119 les relacions: Abbadites, Abd-ar-Rahman III, Abu-l-Khattab al-Maafirí, Abu-Yazid Màkhlad ibn Kaydad an-Nukkarí, Agadir, Aghmat, Al-Àghlab ibn Sàlim at-Tamimí, Al-Butr, Amazics, Aurès, Banu Hilal, Banu Ifran, Barghawata, Bulugguín ibn Ziri, Califat Fatimita, Còrdova, Confederació, Dècada del 760, Dinastia almoràvit, Dinastia Idríssida, Djerid, Enciclopèdia de l'Islam, Fakkan, Fes, Hawwara, Heròdot, Ibadisme, Idrís al-Àkbar, Ifríqiya, Imperi Romà d'Orient, Jàwhar as-Siqil·lí, Kairuan, Kàhina, Kharigisme, Maghila, Maghrawa, Magrib, Mascara, Miknasa (tribu), Muhàmmad al-Mahdí bi-L·lah, Muhàmmad ibn al-Àixath, Nafusa, Nukkarites, Omeies, Orà, Ouargla, Ronda, Rustúmida, Salé, Sàhara, ..., Sevilla, Sigilmasa, Sufrites, Sulayman al-Mustaín, Tadla-Azilal, Tànger, Tiaret, Tlemcen, Tobna, Tripolitana, Zab, Zenetes, 1009, 1010, 1014, 1015, 1016, 1033, 1037, 1038, 1051, 1052, 1054, 1055, 1057, 1058, 1059, 1065, 741, 742, 757, 758, 762, 765, 768, 776, 777, 778, 779, 789, 791, 803, 804, 813, 838, 931, 943, 948, 949, 950, 954, 955, 958, 959, 970, 972, 973, 975, 976, 979, 980, 986, 987, 989, 990, 991, 992, 993, 994. Ampliar l'índex (69 més) »
Abbadites
Els abbadites, abbàdides, abbadís o Banu Abbad (en àrab بنو عباد, Banū ʿAbbād, o العباديون, al-ʿabbādiyyūn) foren una important dinastia que va governar l'emirat d'Ixbíliya, que incloïa el sud-oest de la península Ibèrica, que governaren del 1023 al 1091.
Nou!!: Banu Ifran і Abbadites · Veure més »
Abd-ar-Rahman III
Abd-ar-Rahman III o Abu-l-Mutàrraf Abd-ar-Rahman ibn Abd-Al·lah an-Nàssir li-din-Al·lah (Còrdova, 7 de gener de 891 - 15 d'octubre del 961) va ser el primer califa de Còrdova (912-961).
Nou!!: Banu Ifran і Abd-ar-Rahman III · Veure més »
Abu-l-Khattab al-Maafirí
Abu-l-Khattab Abd-Al·lah ibn as-Samh al-Maafirí al-Himyarí al-Yamaní, més conegut simplement com a Abu-l-Khattab al-Maafirí, fou el primer imam elegit pels ibadites del Magrib.
Nou!!: Banu Ifran і Abu-l-Khattab al-Maafirí · Veure més »
Abu-Yazid Màkhlad ibn Kaydad an-Nukkarí
Abu-Yazid Màkhlad ibn Kaydad an-Nukkarí (883-947) fou un cap kharigita-ibadita, fill d'un amazic zanata de Takyus, a la regió de Qastíliya, i d'una esclava.
Nou!!: Banu Ifran і Abu-Yazid Màkhlad ibn Kaydad an-Nukkarí · Veure més »
Agadir
Agadir (històricament,, i) és una ciutat del sud-oest del Marroc, capital de la regió de Souss-Massa i de la prefectura d'Agadir Ida-Outanane, situada a la part nord d'una badia a la costa atlàntica, 508 km al sud de Casablanca, a 173 km d'Essaouira i 235 km a l'oest de Marràqueix.
Nou!!: Banu Ifran і Agadir · Veure més »
Aghmat
Aghmat o Ghmate és una petita vila del sud del Marroc, comuna rural de la província d'Al Haouz, a la regió de Marràqueix-Safi.
Nou!!: Banu Ifran і Aghmat · Veure més »
Al-Àghlab ibn Sàlim at-Tamimí
Al-Àghlab ibn Sàlim at-Tamimí fou l'ancestre de la dinastia aglàbida.
