Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Bartomeu Sastre Garau

Índex Bartomeu Sastre Garau

Bartomeu Sastre Garau (1895-1971, Llucmajor, Mallorca), conegut com a Llopis, fou un polític llucmajorer d'esquerres que fou batle de Llucmajor durant la II República, per primera vegada entre l'abril de 1931 i l'octubre de 1934 i per segona entre el febrer i el juliol de 1936, en què fou destituït quan s'inicià la Guerra Civil.

10 les relacions: CEIP Rei Jaume III, Esquerra Republicana Balear, Guerra Civil espanyola, Guillem Forteza i Pinya, Llucmajor, Mallorca, Palo, Rom, Secularització, Segona República Espanyola.

CEIP Rei Jaume III

Aules a la façana del carrer Bartomeu Sastre El CEIP Rei Jaume III és un centre públic d'educació infantil i primària de la vila de Llucmajor, a Mallorca.

Nou!!: Bartomeu Sastre Garau і CEIP Rei Jaume III · Veure més »

Esquerra Republicana Balear

Esquerra Republicana Balear (ERB), fou un partit polític fundat a Mallorca el 1934 d'ideologia republicana, progressista i mallorquinista.

Nou!!: Bartomeu Sastre Garau і Esquerra Republicana Balear · Veure més »

Guerra Civil espanyola

La Guerra Civil espanyolaEl conflicte que es va desenvolupar a Espanya també ha estat anomenada Guerra d'Espanya, i segons els bàndols bel·ligerants per als uns va ser el Alzamiento Nacional i per als altres la Rebel·lió Feixista.

Nou!!: Bartomeu Sastre Garau і Guerra Civil espanyola · Veure més »

Guillem Forteza i Pinya

Façana del Celler Cooperatiu de Felanitx Guillem Forteza i Pinya (Palma, 1892 - Palma, 1943) fou un arquitecte, urbanista i polític mallorquí, destacat per la projecció d'un gran nombre d'escoles a Mallorca des del 1921 fins a la fi de la Segona República.

Nou!!: Bartomeu Sastre Garau і Guillem Forteza i Pinya · Veure més »

Llucmajor

Llucmajor és el municipi més extens de Mallorca, Deu estats del món tenen una superfície menor que Llucmajor: Malta, Maldives, Saint Kitts i Nevis, Illes Marshall, Liechtenstein, San Marino, Tuvalu, Nauru, Mònaco i Vaticà.

Nou!!: Bartomeu Sastre Garau і Llucmajor · Veure més »

Mallorca

Mallorca és una illa de la Mediterrània, la més gran de les Illes Balears —per això també s'anomena la Balear Major—, i és lloc d'origen dels mallorquins.

Nou!!: Bartomeu Sastre Garau і Mallorca · Veure més »

Palo

El palo (de l'escorça de la quina, coneguda com a palo quina) és una beguda alcohòlica típica de Mallorca obtinguda per maceració o infusió d'escorça de quina (Cinchona sp) i d'arrels de genciana (Gentiana lutea) (o de vinagrella,DCVB amb sucre, sacarosa caramelitzada, i alcohol etílic (i aigua). És un dels ingredients d'un aperitiu dit verderol, beguda feta amb ginebra, palo i conyac (a Palma, Mallorca) que es pot fer a un tassó de vermut abocant-hi tres quartes parts de palo i completant amb la ginebra i el conyac a parts iguals. El mesclat és la beguda combinada de palo i cassalla a parts iguals. La quina, originària d'Amèrica del Sud que fou coneguda a l'estat espanyol gràcies a la comtessa de Chinchón. Les escorces de la quina contenen diverses substàncies, com la quinina, que li donen un gust amarg i astringent, però que té propietats antipirètiques i antipalúdiques. La comtessa, l'any 1638 va caure malalta a Lima, fou tractada amb quina i es va guarir. Quan tornà a Espanya va portar escorça de quina, que va adquirir una gran popularitat com a remei per a les "febres" i es va estendre a altres indrets europeus. La genciana és una planta perenne que conté substàncies causants de la seva intensa amargor. És tonificant i estimulant de la secreció salival i dels sucs gàstrics. També fou emprada com a remei per combatre el paludisme. A les Illes hi havia moltes zones del litoral que eren pantanoses i que constituïen un excel·lent medi de cultiu per als moscards, portadors de les denominades "febres". Això va fer que s'acceptassin amb facilitat els extractes de quina i genciana, introduïts pels comerciants que venien a intercanviar espècies i altres productes com a remei per combatre les febres. Amb el temps, per tal de millorar el desagradable gust d'aquests s'hi afegiren concentrats de sucres de raïm, de figues seques i de garrova. Aquests extractes ensucrats s'encalentien a fi de concentrar-los i, en conseqüència, el sucre s'anava caramel·litzant i enfosquint. El gust que assolia emmascarava l'amargor. Aquest xarop tenia una vida relativament limitada perquè el producte fermentava amb facilitat, i s'optà per afegir-hi alcohol. Naixia així el palo, que a poc a poc va veure limitada la quantitat de quinina i de genciana, augmentat l'alcohol i enfosquit el sucre. Al final ha deixat de banda el seu valor medicinal i s'ha convertit en una aperitiu apreciat i reconegut a l'entorn de Mallorca. El 1993 es va aprovar el Reglament de la denominació geogràfica Palo de Mallorca, la qual cosa permet per una part de protegir el nom geogràfic, i per altra, d'evitar la competència deslleial i garantir la qualitat del producte.

Nou!!: Bartomeu Sastre Garau і Palo · Veure més »

Rom

El rom és una beguda alcohòlica obtinguda a partir d'un procés de fermentació i destil·lació, la matèria primera del qual és la melassa o d'altres subproductes de la producció del sucre de canya.

Nou!!: Bartomeu Sastre Garau і Rom · Veure més »

Secularització

Mapa d'Estats seculars. La secularització és la separació entre l'Església i l'Estat, procés en la direcció del secularisme.

Nou!!: Bartomeu Sastre Garau і Secularització · Veure més »

Segona República Espanyola

La Segona República Espanyola fou el règim polític democràtic que va existir a Espanya entre el 14 d'abril de 1931 (data de la proclamació de la República, en substitució de la monarquia d'Alfons XIII i el sistema de la Restauració) i l'1 d'abril de 1939 (final de la Guerra Civil espanyola i que va donar pas a la dictadura colpista del general Franco).

Nou!!: Bartomeu Sastre Garau і Segona República Espanyola · Veure més »

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »