Accés més ràpid que el navegador!
11 les relacions: Bandera de Catalunya, Bandera de les Illes Balears, Casal de Barcelona, Comtat de Provença, Edat mitjana, Escut de l'Aragó, Felibritge, Provença-Alps-Costa Blava, Renaixença, Senyera del País Valencià, Senyera reial.
Bandera de Catalunya
La bandera de Catalunya, també impròpiament anomenada senyera, és una bandera amb el fons groc i quatre barres horitzontals roges, anomenades «faixes», en heràldica.
Nou!!: Bandera de Provença і Bandera de Catalunya · Veure més »
Bandera de les Illes Balears
La Bandera de les Illes Balears és l'oficial segons l'estatut d'autonomia de 1983.
Nou!!: Bandera de Provença і Bandera de les Illes Balears · Veure més »
Casal de Barcelona
El casal de Barcelona fou el principal llinatge nobiliari de la Corona catalano-aragonesa.
Nou!!: Bandera de Provença і Casal de Barcelona · Veure més »
Comtat de Provença
El Comtat de Provença fou una jurisdicció feudal d'Occitània.
Nou!!: Bandera de Provença і Comtat de Provença · Veure més »
Edat mitjana
Berenguer de Palou i els magnats Bernat de Centelles i Gilabert de Cruïlles durant la conquesta de Mallorca (1229) (frescos del Palau Aguilar de Barcelona, MNAC) L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del fins al.
Nou!!: Bandera de Provença і Edat mitjana · Veure més »
Escut de l'Aragó
L'escut de l'Aragó està definit en l'Estatut d'Autonomia d'Aragó (Llei orgánica 8/1982, 10 d'agost) en el seu article 3.2, Ley Orgánica 8/1982, de 10 de agosto.
Nou!!: Bandera de Provença і Escut de l'Aragó · Veure més »
Felibritge
El Felibritge (en occità: lo Felibritge segons la norma clàssica o lou Felibrige segons la norma mistralenca) és un moviment cultural dedicat a la llengua i la cultura occitanes, amb algunes connexions als Països Catalans.
Nou!!: Bandera de Provença і Felibritge · Veure més »
Provença-Alps-Costa Blava
Provença-Alps-Costa Blava (en occità Provença-Aups-Còsta d'Azur; en francès Provence-Alpes-Côte d'Azur) és una regió de França situada al sud-est del país, a la costa mediterrània.
Nou!!: Bandera de Provença і Provença-Alps-Costa Blava · Veure més »
Renaixença
La Renaixença fou un moviment cultural i literari del català del (1833-1892).
Nou!!: Bandera de Provença і Renaixença · Veure més »
Senyera del País Valencià
La senyera del País Valencià és actualment la tradicional senyera de la ciutat de València, la Reial Senyera, com assenyala l'article 4 de l'Estatut valencià.
Nou!!: Bandera de Provença і Senyera del País Valencià · Veure més »
Senyera reial
Escut d'armes de la Corona d'Aragó amb la Senyera Reial Armand de Fluvià: ''«Els segells més antics que tenim d'un sobirà català són els del comte Ramon Berenguer IV... L'escut porta el senyal dels pals»'' Els quatre pals (1995); pàg. 51-52) Menéndez Pidal: «... ''Porque los palos de oro y gules, hasta el fin de la edad media, tuvieron el caràcter preponderante o único de armas familiares de los descendientes de Ramon Berenguer IV''» El escudo de España (2004); pàg. 99 ·Alberto Montaner Frutos: «... ''puede establecerse sin lugar a dudas que los palos de oro y gules nacen como emblema personal de Ramon Berenguer IV y, al hereadarlos sus hijos se convierten en el símbolo de su família, la Casa de Aragón, sin ligazón alguna con un territorio determinado.''» ''El señal del rey de Aragón'' (1995); pàg. 35 Ramon Berenguer comte de Barcelona, quart del seu nom (f.34r)... Mai no va voler ser anomenat rei, sinó administrador del regne, ni canvià les armes comtals, i àdhuc el Senyal Reial és aquell que era del comte de Barcelona. (f34.v)» ''Numquam tamen voluit rex appellari, sed administrator regni, nec arma comitatus mutare, unde adhuc signa regalia sunt illa que comitis Barchinone erant''. La senyera reial fou la senyera privativa i històrica dels reis d'Aragó i comtes de Barcelona.
