Accés més ràpid que el navegador!
56 les relacions: Alfons el Magnànim, Anglesola (llinatge), Aquitània, Bagà, Baronia d'Erill, Baronia de Pinós, Baronia de Ribelles, Cançó de gesta, Carlemany, Cervelló (llinatge), Cervera, Cervera (llinatge), Commentaria super Usaticis Barchinone, Comtat d'Empúries, Comtat d'Osona, Comte l'Arnau, Edat mitjana, Francs, Guifré el Pilós, Histories e conquestes dels Reys de Arago e Comtes de Barcelona, Jaume Marquilles, Junta de Molins de Rei, Mataplana (llinatge), Monestir de Santa Maria de Ripoll, Montcada (llinatge), Narbona, Noblesa, Nou preuats, Otger Cataló, Pàtria (desambiguació), Pere Miquel Carbonell i Soler, Pere Tomic, Pipí I el Breu, Ramon Berenguer I, Rocabertí (llinatge), Santa Maria de Montgrony, Senescal, Senyor, Septimània, Tàrrega, Víctor Balaguer i Cirera, 1024, 1056, 1063, 1067, 1068, 1076, 1095, 714, 751, ..., 752, 767, 768, 795, 813, 977. Ampliar l'índex (6 més) »
Alfons el Magnànim
Carlí d'Alfons el Magnànim Ral d'Alfons el Magnànim Ducat d'or d'Alfons I, 1442-1458, també anomenat ''alfonsí'' Alfons el Magnànim, anomenat també Alfons V d'Aragó, III de València, I de Nàpols, Sicília i Mallorca, II de Sardenya i IV de Barcelona (Medina del Campo, Castella, 1396 - Nàpols, 27 de juny de 1458), fou rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília, de Sardenya (1416-1458) i de Nàpols (1442-1458), i comte de Barcelona.
Nou!!: Nou Barons de la Fama і Alfons el Magnànim · Veure més »
Anglesola (llinatge)
Escut d'armes delllinatge dels Anglesola Els Anglesola eren un dels més antics llinatges de l'aristocràcia militar catalana, els orígens mitològics dels quals es remunten a la llegenda dels Nou Barons de la Fama, la qual és del s. XVIII.
Nou!!: Nou Barons de la Fama і Anglesola (llinatge) · Veure més »
Aquitània
Aquitània fou una regió administrativa al sud-oest de França, dins del territori d'Occitània (part de Gascunya, el Bearn) i l'Iparralde.
Nou!!: Nou Barons de la Fama і Aquitània · Veure més »
Bagà
Bagà és un municipi de la comarca del Berguedà.
Nou!!: Nou Barons de la Fama і Bagà · Veure més »
Baronia d'Erill
La Baronia d'Erill, del segle XI, juntament amb les baronies d'Abella, Bellera i Orcau, era una de les baronies primigènies de l'actual Pallars Jussà.
Nou!!: Nou Barons de la Fama і Baronia d'Erill · Veure més »
Baronia de Pinós
La Baronia de Pinós fou una jurisdicció senyorial que des del va pertànyer al llinatge dels Pinós.
Nou!!: Nou Barons de la Fama і Baronia de Pinós · Veure més »
Baronia de Ribelles
La Baronia de Ribelles fou una jurisdicció senyorial del Principat, centrada en el castell de Ribelles de la població homònima de la Noguera, al comtat d'Urgell.
Nou!!: Nou Barons de la Fama і Baronia de Ribelles · Veure més »
Cançó de gesta
Cançó de Rotllà'' Les cançons de gesta són epopeies medievals europees en llengua romànica, redactades en vers i transmeses originalment per joglars que narren incidents llegendaris, sovint basats en fets reals, que fan èmfasi en els combats entre cristians i sarraïns.
Nou!!: Nou Barons de la Fama і Cançó de gesta · Veure més »
Carlemany
Carlemany (llatí: Carolus Magnus o Karolus Magnus; alemany: Karl der Große; francès: Charlemagne; nascut probablement el 2 d'abril del 742 prop de Lieja i mort el 28 de gener del 814 a Aquisgrà) fou rei dels francs entre el 768 i el 814 (fins al 771 conjuntament amb el seu germà Carloman I).
Nou!!: Nou Barons de la Fama і Carlemany · Veure més »
Cervelló (llinatge)
Escut d'armes dels Cervelló Els Cervelló foren un llinatge català derivat del llinatge de Gurb.
Nou!!: Nou Barons de la Fama і Cervelló (llinatge) · Veure més »
Cervera
Cervera és una ciutat del centre-oest de Catalunya, capital de la comarca de la Segarra i cap del partit judicial de Cervera, a la Vegueria de Ponent.
Nou!!: Nou Barons de la Fama і Cervera · Veure més »
Cervera (llinatge)
Cervera és un llinatge de l'aristocràcia militar catalana que prengué el cognom de Cervera en ser-ne castlans i derivada dels senyors dels castells de Ferran, Malacara i Sant Esteve (anomenat postèriorment de Castellfollit de Riubregós) a l'alta Segarra.
Nou!!: Nou Barons de la Fama і Cervera (llinatge) · Veure més »
Commentaria super Usaticis Barchinone
Consellers de Barcelona Commentaria super Usaticis Barchinone és una obra del jurista català Jaume Marquilles sobre els Usatges de Barcelona.
Nou!!: Nou Barons de la Fama і Commentaria super Usaticis Barchinone · Veure més »
Comtat d'Empúries
El comtat d'Empúries fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la Gòtia, que alguns cronistes francs del denominaren marca hispànica.
Nou!!: Nou Barons de la Fama і Comtat d'Empúries · Veure més »
Comtat d'Osona
El Comtat d'Osona (en llatí Ausona) fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la Gòtia, que alguns cronistes francs del denominaren marca hispànica.
Nou!!: Nou Barons de la Fama і Comtat d'Osona · Veure més »
Comte l'Arnau
El Comte Arnau és un personatge noble de la mitologia catalana.
Nou!!: Nou Barons de la Fama і Comte l'Arnau · Veure més »
Edat mitjana
Berenguer de Palou i els magnats Bernat de Centelles i Gilabert de Cruïlles durant la conquesta de Mallorca (1229) (frescos del Palau Aguilar de Barcelona, MNAC) L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del fins al.
Nou!!: Nou Barons de la Fama і Edat mitjana · Veure més »
Francs
Els francs eren un dels pobles germànics de la part occidental d'Europa.
Nou!!: Nou Barons de la Fama і Francs · Veure més »
Guifré el Pilós
Guifré I de Barcelona, dit el Pilós o el Pelós (ca. 840 - 897), fou comte de Barcelona, comte d'OsonaFou comte d'Osona de iure des del 878, malgrat que de facto ho fou a partir del 886, quan repoblà el comtat.
Nou!!: Nou Barons de la Fama і Guifré el Pilós · Veure més »
Histories e conquestes dels Reys de Arago e Comtes de Barcelona
Histories e conquestes dels Reys de Arago e Comtes de Barcelona és una crònica escrita el 1438 pel noble català mossèn Pere Tomic.
Nou!!: Nou Barons de la Fama і Histories e conquestes dels Reys de Arago e Comtes de Barcelona · Veure més »
Jaume Marquilles
Jaume Marquilles (Barcelona, 1368 o 1370 - ?, 1451 o 1455) fou un eclesiàstic i jurista català.
