Accés més ràpid que el navegador!
64 les relacions: Alfé Menaixé, Amnistia Internacional, Ariel Xaron, Assemblea General de les Nacions Unides, Assentaments israelians, Atemptat suïcida, Autoritat Nacional Palestina, B'Tselem, Banksy, BBC, BBC News, Betlem, Bil'in, Binyamín Netanyahu, Boicot, Desinversions i Sancions, Cisjordània, Conflicte arabo-israelià, Consell de Seguretat de les Nacions Unides, Dècada del 1990, De facto, Estats Federats de Micronèsia, Forces de Defensa d'Israel, Franctirador, Hebreu, Hebron, Illes Marshall, Israel, Israel i l'analogia de l'apartheid, Jenin, Jericó, Jordà (riu), Jordània, Juny, Kfar Saba, Línia verda (Israel), Le Monde, Mur de Berlín, Mur de la vergonya, Nou xéquel, Organització de les Nacions Unides, Palestina, Partit Laborista Israelià, Pla de les Nacions Unides per a la partició de Palestina, Poble palestí, Propaganda, Qalqilya, Ramal·lah, Refugiats palestins, República de Palau, Salam Fayyad, ..., Segona intifada, Sud-àfrica, Transjordània, Tribunal Internacional de Justícia, Tribunal Suprem d'Israel, Tulkarem, Yitshaq Rabín, 15 de setembre, 2002, 2004, 2005, 2007, 30 de juny, 4 de setembre. Ampliar l'índex (14 més) »
Alfé Menaixé
Alfé Menaixé (en hebreu: אלפי מנשה) és un assentament israelià localitzat en l'Àrea de Judea i Samaria.
Nou!!: Mur de Cisjordània і Alfé Menaixé · Veure més »
Amnistia Internacional
Amnistia Internacional (AI) (en anglès, Amnesty International) és una associació internacional que treballa per la defensa dels drets humans arreu del món.
Nou!!: Mur de Cisjordània і Amnistia Internacional · Veure més »
Ariel Xaron
Ariel Xaron (אריאל שרון; AFI / aʁiˈ(ʔ)el ʃaˈʁon/, (Kefar Malal, Jaffa, Palestina, 26 de febrer de 1928 - Tel Aviv, Israel, 11 de gener de 2014) fou un militar i polític israelià, Primer Ministre d'Israel entre el març de 2001 i l'abril de 2006, quan fou rellevat del seu càrrec per un atac de feridura que patí el 4 de gener de 2006. L'abril de 2006 les seves competències van ser assumides per Ehud Olmert. Va morir després de vuit anys d'estar en estat vegetatiu a causa d'un accident vascular cerebral.
Nou!!: Mur de Cisjordània і Ariel Xaron · Veure més »
Assemblea General de les Nacions Unides
L'Assemblea General de les Nacions Unides és un dels cinc òrgans principals de l'Organització de les Nacions Unides.
Nou!!: Mur de Cisjordània і Assemblea General de les Nacions Unides · Veure més »
Assentaments israelians
Ariel, seu del Centre Universitari Ariel de Samaria, la major universitat pública d'Israel Za'atara 2016 Neve Dekalim evacuat per Israel el 2005 assentaments israelians en magenta (gener de 2006). Els assentaments israelians són comunitats civils israelianes construïdes en territoris ocupats per Israel, més enllà de la línia verda, després de la Guerra dels Sis Dies del 1967.
Nou!!: Mur de Cisjordània і Assentaments israelians · Veure més »
Atemptat suïcida
Un atemptat suïcida kamikaze al USS Bunker Hill (CV-17), maig del 1945. Un atemptat suïcida és aquell en el qual l'atacant sap que gairebé amb tota probabilitat morirà en realitzar-lo.
Nou!!: Mur de Cisjordània і Atemptat suïcida · Veure més »
Autoritat Nacional Palestina
Bandera de l'Autoritat Nacional Palestina Mapa dels territoris palestins. L'Autoritat Palestina de Cisjordània i la Franja de Gaza o simplement Autoritat Nacional Palestina és una organització administrativa interina que governa nominalment una secció de la Cisjordània i la Franja de Gaza.
Nou!!: Mur de Cisjordània і Autoritat Nacional Palestina · Veure més »
B'Tselem
B'Tselem (hebreu: שרמוטות, "a imatge de Déu") és una organització no governamental (ONG) israeliana fundada el 3 de febrer de 1989 per un grup d'importants advocats, acadèmics, periodistes i membres de la Kenésset israelians.
Nou!!: Mur de Cisjordània і B'Tselem · Veure més »
Banksy
Banksy Anarchist Rat Banksy (Yate, Regne Unit, 1973 o 1974) és un artista de carrer que manté l'anonimat i és conegut a escala mundial.
Nou!!: Mur de Cisjordània і Banksy · Veure més »
BBC
Seu principal de la BBC headquarters, Broadcasting House, a Portland Place, Central London. La British Broadcasting Corporation (Corporació Britànica de Difusió), més coneguda com a BBC, és la primera empresa de televisió i ràdio del Regne Unit.
Nou!!: Mur de Cisjordània і BBC · Veure més »
BBC News
Estudis de BBC News a Londres La BBC News and Current Affairs (abreujat: BBC NCA) és una de les principals divisions de la BBC.
Nou!!: Mur de Cisjordània і BBC News · Veure més »
Betlem
interior de la Basílica de la Nativitat Betlem és una ciutat de Palestina a 8 km al sud-oest de Jerusalem.
Nou!!: Mur de Cisjordània і Betlem · Veure més »
Bil'in
Bil'in és una vila palestina en la governació de Ramal·lah i al-Bireh, al centre de Cisjordània, situada 12 kilòmetres a l'oest de Ramal·lah.
Nou!!: Mur de Cisjordània і Bil'in · Veure més »
Binyamín Netanyahu
Binyamín Netanyahu, de vegades transcrit com a Benjamin Netanyahu, hebreu (Tel Aviv, 21 d'octubre de 1949) és un polític israelià.
Nou!!: Mur de Cisjordània і Binyamín Netanyahu · Veure més »
Boicot, Desinversions i Sancions
El moviment Boicot, Desinversions i Sancions (o moviment BDS) és una campanya mundial que tracta d'augmentar la pressió econòmica i política sobre Israel perquè compleixi els objectius declarats del moviment: la fi de l'ocupació israeliana i la colonització de la terra palestina, la plena igualtat per als ciutadans arabopalestins d'Israel, i el respecte al dret al retorn dels refugiats palestins.
Nou!!: Mur de Cisjordània і Boicot, Desinversions i Sancions · Veure més »
Cisjordània
Mapa de Cisjordània Cisjordània o Judea i Samaria és el territori de l'Orient Mitjà, localitzat a la vora occidental del riu Jordà, delimitat a l'est pel Jordà i la Mar Morta, i a l'oest per la línia verda, la línia d'alto el foc que separa el territori palestí de l'estat d'Israel.
Nou!!: Mur de Cisjordània і Cisjordània · Veure més »
Conflicte arabo-israelià
El conflicte araboisraelià és aquell entre l'estat d'Israel i els seus veïns àrabs, en particular els palestins.
Nou!!: Mur de Cisjordània і Conflicte arabo-israelià · Veure més »
Consell de Seguretat de les Nacions Unides
El Consell de Seguretat de l'ONU és l'òrgan més poderós de les Nacions Unides, està encarregat de mantenir la pau i la seguretat entre nacions.
Nou!!: Mur de Cisjordània і Consell de Seguretat de les Nacions Unides · Veure més »
Dècada del 1990
La dècada del 1990 comprèn el període d'anys entre el 1990 i el 1999, tots dos inclosos.
Nou!!: Mur de Cisjordània і Dècada del 1990 · Veure més »
De facto
De facto és una expressió llatina que vol dir 'de fet' o 'pràcticament', i fa referència a situacions que no estan compreses en una llei però que es donen de fet, fent omissió de qualsevol contracte, llei, o situació legal.
Nou!!: Mur de Cisjordània і De facto · Veure més »
Estats Federats de Micronèsia
Els Estats Federats de Micronèsia (també coneguts simplements com a Micronèsia) són un estat federal d'Oceania, situats al nord de l'oceà Pacífic.
Nou!!: Mur de Cisjordània і Estats Federats de Micronèsia · Veure més »
Forces de Defensa d'Israel
Les Forces de Defensa d'Israel, abreujadament FDI (en hebreu צבא הגנה לישראל,, anomenades abreujadament צה»ל (Tsàhal), és el nom genèric per a les forces armades israelianes, creades després de la fundació d'Israel el 1948. Els seus objectius són la «defensa de l'existència, la integritat territorial i la sobirania de l'Estat d'Israel» i la «protecció dels seus habitants». Donat l'estat de constant activitat militar a les fronteres israelianes des de l'any 1948, el Tsàhal és una de les institucions més importants i nombroses de l'Estat. Una ordre del ministre de Defensa David Ben-Gurion el 26 de maig de 1948, va crear oficialment les Forces de Defensa d'Israel com un exèrcit de lleva format a partir del grup paramilitar Haganà, amb la incorporació dels grups militants Irgun i Lehi. Les FDI van servir com a forces armades d'Israel en totes les grans operacions-incloent militars del país -inclosa la guerra de Palestina del 1948, les Operacions de represàlia (1951-1956), la Guerra del Sinaí (1956), la Guerra de l'Aigua (1964-1967), la Guerra dels Sis Dies (1967), la Guerra de desgast (1967-1970), la Batalla de Karameh (1968), l'Operació Primavera de Joventut (com a part de l'Operació Ira de Déu), la Guerra del Yom Kippur (1973), l'Operació Entebbe (1976), l'Operació Litani (1978), la Guerra del Líban de 1982, el Conflicte del sud del Líban (1985-2000), la Primera Intifada (1987-1993), la Segona Intifada (2000-2005), l'Operació Escut Defensiu (2002), la Guerra del Líban de 2006, l'Operació Plom Fos, l'Operació Columna de Núvol i la recent Operació Marge Protector del 2014 -. El nombre de guerres i conflictes fronterers en els quals l'exèrcit israelià ha estat involucrat en la seva curta història fa que sigui una de les forces armades més ben entrenades del món en el desenvolupament de la batalla. Tot i que originalment les FDI van operar en tres fronts -contra el Líban i Síria al nord, Jordània i Iraq a l'est, i Egipte al sud després dels acords de pau egipci-israelians del 1979 posteriors a la Pau de Camp David, han concentrat les seves activitats al Sud del Líban i als Territoris Palestins, inclosa la Primera i la Segona Intifada. Les Forces de Defensa d'Israel es diferencia de la majoria de les forces armades al món de moltes maneres. Les diferències inclouen el reclutament obligatori de les dones i la seva estructura, que posa l'accent en les estretes relacions entre l'exèrcit, la marina i la força aèria. Des de la seva fundació, les FDI han estat dissenyades específicament perquè coincideixin amb la situació de seguretat única d'Israel. Les FID són una de les institucions més importants de la societat israeliana, i influeixen en l'economia del país, la cultura i l'escena política. El 1965, les Forces de Defensa d'Israel va ser guardonades amb el Premi Israel per la seva contribució a l'educació. L'exèrcit israelià utilitza diverses tecnologies desenvolupades a Israel, moltes d'ells fetes específicament per satisfer les necessitats de les FDI, com el carro de combat principal Merkava, el transport blindat de personal Achzarit, sistemes armamentístics d'alta tecnologia, el sistema de defensa de míssils Cúpula de Ferro, el sistema de protecció activa per a vehicles Trophy, i els rifles d'assalt la IMI Galil i el fusell Tavor. El subfusell Uzi va ser inventat a Israel i fou utilitzat per l'exèrcit israelià fins al desembre de 2003, la qual cosa posava fi a un període de servei que va començar el 1954. Després del 1967, l'exèrcit israelià manté estretes relacions militars amb els Estats Units, inclosa la cooperació al desenvolupament, com al jet F-15I, el sistema de defensa làser Thel, i el sistema de defensa de míssils Arrow.
Nou!!: Mur de Cisjordània і Forces de Defensa d'Israel · Veure més »
Franctirador
Un equip format per un franctirador i un observador de les Forces Aèries dels Estats Units. Un franctirador és un soldat d'infanteria expert en tasques de camuflatge i tirador d'elit, que dispara amb un fusell a grans distàncies i des d'un lloc ocult, a objectius seleccionats.
Nou!!: Mur de Cisjordània і Franctirador · Veure més »
Hebreu
Lhebreu és una llengua semítica occidental de la família lingüística afroasiàtica.
Nou!!: Mur de Cisjordània і Hebreu · Veure més »
Hebron
Hebron és una ciutat de Palestina, a Cisjordània, a la vall d'Eixkol.
Nou!!: Mur de Cisjordània і Hebron · Veure més »
Illes Marshall
La República de les Illes Marshall és un estat insular que va obtenir la independència respecte els Estats Units el 1986, i així es va convertir en un dels països més joves d'Oceania.
Nou!!: Mur de Cisjordània і Illes Marshall · Veure més »
Israel
Israel, oficialment l'Estat d'Israel (en hebreu:; en àrab), és un estat reconegut per l'àmplia majoria d'estats amb representació a l'ONU —no obstant això, no és reconegut per 32 estats—, ubicat a l'Orient Mitjà, en la regió oriental de la mar Mediterrània.
Nou!!: Mur de Cisjordània і Israel · Veure més »
Israel i l'analogia de l'apartheid
Israel i l'analogia de l'apartheid és una comparació del tracte d'Israel als palestins amb el tracte de Sud-àfrica als no-blancs durant l'època de l'apartheid.
Nou!!: Mur de Cisjordània і Israel i l'analogia de l'apartheid · Veure més »
Jenin
Jenin (o Janīn) és una ciutat de Palestina, la tercera en importància de Cisjordània.
Nou!!: Mur de Cisjordània і Jenin · Veure més »
Jericó
Jericó (Ἰεριχοῦς, -οῦντος, o bé Ἰεριχώ) és una ciutat de Cisjordània, cap del districte homònim i capital provisional de l'Autoritat Nacional Palestina (ANP).
Nou!!: Mur de Cisjordània і Jericó · Veure més »
Jordà (riu)
El Jordà és un riu de 320 km de longitud total, que ocupa la part més baixa d'una fossa tectònica.
Nou!!: Mur de Cisjordània і Jordà (riu) · Veure més »
Jordània
Jordània, oficialment el Regne Haiximita de Jordània, és un país de l'Àsia situat a l'Orient Pròxim.
Nou!!: Mur de Cisjordània і Jordània · Veure més »
Juny
El juny és el sisè mes de l'any en el calendari gregorià i té 30 dies.
Nou!!: Mur de Cisjordània і Juny · Veure més »
Kfar Saba
Kfar Saba és una ciutat del Districte Central d'Israel.
Nou!!: Mur de Cisjordània і Kfar Saba · Veure més »
Línia verda (Israel)
La Línia Verda és la demarcació que es va establir en l'armistici àrab-israelià de 1949 celebrat entre Israel i els seus oponents (Síria, Jordània, i Egipte), en finalitzar la Guerra araboisraeliana de 1948.
Nou!!: Mur de Cisjordània і Línia verda (Israel) · Veure més »
Le Monde
Le Monde és un diari vespertí francès fundat per Hubert Beuve-Méry el 1944.
Nou!!: Mur de Cisjordània і Le Monde · Veure més »
Mur de Berlín
(http://sharemap.org/public/West_and_East_Berlin al mapa interactiu) Foto satèl·lit de Berlín amb el traçat del mur. El mur de Berlín formava part de la frontera interalemanya i separava el Berlín Oest del Berlín Est.
Nou!!: Mur de Cisjordània і Mur de Berlín · Veure més »
Mur de la vergonya
"Mur de la Vergonya" és originalment un terme usat pels polítics occidentals i els mitjans de comunicació per referir-se al Mur de Berlín, i en general un terme negatiu per a una barrera de separació que, en opinió dels que utilitzen el terme, porta la vergonya als constructors o a d'altres.
Nou!!: Mur de Cisjordània і Mur de la vergonya · Veure més »
Nou xéquel
El nou xéquel (xéqel hadaix) és la moneda d'Israel i, juntament amb el dinar jordà, també ho és de l'Autoritat Nacional Palestina.
Nou!!: Mur de Cisjordània і Nou xéquel · Veure més »
Organització de les Nacions Unides
LOrganització de les Nacions Unides (ONU) és una organització intergovernamental mundial, creada per la Carta de San Francisco el 1945, amb la finalitat de mantenir la pau, promoure la cooperació econòmica, cultural, social i humanitària, garantir la seguretat dels estats basant-se en els principis d'igualtat i autodeterminació i vetllar pel respecte dels drets humans.
Nou!!: Mur de Cisjordània і Organització de les Nacions Unides · Veure més »
Palestina
Mapa actual de l'estat d'Israel Palestina (Pléixet - Palestina, o, Eretz Israel) és una regió històrica del Pròxim Orient compresa entre el mar Mediterrani i el Jordà, on actualment es troben l'estat d'Israel i els Territoris Palestins, sota l'Autoritat Nacional Palestina.
Nou!!: Mur de Cisjordània і Palestina · Veure més »
Partit Laborista Israelià
El Partit Laborista Israelià (tr) és un partit polític d'Israel.
Nou!!: Mur de Cisjordània і Partit Laborista Israelià · Veure més »
Pla de les Nacions Unides per a la partició de Palestina
La Partició de Palestina de l'ONU el 1947 El Pla de les Nacions Unides per a la partició de Palestina o la Resolució 181 (II) El Govern Futur de Palestina de l'Assemblea General de les Nacions Unides fou un pla adoptat per decisió de l'Assemblea General el 29 de novembre de 1947.
Nou!!: Mur de Cisjordània і Pla de les Nacions Unides per a la partició de Palestina · Veure més »
Poble palestí
El poble palestí (en àrab: الشعب الفلسطيني) (transliterat: al-xab al-filastini) anomenat habitualment palestins o àrabs palestins, és un poble semita del llevant mediterrani amb orígens familiars a la regió històrica de Palestina i que constitueix una de les poblacions autòctones de la totalitat de territoris palestins i Israel.
Nou!!: Mur de Cisjordània і Poble palestí · Veure més »
Propaganda
La propaganda és una informació presentada i difosa amb la finalitat de donar suport a una determinada agenda o de promocionar un producte.
Nou!!: Mur de Cisjordània і Propaganda · Veure més »
Qalqilya
Qalqilya Qalqilya és una ciutat palestina de Cisjordània.
Nou!!: Mur de Cisjordània і Qalqilya · Veure més »
Ramal·lah
Ramal·lah o Ramala és una ciutat palestina d'uns 27.000 habitants, a Cisjordània, uns 15 quilòmetres al nord-est de Jerusalem.
Nou!!: Mur de Cisjordània і Ramal·lah · Veure més »
Refugiats palestins
El terme refugiats palestins es refereix a la població d'exiliats d'origen palestí que va deixar les seves llars tradicionals després de la guerra araboisraeliana de 1948 i durant el procés del conflicte àrab-israelià. Els palestins que van quedar dins de l'Estat d'Israel i van adquirir la ciutadania són oficialment àrabs israelians.
Nou!!: Mur de Cisjordània і Refugiats palestins · Veure més »
República de Palau
Palau (Belau en palauès) és un estat pluriinsular de Micronèsia, a l'oceà Pacífic, situat a uns 500 km a l'est de les Filipines.
Nou!!: Mur de Cisjordània і República de Palau · Veure més »
Salam Fayyad
Salam Fayyad (2 d'abril de 1951) és un polític jordà-palestí i exprimer ministre de l'Autoritat Palestina i ministre de Finances.
Nou!!: Mur de Cisjordània і Salam Fayyad · Veure més »
Segona intifada
La segona intifada o intifada d'al-Aqsa és el nom donat a la rebel·lió palestina que representà un període de violència intensa entre palestins i israelians entre els anys 2000 i 2005.
Nou!!: Mur de Cisjordània і Segona intifada · Veure més »
Sud-àfrica
La República de Sud-àfrica és un Estat localitzat a l'extrem meridional de l'Àfrica.
Nou!!: Mur de Cisjordània і Sud-àfrica · Veure més »
Transjordània
Es coneixen com a Transjordània (més enllà del Jordà) els territoris situats a la riba oriental d'aquest riu.
Nou!!: Mur de Cisjordània і Transjordània · Veure més »
Tribunal Internacional de Justícia
El ''Palau de la Pau'', seu del Tribunal Internacional de JustíciaEl Tribunal Internacional de Justícia (TIJ) o Cort Internacional de Justícia (CIJ), conegut col·loquialment com a Cort Mundial, és el principal òrgan judicial de les Nacions Unides i va ser establert per la Carta de les Nacions Unides el 1945.
Nou!!: Mur de Cisjordània і Tribunal Internacional de Justícia · Veure més »
Tribunal Suprem d'Israel
La Cort Suprema o Tribunal Suprem (en hebreu: בית המשפט העליון, Bet ha-Mixpat ha-Elyon) és la màxima instància judicial de l'Estat d'Israel.
Nou!!: Mur de Cisjordània і Tribunal Suprem d'Israel · Veure més »
Tulkarem
Tulkarem o Tulkarm és una ciutat de Palestina al nord de les muntanyes de Samaria a la governació de Tulkarem al nord-oest de Cisjordània: limita amb els districtes israelians de Netanya i Haifa a l'oest, i de Nablus i Jenin a l'est.
Nou!!: Mur de Cisjordània і Tulkarem · Veure més »
Yitshaq Rabín
miniatura Yitshaq Rabín, premi Nobel de la Pau Yitshaq Rabín (יִצְחַק רָבִּין) (Jerusalem, 1 de març de 1922 - Tel Aviv, 4 de novembre de 1995) va ser un militar i polític israelià.
Nou!!: Mur de Cisjordània і Yitshaq Rabín · Veure més »
15 de setembre
El 15 de setembre és el dos-cents cinquanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-novè en els anys de traspàs.
Nou!!: Mur de Cisjordània і 15 de setembre · Veure més »
2002
2002 fou un any normal, començat en dimarts segons el calendari gregorià.
Nou!!: Mur de Cisjordània і 2002 · Veure més »
2004
2004 fon un any de traspàs començat en dijous, segons el calendari gregorià.
Nou!!: Mur de Cisjordània і 2004 · Veure més »
2005
2005 fou un any normal, començat en dissabte segons el calendari gregorià.
Nou!!: Mur de Cisjordània і 2005 · Veure més »
2007
2007 fou un any normal, començat en diumenge segons el calendari gregorià.
Nou!!: Mur de Cisjordània і 2007 · Veure més »
30 de juny
El 30 de juny és el cent vuitanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-dosè en els anys de traspàs.
Nou!!: Mur de Cisjordània і 30 de juny · Veure més »
4 de setembre
El 4 de setembre és el dos-cents quaranta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-vuitè en els anys de traspàs.
Nou!!: Mur de Cisjordània і 4 de setembre · Veure més »
Redirigeix aquí:
Barrera israeliana de Cisjordània.
