció de neutralització, Reacció química, Reducció de Meerwein-Ponndorf-Verley, Sabó, Sal (química), Sal comuna, Saponificació, Sodi, Solució aquosa, Solució química, Solut, Solvatació, Substància, Sulfat de sodi, Sulfit de potassi, Superbase, Svante August Arrhenius, Teoria àcid-base d'Arrhenius, Teoria àcid-base de Brønsted i Lowry, Teoria àcid-base de Lewis, Teoria de la dissociació electrolítica, Thomas Martin Lowry, Triòxid de sofre, Unió Internacional de Química Pura i Aplicada, Viscositat, Zeolita, 1887, 1923, 1938. Ampliar l'índex (68 més) »
Activitat (termodinàmica)
A les dissolucions ideals diluïdes el potencial químic es pot expressar mitjançant l'equació: on μio representa el potencial químic estàndard a 1 bar de pressió del solut.
Nou!!: Base química і Activitat (termodinàmica) · Veure més »
Aigua
Gota d'aigua Laigua (variants dialectals no normatives: aiga, aigo, àuia) és un compost químic transparent, inodor, insípid, químicament format per hidrogen i oxigen, de fórmula química H2O, els quals noms sistemàtics són òxid de dihidrogen i oxidà.
Nou!!: Base química і Aigua · Veure més »
Aigua mineral amb gas
Laigua mineral amb gas de vegades anomenada soda, aigua carbònica és una mescla d'aigua i diòxid de carboni (CO₂).
Nou!!: Base química і Aigua mineral amb gas · Veure més »
Alcalinitat
L'alcalinitat o AT és una mesura de la capacitat d'una solució per a neutralitzar els àcids als punts d'equivalència del carbonat o l'hidrogencarbonat.
Nou!!: Base química і Alcalinitat · Veure més »
Alcalinoterri
Els metalls alcalinoterris són els elements metàl·lics del grup segon de la taula periòdica, caracteritzats per tenir una configuració electrònica ns².
Nou!!: Base química і Alcalinoterri · Veure més »
Alcòxid
Les estructures d'alguns alcòxids típics (dalt cap a baix): alcòxid sòdic, alcòxid de liti, metòxid de sodi i metòxid de liti. L'ió alcòxid es ressaltat en color '''blau'''. (R.
Nou!!: Base química і Alcòxid · Veure més »
Alquè
Etilè Els alquens, també anomenats olefines, són hidrocarburs alifàtics que tenen algun doble enllaç entre els àtoms de carboni i per això són anomenats insaturats.
Nou!!: Base química і Alquè · Veure més »
Amida (compost químic)
Una amida és un compost químic orgànic que presenta un grup funcional (grup carbamoïl) constituït per un carboni enllaçat a un oxigen per un doble enllaç (grup acil) i al nitrogen d'un grup amino mitjançant un enllaç simple.
Nou!!: Base química і Amida (compost químic) · Veure més »
Amida de sodi
L'amida de sodi, amb el nom comú (en anglès) de sodamide, és el compost inorgànic amb la fórmula NaNH₂.
Nou!!: Base química і Amida de sodi · Veure més »
Amina
Dimetilamina. Una amina és un compost orgànic caracteritzat per contenir el grup funcional amino.
Nou!!: Base química і Amina · Veure més »
Amoníac
Lamoníac, de noms sistemàtics trihidrur de nitrogen o azà, és un compost químic molecular, la molècula del qual consta d'un àtom de nitrogen enllaçat mitjançant enllaços simples covalents a tres àtoms d'hidrogen d'acord amb la fórmula NH3.
Nou!!: Base química і Amoníac · Veure més »
Autoprotòlisi
Lautoionització o autoprotòlisi és la reacció química que experimenten els dissolvents amfipròtics (que poden actuar com a àcids o com a bases) amb si mateixos per a formar una parella d'espècies iòniques.
Nou!!: Base química і Autoprotòlisi · Veure més »
Òxid
Un òxid és un compost químic que conté un o diversos àtoms d'oxigen, presentant l'oxigen un estat d'oxidació -2, i altres elements.
Nou!!: Base química і Òxid · Veure més »
Àcid
Un àcid (del llatí acidus, 'agre') és considerat tradicionalment com qualsevol compost químic que, quan es dissol en aigua, produeix una solució amb una activitat de catió oxidani o oxoni, H3O^+, major que l'aigua pura, és a dir, un pH menor que 7.
Nou!!: Base química і Àcid · Veure més »
Base conjugada
Una base conjugada en química és una base química, segons la teoria de Brønsted i Lowry una base és tota substància capaç d'acceptar protons, i un àcid la substància capaç de cedir-los.
Nou!!: Base química і Base conjugada · Veure més »
Base química
En química, una base és una substància que pot absorbir ions hidrogen (protons, H+) del medi o, d'una manera més general, cedir parells d'electrons.
Nou!!: Base química і Base química · Veure més »
Carbanió
Carbanió Un carbanió és un anió en el qual el carboni té un parell d'electrons no compartits i suporta una càrrega negativa normalment amb tres substituents per a un total de 8 electrons de valència.
Nou!!: Base química і Carbanió · Veure més »
Carbè
Un carbè és una molècula neutra molt inestable que conté un carboni divalent amb sis electrons en la seva capa de valència per tant, és altament reactiu i és generat únicament com a intermedi d'una reacció.
Nou!!: Base química і Carbè · Veure més »
Carbonat de sodi
El carbonat de sodi és un compost inorgànic, una sal que conté cations sodi Na+i anions carbonat CO3^2-.
Nou!!: Base química і Carbonat de sodi · Veure més »
Carboni
El carboni és l'element químic de símbol C i nombre atòmic 6.
Nou!!: Base química і Carboni · Veure més »
Catalitzador
La hidrogenació de C.
Nou!!: Base química і Catalitzador · Veure més »
Clara d'ou
Un rovell d'ou envoltat per la clara. La clara d'ou o blanc d'ou (blanc de l'ou) és la part de l'ou, gairebé incolora, que envolta el rovell.
Nou!!: Base química і Clara d'ou · Veure més »
Clorur de tionil
El clorur de tionil és un compost inorgànic de fórmula SOCl₂.
Nou!!: Base química і Clorur de tionil · Veure més »
Concentració
En química, la concentració és la magnitud física que expressa la quantitat d'un element o d'un compost que es troba mesclada amb una altra substància.
Nou!!: Base química і Concentració · Veure més »
Constant d'acidesa
Sigui un àcid feble, AH, que es dissol dins d'aigua.
Nou!!: Base química і Constant d'acidesa · Veure més »
Constant d'equilibri
La constant d'equilibri d'una reacció química és el valor del seu quocient de reacció a l'equilibri químic, un estat al qual s'acosta un sistema químic dinàmic després d'haver transcorregut el temps suficient en què la seva composició no té tendència mesurable cap a més canvis.
Nou!!: Base química і Constant d'equilibri · Veure més »
Desprotonació
La desprotonació (en anglès:deprotonation) és una reacció química en el curs de la qual un protó H+ es treu d'una molècula, formant la seva respectiva base conjugada.
Nou!!: Base química і Desprotonació · Veure més »
Diòxid de carboni
El diòxid de carboni (antigament anomenat biòxid de carboni i anhídrid carbònic) és una substància molecular constituïda per carboni i oxigen de fórmula química CO2.
Nou!!: Base química і Diòxid de carboni · Veure més »
Diòxid de sofre
El diòxid de sofre és un compost binari de sofre i oxigen, un òxid de fórmula SO2.
Nou!!: Base química і Diòxid de sofre · Veure més »
Dihidrogen
El dihidrogen és una molècula diatòmica composta per dos àtoms d'hidrogen; a temperatura ambient és un gas inflamable, incolor i inodor.
Nou!!: Base química і Dihidrogen · Veure més »
Dissociació química
Una dissociació és una reacció química per la qual un compost químic es transforma en dues o més substàncies més simples, elementals o no.
Nou!!: Base química і Dissociació química · Veure més »
Dissolució saturada
S'anomena dissolució saturada a la dissolució que està en equilibri amb un excés de solut.
Nou!!: Base química і Dissolució saturada · Veure més »
Dissolvent
Molècules d'aigua (dissolvent polar) solvatant un ió de sodi(+1). Un dissolvent o solvent és aquella substància que permet la dispersió d'una altra, el solut, en el seu si.
Nou!!: Base química і Dissolvent · Veure més »
Doble enllaç
Un doble enllaç en química és un enllaç químic entre dos elements químics que impliquen quatre enllaços d'electrons en lloc dels dos usuals en els enllaços simples.
Nou!!: Base química і Doble enllaç · Veure més »
Electròlit
La dissolució aquosa d'etanol no condueix l'electricitat, l'etanol és un no-electròlit. El clorur de potassi és un electròlit fort perquè la seva dissolució aquosa condueix molt bé l'electricitat. L'àcid acètic és un electròlit feble perquè la seva dissolució aquosa és poc conductora. Un electròlit és una substància química que es dissocia en ions lliures quan es dissol en un dissolvent ionitzant o es fon, produint un medi conductor de l'electricitat.
Nou!!: Base química і Electròlit · Veure més »
Electró
L'electró (e− o β−) és una partícula subatòmica amb una càrrega elèctrica elemental negativa.
Nou!!: Base química і Electró · Veure més »
Electricitat
El llamp és un fenomen natural productor d'electricitat En física, l'electricitat és un terme genèric que engloba tot un conjunt de fenòmens que són la manifestació de la presència d'un moviment de càrregues elèctriques.
Nou!!: Base química і Electricitat · Veure més »
Electronegativitat
Mapa de potencial electroestàtic d’una molècula d’aigua, on l’àtom d’oxigen té una càrrega més negativa (vermella) que els àtoms d’hidrogen positius (blaus) L'electronegativitat és una magnitud química que mesura la força d'atracció que exerceix un àtom sobre els electrons d'un altre àtom en un enllaç químic.
Nou!!: Base química і Electronegativitat · Veure més »
Enllaç covalent coordinat
Clorur d'hexaminocobalt S'anomena Enllaç covalent coordinat (en anglès dipolar bond) a l'enllaç químic que es forma quan dos cossos comparteixen un parell d'electrons, procedint aquests dos electrons d'un d'ells.
Nou!!: Base química і Enllaç covalent coordinat · Veure més »
Enllaç químic
Lenllaç químic és el fenomen fisicoquímic pel qual dos o més àtoms o ions s'uneixen per a formar compostos químics, obtenint així una major estabilitat.
Nou!!: Base química і Enllaç químic · Veure més »
Equilibri químic
En una reacció química, lequilibri químic és l'estat en què tant els reactius com els productes estan presents en concentracions que no tenen més tendència a canviar amb el temps, de manera que no hi ha cap canvi observable en les propietats del sistema.
Nou!!: Base química і Equilibri químic · Veure més »
Estat d'oxidació
Nombres d'oxidació dels elements del 2n període de la taula periòdica. Els cercles plens representen els valors habituals. L'estat d'oxidació o nombre d'oxidació és la càrrega elèctrica, en unitats de càrrega elèctrica elemental, d'un àtom en un compost químic establerta a partir de l'assignació de més o menys electrons que els de l'àtom neutre segons la seva electronegativitat i la dels àtoms veïns amb els quals està enllaçat.
Nou!!: Base química і Estat d'oxidació · Veure més »
Estequiometria
espècies químiques han de ser gasos. L'estequiometria és la branca de la química que estudia les relacions numèriques d'acord amb les quals les substàncies químiques, a través d'una reacció química, es transformen en unes altres substàncies químiques.
Nou!!: Base química і Estequiometria · Veure més »
Etanol
L'alcohol etílic, etanol o esperit de vi és un alcohol, de fórmula CH₃CH₂OH, que s'ha utilitzat habitualment en moltes cultures.
Nou!!: Base química і Etanol · Veure més »
Fenolftaleïna
Fenolftaleïna en dissolució bàsica La fenolftaleïna és un colorant del grup de les ftaleïnes, emprat en anàlisi química com a indicador de pH.
Nou!!: Base química і Fenolftaleïna · Veure més »
Força d'enllaç
La força d'enllaç és la intensitat de l'atracció que existeix entre dos àtoms que es troben units mitjançant un enllaç covalent formant una molècula.
Nou!!: Base química і Força d'enllaç · Veure més »
Gilbert Newton Lewis
Gilbert Newton Lewis, ForMemRS, (1875 – 1946) fou un químic físic nord-americà conegut pel descobriment de l'enllaç covalent i el seu concepte de parell d'electrons, les estructures de Lewis i altres contribucions a la teoria de l'enllaç de valència que han donat forma a les teories modernes dels enllaços químics.
Nou!!: Base química і Gilbert Newton Lewis · Veure més »
Grup hidroxi
Un grup hidroxi (abans grup hidroxil o oxhidril) és un grup funcional o característic dels composts orgànics format per un àtom d'oxigen enllaçat a un d'hidrogen, de fórmula -OH.
Nou!!: Base química і Grup hidroxi · Veure més »
Hidròxid
Un hidròxid és una classe de composts químics formats per la combinació d'un catió metàl·lic amb l'anió hidròxid OH-.
Nou!!: Base química і Hidròxid · Veure més »
Hidròxid d'alumini
L'hidròxid d'alumini, Al(OH)₃, és una pols sòlida de color blanc i amorfa.
Nou!!: Base química і Hidròxid d'alumini · Veure més »
Hidròxid d'estronci
L'hidròxid d'estronci (Sr(OH)2) és un àlcali càustic compost d'un ió estronci i dos ions hidròxid.
Nou!!: Base química і Hidròxid d'estronci · Veure més »
Hidròxid de bari
Lhidròxid de bari és un compost químic inorgànic iònic format per cations bari(2+), Ba^2+, i anions hidròxid, OH^-, un hidròxid de fórmula Ba(OH)2.
Nou!!: Base química і Hidròxid de bari · Veure més »
Hidròxid de calci
Lhidròxid de calci, Ca(OH)₂, també conegut com a calç morta o calç apagada, és un compost iònic format per cations calci, Ca2+, i anions hidròxid, OH-.
Nou!!: Base química і Hidròxid de calci · Veure més »
Hidròxid de cesi
L'Hidròxid de cesi (CsOH) és un compost químic que consta d'un ió de cesi i un ió d'hidròxid.
Nou!!: Base química і Hidròxid de cesi · Veure més »
Hidròxid de liti
L'hidròxid de liti, LiOH, és un compost inorgànic iònic format per cations Li+ i anions hidròxid, OH–.
Nou!!: Base química і Hidròxid de liti · Veure més »
Hidròxid de magnesi
Lhidròxid de magnesi, Mg(OH)₂, és un compost inorgànic iònic format per cations magnesi, Mg2+ i anions hidròxid, OH-.
Nou!!: Base química і Hidròxid de magnesi · Veure més »
Hidròxid de potassi
L'hidròxid de potassi és un compost químic, un hidròxid de fórmula química KOH, anomenat comercialment potassa càustica.
Nou!!: Base química і Hidròxid de potassi · Veure més »
Hidròxid de rubidi
Hidròxid de rubidi (+1) (RbOH) és una base química forta i àlcali que es forma per un ió rubidi i un ió hidròxid.
Nou!!: Base química і Hidròxid de rubidi · Veure més »
Hidròxid de sodi
Lhidròxid de sodi conegut com a sosa càustica, és un compost inorgànic, un hidròxid, constituït per cations sodi Na+i anions hidròxid OH-enllaçats mitjançant enllaç iònic.
Nou!!: Base química і Hidròxid de sodi · Veure més »
Hidrocarbur
En química orgànica, un hidrocarbur és un compost orgànic que consisteix completament d'hidrogen i carboni.
Nou!!: Base química і Hidrocarbur · Veure més »
Hidrogen
Lhidrogen és l'element químic de símbol H i nombre atòmic 1.
Nou!!: Base química і Hidrogen · Veure més »
Hidrogenació
La hidrogenació és una reacció química consistent en addicionar una o més molècules d'hidrogen a un compost químic.
Nou!!: Base química і Hidrogenació · Veure més »
Hidrur
Fitxer:Arsine-3D-balls.png|Model de boles de la molècula d'arsà AsH3 Fitxer:Arsine.png|Estructura de la molècula d'arsà AsH3 Un hidrur és un compost químic constituït per la combinació de l'hidrogen amb un o més elements diferents.
Nou!!: Base química і Hidrur · Veure més »
Hidrur de sodi
L'hidrur de sodi, NaH és un representant dels hidrurs metàl·lics compostos per cations Na+ i anions H−, en contrast amb els hidrurs moleculars com el borà, metà, amoníac i aigua que són compostos covalents.
Nou!!: Base química і Hidrur de sodi · Veure més »
HOMO/LUMO
Diagrama de l'HOMO i LUMO d'una molècula. Cada cercle representa un electró dins un orbital la llum fa saltar l'HOMO al LUMO Model de CO2 en orbital molecular alt Model de CO2 en orbital baix En química, HOMO i LUMO són tipus d'orbitals moleculars.
Nou!!: Base química і HOMO/LUMO · Veure més »
Ió (àtom)
304x304pxUn ió (del grec ἰών, 'ió') és una partícula carregada elèctricament constituïda per un àtom o molècula que no és elèctricament neutre.
Nou!!: Base química і Ió (àtom) · Veure més »
Ió hidrogen
Ió hidrogen és el terme recomanat per la IUPAC com un terme general per a tots els ions d'hidrogen i els seus isòtops.
Nou!!: Base química і Ió hidrogen · Veure més »
Indicador de pH
Solucions de pH diferents (de 0 a 14) en presència d'un indicador acolorit. El blau correspon a les solucions bàsiques, mentre que el vermell indica la presència d'un àcid. Un indicador de pH és una substància química que en afegir-la amb poca quantitat a una solució, pot determinar visualment el pH (àcid o bàsic) d'aquesta.
Nou!!: Base química і Indicador de pH · Veure més »
Ionització de l'aigua
La ionització de l'aigua és una reacció d'ionització en aigua pura o una solució aquosa, en la qual una molècula d'aigua, H₂O, perd el nucli d'un dels seus àtoms d'hidrogen per esdevenir un ió hidròxid, OH–.
Nou!!: Base química і Ionització de l'aigua · Veure més »
Johannes Nicolaus Brønsted
Johannes Nicolaus Brønsted, nascut a Varde el 22 de febrer de 1879 i traspassat a Copenhaguen el 17 de desembre de 1947, va ser un químic i físic danès conegut per la teoria àcid-base de Brønsted i Lowry.
Nou!!: Base química і Johannes Nicolaus Brønsted · Veure més »
Música electrònica
La música electrònica és un tipus de música produïda i interpretada predominantment amb instruments musicals electrònics, com el sintetitzador, el sampler, les caixes de ritmes seguint el patró rítmic de four-on-the-floor, els seqüenciadors i, més recentment els ordinadors, que gràcies als creixents desenvolupaments en tecnologia i en programari tenen un paper vital en la producció de la música electrònica contemporània.
Nou!!: Base química і Música electrònica · Veure més »
Metall alcalí
Els metalls alcalins són aquests sis elements químics: liti (Li), sodi (Na), potassi (K), rubidi (Rb), cesi (Cs) i franci (Fr).
Nou!!: Base química і Metall alcalí · Veure més »
Metall de transició
Els metalls de transició, o elements de transició principals, són aquells elements químics que, sia en l'estat fonamental, sia en algun dels seus estats d’oxidació, presenten una configuració electrònica amb la capa d parcialment ocupada.
Nou!!: Base química і Metall de transició · Veure més »
Molècula
Representació esquemàtica dels àtoms (boles negres) i els enllaços moleculars (barres blanques) d'una molècula de C60, és a dir, un compost format per seixanta àtoms de carboni En química, una molècula (del nou llatí molecula, que és un diminutiu del mot moles, 'massa') és un grup elèctricament neutre i suficientment estable d'almenys dos àtoms en una configuració definida, units per enllaços químics forts (covalents o enllaç iònic).
Nou!!: Base química і Molècula · Veure més »
Nitrogen
El nitrogen o azot és l'element químic de símbol N, nombre atòmic 7 i massa atòmica 14,00674 u.
Nou!!: Base química і Nitrogen · Veure més »
Oxidani
L'oxidani o oxoni, antigament anomenat hidroni, és el catió derivat de la coordinació d'un protó, H^+, sobre l'oxigen de l'aigua, H2O, la qual fórmula és H3O^+.
Nou!!: Base química і Oxidani · Veure més »
Oxigen
L'oxigen és l'element químic de símbol O i nombre atòmic 8.
Nou!!: Base química і Oxigen · Veure més »
Paper de tornassol
Tornassol en pols. paper de tornassol usat El paper de tornassol és un dels indicadors de pH més coneguts.
Nou!!: Base química і Paper de tornassol · Veure més »
Parell d'electrons
En la química, un parell d'electrons o un parell Lewis consta de dos electrons que ocupen el mateix orbital molecular però que tenen spins oposats.
Nou!!: Base química і Parell d'electrons · Veure més »
Pell
Pell humana: 1 - epiteli, 2 - epidermis, 3 - dermis, 4 - subcutis La pell és el tegument resistent i flexible que recobreix la superfície del cos i que continua, als orificis naturals, amb les mucoses que entapissen els aparells respiratori, digestiu i genitourinari.
Nou!!: Base química і Pell · Veure més »
PH
La llimona és una fruita àcida, pH ≈ 2,3 El pH és una mesura quantitativa de l'acidesa o basicitat d'una dissolució, que es determina per l'activitat dels cations oxoni, H₃O+, en dissolució.
Nou!!: Base química і PH · Veure més »
Polaritzabilitat
Polarització d'ions. Superior: dos ions no polaritzats; mitjà: catió i anió lleugerament polaritzats; inferior: ions polaritzats amb superposició dels niguls electrònics. La polaritzabilitat és la tendència a deformar-se un ió, perdent la simetria esfèrica de l'ió lliure, a conseqüència d'atraccions o repulsions electroestàtiques que experimenta el núvol electrònic.
Nou!!: Base química і Polaritzabilitat · Veure més »
Precipitació química
La precipitació química és la formació d'un sòlid dins una solució durant una reacció química.
Nou!!: Base química і Precipitació química · Veure més »
Protó
En física, el protó és una partícula subatòmica amb càrrega elèctrica positiva d'1 e (1,6 × 10-19 C).
Nou!!: Base química і Protó · Veure més »
Química
La química és la ciència que estudia la composició, estructura i propietats de la matèria i els canvis que aquesta experimenta durant les reaccions químiques.
Nou!!: Base química і Química · Veure més »
Radi atòmic
El radi atòmic de l'hidrogen és la meitat de la distància entre els nuclis de dos àtoms d'hidrogen adjacents. El radi atòmic és la meitat de la distància entre els nuclis dels àtoms veïns idèntics en la forma sòlida d'un element.
Nou!!: Base química і Radi atòmic · Veure més »
Radi iònic
Esquema de la hipòtesi de Landé El radi iònic és el radi de l'esfera d'un catió o anió monoatòmics en un cristall iònic i que conté, en primera aproximació, la totalitat de la seva càrrega elèctrica.
Nou!!: Base química і Radi iònic · Veure més »
Reacció àcid-base
Reacció de l'àcid acètic contingut en el vinagre amb hidrogencarbonat de sodi, amb producció de diòxid de carboni. Una reacció àcid-base és un tipus de procés químic caracteritzat per l'intercanvi de cations hidrogen, H+, entre dues espècies neutres, com ara les molècules d'aigua, H₂O i l'àcid acètic, CH₃CH₂OH, o entre dues espècies carregades elèctricament com ara el catió amoni, NH₄+ i l'anió hidròxid, OH¯.
Nou!!: Base química і Reacció àcid-base · Veure més »
Reacció de Michael
La reacció de Michael o addició de Michael és una addició nucleòfila d'un carbanió o un altre nucleòfil a un compost carbonílic α-β insaturat.
Nou!!: Base química і Reacció de Michael · Veure més »
Reacció de neutralització
Una reacció de neutralització és una reacció química entre un àcid i una base en quantitats equivalents, de manera que els productes de la reacció no tenen propietats ni àcides ni alcalines.
Nou!!: Base química і Reacció de neutralització · Veure més »
Reacció química
Representació de l'exemple de la combustió del metà. Una reacció química és un procés que implica un canvi en l'estructura electrònica d'una o de diverses molècules, mitjançant el trencament i formació d'enllaços químics.
Nou!!: Base química і Reacció química · Veure més »
Reducció de Meerwein-Ponndorf-Verley
La reducció de Meerwein-Ponndorf-Verley (MPV) en química orgànica és la reducció de cetones i aldehids als seus corresponents alcohols utilitzant la catàlisi d'alumini alcòxid en la presència d'un alcohol.
Nou!!: Base química і Reducció de Meerwein-Ponndorf-Verley · Veure més »
Sabó
Sabó de Marsella Sabó de tocador o sabonet El sabó és un producte o substància que s'utilitza per a la higiene personal i per a netejar o rentar determinats objectes.
Nou!!: Base química і Sabó · Veure més »
Sal (química)
Cristall de sal En química, una sal és un compost iònic que resulta de la reacció de neutralització d'un àcid i una base.
Nou!!: Base química і Sal (química) · Veure més »
Sal comuna
Un saler La sal comuna o sal de cuina, coneguda comunament com a sal, és un condiment o additiu alimentari format principalment per una sal, el clorur de sodi, la fórmula química del qual és NaCl.
Nou!!: Base química і Sal comuna · Veure més »
Saponificació
Saponificació d'un lípid. La saponificació és una reacció química entre un àcid gras (o un lípid saponificable, portador de residus d'àcids grassos) i una base o àlcali, on s'obté com a principal producte la sal d'aquest àcid, de l'esmentada base més el nombre de molècules d'aigua (H₂O) que corresponguin amb el nombre d'àcids grassos o lípids saponificables.
Nou!!: Base química і Saponificació · Veure més »
Sodi
El sodi és l'element químic de símbol Na i nombre atòmic 11.
Nou!!: Base química і Sodi · Veure més »
Solució aquosa
Una solució aquosa o dissolució aquosa és una solució en la qual el dissolvent és aigua.
Nou!!: Base química і Solució aquosa · Veure més »
Solució química
Preparació d'una solució d'aigua i sal En química, una solució o dissolució (del llatí disolutio) és una mescla o barreja homogènia a nivell molecular de dues o més substàncies pures que no reaccionen entre si.
Nou!!: Base química і Solució química · Veure més »
Solut
Sal comuna (solut) que es dissol en l'aigua (solvent) Un solut, en una dissolució, és el compost en menor proporció respecte al solvent.
Nou!!: Base química і Solut · Veure més »
Solvatació
Un catió sodi solvatat per molècules d'aigua Na(H2O)6+. El nombre oscil·la entre 2 i 7 segons els mètodes de determinació. La solvatació és un fenomen que es produeix en una dissolució i que consisteix en l'atracció, mitjançant forces intermoleculars ió-dipol, forces de van der Waals i enllaços per pont d'hidrogen, de les molècules del dissolvent i els ions o molècules de solut.
Nou!!: Base química і Solvatació · Veure més »
Substància
Una substància és una teoria ontològica que postula que els objectes estan constituïts cadascun per una substància i propietats suportades per la substància però diferents d'aquesta.
Nou!!: Base química і Substància · Veure més »
Sulfat de sodi
El sulfat de sodi (antigament sulfat sòdic) és un compost químic, una sal de fórmula química Na2SO4, constituïda per cations sodi Na+ i anions sulfat SO4^2-.
Nou!!: Base química і Sulfat de sodi · Veure més »
Sulfit de potassi
El sulfit de potassi (K₂SO₃) és un compost químic amb el catió potassi i l'anió sulfit.
Nou!!: Base química і Sulfit de potassi · Veure més »
Superbase
Diisopropilamida de liti Una superbase és un compost d'elevada alcalinitat, generalment superior a la de l'hidròxid de sodi, com ara, la diisopropilamida de liti, ₂NLi.
Nou!!: Base química і Superbase · Veure més »
Svante August Arrhenius
Svante August Arrhenius (Viks slott, Suècia, 19 de febrer de 1859 - Estocolm, 2 d'octubre de 1927) fou un químic i professor universitari suec guardonat amb el premi Nobel de química l'any 1903.
Nou!!: Base química і Svante August Arrhenius · Veure més »
Teoria àcid-base d'Arrhenius
Svante August Arrhenius Les anomalies que tenien les propietats col·ligatives dels electròlits i la conductivitat elèctrica que presentaven les seves dissolucions varen dur al químic suec Svante August Arrhenius a proposar una teoria de la dissociació electrolítica el 1887 que indicava que els electròlits, en dissolució aquosa o fusos, es dissocien parcialment en ions carregats elèctricament.
Nou!!: Base química і Teoria àcid-base d'Arrhenius · Veure més »
Teoria àcid-base de Brønsted i Lowry
El químic danès Johannes Nicolaus Brønsted i l'anglès Thomas Martin Lowry publicaren el 1923 de forma independent una teoria sobre el comportament dels àcids i de les bases que superava la vigent en aquells anys, la teoria àcid-base d'Arrhenius, ja que aquesta podia aplicar-se a qualsevol mena de dissolvent, mentre que la d'Arrhenius només podia emprar-se en dissolucions aquoses.
Nou!!: Base química і Teoria àcid-base de Brønsted i Lowry · Veure més »
Teoria àcid-base de Lewis
La teoria àcid-base de Lewis és una teoria enunciada l'any 1923 pel químic estatunidenc Gilbert Newton Lewis per explicar la naturalesa àcida o bàsica de les substàncies.
Nou!!: Base química і Teoria àcid-base de Lewis · Veure més »
Teoria de la dissociació electrolítica
Svante August Arrhenius Les anomalies que tenien les propietats col·ligatives dels electròlits i la conductivitat elèctrica que presentaven les seves dissolucions varen dur al químic suec Svante August Arrhenius a proposar una teoria de la dissociació electrolítica el 1884 a la seva tesi doctoral i després en un article el 1887 que indicava que els electròlits, en dissolució aquosa o fusos, es dissocien parcialment en ions carregats elèctricament.
Nou!!: Base química і Teoria de la dissociació electrolítica · Veure més »
Thomas Martin Lowry
Thomas Martin Lowry (Low Moor, West Yorkshire, 26 d'octubre de 1874 − 2 de novembre de 1936) va ser un físic i químic anglès, conegut pels seus estudis sobre les reaccions entre els àcids i les bases.
Nou!!: Base química і Thomas Martin Lowry · Veure més »
Triòxid de sofre
El triòxid de sofre és un compost binari de sofre i oxigen, un òxid de fórmula SO3.
Nou!!: Base química і Triòxid de sofre · Veure més »
Unió Internacional de Química Pura i Aplicada
La Unió Internacional de Química Pura i Aplicada (IUPAC), de l'anglès (International Union of Pure and Applied Chemistry) és una organització no governamental, dedicada als progressos de la química.
Nou!!: Base química і Unió Internacional de Química Pura i Aplicada · Veure més »
Viscositat
La viscositat d'un fluid representa la resistència que presenta aquest a fluir.
Nou!!: Base química і Viscositat · Veure més »
Zeolita
Zeolita és el nom d'un grup de minerals que inclou una gran quantitat d'aluminosilicats (i en rares ocasions, beril·losilicats, zincosilicates i beril·lofosfats) formats per tetraedres AlO₄- i SiO₄ units pels vèrtexs d'oxigen i que contenen cations intercanviables (ions positius), tals com el Na+, K+, Ca2+, Mg2+ entre altres.
Nou!!: Base química і Zeolita · Veure més »
1887
;Països Catalans.
Nou!!: Base química і 1887 · Veure més »
1923
;Països Catalans.
Nou!!: Base química і 1923 · Veure més »
1938
;Països Catalans.
Nou!!: Base química і 1938 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Alcalina, Alcalines, Alcalins, Alcalí, Base (química), Base feble, Bases (química).