Nou!!: Nou Barons de la Fama і Jaume Marquilles · Veure més »
Junta de Molins de Rei
Junta de Molins de Rei fou una lliga de ciutats, viles i barons que la noblesa catalana va crear el 1418 encapçalada pel conseller de Barcelona Ramon Desplà i el comte Roger Bernat I de Pallars Sobirà per a fer front als moviments castellanitzants de la cort iniciats pel seu pare, el rei Ferran I, i denunciats a les Corts de Montblanc (1414), en concret, l'exclusivitat dels catalans a ocupar els càrrecs jurídics, la primacia absoluta dels Usatges de Barcelona i les Constitucions catalanes, que foren obtinguts en les corts de Barcelona de 1421, en les quals s'encomana també a la Diputació del General la custòdia de l'estructura constitucional davant de qualsevol extralimitació reial.
Nou!!: Nou Barons de la Fama і Junta de Molins de Rei · Veure més »
Mataplana (llinatge)
Escut d'armes del llinatge dels Mataplana (segons l'Armorial de Gelre) Els Mataplana eren un dels més antics llinatges de l'aristocràcia militar catalana, els orígens dels quals es remunten a la Llegenda dels Nou Barons de la Fama.
Nou!!: Nou Barons de la Fama і Mataplana (llinatge) · Veure més »
Monestir de Santa Maria de Ripoll
El monestir de Santa Maria de Ripoll és un edifici conegut com a monestir benedictí a la localitat catalana de Ripoll.
Nou!!: Nou Barons de la Fama і Monestir de Santa Maria de Ripoll · Veure més »
Montcada (llinatge)
Escut dels Montcada Escut dels Montcada com a virreis de Sicília El llinatge de Montcada és un dels més importants de Catalunya, per les possessions que va acumular i per la importància dels seus membres.
Nou!!: Nou Barons de la Fama і Montcada (llinatge) · Veure més »
Narbona
Narbona (en occità, pronunciat; la forma oficial francesa és Narbonne) és una ciutat del Llenguadoc.
Nou!!: Nou Barons de la Fama і Narbona · Veure més »
Noblesa
La noblesa o noblea és un estat hereditari tradicional que existeix avui en alguns països (principalment actuals o anteriors monarquies).
Nou!!: Nou Barons de la Fama і Noblesa · Veure més »
Nou preuats
Colònia. D'esquerra a dreta Alexandre, Hèctor, Cèsar, Judes, David, Josuè, Jofré, Artús i Carlemany. Nou preuats (Alcalá de Henares, 1585). Els nou paladins (en francès: les neuf preux) sou nou figures històriques presentades com l'ideal de la cavalleria, donant una idea més concreta de les virtuts morals que exemplificaven: les del coratge militar i el generalisme.
Nou!!: Nou Barons de la Fama і Nou preuats · Veure més »
Otger Cataló
L'Otger Cataló (o Catalon), o Pare de la Pàtria, és un personatge de llegenda que amb els Nou Barons de la Fama hauria conquerit Catalunya als sarraïns.
Nou!!: Nou Barons de la Fama і Otger Cataló · Veure més »
Pàtria (desambiguació)
* Pàtria, concepte antropològic, polític, filosòfic, històric i jurídic.
Nou!!: Nou Barons de la Fama і Pàtria (desambiguació) · Veure més »
Pere Miquel Carbonell i Soler
fou un historiador, humanista, notari i poeta, arxiver reial de l'Arxiu Reial de Barcelona (1476-1517).
Nou!!: Nou Barons de la Fama і Pere Miquel Carbonell i Soler · Veure més »
Pere Tomic
Pere Tomic o Tomich (Bagà, s. XV – abans de 1481) va ser un cavaller i historiador català, autor del llibre Histories e conquestes dels Reys de Arago e Comtes de Barcelona i castlà del castell d'Aristot (1446-1447).
Nou!!: Nou Barons de la Fama і Pere Tomic · Veure més »
Pipí I el Breu
Pipí I el Breu (714-768), majordom de palau de Nèustria (741-751) i Austràsia (747-751) i rei dels francs (751-768), el primer de la dinastia carolíngia.
