Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Instal·la
Accés més ràpid que el navegador!
 

Bangor (Down)

Índex Bangor (Down)

Bangor (en gaèlic irlandès Beannchor, que vol dir "corba banyuda", potser en referència a la badia; en escocès de l'Ulster Bengor) és una vila d'Irlanda del Nord, al comtat de Down, a la província de l'Ulster.

35 les relacions: Aeroport de la Ciutat de Belfast, Aliats de la Segona Guerra Mundial, Annals d'Ulster, Balneari, Belfast, Bobbio, Bregenz, Catòlics irlandesos, Ciutat dormitori, Columbà, Comtat de Down, Conflicte nord-irlandès, David Trimble, Desembarcament de Normandia, Donaghadee, Dwight David Eisenhower, Edat del bronze, Escocès de l'Ulster, Gaèlic irlandès, IRA Provisional, Irlanda del Nord, Jaume I d'Anglaterra, Malaquies d'Armagh, Mosquet, Newtownards, Premi Nobel de la Pau, Primer ministre i viceprimer ministre d'Irlanda del Nord, Protestantisme, Províncies d'Irlanda, Royal Ulster Constabulary, Segona Guerra Mundial, Ulster, Ulster Volunteer Force, Virginia Beach, 1998.

Aeroport de la Ciutat de Belfast

L'Aeroport de la Ciutat de Belfast George Best (Aerfort Chathair Bhéal Feirste en gaèlic irlandès i Belfast City Airport en anglès) és un aeroport que dona servei a la ciutat de Belfast i està situat a 5 km a l'est de la capital nord-irlandesa.

Nou!!: Bangor (Down) і Aeroport de la Ciutat de Belfast · Veure més »

Aliats de la Segona Guerra Mundial

Països neutrals Els Aliats, més tard coneguts formalment com les Nacions Unides, van ser una coalició militar internacional formada durant la Segona Guerra Mundial (1939-1945) per oposar-se a les potències de l'Eix, dirigides per l'Alemanya nazi, l'Imperi del Japó i la Itàlia feixista.

Nou!!: Bangor (Down) і Aliats de la Segona Guerra Mundial · Veure més »

Annals d'Ulster

Els Annals d'Ulster (en gaèlic: Annála Uladh) són uns annals medievals d'Irlanda, en dos manuscrits, que es troben l'un al Trinity College de Dublin i l'altre a la Bodleian library a Oxford.

Nou!!: Bangor (Down) і Annals d'Ulster · Veure més »

Balneari

Balneari de Guitiriz, a Galícia Piscina interior d'aigua mineral. Balneari de Vallfogona de Riucorb. Un balneari és un lloc dedicat al repòs i la curació a través de la utilització de les aigües, sobretot les termals i minerals, sovint amb un edifici per a l'allotjament.

Nou!!: Bangor (Down) і Balneari · Veure més »

Belfast

Belfast (Béal Feirste, en gaèlic irlandès) és la segona ciutat més gran d'Irlanda.

Nou!!: Bangor (Down) і Belfast · Veure més »

Bobbio

Bobbio (Bòbi en dialecte del lloc, Bêubbi en llengua ligur, Bobium en llatí) és una ciutat de 3.724 habitants a la província de Piacenza, situada a la Val Trebbia.

Nou!!: Bangor (Down) і Bobbio · Veure més »

Bregenz

Bregenz és una ciutat austríaca, capital de l'estat federat de Vorarlberg a l'oest del país.

Nou!!: Bangor (Down) і Bregenz · Veure més »

Catòlics irlandesos

Creu cèltica, símbol dels catòlics irlandesos Bandera dels Irlandesos dels Estats Units.Smith, W. Flags through the Ages and across the World, McGraw-Hill Book Co., 1975.Znamierowski, A. The World Encyclopedia of Flags, Lorenz Books, 1999, 2007. Catòlics irlandesos (Irish-Catholics) és un terme usat per descriure a persones d'Irlanda o persones d'ascendència irlandesa que són de religió catòlica.

Nou!!: Bangor (Down) і Catòlics irlandesos · Veure més »

Ciutat dormitori

Una ciutat dormitori és una comunitat urbana de caràcter essencialment residencial, els habitants en la seva majoria viatgen diàriament a treballar a una localitat propera.

Nou!!: Bangor (Down) і Ciutat dormitori · Veure més »

Columbà

Columbà, Colum en gaèlic, (Navan, Irlanda, ca. 540 - Bobbio, Itàlia, 23 de novembre de 615) va ser un monjo irlandès, missioner a terres d'Europa i fundador de nombrosos monestirs i esglésies en Anglaterra, França i Itàlia.

Nou!!: Bangor (Down) і Columbà · Veure més »

Comtat de Down

El comtat de Down (gaèlic An Dúin) és un dels sis comtats d'Irlanda que formen part d'Irlanda del Nord.

Nou!!: Bangor (Down) і Comtat de Down · Veure més »

Conflicte nord-irlandès

El conflicte nord-irlandès, anomenat també The Troubles ("els trastorns" o "els problemes") o Na Trioblóidi en gaèlic irlandèsLa denominació anglesa «Troubles» té, en tant que terme polític, una llarga història, tant a Irlanda com a Anglaterra. En el context dels anys 1960, feia habitualment referència, o bé a la Guerra Angloirlandesa, que va tenir lloc després de la Primera Guerra Mundial, o bé a la Guerra Civil Irlandesa. Per bé que el terme existeix des de 1378, segons l'Oxford English Dictionary, aquest terme ha estat utilitzat diverses vegades en el passat per designar períodes de conflicte o de desordre. Caldrà esperar bastant de temps després del començament del conflicte perquè aquest terme sigui empleat de manera habitual per designar-lo. Vegeu és un període de violència i d'agitació política a Irlanda del Nord en la segona meitat del. Comença a finals dels anys 60 S'han proposat diverses dates com a principi del conflicte nord-irlandès: l'any 1966, el 12 d'agost de 1968, el 12 d'agost o el 14 d'agost de 1969. Vegeu i es considera que acaba entre 1997 i 2007, segons les interpretacions. S'han assenyalat diverses dates com a fi del conflicte: el 20 de juliol de 1997, el 10 d'abril de 1998, el 15 d'agost de 1998, el 2 de desembre de 1999, el 28 de juliol de 2005, el 26 de setembre de 2005 i el 8 de maig de 2007. Vegeu Ulster Volunteer Force La violència continua tanmateix després d'aquesta data, però de manera ocasional i a petita escala, mentre que la majoria dels grups bel·ligerants deposen les armes. El conflicte comença en la segona meitat dels anys 60 com un moviment per als drets civils contra la segregació confessional que experimenta la minoria catòlica. L'oposició entre republicans i nacionalistes (principalment catòlics), d'una part, i lleialistes i unionistes (principalment protestants), d'altra banda, sobre el futur d'Irlanda del Nord arrossega un augment de la violència que perdura durant trenta anys. És el fet de grups paramilitars republicans, com l'IRA Provisional, l'objectiu del qual és de posar fi a l'autoritat britànica a Irlanda del Nord i crear una República irlandesa sobre el conjunt de l'illa, i lleialistes, com l'Ulster Volunteer Force, formada el 1966 per aturar el que percep com el deteriorament del caràcter britànic del país, però també d'aixecaments populars i de les forces de seguretat de l'Estat, l'Exèrcit britànic i la policia. El conflicte nord-irlandès és diversament definit per alguns dels seus actors, sigui com una guerra,.Faligot p.140, (Reginald Maudling)Faligot p.171 un conflicte ètnic, una guerrilla o una guerra civil. L'acció dels grups paramilitars republicans (principalment l'IRA Provisional) és considerada com terrorisme per les forces de seguretat britàniques, però també com una revolució, una insurrecció o una resistència militar a l'ocupació i a l'imperialisme britànic pels seus partidaris.Faligot p.119-153-156 Els historiadors estan dividits sobre aquestes qualificacions Faligot p.165 i alguns refusen l'ús del terme «terrorisme». Aquest conflicte afecta la vida quotidiana de la majoria dels nord-irlandesos, així com incidentalment la dels anglesos i dels irlandesos al sud de l'illa. En diverses ocasions entre 1969 i 1998, aquest conflicte va córrer el risc de transformar-se en una verdadera guerra civil, com, per exemple, el 1972 després del Diumenge Sagnant o durant la vaga de fam del 1981, quan es produeixen les mobilitzacions massives i hostils per ambdues parts. En 1998, un procés de pau posa fi al conflicte, prenent com a base l'Acord de Divendres Sant. Per primer cop, el govern britànic reconeix la «dimensió irlandesa» del conflicte, el principi que el poble de l'illa d'Irlanda en el seu conjunt pugui resoldre els problemes entre el Nord i el Sud per consentiment mutu, sense intervenció exterior, permet obtenir l'acord dels nacionalistes i dels republicans. Estableix també a Irlanda del Nord un govern consociatiu, compost obligatòriament d'unionistes i de nacionalistes.

Nou!!: Bangor (Down) і Conflicte nord-irlandès · Veure més »

David Trimble

William David Trimble, baró de Trimble, PC (Belfast, 15 d'octubre de 1944-Belfast, 25 de juliol de 2022) va ser un polític nord-irlandès, líder del Partit Unionista de l'Ulster (UUP), Primer Ministre d'Irlanda del Nord, parlamentari i membre de l'Assemblea d'Irlanda del Nord.

Nou!!: Bangor (Down) і David Trimble · Veure més »

Desembarcament de Normandia

Els Desembarcaments de Normandia van ser les primeres operacions de la invasió de Normandia aliada, també coneguda com a Operació Neptú i Operació Overlord durant la Segona Guerra Mundial.

Nou!!: Bangor (Down) і Desembarcament de Normandia · Veure més »

Donaghadee

Donaghadee (en gaèlic irlandès Domhnach Daoi que vol dir "església de Daoi") és una vila d'Irlanda del Nord, al comtat de Down, a la província de l'Ulster.

Nou!!: Bangor (Down) і Donaghadee · Veure més »

Dwight David Eisenhower

, també conegut com a «Ike» Eisenhower, fou un militar i polític estatunidenc, 34è president dels Estats Units entre el 1953 i 1961.

Nou!!: Bangor (Down) і Dwight David Eisenhower · Veure més »

Edat del bronze

L'edat del bronze és un període del desenvolupament de la civilització caracteritzat pel fet que la metal·lúrgia més avançada ha desenvolupat les tècniques d'extracció del coure dels minerals i en fa aliatges per a aconseguir bronze.

Nou!!: Bangor (Down) і Edat del bronze · Veure més »

Escocès de l'Ulster

L'escocès de l'Ulster (en Ulstèr-Scotch, en Albainis Ultach) és el dialecte de l'escocès parlat a algunes parts de la regió irlandesa d'Ulster.

Nou!!: Bangor (Down) і Escocès de l'Ulster · Veure més »

Gaèlic irlandès

El gaèlic irlandès o gaèlic irlandés, o simplement irlandès o irlandés (Gaeilge, pronunciat), és una llengua parlada com a llengua nadiua a l'illa d'Irlanda per prop d’unes 70.000 persones com a primera llengua, predominantment a les zones occidentals rurals de l'illa.

Nou!!: Bangor (Down) і Gaèlic irlandès · Veure més »

IRA Provisional

LExèrcit republicà irlandès provisional (en irlandès Óglaigh na hÉireann en anglès Provisional Irish Republican Army, PIRA, generalment conegut amb el nom de PIRA o "Provos") és una organització paramilitar republicana irlandesa que, de 1969 a 1997, va intentar fer caure els governs d'Irlanda del Nord i la República d'Irlanda i reemplaçar-los per un Estat socialista sobirà sobre tota l'illa d'Irlanda (Éire Nua, Nova Irlanda).

Nou!!: Bangor (Down) і IRA Provisional · Veure més »

Irlanda del Nord

Irlanda del Nord és una regió administrativa del Regne Unit situada al nord-est de l'illa d'Irlanda.

Nou!!: Bangor (Down) і Irlanda del Nord · Veure més »

Jaume I d'Anglaterra

Jaume VI d'Escòcia o Jaume I d'Anglaterra i Irlanda —Charles James— (19 de juny, 1566 - 27 de març, 1625) fou rei d'Escòcia i el primer monarca d'Anglaterra provinent de la Casa d'Estuard, succeint la darrera monarca Tudor, Elisabet I, morta sense descendència.

Nou!!: Bangor (Down) і Jaume I d'Anglaterra · Veure més »

Malaquies d'Armagh

Malaquies (Armagh, Irlanda, 2 de novembre de 1094 - Claravall, 1148), en gaèlic antic Máel Máedóc Ua Morgair i en gaèlic modern Maelmhaedhoc Ó Morgair fou arquebisbe d'Armagh.

Nou!!: Bangor (Down) і Malaquies d'Armagh · Veure més »

Mosquet

XVII. El mosquet fou una arma de foc portàtil llarga dels soldats d'infanteria, utilitzada entre el i el.

Nou!!: Bangor (Down) і Mosquet · Veure més »

Newtownards

Newtownards (en gaèlic irlandès Baile Nua na hArda, en escocès de l'Ulster Newton o Newtonairds) és una ciutat d'Irlanda del Nord, al comtat de Down, a la província de l'Ulster.

Nou!!: Bangor (Down) і Newtownards · Veure més »

Premi Nobel de la Pau

El Premi Nobel de la Pau és un dels Premis Nobel que s'atorguen anualment.

Nou!!: Bangor (Down) і Premi Nobel de la Pau · Veure més »

Primer ministre i viceprimer ministre d'Irlanda del Nord

El primer ministre i viceprimer ministre d'Irlanda del Nord (en anglès First Minister and deputy First Minister) formen, conjuntament, el cap de govern de l'executiu d'Irlanda del Nord.

Nou!!: Bangor (Down) і Primer ministre i viceprimer ministre d'Irlanda del Nord · Veure més »

Protestantisme

El protestantisme és una branca del cristianisme que agrupa diverses denominacions cristianes i generalment es refereix a aquelles que es van separar de l'Església catòlica arran de la Reforma del, les derivades d'aquestes i també aquelles que hi comparteixen doctrines o ideologies similars.

Nou!!: Bangor (Down) і Protestantisme · Veure més »

Províncies d'Irlanda

Munster 3. Connacht 4. Ulster Durant l'últim període celta i els primers temps històrics, Irlanda va ser dividida en províncies, substituint el sistema anterior, basat en els Tuatha.

Nou!!: Bangor (Down) і Províncies d'Irlanda · Veure més »

Royal Ulster Constabulary

La Policia Reial de l'Ulster (Royal Ulster Constabulary, RUC) és una emanació de la Royal Irish Constabulary.

Nou!!: Bangor (Down) і Royal Ulster Constabulary · Veure més »

Segona Guerra Mundial

La Segona Guerra Mundial va ser un conflicte bèl·lic que va implicar la majoria de les nacions del món, incloent-hi totes les grans potències, organitzades en dues aliances militars: els aliats i les potències de l'Eix.

Nou!!: Bangor (Down) і Segona Guerra Mundial · Veure més »

Ulster

Ulster (en Ulaidh/Cúige Uladh, en Ulstèr o Ulster) és una "província històrica" de l'illa de Irlanda.

Nou!!: Bangor (Down) і Ulster · Veure més »

Ulster Volunteer Force

LUlster Volunteer Force (UVF), (en català Força voluntària de l'Ulster), és un grup paramilitar lleialista d'Irlanda del Nord, fundat el 1966, que reprèn el nom d'una antiga milícia unionista.

Nou!!: Bangor (Down) і Ulster Volunteer Force · Veure més »

Virginia Beach

Virginia Beach és la ciutat amb major població de l'estat de Virgínia, Estats Units.

Nou!!: Bangor (Down) і Virginia Beach · Veure més »

1998

1998 (MCMXCVIII) fon un any normal començat en dijous segons el calendari gregorià, i parcialment corresponent al 5100 del calendari Kali Yuga.

Nou!!: Bangor (Down) і 1998 · Veure més »

Redirigeix aquí:

Bangor, County Down.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »