Accés més ràpid que el navegador!
27 les relacions: Barcelona, Barret, Barret frigi, Barretina, Bernat de Gordon, Desafiament de Bordeus, Dret de la bolla, Edat mitjana, Enric III de França, Gorra, Lligadura (indumentària), Menestral, Moda, Ordinacions de Pere el Cerimoniós, Països Catalans, Paó, Pètasos, Pere el Conestable de Portugal, Pere el Gran, Pili (barret), Rambler, Sastre, Seda, Tirant lo Blanc, 1455, 1496, 1545.
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Nou!!: Capeller і Barcelona · Veure més »
Barret
XIX. ''Dona amb barret florit'' (1889), de Pierre-Auguste Renoir: Barret de palla amb vora decorat amb flors de tela i cintes El barret o capell és una lligadura o peça de vestir que cobreix el cap i que es porta per diversos motius, inclosa la protecció contra les condicions meteorològiques, motius cerimonials com la graduació universitària, motius religiosos, seguretat o com a accessori de moda.
Nou!!: Capeller і Barret · Veure més »
Barret frigi
s). ''La llibertat guiant al poble'', de Delacroix, 1830. El barret frigi és una lligadura consistent en una espècie de caputxa de forma gairebé cònica, però amb la punta corbada, confeccionada habitualment amb llana o feltre.
Nou!!: Capeller і Barret frigi · Veure més »
Barretina
Barretina plana Barretina portada al cap Grup d'homes amb barretina Traginers amb barretina Barretina musca Barretines grogues llargues La barretina és una lligadura tradicional catalana de llana, en forma de bossa, habitualment de color vermell o morat, normalment de dos a quatre pams, a voltes amb un rivet negre a l'extrem.
Nou!!: Capeller і Barretina · Veure més »
Bernat de Gordon
va ser un metge occità, professor de medicina a la Universitat de Montpeller a partir de 1285.
Nou!!: Capeller і Bernat de Gordon · Veure més »
Desafiament de Bordeus
El Desafiament de Bordeus fou un desafiament llançat per Carles d'Anjou al Rei Pere el Gran, segons el qual s'havia de celebrar un torneig a Bordeus entre 40 cavallers del Regne de França i 40 cavallers de la Corona d'Aragó en el qual es jugarien els seus regnes, s'hauria d'haver celebrat l'1 de juny de 1283.
Nou!!: Capeller і Desafiament de Bordeus · Veure més »
Dret de la bolla
El dret de la bolla era un impost que gravava la producció de teixits, cobrat per la Diputació del General d'ençà de les Corts generals de Montsó de 1362-1363.
Nou!!: Capeller і Dret de la bolla · Veure més »
Edat mitjana
Berenguer de Palou i els magnats Bernat de Centelles i Gilabert de Cruïlles durant la conquesta de Mallorca (1229) (frescos del Palau Aguilar de Barcelona, MNAC) L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del fins al.
Nou!!: Capeller і Edat mitjana · Veure més »
Enric III de França
Enric III de França Enric III de França (Fontainebleau, 19 de setembre del 1551 - Saint-Cloud, 2 d'agost del 1589) fou duc d'Angulema (1551-1574) duc d'Anjou (1566-1576); duc d'Orleans (1560-1574); rei de Polònia (1573-1574) i rei de França (1574-1589) i l'últim de la dinastia Valois.
Nou!!: Capeller і Enric III de França · Veure més »
Gorra
La gorra o el casquet és una lligadura de forma arrodonida, sense ales, amb copa i visera; pot ser rígida, semirígida o flexible, i en general és feta de tela, pell o punt.
Nou!!: Capeller і Gorra · Veure més »
Lligadura (indumentària)
Lligadura ameríndia Lligadura és el terme genèric que designa tot objecte o peça de vestir que es posa al cap per a cobrir-lo, com a ornament o per a protegir-lo del fred i del sol.
Nou!!: Capeller і Lligadura (indumentària) · Veure més »
Menestral
Menestral és una classe social originada en l'antic règim estamental i considerada després principalment com una part de la petita burgesia.
Nou!!: Capeller і Menestral · Veure més »
Moda
La top model Gisele Bündchen. La moda es pot definir com l'ús passatger que regula la manera de vestir-se, de construir, de viure, etc., segons el gust del moment o com a l'ús social que condiciona la indumentària segons unes normes preestablertes que varien d'acord amb l'època i la civilització.
