Obrir a Google MapsTaula de continguts
26 les relacions: Alt Canadà, Anglès, Ciutat de Quebec, Colonització britànica d'Amèrica, Colonització francesa d'Amèrica, Francès, Francès del Quebec, Golf de Sant Llorenç, Guerra dels Set Anys, Guerra franco-índia, Història del Canadà, Illa del Príncep Eduard, Imperi Britànic, Jordi III del Regne Unit, Labrador, Llista de monarques britànics, Lliura (moneda), Nova Brunsvic, Nova Escòcia, Nova França, Província Unida del Canadà, Quebec, Regne Unit, Riu Sant Llorenç, Terranova i Labrador, Victòria I del Regne Unit.
- Amèrica del Nord britànica
Alt Canadà
La Província de l'Alt Canadà (en anglès: Province of Upper Canada, en francès: Province du Haut-Canada) va ser una divisió política del Canadà britànic establerta en l'Acta Constitucional de 1791 per part de l'Imperi Britànic per governar el terç central de l'Amèrica del Nord britànica i per donar allotjament als loyalists refugiats arran de la Indepèndència dels Estats Units.
Veure Baix Canadà і Alt Canadà
Anglès
L'anglès o anglés (English) és una llengua germànica occidental de la família de les llengües indoeuropees.
Veure Baix Canadà і Anglès
Ciutat de Quebec
Quebec el 1700. Quebec o la Ciutat de Quebec (o Ville de Québec) és la capital de la província canadenca del Quebec i alhora la principal aglomeració de l'est d'aquesta província.
Veure Baix Canadà і Ciutat de Quebec
Colonització britànica d'Amèrica
La colonització britànica d'Amèrica va establir les Tretze Colònies a Amèrica del Nord, que van ser l'origen dels Estats Units, així com de les províncies marítimes del Canadà, i diverses illes al mar Carib com Jamaica i Barbados.
Veure Baix Canadà і Colonització britànica d'Amèrica
Colonització francesa d'Amèrica
Mapa d'Amèrica del Nord (1750) - Anglaterra (rosa), França (blau) i Espanya (taronja) La colonització francesa d'Amèrica es va iniciar el i va prosseguir fins al.
Veure Baix Canadà і Colonització francesa d'Amèrica
Francès
El francès o francés (français o la langue française és una llengua romànica occidental també coneguda com a llengua d'oïl -encara que no ho és, només és una llengua que prové de la llengua d'oïl- (per la manera de dir el mot «sí», i en oposició a l'occità, que empra «òc»).
Veure Baix Canadà і Francès
Francès del Quebec
El francès del Quebec (o français du Québec) és la varietat del francès que es parla a la majoria de les àrees francòfones del Canadà, sobretot al Quebec.
Veure Baix Canadà і Francès del Quebec
Golf de Sant Llorenç
El golf de sant Llorenç (en anglès: Gulf of Saint Lawrence, en francès: Golfe du Saint-Laurent), l'estuari més gran del món, és la sortida dels Grans Llacs de l'Amèrica del Nord cap a l'Atlàntic a través del riu Sant Llorenç.
Veure Baix Canadà і Golf de Sant Llorenç
Guerra dels Set Anys
La guerra dels Set Anys fou un conflicte armat ocorregut entre els anys 1756 a 1763 per determinar el control de Silèsia a Europa així com la supremacia colonial a l'Amèrica del Nord i a l'Índia.
Veure Baix Canadà і Guerra dels Set Anys
Guerra franco-índia
Es coneix com Guerra franco-índia (1754 - 1763) a la part de la Guerra dels Set Anys desenvolupada en l'Amèrica del Nord.
Veure Baix Canadà і Guerra franco-índia
Història del Canadà
Antic mapa d'Amèrica del Nord. El Canadà és un estat de Nord-amèrica amb 33 milions d'habitants, i el segon estat més gran en superfície del món.
Veure Baix Canadà і Història del Canadà
Illa del Príncep Eduard
Paisatge característic de l'illa. LIlla del Príncep Eduard (en anglès Prince Edward Island, en francès Île-du-Prince-Édouard) és una illa del golf del riu Sant Llorenç que forma una província del Canadà, a la qual es va unir el 1873.
Veure Baix Canadà і Illa del Príncep Eduard
Imperi Britànic
Les àrees en color rosa indiquen els territoris que en un moment o altre han format part de l'Imperi Britànic a través de la història. 200x200px L'Imperi Britànic eren els territoris les terres que depenien políticament i econòmica del Regne de Gran Bretanya i posteriorment del Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda.
Veure Baix Canadà і Imperi Britànic
Jordi III del Regne Unit
fou rei de la Gran Bretanya i rei d'Irlanda des del dia 25 d'octubre de 1760 fins al dia 1 de gener de 1801, i posteriorment rei del Regne Unit de la Gran Bretanya i d'Irlanda fins a la seva mort el 29 de gener de 1820.
Veure Baix Canadà і Jordi III del Regne Unit
Labrador
Labrador (també Costa de Labrador) és una regió de la costa atlàntica del Canadà.
Veure Baix Canadà і Labrador
Llista de monarques britànics
Escut d'armes dels Plantagenet Els monarques britànics són aquells que han governat en algun dels dos regnes més importants de la Gran Bretanya, Escòcia i Anglaterra, o a la unió d'aquestes dues corones amb Irlanda primer i Irlanda del Nord després, formant el Regne Unit (de Gran Bretanya i Irlanda del Nord).
Veure Baix Canadà і Llista de monarques britànics
Lliura (moneda)
La lliura és la unitat de massa de ~407 g d'argent fi sobre la qual es va basar el sistema monetari carolingi per dotar a la seva unitat monetària, el diner, de les seves característiques intrínseques, atès que de cada una d'elles se n'havien de produir 240 unitats monetàries de diner.
Veure Baix Canadà і Lliura (moneda)
Nova Brunsvic
Nova Brunsvic és una província del Canadà, englobada dins de les Províncies Marítimes i les Províncies Atlàntiques.
Veure Baix Canadà і Nova Brunsvic
Nova Escòcia
Nova Escòcia (anglès: Nova Scotia, francès: Nouvelle-Écosse, gaèlic escocès: Alba Nuadh, Mi'kmaq: Gespogwitg) és una província marítima del Canadà.
Veure Baix Canadà і Nova Escòcia
Nova França
''Carte geographique de la Nouvelle France'', Samuel de Champlain, 1612. Nova França (en francès: la Nouvelle-France) és l'àrea de Nord-amèrica colonitzada per França entre el període de l'exploració del riu Sant Llorenç per Jacques Cartier el 1534 i la cessió de parts d'aquest territori al Regne Unit i Espanya el 1763, i la compra de la Louisiana per part dels Estats Units el 1803.
Veure Baix Canadà і Nova França
Província Unida del Canadà
La Província Unida del Canadà va ser una colònia britànica a l'Amèrica del Nord que existí des de 1841 fins a 1867.
Veure Baix Canadà і Província Unida del Canadà
Quebec
El Quebec (en francès Québec pronunciat; en anglès Quebec, conegut també com «la belle province») és una província canadenca amb una població de 8 milions d'habitants i l'única província del Canadà reconeguda com a nació per la Cambra dels Comuns del Canadà; la major part dels quebequesos parlen francès i això fa del Quebec l'únic territori de llengua francesa majoritària de l'Amèrica del Nord, juntament amb l'arxipèlag francès de Saint-Pierre i Miquelon, i alguns pocs indrets a Amèrica.
Veure Baix Canadà і Quebec
Regne Unit
El Regne Unit (en anglès: The United Kingdom) oficialment, el Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda del Nord (en anglès: The United Kingdom of Great Britain and Northern Ireland) és un estat insular sobirà localitzat al nord-oest d'Europa.
Veure Baix Canadà і Regne Unit
Riu Sant Llorenç
El riu Sant Llorenç (en anglès Saint Lawrence River; en francès fleuve Saint-Laurent; en Tuscarora Kahnawáʼkye; en Llengua mohawk: Kaniatarowanenneh, que significa "gran riu navegable") és un dels rius més llargs d'Amèrica del Nord, amb 1.197 km des del llac Ontario, i 3.048 km des de la font més llunyana, el North River, Minnesota.
Veure Baix Canadà і Riu Sant Llorenç
Terranova i Labrador
Terranova i Labrador (anglès Newfoundland and Labrador, francès Terre-Neuve-et-Labrador, gaèlic Talamh an Éisc agus Labradóir) és una província del Canadà.
Veure Baix Canadà і Terranova i Labrador
Victòria I del Regne Unit
fou reina del Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda (1837-1901) i emperadriu de l'Índia (1876-1901).
Veure Baix Canadà і Victòria I del Regne Unit
Vegeu també
Amèrica del Nord britànica
- Alt Canadà
- Amèrica britànica
- Amèrica del Nord britànica
- Baix Canadà
- Bermudes
- Companyia del Nord-oest
- Illa del Cap Bretó
- Illa del Príncep Eduard
- Nova Escòcia
- Província Unida del Canadà
- Província de la Badia de Massachusetts
- Terra de Rupert
- Territori del Nord-oest
- Wampum