Accés més ràpid que el navegador!
101 les relacions: Al-Àndalus, Al-Walid I, Alfons II d'Astúries, Arnedo, Ath-Thaghr al-Alà, Ènnec Aritza, Ònnega d'Aritza, Àïxa bint Abd-al-Aziz, Àwriya, Bahlul ibn Marzuq, Banu Salama, Barcelona, Borja (Aragó), Califa, Còrdova, Comtat d'Aragó, Comtat de Barcelona, Comtat de Ribagorça, Comtat de Sobrarb, Comte, Comte Cassi, Crònica d'Alfons III, Damasc, Dieta de Tolosa (798), Dinastia Ximena, Ebre, Egilona, Eixea, Emir, Emirat de Qúrtuba, Fortun ibn Qassi, Fortuny I de Pamplona, França Occidental, Francs, Fruela II d'Astúries, Garcia Ènnec, Guifré el Pilós, Guillem I de Tolosa, Imperi Carolingi, Isarn I de Pallars, Islam, Ismaïl ibn Mussa, Llegenda, Lleida, Llista de reis de Navarra, Llop ibn Muhàmmad, Llop ibn Mussa ibn Mussa, Lluís el Pietós, Mahoma, Maymuna bint Zàhir ibn Fortun, ..., Montsó, Muhàmmad I, Muhàmmad ibn Llop, Muhàmmad ibn Llop ibn Muhàmmad, Muladí, Mussa ibn Fortun, Mussa ibn Mussa ibn Fortun, Mussa ibn Nussayr, Mutàrrif ibn Llop, Mutàrrif ibn Mussa ibn Fortun, Nájera, Olite, Ordoni I, Osca, Ramon II de Pallars-Ribagorça, Ràtzia, Regne d'Astúries, Regne de Navarra, Roderic, Sanç I de Pamplona, Saragossa, Sobrarb, Sunnisme, Tarassona, Terrassa, Toledo, Tudela, Tugíbides, Urraca bint Abd-Al·lah, Velasc el Gascó, Visigots, 685, 714, 715, 740, 785, 789, 798, 799, 802, 810, 842, 856, 859, 862, 873, 874, 875, 889, 898, 907. Ampliar l'índex (51 més) »
Al-Àndalus
XII d'al-Àndalus Al-Àndalus o lÀndalus és el territori de la península Ibèrica que restà sota poder musulmà durant l'edat mitjana, entre els anys 711 i 1492.
Nou!!: Banu Qassi і Al-Àndalus · Veure més »
Al-Walid I
Al-Walid I (668 (674?)-715) fou el primer califa omeia marwànida de Damasc (705-715).
Nou!!: Banu Qassi і Al-Walid I · Veure més »
Alfons II d'Astúries
Alfons II d'Astúries el Cast (Oviedo, v 760 - 842), rei d'Astúries (791-842).
Nou!!: Banu Qassi і Alfons II d'Astúries · Veure més »
Arnedo
Arnedo és un municipi de la Rioja, a la comarca d'Arnedo, a la Rioja Baixa, a la riba esquerra del riu Cidacos i a 35 km de Logronyo.
Nou!!: Banu Qassi і Arnedo · Veure més »
Ath-Thaghr al-Alà
Ath-Thaghr al-Alà, també coneguda per la seva traducció literal com a Frontera Superior o Marca Superior, i també anomenada aṯ-Ṯaḡr al-Aqsà o Frontera Extrema o Llunyana, aṯ-Ṯaḡr al-Akbar o Frontera Gran, i aṯ-Ṯaḡr al-Aʿẓam o Frontera Suprema, fou una divisió administrativa i militar al nord-est de l'Àndalus, a la vall de l'Ebre.
Nou!!: Banu Qassi і Ath-Thaghr al-Alà · Veure més »
Ènnec Aritza
Ènnec Aritza (ca. 770 - 851) o Ènnec de Pamplona (en basc Eneko Aritza, en castellà Íñigo Arista) va ser un cabdill vascó que ha estat considerat el primer rei de Pamplona i iniciador de la monarquia navarresa.
Nou!!: Banu Qassi і Ènnec Aritza · Veure més »
Ònnega d'Aritza
Ònnega fou mare d'Ènnec Aritza i de Mussa II el Gran.
Nou!!: Banu Qassi і Ònnega d'Aritza · Veure més »
Àïxa bint Abd-al-Aziz
Àïxa bint Abd-al-Aziz ibn Mussa (nascuda entre 713 i 717) Gran Enciclopedia Larousse, 1967, tom IV fou filla d'Abd-al-Aziz ibn Mussa ibn Nussayr i Egilona.
Nou!!: Banu Qassi і Àïxa bint Abd-al-Aziz · Veure més »
Àwriya
Àwriya bint Mussa o Òria, pels cristians, (v 715-?), fou filla de Mussa ibn Mussa ibn Fortun i Assona Ènnega.
Nou!!: Banu Qassi і Àwriya · Veure més »
Bahlul ibn Marzuq
Bahlul ibn Marzuq (La Puebla de Castro, Osca, ?-el Pallars, vers 802) fou valí de Waixqa (Osca).
Nou!!: Banu Qassi і Bahlul ibn Marzuq · Veure més »
Banu Salama
Els Banu Salama —en àrab بنو سلامة, Banū Salāma, literalment «descendents de Salama»— fou una família musulmana que va governar la meitat nord d'Aragó durant el darrer quart del.
Nou!!: Banu Qassi і Banu Salama · Veure més »
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Nou!!: Banu Qassi і Barcelona · Veure més »
Borja (Aragó)
Borja és un municipi de la comarca del Camp de Borja, a l'oest de la província de Saragossa, a l'Aragó.
Nou!!: Banu Qassi і Borja (Aragó) · Veure més »
Califa
Califa (de l'àrab, ‘successor’, ‘substitut’, ‘representant’, ‘lloctinent’) és el títol que designava la màxima autoritat de l'islam, tant a nivell espiritual com polític.
Nou!!: Banu Qassi і Califa · Veure més »
Còrdova
Còrdova (oficialment Córdoba, en castellà) és una ciutat d'Andalusia, capital de la província de Còrdova, al curs mitjà del riu Guadalquivir, a 110 metres d'altura.
Nou!!: Banu Qassi і Còrdova · Veure més »
Comtat d'Aragó
IX El Comtat d'Aragó es va originar, a inicis del, en una franja muntanyenca al Pirineu central, que comprenia les valls d'Ansó, Hecho i Canfranc.
Nou!!: Banu Qassi і Comtat d'Aragó · Veure més »
Comtat de Barcelona
El Comtat de Barcelona fou un dels comtats que els francs de l'Imperi Carolingi erigiren al sobre l'antiga GòtiaSabaté 1998, pàg.
Nou!!: Banu Qassi і Comtat de Barcelona · Veure més »
Comtat de Ribagorça
El Comtat de Ribagorça fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.
Nou!!: Banu Qassi і Comtat de Ribagorça · Veure més »
Comtat de Sobrarb
Escut de l'Arbre de Sobrarbedel llegendari Regne de Sobrarbe El Comtat de Sobrarb va ser creat pels francs al final del s. VIII.
Nou!!: Banu Qassi і Comtat de Sobrarb · Veure més »
Comte
Corona comtalComte (antigament cómite o en llatí comes) és un títol nobiliari inferior al de marquès i superior al de vescomte o, on no n'hi ha, al de baró.
Nou!!: Banu Qassi і Comte · Veure més »
Comte Cassi
El comes Casius Fortunius (basc: Cassius kondeaen), conegut en català com el comte Cassi (685? - ?).
Nou!!: Banu Qassi і Comte Cassi · Veure més »
Crònica d'Alfons III
La Crònica d'Alfons III —en llatí Chronica Adefonsi tertii regis— és un document històric del tipus crònica escrit en llatí medieval que s'atribueix al propi rei Alfons III.
Nou!!: Banu Qassi і Crònica d'Alfons III · Veure més »
Damasc
Damasc (en català medieval: Domàs) és la capital de Síria i una de les ciutats més antigues del món.
Nou!!: Banu Qassi і Damasc · Veure més »
Dieta de Tolosa (798)
La Dieta de Tolosa del 798 fou la segona dieta o assemblea general del regne d'Aquitània celebrada a Tolosa el 798 quan Lluís el Pietós tornà del Regne de Germània segurament després de passar per la frontera oriental amb l'emirat de Còrdova.
Nou!!: Banu Qassi і Dieta de Tolosa (798) · Veure més »
Dinastia Ximena
Es dona el nom de Dinastia Ximena a un casal de comtes i reis que van governar diferents territoris de la península Ibèrica durant l'edat mitjana.
Nou!!: Banu Qassi і Dinastia Ximena · Veure més »
Ebre
Desembocadura de l'Ebre Fotografia aèria del riu Ebre al seu tram final desembocant a la mar Mediterrània pel delta de l'Ebre Riu Ebre des d'un vaixell LEbre (castellà, basc i aragonès: Ebro) és el segon riu més cabalós de la península Ibèrica després del Duero, i l'únic gran riu peninsular que desguassa a la Mediterrània.
Nou!!: Banu Qassi і Ebre · Veure més »
Egilona
Egilona o Egilo, també coneguda com a Ailo, Ayluna, Umm-Àssim pels cronistes àrabs (c. 659 Provencal, Levi. Encyclopedia of Islam New Edition Vol. 1 A-B. (Leiden, the Netherlands: E.J. Brill, 1960), 58. El va succeir el seu cosí Ayyub al-Lakhmí que es creu que havia tingut algun paper en l'assassinat. o fins i tot altres motius polítics perquè el seu germà Abd-Al·lah ibn Mussa ibn Nussayr fou executat per ordre del califa Yazid II.
Nou!!: Banu Qassi і Egilona · Veure més »
Eixea
Eixea (en aragonès: Exeya d'os Caballers; en castellà i oficialment: Ejea de los Caballeros) és un municipi de l'Aragó a la província de Saragossa i enquadrat a la comarca de les Cinco Villas.
Nou!!: Banu Qassi і Eixea · Veure més »
Emir
Un emir és un cap militar, governador o príncep d'un país islàmic.
Nou!!: Banu Qassi і Emir · Veure més »
Emirat de Qúrtuba
L'Emirat de Qúrtuba o de Còrdova fou un emirat musulmà amb capital a Qúrtuba existent entre els anys 711 i 929.
Nou!!: Banu Qassi і Emirat de Qúrtuba · Veure més »
Fortun ibn Qassi
Fortunius Casius, conegut pel seu nom àrab Fortun ibn Qassi, (710? - ?) fou un valí de Saraqusta d'orígens hispanoromans i ancestre de la dinastia dels Banu Qassi, senyors de la Vall de l'Ebre durant els segles , i principis del X.
Nou!!: Banu Qassi і Fortun ibn Qassi · Veure més »
Fortuny I de Pamplona
Fortuny I Garcés (820/825 - Monestir de Leire, ca. 906) dit pels musulmans el Borni (en àrab al-Ankar) i el Monjo per la historiografia basca moderna, va ser el tercer rei de Pamplona entre 882 a 905, darrer representant de la dinastia Ènnega, descendent d'Ènnec Aritza.
Nou!!: Banu Qassi і Fortuny I de Pamplona · Veure més »
França Occidental
França Occidental o amb el seu nom llatí Francia Occidentalis va ser el territori sota control de Carles II el Calb (840-877) després del Tractat de Verdun de 843, que va dividir l'Imperi Carolingi dels francs en Oriental, Occidental i Mig.
Nou!!: Banu Qassi і França Occidental · Veure més »
Francs
Els francs eren un dels pobles germànics de la part occidental d'Europa.
Nou!!: Banu Qassi і Francs · Veure més »
Fruela II d'Astúries
Fruela II d'Astúries, dit el Leprós (v 875 - 925), fou rei d'Astúries (910-925) i rei de Lleó i Galícia (924-925).
Nou!!: Banu Qassi і Fruela II d'Astúries · Veure més »
Garcia Ènnec
Garcia Ènnec o Garcia I de Pamplona (ca. 810 - ca. 880) va ser rei de Pamplona (851-ca. 880).
Nou!!: Banu Qassi і Garcia Ènnec · Veure més »
Guifré el Pilós
Guifré I de Barcelona, dit el Pilós o el Pelós (ca. 840 - 897), fou comte de Barcelona, comte d'OsonaFou comte d'Osona de iure des del 878, malgrat que de facto ho fou a partir del 886, quan repoblà el comtat.
Nou!!: Banu Qassi і Guifré el Pilós · Veure més »
Guillem I de Tolosa
Guillem I el Sant (768 - 812) va ser duc d'Aquitània (781-806) i comte de Tolosa (790-806).
Nou!!: Banu Qassi і Guillem I de Tolosa · Veure més »
Imperi Carolingi
Imperi Carolingi és un terme historiogràfic utilitzat per referir-se a un període de la història europea derivat de la política dels reis francs, Pipí i Carlemany, que va suposar un intent de recuperació en els àmbits polític, religiós i cultural de l'època medieval a Europa occidental, i és un fet rellevant i important la coronació de Carlemany com a emperador a Roma com a signe de restauració de facto de l'Imperi Romà d'Occident (segons la ficció de la translatio imperii).
Nou!!: Banu Qassi і Imperi Carolingi · Veure més »
Isarn I de Pallars
Isarn I de Pallars (? - 948?), infant de Ribagorça i comte de Pallars (920-948).
Nou!!: Banu Qassi і Isarn I de Pallars · Veure més »
Islam
La Kaba, a la Meca, és el punt central de l'islam vers el qual tots els fidels del món s'orienten per pregar Lislam ('submissió ')Entrada Islam a Encarta ® 2007.
Nou!!: Banu Qassi і Islam · Veure més »
Ismaïl ibn Mussa
Ismaïl ibn Mussa (?-889) fou un important senyor musulmà de Lleida al, de la dinastia dels Banu Qassi, fill de Mussa II el Gran i la segona esposa Maymuna.
Nou!!: Banu Qassi і Ismaïl ibn Mussa · Veure més »
Llegenda
Jaume I el Conqueridor protagonitza moltes llegendes catalanes. ''Llegendas catalanas'', de Maria del Pilar Maspons i Labrós (1881) Una llegenda és un relat sobre fets extraordinaris que és narrat d'acord amb un pacte comunicatiu de versemblança i que suscita entre els interlocutors actituds d'aprovació, dubte, escepticisme o negació.
Nou!!: Banu Qassi і Llegenda · Veure més »
Lleida
Lleida és una ciutat de l'oest de Catalunya, capital de la comarca del Segrià, de la vegueria de Ponent, cap del partit judicial i seu del bisbat de Lleida.
Nou!!: Banu Qassi і Lleida · Veure més »
Llista de reis de Navarra
La llista de reis de Navarra inclou els monarques del regne de Pamplona, predecessor del navarrès, des del primer monarca Ènnec Aritza fins a Sanç VI, primer monarca a prendre el títol de rei de Navarra; la llista de reis de Navarra fins a la seva divisió entre l'alta i la baixa navarra, la primera annexionada a la Corona de Castella i, després integrada a la Monarquia Hispànica, la segona es mantindrà independent fins a la seva integració a la Corona de França amb l'adveniment d'Enric III de Navarra com a rei de França.
Nou!!: Banu Qassi і Llista de reis de Navarra · Veure més »
Llop ibn Muhàmmad
Llop ibn Muhàmmad ibn Llop (? - 907), de nom complet Lubb ibn Muhàmmad ibn Lubb ibn Mussa al-Qassawí ibn Mussa ibn Furtun Qassi ibn Furtun, fou valí de Tudela (890-907) i de Lleida, així com un prominent i poderós senyor musulmà de la marca superior d'Al-Àndalus.
Nou!!: Banu Qassi і Llop ibn Muhàmmad · Veure més »
Llop ibn Mussa ibn Mussa
Llop ibn Mussa, de nom complet Lubb ibn Mussa al-Qassawí ibn Mussa ibn Furtun ibn Qassi ibn Furtun, (v. 820 - Cameros, 875) fou valí de Toledo.
Nou!!: Banu Qassi і Llop ibn Mussa ibn Mussa · Veure més »
Lluís el Pietós
Lluís I dit «el Pietós», o «el Piadós» (Cassinogilum, 16 d'abril del 778 - Ingelheim, 840), fill de Carlemany i de Hildegarda de Vintzgau, succeí al seu pare com a rei dels francs i emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (814-840).
Nou!!: Banu Qassi і Lluís el Pietós · Veure més »
Mahoma
Mahoma o Muhàmmad (de l'àrab), de nom complet Abu-l-Qàssim Muhàmmad ibn Abd-Al·lah ibn Abd-al-Múttalib ibn Haixim ibn Abd-Manaf ibn Qussayy, fou un líder religiós, social i polític àrab i fundador de l'islam, una de les religions mundials.
Nou!!: Banu Qassi і Mahoma · Veure més »
Maymuna bint Zàhir ibn Fortun
Maymuna bint Zàhir ibn Furtun fou filla de Zàhir ibn Fortun de la poderosa dinastia Banu Qassi.
Nou!!: Banu Qassi і Maymuna bint Zàhir ibn Fortun · Veure més »
Montsó
Montsó (en aragonès, castellà i oficialment, Monzón) és la segona ciutat de la província d'Osca, amb una població de 17 115 habitants.
Nou!!: Banu Qassi і Montsó · Veure més »
Muhàmmad I
Muhàmmad I o Muhàmmad ibn Abd-ar-Rahman (Còrdova, 823 - 886) fou el cinquè emir de Qúrtuba (852-886), fill i successor d'Abd-ar-Rahman II, ambdós de la dinastia omeia.
Nou!!: Banu Qassi і Muhàmmad I · Veure més »
Muhàmmad ibn Llop
Muhàmmad ibn Llop ibn Mussa (? - afores de Saragossa, 898), fou el senyor de les ciutats musulmanes de Saragossa i Lleida.
Nou!!: Banu Qassi і Muhàmmad ibn Llop · Veure més »
Muhàmmad ibn Llop ibn Muhàmmad
Muhàmmad ibn Llop ibn Muhàmmad (?-929) fou l'últim membre rellevant de la dinastia dels Banu Qassi.
Nou!!: Banu Qassi і Muhàmmad ibn Llop ibn Muhàmmad · Veure més »
Muladí
Un muladí (de l'àrab, plural de) era, a l'Àndalus, un cristià que es va passar a la religió musulmana.
Nou!!: Banu Qassi і Muladí · Veure més »
Mussa ibn Fortun
Mussa ibn Fortun ——, també conegut com a Mussa I (?, v.740 - Saraqusta, 802) fou governador musulmà d'Arnedo, Saragossa i Tarassona al.
Nou!!: Banu Qassi і Mussa ibn Fortun · Veure més »
Mussa ibn Mussa ibn Fortun
Mussa ibn Mussa al-Qassawí o Mussa II (v. 780 - Tudela, 26 de setembre de 862) fou senyor de la vall de l'Ebre i valí de Tudela, Osca i Saragossa.
Nou!!: Banu Qassi і Mussa ibn Mussa ibn Fortun · Veure més »
Mussa ibn Nussayr
Mussa ibn Nussayr (la Meca, ca. 640 - ?, ca. 717) va ser un general àrab, conqueridor del Magrib i de l'Àndalus i valí d'Ifríqiya.
Nou!!: Banu Qassi і Mussa ibn Nussayr · Veure més »
Mutàrrif ibn Llop
Mutàrrif ibn Lubb ibn Mussa ibn Mussa ibn Furtun ibn Qassi ibn Furtun, més conegut com Mutàrrif ibn Llop, fou un membre de la dinastia musulmana muladí dels Banu Qassi.
Nou!!: Banu Qassi і Mutàrrif ibn Llop · Veure més »
Mutàrrif ibn Mussa ibn Fortun
Mutàrrif ibn Mussa (? - Pamplona, 799) fou l'últim valí de Pamplona (789?-799) fins a la revolta que posà fi a la dominació musulmana.
Nou!!: Banu Qassi і Mutàrrif ibn Mussa ibn Fortun · Veure més »
Nájera
Nájera és un municipi de la Rioja, a la regió de la Rioja Alta.
Nou!!: Banu Qassi і Nájera · Veure més »
Olite
Olite (cooficialment, en basc Erriberri) és un municipi de Navarra, a la comarca de Tafalla, dins la ''merindad'' (batllia) d'Olite.
Nou!!: Banu Qassi і Olite · Veure més »
Ordoni I
Ordoni (castellà: Ordoño; ca. 830 - Oviedo, 27 de maig de 866) fou rei d'Astúries durant els anys 850 a 866.
Nou!!: Banu Qassi і Ordoni I · Veure més »
Osca
Osca (totes dues denominacions oficials) és una ciutat aragonesa, capital de la província d'Osca.
Nou!!: Banu Qassi і Osca · Veure més »
Ramon II de Pallars-Ribagorça
Ramon II de Pallars i Ribagorça (ca. 860 - ca. 920), probablement net de Ramon I de Tolosa, s'apoderà dels comtats de Pallars i de Ribagorça aproximadament entre el 872 i el 920,Mestre, 1998: p. 885, entrada: "Ramon II de Pallars-Ribagorça"L'Enciclopèdia.cat en temps aproximat de la promulgació de la Capitular de Quierzy.
Nou!!: Banu Qassi і Ramon II de Pallars-Ribagorça · Veure més »
Ràtzia
Una ràtzia (de l'àrab algerià ḡāyzyah, ‘unitat de cavalleria militar’, que alhora prové de l'àrab, ‘batalla’) és un atac ràpid i fet per sorpresa contra una base enemiga, sovint amb l'objectiu d'acaparar un botí.
Nou!!: Banu Qassi і Ràtzia · Veure més »
Regne d'Astúries
El Regne d'Astúries va ser la primera entitat política cristiana establerta a la península Ibèrica després del col·lapse del regne de Toledo arran de la mort del rei Roderic a la batalla de Guadalete i la subsegüent invasió musulmana.
Nou!!: Banu Qassi і Regne d'Astúries · Veure més »
Regne de Navarra
El Regne de Navarra fou un regne pirinenc aparegut a l'alta edat mitjana en l'antic territori dels vascons que conformà un dels nuclis de resistència cristiana davant de la dominació islàmica de la península Ibèrica, anàleg al Regne d'Aragó i als comtats catalans, o al Regne d'Astúries a la serralada Cantàbrica.
Nou!!: Banu Qassi і Regne de Navarra · Veure més »
Roderic
Roderic (Còrdova, 688 - Medina-Sidonia, 711) fou rei visigot d'Hispània (Regne de Toledo) del 710 al 711.
Nou!!: Banu Qassi і Roderic · Veure més »
Sanç I de Pamplona
Sanç I de Pamplona o Sanç Garcés (? - Resa, 925) va ser rei de Pamplona entre 905 i 925, va ser el primer monarca de la dinastia Ximena al regne després de la renúncia de Fortuny I. Probablement Sanç havia estat un dels notables més destacats del rei i reuní unes millors condicions per ocupar el govern.
Nou!!: Banu Qassi і Sanç I de Pamplona · Veure més »
Saragossa
Saragossa (en castellà, aragonès i oficialment, Zaragoza) és una ciutat i un municipi d'Espanya, capital de la comarca de Saragossa, de la província homònima i de la comunitat autònoma de l'Aragó.
Nou!!: Banu Qassi і Saragossa · Veure més »
Sobrarb
El Sobrarb és una de les comarques de l'Aragó, a ponent de la Ribagorça i al nord de la comarca del Somontano de Barbastre.
Nou!!: Banu Qassi і Sobrarb · Veure més »
Sunnisme
El sunnisme (literalment ‘gent de la tradició i la comunitat’, o simplement) és la branca principal de l'islam, representant gairebé el 90% dels musulmans.
Nou!!: Banu Qassi і Sunnisme · Veure més »
Tarassona
Tarassona (en castellà, Tarazona) és un municipi d'Aragó situat a la província de Saragossa i cap de la comarca de Tarassona i el Moncayo.
Nou!!: Banu Qassi і Tarassona · Veure més »
Terrassa
Terrassa és una ciutat de Catalunya situada al Vallès Occidental que, juntament amb Sabadell, exerceix la capitalitat de la comarca.
Nou!!: Banu Qassi і Terrassa · Veure més »
Toledo
Toledo (en català antic Tolèdol) és la capital de la província de Toledo i al mateix temps de la comunitat autònoma de Castella-La Manxa.
Nou!!: Banu Qassi і Toledo · Veure més »
Tudela
Tudela (en castellà i oficialment) o Tutera (en basc) és una ciutat de Navarra, a la comarca de Tudela, dins la merindad de Tudela.
Nou!!: Banu Qassi і Tudela · Veure més »
Tugíbides
Els Banu Tujib o tugíbides (‘descendents de Tujib’) foren una família andalusina d'origen àrab, establerta a l'Àndalus poc després de la conquesta islàmica.
Nou!!: Banu Qassi і Tugíbides · Veure més »
Urraca bint Abd-Al·lah
Urraca bint Abd-Al·lah (Tudela) va ser una noble de la família muladí Banu Qassi, reina consort d'Astúries (917-925) i de Lleó (924-925) pel seu matrimoni amb Fruela II.
Nou!!: Banu Qassi і Urraca bint Abd-Al·lah · Veure més »
Velasc el Gascó
Balaixk al-Jalaixqí o Velasc el Gascó fou valí de Pamplona profranc a les primeries del.
Nou!!: Banu Qassi і Velasc el Gascó · Veure més »
Visigots
Migracions visigòtiques Segons la historiografia tradicional, els visigots són una branca dels pobles germànics, i el seu nom significaria «gots de l'oest».
Nou!!: Banu Qassi і Visigots · Veure més »
685
El 685 (DCLXXXV) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Banu Qassi і 685 · Veure més »
714
Sense descripció.
Nou!!: Banu Qassi і 714 · Veure més »
715
El 715 (DCCXV) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Banu Qassi і 715 · Veure més »
740
El 740 (DCCXL) fou un any de traspàs començat en divendres del calendari julià.
Nou!!: Banu Qassi і 740 · Veure més »
785
Sense descripció.
Nou!!: Banu Qassi і 785 · Veure més »
789
Sense descripció.
Nou!!: Banu Qassi і 789 · Veure més »
798
Sense descripció.
Nou!!: Banu Qassi і 798 · Veure més »
799
Sense descripció.
Nou!!: Banu Qassi і 799 · Veure més »
802
El 802 (DCIII) fou un any comú començat en dissabte del segle IX segons el calendari gregorià.
Nou!!: Banu Qassi і 802 · Veure més »
810
El 810 (DCCCX) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Banu Qassi і 810 · Veure més »
842
El 842 (DCCCXLII) fou un any comú iniciat en diumenge de l'edat mitjana.
Nou!!: Banu Qassi і 842 · Veure més »
856
El 856 (DCCCLVI) fou un any de traspàs començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Banu Qassi і 856 · Veure més »
859
Sense descripció.
Nou!!: Banu Qassi і 859 · Veure més »
862
El 862 (DCCCLXII) fou un any comú iniciat en dijous de l'edat mitjana.
Nou!!: Banu Qassi і 862 · Veure més »
873
El 873 (DCCCLXXIII) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Nou!!: Banu Qassi і 873 · Veure més »
874
El 874 (DCCCLXXIV) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Nou!!: Banu Qassi і 874 · Veure més »
875
El 875 (DCCCLXXV) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Banu Qassi і 875 · Veure més »
889
Sense descripció.
Nou!!: Banu Qassi і 889 · Veure més »
898
Sense descripció.
Nou!!: Banu Qassi і 898 · Veure més »
907
Sense descripció.
Nou!!: Banu Qassi і 907 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Arbre genealògic dels Banu Qasi, Arbre genealògic dels Banu Qassi, Arbre genealògic dels Banu-Qasi, Arbre genealògic dels Banu-Qassi, Banu Qasi, Banu-Qasi, Banū Qasī, Banū Qāsī, Caius Fortunius.
