Accés més ràpid que el navegador!
67 les relacions: Adolf Schulten, Alta Garona, Antiguitat tardana, Antonio Tovar Llorente, Arnaut Oihenart, Arturo Campión Jaimebon, Autrígons, Àlaba, Bagaudes, Barcelona, Basc, Bascoiberisme, Berons, Bidasoa, Caristis, Castella, Claudi Ptolemeu, Claudio Sánchez-Albornoz, Comunitat Autònoma del País Basc, Cromlec, Cultura dels castres, Edat del ferro, Edat mitjana, Estrabó, Euskaltzaindia, Filologia basca, Francisco Villar Liébana, Geographia, Gots, Gregori de Tours, Henrike Knörr Borràs, Hidrònim, Ibers, Iruña-Veleia, Joaquín Gorrochategui Churruca, José Antonio Vaca de Osma, José María Jimeno Jurío, Julio Caro Baroja, Koldo Mitxelena Elissalt, La Rioja, Larry Trask, Llatí, Luci Anneu Flor, Manuel Gómez-Moreno, Martín Almagro Gorbea, Navarra, Nerbion, Oiartzun, País Basc, Pere Bosch i Gimpera, ..., Plini el Vell, Pomponi Mela, Riu Deba, Roma, Sili Itàlic, Stanley G. Payne, Teònim, UNESCO, Universitat Complutense de Madrid, Universitat de Deusto, Universitat de Salamanca, Universitat del País Basc, Vascons, Vàrduls, Veleia, 1973, 1992. Ampliar l'índex (17 més) »
Adolf Schulten
Adolf Schulten (Elberfeld, 27 de maig de 1870 - Erlangen, 19 de març de 1960) va ser un arqueòleg, historiador i filòleg alemany, conegut per la seua dedicació als temes sobre l'edat antiga a la península Ibèrica i les seues investigacions sobre Tartessos.
Nou!!: Basconització tardana і Adolf Schulten · Veure més »
Alta Garona
L'Alta Garona (31) (en occità Nauta Garona i en francès Haute-Garonne) és un departament francès situat a la regió Occitània.
Nou!!: Basconització tardana і Alta Garona · Veure més »
Antiguitat tardana
V conservat a la Biblioteca Apostòlica Vaticana El terme antiguitat tardana s'usa per a designar un període de transició entre l'antiguitat clàssica i l'edat mitjana tant a Europa com a la conca mediterrània en general.
Nou!!: Basconització tardana і Antiguitat tardana · Veure més »
Antonio Tovar Llorente
Antonio Tovar Llorente (Valladolid, 17 de maig de 1911 - Madrid, 14 de desembre de 1985) fou un filòleg, lingüista, historiador i professor universitari espanyol.
Nou!!: Basconització tardana і Antonio Tovar Llorente · Veure més »
Arnaut Oihenart
Arnaut Oihenart (Maule-Lextarre, 1592 - Donapaleu, 1667) va ser un jurista, polític, historiador, poeta i crític literari basc en euskera.
Nou!!: Basconització tardana і Arnaut Oihenart · Veure més »
Arturo Campión Jaimebon
Arturo Campión Jaimebon (Pamplona, 7 de maig de 1854 - Sant Sebastià, 18 d'agost de 1937) va ser un escriptor navarrès en euskera i castellà, lingüista, un dels fundadors i acadèmic de nombre de la Reial Acadèmia de la Llengua Basca, acadèmic de la Reial Acadèmia Espanyola, regidor i diputat a Corts.
Nou!!: Basconització tardana і Arturo Campión Jaimebon · Veure més »
Autrígons
Els autrígons (llatí Autrigones) foren un poble probablement celta o celtitzat i més tard iberitzat de la província romana de la Tarraconense, que ocupava la part occidental de les províncies actuals de Biscaia i Àlaba, i una part de Burgos fins a Briviesca.
Nou!!: Basconització tardana і Autrígons · Veure més »
Àlaba
Situació d'Àlaba al conjunt d'Euskal Herria. Àlaba (en basc, Araba; en castellà, Álava; oficials tots dos topònims) és una província del País Basc i un lurralde (territori històric) del País Basc.
Nou!!: Basconització tardana і Àlaba · Veure més »
Bagaudes
Durant l'antic Imperi Romà, primer al sud de les Gàl·lies i després a les Hispànies, reberen el nom genèric de bagaudes aquelles partides revoltades de camperols pobres lliures, esclaus i/o soldats desertors que s'enfrontaren violentament contra els latifundis i l'autoritat imperial.
Nou!!: Basconització tardana і Bagaudes · Veure més »
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Nou!!: Basconització tardana і Barcelona · Veure més »
Basc
El basc, també anomenat èuscar o eusquera (en basc euskara o, segons el dialecte, euskera, eskuara, eskara, uskara o üskara), és una llengua aïllada (sense relació amb cap família lingüística coneguda) parlada actualment en bona part de la Comunitat Autònoma del País Basc i part de Navarra, a Espanya, i al País Basc del Nord (departament de Pirineus Atlàntics, Aquitània, a França).
Nou!!: Basconització tardana і Basc · Veure més »
Bascoiberisme
a3ba1ŕ6ke1bo4r3s6te14('''borste: abaŕgeborste''').Compareu amb el basc actual''bost - hamabost'' (Cinc - Quinze) El bascoiberisme és la teoria que defensa que la llengua basca i la llengua ibèrica estan emparentades.
Nou!!: Basconització tardana і Bascoiberisme · Veure més »
Berons
Els berons (llatí: Berones o Verones) foren un poble del nord de la Tarraconense, a la part alta de l'Ebre, que ocupava una regió equivalent a la Rioja i Burgos.
Nou!!: Basconització tardana і Berons · Veure més »
Bidasoa
El Bidasoa és un riu basc conegut per la pesca de truita i salmó.
Nou!!: Basconització tardana і Bidasoa · Veure més »
Caristis
Els caristis (llatí: Caristii) foren un poble celtitzat i més tard iberitzat, probablement originat per una fracció o tribu dels càntabres, que vivien des del Nervión al Deba, i pel sud dominaven una part del nord i oest d'Àlaba.
Nou!!: Basconització tardana і Caristis · Veure més »
Castella
Corona de Castella a partir del 1492. Castella és un país de la península Ibèrica, i antigament regne.
Nou!!: Basconització tardana і Castella · Veure més »
Claudi Ptolemeu
Claudi Ptolemeu (en grec antic:, Klaudios Ptolemaios); ca.
Nou!!: Basconització tardana і Claudi Ptolemeu · Veure més »
Claudio Sánchez-Albornoz
Claudio Sánchez-Albornoz y Menduiña (Madrid, 7 d'abril de 1893 – Àvila, 8 de juliol de 1984) fou un historiador i polític espanyol, arribant a ser ministre durant la Segona República i president del seu govern en l'exili després de la Guerra Civil espanyola entre 1962 i 1971.
Nou!!: Basconització tardana і Claudio Sánchez-Albornoz · Veure més »
Comunitat Autònoma del País Basc
Donòstia o Sant Sebastià Euskadi o el País Basc (Euskal Herria en basc, País Vasco en castellà i Euskadi en tots dos idiomes) és una nacionalitat històrica d'acord amb l'article 1 de l'Estatut de Guernica de 1979, constituït com una comunitat autònoma d'Espanya.
Nou!!: Basconització tardana і Comunitat Autònoma del País Basc · Veure més »
Cromlec
Representació en planta d'un '''Cromlec'''. Stonehenge, Anglaterra. Un cromlec és un monument megalític, format per pedres o menhirs clavats en el sòl i que adopten una forma circular o el·líptica, voltant un terreny.
Nou!!: Basconització tardana і Cromlec · Veure més »
Cultura dels castres
Zona de la cultura dels castres Castre de Troña, a Ponteareas, província de Pontevedra La cultura dels castres fou una cultura protohistòrica que es desenvolupà en el nord-oest de la península Ibèrica a l'edat del ferro i perdurà durant l'Imperi Romà.
Nou!!: Basconització tardana і Cultura dels castres · Veure més »
Edat del ferro
L'edat del ferro és l'últim període principal de la tradicional divisió de les tres edats, establerta el 1820 per Christian Jürgensen (que establí una classificació segons els materials emprats en cada període), i és posterior a l'edat del bronze.
Nou!!: Basconització tardana і Edat del ferro · Veure més »
Edat mitjana
Berenguer de Palou i els magnats Bernat de Centelles i Gilabert de Cruïlles durant la conquesta de Mallorca (1229) (frescos del Palau Aguilar de Barcelona, MNAC) L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del fins al.
Nou!!: Basconització tardana і Edat mitjana · Veure més »
Estrabó
Estrabó va ser un geògraf i escriptor grec nascut a Amàsia a mitjans del segle I aC vers 62 aC, mort cap a l'any 20 dC.
Nou!!: Basconització tardana і Estrabó · Veure més »
Euskaltzaindia
L'Euskaltzaindia, en català Reial Acadèmia de la Llengua Basca, és la institució acadèmica oficial que regula les normatives (gramàtiques, diccionaris, etc.) del basc.
Nou!!: Basconització tardana і Euskaltzaindia · Veure més »
Filologia basca
La filologia basca és la branca de la filologia que s'ocupa de l'estudi de la llengua basca i la literatura basca.
Nou!!: Basconització tardana і Filologia basca · Veure més »
Francisco Villar Liébana
Francisco VIllar Liébana (Torredonjimeno, província de Jaén, 23 de maig de 1942) és un filòleg i catedràtic de lingüística indoeuropea a la Universitat de Salamanca des de 1979.
Nou!!: Basconització tardana і Francisco Villar Liébana · Veure més »
Geographia
Mapa d'Espanya i Portugal de la ''Geographia'' de Claudi Ptolemeu. La Geographia, també coneguda com a Atles del Món, és una obra de Claudi Ptolemeu, geògraf grec del.
Nou!!: Basconització tardana і Geographia · Veure més »
Gots
Els gots eren un dels pobles germànics originaris d'Escandinàvia que van expandir-se per mig Europa amenaçant el poder de l'Imperi Romà.
Nou!!: Basconització tardana і Gots · Veure més »
Gregori de Tours
Gregori de Tours (Clarmont d'Alvèrnia, ca. 538 - Tours, 17 de novembre de 594) va ser un historiador i hagiògraf gal·loromà i bisbe de Tours.
Nou!!: Basconització tardana і Gregori de Tours · Veure més »
Henrike Knörr Borràs
Henrike Knörr Borràs (Tarragona, 2 de març de 1947 – Vitòria, 30 d'abril de 2008) fou un filòleg i acadèmic basc.
Nou!!: Basconització tardana і Henrike Knörr Borràs · Veure més »
Hidrònim
Un hidrònim és el nom d'un riu, llac o qualsevol massa d'aigua.
Nou!!: Basconització tardana і Hidrònim · Veure més »
Ibers
Els ibers són un conjunt de pobles que les fonts clàssiques (Hecateu de Milet, Aviè, Heròdot, Estrabó, etc.) identifiquen a la costa oriental de la península Ibèrica amb aquest nom, almenys del ençà.
Nou!!: Basconització tardana і Ibers · Veure més »
Iruña-Veleia
Iruña-Veleia és el nom d'un jaciment arqueològic situat al municipi d'Iruña Oka a uns 10 km a l'oest de la ciutat de Vitòria a Àlaba, País Basc, on s'excava el solar de l'antiga ciutat romana de Veleia.
Nou!!: Basconització tardana і Iruña-Veleia · Veure més »
Joaquín Gorrochategui Churruca
Joaquín Gorrochategui Churruca (Joakin Gorrotxategi Txurruka en èuscar), nascut a Eibar el 1953, és un lingüista basc.
Nou!!: Basconització tardana і Joaquín Gorrochategui Churruca · Veure més »
José Antonio Vaca de Osma
José Antonio Vaca de Osma y Esteban de la Reguera (Madrid, 3 de novembre de 1921 - 20 d'agost de 2012) fou un advocat, diplomàtic i historiador espanyol.
Nou!!: Basconització tardana і José Antonio Vaca de Osma · Veure més »
José María Jimeno Jurío
José María Jimeno Jurío (Artajona, 13 de maig de 1927 - Pamplona, 3 d'octubre de 2002) va ser un historiador i etnògraf navarrès, que va centrar els seus estudis en Navarra.
Nou!!: Basconització tardana і José María Jimeno Jurío · Veure més »
Julio Caro Baroja
Julio Caro Baroja (Madrid, 13 de novembre de 1914 – Bera, 18 d'agost de 1995) fou un antropòleg, historiador, lingüista i assagista espanyol.
Nou!!: Basconització tardana і Julio Caro Baroja · Veure més »
Koldo Mitxelena Elissalt
Koldo Mitxelena Elissalt (Errenteria, 1915 - Sant Sebastià, 1987) va ser un lingüista basc, considerat una de les màximes autoritats en la llengua basca i un dels artífexs de la unificació d'aquest idioma.
Nou!!: Basconització tardana і Koldo Mitxelena Elissalt · Veure més »
La Rioja
La Comunitat Autònoma de La Rioja (en català pronunciat o) és una autonomia uniprovincial d'Espanya.
Nou!!: Basconització tardana і La Rioja · Veure més »
Larry Trask
Robert Lawrence "Larry" Trask (Olean, Nova York, 10 de novembre de 1944 - Hove, Sussex, Regne Unit, 27 de març de 2004) va ser un lingüista nord-americà, radicat durant tota la seva vida professional en el Regne Unit.
Nou!!: Basconització tardana і Larry Trask · Veure més »
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Nou!!: Basconització tardana і Llatí · Veure més »
Luci Anneu Flor
Luci Anneu Florus o Publi Aneu Florus (en llatí Lucius Annaeus Florus o Publius Annaeus Florus) (?, segle I — ?, segle II) va ser un historiador i poeta romà.
Nou!!: Basconització tardana і Luci Anneu Flor · Veure més »
Manuel Gómez-Moreno
Manuel Gómez-Moreno Martínez (Granada, 21 de febrer de 1870 - Madrid, 7 de juny de 1970) va ser un arqueòleg i historiador de l'art espanyol.
Nou!!: Basconització tardana і Manuel Gómez-Moreno · Veure més »
Martín Almagro Gorbea
Martín Almagro Gorbea (Barcelona, el 5 de gener de 1946) és un arqueòleg i historiador espanyol, fill de l'arqueòleg Martín Almagro Basch.
Nou!!: Basconització tardana і Martín Almagro Gorbea · Veure més »
Navarra
Navarra és una autonomia d'Espanya amb la denominació de comunitat foral, i per tant, hom la coneix també com a Comunitat Foral de Navarra (en basc: Nafarroako Foru Komunitatea, i en castellà: Comunidad Foral de Navarra).
Nou!!: Basconització tardana і Navarra · Veure més »
Nerbion
Riu Nerbioi a Arrigorriaga El Nerbion (en basc Nerbioi; en castellà Nervión) és un riu del País Basc.
Nou!!: Basconització tardana і Nerbion · Veure més »
Oiartzun
Oiartzun és un municipi de Guipúscoa, de la comarca del Donostialdea.
Nou!!: Basconització tardana і Oiartzun · Veure més »
País Basc
El País Basc ('país de llengua basca') és un país europeu.
Nou!!: Basconització tardana і País Basc · Veure més »
Pere Bosch i Gimpera
Pere Bosch i Gimpera (Barcelona, 22 de març de 1891 - Ciutat de Mèxic, 9 d'octubre de 1974), pàg.
Nou!!: Basconització tardana і Pere Bosch i Gimpera · Veure més »
Plini el Vell
o Gai Plini Segon va ser un escriptor llatí, científic, naturalista i militar romà.
Nou!!: Basconització tardana і Plini el Vell · Veure més »
Pomponi Mela
Pomponi Mela o Mel·la - Pomponius Mela - (mort el 45 dC), que va escriure al voltant del 43 dC, va ser el primer geògraf romà.
Nou!!: Basconització tardana і Pomponi Mela · Veure més »
Riu Deba
El Deba o Deva és un riu d'Euskadi que neix a les muntanyes d'Arlabán, a l'extrem occidental de la Serra d'Elgea, molt a prop de Leintz-Gatzaga.
Nou!!: Basconització tardana і Riu Deba · Veure més »
Roma
Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.
Nou!!: Basconització tardana і Roma · Veure més »
Sili Itàlic
''Sili Itàlic davant la tomba de Virgili'', pintura de Joseph Wright. Tiberi Caci Asconi Sili Itàlic (Tiberius Catius Asconius Silius Italicus) va ser un poeta èpic llatí nascut l'any 25.
Nou!!: Basconització tardana і Sili Itàlic · Veure més »
Stanley G. Payne
Stanley George Payne és un hispanista nord-americà, nascut a Denton (Texas) el 1934.
Nou!!: Basconització tardana і Stanley G. Payne · Veure més »
Teònim
Un teònim (del grec θεος (theos, déu) i ὄνομα (onòma, nom), és el nom propi d'una deïtat. L'estudi dels teònims és una rama de l'onomàstica. El nom d'un déu d'una societat pot ser útil per a entendre l'origen del seu llenguatge segons el punt de vista d'una deïtat particular. Els teònims han estat útils per entendre les connexions de les llengües indoeuropees.
Nou!!: Basconització tardana і Teònim · Veure més »
UNESCO
LOrganització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (en francès: Organisation des Nations unies pour l'éducation, la science et la culture; en anglès: United Nations Educational, Scientific and Cultural Organization, UNESCO), fou establerta per les Nacions Unides el 1946 per promoure la col·laboració internacional en educació, ciència, cultura i comunicació.
Nou!!: Basconització tardana і UNESCO · Veure més »
Universitat Complutense de Madrid
La Universitat Complutense de Madrid és una important universitat espanyola, localitzada en la Ciutat Universitària de Madrid.
Nou!!: Basconització tardana і Universitat Complutense de Madrid · Veure més »
Universitat de Deusto
La Universitat de Deusto —Deustuko Unibertsitatea — és una universitat regida per la Companyia de Jesús en el barri de Deusto de la ciutat de Bilbao (País Basc).
Nou!!: Basconització tardana і Universitat de Deusto · Veure més »
Universitat de Salamanca
La Universitat de Salamanca, situada a la ciutat del mateix nom, és la universitat més antiga d'Espanya i una de les més antigues d'Europa.
Nou!!: Basconització tardana і Universitat de Salamanca · Veure més »
Universitat del País Basc
La Universitat del País Basc (en basc: Euskal Herriko Unibertsitatea; oficialment: Universidad del País Vasco / Euskal Herriko Unibertsitatea) o UPV/EHU, és una universitat pública basca que va ser creada el 1980 a partir de la Universitat de Bilbao i s'estén per tot el País Basc.
Nou!!: Basconització tardana і Universitat del País Basc · Veure més »
Vascons
Els vascons —vascones en llatí— foren un poble autòcton d'Hispània, que vivia a la província Tarraconense.
Nou!!: Basconització tardana і Vascons · Veure més »
Vàrduls
Els vàrduls (llatí: Varduli) foren un poble celtitzat que ocupà la major part de l'actual província de Guipúscoa (la part del nord-est de la província era poblada pels vascons), i la part oriental d'Àlaba, a la província Tarraconense.
Nou!!: Basconització tardana і Vàrduls · Veure més »
Veleia
Veleia (en llatí Veleia) va ser una ciutat de Ligúria a la frontera de la Gàl·lia Cisalpina a uns 35 km al sud de Placentia (Piacenza) als turons que formen les primeres vessants dels Apenins.
Nou!!: Basconització tardana і Veleia · Veure més »
1973
1973 fon un any comú del calendari gregorià (MCMLXXIII) començat un dilluns.
Nou!!: Basconització tardana і 1973 · Veure més »
1992
1992 (MCMXCII) fon un any bixest segons el calendari gregorià, començat en dimecres.
Nou!!: Basconització tardana і 1992 · Veure més »
