Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Descarregar
Accés més ràpid que el navegador!
 

Bandera de la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques

Índex Bandera de la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques

La primera bandera de la Unió Soviètica oficial, fou adoptada al desembre de 1922 al 1r Congrés Soviètic de l'URSS en el que fou acceptat que: "la bandera vermella passés de ser el símbol del Partit al símbol d'un estat i al voltant d'aquesta bandera unir els pobles de les repúbliques soviètiques en un estat - La Unió de Repúbliques Soviètiques Socialistes".

30 les relacions: Bandera, Bandera de la República Socialista Federada Soviètica de Rússia, Bandera de la República Socialista Soviètica de Belarús, Bandera de la República Socialista Soviètica de l'Azerbaidjan, Bandera de la República Socialista Soviètica de Letònia, Bandera de la República Socialista Soviètica de Lituània, Bandera de la Victòria, Bandera de Rússia, Bandera roja, Borís Ieltsin, Comitè Executiu Central de Totes les Rússies, Exèrcit Roig, Forces Armades de Rússia, Partit Comunista de la Unió Soviètica, Proa, Rússia, Reichstag, Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, Vladímir Putin, 1 de maig, 15 d'agost, 1922, 1923, 1945, 1980, 1991, 1996, 3 de desembre, 30 de desembre, 6 de juliol.

Bandera

Banderes a l'edifici de l'ONU a Ginebra, Suïssa Una bandera és un tros de tela, ordinàriament rectangular, fixat per un costat a un pal o asta i que serveix com a símbol o insígnia d'una nació, d'un estat, d'una ciutat, d'una dinastia, d'una autoritat, d'un partit, d'una associació, etc., o com a signe per a identificar situacions jurídiques, militars, tècniques, etc.

Nou!!: Bandera de la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques і Bandera · Veure més »

Bandera de la República Socialista Federada Soviètica de Rússia

La bandera de la RSFS de Rússia representava a la República Socialista Federada Soviètica de Rússia com a República federada de la Unió Soviètica.

Nou!!: Bandera de la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques і Bandera de la República Socialista Federada Soviètica de Rússia · Veure més »

Bandera de la República Socialista Soviètica de Belarús

La bandera de la República Socialista Soviètica de Belarús va ser adoptada per la República Socialista Soviètica de Belarús el 25 de desembre de 1951.

Nou!!: Bandera de la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques і Bandera de la República Socialista Soviètica de Belarús · Veure més »

Bandera de la República Socialista Soviètica de l'Azerbaidjan

La bandera de la República Socialista Soviètica de l'Azerbaidjan (RSSA) va ser adoptada per primera vegada en 1920, i era una bandera vermella amb una mitja lluna i l'estrella groga a la cantonada superior esquerra.

Nou!!: Bandera de la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques і Bandera de la República Socialista Soviètica de l'Azerbaidjan · Veure més »

Bandera de la República Socialista Soviètica de Letònia

La Bandera de la República Socialista Soviètica de Letònia fou adoptada el 17 de gener del 1953 pel govern de l'antiga República Socialista Soviètica de Letònia.

Nou!!: Bandera de la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques і Bandera de la República Socialista Soviètica de Letònia · Veure més »

Bandera de la República Socialista Soviètica de Lituània

La bandera de la República Socialista Soviètica de Lituània va ser adoptada el 15 de juliol de 1953.

Nou!!: Bandera de la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques і Bandera de la República Socialista Soviètica de Lituània · Veure més »

Bandera de la Victòria

La bandera de la Victòria (en rus: Знамя Победы, romanitzat: Znamya Pobedy) fou la bandera soviètica hissada per tres soldats de l'Exèrcit Roig a l'edifici del Reichstag alemany el 1r de maig de 1945 al finalitzar la batalla de Berlín.

Nou!!: Bandera de la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques і Bandera de la Victòria · Veure més »

Bandera de Rússia

La bandera de Rússia és una bandera tricolor composta per tres franges horitzontals d'igual amplària, sent blanca la superior, blava la central i vermella la inferior.

Nou!!: Bandera de la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques і Bandera de Rússia · Veure més »

Bandera roja

Bandera roja. La bandera roja és un emblema socialista i comunista associat particularment amb l'esquerra revolucionària, encara que també forma part de la tradició socialdemòcrata i laborista, havent estat un estendard usat per partits com ara el Partit Laborista (Regne Unit), el Partit Socialista Francès i grups similars del món sencer.

Nou!!: Bandera de la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques і Bandera roja · Veure més »

Borís Ieltsin

, nom complet amb patronímic Borís Nikolàievitx Ieltsin, va ser un polític rus.

Nou!!: Bandera de la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques і Borís Ieltsin · Veure més »

Comitè Executiu Central de Totes les Rússies

El Comitè Executiu Central Panrús (Всеросси́йский Центра́льный Исполни́тельный Комите́т transcrit Vserossískii Tsentrálni Ispolnítelni Komitét, conegut normalment amb l'acrònim ВЦИК (transcrit: VTsIK), era el més alt poder de l'Estat, amb funcions de cos legislatiu, administratiu i de supervisió de la República Socialista Federativa Soviètica de Rússia (RSFSR), vigent entre 1917 i 1937. El 1937 va ser transformat en el Soviet Suprem de la RSFSR. Elegit en els Congressos Panrussos dels soviets, exercia les seves funcions entre congressos. Abans de l'establiment de l'URSS a 1922, incloïa als membres de la RSS d'Ucraïna i la RSS de Belarús, elegits en els seus respectius Congressos dels soviets. El primer Comitè Executiu Central Panrús fou elegit el juny de 1917, però no era un òrgan de govern i el seu president, Nikoloz Txkheïdze, no era el cap de l'Estat rus. Aquesta situació va canviar al II Congrés dels Soviets durant la Revolució d'Octubre de 1917. Durant la primavera de 1918, la creixent influència dels partits socialistes no bolxevics i la possibilitat que aquests s'alcessin amb una majoria en els soviets va portar a l'expulsió dels menxevics i dels socialrevolucionaris del VTsIK el 14 de juny del 1918, i també foren expulsats els antics socis de govern dels bolxevics, els social-revolucionaris d'esquerra, un mes més tard.Brovkin (1984), p. 382 El VTsIK, privat d'oposició, tot just es va reunir la resta de l'any, i passà el poder estatal al poder executiu representat pel Consell de Comissaris del Poble (Sovnarkom), que va deixar fins i tot de remetre, com era preceptiu, al VTsIK, els nous decrets per al seu examen i aprovació. El VTsIK representava el poder legislatiu formalment pel fet que el principi de separació de poders va aparèixer, per primera vegada en una constitució russa, mitjançant una esmena de 1992 a la Constitució de la Unió Soviètica de 1977. Aquest principi va ser inclòs en la Constitució de Rússia de 1993. A la Constitució de la RSFSR de 1937 (Конституция РСФСР 1937 года), s'estipulava que la més alta autoritat la té el Soviet Suprem de la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques (URSS), d'acord amb la Constitució de l'URSS de 1936.

Nou!!: Bandera de la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques і Comitè Executiu Central de Totes les Rússies · Veure més »

Exèrcit Roig

Exèrcit Roig i RKKA són les formes breus amb què hom designa l'Exèrcit Roig Obrer i Camperol, l'exèrcit organitzat pels bolxevics durant la Guerra Civil Russa el 1918.

Nou!!: Bandera de la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques і Exèrcit Roig · Veure més »

Forces Armades de Rússia

Les Forces Armades de la Federació Russa (en, tr.: Voorujónnie sili Rossískoi Federatsi) és el poder militar de Rússia, establert en 1992 després de la caiguda de la Unió Soviètica i el més poderós del món juntament amb el nord-americà, sent l'exèrcit més potent d'Europa.

