Accés més ràpid que el navegador!
68 les relacions: Alexandre Soler i March, Avinguda de l'Oest (València), Balànsiya, Barroc, Carrer de Quart, Carrer de Sant Vicent Màrtir, Carrer de Xàtiva, Carrer dels Cavallers, Cercle, Ciutat Vella de València, Comerç, Consolat de Mar, Dècada del 1970, El Carme (barri de València), Empresa Municipal de Transports de València, Església de Sant Joan del Mercat, Estació de Xàtiva, Estació del Nord (València), Execució a la forca, Façana, Falla de la Plaça de la Mercé, Fossat, Francesc Guàrdia i Vial, Gran magatzem, Indústria sedera de València, Jaume el Conqueridor, Joan Baptista, L'Eixample (València), La Seu (barri de València), La Xerea, Línia 2 de Metrovalència, Línia 3 de Metrovalència, Línia 5 de Metrovalència, Llotja de la Seda, Mercat, Mercat Central (València), Mesquita, Metrovalència, Muralla àrab de València, Muralla medieval de València, Palau de Parcent, Patrimoni de la Humanitat, Peixos, Pere el Cerimoniós, Plaça de l'Ajuntament, Plaça de la Reina, Plaça del Mercat (València), Plaça del Tossal, Plaça Redona, Raval (urbanisme), ..., Sant Francesc (barri de València), Taula de Canvis i Depòsits, Tèxtil, Túria, Tendal, Tramvia, València, Velluters, 1238, 1240, 1266, 1365, 1840, 1914, 1981, 1996, 2003, 2011. Ampliar l'índex (18 més) »
Alexandre Soler i March
El convent de Santa Clara de Manresa Alexandre Manuel Tomàs Soler i March (Barcelona, 24 d'abril de 1873Registre Civil de Barcelona, any 1873, número de registre 2.103. - ibídem, 28 de març de 1949) fou un arquitecte català deixeble de Domènech i Montaner, a l'estudi del qual va treballar un temps.
Nou!!: El Mercat і Alexandre Soler i March · Veure més »
Avinguda de l'Oest (València)
El Mercat de València, situat al cap septentrional Lavinguda de l'Oest és una via urbana del centre de la ciutat de València.
Nou!!: El Mercat і Avinguda de l'Oest (València) · Veure més »
Balànsiya
Ciutat Vella). És una de les poques restes del període musulmà de València Seu) Balànsiya —— fou el nom amb què fou coneguda l'actual ciutat de València en l'època àrab.
Nou!!: El Mercat і Balànsiya · Veure més »
Barroc
Palau de Versalles (ca. 1660–1715) El barroc és, a la vegada, un període històric i un moviment cultural que es va estendre a Europa i a les seves colònies cap als inicis del i els inicis del.
Nou!!: El Mercat і Barroc · Veure més »
Carrer de Quart
El carrer de Quart és una via urbana del centre de València.
Nou!!: El Mercat і Carrer de Quart · Veure més »
Carrer de Sant Vicent Màrtir
El carrer de Sant Vicent Màrtir és una via urbana de València i un dels carrers més antics i llargs de la ciutat amb més de tres quilòmetres de longitud.
Nou!!: El Mercat і Carrer de Sant Vicent Màrtir · Veure més »
Carrer de Xàtiva
Carrer de Xàtiva, 1957 El carrer de Xàtiva és una via urbana del centre de València.
Nou!!: El Mercat і Carrer de Xàtiva · Veure més »
Carrer dels Cavallers
El carrer dels Cavallers és una via urbana històrica del centre de València.
Nou!!: El Mercat і Carrer dels Cavallers · Veure més »
Cercle
Cercle arc és part d'una circumferència Un cercle és el lloc geomètric del pla que inclou els punts que estan a una distància inferior de la llargada d'un segment determinat anomenat radi respecte a un punt fix determinat anomenat centre.
Nou!!: El Mercat і Cercle · Veure més »
Ciutat Vella de València
La Ciutat Vella és un districte de la ciutat de València situat al centre geogràfic del municipi.
Nou!!: El Mercat і Ciutat Vella de València · Veure més »
Comerç
Contenidors al port Elizabeth de Nova Jersey. El comerç és el conjunt d'activitats de compravenda de béns o serveis, sia pel seu ús, venda, o transformació.
Nou!!: El Mercat і Comerç · Veure més »
Consolat de Mar
Llotja de la Seda, a València, seu des del 1498. Casa de la Ciutat, a Barcelona. El Consolat de Mar va ser l'organisme del dret marítim català i d'altres zones a la vora del mar de la Corona d'Aragó, per tractar les qüestions marítimes i comercials i exercir-hi la jurisdicció penal.
Nou!!: El Mercat і Consolat de Mar · Veure més »
Dècada del 1970
La dècada del 1970 comprèn el període d'anys entre el 1970 i el 1979, tots dos inclosos.
Nou!!: El Mercat і Dècada del 1970 · Veure més »
El Carme (barri de València)
Plànol de carrers. En ocre el barri del Carme El Carme és el més populós dels barris que componen el districte de Ciutat Vella de València, amb 6.224 habitants l'any 2009, motiu pel qual es tracta del barri més popular del centre històric, a més de per la seua oferta de restauració i oci nocturn.
Nou!!: El Mercat і El Carme (barri de València) · Veure més »
Empresa Municipal de Transports de València
Un autobús municipal de l'EMT travessa el cèntric carrer de Sant Vicent, a València L'Empresa Municipal de Transports de València és una entitat que dona servei de transport públic de superfície a la ciutat de València i a les poblacions frontereres d'Alboraia, Alfafar, Burjassot, Mislata, Tavernes Blanques, Vinalesa i Xirivella.
Nou!!: El Mercat і Empresa Municipal de Transports de València · Veure més »
Església de Sant Joan del Mercat
L'església de Sant Joan del Mercat o Església dels Sants Joans és una de les esglésies més antigues de la ciutat de València, situada enfront de la Llotja de la Seda i al costat del Mercat Central.
Nou!!: El Mercat і Església de Sant Joan del Mercat · Veure més »
Estació de Xàtiva
L'estació de Xàtiva és una de les estacions del metro de València, la més usada de tota la xarxa.
Nou!!: El Mercat і Estació de Xàtiva · Veure més »
Estació del Nord (València)
L'Estació del Nord (oficialment, València-nord, i antigament també coneguda com a València-terme) és la principal estació de ferrocarril de la ciutat de València i un dels monuments més emblemàtics de la seua arquitectura civil.
Nou!!: El Mercat і Estació del Nord (València) · Veure més »
Execució a la forca
Goya, ''Tampoc'' (sèrie ''Els desastres de la guerra'') L'execució a la forca, penjament o penjoni és la suspensió d'una persona amb l'objectiu de produir-li la mort.
Nou!!: El Mercat і Execució a la forca · Veure més »
Façana
Una façana, frontera, fatxada o un frontis és, per extensió, qualsevol parament exterior d'un edifici; encara que per defecte, quan es parla de façana, es fa al·lusió a la davantera o principal, indicant-se més dades en cas contrari (façana posterior, façana nord, etc.) El mot deriva de faç, i es coneix en català des de 1294.
Nou!!: El Mercat і Façana · Veure més »
Falla de la Plaça de la Mercé
Falla de la plaça de la Mercé, 2016 La Falla n. 11 Plaça de la Mercé és una falla de la Ciutat de València, situada a la Plaça de la Mercé.
Nou!!: El Mercat і Falla de la Plaça de la Mercé · Veure més »
Fossat
Fossat del castell de Bodiam Els fossats, també anomenats valls o dogues, són trinxeres o canals excavats al voltant dels castells, palaus o ciutats fortificades, que podien omplir-se d'aigua, amb l'objectiu d'impedir que els possibles atacants poguessin aproximar-se als murs.
Nou!!: El Mercat і Fossat · Veure més »
Francesc Guàrdia i Vial
Francesc Guàrdia i Vial (Barcelona, 1880 – 27 de gener de 1940) fou un arquitecte modernista barceloní, gendre i col·laborador habitual de Lluís Domènech i Montaner i un dels responsables de la construcció del Palau de la Música Catalana (1905-1908) i del Mercat Central de València (1910-1928).
Nou!!: El Mercat і Francesc Guàrdia i Vial · Veure més »
Gran magatzem
Il·luminació nadalenca d'uns grans magatzems a Frankfurt del Main (Alemanya). Els grans magatzems, usat generalment en plural (en anglès department store, literalment, botiga per departaments o botiga de seccions) són un establiment comercial de grans dimensions que ofereix una varietat de gènere en venta al públic encaminats a cobrir una àmplia gamma de necessitats: en particular la confecció (roba, llenceria, banyadors, etc.), però també calçat (sabates, botes, sabatilles, espardenyes, calçat esportiu, etc.), complements (cinturons, capells, barrets, guants, paraigües, ventalls, etc.), joieria (joies, rellotges, etc.), drogueria i perfumeria (perfums, maquillatge, cosmètica, productes d'higiene personal, etc.), parament de la llar (vaixella, coberteria, cristalleria, estovalles, tovallons, llençols, cortines, tovalloles, etc.), parament de la cuina o de cocció (olles, cassoles, paelles, estris, etc.), decoració, il·luminació (làmpades, etc.), electrodomèstics (cafeteres, rentavaixelles, rentadores, neveres, etc), electrònica i informàtica, i a vegades també alimentació, productes de neteja i química de la llar, merceria (articles per cosir), alguns articles de ferreteria, etc.
Nou!!: El Mercat і Gran magatzem · Veure més »
Indústria sedera de València
La indústria sedera de València ha estat des del al XVIII la més puixant de la ciutat.
Nou!!: El Mercat і Indústria sedera de València · Veure més »
Jaume el Conqueridor
Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago, en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime i en llatí Iacobus, tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276).
Nou!!: El Mercat і Jaume el Conqueridor · Veure més »
Joan Baptista
Joan Baptista (Judea, v. 4 aC? - v. 30), segons els textos religiosos, fou un predicador que va liderar un moviment baptismal a Judea.
Nou!!: El Mercat і Joan Baptista · Veure més »
L'Eixample (València)
L'Eixample és el nom que rep el districte número 2 de la ciutat de València.
Nou!!: El Mercat і L'Eixample (València) · Veure més »
La Seu (barri de València)
La Seu és un barri del districte de Ciutat Vella, a la ciutat de València, capital del País Valencià.
Nou!!: El Mercat і La Seu (barri de València) · Veure més »
La Xerea
La Xerea o Xarea és un barri del districte de Ciutat Vella, a la ciutat de València, capital del País Valencià.
Nou!!: El Mercat і La Xerea · Veure més »
Línia 2 de Metrovalència
Línia 2La línia 2 de Metrovalència és una escissió del traçat que va tenir la línia 1 fins a l'any 2015.
Nou!!: El Mercat і Línia 2 de Metrovalència · Veure més »
Línia 3 de Metrovalència
Línia 3. La línia 3 és una de les línies de Metrovalència.
Nou!!: El Mercat і Línia 3 de Metrovalència · Veure més »
Línia 5 de Metrovalència
Línia 5. Plànol de metrovalència. La línia 5 és una de les línies de metro de Metrovalència.
Nou!!: El Mercat і Línia 5 de Metrovalència · Veure més »
Llotja de la Seda
La Llotja de la Seda, Llotja de València o Llotja de Mercaders és un edifici civil d'estil gòtic valencià tardà, situat a la plaça del Mercat, número 31, de València, davant l'església de Sant Joan del Mercat i del Mercat Central, al centre històric de la ciutat.
Nou!!: El Mercat і Llotja de la Seda · Veure més »
Mercat
accions i altres productes financers En la ciència de l'economia, un mercat és un mecanisme o acord per mitjà del qual els venedors i els compradors poden intercanviar productes i/o serveis o qualsevol cosa de valor, el qual està governat per la teoria de l'oferta i la demanda.
Nou!!: El Mercat і Mercat · Veure més »
Mercat Central (València)
Plànol de mercat Central El Mercat Central de València és una construcció d'estil modernista, projectada pels arquitectes Alexandre Soler i March i Francesc Guàrdia i Vial el 1914, tots dos formats en l'Escola d'Arquitectura de Barcelona i col·laboradors de Lluís Domènech i Montaner, que feu el palau de la Música Catalana i que es caracteritzà per un estil propi dins les línies del modernisme.
Nou!!: El Mercat і Mercat Central (València) · Veure més »
Mesquita
Solimà I a Istanbul, en 1890. Històricament i tradicional, el minaret no és un element essencial de l'edifici. Mesquita a l'antiga Batavia, barri de Pekodjan, 1910-1921 Una mesquita o mosquea (de l', ‘oratori’, possiblement a través de l'armeni mzkiṭ, en el primer cas, i de l'italià moschea, en el segon) és el temple de la religió islàmica.
Nou!!: El Mercat і Mesquita · Veure més »
Metrovalència
Metrovalència és la marca comercial amb la qual l'empresa pública Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana (FGV) depenent de la Generalitat Valenciana gestiona les línies de ferrocarril i tramvia de la ciutat de València i la seua àrea metropolitana.
Nou!!: El Mercat і Metrovalència · Veure més »
Muralla àrab de València
Traçat de la muralla àrab de València Restes de la muralla àrab de València, on s'aprecia un pou Torre de l'Àngel (plaça de l'Àngel) La muralla àrab o musulmana és una murada de defensa construïda al al voltant de la Ciutat Vella de València, de la qual encara romanen restes menors.
Nou!!: El Mercat і Muralla àrab de València · Veure més »
Muralla medieval de València
Torres de Quart Inici de la demolició, 20 febrer de 1865, al costat de la Porta del Real La muralla medieval de València era un perímetre emmurallat que va envoltar la ciutat de València (País Valencià) des que va ser aixecada per ordre de Pere IV d'Aragó entre 1356 i 1370, http://www.jdiezarnal.com/valenciamurallasvalencia.html fins al seu enderrocament en el a iniciativa del governador civil Ciril Amorós.
Nou!!: El Mercat і Muralla medieval de València · Veure més »
Palau de Parcent
El Palau de Parcent va ser un palau ubicat al barri del Mercat de València, construït entre els segles i i enderrocat l'any 1965.
Nou!!: El Mercat і Palau de Parcent · Veure més »
Patrimoni de la Humanitat
La Casa Milà, a Barcelona. La Llotja de la Seda, a València. El Patrimoni de la Humanitat (en anglès World Heritage) és un pla de protecció dels béns culturals i naturals del món, proposat per l'Organització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (UNESCO), a través de la "Convenció sobre la Protecció del Patrimoni Mundial Cultural i Natural", aprovat el 1972.
Nou!!: El Mercat і Patrimoni de la Humanitat · Veure més »
Peixos
Els peixos són animals craniats de vida aquàtica que tenen brànquies i manquen d'extremitats amb dits.
Nou!!: El Mercat і Peixos · Veure més »
Pere el Cerimoniós
Pere el Cerimoniós o el del Punyalet, anomenat també Pere IV d'Aragó i Pere III de Catalunya-Aragó (Balaguer, Principat de Catalunya, 5 de setembre de 1319 - Barcelona, 5 de gener de 1387), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, de Sardenya i comte de Barcelona (1336-1387).
Nou!!: El Mercat і Pere el Cerimoniós · Veure més »
Plaça de l'Ajuntament
Vista general de la plaça amb l'Ajuntament a l'esquerra. Cantó nord i font de la Plaça de l'Ajuntament. Assistents a una mascletà durant les Falles de 2004 Placa amb el nom actual. La Plaça de l'Ajuntament és la plaça més gran i cèntrica de la ciutat de València.
Nou!!: El Mercat і Plaça de l'Ajuntament · Veure més »
Plaça de la Reina
Plaça de la Reina és una plaça de la Ciutat Vella de València, situada entre el carrer de la Pau, el carrer de Sant Vicent i la Seu, que hi té la seua entrada principal.
Nou!!: El Mercat і Plaça de la Reina · Veure més »
Plaça del Mercat (València)
Plànol de la plaça del Mercat. El pla o plaça del Mercat és una de les places més singulars i conegudes de València, per tal com aplega tres dels monuments més reeixits de la ciutat: el Mercat Central, la Llotja de la Seda, i l'església de Sant Joan del Mercat.
Nou!!: El Mercat і Plaça del Mercat (València) · Veure més »
Plaça del Tossal
La plaça del Tossal, també anomenada plaça del Tros Alt, és una plaça de la Ciutat Vella de València que se situa al nord del barri del Mercat.
Nou!!: El Mercat і Plaça del Tossal · Veure més »
Plaça Redona
La plaça Redona, també anomenada plaça del Clot, és una plaça situada al barri del Mercat, a la ciutat vella de València, al bell mig del triangle format per la plaça del Mercat, la plaça de la Reina i la plaça de l'Ajuntament.
Nou!!: El Mercat і Plaça Redona · Veure més »
Raval (urbanisme)
s on es veu un centre emmurallat envoltat del que havia estat un raval i posteriorment ha estat emmurallat també. Raval és un arabisme que vol dir un suburbi o un barri extramurs.
Nou!!: El Mercat і Raval (urbanisme) · Veure més »
Sant Francesc (barri de València)
Sant Francesc és un barri del districte de Ciutat Vella de la ciutat de València.
Nou!!: El Mercat і Sant Francesc (barri de València) · Veure més »
Taula de Canvis i Depòsits
La Taula de Canvis i Depòsits de la Ciutat de València fou un banc municipal creat per a les operacions mercantils de canvis i depòsits el 1407, complementari de la banca privada, i autoritzat pel rei Martí l'Humà a imitació de la Taula de Canvi de Barcelona que havia estat instituïda pocs anys abans, el 1401.
Nou!!: El Mercat і Taula de Canvis i Depòsits · Veure més »
Tèxtil
Teler primitiu La paraula tèxtil (que prové del llatí "textilis" que, al seu torn, ho fa del mot "texere" -teixir-) s'aplica a tota classe de teles fabricades per mitjà de trama o teixit.
Nou!!: El Mercat і Tèxtil · Veure més »
Túria
El Túria és un riu mediterrani de 241 km que naix a la província de Terol, passa per les localitats aragoneses d'Albarrasí i Terol, volta cap al sud-est fins a Ademús i Santa Creu de Moia, volta cap al sud-oest passant per Xulella i Riba-roja de Túria i desemboca a la ciutat de València.
Nou!!: El Mercat і Túria · Veure més »
Tendal
Tendal o coberta de lona Un tendal o coberta de lona és una peça de lona o tela forta que hom posa per a fer ombra, protegir de la intempèrie, cloure un espai, etc.
Nou!!: El Mercat і Tendal · Veure més »
Tramvia
Tramvia a París, França Tramvia a Berlín, Alemanya Un tramvia, o també tram, és un vehicle de propulsió elèctrica sobre rails i mode de transport públic que circula majoritàriament per àrees urbanes i en superfície.
Nou!!: El Mercat і Tramvia · Veure més »
València
València és una ciutat, capital del País Valencià i de la província homònima.
Nou!!: El Mercat і València · Veure més »
Velluters
El barri del Pilar, també conegut tradicionalment com a Velluters, és un dels sis barris que componen el districte de Ciutat Vella de València.
Nou!!: El Mercat і Velluters · Veure més »
1238
1238 (MCCXXXVIII) fon un any normal del calendari julià començat en divendres; correspon a l'any 600 del calendari birmà.
Nou!!: El Mercat і 1238 · Veure més »
1240
Sense descripció.
Nou!!: El Mercat і 1240 · Veure més »
1266
Sense descripció.
Nou!!: El Mercat і 1266 · Veure més »
1365
Sense descripció.
Nou!!: El Mercat і 1365 · Veure més »
1840
;Països Catalans.
Nou!!: El Mercat і 1840 · Veure més »
1914
Europa l'any 1914. Les potències en lletra majúscula.
Nou!!: El Mercat і 1914 · Veure més »
1981
1981 (MCMLXXXI) fou un any normal del calendari gregorià començat en dijous.
Nou!!: El Mercat і 1981 · Veure més »
1996
1996 (MCMXCVI) fou un any de traspàs començat en dilluns segons el calendari gregorià.
Nou!!: El Mercat і 1996 · Veure més »
2003
2003 fon un any normal començat en dimecres segons el calendari gregorià.
Nou!!: El Mercat і 2003 · Veure més »
2011
L'any 2011 fou un any normal començat en dissabte.
Nou!!: El Mercat і 2011 · Veure més »