Nou!!: Banu Ifran і Al-Àghlab ibn Sàlim at-Tamimí · Veure més »
Al-Butr
Al-Butr (en singular àrab al-abtar) és un dels dos grans grups de pobles que formen els amazics.
Nou!!: Banu Ifran і Al-Butr · Veure més »
Amazics
Els amazics o, amb connotacions etimològiques pejoratives, berbers (en cabilenc i altres dialectes amazics: imaziγen), són un poble del nord de l'Àfrica.
Nou!!: Banu Ifran і Amazics · Veure més »
Aurès
Mapa El massís de l'Aurès o l'Awres o l'Aures és un massís muntanyós d'Algèria, part de l'Atles saharià oriental.
Nou!!: Banu Ifran і Aurès · Veure més »
Banu Hilal
Els Banu Hilal o, en la pronunciació dialectal, Beni Hilal o, encara, els hilalians foren una tribu àrab que emigrà cap a l'Àfrica del Nord al.
Nou!!: Banu Ifran і Banu Hilal · Veure més »
Banu Ifran
Els Banu Ifran són la principal tribu dels amazics zenata o zanata descendents suposats d'Islitan ibn Misra ibn Zakiya ibn Wadiran ibn Aditat.
Nou!!: Banu Ifran і Banu Ifran · Veure més »
Barghawata
Territori dels Barghawata (744-1058) Els barghawata o també Barghwata o Berghouata foren una confederació amaziga del grup dels Masmuda, establerts a la província de Tamasma a la costa atlàntica del Marroc entre Sale i Safi del al.
Nou!!: Banu Ifran і Barghawata · Veure més »
Bulugguín ibn Ziri
Bulugguín ibn Ziri fou fill de l'emir sanhaja d'Ashir Ziri ibn Manad.
Nou!!: Banu Ifran і Bulugguín ibn Ziri · Veure més »
Califat Fatimita
El Califat Fatimita o Estat Fatimita fou un califat musulmà de l'edat mitjana, l'únic que tenia el xiisme ismaïlita com a religió oficial.
Nou!!: Banu Ifran і Califat Fatimita · Veure més »
Còrdova
Còrdova (oficialment Córdoba, en castellà) és una ciutat d'Andalusia, capital de la província de Còrdova, al curs mitjà del riu Guadalquivir, a 110 metres d'altura.
Nou!!: Banu Ifran і Còrdova · Veure més »
Confederació
Una confederació és una associació de comunitats o estats sobirans creada per mitjà d'un contracte real, constitució o tractat internacional per a l'assoliment d'alguns fins o propòsits comuns predeterminats.
Nou!!: Banu Ifran і Confederació · Veure més »
Dècada del 760
Sense descripció.
Nou!!: Banu Ifran і Dècada del 760 · Veure més »
Dinastia almoràvit
Els almoràvits (en singular) foren un moviment religiós del nord d'Àfrica, format per nòmades amazics del Sàhara, que al fundaren la quarta dinastia del Marroc.
Nou!!: Banu Ifran і Dinastia almoràvit · Veure més »
Dinastia Idríssida
Extensió dels dominis idríssides La dinastia idríssida fou una nissaga alida, de la branca hassanita, que regnà al Marroc i Tlemcen del 789 al 974.
Nou!!: Banu Ifran і Dinastia Idríssida · Veure més »
Djerid
El Djerid (pronunciat en el dialecte local l-Jrīd, que vol dir ‘fulla de palmera’) és el nom donat a una regió natural del Magrib, predesèrtica, al sud de Tunísia, situada al nord de la regió desèrtica del Gran Erg Oriental.
Nou!!: Banu Ifran і Djerid · Veure més »
Enciclopèdia de l'Islam
LEnciclopèdia de l'islam (Encyclopaedia of Islam) és l'enciclopèdia estàndard de la disciplina acadèmica dels estudis islàmics i la considerada de referència en llengua anglesa.
Nou!!: Banu Ifran і Enciclopèdia de l'Islam · Veure més »
Fakkan
Fakkan o Afakkan és una antiga ciutat d'Algèria, al sud-sud-oest de Mascara, que era un lloc tradicional de mercat de les tribus de la família amaziga zenata a la confluència de l'uadi Fekkan i l'uadi Hammamm.
Nou!!: Banu Ifran і Fakkan · Veure més »
Fes
Fes és la tercera ciutat més gran del Marroc, després de Casablanca i Rabat; l'any 2004 tenia una població aproximada de 946.000 habitants.
Nou!!: Banu Ifran і Fes · Veure més »
Hawwara
Hawwara o Huwwara, modernament també Howwara i Hewwara, són un grup de tribus amazigues.
Nou!!: Banu Ifran і Hawwara · Veure més »
Heròdot
Heròdot d'Halicarnàs (Ἡρόδοτος Ἁλικαρνᾱσσεύς; Halicarnàs, 484 aC - Turis, 425 aC) va ser un historiador i geògraf grec.
Nou!!: Banu Ifran і Heròdot · Veure més »
Ibadisme
Estats amb més d'un 10% de població musulmana'''Verd''': zones sunnites, '''Vermell''': zones xiïtes, '''Negre''': zones ibadites (Oman) Libadisme és un corrent minoritari de l'islam independent del sunnisme i del xiisme que encara es practica a Oman i a certs indrets d'Algèria, Tunísia i Líbia.
Nou!!: Banu Ifran і Ibadisme · Veure més »
Idrís al-Àkbar
Idrís ibn Abd-Al·lah ibn al-Hàssan ibn al-Hàssan ibn Alí ibn Abi-Tàlib al-Haiximí al-Quraixí, més conegut com a Idrís al-Àkbar (‘Idrís el Major’), Idrís ibn Abd-Al·lah o Idrís I, fill d'Abd-Al·lah (anomenat al-Kàmil), fou el fundador del primer regne del Marroc en ser el primer rei de la dinastia idríssida del Màgrib.
Nou!!: Banu Ifran і Idrís al-Àkbar · Veure més »
Ifríqiya
Ifríqiya (en català medieval Frèquia) és una regió històrica del món araboislàmic que es correspon amb l'antiga província romana d'Africa.
Nou!!: Banu Ifran і Ifríqiya · Veure més »
Imperi Romà d'Orient
L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.
Nou!!: Banu Ifran і Imperi Romà d'Orient · Veure més »
Jàwhar as-Siqil·lí
Jàwhar ibn Abd-Al·lah, conegut com a Jàwhar as-Siqil·lí, literalment Jàwhar el Sicilià, però també pels epítets as-Saqlabí, ‘l'Eslau’ o ‘l'Esclau’, ar-Rumí, ‘el Grec’ o ‘el Cristià’, al-Kàtib, ‘el Secretari’, o al-Qàïd, ‘l'Alcaid’ o ‘el General’ (vers 900/910 - 28 de gener de 992) fou un general musulmà, un dels fundadors del poder fatimita al Maghrib i Egipte.
Nou!!: Banu Ifran і Jàwhar as-Siqil·lí · Veure més »
Kairuan
Kairuan és una ciutat de Tunísia situada a l'interior del país, a 156 km de Tunis i a 57 de Sussa.
Nou!!: Banu Ifran і Kairuan · Veure més »
Kàhina
La Kàhina (literalment ‘la Sacerdotessa’ o ‘l'Endevinadora’), malnom de Dihya, va ser una reina amaziga dels zanates de l'Aurès, que va dirigir la resistència a la conquesta àrab al final del.
Nou!!: Banu Ifran і Kàhina · Veure més »
Kharigisme
El kharigisme (‘els kharigites’, ‘els dissidents’; en singular) és una de les tres branques en què es va dividir l'islam arran dels problemes successoris del califat pels volts de l'any 661: ortodoxos (o sunnites), xiïtes i kharigites.
Nou!!: Banu Ifran і Kharigisme · Veure més »
Maghila
Els Maghila (gentilici maghiles) foren una antiga tribu amaziga de la branca dels Buitr.
Nou!!: Banu Ifran і Maghila · Veure més »
Maghrawa
Els maghrawa o maghrawes —en amazic imghrawn; en àrab المغراوة o المغراويون, al-maḡrāwa o al-maḡrāwiyyūn— foren una gran confederació tribal amaziga dels Butr, la més poderosa branca dels zenates, coneguts antigament com a gètuls.
Nou!!: Banu Ifran і Maghrawa · Veure més »
Magrib
D'oest a est: Mauritània, Sàhara occidental, Marroc, Algèria, Líbia i Tunísia Mapa de la '''Tamazgha.''' El Magrib o Magreb (o, literalment ‘l'Oest (Àrab)’ o ‘l'Occident (Àrab)’), també anomenat Àfrica del Nord o Tamazgha, és la part de l'Àfrica del Nord que inclou el Marroc, Algèria, Tunísia, el Sàhara Occidental, Líbia i Mauritània (és a dir, en queda exclosa la vall del Nil).
Nou!!: Banu Ifran і Magrib · Veure més »
Mascara
Mascara (pronunciat localment Mʿaskar, transcrit en francès) és una ciutat d'Algèria capital de la província de Mascara, al nord-oest del país, al sud de les muntanyes Beni Chougran (Banu Shukran), a la vora d'un rierol afluent del uadi Sadi Tudjiman, a l'altre costat del qual hi ha el barri de Bab Ali.
Nou!!: Banu Ifran і Mascara · Veure més »
Miknasa (tribu)
Els miknasa foren una important tribu amaziga del Magreb, del grup dels Butr.
Nou!!: Banu Ifran і Miknasa (tribu) · Veure més »
Muhàmmad al-Mahdí bi-L·lah
Abu-l-Walid Muhàmmad ibn Hixam ibn Abd-al-Jabbar ibn Abd-ar-Rahman an-Nàssir al-Mahdí bi-L·lah o, més senzillament, Muhàmmad II o Muhàmmad al-Mahdí ——, fou el quart califa omeia de Qúrtuba (1009) i onzè governant omeia.
Nou!!: Banu Ifran і Muhàmmad al-Mahdí bi-L·lah · Veure més »
Muhàmmad ibn al-Àixath
Muhàmmad ibn al-Àixath ibn Qays al-Kindí fou un cap àrab cap dels Banu Kinda de Kufa (successor del seu pare al-Àixath) quan va morir el 661.
Nou!!: Banu Ifran і Muhàmmad ibn al-Àixath · Veure més »
Nafusa
Els nafusa són un grup humà amazic, anomenats en amazic com Infusen.
Nou!!: Banu Ifran і Nafusa · Veure més »
Nukkarites
Els nukkarites (de l'àrab an-Nukkar, també anomenats en àrab an-Nakkara o an-Nakkariyya) foren una de les tendències ibadites que va predominar al Magrib al.
Nou!!: Banu Ifran і Nukkarites · Veure més »
Omeies
Els Banu Umayya o omeies van ser un llinatge àrab que va exercir el poder califal primer a Orient, amb capital a Damasc, i després a Al-Àndalus, amb capital a Còrdova.
Nou!!: Banu Ifran і Omeies · Veure més »
Orà
Orà (‘dels dos lleons’) és una ciutat del nord-oest d'Algèria, situada a la costa de la mar Mediterrània.
Nou!!: Banu Ifran і Orà · Veure més »
Ouargla
Ouargla, també Wargla és una ciutat algeriana, capital de la província d'Ouargla, al desert del Sàhara, al sud del país.
Nou!!: Banu Ifran і Ouargla · Veure més »
Ronda
''Puente nuevo'' i la ciutat de Ronda al fons Ronda és una ciutat situada en la part occidental de la província de Màlaga, capital de la comarca de la Serranía de Ronda.
Nou!!: Banu Ifran і Ronda · Veure més »
Rustúmida
La dinastia rustúmida o rustàmida (o) fou una nissaga ibadita que va governar l'emirat de Tahart, actualment a Algèria, del 778 al 909.
Nou!!: Banu Ifran і Rustúmida · Veure més »
Salé
Salé és un municipi de la prefectura de Salé de la regió marroquina de Rabat-Salé-Kenitra.
Nou!!: Banu Ifran і Salé · Veure més »
Sàhara
El Sàhara (literalment ‘el Gran Desert’; o Tiniri) és un desert de tipus càlid situat al nord de l'Àfrica.
Nou!!: Banu Ifran і Sàhara · Veure més »
Sevilla
Sevilla (tradicionalment, Sibília o Xibília) és un municipi i ciutat andalusa, capital de la província homònima i d'Andalusia.
Nou!!: Banu Ifran і Sevilla · Veure més »
Sigilmasa
Ruïnes de Sigilmasa Sigilmasa, Sijilmassa, Sidjilmasa, Sidjilmassa o Sigilmassa fou una ciutat que, en època medieval, fou un important empori a la vora nord del desert del Sàhara, a l'est del que és ara el Marroc.
Nou!!: Banu Ifran і Sigilmasa · Veure més »
Sufrites
Els sufrites (de l') foren un grup religiós islàmic dels primers temps de l'islam, definits generalment com una secta sorgida de l'escissió de la comunitat kharigita de Bàssora vers el 683/684.
Nou!!: Banu Ifran і Sufrites · Veure més »
Sulayman al-Mustaín
Sulayman al-Mustaín bi-L·lah fou el cinquè califa omeia de Còrdova (1009-1010 i 1013-1016).
Nou!!: Banu Ifran і Sulayman al-Mustaín · Veure més »
Tadla-Azilal
La regió de Tadla-Azilal (en àrab: تادلة أزيلال; en amazic ⵜⴰⴷⵍⴰ ⴰⵥⵉⵍⴰⵍ, Tamnaḍt n Tadla Azilal) era una de les setze regions en què està organitzat el Marroc abans de la reforma administrativa de 2015.
Nou!!: Banu Ifran і Tadla-Azilal · Veure més »
Tànger
Tànger és una ciutat del nord del Marroc a les costes de l'estret de Gibraltar, capital de la regió de Tànger-Tetuan.
Nou!!: Banu Ifran і Tànger · Veure més »
Tiaret
Tiaret o, en amazic, Tihert, abans coneguda com Tahart (‘estació’) és una ciutat del centre d'Algèria capital de la província de Tiaret al sud-oest del país a la part occidental de les muntanyes centrals anomenades Tell Atlas i a uns 150 km de la costa Mediterrània.
Nou!!: Banu Ifran і Tiaret · Veure més »
Tlemcen
Tlemcen és una ciutat d'Algèria, i la capital de la província del mateix nom.
Nou!!: Banu Ifran і Tlemcen · Veure més »
Tobna
Tobna (en àrab Tubna) fou una antiga ciutat de la moderna Algèria a 4 km al sud de l'actual Barika, a la part oriental del Chott Hoda, entre aquest i les muntanyes Bélezma als Aurès.
Nou!!: Banu Ifran і Tobna · Veure més »
Tripolitana
Tripolitana Tripolitana Segell de 1931 La Tripolitana o Tripolitània és una regió històrica de Líbia, formant la part nord-occidental del país.
Nou!!: Banu Ifran і Tripolitana · Veure més »
Zab
Zab és el nom de dos rius que recorren l'Iran, Turquia i Iraq i van a parar al Tigris.
Nou!!: Banu Ifran і Zab · Veure més »
Zenetes
Màxima extensió territorial dels zenetes a l'edat mitjana Museu de la Natura i els humans, Santa Cruz de Tenerife Els zenetes, zenates o zanates (també, modernament, igzenaten, ituzinaten o) són un dels grans grups tribals dels amazics.
Nou!!: Banu Ifran і Zenetes · Veure més »
1009
El 1009 (MIX) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Banu Ifran і 1009 · Veure més »
1010
El 1010 (o MX) va ser un any comú del calendari julià.
Nou!!: Banu Ifran і 1010 · Veure més »
1014
* '''Expedició normanda''' a Galícia.
Nou!!: Banu Ifran і 1014 · Veure més »
1015
Sense descripció.
Nou!!: Banu Ifran і 1015 · Veure més »
1016
Sense descripció.
Nou!!: Banu Ifran і 1016 · Veure més »
1033
Sense descripció.
Nou!!: Banu Ifran і 1033 · Veure més »
1037
El 1037 (MXXXVII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Banu Ifran і 1037 · Veure més »
1038
Sense descripció.
Nou!!: Banu Ifran і 1038 · Veure més »
1051
Sense descripció.
Nou!!: Banu Ifran і 1051 · Veure més »
1052
Sense descripció.
Nou!!: Banu Ifran і 1052 · Veure més »
1054
Sense descripció.
Nou!!: Banu Ifran і 1054 · Veure més »
1055
El 1055 (MLV) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Banu Ifran і 1055 · Veure més »
1057
Sense descripció.
Nou!!: Banu Ifran і 1057 · Veure més »
1058
Sense descripció.
Nou!!: Banu Ifran і 1058 · Veure més »
1059
Sense descripció.
Nou!!: Banu Ifran і 1059 · Veure més »
1065
Sense descripció.
Nou!!: Banu Ifran і 1065 · Veure més »
741
El 741 (DCCXLI) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Banu Ifran і 741 · Veure més »
742
El 742 (DCCXLII) fou un any comú iniciat en dilluns pertanyent a l'edat mitjana.
Nou!!: Banu Ifran і 742 · Veure més »
757
Sense descripció.
Nou!!: Banu Ifran і 757 · Veure més »
758
El 758 (DCCLVIII) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Banu Ifran і 758 · Veure més »
762
Sense descripció.
Nou!!: Banu Ifran і 762 · Veure més »
765
El 765 (DCCLXV) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Banu Ifran і 765 · Veure més »
768
Sense descripció.
Nou!!: Banu Ifran і 768 · Veure més »
776
El 776 (DCCLXXVI) fou un any de traspàs començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Banu Ifran і 776 · Veure més »
777
Sense descripció.
Nou!!: Banu Ifran і 777 · Veure més »
778
;Països Catalans: Il·luminació representant la batalla de Roncesvalls.
Nou!!: Banu Ifran і 778 · Veure més »
779
Sense descripció.
Nou!!: Banu Ifran і 779 · Veure més »
789
Sense descripció.
Nou!!: Banu Ifran і 789 · Veure més »
791
El 791 (DCCXCI) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Banu Ifran і 791 · Veure més »
803
Sense descripció.
Nou!!: Banu Ifran і 803 · Veure més »
804
Sense descripció.
Nou!!: Banu Ifran і 804 · Veure més »
813
Sense descripció.
Nou!!: Banu Ifran і 813 · Veure més »
838
El 838 (DCCCXXXVIII) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Banu Ifran і 838 · Veure més »
931
El 931 (CMXXXI) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Banu Ifran і 931 · Veure més »
943
El 943 (CMXLIII) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Banu Ifran і 943 · Veure més »
948
Sense descripció.
Nou!!: Banu Ifran і 948 · Veure més »
949
Sense descripció.
Nou!!: Banu Ifran і 949 · Veure més »
950
Sense descripció.
Nou!!: Banu Ifran і 950 · Veure més »
954
Sense descripció.
Nou!!: Banu Ifran і 954 · Veure més »
955
El 955 (CMLV) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Banu Ifran і 955 · Veure més »
958
Sense descripció.
Nou!!: Banu Ifran і 958 · Veure més »
959
El 959 (CMLIX) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Banu Ifran і 959 · Veure més »
970
Sense descripció.
Nou!!: Banu Ifran і 970 · Veure més »
972
Sense descripció.
Nou!!: Banu Ifran і 972 · Veure més »
973
Sense descripció.
Nou!!: Banu Ifran і 973 · Veure més »
975
Sense descripció.
Nou!!: Banu Ifran і 975 · Veure més »
976
Sense descripció.
Nou!!: Banu Ifran і 976 · Veure més »
979
Sense descripció.
Nou!!: Banu Ifran і 979 · Veure més »
980
L'any 980 (CMLXXX) va ser un any de traspàs que va començar dijous del calendari julià.
Nou!!: Banu Ifran і 980 · Veure més »
986
Sense descripció.
Nou!!: Banu Ifran і 986 · Veure més »
987
El 987 (CMLXXXVII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Banu Ifran і 987 · Veure més »
989
El 989 (CMLXXXIX) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Banu Ifran і 989 · Veure més »
990
Sense descripció.
Nou!!: Banu Ifran і 990 · Veure més »
991
Sense descripció.
Nou!!: Banu Ifran і 991 · Veure més »
992
Sense descripció.
Nou!!: Banu Ifran і 992 · Veure més »
993
Sense descripció.
Nou!!: Banu Ifran і 993 · Veure més »
994
Sense descripció.
Nou!!: Banu Ifran і 994 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Banu Yala, Banū Ifrēn, Beni Ifran, Emirat de Salé, Emirat de Tadla, Emirat ifranita de Salé, Ifran, Ifranita, Ifranites, Ifrànida, Ifrànides.