Nou!!: Nou Barons de la Fama і Pipí I el Breu · Veure més »
Ramon Berenguer I
Ramon Berenguer I, dit el Vell (ca. 1023 - Barcelona, 26 de maig de 1076) fou comte de Barcelona, Girona (1035 - 1076), Osona (1054 - 1076), Carcassona i Rasès (1067 - 1076).
Nou!!: Nou Barons de la Fama і Ramon Berenguer I · Veure més »
Rocabertí (llinatge)
Armes heràldiques dels Rocabertí Els Rocabertí foren un llinatge noble català amb dominis feudals situats sobretot a l'Empordà.
Nou!!: Nou Barons de la Fama і Rocabertí (llinatge) · Veure més »
Santa Maria de Montgrony
Imatge de Santa Maria de Montgrony El santuari o capella de Santa Maria de Montgrony és un santuari marià del bisbat de Vic, situat al Montgrony.
Nou!!: Nou Barons de la Fama і Santa Maria de Montgrony · Veure més »
Senescal
El senescal o dàpifer era l'oficial major de palau de la majoria de corts feudals d'Europa a l'edat mitjana.
Nou!!: Nou Barons de la Fama і Senescal · Veure més »
Senyor
Corona heràldica del títol nobiliari de Senyor. Senyor (en llatí: dominus) és qui té domini sobre quelcom o hom.
Nou!!: Nou Barons de la Fama і Senyor · Veure més »
Septimània
Septimània el 537 Septimània (en occità Septimània, en francès Septimanie) és una regió històrica banyada pel golf del Lleó que es correspon aproximadament amb els departaments francesos de Gard, Erau, Aude i de la Catalunya del Nord, que després del 747 s'estengué fins a l'Ebre.
Nou!!: Nou Barons de la Fama і Septimània · Veure més »
Tàrrega
Tàrrega (pronúncia local: o) és una ciutat de Catalunya, capital de la comarca de l'Urgell.
Nou!!: Nou Barons de la Fama і Tàrrega · Veure més »
Víctor Balaguer i Cirera
Víctor Balaguer i Cirera (Barcelona, 11 de desembre de 1824 – Madrid, 14 de gener de 1901), autoanomenat Lo trobador de Montserrat, fou un polític liberal, periodista, escriptor romàntic, poeta, dramaturg i historiador català.
Nou!!: Nou Barons de la Fama і Víctor Balaguer i Cirera · Veure més »
1024
Sense descripció.
Nou!!: Nou Barons de la Fama і 1024 · Veure més »
1056
Sense descripció.
Nou!!: Nou Barons de la Fama і 1056 · Veure més »
1063
El 1063 (MLXIII) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Nou Barons de la Fama і 1063 · Veure més »
1067
El 1067 (MLXVII) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Nou Barons de la Fama і 1067 · Veure més »
1068
Sense descripció.
Nou!!: Nou Barons de la Fama і 1068 · Veure més »
1076
Sense descripció.
Nou!!: Nou Barons de la Fama і 1076 · Veure més »
1095
El 1095 (MXCV) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Nou Barons de la Fama і 1095 · Veure més »
714
Sense descripció.
Nou!!: Nou Barons de la Fama і 714 · Veure més »
751
Sense descripció.
Nou!!: Nou Barons de la Fama і 751 · Veure més »
752
El 752 (DCCLII) fou un any de traspàs iniciat en dissabte pertanyent a l'edat mitjana.
Nou!!: Nou Barons de la Fama і 752 · Veure més »
767
Sense descripció.
Nou!!: Nou Barons de la Fama і 767 · Veure més »
768
Sense descripció.
Nou!!: Nou Barons de la Fama і 768 · Veure més »
795
Sense descripció.
Nou!!: Nou Barons de la Fama і 795 · Veure més »
813
Sense descripció.
Nou!!: Nou Barons de la Fama і 813 · Veure més »
977
El 977 (CMLXXVII) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Nou Barons de la Fama і 977 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Barons de la fama, Cavallers de la Terra, Els 9 Cavallers de la Terra, Llegenda dels Nou Barons de la Fama.