Nou!!: Bandera de la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques і Forces Armades de Rússia · Veure més »

Partit Comunista de la Unió Soviètica

El Partit Comunista de la Unió Soviètica (PCUS; en rus Коммунистическая партия Советского Союза, КПСС) va ser el nom utilitzat pels successors de la facció bolxevic del Partit Obrer Socialdemòcrata Rus des de 1952 fins a 1991, encara que les paraules Partit Comunista estaven presents en el nom des de 1918, data en la qual va passar a anomenar-se Partit Comunista Rus (bolxevic).

Nou!!: Bandera de la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques і Partit Comunista de la Unió Soviètica · Veure més »

Proa

La proa és la part davantera d'un vaixell.

Nou!!: Bandera de la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques і Proa · Veure més »

Rússia

Rússia (Россия, Rossia) o Federació de Rússia (Рoсси́йская Федера́ция, Rossíiskaia Federàtsia,, abreujadament РФ, RF) és un estat transcontinental d'Euràsia.

Nou!!: Bandera de la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques і Rússia · Veure més »

Reichstag

L'edifici del Reichstag El Reichstag era el nom de l'assemblea parlamentària o Parlament de l'Imperi Alemany i la República de Weimar, entre 1849 i el final de la Segona Guerra Mundial.

Nou!!: Bandera de la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques і Reichstag · Veure més »

Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques

La Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, abreujat Unió Soviètica, i en sigles, URSS (en rus: Союз СоветскихСоциалистическихРеспублик, transcrit: Soiuz Sovétskikh Sotsialistítxeskikh Respúblik AFI /sɐˈjus sɐˈvʲɛtskʲɪx sətsɨəlʲɪsˈtʲitɕɪskʲɪx rʲɪˈspublʲɪk /; abreujat en rus: Советский Союз, transcrit: Sovetski Soiuz; en sigles en rus: СССР, transcrit: SSSR), va ser un estat situat al nord d'Euràsia, que va existir de 1922 a 1991 sobre el territori d'allò que havia estat l'Imperi Rus.

Nou!!: Bandera de la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques · Veure més »

Vladímir Putin

, nom complet amb patronímic Vladímir Vladímirovitx Putin, és l'actual president de la Federació Russa.

Nou!!: Bandera de la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques і Vladímir Putin · Veure més »

1 de maig

El primer de maig és el cent vint-i-unè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vint-i-dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: Bandera de la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques і 1 de maig · Veure més »

15 d'agost

El 15 d'agost és el dos-cents vint-i-setè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-vuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: Bandera de la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques і 15 d'agost · Veure més »

1922

;Països Catalans.

Nou!!: Bandera de la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques і 1922 · Veure més »

1923

;Països Catalans.

Nou!!: Bandera de la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques і 1923 · Veure més »

1945

;Països Catalans.

Nou!!: Bandera de la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques і 1945 · Veure més »

1980

1980 (MCMLXXX) fon un any de traspàs del calendari gregorià començat en dimarts.

Nou!!: Bandera de la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques і 1980 · Veure més »

1991

1991 (MCMXCI) fon un any normal segons el calendari gregorià, començat en dimarts.

Nou!!: Bandera de la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques і 1991 · Veure més »

1996

1996 (MCMXCVI) fou un any de traspàs començat en dilluns segons el calendari gregorià.

Nou!!: Bandera de la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques і 1996 · Veure més »

3 de desembre

El 3 de desembre és el tres-cents trenta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents trenta-vuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: Bandera de la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques і 3 de desembre · Veure més »

30 de desembre

El 30 de desembre és el tres-cents seixanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents seixanta-cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: Bandera de la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques і 30 de desembre · Veure més »

6 de juliol

El 6 de juliol és el cent vuitanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-vuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: Bandera de la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques і 6 de juliol · Veure més »

Redirigeix aquí:

Bandera de Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, Bandera de l'URSS, Bandera de la Unió Soviètica, Bandera soviètica.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »