Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Baptisteri Neonià

Índex Baptisteri Neonià

El baptisteri Neonià o baptisteri dels Ortodoxos (en italià: Battistero degli Ortodossi) és la més antiga de les vuit estructures de Ravenna inscrites per la UNESCO en la llista del Patrimoni de la Humanitat l'any 1996.

39 les relacions: Apòstol, Arcada, Arianisme, Arquitectura paleocristiana, Arquitectura romana d'Orient, Art paleocristià, Art romà d'Orient, Baptisme, Baptisteri, Baptisteri Arrià, Basílica, Basílica de Constantí de Trèveris, Bisbe, Cúpula, Cúpula de la Roca, Consell Internacional dels Monuments i Llocs Històrics, Cristianisme, Estuc, Heretgia, Jerusalem, Jesús de Natzaret, Joan Baptista, Jordà (riu), Lesena, Maó (construcció), Marbre, Monuments paleocristians de Ravenna, Mosaic, Ortodòxia, Ostrogots, Patrimoni de la Humanitat, Pica baptismal, Ravenna, Resurrecció, Santíssima Trinitat, Teodoric el Gran, Termes romanes, UNESCO, 1996.

Apòstol

''La Santa Cena'', pintura mural de la dècada de 1490 de Leonardo da Vinci que mostra l'últim sopar de Jesús i els seus dotze apòstols en la vigília de la seva crucifixió. Santa Maria delle Grazie, Milà. En la tradició cristiana, els apòstols, particularment els dotze apòstols (en grec απόστολος, apostolos, 'enviat' o 'emissari'), foren dotze homes jueus escollits d'entre els deixebles i enviats per Jesús de Natzaret a predicar l'evangeli als jueus, i després de la seva resurrecció als gentils arreu del món.

Nou!!: Baptisteri Neonià і Apòstol · Veure més »

Arcada

Arcada Una arcada es una sèrie d'arcs adossats a una construcció, que tenen una funció estructural i decorativa i que es pot disposar en un sol ordre o en diversos ordres superposats.

Nou!!: Baptisteri Neonià і Arcada · Veure més »

Arianisme

Larianisme o arrianisme és un corrent religiós cristià del considerat heretgia pel catolicisme.

Nou!!: Baptisteri Neonià і Arianisme · Veure més »

Arquitectura paleocristiana

V L'arquitectura paleocristiana, també anomenada arquitectura cristiana primitiva, és aquella que fou realitzada entre finals del —sota el mandat de Constantí I el Gran— i fins al —l'època de l'emperador Justinià I. Nasqué principalment per satisfer la necessitat de construcció d'estructures pròpies per a la religió cristiana.

Nou!!: Baptisteri Neonià і Arquitectura paleocristiana · Veure més »

Arquitectura romana d'Orient

citació.

Nou!!: Baptisteri Neonià і Arquitectura romana d'Orient · Veure més »

Art paleocristià

La imatge de Jesús com a Bon Pastor a les catacumbes de Domitilla a Roma Lart paleocristià (en grec, paleo significa "vell" o "antic") és l'art produït pels cristians o sota un patrocini cristià durant els primers segles del cristianisme i en especial entre l'any 200 i l'any 500.

Nou!!: Baptisteri Neonià і Art paleocristià · Veure més »

Art romà d'Orient

XII L'art romà d'Orient és l'art produït a l'Imperi Romà d'OrientConegut igualment pel nom anacrònic d'«Imperi Bizantí».

Nou!!: Baptisteri Neonià і Art romà d'Orient · Veure més »

Baptisme

Baptisme catòlic El baptisme, bateig, batejament (o batiament) o batiar és el primer dels sagraments del cristianisme.

Nou!!: Baptisteri Neonià і Baptisme · Veure més »

Baptisteri

El '''baptisteri''' de la ciutat de Parma Maqueta del baptisteri Notre-Dame aux Fonts de Lieja, a costat de la catedral gòtica Pica baptismal de la catedral de Barcelona El baptisteri (del llatí baptisterium) és l'edifici on els cristians atorguen el sagrament del baptisme a aquells que volen entrar a llur religió.

Nou!!: Baptisteri Neonià і Baptisteri · Veure més »

Baptisteri Arrià

El baptisteri Arrià o baptisteri dels Arrians (en italià: Battistero degli Ariani) és una de les més antigues de les vuit estructures de Ravenna inscrites per la UNESCO en la llista del Patrimoni de la Humanitat l'any 1996.

Nou!!: Baptisteri Neonià і Baptisteri Arrià · Veure més »

Basílica

Basílica Major de Sant Pere, Vaticà, seu del Papa de l’Església Catòlica. És un edifici de planta central amb una nau basilical allargada Avui dia una basílica és una església catòlica rellevant per algun motiu i que gaudeix d'un estatus especial atorgat pel Papa de Roma.

Nou!!: Baptisteri Neonià і Basílica · Veure més »

Basílica de Constantí de Trèveris

La Basílica de Constantí de Trèveris (Konstantinsbasilika en alemany), anomenada també Aula Palatina, és una construcció de maons de planta rectangular, datada l'any 310 i situada a la ciutat de Trèveris, Alemanya.

Nou!!: Baptisteri Neonià і Basílica de Constantí de Trèveris · Veure més »

Bisbe

Bisbe Vidal de Canyelles. Un bisbe (del grec επίσκοπος, vigilant) és un càrrec de la jerarquia de l'Església catòlica, tot i que també és un càrrec present en altres esglésies cristianes com l'Església Ortodoxa, les Esglésies ortodoxes orientals, la Comunió anglicana i algunes esglésies protestants.

Nou!!: Baptisteri Neonià і Bisbe · Veure més »

Cúpula

Cúpula central de la basílica de Sant Pere del Vaticà, dissenyada per Miquel Àngel. Té 42,5 metres de diàmetre i 132 metres d'alçària Una cúpula és un element estructural de l'arquitectura que s'assembla a la meitat del buit d'una esfera; és una volta la geometria de la qual és una semiesfera per l'interior.

Nou!!: Baptisteri Neonià і Cúpula · Veure més »

Cúpula de la Roca

Vista exterior La cúpula de la Roca és un temple islàmic situat a Jerusalem, al centre de la muntanya del Temple.

Nou!!: Baptisteri Neonià і Cúpula de la Roca · Veure més »

Consell Internacional dels Monuments i Llocs Històrics

El Consell Internacional dels Monuments i Llocs Històrics, també conegut com a ICOMOS (en anglès International Council on Monuments and Sites) és una associació civil no governamental, situada a París, França lligada a l'ONU, a través de la Unesco.

Nou!!: Baptisteri Neonià і Consell Internacional dels Monuments i Llocs Històrics · Veure més »

Cristianisme

Branques del cristianisme El cristianisme (del grec: Xριστός, Khristós, Crist, literalment, 'ungit') és una religió abrahàmica monoteistaLa descripció del cristianisme com a religió monoteista prové de diverses fonts: Catholic Encyclopedia (article «»); William F. Albright, From the Stone Age to Christianity; H. Richard Niebuhr; About.com,; Kirsch, God Against the Gods; Woodhead, An Introduction to Christianity; The Columbia Electronic Encyclopedia; The New Dictionary of Cultural Literacy,; New Dictionary of Theology,, pp.

Nou!!: Baptisteri Neonià і Cristianisme · Veure més »

Estuc

jesuïtes, Viena, d'Andrea Pozzo L'estuc, és una pasta de gra fi composta per algeps, pols de marbre (a vegades) i cola, que s'endurix quan s'asseca i s'utilitza sobretot per a lluir parets i sostres cobrint materials menys atractius visualment de construcció com ara ciment, pedra, rajola, fang o atovó.

Nou!!: Baptisteri Neonià і Estuc · Veure més »

Heretgia

Galileo Galilei condemnat per heretge Una heretgia (del llatí haeresis) és una creença o teoria controvertida o nova, especialment religiosa, que entra en conflicte amb el dogma establert.

Nou!!: Baptisteri Neonià і Heretgia · Veure més »

Jerusalem

Jerusalem (lit. ‘Jerusalem la Santa’, o, senzillament,;;, o — és la capital d'Israel per als jueus i de Palestina per als àrabs. Situada en un altiplà en les muntanyes de Judea entre la Mediterrània i la Mar Morta, és una de les ciutats més antigues del món. Es considera sagrada per les tres grans religions abrahàmiques: judaisme, cristianisme i islam. Israelians i palestins reclamen Jerusalem com la seva capital tal com ho ha va ser històricament, ja que Israel manté les seves institucions governamentals primàries allà de forma il·legal segons la llei internacional. Palestina reclama la capitalitat d'acord amb la resolució 242 del consell de seguretat de l'ONU i la declaració d'independència de Palestina de l'any 1988 l'OAP l'inclou efectivament com a capital. Avui en dia, l'estatus de Jerusalem segueix sent un dels temes centrals en el conflicte palestí-israelià. Durant la guerra araboisraeliana de 1948 o Guerra d'Independència, Jerusalem Oest va ser una de les zones capturades i posteriorment annexat per Israel, mentre que Jerusalem oriental, inclosa la Ciutat Vella, va ser capturat i posteriorment annexada per Jordània. Israel va capturar Jerusalem oriental de Jordània durant la Guerra dels Sis Dies de 1967 que posteriorment es va annexar a Jerusalem Oest, juntament amb el territori circumdant addicional. Una de les lleis fonamentals d'Israel, la Llei de 1980 de Jerusalem, es refereix a Jerusalem com a capital indivisible del país, vulnerant les resolucions de l'ONU que no reconeixen aquesta annexió del territori ocupat. Totes les branques del govern israelià es troben a Jerusalem, inclosa la Knesset (parlament israelià), les residències del primer ministre i el president, i el Tribunal Suprem. Mentre que la comunitat internacional va rebutjar l'annexió i tracta a Jerusalem Est com a "territori palestí ocupat per Israel", Israel té més dret a la sobirania sobre Jerusalem Oest. La comunitat internacional no reconeix Jerusalem com a capital d'Israel, i els amfitrions de la ciutat no hi ha ambaixades estrangeres. Jerusalem és també la llar d'algunes institucions israelianes no governamentals d'importància nacional, com ara la Universitat Hebrea i el Museu d'Israel, amb el seu Santuari del Llibre. El 2011, Jerusalem tenia un total de 801.000 habitants: 497.000 jueus (62% del total), 281.000 musulmans (35%), 14.000 cristians (2%) i 9.000 persones sense adscripció religiosa (1%). La ciutat antiga de Jerusalem i les seves muralles van ser declarades l'any 1981 patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

Nou!!: Baptisteri Neonià і Jerusalem · Veure més »

Jesús de Natzaret

Jesús de Natzaret (7-2 aC – 30-33 dC) és la figura central del cristianisme, en el qual també se l'anomena «Fill de Déu».

Nou!!: Baptisteri Neonià і Jesús de Natzaret · Veure més »

Joan Baptista

Joan Baptista (Judea, v. 4 aC? - v. 30), segons els textos religiosos, fou un predicador que va liderar un moviment baptismal a Judea.

Nou!!: Baptisteri Neonià і Joan Baptista · Veure més »

Jordà (riu)

El Jordà és un riu de 320 km de longitud total, que ocupa la part més baixa d'una fossa tectònica.

Nou!!: Baptisteri Neonià і Jordà (riu) · Veure més »

Lesena

Una faixa llombarda de l'absis de Sant Pere d'Ullastret La lesena és un reforç vertical del mur, de poc gruix i sense base, normalment sense capitell, sovint connectats per petits arcs cecs característic de l'arquitectura romànica dels Mestres Llombards.

Nou!!: Baptisteri Neonià і Lesena · Veure més »

Maó (construcció)

El maó és una peça generalment de forma de paral·lelepípede feta d'argila assecada i cuita en una bòbila.

Nou!!: Baptisteri Neonià і Maó (construcció) · Veure més »

Marbre

Roca de marbre Taj Mahal, fet principalment de marbre El marbre és una roca metamòrfica, calcària, amb textura compacta i un aspecte cristal·litzat i cristal·lí, composta principalment per grans microscòpics de calcita.

Nou!!: Baptisteri Neonià і Marbre · Veure més »

Monuments paleocristians de Ravenna

Els monuments paleocristians de Ravenna són un conjunt de vuit edificis d'aquesta ciutat que la UNESCO va inscriure com a Patrimoni de la Humanitat l'any 1996.

Nou!!: Baptisteri Neonià і Monuments paleocristians de Ravenna · Veure més »

Mosaic

Santa Sofia (Istanbul) Un mosaic, en origen, fou una composició decorativa elaborada a partir de diferents colors i materials, com ara marbre, terracota o vidre.

Nou!!: Baptisteri Neonià і Mosaic · Veure més »

Ortodòxia

Lortodòxia (del grec antic ὀρθός - Orthos, 'correcte' - i δόξα - doxa, literalment 'opinió recta i veritable') és la doctrina o ideologia que és sostinguda i defensada per la major part d'una societat, especialment en el terreny religiós, en contraposició a l'heterodòxia, o doctrina sostinguda per un grup menor o grups menors que no comparteixen aquesta doctrina o es mostren dissidents d'aquesta.

Nou!!: Baptisteri Neonià і Ortodòxia · Veure més »

Ostrogots

Els ostrogots són un dels pobles germànics.

Nou!!: Baptisteri Neonià і Ostrogots · Veure més »

Patrimoni de la Humanitat

La Casa Milà, a Barcelona. La Llotja de la Seda, a València. El Patrimoni de la Humanitat (en anglès World Heritage) és un pla de protecció dels béns culturals i naturals del món, proposat per l'Organització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (UNESCO), a través de la "Convenció sobre la Protecció del Patrimoni Mundial Cultural i Natural", aprovat el 1972.

Nou!!: Baptisteri Neonià і Patrimoni de la Humanitat · Veure més »

Pica baptismal

XII cognom.

Nou!!: Baptisteri Neonià і Pica baptismal · Veure més »

Ravenna

Ravenna —Ravêna en emilià-romanyol— és una ciutat d'Itàlia a l'Emília-Romanya, província de Ravenna.

Nou!!: Baptisteri Neonià і Ravenna · Veure més »

Resurrecció

''La Resurrecció de la Carn'', per Luca Signorelli La resurrecció (del llatí resurgere) és el fet de tornar a la vida després d'haver mort.

Nou!!: Baptisteri Neonià і Resurrecció · Veure més »

Santíssima Trinitat

Retaule de la Trinitat. Museu d'art Jacint Rigau, Perpinyà (1489) La doctrina cristiana de la Trinitat és la doctrina central sobre la naturalesa de Déu en la majoria de les esglésies cristianes, que defineix un Déu existent en tres persones divines coiguals, coeternes i consubstancials: Déu Pare, Déu Fill (Jesucrist) i Déu Esperit Sant, tres persones diferents (hipòstases) que comparteixen una essència/substància/natura (homoousion).

Nou!!: Baptisteri Neonià і Santíssima Trinitat · Veure més »

Teodoric el Gran

Maximilià I a l'església de la cort d'Innsbruck Teodoric (Theodoricus) conegut com a el Gran, fou rei dels ostrogots, fill de Teodomir i de la seva concubina Ereleuva.

Nou!!: Baptisteri Neonià і Teodoric el Gran · Veure més »

Termes romanes

Les Termes de Dioclecià, a Roma Frigidari de la vil·la romana de Can Llauder, a Mataró Les termes (del llatí thermae) eren edificis públics amb prestacions que avui en diríem higienicosanitàries.

Nou!!: Baptisteri Neonià і Termes romanes · Veure més »

UNESCO

LOrganització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (en francès: Organisation des Nations unies pour l'éducation, la science et la culture; en anglès: United Nations Educational, Scientific and Cultural Organization, UNESCO), fou establerta per les Nacions Unides el 1946 per promoure la col·laboració internacional en educació, ciència, cultura i comunicació.

Nou!!: Baptisteri Neonià і UNESCO · Veure més »

1996

1996 (MCMXCVI) fou un any de traspàs començat en dilluns segons el calendari gregorià.

Nou!!: Baptisteri Neonià і 1996 · Veure més »

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »