Accés més ràpid que el navegador!
63 les relacions: Batalla de Trafalgar, Carles III d'Espanya, Carlisme, Castella i Lleó, Color, Columnes d'Hèrcules, Comissió Internacional d'Il·luminació, Constitució espanyola, Constitució espanyola de 1978, Corona d'Aragó, Corona mural, Corts de Cadis, Dictador, Dinastia borbònica, Escut d'Espanya, Espanyolisme, Falange Española Tradicionalista y de las JONS, Ferran VII d'Espanya, Francisco Franco Bahamonde, Franquisme, Granada, Guerra Civil espanyola, Guerra del Francès, Joan Carles I d'Espanya, Joan Evangelista, Llista de les banderes d'Espanya, Marina mercant, Milícia nacional, Monarquia Absoluta Borbònica, Movimiento Nacional, Musulmà, Navarra, Primera Guerra Carlina, Reial decret, Reis Catòlics, Revolta de les Comunitats de Castella, Segona República Espanyola, Sicília, Tribunal Suprem, Trienni Liberal, Vaixell de guerra, 11 de febrer, 13 d'octubre, 1759, 1785, 1793, 1812, 1820, 1843, 19 de juliol, ..., 1927, 1931, 1938, 1978, 1981, 26 d'abril, 27 de febrer, 28 d'octubre, 28 de maig, 29 de desembre, 5 d'octubre, 6 de desembre, 8 de març. Ampliar l'índex (13 més) »
Batalla de Trafalgar
La Batalla de Trafalgar va ser una batalla naval que va tenir lloc el 21 d'octubre de 1805, en el marc de la Tercera Coalició iniciada pel Regne Unit, l'Arxiducat d'Àustria, l'Imperi Rus, el Regne de Nàpols i Suècia per intentar enderrocar Napoleó Bonaparte del tron imperial i dissoldre la influència militar francesa existent a Europa.
Nou!!: Bandera d'Espanya і Batalla de Trafalgar · Veure més »
Carles III d'Espanya
Carles III d'Espanya, VII de Nàpols, V de Sicília i I de Parma, també com Carles III de Castella, i amb els sobrenoms del Político i el Mejor Alcalde de Madrid (Madrid, Regne d'Espanya, 1716 - ibíd., 1788), fou duc de Parma (1731-1735), rei de Nàpols i de Sicília (1735-1759) i monarca d'Espanya (1759-1788).
Nou!!: Bandera d'Espanya і Carles III d'Espanya · Veure més »
Carlisme
Monarquia Hispànica. El carlisme, també anomenat tradicionalisme, legitimisme o jaumisme (entre 1909 i 1931), va ser —i tot i que molt reduït, encara és— un moviment polític ultraconservador d'Espanya, que pretenia entronitzar una branca alternativa de la dinastia borbònica espanyola.
Nou!!: Bandera d'Espanya і Carlisme · Veure més »
Castella i Lleó
Castella i Lleó (en castellà i oficialment: Castilla y León, en lleonès: Castiella y Llión, en gallec: Castela e León) és una comunitat autònoma d'Espanya creada el 1983 situada a la regió nord de l'altiplà central de la península Ibèrica i correspon, geogràficament, amb part la conca del Duero.
Nou!!: Bandera d'Espanya і Castella i Lleó · Veure més »
Color
Degradat de colors El color és una propietat perceptiva causada per la llum quan aquesta interacciona amb l'ull, el cervell i la nostra experiència.
Nou!!: Bandera d'Espanya і Color · Veure més »
Columnes d'Hèrcules
Representació de les columnes d'Hèrcules a Gibraltar Les columnes d'Hèrcules (Herculis Columnae, en αἱ Ἡρακλέους στῆλαι, hai Hērakléous stêlai), també pilars d'Hèrcules, és el que rebien antigament les roques que guardaven l'entrada a la mar Mediterrània a la zona de l'estret de Gibraltar.