Nou!!: Capeller і Moda · Veure més »
Ordinacions de Pere el Cerimoniós
Caplletra N d'un manuscrit en català: ''Ordinacions fetes per lo senyor en pere terz rey d'aragó sobre lo regiment de tots los officials de la sua cort''. (BNF, ms. esp. 99, f.1) Les Ordinacions de Pere III —de títol complet, Ordinacions fetes per lo Senyor en Pere terç rey d'Aragó sobre lo regiment de tots los officials de la sua cort— són el conjunt de regles i disposicions estatuïdes vers el 1344 pel rei Pere el Cerimoniós (que signava com Pere terç) sobre el funcionament de la Casa reial d'Aragó.
Nou!!: Capeller і Ordinacions de Pere el Cerimoniós · Veure més »
Països Catalans
Els Països Catalans són els territoris de cultura catalana on la llengua autòctona és el català, o bé els territoris que formen part d'una unitat geogràfica, històrica, cultural i lingüística de predomini català.
Nou!!: Capeller і Països Catalans · Veure més »
Paó
Plomes de paó Paó és un gènere d'ocells que inclou dues espècies asiàtiques.
Nou!!: Capeller і Paó · Veure més »
Pètasos
Museu Pius Clementí, Vaticà El pètasos (en πέτασος) era un capell rodó amb ala ampla i plana.
Nou!!: Capeller і Pètasos · Veure més »
Pere el Conestable de Portugal
Pere V d'Aragó, IV de Barcelona, III de València, dit el Conestable de Portugal (1429 - Granollers, 1466), fou proclamat rei d'Aragó i comte de Barcelona (1464-1466) per la Generalitat durant la Guerra Civil catalana contra el rei Joan II, després d'haver-l'hi ofert a Enric IV de Castella.
Nou!!: Capeller і Pere el Conestable de Portugal · Veure més »
Pere el Gran
anomenat també Pere III d'Aragó i Pere II de Catalunya-Aragó en aragonès Pero, i en llatí PetrusArxiu Jaume I), fou sobirà de la corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, comte de Barcelona (1276-1285) i, després de la conquesta de l'illa, rei de Sicília (1282-1285). Començà a regnar a l'edat de 36 anys, regnà 9 anys i morí a l'edat de 45 anys. Està enterrat al Reial monestir de Santa Maria de Santes Creus, i la seva tomba és l'única d'un sobirà de la Corona d'Aragó que no ha estat mai profanada. Gràcies a la seva conquesta militar del Regne de Sicília el 1282 es feu famosa la frase de l'almirall Roger de Llúria, en què afirmava que cap peix no gosaria alçar-se sobre la mar Mediterrània, si no portava en la seva cua un escut o un senyal reial.
Nou!!: Capeller і Pere el Gran · Veure més »
Pili (barret)
El '''pili''' identifica particularment els Dioscurs (aquí en una estàtua colossal de l'antiguitat tardana al Capitoli de Roma) El pili (del llatí pileus, pilleus o pilleum) era, a l'antiga Grècia (on era anomenat πῖλος, pilos) i a l'antiga Roma, una lligadura de feltre, en part similar a un fes.
Nou!!: Capeller і Pili (barret) · Veure més »
Rambler
Un rambler és la persona que es dedica a la compra i venda d'animals de peu rodó: cavalls, mules i rucs.
Nou!!: Capeller і Rambler · Veure més »
Sastre
Un sastre pren les mides a un client en Hong Kong. Un sastre (femení: sastressa) és un menestral que té com a professió la confecció i la venda d'indumentària.
Nou!!: Capeller і Sastre · Veure més »
Seda
Capolls del cuc de seda. La seda és una fibra tèxtil natural.
Nou!!: Capeller і Seda · Veure més »
Tirant lo Blanc
''Tirant lo Blanc'' en una edició publicada a Barcelona l'any 1926 Tirant lo Blanc (Tirant lo blanch en l'original) és l'obra més important de l'escriptor i cavaller valencià Joanot Martorell, acabada pel cavaller també valencià Martí Joan de Galba.
Nou!!: Capeller і Tirant lo Blanc · Veure més »
1455
;Països Catalans:; Resta del món.
Nou!!: Capeller і 1455 · Veure més »
1496
''Retrat de l'artista i la seva dona'' (1496), del mestre de Frankfurt.
Nou!!: Capeller і 1496 · Veure més »
1545
Sense descripció.
Nou!!: Capeller і 1545 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Barretaire, Barreter, Barreter d'agulla.