Nou!!: Bandera d'Espanya і Columnes d'Hèrcules · Veure més »
Comissió Internacional d'Il·luminació
Diagrama cromàtic del model de color CIE 1931 amb longituds d'ona en nanòmetres. Cal tenir en compte que els colors representats depenen de l'espai de color del dispositiu en el qual veieu la imatge. La Comissió Internacional d'Il·luminació (en anglès: International Commission on Illumination; en francès: Commission Internationale de l'Éclairage, CIE) és l'autoritat internacional en llum, il·luminació, color, i espai de colors.
Nou!!: Bandera d'Espanya і Comissió Internacional d'Il·luminació · Veure més »
Constitució espanyola
Durant els segles i, Espanya ha tingut moltes constitucions a causa de la seva història convulsa des de la invasió de Napoleó.
Nou!!: Bandera d'Espanya і Constitució espanyola · Veure més »
Constitució espanyola de 1978
La Constitució espanyola és la màxima llei escrita de l'ordenament jurídic i de l'Estat espanyol.
Nou!!: Bandera d'Espanya і Constitució espanyola de 1978 · Veure més »
Corona d'Aragó
La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.
Nou!!: Bandera d'Espanya і Corona d'Aragó · Veure més »
Corona mural
Classificació de les corones murals La corona mural és un ornament que s'atorgava a l'antiga Roma a aquell combatent que durant l'assetjament d'una ciutat era el primer a escalar les muralles.
Nou!!: Bandera d'Espanya і Corona mural · Veure més »
Corts de Cadis
Jurament de les Corts de Cadis a l'Església Major parroquial de San Fernando. Exposat al Congrés dels Diputats de Madrid. 1.
Nou!!: Bandera d'Espanya і Corts de Cadis · Veure més »
Dictador
duc'' d'Itàlia; i Kim Il-sung, l'etern president de Corea del Nord. Un dictador és un líder polític que té el poder absolut.
Nou!!: Bandera d'Espanya і Dictador · Veure més »
Dinastia borbònica
Escut dels Ducs de Borbó La dinastia borbònica, o la Casa de Borbó (en francès: dynastie des Bourbons o maison de Bourbon), és un conjunt de dinasties sorgides de la casa ducal de Borbó, originària de la localitat francesa de Borbó.
Nou!!: Bandera d'Espanya і Dinastia borbònica · Veure més »
Escut d'Espanya
L'escut d'Espanya fou aprovat per llei el 1981, quan l'actual va substituir la versió provisional que, al seu torn, havia substituït l'escut oficial de l'Espanya franquista, amb l'àguila de Sant Joan.
Nou!!: Bandera d'Espanya і Escut d'Espanya · Veure més »
Espanyolisme
L'espanyolisme o nacionalisme espanyol és el moviment que defensa l'existència d'una nació espanyola i, conseqüentment, la integritat territorial de l'actual Regne d'Espanya, partidari de l'uniformisme polític, i d'una cultura homogènia de matriu castellana.
Nou!!: Bandera d'Espanya і Espanyolisme · Veure més »
Falange Española Tradicionalista y de las JONS
Bandera de l'Espanya Franquista Bandera amb l'emblema carlí Falange Española Tradicionalista y de las Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista (FET y de las JONS) era el nom del partit únic de la dictadura franquista creat el 19 d'abril de 1937, a iniciativa de la prefectura del denominat Estat Nacional, per fusió dels diferents partits i moviments que donaven suport la revolta militar (denominada Alzamiento Nacional) que va iniciar la Guerra Civil espanyola, i que no van desaparèixer realment, sinó que es van articular en les denominades famílies del franquisme, prenent el nom de la Falange Española i la Comunión Tradicionalista.
Nou!!: Bandera d'Espanya і Falange Española Tradicionalista y de las JONS · Veure més »
Ferran VII d'Espanya
Ferran VII d'Espanya, dit el Desitjat (L'Escorial, 14 d'octubre de 1784 - Madrid, 29 de setembre de 1833), fou príncep d'Astúries (1788-1808) i rei d'Espanya (1808 i 1814-1833).
Nou!!: Bandera d'Espanya і Ferran VII d'Espanya · Veure més »
Francisco Franco Bahamonde
Francisco Franco Bahamonde (Ferrol, conegut del 1938 al 1982 com a Ferrol del Caudillo, 4 de desembre del 1892 - Madrid, 20 de novembre de 1975) fou un militar i dictador gallec, cap d'Estat autoproclamat des del 1939 fins al 1975.
Nou!!: Bandera d'Espanya і Francisco Franco Bahamonde · Veure més »
Franquisme
El franquisme va ser un règim polític autoritari i dictatorial vigent a Espanya entre 1939 i 1975, i també és anomenada com a tal la ideologia en què es basà.
Nou!!: Bandera d'Espanya і Franquisme · Veure més »
Granada
Granada és un municipi i una ciutat espanyola, capital de la província homònima, a la comunitat autònoma d'Andalusia.
Nou!!: Bandera d'Espanya і Granada · Veure més »
Guerra Civil espanyola
La Guerra Civil espanyolaEl conflicte que es va desenvolupar a Espanya també ha estat anomenada Guerra d'Espanya, i segons els bàndols bel·ligerants per als uns va ser el Alzamiento Nacional i per als altres la Rebel·lió Feixista.
Nou!!: Bandera d'Espanya і Guerra Civil espanyola · Veure més »
Guerra del Francès
La Guerra del Francès (també coneguda com a Campanya d'Espanya, Guerra de la Independència Espanyola, o Guerra Peninsular) fou un conflicte bèl·lic entre Espanya i el Primer Imperi Francès que s'inicià el 1808 amb l'entrada de les tropes napoleòniques, i que conclogué el 1814, amb el retorn de Ferran VII d'Espanya al poder.
Nou!!: Bandera d'Espanya і Guerra del Francès · Veure més »
Joan Carles I d'Espanya
Joan Carles Alfons Víctor Maria de Borbó i Borbó-Dues Sicílies (Roma, 5 de gener de 1938) fou rei d'Espanya sota el nom de Joan Carles I entre el 22 de novembre de 1975 i el 19 de juny de 2014, data de la seva abdicació i de l'accés com a cap d'Estat del seu fill Felip VI.
Nou!!: Bandera d'Espanya і Joan Carles I d'Espanya · Veure més »
Joan Evangelista
Joan Evangelista (també Joan el Teòleg o Joan el Diví (Εὐαγγελιστής Ἰωάννης) és el presumpte autor de l'Evangeli de Joan, i, segurament, d'altres escrits com els anomenats Escrits Joànics del Nou Testament: les tres Epístoles de Joan i, segons alguns, de l'Apocalipsi. L'autoria d'aquestes obres ha estat molt debatuda (i ho ha estat d'ençà de ben bé l'any 200 dC), i ni tan sols es va acordar que l'anomenat "Evangeli de Joan" fos escrit per un individu de nom "Joan" (Ἰωάννης o יוחנן) No obstant això, la noció de "Joan l'Evangelista" existeix, i en general es considera com la mateixa persona que l'apòstol Joan.
Nou!!: Bandera d'Espanya і Joan Evangelista · Veure més »
Llista de les banderes d'Espanya
Aquest article és un recull de les banderes que s'han utilitzat històricament com a banderes d'Espanya o dels seus exèrcits i armades.
Nou!!: Bandera d'Espanya і Llista de les banderes d'Espanya · Veure més »
Marina mercant
La marina mercant és la branca comercial de la marina civil, tot contrastant amb l'armada; consisteix, doncs, en el conjunt d'organitzacions, persones, embarcacions i altres recursos dedicats a activitats de transport aquàtic marítim.
Nou!!: Bandera d'Espanya і Marina mercant · Veure més »
Milícia nacional
Milícia de Martin Miguel de Güemes. La milícia nacional fou una organització de ciutadans armats, diferent de l'Exèrcit o els cossos de policia, i similar a les que amb els noms de guàrdia nacional, milícia urbana o guàrdia cívica van tenir protagonisme en les grans revolucions liberals europees i americanes.
Nou!!: Bandera d'Espanya і Milícia nacional · Veure més »
Monarquia Absoluta Borbònica
La Monarquia Absoluta Borbònica fou la monarquia absoluta establerta a Espanya sota el domini de la dinastia borbònica des de la fi de la Guerra de Successió Espanyola fins al regnat de Ferran VII d'Espanya el 1833.
Nou!!: Bandera d'Espanya і Monarquia Absoluta Borbònica · Veure més »
Movimiento Nacional
El Movimiento Nacional és la denominació del conjunt de forces polítiques que es van adherir a l'aixecament militar del 18 de juliol de 1936 i van constituir posteriorment el partit únic del règim franquista (FET y de las JONS).
Nou!!: Bandera d'Espanya і Movimiento Nacional · Veure més »
Musulmà
260x260px Població musulmana mundial per percentatge (Pew Research Center, 2009). Un musulmà és qui professa l'islam, una religió abrahàmica monoteista basada en l'Alcorà, que els musulmans consideren la paraula literal de Déu revelada al profeta Mahoma, i, amb menor autoritat que l'Alcorà, els ensenyaments i pràctiques atribuïts tradicionalment a Mahoma.
Nou!!: Bandera d'Espanya і Musulmà · Veure més »
Navarra
Navarra és una autonomia d'Espanya amb la denominació de comunitat foral, i per tant, hom la coneix també com a Comunitat Foral de Navarra (en basc: Nafarroako Foru Komunitatea, i en castellà: Comunidad Foral de Navarra).
Nou!!: Bandera d'Espanya і Navarra · Veure més »
Primera Guerra Carlina
La Primera Guerra Carlina o Guerra dels Set Anys fou el conflicte civil que va esclatar a Espanya quan va morir el rei Ferran VII i a causa de la seva successió, perquè els absolutistes no acceptaven la seva filla Isabel II d'Espanya, declarada hereva en virtut de la Pragmàtica Sanció de 1830.
Nou!!: Bandera d'Espanya і Primera Guerra Carlina · Veure més »
Reial decret
En el sistema jurídic espanyol, un reial decret (RD) és una norma jurídica amb rang de reglament, que emana del Govern d'Espanya en virtut de les competències atribuïdes per la Constitució Espanyola de 1978.
Nou!!: Bandera d'Espanya і Reial decret · Veure més »
Reis Catòlics
Ferran i Isabel de Castella en una pintura atribuïda a Fernando Gallego (1490-95). Ferran i la seva esposa Isabel de Castella Escut dels Reis Catòlics en una clau de volta del claustre de Sant Jeroni de la Murtra, a Badalona. Els Reis Catòlics és el nom que van rebre Isabel I de Castella i Ferran II d'Aragó, del Papa Alexandre VI, com a compensació perquè abans havia atorgat el títol de Rei Cristianíssim al Rei de França.
Nou!!: Bandera d'Espanya і Reis Catòlics · Veure més »
Revolta de les Comunitats de Castella
La revolta de les Comunitats de Castella, també coneguda com a revolta dels Comuners, va ser un aixecament contra la Corona que va tenir lloc entre 1520 i 1521, protagonitzat per les ciutats de l'interior de la Corona de Castella al començament del regnat de Carles I. La revolta va ser encapçalada per diverses ciutats de l'interior de Castella, especialment les de Toledo i Valladolid.
Nou!!: Bandera d'Espanya і Revolta de les Comunitats de Castella · Veure més »
Segona República Espanyola
La Segona República Espanyola fou el règim polític democràtic que va existir a Espanya entre el 14 d'abril de 1931 (data de la proclamació de la República, en substitució de la monarquia d'Alfons XIII i el sistema de la Restauració) i l'1 d'abril de 1939 (final de la Guerra Civil espanyola i que va donar pas a la dictadura colpista del general Franco).
Nou!!: Bandera d'Espanya і Segona República Espanyola · Veure més »
Sicília
Sicília (Sicìlia en sicilià i Sicilia en italià) és l'illa més gran de la Mediterrània, al sud de Nàpols, entre la mar Tirrena i la Jònica, que pertany a l'estat italià i en forma una regió amb estatut especial.
Nou!!: Bandera d'Espanya і Sicília · Veure més »
Tribunal Suprem
El Tribunal Suprem (també conegut com a Cort Suprema o tribunal d'última instància) és el màxim òrgan judicial d'un sistema judicial, les decisions de les quals no estan subjectes a una revisió posterior per cap altre tribunal.
Nou!!: Bandera d'Espanya і Tribunal Suprem · Veure més »
Trienni Liberal
Document en què consta el jurament a la Constitució espanyola de 1812 per part de Ferran VII d'Espanya El Trienni Liberal (1820-1823) va ser un període liberal del regnat de Ferran VII, que es va iniciar amb el pronunciament de Riego l'1 de gener de 1820 a Las Cabezas de San Juan, que havia rebut l'encàrrec de dirigir una expedició contra els insurgents de les colònies d'Amèrica.
Nou!!: Bandera d'Espanya і Trienni Liberal · Veure més »
Vaixell de guerra
''Vaixell de línia'' per Willem van de Velde. Un vaixell de guerra és un vaixell concebut i construït per un ús militar.
Nou!!: Bandera d'Espanya і Vaixell de guerra · Veure més »
11 de febrer
L11 de febrer és el quaranta-dosè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Bandera d'Espanya і 11 de febrer · Veure més »
13 d'octubre
El 13 d'octubre és el dos-cents vuitanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-setè en els anys de traspàs.
Nou!!: Bandera d'Espanya і 13 d'octubre · Veure més »
1759
Llinda d'una casa del carrer del Pont de Santa Pau.
Nou!!: Bandera d'Espanya і 1759 · Veure més »
1785
;Països Catalans.
Nou!!: Bandera d'Espanya і 1785 · Veure més »
1793
;Països Catalans.
Nou!!: Bandera d'Espanya і 1793 · Veure més »
1812
Mapa polític d'Europa a la vigília de la campanya russa de Napoleó l'any 1812.
Nou!!: Bandera d'Espanya і 1812 · Veure més »
1820
Sense descripció.
Nou!!: Bandera d'Espanya і 1820 · Veure més »
1843
;Països Catalans.
Nou!!: Bandera d'Espanya і 1843 · Veure més »
19 de juliol
El 19 de juliol és el dos-centè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dos-cents primer en els anys de traspàs.
Nou!!: Bandera d'Espanya і 19 de juliol · Veure més »
1927
;Països Catalans.
Nou!!: Bandera d'Espanya і 1927 · Veure més »
1931
;Països Catalans.
Nou!!: Bandera d'Espanya і 1931 · Veure més »
1938
;Països Catalans.
Nou!!: Bandera d'Espanya і 1938 · Veure més »
1978
1978 (MCMLXXVIII) fou un any normal del calendari gregorià començat en diumenge, corresponent al 1900 en el calendari saka (Bali) i Shaka Samvat (Índia).
Nou!!: Bandera d'Espanya і 1978 · Veure més »
1981
1981 (MCMLXXXI) fou un any normal del calendari gregorià començat en dijous.
Nou!!: Bandera d'Espanya і 1981 · Veure més »
26 d'abril
El 26 d'abril és el cent setzè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dissetè en els anys de traspàs.
Nou!!: Bandera d'Espanya і 26 d'abril · Veure més »
27 de febrer
El 27 de febrer és el cinquanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Bandera d'Espanya і 27 de febrer · Veure més »
28 d'octubre
El 28 d'octubre és el tres-cents unè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents dosè en els anys de traspàs.
Nou!!: Bandera d'Espanya і 28 d'octubre · Veure més »
28 de maig
El 28 de maig és el cent quaranta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-novè en els anys de traspàs.
Nou!!: Bandera d'Espanya і 28 de maig · Veure més »
29 de desembre
El 29 de desembre és el tres-cents seixanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents seixanta-quatrè en els anys de traspàs.
Nou!!: Bandera d'Espanya і 29 de desembre · Veure més »
5 d'octubre
El 5 d'octubre és el dos-cents setanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-novè en els anys de traspàs.
Nou!!: Bandera d'Espanya і 5 d'octubre · Veure més »
6 de desembre
El 6 de desembre és el tres-cents quarantè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents quaranta-unè en els anys de traspàs.
Nou!!: Bandera d'Espanya і 6 de desembre · Veure més »
8 de març
El 8 de març és el seixanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el seixanta-vuitè en els anys de traspàs.
Nou!!: Bandera d'Espanya і 8 de març · Veure més »
Redirigeix aquí:
Bandera d’Espanya, Bandera espanyola.
